Les Sant Silvestres

Cursa Riu Ripoll, 26 desembre 2011

L'última setmana de l'any he estat entre enfeinat i enfebrat i no he pogut mantenir el bloc al dia com m'agrada fer. Anem a pams. El 26 de desembre vaig còrrer la cursa del Riu Ripoll. 10 Km; dia magnífic; em vaig abrigar, però, per si de cas. Em va sortir un temps milllor del que esperava: 43m 30s. Com que és un cross, no està malament per a mí, i a més tenint en compte que no vaig apretar fins els km 5. Dimarts 27 vaig sortir a còrrer 50m i.... es van acabar els entrenaments de la setmana. Motiu ? Vaig agafar la grip. Per sort em vaig poder recuperar més o menys a temps per encarar el meu 31 de desembre amb 3 Sant Silvestres. La primera, a Lloret, a les 11 del matí. La nit anterior la passo fatal, sense poder dormir, perquè encara no he fet net de la grip. Malgrat tot, surto. Acabo els 5 Km en 20m 45s, que dóno per més que bons donades les circumstàncies. A la tarda me'n vaig a Sabadell, a per la segona Sant Silvestre, també de 5 Km, a les 16,30h. Per la meva sorpresa em surt encara millor temps que al matí: 20m 19s, a només 4 segons de la meva millor marca de l'any !! Encabat, vaig a per la tercera Sant Silvestre del dia, en aquest cas, una mica diferent: transmeto en directe per a l'Esport3, juntament amb el Miquel Quesada, la Sant Silvestre Vallecana, que s'ha convertit en la més multitudinària del món, amb 38.000 inscrits. Després, sopar de Cap d'Any a casa, i avui 1 de gener, a treballar matí i tarda.
   Ha estat una bona manera d'acabar l'any, oi ? Tret de la grip, és clar...

Els millors desitjos per a tothom !!

Cap de setmana completet...

Es pot dir que divendres vaig començar el cap de setmana amb les transmisions del Masters de tenis de Bilbao: tres partits seguits en directe, a la tarda-vespre. Al matí havia estat a Mataró en l'última classe del trimestre. Dissabte al matí un rodatge curtet de 45 minuts i a quarts de 4, cap a La Maquinista per a explicar en un reportatge el repte solidari amb La Marató de TV3 fet pel triatleta català Albert Parreño. Va fer 100 Km (10 nedant, 70 en bicicleta i 20 corrent)A la foto està a la meva esquerra. Vaja crackss en Parreño i la gent del seu club, el Fasttriatlon !! Després vaig anar cap a la tele per a transmetre la segona semifinal del Masters de Bilbao (Feliciano-Ferrer) i, encabat, fer un vídeo-crònica del partit pel 3/24. Total que vaig arribar a casa passades les 11 de la nit.
I avui diumenge al matí he fet la Sansi-5, a Viladecans. 5 Km i he acabat contentíssim perquè he fet 19m i 11s. Millor marca de l'any en la distància. Bé, això és el que pensava, però quan he consultat el Forerunner m'ha indicat que el recorregut no era de 5 Km, sinó de 4,85 Km. Li faltaven almenys 150 metres. Per tant he decidit no "homologar-me" la marca i continuar amb els 20,15 com a milllor registre del 2011. Baixar més d'un minut era exagerat, certament, en una prova tant curta... Però estic content perquè he anat per sota de 4m/km i he aguantat el ritme de la Carme Ballesteros fins gairebé el Km 4,2 més o menys. A la meta només m'ha tret uns quants segons. A les tres de la tarda he transmès la final del Masters de tenis de Bilbao (victòria de Gilles Simon sobre Feliciano López per un doble 6 a 4) i després he preparat una breu informació sobre aquest partit. També he elaborat la informació de La Sansi-5
La pròxima cita pot ser la Sant Silvestre de El Masnou (5 Km) o bé la Cursa del Riu Ripoll, a Sabadell (10 Km) Totes dues es fan el dia de Sant Esteve.

A pel sub 90m !!!!

Doncs hauré d'intentar-ho. Si sóc capaç de fer menys de 1h i 30m per completar una mitja marató, a més d'aconseguir mínima per la Marató de Nova York, tindré una gran satisfacció. Avui a la Mitja de l'Espirall, a Vilafranca del Penedés, he fet de llarg el millor resultat de les meves tres participacions: 1h,34m al 2008; 1h 35m l'any passat i avui 1h 31m 44s !! Aquest registre és, evidentment, millor marca del 2011 en Mitja Marató, superant en 1m 46s el millor registre que data de... la setmana passada !!! Això vol dir que estic en bona forma, potser massa, tot pensant que encara falta bastant per la Marató de Barcelona, que és el 25 de març del 2012.

Avui m'he trobat molt bé des del primer quilòmetre. He vist que anava ràpid i quan ha començat la pujada, era capaç de mantenir un ritme elevat. El pas pel Km 7 ha estat de 30m i escassos segons; el pas pel 14, 1h i 1m, per tant si era capaç de seguir així podria superar clarament la marca de la setmana passada a Mataró (1h 33m 29s). Tot depenia de com passés el tram del 18-19, que té una pujada considerable. L'he aguantat molt bé. En l'últim quilòmetre i mig he tingut, a més , la motivació d'atrapar la quarta noia, cosa que he aconseguit. Per rematar-ho, en els últims 200-300 metres he esprintat amb un altre atleta, al que també he superat, cosa que m'ha fet guanyar uns segons ben bons. L'últim parcial d'1km i 97m m'ha sortit a 3,57, bestial per a mí !!

Per acabar-ho d'arrodonir, no ha fet el fred que em temia, i, tot i que m'he abrigat convenientment, no m'ha sobrat la roba.

Per tant, un dia excel.lent que s'ha completat amb una magnífica notícia en el sí de la meva família. Només un detall no tan bó. El sistema de guardarroba crec que s'hauria de millorar. La majoria de corredors han hagut d'esperar molta estona per poder recullir les seves pertinences. Pel que fa a la resta, la cursa magnífica. 32 edicions s'han de notar. La foto és amb en David Coral, company periodista que m'ha fet una entrevista a l'acabar la cursa.

Lluitar contra el càncer

Ahir vaig estar a la conferència de La Sansi-5 a la carpa de Sant Cugat. Molt interessant, com sempre. Vaig tenir l'ocasió de conèixer la Asociación Corazón de León de Lucha contra el Cáncer Infantil. Tot el que poguem fer per ajudar contra aquesta terrible malaltia sempre serà poc, mentre no ens involucrem tots, sense excepció. Visiteu la seva web. Val la pena ajudar, i més encara si és per ajudar els nens. Sempre.

Mitja de Mataró: millor marca de l'any !!

