Ha fet un caloreta notable, però la cursa té molta ombra (Foto: Pako Beer) |
L'última vegada que vaig fer el Cross de Sants en el seu format tradicional --cursa de 10 Km-- va ser al 2011. També el vaig córrer l'any anterior, al 2010 i al 1997. Aleshores, al 97, fa 25 anys, ja, va ser el meu primer 10.000, dels 303 que ara mateix ja he corregut. És, per tant, una cursa que aprecio especialment. L'any passat, al 2021, per culpa de la Covid-19 es va córrer en format 5 km, i al mes de maig.
Avui la idea era sumar quilòmetres de cara a la marató de Luxor del 13 de gener, que serà l'última de la meva carrera atlètica. Ahir dissabte vaig córrer una mica més de 9 quilòmetres molt suaus i avui he fet 5,66 km abans de la cursa, també molt suaus. I tant suaus: a ritme de 7m/km...
Els primers metres de la cursa (Foto Pako Beer) |
He sortit força endarrerit i he passat el 5.000 en 24m i 47s. Res de l'altre món, però és per on em moc ara. Anar gaire més ràpid de 5m/Km em costa Deu i ajuda. M'ha motivat la possibilitat de superar la
Montse Cote i al final ho fet sobradament, en més d'un minut i mig. No m'he notat especialment cansat en cap moment. Els dolors d'esquena que dimarts em van aconsellar que descansés, no han aparegut. Ni tan sols m'he recordat que els havia tingut. He acabat en 49m i 11 segons, o sigui que he fet el segon 5.000 més ràpid: 24m 24s. O sigui, 23 segons més ràpida la segona part. Satisfet. Ah! I a més he anat més ràpid que fa 25 anys! 8 segons més ràpid, exactament.
Possiblement la pròxima cursa que faré serà ja la Jean Bouin, el 27 de novembre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada