La Mercè, camí del Mediterrani

La Cursa de la Mercè és sempre especial per a mí ja que va ser la cursa on vaig debutar, al 1997. Lògicament li tinc apreci i sempre que puc la faig. Des del 1997 l'he correguda 10 cops. Avui buscava mirar de fer un bon registre, per a veure què tal estic assimilant els entrenaments per a la Marató del Mediterrani. He sortit força ràpid fins el punt que al voltant del Km 3 tenia a la vista un grupet de correcats que corren força més que jo. He intentat acostar-me a ells, però l'esforç m'ha acabat passant factura. El primer 5.000 l'he fet en 20,51 i el segon, que té força més pujades, en 21,57. Total 42m 48s. A la foto estic en ple esforç en l'últim quilòmetre, pujant pel Paral.lel. Baixar de 43 no està malament per a mí, però creia que podria fer un 42 curt o fins i tot ficar-me en el minut 41. No ha estat possible. El dia ha acompanyat, essent tapadet en els primers 20 minuts. Després, entre les pujades, la calor, el sol i la humitat, la cosa s'ha posat més difícil. He acabat en el lloc 840 d'11.200 corredors acabats. Vist així no està malament, oi ? Avui he completat la meva cursa número 409 i he arribat al Km 6.000 en competició !! El vencedor ha estat el Carles Castillejo, de Rubí, que està entrenant-se per a fer el salt a la Marató. Ha fet 30m peladets. Vaja crack !!!En definitiva, un 10.000 més al sac i diumenge vinent tinc previst fer una tirada de 30 Km, just a un mes de la Marató del Mediterrani

Petanca solidària

Aquest matí he estat al Prat de Llobregat donant suport a un torneig de Petanca solidari. Hem compartit una magnífica estona amb l'Enric Masip, l'Andrei Txepkin i el conseller d'Interior Felip Puig, que, per cert, és un consumat jugador de Petanca. Com l'Enric Masip. L'Andrei i jo hem fet el que hem pogut, tot i que en la foto gairebé sembla que en sàpiga i tot, oi ? És mèrit, en tot cas, del fotògraf. La veritat és que he fet unes tirades molt discretes. Només en un tir he estat apunt de fer fora una bola de l'equip rival, cosa que hauria estat un gran èxit. Però la meva bola ha passat pel costat. Llàstima !!! M'han felicitat pel tir, però crec que ho feien per quedar bé... ja que en definitiva, l'he fallat...

Demà reapareixo en una cursa. 10Km Cursa de la Mercè. Espero fer un registre decent. Ja que m'he aprimat, aviam si es nota.

3 anys després, torno a la Marxa dels 3 Pics

Havia fet aquesta cursa de muntanya al 2007 i al 2008 i enguany hi he tornat. Es tracta de fer pràcticament una mitja (20,56 Km m'ha sortit amb el forerunner) per muntanya a la zona de Navàs, l'Ametlla de Merola i Balsareny. No sóc cap expert en curses de muntanya, de fet en faig molt poques, però aquesta dels 3 Pics ara ja em té el cor robat. Al 2007 la vaig fer per primer cop i vaig trigar 1h i 55m. L'any següent vaig tornar-hi i només vaig fer 2h 1m. Vaig quedar força decebut del meu rendiment i segurament per això no hi havia tornat. Però vet aquí que l'Arcadi em va dir que aquest any hi anava i em vaig animar a repetir l'experiència. I vaig encertar! La pujada al primer pic és senzilla si bé el descens és força complicat, almenys per a mí, en alguns trams, amb rocs ben alts que trobo molt perillosos si no hi estàs avesat. M'imaginava com saltaria el Kilian Jornet si corrés aquesta prova...

Un cop arribats a l'Ametlla de Merola, comença el lent i continuat ascens cap el segon pic, que s'accentúa a les acaballes. Un cop coronat, comença un descens gairebé interminable de ben bé 6,5 Km. Tot són camins prou amples i es pot còrrer bastant. De fet jo diria que en aquesta cursa estàs més estona baixant que pujant. Cap el Km 16 i mig comença l'últim ascens, ja a tocar de Navàs. En baixar arribes al Km 20 i encara queda l'última pujada fins arribar a la carretera d'entrada de Navàs. Aleshores ja olores l'arribada. El meu objectiu era baixar de les 2 hores i fita aconseguida !! 1h 57m 17s. No massa lluny de la meva millor marca. Llàstima que a l'Arcadi no li va anar tant bé. Problemes estomacals el van fer acabar en 2h i 20m. Sempre ho diu que les curses a la tarda no se li dónen gens bé.

En fi. Estic satisfet del registre i sobretot, de les sensacions. Els entrenaments per la marató del Mediterrani s'havien de notar. Pròxima cita, diumenge 11 --últim dia de vacances, snif...!-- a l'Ametlla de Merola. 10 Km. Cross. Dur, dur.

Bona experiència, la Funimetrada !

M'agrada fer curses noves per a mí. I si són diferents a les altres, millor que millor. La Funimetrada de Gelida, que avui arribava a la 24a edició, ni més ni menys, és una cursa que cumpleix amb escreix aquests requisits. Es tracta d'intentar arribar adalt de Gelida abans que el Funicular de la població. Evidentment, la cursa és en sentit ascendent. 110metres de desnivell. El Funicular triga exactament 8 minuts, segons m'ha confirmat el mateix responsable d'aquest mitjà de transport tant característic de la vila. La distància a recòrrer, 1,65 Km, que és el que m'ha donat el Forerunner. Al ser una cursa notablement costeruda, he calculat que podria fer entre 8 i 9 minuts. Amb què el Funicular no em tregués més d'un minut ja em donava per satisfet. He sortit tranquil, disposat a no morir-me en les primeres rampes. Això m'ha permés agafar un ritme força constant que m'ha servit per passar alguns corredors agoserats que s'han quedat sense benzina. No gaires, però.

En els últims 400 metres, aproximadament, un joveníssim atleta de Gelida --no devia tenir més de 10 o 12 anys-- s'ha aparellat amb mí i m'ha fet treballar de valent per evitar que em superés. Ens hem estat marcant a la part final i he resistit els atacs que m'ha fet per deixar-me. Ell tenia el suport dels espectadors, i jo la motivació de no deixar-me batre per un vailet. Al final he esprintat i he pogut deixar-lo uns segons endarrera. Ha estat un bon final. He acabat en 8m 11s. El Funicular, doncs, només m'ha tret 11 segons. Crec que ha estat un bon resultat per a mí. He consultat la classificació i he vist que hi hagut 113 acabats. He quedat el 57, o sigui que 56 persones han entrat darrera meu. Just la meitat. Tenint en compte que jo era el 5è més gran de tots els participants, no em puc queixar. Només un atleta més veterà que jo (nascut al 1954) m'ha superat en fer 7m 50s.

La cursa està molt ben organitzada. Escassament èrem un centenar de corredors, tot i que es veu que n'hi havia uns 200 d'inscrits. És el que tenen les curses gratuïtes: hi ha qui s'apunta per si de cas puc anar-hi i després no hi va per la raó que sigui.

Per cert. El vencedor ha batut el rècord de la prova que estava en 6m 14s. L'ha deixat en 6,09, crec. Espectacular.

Dues curses a les vacances

El 7 d'agost vaig fer la cursa de Pals. Primera edició. Uns 200 corredors. Molt familiar. Ben organitzada pel Pablo Pluvinet i l'Associació de Turisme de Pals. 8 Km. Plana. Molt recomenable. Vaig acabar en el lloc 19. 35 minuts. Mai no havia quedat tant bé en una cursa, tret de la 1a edició de la cursa de Can Mir en què vaig quedar segon. La foto és de la cursa de Pals. I el 13 d'agost vaig fer la milla de Calonge. 6 minuts i 5 segons. Millor marca de l'any per 6 segons. Satisfet.