Estic molt satisfet. He aconseguit més que l'objectiu que m'havia proposat. La intenció era millorar el registre de l'any passat quan vaig acabar en 1h 37m. Aleshores feia una setmana que havia fet la Marató de Donosti, i, per tant, era impensable fer un bon registre. Amb tot, avui em conformava amb baixar de 1h 35m. Finalment he fet 1h 33m 29s, marca que suposa el millor resultat que he fet en mitja en tot el 2011, superant en 1 minut, el millor registre anterior. Per tant estic encantat !

He començat rapidet i passant a molts corredors fent "slàlom", ja que he sortit molt endarrera. Entre els avançaments, que sempre animen, i que la primera part del recorregut tendeix a baixar, he vist que anava a un ritmet força bó i que el podia aguantar, i he decidit

seguir així. He passat a diversos corredors i corredores que habitualment em guanyen, cosa que m'anava confirmant que avui podria ser un bon dia. Com és habitual, he defallit una mica a la zona del Tecnocampus, del Km 15 al 17 i també en el 18-19. Poc abans d'encarar l'última i temuda pujada d'aquesta mitja marató, m'ha sorprès que m'han passat un grapat de corredors en pocs instants. He pensat que estava defallint més del compte, però

després, revisant els parcials, he comprovat que no ho estava fent tan malament...

En definitiva, bona cursa, bon dia amb solet (no m'agrada gaire el fred), bona marca... i gran bossa, com sempre, a Mataró. Moltes gràcies als organitzadors pel magnífic tracte rebut, com sempre, també. Us poso algunes fotos com la del mític "cotxe escombra". Diumenge que vé aniré a la Mitja de l'Espirall. Crec que me la prendré amb calma, ja que és dureta..

Retallant, que és el que toca...

Avui he corregut la tradicional Jean Bouin. Hi he aconseguit còrrer una miqueta més ràpid que l'any passat. Exactament..... 1 segon més ràpid !!! És molt poquet, ja ho sé, però és el que hi ha. L'any passat, però, venia d'haver fet, el diumenge anterior, la Marató de la Costa Daurada, per tant, aleshores el registre va tenir més mèrit que no pas el d'avui, evidentment. Des de la Marató del Mediterrani, que vaig còrrer el 23 d'octubre, estic simplement rodant i recuperant. La setmana passada, però, em van sortir un parell d'entrenaments molt més ràpids que l'habitual, cosa que em va sorprendre perquè, a més a més, van ser dos dies seguits ! Coses que passen, suposu... Bé, no em desvio del tema del post: Avui a la Jean Bouin he sortir rapidet i he passat el 5.000 en 20,44. Doblar (41,30) era impensable perquè a partir del Km 7 (Av. del Paral.lel) comença a pujar el recorregut. I s'accentúa la pujada a l'enfilar el carrer Lleida. En definitiva, 42m i 18 segons, com deia, un segon més ràpid que al 2010. Ja està bé.

Diumenge que vé correré la Mitja de Mataró, que em fa molta gràcia fer-la ja que passa pel Tecnocampus, on dono classe els dijous i els divendres. És cap el Km 15 fins el 17,5-18, si no recordo malament. El dia 11 encara no sé quina cursa faré. El 18 correré a Viladecans (La Sansi-5), el 26 de desembre, la cursa del Riu Ripoll, a Sabadell, 10Km; i el 31 la SS de Lloret de Mar al matí i la SS de Sabadell, a la tarda. Després aniré a treballar i a la nit, soparet de Cap d'Any a casa. Serà un dia completet!. Si puc cumplir el calendari, seran 35 o 36 curses al 2011, depenent si corro o no l'11 de desembre.

P. S: Ja tinc internet des de dijous !!!

Telefònica ens deixa abandonats

Feia temps que volia fer aquest post. Telefònica ens considera els que vivim fora d'un nucli urbà ciutadans de segona divisió. Visc en unes urbanitzacions, on també hi viuen altres 17.000 persones, i els problemes que tenim amb l'ADSL són constants. Des del 2005 he trucat centenars de vegades a Telefonica. Arreglen la incidència, però al cap de poc temps, torna a fallar, i em quedo sense internet. El problema és que les línees són tercermundistes i la companyia no té cap intenció de canviar-les i menys encara de fer que hi arribi la fibra òptica. És evident que els surt més a compte no canviar les linees i, en tot cas, aguantar a uns quants pesats com jo que es queixen. Canviar d'operador ? No serviria de res. Al final les linees són les mateixes. La indefensió és total. El meu fill gran té molt clar que quan s'independitzi anirà a viure a un nucli urbà gran on no tingui aquests problemes. Tenir internet s'ha convertit gairebé en imprescindible per a molts de nosaltres. Per això que et quedis sense connexió cada dos per tres és gairebé un drama.
Aquest post no l'escric des de casa, evidentment. Estic sense internet, és clar.

M'encanta la cursa de l'Amistat

És diferent a totes. La feina de la Myrna Mates i el seu equip és impagable. La cursa de l'Amistat és l'única que et permet atravessar Barcelona des del Castell de Montjuic fins el Parc d'Atraccions del Tibidabo. En total, 16,6 Km que sempre he procurat que se'm facin el més agradables possible. I avui no ha estat l'excepció. Simplement es tracta de prendre's la cursa amb molta calma ja que la major part del recorregut és en pujada. Primer és lleugera, però va augmentant i cal reservar forces per arribar en bones condicions a la carretera de Vallvidrera per encarar els últims 4 quilòmetres, més o menys, a bon ritmet. He acabat en 1h 34m 32s, sense forçar gens ni mica. Amb l'Arcadi hem sortit gairebé al darrera del grup de 800 participants. I no hem parat de passar corredors durant tota la cursa. La sensació és magnífica !! La cursa és gratuïta, si bé aquest any s'ha demanat, a canvi del pitrall, una aportació d'almenys 5 euros per a la marató de TV3. Comença sempre a les 8 del matí de l'1 de novembre. Una tradició que ja fa 31 anys que dura. Recordo quan es va arribar al'edició 25, la Myrna va dir que seria l'últim any. I mira.....! És que la cursa de l'Amistat talment és com si tingués vida pròpia. Es devia negar a desaparèixer.

Cross de Sants: anem millorant !!

Avui he corregut una de les proves més clàssiques del calendari: el Cross de Sants. 33 edicions el contemplen, ni més ni menys.
Són 10 Km tots sobre asfalt. Manté, però, el nom de "cross" per la qual cosa dedueixo que en les primeres edicions es devia còrrer sobre terra en part o en la seva totalitat. Dic que vaig millorant perquè he corregut 37 segons més ràpid que l'any passat. No està gens malament ! Al 2010: 42m 44s i al 2011, 42,07. La comparança és escaient perquè, a l'igual que l'any passat, feia una setmana de la Marató del Mediterrani, on també vaig millorar.

Avui he acabat el 227 de 1321 atletes. El 20è de la meva categoria d'edat d'un total de 136 atletes. El primer 5.000 l'he fet en 20,42 i el segon en 21,22.

