Cap de setmana amb doblet

Poc abans de començar al cursa a Terrassa, amb La Torrebonica al fons

       Aquest cap de setmana he fet doblet en un sol dia: dissabte. Al matí hi havia el 10.000 per l'exercici físic i contra el càncer a Torrebonica, a Terrassa. La idea era fer-lo amb molta traquil·litat per reservar forces pel 10.000 del vespre a Sant Joan Despí. El del matí era de mitja muntanya, per pista, amb algunes pujades. Amb l'Arcadi vam anar tota la cursa petant la xerrada sense perdre de vista el terra perquè en alguns trams hi havia moltes pedres i no era qüestió de torçar-se un turmell trepitjant malament alguna d'elles. Especialment, ell, que dissabte que vé correrà la Marató de Luxemburg. Vam acabar els 10 Km amb uns discretíssimes 57m 44s. Fins i tot ens va semblar que vam anar massa lents i tot... El recorregut de la cursa, dissenyat pels germans Jaume i Rubèn Leiva, preciós. És per on entrenen molts terrassencs.

       A la tarda, cap a la cursa de Sant Joan Despí, a intentar fer el millor possible el 10.000. La idea era aviam si era capaç de baixar dels 43m 53s que ara mateix és la millor marca del 2015, feta al gener a Vilafranca del Penedès. Vaig situar-me al costat de la llebre de 45m. El pla que vaig dissenyar era fer 6-7 quilòmetres amb la llebre i després deixar-la per buscar el registre desitjat. Tot va anar molt bé fins el km 4. Aleshores vaig canviar de plans sense motiu aparent. Vaig decidir abandonar la llebre, avançant-la, i anar-me'n amb un grupet de corredors que fin aquell moment també havien anat a l'aixopluc de la llebre. Va ser un error. No vaig poder enganxar-me al grupet d'escapats i em vaig quedar en terra de ningú. Al km 5 la llebre em va agafar i ja no vaig poder seguir-la. Era just el moment en què s'envoltava la ciutat esportiva del F.C. Barcelona, amb alguna petita pujada que em va sumir en la frustració perquè la llebre se m'escapava irremeiablement. Vaig intentar reaccionar, però cada vegada estava més lluny de la referència. El km 5 el vaig passar en 22,35, per tant era molt complicat, per no dir impossible, no tan sols baixar de 45m. L'objectiu va convertir-se, aleshores, en què el petit desastre fos el més petit possible. Al final vaig entrar a la meta en 45m i 30s, lluny de baixar dels 44m. Potser el meu objectiu era agoserat si tenim en compte la cursa del matí,  --suau, però cursa al capdevall-- i sobretot, que fa una setmana vaig fer la marató de Tortosa. Com que em recupero ràpidament de cames després d'una marató, tendeixo a pensar que ja estic al 100x100 al cap de setmana següent, i probablement no és així. Pensant en tot això, vaig concloure que la marca potser no era tan dolenta. A Sant Joan Despí vaig coincidir amb una companya de feina, la Sònia Poll i el seu marit, en Julián. Fa molt poquet que corren i se'ls veu molt enganxats, ja. El físic de la Sònia li permetrà millorar molt ràpidament. Va fer 48 minuts i estava encantada. Aviat m'atraparà !.

Amb la Sònia i el Julián, un cop acabada la cursa de Sant Joan Despí

   Diumenge que ve correré un 5.000 a Sitges. És una cursa solidària contra la PKU, una malaltia metabòlica rara que impedeix la correcta metabolització de la fenilalanina, un aminoàcid present en els aliments amb proteïnes que provoca que aquests siguin tòxics pels afectats amb aquesta malaltia. Tot plegat m'ho va explicar una altra companya de feina, la Raquel Mateos.