Demà 22 d'agost faré la Funimetrada de Gelida. Es tracta d'intentar arribar a la meta abans que el Funicular. Tota és en pujada, doncs. Crec que la distància és de 1500 o 1600 metres.

A l'Espluga, 9 anys després

L'última vegada que havia corregut els 15 Km de l'Espluga de Francolí havia estat al 2002. Per tant feia 9 anys que no corria aquesta cursa que ja ha arribat a l'edició número 34, que es diu ràpid. L'havia fet al 2000 ( 1h 8m); al 2001 (1h 00m; millor marca) i al 2002 ( 1h 03m). Sempre amb molta calor, però sempre hi ha un munt d'avituallaments per apaivagar les altes temperatures. Avui no ha fet gens de calor. Ideal per una cursa dura com aquesta. El meu registre, però, ha estat el pitjor de les meves 4 participacions: 1h 9m 19s Normal. Els anys passen. M'he esforçat tot el que he pogut. He pujat a bon ritme, com ho demostra que no he parat d'avançar corredors, fins a un total de 64. He acabat en el lloc 360 de 888 corredors arribats i el 35è de la meva categoria (n'hi havia 121). Quan al 2001 vaig còrrer en 1h 0m 26s (la meva millor marca de sempre en una cursa de 15 Km) baixava a ritme de 3,40-3,45. Avui el quilòmetre més ràpid l'he fet a 4,02. Tinc un sentiment agredolç perquè l'objectiu era baixar d'1h 10m (aconseguit) però aspirava a fer 1h 7m. En fi. No es pot tenir tot. Fa dues setmanetes que he començat a còrrer i no es pot demanar més. L'important és que he pujat bé, a bon ritme, com deia.

Diumenge 7 d'agost correré a Pals (6 Km) i el13 d'agost (Milla) a Sant Antoni de Calonge.

La Floresta: Ja estem novament en cursa

Avui he fet la primera cursa de la temporada a La Floresta. Per primera vegada la cursa s'ha convertit en 8 Km i no pas en 5, com era fins ara. El sol no ha sortit i s'ha corregut molt bé, sense calor. Com que aquesta ha estat la primera setmana d'entrenaments i el màxim que havia corregut eren 35 minuts ahir dissabte, tenia clar que no volia forçar gens ni mica. Dit i fet. Ja haviem parlat amb l'Arcadi de fer-la xinu-xano i així ha estat. Hem sortit molt endarrerits expressament per no tenir alegries i ens ha anat molt bé. L'Arcadi tenia alguna molèstia a conseqüència d'haver fet ahir mateix una quilometrada en bicicleta, 74 Km crec recordar que m'ha dit. En les pujades se'm quedava una miqueta. La veritat és que hem fet quasi tota la cursa xerrant cosa que demostra que malgrat la duresa del circuit --un seguit de tobogans sense parar-- ens ho hem passat molt bé. Finalment la cursa tenia 7,9 Km i no els 8 anunciats, segons ens ha dir l'organitzador. Hem acabat millor del que m'esperava, ja que pensava que superiem abastament els 40 minuts. Però hem acabat en 39,49 de temps real (39,59 de xip). Abans de començar i encabat, xerrada amb un munt de corredors. Tal com m'esperava, m'han preparat un bocata vegetarià especialment per a mí, davant de la sorpresa de l'Arcadi. Moltíssimes gràcies, amics de la Floresta ! Això és cuidar els corredors, sí, senyor !!! Ah.. i estava boníssim !!!!

Dissabte vinent faré, si deu vol, l'Espluga de Francolí. 15 Km. Fa temps que no la faig. Miraré d'apretar una miqueta més que avui, aviam què tal surt.

L'adéu a una gran persona i un gran tenista

Avui he estat en el comiat de l'Òscar Hernández. Potser molts us preguntareu... qui és ?. Jo també m'ho hauria preguntat fa escassament 4 anys. El vaig conèixer pràcticament al Godó del 2007. Va fer probablement un dels millors torneijos de la seva vida. Va arribar als quarts de final després d'un memorable partit a la pista 1 en què va derrotar el finlandès Jarko Nieminen. Enmig de la gran quantitat de grans tenistes que tenim, els noms dels quals no cal repetir, s'ha criat tenísticament l'Òscar. Mai no va aconseguir jugar ni tan sols una final de l'ATP, i va arribar a ser tot just el 48è millor del món. Pensareu que és poca cosa. Potser sí. Però l'important és la persona, més que el jugador. Un obrer del tenis. Quan el vaig entrevistar per primera vegada després d'aquell partit que explicava contra Nieminen, la veritat és que vaig veure que connectava de seguida amb ell. Aleshores tenia 29 anys. Avui s'ha retirat amb 33 per culpa d'una lesió a l'espatlla que no ha pogut superar i que l'impedia servir. En el seu comiat --molt emotiu-- no hi han faltat els metges que van intentar guarir-lo. L'Òscar ha tingut paraules d'agraïment per a ells. Un altre no voldria saber res dels metges que no van aconseguir que allargués la seva carrera.

Sempre m'ha semblat un xaval increïble, i m'hauria agradat haver-lo conegut abans. Dóno fe que l'Òscar deixa emprempta. Tenint en compte com és de competitiu el circuit tenístic professional, avui no han faltat al seu comiat el Tommy Robredo, el Marc López, l'Albert Montañès, el Marcel Granollers, el Pere Riba --tots ells tenistes professionals en actiu-- i el "Beto" Martín i l'Albert Costa, ja retirats. I molts altres amics que no s'han volgut perdre aquest moment tant important en la vida de l'Òscar.

Des d'aquestes modestes ratlles li vull enviar una forta abraçada. Sempre té un somriure espontani i contagiós. En definitiva, una gran persona. Endavant, Òscar !!!

Començo la temporada !!

No corria des del 26 de juny, a la cursa de la Vila Olímpica. Han estat 3 setmanes -i no 4, com deia- de desconnexió total. Avui, de cop i volta, m'he dit: "Tinc ganes de còrrer". Entenc que és bó tenir aquesta sensació. Dit i fet. He sortit a trotar amb la intenció de fer 15 minutets. Al final he fet 18m i 30s. Per a mí, correcte per a començar. Demà, o potser demà passat, faré 20-22m. Es tracta d'anar augmentant progressivament, sense presses, almenys un parell o tres de setmanes. És la pretemporada. Després ja em plantejaré el pla d'entrenament fins a la marató que vull fer a la tardor. Encara no he decidit si serà Mediterrani, Bilbao o València. Veurem.

Vaig acabar la temporada sense haver fet net del tot en l'isquio de la cama esquerra. Avui, quan he començat, em cruixien els dos isquios. Curiosament el de l'esquerra ha deixat de molestar-me de seguida, i en canvi el de la dreta m'ha fet una mica la guitza, però res important. Espero... Encabat, a l'estirar, sí que he notat la diferència. El de la dreta m'ha fet una bona estrabada... Seguiment. És el que hi ha...

He començat abans del previst la pretemporada també perquè diumenge correré els 8Km de La Floresta i no podia ser que el primer entrenament fos una cursa.

Fí de temporada a la Vila Olímpica

Feia molts anys que no feia la cursa de la Vila Olímpica. He vist que ha canviat el recorregut. Almenys la sortida ja no és al pavelló Alfa-5 sinó a l'avinguda Icària. Amb tot, continua sent igual de plana. Aspirava a fer una "marqueta" més o menys decent per a mí. Buscava baixar dels 42m. Hauré sortit massa ràpid perquè he passat el 5.000 en 20m 30s. En cas de doblar eren 41m, que hauria estat marca de la temporada (la millor és 41, 34, a Sant Antoni). No ha estat possible. En el segon 5.000 m'he enfonsat notablement i he trigat 2m 6s més, per a fer un total de 42m i 36s (42,58 oficials, perquè he sortit retrassat.