Ha fet un dia esplèndid per còrrer, almenys per a mí, amb una miqueta de caloreta, que, en aquesta època de l'any, agraeïxo molt. No m'agrada el fred. L'any passat va ploure minuts abans de l'inici de la cursa.

L'organització és modèl.lica. Com es nota que en saben del tema ! Des d'aquí la meva felicitació i el meu agraïment. Si puc, no faltaré l'any vinent. En les fotos se'm veu en ple esforç pel carrer de Sants a uns 1.500 metres de la meta, aproximadament.

Abans de començar, he parlat amb la Myrna Mates, l'organitzadora de la Cursa de l'Amistat, la pròxima cursa que faré, dimarts 1 de novembre, a les 8 del matí.

Tot un repte !

Dijous vaig estar a la presentació de l'Intermon Oxfam Trailwalker 2012. Una cursa solidària diferent a totes. Equips de 4 persones que han de recòrrer 100 Km en un màxim de 32h. És molt assequible. Es pot fer tot el trajecte caminant i amb aturades i encara sobra temps. El tret diferèncial més notable és que els participants han de recaptar una quantitat important per assegurar l'èxit de la iniciativa: 1.500 euros mínim. Ja és la segona vegada que es fa aquesta prova a casa nostra. L'any passat ja va ser un gran èxit tant de participació com de recaptació. Un equip va recaptar fins a 8.000 euros !! El recorregut serà, enguany, d'Olot a Sant Feliu de Guíxols. La data, el 5-6 de maig del 2012. No descarto fer-la. Amb l'Arcadi ho hem parlat. Aviam si ens animem. Tant ell com jo som ambaixadors de la prova --tot un honor-- juntament amb la marxadora Maria Vasco i el gimnasta ja retirat Gervasi Deferr, a més de l'escriptora Asha Miró.

Animeu-vos i apunteu-vos!! No us decebrà !

Novament la Marató del Mediterrani, al sac

Amb la d'avui ja és la 5a vegada que completo la marató del Mediterrani. És una cursa que desperta sentiments atlèticament poc atractius entre la comunitat de maratonians catalans perquè el seu recorregut fa que passis un munt de vegades pels mateixos llocs. Per a mí, en canvi, és una cursa molt estimada per diverses raons: després d'operar-me dos cops (octubre 2006 i gener 2007) va ser en aquesta cursa on vaig reaparèixer pel que fa a les maratons. A més, va ser la cursa que va mantenir viva la flama de la Marató de Barcelona quan, al 2005, es va deixar de celebrar. Aquell any -- ja fa 7 edicions-- vaig fer el meu millor registre al Mediterrani: 3h 11m. Un temps que avui m'haria servit per pujar al podi com a segon en la meva categoria !. L'objectiu que buscava era baixar de les 3h i 30m (5m/km). No ho he aconseguit: He fet 3h 33m 58s. Significa el 8è de la categoria de 20 acabats. Repassant els resultats de les meves participacions anteriors, tret de la ja comentada del 2005, observo que sóc extraordinàriament regular. Sempre m'he mogut entre 3h 32m i els 3h 36m de l'any passat. Fins i tot en una ocasió vaig fer 2 segons menys !! que la marca de l'any anterior.

Avui he estat molt regular durant molts quilòmetres, sempre uns pocs segons per sota dels 5m/km. Al Km 11,5 he hagut d'aturar-me per culpa d'una pedreta que tenia a la sabatilla. He perdut 1 minut. Ho he cronometrat. A partir del Km 25 el meu germà Manel m'ha acompanyat fins el final, en bicicleta. No ha parat d'animar-me, m'ha donat un gel, aigua... En definitiva, sense ell segur que hauria fet un temps clarament pitjor.

Ah ! Em descuidava dir que un altre motiu pel qual li tinc un afecte especial a la Marató del Mediterrani és que aquí vaig completar la meva marató número 20. El Jaume Grau, l'organitzador, va tenir el gran detall de donar-me un trofeu especial per aquest motiu. Avui han acabat la prova 205 maratonians. He quedat el 78 absolut. O sigui que més de la meitat dels participants --127, exactament-- han quedat darrera meu. Avui, a més, he superat de 5 minuts, gairebé, la meva millor marca del 2011 en marató !!

Per tot plegat no puc més que estar satisfet de la meva 32a marató. Totes les que he començat, les he acabat. I que duri !!

Comença el compte enrera !!!

Última setmana abans de la Marató del Mediterrani. Em va semblar que seria interessant fer una mitja com a test de ritme i com que els amics de Mollerussa van tenir el detall de guardar-me un pitrall, avui he fet cap a les terres de Ponent per tornar a aquesta bonica vila per tal de fer-hi la Mitja Marató. Ja hi havia estat al 2005, exactament avui fa 6 anys, ja que també es va còrrer el 16 d'octubre. Aleshores vaig fer-la en 1h 25m i 57s, com a preparació per a la Marató de Nova York. Avui l'objectiu era una mica diferent: es tractava de provar què tal m'anava el ritme que tinc previst per Mediterrani, on buscaré baixar de 3h i 30m. L'objectiu avui era fer una mica menys de 1h 45m, o sigui, anar una mica per sota del 5m/Km. I objectiu aconseguit: He trigat 1h 43m 32s . Ritme de 4,54 el Km. L'intent serà repetir-lo diumenge vinent. Si sóc capaç de mantenir-lo tota la cursa l'objectiu estarà aconseguit. Avui m'he vist molt còmode. Fins i tot m'he hagut de frenar per no anar massa ràpid i després --o la setmana vinent, que seria pitjor-- pagar-ho.

Ha estat, doncs, un magnífic test per a mí. La cursa, fantàstica, si bé és cert que si un va tranquil, com era avui el meu cas, les curses es fan molt més agradables, està clar. Temperatura ideal, organització impecable. En definitiva, valia la pena tornar a Mollerussa. La foto és amb en Jordi, alies "Crit", al qual feia moooolt de temps que no veia.

Satisfet de la marca d'avui

Tenia en el meu interior la confiança de fer una bona marca avui als 10 Km de Sant Andreu de la Barca. L'objectiu era, aprofitant els entrenaments de la Marató del Mediterrani, aviam què tal sortien aquests 10 Km, tan ben organitzats pel Txus i tot el seu equip. Només és la segona edició de la cursa i tot funciona com un rellotge de precisió. L'any passat recordo que va

ploure fins poca estona abans de l'inici de la cursa, amb el trasbals que això suposa per a l'organització i tot va anar perfectament. Evidentment aquest any havia de funcionar encara millor, si era possible, amb un dia ideal per còrrer i així ha estat. Ah! Un luxe el pàrquing vigilat tant a prop de la meta. Vaticino que d'aquí a no res aquest cursa serà multitudinària. Des d'aquí les meves felicitacions !

