diumenge, 3 de setembre de 2017

Dues estrenes

A l'últim cap de setmana de vacances he fet dues curses que mai no havia corregut abans. Dissabte vaig fer els 5 Qm de Festa Major de Santa Perpètua de Mogoda. De fet, no era la primera vegada que corria en aquest població. Ja ho havia fet al 2009, aleshores en una cursa de 10 Qm. que em va agradar molt. Desconec si encara es fa.
Entrant a meta a Santa Perpètua, per davant d'Andrea Carroggio  (Foto: M. Majoral) 


Martí Bolló, sempre en el cor (Foto: M. Majoral)
La cursa de Festa Major de Santa Perpètua es corre, bàsicament, pel Parc Central. Una meravella. Un espai molt gran, pel qual es pot córrer de manera molt agradable. Després de l'escalfament, vaig sortir bastant endarrera. En total vam acabar la cursa 176 corredors. Poquets. Però aquesta crec que és ja una tendència de totes les curses que es fan a Catalunya. Hi ha tanta oferta, que el número d'inscripcions se'n ressent, ja que no hi ha tants corredors per a tantes curses... Però aquest és un altre tema.

 De seguida em vaig adonar que anava bastant ràpid. Almenys és la impressió que vaig tenir. Al ser pocs i haver categories cada 5 anys, vaig pensar que igual "pillava". Poc abans de l'única pujada notable de tot el recorregut, vaig aconseguir superar un atleta que, pel seu aspecte,  podia ser de la meva categoria. Es va posar darrera meu i no va ser fins pràcticament l'últim quilòmetre que no vaig aconseguir desempellagar-me'n. Vaig tenir encara esma per superar poc abans de la meta, la quarta noia, Andrea Carroggio Díaz-Plaja, que va entrar un segon darrera meu. Just abans, havia entrat la tercera noia, Maria Isabel Íñiguez. Tot i que va fer 4 segons menys que jo de temps oficial (21,22 i jo 21,26) en temps real la vaig superar (21,20, ella; 21,19, jo). O sigui que content. A més el registre de 21,19 suposa millor marca del 2017 en 5.000. Per estar satisfet. El cert, però, és que quan vaig comprovar el GPS, aquest em marcava 4,38 Qm. Distància curtíssima   Això voldria dir que havia fet el recorregut a un ritme de 4,52 ?? Tampoc seria tant lent. Ja dic que em vaig notar força ràpid. La veritat és que no sé què va passar amb la distància. Al final vaig optar per donar-la per bona. Si els organitzadors diuen que són 5 Qm, doncs 5 Qm. I la marca, al sarró!
A Santa Perpètua, fa 8 anys, ja

 Fnalment vaig quedar segon de la categoria d'edat --de 55 a 60 anys-- en la qual hi havia 10 corredors. Només hi havia trofeu pel primer, així que em vaig quedar sense "pillar" res... El primer de la categoria em va treure 1 minut. Per tant, no vaig tenir opció.

A Sant Llorenç d'Hortons 

  I diumenge, estrena a la cursa de muntanya de Sant Llorenç d'Hortons. La cursa entre vinyes. Com deia, tampoc no l'havia feta mai. M'ha agradat. Pensava que seria més dura, però el cert és que després de les pujades de la primera meitat de la cursa, que és de 10 Qm, el recorregut tendeix a baixar --amb alguna altra pujadeta, això sí-- i es pot córrer bastant. La Núria Rovira, que el dia anterior havia fet Matadepera (10 Qm) a molt bon ritme, també corria a Sant Llorenç. Només començar, ja he vist que no li podria disputar la cursa com en altres ocasions. A més com jo no havia escalfat gens ni mica, he preferit prendre-m'ho amb calma, sabent que la primera part de la cursa era la més dura. M'han passat pocs corredors i jo n'he passat força més, especialment a les baixades, cosa que m'ha agradat perquè com sabeu els seguidors del blog, sóc molt patata en els descensos de muntanya. És clar que avui no hi havia corriols i pràcticament tot era pista. Finalment he acabat en 51m i 49s. Exactament 1 minut i 40 segons després que la Núria, que ha fet 50,09. Gran cursa, la seva. No hi ha res com ser jove...;-) M'he retrobat amb dos vells coneguts que feia molt que no veia: El Tino Palencia i el Miguel Esteban, tots dos de Martorell. M'ha fet il·lusió trobar-me'ls.

He entrat el 115 de 257 acabats. No és per llançar coets, però ho dóno per bo de cara a la preparació de la Marató del Priorat del 15 d'octubre.