Tot i que no ha estat un gran temps, he tret de bó que he fet uns primers 5 Km força correctes, a 4,06 de promig. Amb més entrenament, potser puc mantenir aquest ritme més quilòmetres.

Bé, ara s'ha acabat la temporada. Estaré 4 setmanes de descans absolut de còrrer. Crec que és bó aturar-se i per això ho faig cada any. En principi tornaré a entrenar el 25 de juliol dilluns.

Ah... Què prim m'he vist de cames a la foto que m'han fet avui. Ja m'agrada...

Cursa del DIR. No ha estat gens malament.

Cursa 401. Els 10Km del DIR de Sant Cugat. El terra estava molt moll perquè un parell d'hores abans de la cursa ha caigut un bon xàfec. És una cursa foça trencacames, com ja preveia. He fet el primer 5.000, que era el més dur, una mica més lent que el segon. He passat el 5.000 en poc més de 22m. He pensat, doncs, que seria impossible baixar de 44m a la meta. No sabia aleshores com seria el segon 5.000, que ha resultat ser més benigne que el primer. En els últims 600 metres, a més, m'he mig picat amb un altre corredor i he augmentat molt el ritme per evitar que em guanyés. Aquesta rivalitat ha fet que hagi pogut arribar en 43m 52s. És un bon registre, tenint en compte el perfil de la cursa.

La pròxima cursa serà la de Les Planes, a Sant Joan Despí. Em fa gràcia perquè passa molt a prop de TV3. És com si corrés a casa, he, he. El que no m'agrada tant és l'horari: les 9 de la nit --sí, sí, de la nit-- del dissabte 18 de juny.

Menjar sà és importantíssim.

Aquí trobareu l'entrevista que m'han fet a la web etselquemenges.com Crec que us pot interessar. Ja direu.

Delta Prat, 10 Km. Ja porto 400 curses !!!

Tenia molt interès en fer aquesta cursa Delta Prat, al Prat de Llobregat, ja que sabia que és molt plana i volia veure com estic. Els problemes als isquios van remetent i aquesta setmana m'he atrevit a fer uns canvis de 30"x 30" i tenia ganes de provar-me. El cert és que he sortit ràpid i m'he trobat còmode fent els dos primers Km en 4,06 cada un. La veritat, però, és que era massa ràpid i ho he pagat fent els 3 Km següents en 4,11-4,14 i 4,21. El pas pel primer 5.000, doncs, 20m i 58s. Pràcticament impossible acostar-me a la millor marca de la temporada (41m 33s a Sant Antoni, al gener.) Ni doblant ho podia aconseguir. De tota manera he lluitat per fer un bon registre i el segon 5.000 l'he completat en 21m 25s, o sigui, 27 segons més lent que el primer, menys de 3s més lent per Km. Com dic, no em puc queixar. He acabat en 42m i 23s, que significa la tercera millor marca de la temporada després de l'esmentada de Sant Antoni i de la Jean Bouin, al novembre, on vaig còrrer tot just 4 segons més ràpid que avui.. Vaig per bon camí !

La d'avui era la cursa número 400 del meu historial atlètic.

Mor Sammy Wanjiru

M'he quedat glaçat quan ho he sabut. Samuel Wanjiru, de 24 anys, el campió olímpic de marató a Pequín 2008, ha mort al caure del balcó de casa seva. Segons sembla s'havia barallat amb la seva esposa després d'haver-se presentat l'atleta a casa amb una altra dona. Es diu que fins i tot es pot haver suicidat. Potser mai no sabrem exactament què ha passat. Al febrer havia de còrrer la Mitja de Granollers --crec que per tercera vegada-- però a última hora es va quedar al seu país perquè tenia un judici per presumptes maltractaments a la seva dona. Una història molt fosca.

En qualsevol cas és una gran pèrdua per l'atletisme, ja que era l'atleta que potser hauria estat capaç de convertir-se en el primer ser humà capaç de fer una marató en menys de dues hores.

Mai no sabrem si ho hauria aconseguit. Els seguidors d'aquest blog així ho pensaven en aquesta enquesta. Vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar-lo quan va còrrer per primera vegada a la Mitja de Granollers, al 2008.

Un cap de setmana de segons

Titulo així l'entrada perquè aquest cap de setmana estic satisfet per uns pocs segons. M'explico. Ahir dissabte vaig còrrer la Milla de Ripollet. Vaig acabar en 6 minuts i 11 segons, 2 segons menys que fa una setmana a la Milla Sagrada Família. Poca diferència, però molt valuosa per a mí. Porto una temporada amb registres molt fluixos i encara que 6,11 no és cap meravella (tinc 6,01 l'any passat, a Rubí) per a mí és un gran què. A més tenint en compte que la Milla de Ripollet és més complicada que la de la Sagrada Família ja que hi ha tres girs de 180 graus que t'alenteixen força. A més a més, el terra estava molt moll pel xàfec que havia caigut minuts abans, cosa que feia que els girs fossin encara més lents per por a les patinades. I encara una altra cosa. Vaig ser el 5è participant més vell i vaig superar-ne a 15. No em puc queixar...

I aquest matí he corregut els 10 Km de Nou Barris. Una cursa complicada ja que els primer 5.000 és sensiblement més ràpid que el segon, per les pujades, especialment una, que hi ha a la segona part. He passat els 5Km en 21,00 i he acabat en 43m i 8s. , és a dir, només 1m 8s de més en els segons 5 Km. Per a mí està força bé . I el més important: he millorat en 7 segons la marca de l'any passat !! Això sí que no m'ho esperava. Aspirava a baixar de 45m com a màxim i he estat molt aprop de baixar de 43m !O sigui millora de 2 segons ahir a la Milla i millora de 7 segons en el 10.000 d'avui !! Poquet, si voleu, però per a mí és molt. I ara sé gaudir dels petits -petitíssims- èxits.

Una última cosa. Ja tinc 399 curses en el meu palmarès. On caurà la 400 ?

Menjar bé és vital

Ahir vaig estar a la presentació en societat d'una iniciativa que pretén concienciar la societat de la importància de menjar bé. Menjar amb sentit, menjar amb lògica, perquè som el que mengem. L'Adam Martin i la Núria Coll són els directors de la pàgina web etselquemenges.cat

Com podeu veure, a part de l'Adam i la Núria estaven, entre d'altres, el Xavi Coral, el Xavier Graset, el Jordi Llompart, o l'Albert Om.

Em sembla que és una iniciativa amb molt de sentit que, a més. té assesorament científic. A través de la web volen ajudar-nos a tots a alimentar-nos millor, perquè en l'alimentació està la clau de lanostra salut. Visiteu la web, aviam què us sembla !!

Milla Sagrada Família. Pitjor de l'esperat

Avui he corregut la Milla de la Sagrada Família per segona vegada. He fet un resgistre més dolent del que esperava, però, en definitiva, acord amb al temporada que porto, força nefasta. He acabat en 6 minuts i 13 segons, un ritme de 3.40 m/Km. El registre ha estat fluix perquè al juny de l'any passat vaig fer la Milla de Rubí en 6,01, i això que era una milla trencacames.
La Milla de la Sagrada Família és gairebé plana del tot, tret d'un parell de pujades al pas pel carrer Sicília. El marc és incomparable. Voltant la Sagrada Família, la Plaça Gaudí i la Plaça de la Sagrada Família. L'altre vegada que havia fet aquesta milla, al 2006, vaig trigar 5m i 49s, a 3,36 el Km. La diferència és notable. És clar que aleshores encara no estava operat, i... era més jove !!!