Pel que fa a mí, he sortit molt ràpid i còmode: 3,52 el Km 1 i 3,50 el Km 2. Però era massa ràpid per a mí. El 3 ja l'he passat en 4'16, el 4 en 4,09 i el 5 en 4,20. El pas pel 5.000, doncs ha estat en 20,27, molt bon registre per a mí, però ja sabia que no podria doblar. Són dues voltes a un circuit de 5 Km. La segona part de cada volta és una mica trencacames. Evidentment ho he acabat notant. En la segona volta he fet 4,18-4,09-4,27-4,16 i 4,12. Per tant, 21m 22s, 55 segons més lent que la primera volta. Pensava que perdria més temps. I és per això que he pogut baixar dels 42 minuts. He acabat en 41m 54s, segona millor marca de l'any en la distància. Només a Sant Antoni, al gener, vaig anar més ràpid (41,33), per tant, com dic, només puc que estar ben satisfet. El d'avui era el 9è 10.000 que feia aquest any.

Avions al cel de Barcelona

Diumenge vam transmetre amb la Mercè Martí la 20a edició de la Festa del Cel de Barcelona des de la platja de la Nova Marbella. Molta gent no es va voler perdre l'espectacle. Valia la pena. De tota manera jo diria que no es va arribar, ni en broma, a les 300.000 persones que es va dir que hi havia, però en fí... És el segon any que fem la transmissió. Interessant. Encabat, em vaig "cascar" 30 Km corrent. La tirada llarga per a preparar la Marató del Mediterrani del 23 d'octubre.

Però què està passant ...?

Porto dos dies intentant accedir al blog i no hi ha manera. Igual ara puc accedir-hi mitjançant draft de blogger. Aviam si és veritat...

La Mercè, camí del Mediterrani

La Cursa de la Mercè és sempre especial per a mí ja que va ser la cursa on vaig debutar, al 1997. Lògicament li tinc apreci i sempre que puc la faig. Des del 1997 l'he correguda 10 cops. Avui buscava mirar de fer un bon registre, per a veure què tal estic assimilant els entrenaments per a la Marató del Mediterrani. He sortit força ràpid fins el punt que al voltant del Km 3 tenia a la vista un grupet de correcats que corren força més que jo. He intentat acostar-me a ells, però l'esforç m'ha acabat passant factura. El primer 5.000 l'he fet en 20,51 i el segon, que té força més pujades, en 21,57. Total 42m 48s. A la foto estic en ple esforç en l'últim quilòmetre, pujant pel Paral.lel. Baixar de 43 no està malament per a mí, però creia que podria fer un 42 curt o fins i tot ficar-me en el minut 41. No ha estat possible. El dia ha acompanyat, essent tapadet en els primers 20 minuts. Després, entre les pujades, la calor, el sol i la humitat, la cosa s'ha posat més difícil. He acabat en el lloc 840 d'11.200 corredors acabats. Vist així no està malament, oi ? Avui he completat la meva cursa número 409 i he arribat al Km 6.000 en competició !! El vencedor ha estat el Carles Castillejo, de Rubí, que està entrenant-se per a fer el salt a la Marató. Ha fet 30m peladets. Vaja crack !!!En definitiva, un 10.000 més al sac i diumenge vinent tinc previst fer una tirada de 30 Km, just a un mes de la Marató del Mediterrani

Petanca solidària

Aquest matí he estat al Prat de Llobregat donant suport a un torneig de Petanca solidari. Hem compartit una magnífica estona amb l'Enric Masip, l'Andrei Txepkin i el conseller d'Interior Felip Puig, que, per cert, és un consumat jugador de Petanca. Com l'Enric Masip. L'Andrei i jo hem fet el que hem pogut, tot i que en la foto gairebé sembla que en sàpiga i tot, oi ? És mèrit, en tot cas, del fotògraf. La veritat és que he fet unes tirades molt discretes. Només en un tir he estat apunt de fer fora una bola de l'equip rival, cosa que hauria estat un gran èxit. Però la meva bola ha passat pel costat. Llàstima !!! M'han felicitat pel tir, però crec que ho feien per quedar bé... ja que en definitiva, l'he fallat...

Demà reapareixo en una cursa. 10Km Cursa de la Mercè. Espero fer un registre decent. Ja que m'he aprimat, aviam si es nota.

3 anys després, torno a la Marxa dels 3 Pics

Havia fet aquesta cursa de muntanya al 2007 i al 2008 i enguany hi he tornat. Es tracta de fer pràcticament una mitja (20,56 Km m'ha sortit amb el forerunner) per muntanya a la zona de Navàs, l'Ametlla de Merola i Balsareny. No sóc cap expert en curses de muntanya, de fet en faig molt poques, però aquesta dels 3 Pics ara ja em té el cor robat. Al 2007 la vaig fer per primer cop i vaig trigar 1h i 55m. L'any següent vaig tornar-hi i només vaig fer 2h 1m. Vaig quedar força decebut del meu rendiment i segurament per això no hi havia tornat. Però vet aquí que l'Arcadi em va dir que aquest any hi anava i em vaig animar a repetir l'experiència. I vaig encertar! La pujada al primer pic és senzilla si bé el descens és força complicat, almenys per a mí, en alguns trams, amb rocs ben alts que trobo molt perillosos si no hi estàs avesat. M'imaginava com saltaria el Kilian Jornet si corrés aquesta prova...

Un cop arribats a l'Ametlla de Merola, comença el lent i continuat ascens cap el segon pic, que s'accentúa a les acaballes. Un cop coronat, comença un descens gairebé interminable de ben bé 6,5 Km. Tot són camins prou amples i es pot còrrer bastant. De fet jo diria que en aquesta cursa estàs més estona baixant que pujant. Cap el Km 16 i mig comença l'últim ascens, ja a tocar de Navàs. En baixar arribes al Km 20 i encara queda l'última pujada fins arribar a la carretera d'entrada de Navàs. Aleshores ja olores l'arribada. El meu objectiu era baixar de les 2 hores i fita aconseguida !! 1h 57m 17s. No massa lluny de la meva millor marca. Llàstima que a l'Arcadi no li va anar tant bé. Problemes estomacals el van fer acabar en 2h i 20m. Sempre ho diu que les curses a la tarda no se li dónen gens bé.

En fi. Estic satisfet del registre i sobretot, de les sensacions. Els entrenaments per la marató del Mediterrani s'havien de notar. Pròxima cita, diumenge 11 --últim dia de vacances, snif...!-- a l'Ametlla de Merola. 10 Km. Cross. Dur, dur.

Bona experiència, la Funimetrada !

