Hi ha vida, després dels 50. Ho confirmo.

Avui canvio de categoria. La pluja sembla com si volgués amargar-me el dia, però... que va!!!! Plànning d'avui: Anar a comprar pà, dinar amb la família. A les 6 de la tarda gravar a TV3 la transmissió del Sant Pere i Sant Pau - 7 Islas Vecindario de la Superlliga masculina de Voleibol, s'emetrà a la nit per Esport-3, i després un soparet amb un amic i la seva parella. Ell fa avui també 50 anys. Som com bessons.

Moltes felicitats a tots els que avui fan 50 anys i a tots els que facin mig segle al 2011 !!! Si som uns xavals !!!

Tenis femení de qualitat a Barcelona

Avui hem presentat a TV3 l'acord que permetrà que el Barcelona Ladies Open el transmeti el canal Esport-3. El torneig, que és el més important dels que es fan a Espanya, es disputarà al Complex Municipal de Tenis de la Vall d'Hebron de Barcelona del 25 al 30 d'abril. Esport-3 transmetrà cada dia 2 partits. El dia 30 d'abril es disputarà la final. En l'acte de la firma estaven José Luis Rivera, el director del torneig; Arantxa Sánchez Vicario, que és la directora esportiva de l'event; Mònica Terribas, la directora de TV3 i jo mateix, que seré l'encarregat de transmetre els partits. Cobrir aquest torneig significarà completar una quinzena de tenis del més alt nivell a Esport-3, donat que la setmana anterior s'haurà disputat el Barcelona Open Banc Sabadell -el Godó-, al Reial Club de Tenis Barcelona. Esport-3 també el transmetrà íntegrament.

Al Barcelona Ladies Open una de les grans atraccions serà veure en acció la que va ser número 1 mundial, la russa Dinara Safina, que vol tornar al més alt nivell. Safina és la germana del tenista ja retirat Marat Safin. Al Barcelona Open Banc Sabadell la gran atracció és la presència de Rafael Nadal, el número 1 del món.

M'encanta aquesta foto !!

És una foto que em va fer la Cris cap el Km 5,5. Per això estava tan somrient. La vaig veure i li vaig dir : "Cris..., sóc aquí!!" Estava gairebé al seu costat. Va tenir uns reflexos rapidíssims, una bona càmera i el resultat és aquesta foto que em sembla que té una gran força.

Espero que us agradi. Com a mí.

Ramon, gràcies per avisar-me de l'existència d'aquesta foto!!

La marató de Barcelona: la seva història... i més coses

Teniu un link, a la part superior esquerra del blog, amb la història de la Marató de Barcelona. És un document que considero valuosíssim l'autor del qual és el gran maratonià i amic Miquel Pucurull Fontova. Molts el coneixeu. Molts potser no. Si us agrada la marató de Barcelona i si us agrada Barcelona i la seva història, ho trobareu tot perfectament detallat i documentat. En aquest treball s'uneix Barcelona, la seva marató, la ciutat i el seu devenir. Una feina extraordinària que a partir d'ara tindrà aquest lloc preferencial en aquest blog.

És un honor que el Miquel m'hagi autoritzat a posar-lo. Mireu-lo i gaudiu-ne. Val la pena.

En la foto hi ha en Miquel fent la marató de Barcelona del 2009, amb el pitrall 10.000, i acompanyat uns metres de la seva filla Elisenda, que va guanyar la marató de Barcelona al 1990, com queda perfectament explicat --no podia ser d'altra manera-- en el document que ha fet el seu pare.

Marató de Barcelona: ja en tinc 30 !!

Ja en tinc 30 al palmarès. Tinc, però, la sensació d'haver fallat. I no és per la marca, que també (3h 42m 1s) sinó perquè no he estat capaç de predir-la. Pel poc que havia entrenat (isquio, grastroenteritis, feina...) no podia aspirar a un gran registre. Però vaig voler com autoenganyar-me creient que podria buscar 3h 29m. Error. L'experiència m'hauria d'haver fet dir que estava al voltant de 3h 40m. El cas és que he sortit una mica per sota de 5m/Km i la cosa ha anat raonablement bé fins poc després de la mitja. Al Km 26 ja estava una mica per sota del ritme de 3h 30m i en aquell moment el meu germà Manuel --està en gran forma-- m'ha passat com un coet. Ha fet MMP amb 3h 28m. Felicitats, germanet !! Jo ja feia estona que no era capaç d'anar a 5m/Km, però encara he passat el Km 30 en 2h i 31m, --un minut més del previst per acabar en 3h 30m-- i aleshores he anat canviant l'objectiu. Primer 3h 35m, i després 3h 40m. Com he dit he acabat en 3h 42m. El més important, però, és que l'isquio m'ha respectat. Crec que amb la marató puc donar l'isquio per curat, després d'aguantar el tute d'avui. Per cert. He estrenat la roba del club Adidas Domingo Catalán. M'ha anat perfecte.
Com deia, una marató més al sarró i a pensar en la pròxima cita: 1 de maig, Marató d'Empúries. A veure si ho puc fer una miqueta millor que avui i almenys, baixar de les 3h i 40m...
Pel que fa a la cursa en sí, espectacular l'ambient. Tenim una gran marató, i encara continuarà creixent. No tinc cap dubte.