Després vaig fer el reportatge per l'Esport3. En la foto estic entrevistant Juan Carlos Higuero

Granollers torna a guanyar

Ha acabat l'enquesta que vaig proposar per saber la vostra opinió sobre quina és la millor mitja de Catalunya. Igual que fa 2 anys la vencedora ha estat la Mitja de Granollers, la més multitudinària, que ha obtingut 33 vots. En segon lloc ha quedat Barcelona, amb 13, i Terrassa ha estat la tercera amb 10.
Tarragona i Mataró s'han endut 8 vots cada una; Ripoll, 7; Sitges, 6; Sant Cugat i Banyoles, 5; Balaguer, 4; Reus i Montornès, 3; Mediterrani i Maresme-Calella, 2; L'Espirall, Girona, Vilanova i la Geltrú, Calçotada-Valls i Salou, 1. S'han quedat sense cap vot, Sabadell i Mollerussa.
En relació a l'enquesta feta fa 2 anys, cal destacar algunes coses: han votat exactament el mateix número de persones: 114. Granollers ha repetit victòria però amb menys vots que aleshores (59 per 33) Barcelona, que havia estat quarta al 2009, ha desbancat Terrassa del segon lloc. Potser hi ha hagut distorsions en la classificació final perquè en aquesta nova edició de l'enquesta m'he deixat de posar Gavà, que fa 2 anys va acabar en la tercera posició.
Farem més enquestes. Si teniu alguna suggerència sobre algun tema susceptible de convertir-se en enquesta, feu-m'ho saber, si us plau.
Gràcies per participar !

Marató d'Empúries: objectiu complert

Del que es tractava avui era d'acabar la Marató d'Empúries el més dignament possible. Després del meu gran fiasco a Barcelona (3h 42m) volia veure com estava. Després de la temporada que he fet -- afectat per lesió, malaltia...-- les marques s'han ressentit molt en relació al 2010. Avui he acabat en 3h 38m 45s. 3 minuts i 16 segons més ràpid que a Barcelona! Només puc que estar satisfet. És més dura que Barcelona, més solitària, hi ha més pujades, es repeteixen alguns trams del circuit --un d'ells 4 vegades !-- cosa que la fan més dura, encara, psicològicament parlant. La calor no m'afecta especialment, i, a més, ha fet una temperatura no massa alta, potser entre 20 i 22 graus com a molt.

En la foto el crono marca 3h 40m perquè no m'he assabentat de la sortida ja que no hi ha hagut cap so, tret, claxon... i quan me n'he adonat que ja havia començat, he passat per la catifa de sortida amb 1 minut i mig de retard, ben bé.

Era la marató número 31 del meu palmarès i la cursa número 396. Vull acabar la temporada, abans del descans estival, completant-ne 400 per allò de la xifra rodona.

Era la quarta vegada que corria a Empúries i he fet el pitjor registre, però insisteixo que no estic decebut. Home, tampoc estic exultant, evidentment, però cal saber on estàs i quines marques pots fer. Jo aspirava a acostar-me a les 3h 36m (marca feta a la del Mediterrani) que és el millor registre de la temporada. Quan he vist que he passat la mitja en 1h 48m ja he entés que no podria doblar, i m'he centrat en buscar el sub 3h 40m. He perdut menys de 3 minuts en la segona mitja, cosa que em sembla prou bé.

Segurament la pròxima serà la Marató de València, el 20 de novembre.

Més cracks!

Aquesta setmana estic transmetent al canal Esport3 cada migdia un o dos partits del Barcelona Ladies Open, el segon torneig femení de tenis més important d'Espanya, juntament amb el de Marbella, i tots dos després del de Madrid.

Acabarà dissabte al migdia amb la disputa de la final, prevista per a les 13h. Avui m'he fet aquesta foto amb l'Arantxa Sánchez Vicario, que és la directora esportiva del torneig. Durant la transmissió d'avui he estat una estona dialogant amb ella.

Divendres transmetré les semifinals a les 15 i a les 17h. Aquests dies m'acompanya en les transmissions Mico Margets, el capità de l'equip espanyol de Copa Federació. Millor analista, impossible !!

I quan acabi la final, me'n aniré pitant cap a Empúries perquè diumenge 1 de maig hi correré la Marató!!!!

Quin luxe !

Aquest dies estic comentant amb Sergi Bruguera el Barcelona Open Banc Sabadell. El Godó, vaja. És un autèntic luxe poder escoltar tot un doble campió de Roland Garros. No us el perdeu. Cada dia comenta el partit de Rafael Nadal, al canal Esport3.

Quina és la millor mitja marató de Catalunya ?

Fa dos anys vaig fer la mateixa enquesta amb aquests resultats. Us proposo repetir-la per saber si han canviat els gustos dels corredors en el tema mitges maratons. Si participeu, només podeu votar una sola mitja marató de les 21 que us proposo. Les trobareu a la columna de l'esquerra del blog. Les votacions es tancaran el 30 d'abril. Animeu-vos a participar !

Tenia moltes ganes...

Fa molts anys que el conec i tenia ganes, des de feia molt de temps, de compartir una transmissió de tenis amb l'Àlex Corretja, a qui sempre he admirat com a tenista i com a persona. I aquest moment ha arribat. Diumenge 24 d'abril compartirem la transmissió de la final del Godó (Barcelona Open Banc Sabadell). També hi estarà Sergi Bruguera. En definitiva, un autèntic honor per a mí poder compartir micròfon amb aquests dos grandíssims campions. Crec que és impossible reunir millors analistes per una transmissió de tenis. No us la perdeu. Si tot va com està previst, la final la jugarà Rafael Nadal, que és sinònim d'espectacle garantit.

El Godó, Barcelona Open Banc Sabadell, ja és aquí!

Aquest matí hem gravat, amb en Sergi Bruguera, l'espot promocional de les transmissions que farem la setmana vinent del Godó, el Barcelona Open Banc Sabadell. A través del Canal Esport-3 farem el torneig de manera gairebé íntegra, cobrint el spartit de al pista central i de la pista 1. Serà un gran desplegament, sens dubte que agraïran els amants del tenis. Començarem cada dia a les 13h, a partir de dilluns que vé.

El Sergi Bruguera serà un dels tres comentaristes de luxe amb qui faré les transmissions. també comptaré amb la col.laboració inestimable de Jordi Arrese i d'Àlex Corretja, aquest últim per la final. Quasi res !! A la foto apareix també l'Òscar Sanz, el càmera que ha enregistrat les imatges per a fer el making off de l'spot. Amb aquestes imatges hem confegit la informació que ha sortit al Telenotícies Migdia, que podeu veure aquí abaix.

Doblet completat

La mitja de Cunit d'ahir va sortir raonablement bé. Serà perquè em van donar el pitrall amb el número 1, he, he... 1h 35m 54s. Segona milor marca de la temporada en la distància. Vaig sortir força endarrerit i vaig passar molts corredors durant tota la cursa. És una bona cursa, si bé té una rampa notable que es passa al Km 8 fins el 9,5 i del 16 al 19, ja que es donen dues voltes. Feia caloreta, però la brisa ens va refrescar força.

Aquest matí, a la cursa de Bombers, la cosa ha estat ben diferent. He sortit amb l'Arcadi. Exactament això: he sortit i res més, perquè ell s'ha posat per sota de 4,20 i no he tingut cap opció de seguir-lo. Immediatament l'he perdut en la massa. Jo només podia anar a 4,30 com a molt ràpid. Em notava els isquios carregats. Quan he vist cap el Km 1 que le sllebres de sub 45 em passaven a tota velocitat he comprès que no baixaria de 45m ni somniant, per tant fer sub44 era una autèntica quimera. Per tant he decidit prendre-m'ho amb calma i anar fent. He anat recalculant objectius i cap el 7-7,5 he vist que podria aspirar a baixar de 48m i m'he concentrat en això. He acabat en 47m 38s.

Ahir vaig fer la mitja a 4,33 el Km. Avui, en canvi, només he pogut anar a 4,45 el Km. Amb això està tot dit.