M'agrada fer curses noves per a mí. I si són diferents a les altres, millor que millor. La Funimetrada de Gelida, que avui arribava a la 24a edició, ni més ni menys, és una cursa que cumpleix amb escreix aquests requisits. Es tracta d'intentar arribar adalt de Gelida abans que el Funicular de la població. Evidentment, la cursa és en sentit ascendent. 110metres de desnivell. El Funicular triga exactament 8 minuts, segons m'ha confirmat el mateix responsable d'aquest mitjà de transport tant característic de la vila. La distància a recòrrer, 1,65 Km, que és el que m'ha donat el Forerunner. Al ser una cursa notablement costeruda, he calculat que podria fer entre 8 i 9 minuts. Amb què el Funicular no em tregués més d'un minut ja em donava per satisfet. He sortit tranquil, disposat a no morir-me en les primeres rampes. Això m'ha permés agafar un ritme força constant que m'ha servit per passar alguns corredors agoserats que s'han quedat sense benzina. No gaires, però.

En els últims 400 metres, aproximadament, un joveníssim atleta de Gelida --no devia tenir més de 10 o 12 anys-- s'ha aparellat amb mí i m'ha fet treballar de valent per evitar que em superés. Ens hem estat marcant a la part final i he resistit els atacs que m'ha fet per deixar-me. Ell tenia el suport dels espectadors, i jo la motivació de no deixar-me batre per un vailet. Al final he esprintat i he pogut deixar-lo uns segons endarrera. Ha estat un bon final. He acabat en 8m 11s. El Funicular, doncs, només m'ha tret 11 segons. Crec que ha estat un bon resultat per a mí. He consultat la classificació i he vist que hi hagut 113 acabats. He quedat el 57, o sigui que 56 persones han entrat darrera meu. Just la meitat. Tenint en compte que jo era el 5è més gran de tots els participants, no em puc queixar. Només un atleta més veterà que jo (nascut al 1954) m'ha superat en fer 7m 50s.

La cursa està molt ben organitzada. Escassament èrem un centenar de corredors, tot i que es veu que n'hi havia uns 200 d'inscrits. És el que tenen les curses gratuïtes: hi ha qui s'apunta per si de cas puc anar-hi i després no hi va per la raó que sigui.

Per cert. El vencedor ha batut el rècord de la prova que estava en 6m 14s. L'ha deixat en 6,09, crec. Espectacular.

Dues curses a les vacances

El 7 d'agost vaig fer la cursa de Pals. Primera edició. Uns 200 corredors. Molt familiar. Ben organitzada pel Pablo Pluvinet i l'Associació de Turisme de Pals. 8 Km. Plana. Molt recomenable. Vaig acabar en el lloc 19. 35 minuts. Mai no havia quedat tant bé en una cursa, tret de la 1a edició de la cursa de Can Mir en què vaig quedar segon. La foto és de la cursa de Pals. I el 13 d'agost vaig fer la milla de Calonge. 6 minuts i 5 segons. Millor marca de l'any per 6 segons. Satisfet.

Demà 22 d'agost faré la Funimetrada de Gelida. Es tracta d'intentar arribar a la meta abans que el Funicular. Tota és en pujada, doncs. Crec que la distància és de 1500 o 1600 metres.

A l'Espluga, 9 anys després

L'última vegada que havia corregut els 15 Km de l'Espluga de Francolí havia estat al 2002. Per tant feia 9 anys que no corria aquesta cursa que ja ha arribat a l'edició número 34, que es diu ràpid. L'havia fet al 2000 ( 1h 8m); al 2001 (1h 00m; millor marca) i al 2002 ( 1h 03m). Sempre amb molta calor, però sempre hi ha un munt d'avituallaments per apaivagar les altes temperatures. Avui no ha fet gens de calor. Ideal per una cursa dura com aquesta. El meu registre, però, ha estat el pitjor de les meves 4 participacions: 1h 9m 19s Normal. Els anys passen. M'he esforçat tot el que he pogut. He pujat a bon ritme, com ho demostra que no he parat d'avançar corredors, fins a un total de 64. He acabat en el lloc 360 de 888 corredors arribats i el 35è de la meva categoria (n'hi havia 121). Quan al 2001 vaig còrrer en 1h 0m 26s (la meva millor marca de sempre en una cursa de 15 Km) baixava a ritme de 3,40-3,45. Avui el quilòmetre més ràpid l'he fet a 4,02. Tinc un sentiment agredolç perquè l'objectiu era baixar d'1h 10m (aconseguit) però aspirava a fer 1h 7m. En fi. No es pot tenir tot. Fa dues setmanetes que he començat a còrrer i no es pot demanar més. L'important és que he pujat bé, a bon ritme, com deia.

Diumenge 7 d'agost correré a Pals (6 Km) i el13 d'agost (Milla) a Sant Antoni de Calonge.

La Floresta: Ja estem novament en cursa

Avui he fet la primera cursa de la temporada a La Floresta. Per primera vegada la cursa s'ha convertit en 8 Km i no pas en 5, com era fins ara. El sol no ha sortit i s'ha corregut molt bé, sense calor. Com que aquesta ha estat la primera setmana d'entrenaments i el màxim que havia corregut eren 35 minuts ahir dissabte, tenia clar que no volia forçar gens ni mica. Dit i fet. Ja haviem parlat amb l'Arcadi de fer-la xinu-xano i així ha estat. Hem sortit molt endarrerits expressament per no tenir alegries i ens ha anat molt bé. L'Arcadi tenia alguna molèstia a conseqüència d'haver fet ahir mateix una quilometrada en bicicleta, 74 Km crec recordar que m'ha dit. En les pujades se'm quedava una miqueta. La veritat és que hem fet quasi tota la cursa xerrant cosa que demostra que malgrat la duresa del circuit --un seguit de tobogans sense parar-- ens ho hem passat molt bé. Finalment la cursa tenia 7,9 Km i no els 8 anunciats, segons ens ha dir l'organitzador. Hem acabat millor del que m'esperava, ja que pensava que superiem abastament els 40 minuts. Però hem acabat en 39,49 de temps real (39,59 de xip). Abans de començar i encabat, xerrada amb un munt de corredors. Tal com m'esperava, m'han preparat un bocata vegetarià especialment per a mí, davant de la sorpresa de l'Arcadi. Moltíssimes gràcies, amics de la Floresta ! Això és cuidar els corredors, sí, senyor !!! Ah.. i estava boníssim !!!!

Dissabte vinent faré, si deu vol, l'Espluga de Francolí. 15 Km. Fa temps que no la faig. Miraré d'apretar una miqueta més que avui, aviam què tal surt.