Ja tinc el pitrall: 848

Ahir vaig estar a la fira del corredor, l'Expo-Esport de la Marató de Barcelona. Vaig recullir el pitrall, vaig comprovar que el xip funcionés correctament i vaig passejar-me per diversos stands. Em vaig trobar el gran Miquel Pucurull just quan estava atenent la premsa per telèfon;, vaig fer footing en una cinta tot provant unes Reebook. També vaig estar a l'stand del Domingo Catalán, com no ! I em vaig estar també a l'stand de la marató de la Costa Daurada amb el Robert Mayoral, un gran triatleta, a més de coincidir amb tants i tants amics corredors. Com estàs ? Què faràs ? Què vols fer ? Com et trobes ? Quan vols fer ? Són les preguntes més habituals que ens fem els maratonians els uns als altres en els dies previs a la marató. Tots ens donem consells, expliquem batalletes, preguntem per la meteorologia, farà fred ? Calor? En definitiva, ambient pre-marató. El temps m'ha passat volant. He marxat cap a les 8 i escaig de la tarda i he anat al sopar que ens ha ofert l'organització de la Marató. Tot un honor. Erika Villaécija, la Guàrdia Urbana, l'avituallament del Conesa del Km 41, en Miquel Pucurull i en Domingo Catalán han estat guardonats aquest any. S'ho mereixen. I tant que sí !!!

Presentada la Marató de Barcelona

Aquest matí s'ha presentat la Marató de Barcelona 2011. Us deixo aquí la informació que hem donat al TN Migdia.

Comença l'última setmana !!!!!

Ja entrem en la setmana més esperada pels maratonians catalans: la setmana de la Marató de Barcelona. Diumenge 6 de març és el gran dia. Serem 15.000 corredors. Una autèntica passada. És fabulós formar part d'aquesta gran família... que no para de crèixer !! Si algú ens hagués dit al 2005, quan es va suspendre la prova perquè agonitzava amb escassament 3.500 participants, que en 6 anys arribariem als 15.000, no ens ho hauriem cregut.

Està clar que les coses s'han fet bé. Sinó, és impossible un creixement tant ràpid en tan poc de temps. Felicitats als responsables !

Pel que fa a mí, ja ho he explicat abastament. La idea que tenia de sortir a buscar 3h 15m ja fa dies que l'he descartada perquè per diverses raons no he pogut entrenar com hauria calgut per aspirar a aquest registre. L'objectiu serà 3h 30m, tenint en ment les 3h 28m que l'Arcadi ha fet avui a Tòquio. Salut per tothom i a gaudir de la Marató !! Ah! I si no correu, veniu a animar-nos, especialment a del Km 30 al 34. Ajudeu-nos a superar el Mur!!

És el que hi ha....

Per què han reduit el límit de velocitat a les autopistes,, que si no....

Torno a casa... del gran Mingu !!

Només així es pot qual.lificar el fet que a partir d'ara correré amb l'equip Adidas Domingo Catalan. El Mingu és molt gran. Em va trucar per oferir-me material i còrrer pel seu equip, com ja havia fet quan vaig començar en aquesta --diuen alguns-- bogeria de patejar l'asfalt i el que faci falta. La situació de crisi econòmica ha fet que les marques no puguin oferir material. Els dos últims anys he estat amb Asics, que s'han portat meravellosament bé amb mí, tot sigui dit. M'han donat moltíssim material. Aquest any, però, no ha pogut ser. Ho entenc i no els ho recrimino. Faltaria més. Com dic, s'han portat molt bé amb mí aquests dos darrers anys.