Ja m'han dit que el tema isquios pot anar per llarg. Doncs paciència perquè es pot còrrer, però lentament. La d'avui era la meva cursa 395 i la 10a de la temporada

Un altre doblet: Cunit i Bombers

Demà faré la Mitja de Cunit. És a la tarda. Farà calor. Aviam com sortirà. Miraré d'acostar-me a 1h 34m. I diumenge faré la cursa de Bombers. Si allí baixo dels 44m ja estaria bé. La meva intenció és acumular un seguit de quilòmetres de qualitat i a uns ritmes que no aconseguiria mai entrenant sol. A l'horitzó ja comença a acostar-se l'1 de maig, que serà quan disputaré la Marató d'Empúries. Allà intentaré acostar-me a les 3h 30m. L'any passat vaig fer 3h 28m. Tot dependrà de com em trobi dels isquios. Últimament la cosa ha millorat força. Com a mínim noto que als entrenaments sóc capaç d'anar més ràpid, que ja és molt, tot i que no acabo de fer net.

Puxa, Sporting!!!

Tornat de Venècia

Una ciutat curiosa, Venècia. La sensació que he tingut aquests tres dies que hi he estat per celebrar els meus 50 anys és com d'estar a Port Aventura. Una ciutat sense arbres, on et cobren 1,50€ per a fer un riuet (verídic !!) Una ciutat sense cotxes, però on no seria fàcil trobar on còrrer. Miraré el recorregut de la Marató de Venècia per a veure com s'ho fan. És una ciutat laberint on el més fàcil és perdre's. Si no compres una màscara de carnaval i no vas en gòndola (jo no hi vaig pujar !) no deus ser ningú. La màscara sí que la tinc... Camines i camines i tot són carrers estrets, alguns increïblement estrets... i de cop i volta et trobes amb un espai obert tipus plaça immensa. Un autèntic contrast. A tot arreu hi ha esglesies. Fins el punt que en algunes places n'hi ha més d'una !! Les referències són La Piazzola de Roma, el lloc últim on poden circular els vehicles de motor; el Pont de Rialto i la Plaça de San Marco.

Però m'ha agradat, tot i que si no vols deixar-te el sou, t'has de limitar a menjar pasta i pizzes, gairebé.

El viatge a Venècia ha fet que hagi estat 5 dies sense còrrer. Demà miraré de fer una sessió doble. Tirada llarga al matí i almenys 50 minuts-una horeta a la tarda, aprofitant que tinc festa. Treballaré el cap de setmana i per tant no podré fer ni Medijocs ni la cursa de El Corte Inglés.

Els valors en l'esport

Dijous passat 17 de març i avui 24 de març, he moderat dues taules de debat sobre els valors educatius de l'esport en un marc incomparable: l'auditori de la Torre Agbar. En el de fa una setmana estaven Miquel Rico (sots director de Mundo Deportivo); Sergi Mas (periodista de COM Ràdio); Pitu Abril (periodista de Barcelona TV) i Josep Maria Casanovas (editor del diari Sport).

En el debat d'avui, estaven la marxadora Maria Vasco; l'exjugador d'handbol David Barrufet; l'exjugador d'hoquei patins Carles Folguera; l'extenista Albert Costa i l'àrbitre de bàsquet Xavier Amorós. La foto correspon a aquesta segona taula.

Com deia, els dos debats han versat sobre els valors educatius en l'esport. Als mitjans de comunicació ( dia 17) i en la pràctica esportiva (avui). S'han dit coses molt interessants i s'han tret conclusions útils, tot confirmant-se que la iniciativa de la Diputació de Barcelona de fer aquestes jornades ha estat un èxit. Tanmateix, l'assistència de públic que ha participat fent preguntes als ponents, així ho ha demostrat.

No és la meva millor temporada. Està clar.

És un dia trist. Normalment sempre trec coses positives de les curses que faig. Avui és difícil. He acabat amb una marca d'1h 37m 18s. Fluixíssima. Fa dos anys vaig còrrer la mateixa cursa gairebé 5 minuts més ràpid. Amb això estaria dit tot, però voldria analitzar-ne les causes, segons el meu parer. El tema del meu isquio, ara ja podria dir els dos isquios potser, crec que em té molt martiritzat. Estic lesionat ? No. Tinc la sensació quan corro com si els isquios s'haguéssin fet curts i no puc anar més ràpid. No sóc d'estirar massa i ara ho estaria pagant. Fa anys, quan acabava un rodatge, feia uns progressius. Ara feia molt de temps que no ho feia, i ahir vaig tornar-hi. La distància que corria com a molt lent en 15 segons, la vaig còrrer ahir, com a molt ràpid, en 16. Aquí estaria també tot dit. Aquesta setmana he fet 83 Km. Des de l'agost que no feia una setmana amb tan quilometratge !!

Els meus entrenaments d'aquesta temporada han estat de poca qualitat. Per la pròxima temporada reintroduïré les sèries llargues i curtes i els progressius. Aviam si la cosa millora una miqueta. Jo crec que milloraré --si els isquios milloren-- perquè els registres d'aquesta temporada són mooolt dolents en totes les distàncies. Només són mínimament decents els 41m que vaig fer als 10 Km de Sant Antoni, el 23 de gener. Des d'aleshores, no m'he menjat un torrat. Els meus problemes amb els isquios van començar just al dia següent. Devia pagar l'esforç. A mesura que passen els anys, la musculatura es fa menys flexible. Per això són tan importants els estiraments. Si us fixeu els corredors d'edat ja avançada la majoria corren amb gambades curtes. És així com em sento ara. Les meves gambades són curtes.

Aquesta temporada vaig fer 1h 34 a Balaguer i 1h 35 a l'Espirall, dues mitges clarament més dures en quant a desnivells, que la d'avui. És per això que estic decebut. La meva intenció era acostar-me a 1h 34m i no estat capaç ni de lluny.

Aquesta setmana que vé no faré cap cursa perquè el cap de setmana vinent estaré a Venècia, amb la meva dona, per celebrar els meus 50 anys. Estaré 3 o 4 dies sense còrrer (caminar molt, segur que sí...) Potser m'anirà bé desconnectar una miqueta del còrrer. Quan torni, reprendré els entrenaments de cara a la Marató d'Empúries de l'1 de maig. Allà espero ser capaç de fer 3h i 40m. Tenint en compte com estic, físicament i anímicament, crec que ja seria un èxit. Ah!!! L'únic de bó de la cursa d'avui és que he fet mínima per Nova York, ja que demanen 1h 40m a partir dels 50 anys. I una curiositat: he quedat el 50 de la meva nova categoria. Des d'aquí la meva felicitació al meu company Jordi Fandiño, que ha fet 1h 35m MMP. És jove --33 anys-- i encara té molt de marge per fer grans marques. I com no, l'incombustible Arcadi que està en un forma exepcional. Avui ha fet 1h 36m, i això que les últimes 4 setmanes ha fet Tòquio (marató), Barcelona (marató), Caldetes (10 Km) i avui la Mitja de Calella. Quin crack!!!

En fi... Perdoneu la pallissa, però algú --jo, qui si no--ho havia de dir.

Com es veu a la foto de la Cris, he acabat esprintant, per superar el company que apareix a la meva esquerra. He aconsgeuit superar-lo...

Cursa de El Corte Inglés per Esport3

El dia 3 d'abril es correrà la cursa de El Corte Inglés. Una cursa per a mí injustament denostada per alguns corredors populars, quan s'ha de tenir en compte que ha fet molt per apropar l'atletisme a la gent. Molts han començat a còrrer al fer aquesta cursa que supera cada any els 50.000 participants. Està ràpid dit!!

Aquest any el canal Esport3 farà un ampli resum a la tarda de la prova. Val la pena que no us el perdeu. L'Arcadi i jo hi estarem molt implicats. Fins i tot hem gravat unes promocions per animar la participació. Us poso la meva i també el targetó que trobareu a la bossa quan aneu a recullir el vostre pitrall i fer la inscripció.