L'adéu a una gran persona i un gran tenista

Avui he estat en el comiat de l'Òscar Hernández. Potser molts us preguntareu... qui és ?. Jo també m'ho hauria preguntat fa escassament 4 anys. El vaig conèixer pràcticament al Godó del 2007. Va fer probablement un dels millors torneijos de la seva vida. Va arribar als quarts de final després d'un memorable partit a la pista 1 en què va derrotar el finlandès Jarko Nieminen. Enmig de la gran quantitat de grans tenistes que tenim, els noms dels quals no cal repetir, s'ha criat tenísticament l'Òscar. Mai no va aconseguir jugar ni tan sols una final de l'ATP, i va arribar a ser tot just el 48è millor del món. Pensareu que és poca cosa. Potser sí. Però l'important és la persona, més que el jugador. Un obrer del tenis. Quan el vaig entrevistar per primera vegada després d'aquell partit que explicava contra Nieminen, la veritat és que vaig veure que connectava de seguida amb ell. Aleshores tenia 29 anys. Avui s'ha retirat amb 33 per culpa d'una lesió a l'espatlla que no ha pogut superar i que l'impedia servir. En el seu comiat --molt emotiu-- no hi han faltat els metges que van intentar guarir-lo. L'Òscar ha tingut paraules d'agraïment per a ells. Un altre no voldria saber res dels metges que no van aconseguir que allargués la seva carrera.

Sempre m'ha semblat un xaval increïble, i m'hauria agradat haver-lo conegut abans. Dóno fe que l'Òscar deixa emprempta. Tenint en compte com és de competitiu el circuit tenístic professional, avui no han faltat al seu comiat el Tommy Robredo, el Marc López, l'Albert Montañès, el Marcel Granollers, el Pere Riba --tots ells tenistes professionals en actiu-- i el "Beto" Martín i l'Albert Costa, ja retirats. I molts altres amics que no s'han volgut perdre aquest moment tant important en la vida de l'Òscar.

Des d'aquestes modestes ratlles li vull enviar una forta abraçada. Sempre té un somriure espontani i contagiós. En definitiva, una gran persona. Endavant, Òscar !!!

Començo la temporada !!

No corria des del 26 de juny, a la cursa de la Vila Olímpica. Han estat 3 setmanes -i no 4, com deia- de desconnexió total. Avui, de cop i volta, m'he dit: "Tinc ganes de còrrer". Entenc que és bó tenir aquesta sensació. Dit i fet. He sortit a trotar amb la intenció de fer 15 minutets. Al final he fet 18m i 30s. Per a mí, correcte per a començar. Demà, o potser demà passat, faré 20-22m. Es tracta d'anar augmentant progressivament, sense presses, almenys un parell o tres de setmanes. És la pretemporada. Després ja em plantejaré el pla d'entrenament fins a la marató que vull fer a la tardor. Encara no he decidit si serà Mediterrani, Bilbao o València. Veurem.

Vaig acabar la temporada sense haver fet net del tot en l'isquio de la cama esquerra. Avui, quan he començat, em cruixien els dos isquios. Curiosament el de l'esquerra ha deixat de molestar-me de seguida, i en canvi el de la dreta m'ha fet una mica la guitza, però res important. Espero... Encabat, a l'estirar, sí que he notat la diferència. El de la dreta m'ha fet una bona estrabada... Seguiment. És el que hi ha...

He començat abans del previst la pretemporada també perquè diumenge correré els 8Km de La Floresta i no podia ser que el primer entrenament fos una cursa.

Fí de temporada a la Vila Olímpica

Feia molts anys que no feia la cursa de la Vila Olímpica. He vist que ha canviat el recorregut. Almenys la sortida ja no és al pavelló Alfa-5 sinó a l'avinguda Icària. Amb tot, continua sent igual de plana. Aspirava a fer una "marqueta" més o menys decent per a mí. Buscava baixar dels 42m. Hauré sortit massa ràpid perquè he passat el 5.000 en 20m 30s. En cas de doblar eren 41m, que hauria estat marca de la temporada (la millor és 41, 34, a Sant Antoni). No ha estat possible. En el segon 5.000 m'he enfonsat notablement i he trigat 2m 6s més, per a fer un total de 42m i 36s (42,58 oficials, perquè he sortit retrassat.

Tot i que no ha estat un gran temps, he tret de bó que he fet uns primers 5 Km força correctes, a 4,06 de promig. Amb més entrenament, potser puc mantenir aquest ritme més quilòmetres.

Bé, ara s'ha acabat la temporada. Estaré 4 setmanes de descans absolut de còrrer. Crec que és bó aturar-se i per això ho faig cada any. En principi tornaré a entrenar el 25 de juliol dilluns.

Ah... Què prim m'he vist de cames a la foto que m'han fet avui. Ja m'agrada...

Cursa del DIR. No ha estat gens malament.

Cursa 401. Els 10Km del DIR de Sant Cugat. El terra estava molt moll perquè un parell d'hores abans de la cursa ha caigut un bon xàfec. És una cursa foça trencacames, com ja preveia. He fet el primer 5.000, que era el més dur, una mica més lent que el segon. He passat el 5.000 en poc més de 22m. He pensat, doncs, que seria impossible baixar de 44m a la meta. No sabia aleshores com seria el segon 5.000, que ha resultat ser més benigne que el primer. En els últims 600 metres, a més, m'he mig picat amb un altre corredor i he augmentat molt el ritme per evitar que em guanyés. Aquesta rivalitat ha fet que hagi pogut arribar en 43m 52s. És un bon registre, tenint en compte el perfil de la cursa.

La pròxima cursa serà la de Les Planes, a Sant Joan Despí. Em fa gràcia perquè passa molt a prop de TV3. És com si corrés a casa, he, he. El que no m'agrada tant és l'horari: les 9 de la nit --sí, sí, de la nit-- del dissabte 18 de juny.

Menjar sà és importantíssim.

Aquí trobareu l'entrevista que m'han fet a la web etselquemenges.com Crec que us pot interessar. Ja direu.

Delta Prat, 10 Km. Ja porto 400 curses !!!

Tenia molt interès en fer aquesta cursa Delta Prat, al Prat de Llobregat, ja que sabia que és molt plana i volia veure com estic. Els problemes als isquios van remetent i aquesta setmana m'he atrevit a fer uns canvis de 30"x 30" i tenia ganes de provar-me. El cert és que he sortit ràpid i m'he trobat còmode fent els dos primers Km en 4,06 cada un. La veritat, però, és que era massa ràpid i ho he pagat fent els 3 Km següents en 4,11-4,14 i 4,21. El pas pel primer 5.000, doncs, 20m i 58s. Pràcticament impossible acostar-me a la millor marca de la temporada (41m 33s a Sant Antoni, al gener.) Ni doblant ho podia aconseguir. De tota manera he lluitat per fer un bon registre i el segon 5.000 l'he completat en 21m 25s, o sigui, 27 segons més lent que el primer, menys de 3s més lent per Km. Com dic, no em puc queixar. He acabat en 42m i 23s, que significa la tercera millor marca de la temporada després de l'esmentada de Sant Antoni i de la Jean Bouin, al novembre, on vaig còrrer tot just 4 segons més ràpid que avui.. Vaig per bon camí !

