 |
| L'esforç dels últims metres (Foto: Pako Beer) |
La Cursa del barri de Sant Antoni de Barcelona és una de les clàssiques de la capital catalana. L'he correguda 17 vegades. Es dóna per iniciada la temporada de curses populars amb ella. És molt multitudinària. Fàcilment s'arriba als 4.000 corredors. És molt plana i es poden fer bons registres. En 6 ocasions he baixat dels 40 minuts, i en 4 d'elles, per sota dels 39 minuts. Fa molts anys d'això, evidentment. Després de la marató de Luxor, tenia curiositat per saber com respondria, 9 dies després. Al 2004, després de fer la marató de Marràqueix, just una setmana després, vaig córrer a Sant Antoni. Vaig fer 40,25, que em va semblar una marca dolenta, donat que en aquella època baixava regularment dels 40 minuts, però lògica perquè no estava del tot recuperat de la marató marroquina. Ara, 19 anys després, es donava una situacio similar post marató. Em vaig fixar com a objectiu baixar dels 50 minuts. Vaig sortir força endavant, amb espai per córrer, però veia que no baixava dels 5m/Km, per tant era complicat aconseguir ser sub 50. Però a la Gran Via em vaig començar a trobar més lleuger. Corria uns quants segons per sota de 5m/Km. Continuava sent molt complicat baixar dels 50 minuts perquè el marge era molt estret, però almenys ho podia intentar. Poc abans de girar per Passeig de Gràcia per anar cap a Plaça de Catalunya em va passar la Núria Salvat. Em va deixar endarrera, però vaig veure que no se m'allunyava gaire. Poc abans d'arribar a la Plaça Universitat la vaig atrapar i em vaig posar a la seva roda per aprofitar-me de la seva estela. Aleshores vam arribara l'alçada d'en Vicenç Solé. El bo d'en Vicenç va advertir la Núria: "Tens al Bonastre just al darrera teu!" Aleshores la Núria va canviar de ritme i ja em va ser del tot impossible seguir-la. Vaig passar la meitat de la cursa en 24 minuts i 37 segons. El marge per baixar dels 50 minuts anava creixent. Això em va animar. Algun quilòmetre el vaig fer a 4,50. La pujada del Paral·lel al Km 7 la vaig superar sense entrebancs i sense perdre ritme. Total, que vaig completar la cursa en 49 minuts i 5 segons, molt aprop, doncs de ser sub 49. Per tant, vaig quedar prou satisfet! Per cert, la Núria em va treure al final gairebé 2 minuts. Està forta!
La pròxima cursa probablement serà ja la mitja de Granollers, donat que la de Terrassa no la podré fer, el 29 de gener, al treballar matí i tarda aquell diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada