dilluns, 10 de febrer de 2014

Una llebre descarriada

Això és una paella !!
Ahir vaig córrer els 10 Km de Santa Coloma de Gramenet i com que en una setmana tinc la marató de les Vies Verdes (Girona-Sant Feliu de Guíxols) volia fer una cursa sense cremar-me gaire. Per això vaig optar per córrer amb la meva companya de feina Imma Casares, que buscava millorar la seva MMP en la distància. Té 47m 22s. La idea era baixar dels 47m, per tant el ritme que havíem de buscar era de 4m 42s/Km. Vam acordar que per a fer més fàcil els càlculs intentaríem anar a 4,40.
Perseguint la Imma al començament
Sincronització !
Treballant de llebre
 A l'hora de la sortida, però, no ens vam trobar i va començar  la cursa sense saber jo si ella estava per davant meu o pel darrera. Vaig parar-me un parell de cops en el primer quilòmetre per poder veure millor si la veia però va ser endebades. Sortosament la cursa fa una volta en els primers 2 Km que ens fa passar novament per l'arc de sortida i va ser quan em van poder avisar que la Imma anava per davant meu. És per això que he titulat aquest post "Una llebre descarriada" perquè algú em va cridar, amb raó. "Vaja llebre que estàs fet...!!" Vaig accelerar el ritme --i jo que no volia forçar...!-- per mirar d'atrapar-la. Al Km 3,5 la vaig poder agafar. Aleshores sí, em vaig posar a treballar de llebre, com havíem quedat. Posant-me davant d'ella, marcant-li el ritme, animant-la, dient-li que no parlés, en fi, tot allò que crec que ha de fer una bona llebre. El recorregut, malgrat imaginar-se un que ha de ser molt pla, la veritat és que és sinuós i té força pujades i baixades. No molt pronunciades, però sí que dificulten la possibilitat de fer marca. Hi ha una bona estona que es remunta el riu Besòs. L'Imma va respondre molt bé, en qualsevol cas. Va saber patir i lluitar tot el què va poder. Al final, però, es va quedar a uns escassos 22s de la seva marca. Una llàstima, però, que va queda una mica compensada perquè va obtenir el tercer lloc de la classificació general. Un podi ben lluitat. Durant una bona estona de la cursa teniem una noia al davant i recordo que per motivar la Imma li vaig dir: "Aviam si l'atrapem, que allà hi ha el podi". I va resultar que era veritat...! També va fer la cursa l'Arcadi Alibés, ell en la versió de Mitja Marató, que es disputava conjuntament.
Va fer fresqueta, però es va córrer molt bé. Felicitats als amics de l'UCA perquè aquesta cursa anirà cap amunt. I quan tinguin la pista d'atletisme allà mateix --ara s'està construïnt-- serà fantàstica !
  Encabat de córrer, l'Amado Hernández ens va convidar a l'Arcadi, a la Wai-Shan Serradell, la voluntària ditxaratxera, i a mi a una paella al seu hort. Va ser un aperitiu espectacular. Aperitiu perquè a la 1 ja ens l'estàvem cruspint...!!
  Diumenge que vé, segona marató de les 5 que vull fer en 5 mesos. La de les Vies Verdes. Aviam com em trobo.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Coño!!! Si presisamente somos vesinos de aquí...!!!!!

Xavi ha dit...

Perdó ?

Anònim ha dit...

Coño!!! Señord guàrdia que yo esto lo conosco, que somos vesinos de aquí...!!!!!