La d'avui era la cursa número 400 del meu historial atlètic.

Mor Sammy Wanjiru

M'he quedat glaçat quan ho he sabut. Samuel Wanjiru, de 24 anys, el campió olímpic de marató a Pequín 2008, ha mort al caure del balcó de casa seva. Segons sembla s'havia barallat amb la seva esposa després d'haver-se presentat l'atleta a casa amb una altra dona. Es diu que fins i tot es pot haver suicidat. Potser mai no sabrem exactament què ha passat. Al febrer havia de còrrer la Mitja de Granollers --crec que per tercera vegada-- però a última hora es va quedar al seu país perquè tenia un judici per presumptes maltractaments a la seva dona. Una història molt fosca.

En qualsevol cas és una gran pèrdua per l'atletisme, ja que era l'atleta que potser hauria estat capaç de convertir-se en el primer ser humà capaç de fer una marató en menys de dues hores.

Mai no sabrem si ho hauria aconseguit. Els seguidors d'aquest blog així ho pensaven en aquesta enquesta. Vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar-lo quan va còrrer per primera vegada a la Mitja de Granollers, al 2008.

Un cap de setmana de segons

Titulo així l'entrada perquè aquest cap de setmana estic satisfet per uns pocs segons. M'explico. Ahir dissabte vaig còrrer la Milla de Ripollet. Vaig acabar en 6 minuts i 11 segons, 2 segons menys que fa una setmana a la Milla Sagrada Família. Poca diferència, però molt valuosa per a mí. Porto una temporada amb registres molt fluixos i encara que 6,11 no és cap meravella (tinc 6,01 l'any passat, a Rubí) per a mí és un gran què. A més tenint en compte que la Milla de Ripollet és més complicada que la de la Sagrada Família ja que hi ha tres girs de 180 graus que t'alenteixen força. A més a més, el terra estava molt moll pel xàfec que havia caigut minuts abans, cosa que feia que els girs fossin encara més lents per por a les patinades. I encara una altra cosa. Vaig ser el 5è participant més vell i vaig superar-ne a 15. No em puc queixar...

I aquest matí he corregut els 10 Km de Nou Barris. Una cursa complicada ja que els primer 5.000 és sensiblement més ràpid que el segon, per les pujades, especialment una, que hi ha a la segona part. He passat els 5Km en 21,00 i he acabat en 43m i 8s. , és a dir, només 1m 8s de més en els segons 5 Km. Per a mí està força bé . I el més important: he millorat en 7 segons la marca de l'any passat !! Això sí que no m'ho esperava. Aspirava a baixar de 45m com a màxim i he estat molt aprop de baixar de 43m !O sigui millora de 2 segons ahir a la Milla i millora de 7 segons en el 10.000 d'avui !! Poquet, si voleu, però per a mí és molt. I ara sé gaudir dels petits -petitíssims- èxits.

Una última cosa. Ja tinc 399 curses en el meu palmarès. On caurà la 400 ?

Menjar bé és vital

Ahir vaig estar a la presentació en societat d'una iniciativa que pretén concienciar la societat de la importància de menjar bé. Menjar amb sentit, menjar amb lògica, perquè som el que mengem. L'Adam Martin i la Núria Coll són els directors de la pàgina web etselquemenges.cat

Com podeu veure, a part de l'Adam i la Núria estaven, entre d'altres, el Xavi Coral, el Xavier Graset, el Jordi Llompart, o l'Albert Om.

Em sembla que és una iniciativa amb molt de sentit que, a més. té assesorament científic. A través de la web volen ajudar-nos a tots a alimentar-nos millor, perquè en l'alimentació està la clau de lanostra salut. Visiteu la web, aviam què us sembla !!

Milla Sagrada Família. Pitjor de l'esperat

Avui he corregut la Milla de la Sagrada Família per segona vegada. He fet un resgistre més dolent del que esperava, però, en definitiva, acord amb al temporada que porto, força nefasta. He acabat en 6 minuts i 13 segons, un ritme de 3.40 m/Km. El registre ha estat fluix perquè al juny de l'any passat vaig fer la Milla de Rubí en 6,01, i això que era una milla trencacames.
La Milla de la Sagrada Família és gairebé plana del tot, tret d'un parell de pujades al pas pel carrer Sicília. El marc és incomparable. Voltant la Sagrada Família, la Plaça Gaudí i la Plaça de la Sagrada Família. L'altre vegada que havia fet aquesta milla, al 2006, vaig trigar 5m i 49s, a 3,36 el Km. La diferència és notable. És clar que aleshores encara no estava operat, i... era més jove !!!

Després vaig fer el reportatge per l'Esport3. En la foto estic entrevistant Juan Carlos Higuero

Granollers torna a guanyar

Ha acabat l'enquesta que vaig proposar per saber la vostra opinió sobre quina és la millor mitja de Catalunya. Igual que fa 2 anys la vencedora ha estat la Mitja de Granollers, la més multitudinària, que ha obtingut 33 vots. En segon lloc ha quedat Barcelona, amb 13, i Terrassa ha estat la tercera amb 10.
Tarragona i Mataró s'han endut 8 vots cada una; Ripoll, 7; Sitges, 6; Sant Cugat i Banyoles, 5; Balaguer, 4; Reus i Montornès, 3; Mediterrani i Maresme-Calella, 2; L'Espirall, Girona, Vilanova i la Geltrú, Calçotada-Valls i Salou, 1. S'han quedat sense cap vot, Sabadell i Mollerussa.
En relació a l'enquesta feta fa 2 anys, cal destacar algunes coses: han votat exactament el mateix número de persones: 114. Granollers ha repetit victòria però amb menys vots que aleshores (59 per 33) Barcelona, que havia estat quarta al 2009, ha desbancat Terrassa del segon lloc. Potser hi ha hagut distorsions en la classificació final perquè en aquesta nova edició de l'enquesta m'he deixat de posar Gavà, que fa 2 anys va acabar en la tercera posició.
Farem més enquestes. Si teniu alguna suggerència sobre algun tema susceptible de convertir-se en enquesta, feu-m'ho saber, si us plau.
Gràcies per participar !

Marató d'Empúries: objectiu complert

Del que es tractava avui era d'acabar la Marató d'Empúries el més dignament possible. Després del meu gran fiasco a Barcelona (3h 42m) volia veure com estava. Després de la temporada que he fet -- afectat per lesió, malaltia...-- les marques s'han ressentit molt en relació al 2010. Avui he acabat en 3h 38m 45s. 3 minuts i 16 segons més ràpid que a Barcelona! Només puc que estar satisfet. És més dura que Barcelona, més solitària, hi ha més pujades, es repeteixen alguns trams del circuit --un d'ells 4 vegades !-- cosa que la fan més dura, encara, psicològicament parlant. La calor no m'afecta especialment, i, a més, ha fet una temperatura no massa alta, potser entre 20 i 22 graus com a molt.