El Mingu és un tipus especial. Els corredors de fons d'arreu del món li tenim devoció, no només pels grans èxits esportius que té al seu palmarès, sinó per la seva immensa humanitat. És desprès. Mai no té un no per a ningú. Sempre està disposat a ajudar. A tothom i en tot. Un gran tipus. Quan fa uns anys li vaig dir que fitxava pel California Sports, em va animar a fer-ho. Una altra persona s'hauria enfadat fins i tot potser amb raó, ja que desertava després del bé que m'havia tractat, donant-me material cada any. Mai no ha tingut una mala cara per a mí i crec que per a ningú. Quan em va trucar ara per oferir-me tornar al club, no podia fallar. Li devia. Almenys així ho sento. No guanyaré mai cap cursa, no faré cap podi, no faré cap gran marca, però portaré el nom del club amb molt d'orgull. És el que puc oferir, que és molt poc al costat del que em dóna el Mingu.

Moltes gràcies, Mingu. Tú sí que ets un autèntic crack !!

Una altra cursa que em perdo...

Tranquils ! No parlo de la Marató de Barcelona. Em refereixo als 10 Km de Sant Boi, d'aquest diumenge. Ja estava inscrit, però no podré anar-hi. Un company s'ha posat malalt i l'hauré de susbtituïr, diumenge. Em seria incompatible per horari amb la cursa, una de les que més m'agraden, ja que és just la setmana abans de la marató i aquesta ja sura en l'ambient.
Aniré a còrrer aquest vespre, demà dissabte al matí, i diumenge, també al matí, abans d'anar a treballar.
Estem a una setmaneta de la Marató !!!

Test a la Mitja de Balaguer: raonablement bé.

No havia corregut mai la Mitja de Balaguer. No sóc amant de fer molts quilòmetres per a còrrer una cursa que no sigui una marató. En aquest cas, com ha quedat explicat en entrades anteriors, he hagut de fer una exepció pensant en la Marató de Barcelona, ja que només falten dues setmanes. Pels motius que ja he explicat abastament en entrades anteriors, vaig molt curt de quilòmetres i avui ha quedat palesat. Crec que he encertat al sortir a totes per a poder calibrar on em trobo. Si hagués sortit a ritme de marató, potser m'hauria enganyat a mí mateix... D'entrada m'he trobat força bé i els primers Km de pujadeta els he fet molt alegrement, a ritme de 4,25. Això vol dir que si en la tornada mantenia el tipus, podria fer-los en 4,10 i acostar-me als 90m. En cap cas, però, he pensat que podria fer una marca com aquesta. En un 10.000 igual pots enganyar el cos, però en una mitja o en una marató, això no serveix. Tant entrenes, tant vals. He entrenat poc, valc menys. Es tractava de provar-me, com deia. He estat capaç d'arribar fins els Km 14 a un ritme per acostar-me a l'1h 31-32m, que hauria estat magnífic. Però a partir d'aleshores m'he quedat sol a la carretera i les cames ja no anaven tan alegres. Ja no aconseguia fer Km per sota de 4,30, tret que hi hagués baixadeta. Em notava les cames cansades com si portés 25 Km i no 16 i per tant el ritme ha anat minvant. A més els 18 i el 19 i el 20 tenien notables pujadetes. He estat cadàver i força gent m'ha passat, almenys una vintena de corredors.

Finalment he acabat en 1h 34m 31s que és MMA, (millor marca de l'any). No era difícil, ja que a Sitges havia fet 1h 36,11, una marca molt discreta.

Com a test crec que ha estat força bé. Gairebé segur que a la Marató de Barcelona sortiré a buscar 3h 30m (5m/km) No estic per llançar coets i ja només queden dues setmanes. Aquesta pròxima setmana intentaré fer un número interessant de Km, sense passar-me, perquè em trobo mancat de quilometratge. Avui l'isquio bé. No m'ha molestat.

Caldrà canviar de plans....

Més que de plans, potser, d'objectius. Mai no havia preparat tant malament com aquesta temporada una marató de Barcelona. Tenia previst còrrer les mitges de Sitges, Terrassa, Barcelona, Granollers i Gavà, i només he pogut fer Sitges. Motius ? Feina, lesió a l'isquiotibial de la cama esquerra i una gastroenteritis que arrossego des de dissabte. Avui m'he pogut apuntar in extremis a la Mitja de Balaguer, d'aquest diumenge. Des d'aquí vull agraïr els organitzadors que m'hagin acceptat fora de termini, per cert.

El cas és que a menys de 3 setmanes de la marató em trobo curtíssim de quilòmetres, i amb més dubtes que mai. Menteixo: no tinc cap dubte que és del tot impossible aconseguir l'objectiu que tenia de 3h 15m. Seria forassenyat intentar-ho. Les tres maratons que he fet a la tardor ara em deuen estar passant factura (isquio, gastroenteritis...). De fet, al desembre i a començament de gener ja veia que els entrenaments no sortien com desitjava. Alguns ni els completava, sobretot els de sèries llargues. En vaig fer molt pocs. Massa pocs.