Caldetes, una setmana després de la marató

Amb tot l'enrenou dels 50 anys, no havia parlat de la cursa de Caldetes del 13 de març. Havien de ser de 10 quilòmetres i es va quedar en 9.670 metres perquè els aiguats del dia abans van obligar a retallar una mica el circuit. Entre que no estic en el meu millor moment de forma i que la festa del dia anterior va fer que anés a dormir cap a quarts de 4, la marca no va ser gens bona. En total vaig dormir dues horetes i cap a Caldetes !!

Com deia, no podia sortir un bon registre i em vaig quedar en 43m 51s. Vaig començar prou rapidet però tant l'Arcadi com el Manel em van atrapar poc després del Km 5,5 amb una facilitat pasmosa. Estan en bona forma tots dos ! Amb prou feines els vaig poder seguir. Bé, a l'Arcadi no. I al Manel, sí, perquè ell va voler. Estava clar que em podia deixar en qualsevol moment.

La foto --genial-- la va fer la Cris.

Una altra gran foto

La Marató de Barcelona dóna per molt. I per moltes fotos !! L'Eva Fontecha --és increïble aquesta noia !-- s'ho va arreglar perquè em féssin aquesta foto que em sembla senzillament magnífica. Passant pel Km 42 a la marató de Barcelona. Què més se li pot demanar a una foto d'una marató ? Per a mí, res més... Moltes gràcies a l'autor material de la foto, la tenda TRIENJOY.

Gràcies a tots dos !!!

No tinc paraules d'agraïment

Ahir em van fer una festa sorpresa pels 50 anys senzillament magnífica, meravellosa. Tot ho va gestar la meva dona des de fa 2 mesos i mig. Fins i tot em van fer un Lipdub sensacional. El podeu veure aquí. Prèviament hi ha un seguit de fotos meves de tota la vida. Algunes flipareu. Després hi ha les preses falses. Una passada, almenys per a mí. Em vaig quedar sense paraules. Tot eren sorpreses. Si ho arribo a saber, hagués intentat fer els 50 anys abans, he, he.... Que bé que m'ho vaig passar !!

Moltes gràcies, Mònica, per la feinada que vas fer. Moltes gràcies tots als que vau poder venir, als que vau gravar videos,... Va ser impressionant!!!!

I love you so much !!!

MOLTES GRÀCIES !!!!

Hi ha vida, després dels 50. Ho confirmo.

Avui canvio de categoria. La pluja sembla com si volgués amargar-me el dia, però... que va!!!! Plànning d'avui: Anar a comprar pà, dinar amb la família. A les 6 de la tarda gravar a TV3 la transmissió del Sant Pere i Sant Pau - 7 Islas Vecindario de la Superlliga masculina de Voleibol, s'emetrà a la nit per Esport-3, i després un soparet amb un amic i la seva parella. Ell fa avui també 50 anys. Som com bessons.

Moltes felicitats a tots els que avui fan 50 anys i a tots els que facin mig segle al 2011 !!! Si som uns xavals !!!

Tenis femení de qualitat a Barcelona

Avui hem presentat a TV3 l'acord que permetrà que el Barcelona Ladies Open el transmeti el canal Esport-3. El torneig, que és el més important dels que es fan a Espanya, es disputarà al Complex Municipal de Tenis de la Vall d'Hebron de Barcelona del 25 al 30 d'abril. Esport-3 transmetrà cada dia 2 partits. El dia 30 d'abril es disputarà la final. En l'acte de la firma estaven José Luis Rivera, el director del torneig; Arantxa Sánchez Vicario, que és la directora esportiva de l'event; Mònica Terribas, la directora de TV3 i jo mateix, que seré l'encarregat de transmetre els partits. Cobrir aquest torneig significarà completar una quinzena de tenis del més alt nivell a Esport-3, donat que la setmana anterior s'haurà disputat el Barcelona Open Banc Sabadell -el Godó-, al Reial Club de Tenis Barcelona. Esport-3 també el transmetrà íntegrament.

Al Barcelona Ladies Open una de les grans atraccions serà veure en acció la que va ser número 1 mundial, la russa Dinara Safina, que vol tornar al més alt nivell. Safina és la germana del tenista ja retirat Marat Safin. Al Barcelona Open Banc Sabadell la gran atracció és la presència de Rafael Nadal, el número 1 del món.

M'encanta aquesta foto !!

És una foto que em va fer la Cris cap el Km 5,5. Per això estava tan somrient. La vaig veure i li vaig dir : "Cris..., sóc aquí!!" Estava gairebé al seu costat. Va tenir uns reflexos rapidíssims, una bona càmera i el resultat és aquesta foto que em sembla que té una gran força.

Espero que us agradi. Com a mí.

Ramon, gràcies per avisar-me de l'existència d'aquesta foto!!

La marató de Barcelona: la seva història... i més coses

Teniu un link, a la part superior esquerra del blog, amb la història de la Marató de Barcelona. És un document que considero valuosíssim l'autor del qual és el gran maratonià i amic Miquel Pucurull Fontova. Molts el coneixeu. Molts potser no. Si us agrada la marató de Barcelona i si us agrada Barcelona i la seva història, ho trobareu tot perfectament detallat i documentat. En aquest treball s'uneix Barcelona, la seva marató, la ciutat i el seu devenir. Una feina extraordinària que a partir d'ara tindrà aquest lloc preferencial en aquest blog.

És un honor que el Miquel m'hagi autoritzat a posar-lo. Mireu-lo i gaudiu-ne. Val la pena.

En la foto hi ha en Miquel fent la marató de Barcelona del 2009, amb el pitrall 10.000, i acompanyat uns metres de la seva filla Elisenda, que va guanyar la marató de Barcelona al 1990, com queda perfectament explicat --no podia ser d'altra manera-- en el document que ha fet el seu pare.

Marató de Barcelona: ja en tinc 30 !!

Ja en tinc 30 al palmarès. Tinc, però, la sensació d'haver fallat. I no és per la marca, que també (3h 42m 1s) sinó perquè no he estat capaç de predir-la. Pel poc que havia entrenat (isquio, grastroenteritis, feina...) no podia aspirar a un gran registre. Però vaig voler com autoenganyar-me creient que podria buscar 3h 29m. Error. L'experiència m'hauria d'haver fet dir que estava al voltant de 3h 40m. El cas és que he sortit una mica per sota de 5m/Km i la cosa ha anat raonablement bé fins poc després de la mitja. Al Km 26 ja estava una mica per sota del ritme de 3h 30m i en aquell moment el meu germà Manuel --està en gran forma-- m'ha passat com un coet. Ha fet MMP amb 3h 28m. Felicitats, germanet !! Jo ja feia estona que no era capaç d'anar a 5m/Km, però encara he passat el Km 30 en 2h i 31m, --un minut més del previst per acabar en 3h 30m-- i aleshores he anat canviant l'objectiu. Primer 3h 35m, i després 3h 40m. Com he dit he acabat en 3h 42m. El més important, però, és que l'isquio m'ha respectat. Crec que amb la marató puc donar l'isquio per curat, després d'aguantar el tute d'avui. Per cert. He estrenat la roba del club Adidas Domingo Catalán. M'ha anat perfecte.
Com deia, una marató més al sarró i a pensar en la pròxima cita: 1 de maig, Marató d'Empúries. A veure si ho puc fer una miqueta millor que avui i almenys, baixar de les 3h i 40m...
Pel que fa a la cursa en sí, espectacular l'ambient. Tenim una gran marató, i encara continuarà creixent. No tinc cap dubte.

