dimarts, 18 de febrer de 2014

La Marató de les Vies Verdes: maca, però dura

Paratges preciosos (Foto: Anton M. Puigmal)
Qui digui que la Marató de les Vies Verdes (Girona-Sant Feliu de Guíxols) és senzilla perquè "baixa cap al mar", que vingui a fer-la i després ho expliqui. Però tan se val, perquè el recorregut és preciós. Fa 2 anys vaig passar per aquest recorregut tot fent la Trailwalker Oxfam (Olot-Sant Feliu de Guíxols), però el tram de la MVV el vaig fer de nit. Tenia ganes de veure per on havia passat. I no em va decebre gens. Al contrari. Era ben conscient, però que, els últims 15-17 quilòmetres hi hauria pujades, però no em pensava que tantes. De fet, ja es veuen quan passes per l'autovia, en cotxe. Bona organització de Diversport amb l'autocar que ens portava de Sant Feliu de Guíxols fins a Girona per poder prendre la sortida. El mateix autocar es convertia en vestuari, guardarroba. Perfecte ! I sense aglomeracions. Podies deixar la bossa al vehicle, escalfar una miqueta, tornar, i quan ja faltava poc per a començar, deixar definitivament la bossa a la bodega de l'autocar, que marxaria cap a Sant Feliu. Molt ben organitzat !
A poc de meta (Foto: X. Carracedo)
  La sortida, puntual, a les 9, al costat del riu Onyar, a tocar de la Devesa. Cap el Km 2 ja vam entrar a la Via Verda. Els Km marcats a l'inrevés. Curiós. Amb rètols que deien "falten 38 Km"; "falten 37 Km"., etcètera. Per saber quants km portaves calia fer restes mentals. Està bé exercitar l'intel·lecte en cursa... ;-)
Entrada  a meta (Foto: Anton M. Puigmal) 
   Cap el Km 3 em vaig trobar en Josep Maria Puig, company d'esports a TV3 --gironí ell-- que havia sortit a entrenar i que m'estava esperant, ja que havia vist que correria a través de Twitter. Em va acompanyar fins a Quart, cap el Km 6. A partir d'aleshores vaig agafar un ritme constant de cursa. Em movia entre 4,55 i 5,05. La meva idea era anar a ritme de 5, per no allunyar-me de les 3h 30m. Vaig veure que acumulava un decalatge negatiu d'1 minutet aproximadament, al passar la mitja en gairebé 1h 46m, quan l'idoni era 1m 45s. No em preocupava gens. Pensava que si em veia amb cor, ja miraria en la segona mitja de recuperar aquests segons. Però, com deia al començament, la cursa es fa dura, no només per la distància, sinó perquè els pendents que hi ha a la segona mitja acaben passant factura i alentint qualsevol. El tram de Santa Cristina d'Aro fins a Sant Feliu, uns 7 quilòmetres, és força dur. El pendent és lleu, però constant i inevitablement perds velocitat, que s'acaba definitivament a les rampes d'entrada a Sant Feliu. Total, que em vaig plantar a la meta en 3h 37m 39s, lluny de les 3h 30m, doncs. Però cap problema. Segona marató en 30 dies --la segona de les 5 que vull fer en 5 mesos-- per sota de les 3h 40. L'objectiu és fer les 5 per sota d'aquest registre. És un petit repte. Ara toca la Marató de Barcelona, la de casa, la que he fet més cops --13-- on espero millorar una miqueta la marca de la MVV. Falta un mes. Espero estar ben recuperat. Serà la meva 39a marató, si tot va bé.
A punt de sortir (Foto: X. Carracedo)
Amb la mítica Quima Casas i Xavi Carracedo





Ah...! i l'any vinent vull repetir la MVV. Insisteixo que em va agradar. El recorregut és magnífic.

3 comentaris:

Albert ha dit...

Xavier va ser un plaer coneixe't a l'autocar camí de Girona.
Per cert, a l'últim quilòmetre em vas avançar i em vas cridar un "vamos" que em va animar moltíssim!!! perquè els últims vuit quilòmetres van ser "durillos".
Felcitats Xavier.

Albert

Raúl Muñoz ha dit...

A punt a punt vaig estar d'apuntar-me, però em faltava temps per acabar de preparar-la. Hi pensaré per l'any que ve, a veure què tal!

Daniel Martínez ha dit...

Mestre, ets tot un crack. Espero aconsegueixis aquest repte que dius és petit i jo el trobo terriblement inmens. Sort !!!!