En la foto el crono marca 3h 40m perquè no m'he assabentat de la sortida ja que no hi ha hagut cap so, tret, claxon... i quan me n'he adonat que ja havia començat, he passat per la catifa de sortida amb 1 minut i mig de retard, ben bé.

Era la marató número 31 del meu palmarès i la cursa número 396. Vull acabar la temporada, abans del descans estival, completant-ne 400 per allò de la xifra rodona.

Era la quarta vegada que corria a Empúries i he fet el pitjor registre, però insisteixo que no estic decebut. Home, tampoc estic exultant, evidentment, però cal saber on estàs i quines marques pots fer. Jo aspirava a acostar-me a les 3h 36m (marca feta a la del Mediterrani) que és el millor registre de la temporada. Quan he vist que he passat la mitja en 1h 48m ja he entés que no podria doblar, i m'he centrat en buscar el sub 3h 40m. He perdut menys de 3 minuts en la segona mitja, cosa que em sembla prou bé.

Segurament la pròxima serà la Marató de València, el 20 de novembre.

Més cracks!

Aquesta setmana estic transmetent al canal Esport3 cada migdia un o dos partits del Barcelona Ladies Open, el segon torneig femení de tenis més important d'Espanya, juntament amb el de Marbella, i tots dos després del de Madrid.

Acabarà dissabte al migdia amb la disputa de la final, prevista per a les 13h. Avui m'he fet aquesta foto amb l'Arantxa Sánchez Vicario, que és la directora esportiva del torneig. Durant la transmissió d'avui he estat una estona dialogant amb ella.

Divendres transmetré les semifinals a les 15 i a les 17h. Aquests dies m'acompanya en les transmissions Mico Margets, el capità de l'equip espanyol de Copa Federació. Millor analista, impossible !!

I quan acabi la final, me'n aniré pitant cap a Empúries perquè diumenge 1 de maig hi correré la Marató!!!!

Quin luxe !

Aquest dies estic comentant amb Sergi Bruguera el Barcelona Open Banc Sabadell. El Godó, vaja. És un autèntic luxe poder escoltar tot un doble campió de Roland Garros. No us el perdeu. Cada dia comenta el partit de Rafael Nadal, al canal Esport3.

Quina és la millor mitja marató de Catalunya ?

Fa dos anys vaig fer la mateixa enquesta amb aquests resultats. Us proposo repetir-la per saber si han canviat els gustos dels corredors en el tema mitges maratons. Si participeu, només podeu votar una sola mitja marató de les 21 que us proposo. Les trobareu a la columna de l'esquerra del blog. Les votacions es tancaran el 30 d'abril. Animeu-vos a participar !

Tenia moltes ganes...

Fa molts anys que el conec i tenia ganes, des de feia molt de temps, de compartir una transmissió de tenis amb l'Àlex Corretja, a qui sempre he admirat com a tenista i com a persona. I aquest moment ha arribat. Diumenge 24 d'abril compartirem la transmissió de la final del Godó (Barcelona Open Banc Sabadell). També hi estarà Sergi Bruguera. En definitiva, un autèntic honor per a mí poder compartir micròfon amb aquests dos grandíssims campions. Crec que és impossible reunir millors analistes per una transmissió de tenis. No us la perdeu. Si tot va com està previst, la final la jugarà Rafael Nadal, que és sinònim d'espectacle garantit.

El Godó, Barcelona Open Banc Sabadell, ja és aquí!

Aquest matí hem gravat, amb en Sergi Bruguera, l'espot promocional de les transmissions que farem la setmana vinent del Godó, el Barcelona Open Banc Sabadell. A través del Canal Esport-3 farem el torneig de manera gairebé íntegra, cobrint el spartit de al pista central i de la pista 1. Serà un gran desplegament, sens dubte que agraïran els amants del tenis. Començarem cada dia a les 13h, a partir de dilluns que vé.

El Sergi Bruguera serà un dels tres comentaristes de luxe amb qui faré les transmissions. també comptaré amb la col.laboració inestimable de Jordi Arrese i d'Àlex Corretja, aquest últim per la final. Quasi res !! A la foto apareix també l'Òscar Sanz, el càmera que ha enregistrat les imatges per a fer el making off de l'spot. Amb aquestes imatges hem confegit la informació que ha sortit al Telenotícies Migdia, que podeu veure aquí abaix.

Doblet completat

La mitja de Cunit d'ahir va sortir raonablement bé. Serà perquè em van donar el pitrall amb el número 1, he, he... 1h 35m 54s. Segona milor marca de la temporada en la distància. Vaig sortir força endarrerit i vaig passar molts corredors durant tota la cursa. És una bona cursa, si bé té una rampa notable que es passa al Km 8 fins el 9,5 i del 16 al 19, ja que es donen dues voltes. Feia caloreta, però la brisa ens va refrescar força.

Aquest matí, a la cursa de Bombers, la cosa ha estat ben diferent. He sortit amb l'Arcadi. Exactament això: he sortit i res més, perquè ell s'ha posat per sota de 4,20 i no he tingut cap opció de seguir-lo. Immediatament l'he perdut en la massa. Jo només podia anar a 4,30 com a molt ràpid. Em notava els isquios carregats. Quan he vist cap el Km 1 que le sllebres de sub 45 em passaven a tota velocitat he comprès que no baixaria de 45m ni somniant, per tant fer sub44 era una autèntica quimera. Per tant he decidit prendre-m'ho amb calma i anar fent. He anat recalculant objectius i cap el 7-7,5 he vist que podria aspirar a baixar de 48m i m'he concentrat en això. He acabat en 47m 38s.

Ahir vaig fer la mitja a 4,33 el Km. Avui, en canvi, només he pogut anar a 4,45 el Km. Amb això està tot dit.

Ja m'han dit que el tema isquios pot anar per llarg. Doncs paciència perquè es pot còrrer, però lentament. La d'avui era la meva cursa 395 i la 10a de la temporada

Un altre doblet: Cunit i Bombers

Demà faré la Mitja de Cunit. És a la tarda. Farà calor. Aviam com sortirà. Miraré d'acostar-me a 1h 34m. I diumenge faré la cursa de Bombers. Si allí baixo dels 44m ja estaria bé. La meva intenció és acumular un seguit de quilòmetres de qualitat i a uns ritmes que no aconseguiria mai entrenant sol. A l'horitzó ja comença a acostar-se l'1 de maig, que serà quan disputaré la Marató d'Empúries. Allà intentaré acostar-me a les 3h 30m. L'any passat vaig fer 3h 28m. Tot dependrà de com em trobi dels isquios. Últimament la cosa ha millorat força. Com a mínim noto que als entrenaments sóc capaç d'anar més ràpid, que ja és molt, tot i que no acabo de fer net.

Puxa, Sporting!!!