Ja tinc el pitrall: 848

Ahir vaig estar a la fira del corredor, l'Expo-Esport de la Marató de Barcelona. Vaig recullir el pitrall, vaig comprovar que el xip funcionés correctament i vaig passejar-me per diversos stands. Em vaig trobar el gran Miquel Pucurull just quan estava atenent la premsa per telèfon;, vaig fer footing en una cinta tot provant unes Reebook. També vaig estar a l'stand del Domingo Catalán, com no ! I em vaig estar també a l'stand de la marató de la Costa Daurada amb el Robert Mayoral, un gran triatleta, a més de coincidir amb tants i tants amics corredors. Com estàs ? Què faràs ? Què vols fer ? Com et trobes ? Quan vols fer ? Són les preguntes més habituals que ens fem els maratonians els uns als altres en els dies previs a la marató. Tots ens donem consells, expliquem batalletes, preguntem per la meteorologia, farà fred ? Calor? En definitiva, ambient pre-marató. El temps m'ha passat volant. He marxat cap a les 8 i escaig de la tarda i he anat al sopar que ens ha ofert l'organització de la Marató. Tot un honor. Erika Villaécija, la Guàrdia Urbana, l'avituallament del Conesa del Km 41, en Miquel Pucurull i en Domingo Catalán han estat guardonats aquest any. S'ho mereixen. I tant que sí !!!

Presentada la Marató de Barcelona

Aquest matí s'ha presentat la Marató de Barcelona 2011. Us deixo aquí la informació que hem donat al TN Migdia.

Comença l'última setmana !!!!!

Ja entrem en la setmana més esperada pels maratonians catalans: la setmana de la Marató de Barcelona. Diumenge 6 de març és el gran dia. Serem 15.000 corredors. Una autèntica passada. És fabulós formar part d'aquesta gran família... que no para de crèixer !! Si algú ens hagués dit al 2005, quan es va suspendre la prova perquè agonitzava amb escassament 3.500 participants, que en 6 anys arribariem als 15.000, no ens ho hauriem cregut.

Està clar que les coses s'han fet bé. Sinó, és impossible un creixement tant ràpid en tan poc de temps. Felicitats als responsables !

Pel que fa a mí, ja ho he explicat abastament. La idea que tenia de sortir a buscar 3h 15m ja fa dies que l'he descartada perquè per diverses raons no he pogut entrenar com hauria calgut per aspirar a aquest registre. L'objectiu serà 3h 30m, tenint en ment les 3h 28m que l'Arcadi ha fet avui a Tòquio. Salut per tothom i a gaudir de la Marató !! Ah! I si no correu, veniu a animar-nos, especialment a del Km 30 al 34. Ajudeu-nos a superar el Mur!!

És el que hi ha....

Per què han reduit el límit de velocitat a les autopistes,, que si no....

Torno a casa... del gran Mingu !!

Només així es pot qual.lificar el fet que a partir d'ara correré amb l'equip Adidas Domingo Catalan. El Mingu és molt gran. Em va trucar per oferir-me material i còrrer pel seu equip, com ja havia fet quan vaig començar en aquesta --diuen alguns-- bogeria de patejar l'asfalt i el que faci falta. La situació de crisi econòmica ha fet que les marques no puguin oferir material. Els dos últims anys he estat amb Asics, que s'han portat meravellosament bé amb mí, tot sigui dit. M'han donat moltíssim material. Aquest any, però, no ha pogut ser. Ho entenc i no els ho recrimino. Faltaria més. Com dic, s'han portat molt bé amb mí aquests dos darrers anys.

El Mingu és un tipus especial. Els corredors de fons d'arreu del món li tenim devoció, no només pels grans èxits esportius que té al seu palmarès, sinó per la seva immensa humanitat. És desprès. Mai no té un no per a ningú. Sempre està disposat a ajudar. A tothom i en tot. Un gran tipus. Quan fa uns anys li vaig dir que fitxava pel California Sports, em va animar a fer-ho. Una altra persona s'hauria enfadat fins i tot potser amb raó, ja que desertava després del bé que m'havia tractat, donant-me material cada any. Mai no ha tingut una mala cara per a mí i crec que per a ningú. Quan em va trucar ara per oferir-me tornar al club, no podia fallar. Li devia. Almenys així ho sento. No guanyaré mai cap cursa, no faré cap podi, no faré cap gran marca, però portaré el nom del club amb molt d'orgull. És el que puc oferir, que és molt poc al costat del que em dóna el Mingu.

Moltes gràcies, Mingu. Tú sí que ets un autèntic crack !!

Una altra cursa que em perdo...

Tranquils ! No parlo de la Marató de Barcelona. Em refereixo als 10 Km de Sant Boi, d'aquest diumenge. Ja estava inscrit, però no podré anar-hi. Un company s'ha posat malalt i l'hauré de susbtituïr, diumenge. Em seria incompatible per horari amb la cursa, una de les que més m'agraden, ja que és just la setmana abans de la marató i aquesta ja sura en l'ambient.
Aniré a còrrer aquest vespre, demà dissabte al matí, i diumenge, també al matí, abans d'anar a treballar.
Estem a una setmaneta de la Marató !!!

Test a la Mitja de Balaguer: raonablement bé.

No havia corregut mai la Mitja de Balaguer. No sóc amant de fer molts quilòmetres per a còrrer una cursa que no sigui una marató. En aquest cas, com ha quedat explicat en entrades anteriors, he hagut de fer una exepció pensant en la Marató de Barcelona, ja que només falten dues setmanes. Pels motius que ja he explicat abastament en entrades anteriors, vaig molt curt de quilòmetres i avui ha quedat palesat. Crec que he encertat al sortir a totes per a poder calibrar on em trobo. Si hagués sortit a ritme de marató, potser m'hauria enganyat a mí mateix... D'entrada m'he trobat força bé i els primers Km de pujadeta els he fet molt alegrement, a ritme de 4,25. Això vol dir que si en la tornada mantenia el tipus, podria fer-los en 4,10 i acostar-me als 90m. En cap cas, però, he pensat que podria fer una marca com aquesta. En un 10.000 igual pots enganyar el cos, però en una mitja o en una marató, això no serveix. Tant entrenes, tant vals. He entrenat poc, valc menys. Es tractava de provar-me, com deia. He estat capaç d'arribar fins els Km 14 a un ritme per acostar-me a l'1h 31-32m, que hauria estat magnífic. Però a partir d'aleshores m'he quedat sol a la carretera i les cames ja no anaven tan alegres. Ja no aconseguia fer Km per sota de 4,30, tret que hi hagués baixadeta. Em notava les cames cansades com si portés 25 Km i no 16 i per tant el ritme ha anat minvant. A més els 18 i el 19 i el 20 tenien notables pujadetes. He estat cadàver i força gent m'ha passat, almenys una vintena de corredors.

Finalment he acabat en 1h 34m 31s que és MMA, (millor marca de l'any). No era difícil, ja que a Sitges havia fet 1h 36,11, una marca molt discreta.

Com a test crec que ha estat força bé. Gairebé segur que a la Marató de Barcelona sortiré a buscar 3h 30m (5m/km) No estic per llançar coets i ja només queden dues setmanes. Aquesta pròxima setmana intentaré fer un número interessant de Km, sense passar-me, perquè em trobo mancat de quilometratge. Avui l'isquio bé. No m'ha molestat.

Caldrà canviar de plans....

Més que de plans, potser, d'objectius. Mai no havia preparat tant malament com aquesta temporada una marató de Barcelona. Tenia previst còrrer les mitges de Sitges, Terrassa, Barcelona, Granollers i Gavà, i només he pogut fer Sitges. Motius ? Feina, lesió a l'isquiotibial de la cama esquerra i una gastroenteritis que arrossego des de dissabte. Avui m'he pogut apuntar in extremis a la Mitja de Balaguer, d'aquest diumenge. Des d'aquí vull agraïr els organitzadors que m'hagin acceptat fora de termini, per cert.