Com deia, des de dissabte arrossego una gastroenteritis. Fa 48h que pràcticament no he menjat res. Avui he anat a treballar i m'he trobat millor del que me pensava. A la tarda he gosat sortir a còrrer per provar. Tenia la panxa prou revoltada. He fet 41m. Quan en portava 15, la panxa s'ha queixat que volia buidar... (perdò per l'escatologia...) I he hagut de buscar-me la vida per trobar un lloc adient. No calen més detalls. El ritme al que he corregut -això de "ritme" és molt benèvol- ha estat d'allò més trist. Sortosamnet m'he deixat el Garmin i no sé exactament la distància que he recorregut, però ha estat molt poqueta. Potser 6 Km....

Mentre corria anava fent càbales al respecte de la Marató de Barcelona. Per acabar-ho d'adobar ja només em faltaria que sorgís un problema més i no la pogués còrrer. Espero que no passi, això !

Com deia, de 3h 15m millor oblidar-se. Serà qüestió de sortir a acabar-la, com si fos la primera, i al ritme que el meu estat em permeti, sense cap objectiu. Com qui diu, sense mirar el rellotge. Intentant gaudir-la. Seré capaç ? Com crec que molts, quan em poso un pitrall em penso qui sap què i intento donar el millor de mí.

Diumenge, a Balaguer, veuré com estic. Bé. Això si puc anar-hi, perquè demà ja és dimecres i la panxa no millora...

Resumint, perdoneu el rotllo que us he clavat. I demanar disculpes als fidels seguidors del bloc perquè us havia deixat una mica abandonats. Pel Twitter i el Facebook ja he anat informant de tot plegat, però les reflexions millor --crec-- al blog.

La foto és de la primera marató de Barcelona que vaig fer, al 1999. Vaig acabar-la en 3h i 27m. Repetir aquest temps seria un èxit brutal.

Salut a tothom!!

Ps:: Ah!!! Una cosa positiva. Un cop portava 5 minutets corrent, no he notat cap molèstia a l'isquio. Tot devia estar concentrat a la panxa...

La Mitja... des de fora.

Tal com ja tenia previst, no he corregut la Mitja de Granollers per precaució. He pogut fer el reportatge d'Esport3 amb més tranquilitat i sense les presses d'altres vegades a l'haver fet la cursa abans. Sempre pateixo que no se m'escapi algun crack. Quan jo arribo a la meta, ells ja fa estona que han arribat, evidentment...!

Parlant de cracks, avui he entrevistat a un d'ells, Jaume Leiva, el campió de Catalunya de Mitja Marató. Ha fet 5è i estava molt content. En l'entrevista ha demanat que algú l'esponsoritzi. Crec que s'ho mereix sobradament. Vol ser atleta professional. Treballa 8-10 hores diàries. I còrre tant ràpid o més que molts professionals !!! Avui crec que ha fet marca personal amb 1h 4m. La foto és d'instants abans de l'entrevista.

A la tarda he sortit 30 minutets per provar l'isquio. Crec que la cosa, poc a poc, va millorant. La llàstima és que per una raó o altra, m'he perdut la Mitja de Terrassa, la de Barcelona (em vaig retirar al Km 10) i la de Granollers. Totes tres eren importants per la preparació per la Marató de Barcelona. Si Deu vol faré Gavà amb 9 Km previs, diumenge que vé. Sortiré al ritme previst per a la Marató. Serà el test definitiu.

Demà no correré la Mitja de Granollers

En tenia ganes i he estat aprop de decidir-me a fer-la. El seny m'ha fet repensar-m'hi. No estic en condicions. Faré el reportatge i no la correré. Cal pensar en la Marató de Barcelona. L'isquio crec que millora i si no li anirà bé que no corri. Demà a la tarda o dilluns a la tarda sortiré aviam què tal estic.

Aquest matí he estat a Granollers i he fet una peça pel Telenotícies Migdia. Aquí us la deixo.

El cos es queixa... amb raó !!!

