Sant Antoni: la que més

  Diumenge vaig tornar a la cursa de Sant Antoni. Cursa molt especial per a mi per diversos motius: és la que cursa que més vegades he corregut --16 cops--; hi tinc uns quants registres per sota dels 40 i dels 39 minuts; i és la cursa on vaig reaparèixer ara fa un any després del meu últim ingrés hospitalari. Aquell dia vaig trigar 56 minuts en completar la cursa.
 

A poc d'entrar a la meta (Foto: Carles Sánchez)

       Aquesta vegada la meva idea era intentar fer un bon registre, que ara és baixar dels 47 minuts per posar-me en el mateix minut --el 46-- on tinc la millor marca dels últims 365 dies, feta a la Sant Silvestre de Sabadell. Sortosament, els meus problemes de possible lumbàlgia em van abandonar definitivament el dia anterior i vaig poder córrer amb normalitat. Com que vaig sortir força endavant, molts corredors més ràpids em van passar. Això sempre em desanima una mica perquè em quedo amb la sensació d'anar lent. Vaig ser molt regular, això sí, en la major part del recorregut. Del Km 1 al 7, tots els vaig fer entre 4,41 i 4,44, tret del Km 4, que em va sortir a 4,54, no sé perquè. El 8 i el 9, on hi havia la pujada del Paral·lel, els vaig fer en 4,53 i 4,54, i el més ràpid de tots, va ser l'últim: 4,40. Total 47m 42s, per tant lluny de la meva aspiració de fer un sub 47. De fet no em preocupa gens i, en tot cas, ja m'està bé perquè tinc la marató de Tarragona a tocar --el 2 de febrer-- i els entrenaments ja estan fets. Ara estic en època de tappering, o sigui, època de baixada de volum d'entrenaments per arribar el millor possible el dia de la marató. Un cop acabada la cursa de Sant Antoni, per cert, vaig anar a treballar al canal 324 i vaig narrar el resum de la cursa. El reportatge el podeu trobar AQUÍ.

Somrient un cop acabada la cursa (Foto: Juan Núñez)

    Diumenge que ve correré a Mollet del Vallès la Cursa de Sant Vicenç de 10 Km, com a últim entrenament de qualitat abans de Tarragona.