El cas és que a menys de 3 setmanes de la marató em trobo curtíssim de quilòmetres, i amb més dubtes que mai. Menteixo: no tinc cap dubte que és del tot impossible aconseguir l'objectiu que tenia de 3h 15m. Seria forassenyat intentar-ho. Les tres maratons que he fet a la tardor ara em deuen estar passant factura (isquio, gastroenteritis...). De fet, al desembre i a començament de gener ja veia que els entrenaments no sortien com desitjava. Alguns ni els completava, sobretot els de sèries llargues. En vaig fer molt pocs. Massa pocs.

Com deia, des de dissabte arrossego una gastroenteritis. Fa 48h que pràcticament no he menjat res. Avui he anat a treballar i m'he trobat millor del que me pensava. A la tarda he gosat sortir a còrrer per provar. Tenia la panxa prou revoltada. He fet 41m. Quan en portava 15, la panxa s'ha queixat que volia buidar... (perdò per l'escatologia...) I he hagut de buscar-me la vida per trobar un lloc adient. No calen més detalls. El ritme al que he corregut -això de "ritme" és molt benèvol- ha estat d'allò més trist. Sortosamnet m'he deixat el Garmin i no sé exactament la distància que he recorregut, però ha estat molt poqueta. Potser 6 Km....

Mentre corria anava fent càbales al respecte de la Marató de Barcelona. Per acabar-ho d'adobar ja només em faltaria que sorgís un problema més i no la pogués còrrer. Espero que no passi, això !

Com deia, de 3h 15m millor oblidar-se. Serà qüestió de sortir a acabar-la, com si fos la primera, i al ritme que el meu estat em permeti, sense cap objectiu. Com qui diu, sense mirar el rellotge. Intentant gaudir-la. Seré capaç ? Com crec que molts, quan em poso un pitrall em penso qui sap què i intento donar el millor de mí.

Diumenge, a Balaguer, veuré com estic. Bé. Això si puc anar-hi, perquè demà ja és dimecres i la panxa no millora...

Resumint, perdoneu el rotllo que us he clavat. I demanar disculpes als fidels seguidors del bloc perquè us havia deixat una mica abandonats. Pel Twitter i el Facebook ja he anat informant de tot plegat, però les reflexions millor --crec-- al blog.

La foto és de la primera marató de Barcelona que vaig fer, al 1999. Vaig acabar-la en 3h i 27m. Repetir aquest temps seria un èxit brutal.

Salut a tothom!!

Ps:: Ah!!! Una cosa positiva. Un cop portava 5 minutets corrent, no he notat cap molèstia a l'isquio. Tot devia estar concentrat a la panxa...

La Mitja... des de fora.

Tal com ja tenia previst, no he corregut la Mitja de Granollers per precaució. He pogut fer el reportatge d'Esport3 amb més tranquilitat i sense les presses d'altres vegades a l'haver fet la cursa abans. Sempre pateixo que no se m'escapi algun crack. Quan jo arribo a la meta, ells ja fa estona que han arribat, evidentment...!

Parlant de cracks, avui he entrevistat a un d'ells, Jaume Leiva, el campió de Catalunya de Mitja Marató. Ha fet 5è i estava molt content. En l'entrevista ha demanat que algú l'esponsoritzi. Crec que s'ho mereix sobradament. Vol ser atleta professional. Treballa 8-10 hores diàries. I còrre tant ràpid o més que molts professionals !!! Avui crec que ha fet marca personal amb 1h 4m. La foto és d'instants abans de l'entrevista.

A la tarda he sortit 30 minutets per provar l'isquio. Crec que la cosa, poc a poc, va millorant. La llàstima és que per una raó o altra, m'he perdut la Mitja de Terrassa, la de Barcelona (em vaig retirar al Km 10) i la de Granollers. Totes tres eren importants per la preparació per la Marató de Barcelona. Si Deu vol faré Gavà amb 9 Km previs, diumenge que vé. Sortiré al ritme previst per a la Marató. Serà el test definitiu.

Demà no correré la Mitja de Granollers

En tenia ganes i he estat aprop de decidir-me a fer-la. El seny m'ha fet repensar-m'hi. No estic en condicions. Faré el reportatge i no la correré. Cal pensar en la Marató de Barcelona. L'isquio crec que millora i si no li anirà bé que no corri. Demà a la tarda o dilluns a la tarda sortiré aviam què tal estic.

Aquest matí he estat a Granollers i he fet una peça pel Telenotícies Migdia. Aquí us la deixo.

El cos es queixa... amb raó !!!

L'avís me'l va donar dijous. Tenia programades 8 sèries de 1000 metres amb repòs d'1 minut. Exigent. Com que plovia ho vaig fer a la cinta. Vaig preveure fer-les progressives començant a 14,2 Km/hi pujar a 14,4-14,6-14,8... i aquí em vaig quedar. Se'm va fer una muntanya pensar que em quedaven 4 a 15-15,2-15,4 i 15,6 Km/h. Vaig optar per acabar fent un rodatge de 20 minuts a 13,5 Km/h. En total 1 hora d'entrenament. En aquest cas l'avís va ser més mental que no pas físic. Divendres vaig descansar i ahir dissabte volia fer 40 minuts suaus. Impossible. L'isquio de la cama esquerra em feia un mal considerable. Carregadíssim. Segon avís del cos, aquest ja sí completament físic. Total que avui, a la Mitja de Barcelona, no sabia si fer-la o no. Al final he decidit sortir però conscient que com a molt al 10 plegaria. I així ho he fet. He acabat en 48,51. Crec que he fet el millor que podia fer. Era un risc absurd seguir en cursa. Ja he quedat per demà amb el fisio perquè em faci algun "arreglillu". Queden 5 setmanes per la marató de Barcelona i no m'agradaria perdre-me-la per lesió.

Crec que el cos se'm queixa de la "tralla" que li he donat aquesta tardor. Convé descansar i cuidar-se. No podré entrenar com voldria i per tant les 3h 15m de l'objectiu per la marató de Barcelona és ja pràcticament una quimera. Ara com ara només m'interessa assegurar-me que no tinc cap trencament.

Demà a la tarda, la resposta.

2 curses en un cap de setmana

Com que divendres vaig estar mandrós --pel fred-- i em vaig saltar l'entrenament que tenia de dues sèries de 2.000m (tampoc no era tant...) ahir dissabte vaig còrrer els 10 km de Polinyà. Del Fore-runner em van sortit 9,53 Km, per tant, no la considero un 10.000. La vaig fer íntegrament amb l'Arcadi sense forçar gens ni mica (49m 6s a 5,09m/Km) ja que avui voliem fer-ho el millor possible a Sant Antoni.

He sortit al davant i això m'ha permès còrrer amb comoditat des de l'inici de la cursa. La idea era acostar-me el màxim possible al 40m. He passat pel

5 en 20,15, per tant tenia un petit marge per almenys no arribar als 41m, cosa que hauria estat un exitàs per a mí. El Km que es feia pel Paral.lel (del 6 al 7) he seguit unes llebres improvisades, ja que és la part més exigent del circuit. L'esforç que he fet per seguir-les m'ha passat factura després i encara que he lluitat tot el que he pogut, ja he vist que havia de rectificar l'objectiu: ara seria no superar els 42m. Almenys ho he aconseguit i folgadament. 41m 33s, temps final. Un minutet més el segon 5.000 comparant-lo amb el primer. El Fore-runner m'ha marcat 400 metres de més, per cert... Des del 2009 (Cursa de Bombers, 40,34) que no feia un registre tant bó com el d'avui, en una cursa estrictament de 10 Km.

L'Arcadi ha fet un gran temps. Ha entrat en 42,26, menys d'un minut darrera meu.

Diumenge vinent, la Mitja de Barcelona. Dubto que em pugui acostar al registre de l'any passat d'1h 28m. Veurem