L'avís me'l va donar dijous. Tenia programades 8 sèries de 1000 metres amb repòs d'1 minut. Exigent. Com que plovia ho vaig fer a la cinta. Vaig preveure fer-les progressives començant a 14,2 Km/hi pujar a 14,4-14,6-14,8... i aquí em vaig quedar. Se'm va fer una muntanya pensar que em quedaven 4 a 15-15,2-15,4 i 15,6 Km/h. Vaig optar per acabar fent un rodatge de 20 minuts a 13,5 Km/h. En total 1 hora d'entrenament. En aquest cas l'avís va ser més mental que no pas físic. Divendres vaig descansar i ahir dissabte volia fer 40 minuts suaus. Impossible. L'isquio de la cama esquerra em feia un mal considerable. Carregadíssim. Segon avís del cos, aquest ja sí completament físic. Total que avui, a la Mitja de Barcelona, no sabia si fer-la o no. Al final he decidit sortir però conscient que com a molt al 10 plegaria. I així ho he fet. He acabat en 48,51. Crec que he fet el millor que podia fer. Era un risc absurd seguir en cursa. Ja he quedat per demà amb el fisio perquè em faci algun "arreglillu". Queden 5 setmanes per la marató de Barcelona i no m'agradaria perdre-me-la per lesió.

Crec que el cos se'm queixa de la "tralla" que li he donat aquesta tardor. Convé descansar i cuidar-se. No podré entrenar com voldria i per tant les 3h 15m de l'objectiu per la marató de Barcelona és ja pràcticament una quimera. Ara com ara només m'interessa assegurar-me que no tinc cap trencament.

Demà a la tarda, la resposta.

2 curses en un cap de setmana

Com que divendres vaig estar mandrós --pel fred-- i em vaig saltar l'entrenament que tenia de dues sèries de 2.000m (tampoc no era tant...) ahir dissabte vaig còrrer els 10 km de Polinyà. Del Fore-runner em van sortit 9,53 Km, per tant, no la considero un 10.000. La vaig fer íntegrament amb l'Arcadi sense forçar gens ni mica (49m 6s a 5,09m/Km) ja que avui voliem fer-ho el millor possible a Sant Antoni.

He sortit al davant i això m'ha permès còrrer amb comoditat des de l'inici de la cursa. La idea era acostar-me el màxim possible al 40m. He passat pel

5 en 20,15, per tant tenia un petit marge per almenys no arribar als 41m, cosa que hauria estat un exitàs per a mí. El Km que es feia pel Paral.lel (del 6 al 7) he seguit unes llebres improvisades, ja que és la part més exigent del circuit. L'esforç que he fet per seguir-les m'ha passat factura després i encara que he lluitat tot el que he pogut, ja he vist que havia de rectificar l'objectiu: ara seria no superar els 42m. Almenys ho he aconseguit i folgadament. 41m 33s, temps final. Un minutet més el segon 5.000 comparant-lo amb el primer. El Fore-runner m'ha marcat 400 metres de més, per cert... Des del 2009 (Cursa de Bombers, 40,34) que no feia un registre tant bó com el d'avui, en una cursa estrictament de 10 Km.

L'Arcadi ha fet un gran temps. Ha entrat en 42,26, menys d'un minut darrera meu.

Diumenge vinent, la Mitja de Barcelona. Dubto que em pugui acostar al registre de l'any passat d'1h 28m. Veurem

Dijous, Banda Ampla sobre el dopatge

Demà dijous estaré al programa Banda Ampla (TV3, 22,55h). Es parlarà d'esport i dopatge, i m'hi han convidat. Entre molts altres participants, estaran el Roger Roca, el Miquel Pucurull o el Ricard Fernández i potser també el Jordi "Chiqui" Sans. Crec que serà interessant parlar d'aquest tema tant candent i polèmic, també. Després del "Polònia", no us perdeu el "Banda Ampla", amb Lídia Heredia

Recupero el micro a Terrassa

Finalment no he corregut la Mitja Marató Ciutat de Terrassa com en principi tenia previst. Finalment he fet d'speaker, cosa que no feia des de fa uns anyets. He tingut l'oportunitat de veure com el Natxo Cáceres es proclamava vencedor amb un temps estratosfèric d'1h 3m i 54s, que és la millor marca de sempre d'aquesta mitja, que no és plana, precisament. Això vol dir que l'atleta blaugrana ha d'estar en una magnífica forma.

En dones la vencedora ha estat, com es preveia, Meritxell Calduch, que a més s'ha proclamat campiona de Catalunya. El seu marit, Ramon Camps , també ha estat campió de Catalunya, en la seva categoria de veterans.

Ha fet solet, ha fet un bon dia, com s'havia anunciat, tot plegat ideal per còrrer. Sabent que no podria còrrer avui, ahir vaig fer una tiradeta de 25 Km, a bon ritme. La foto és del lliurament de medalles als atletes veterans. Se'm veu prou concentrat, oi ?

Quina decepció a Sitges...!

Últimament no se'm donava gaire bé la mitja de Sitges, tot i que allí vaig fer, al 2003, la meva millor marca de sempre(1h 22m 29s). Avui només he pogut parar el crono en una marca molt discreta: 1h 36m 11s. Creia que podria baixar almenys d'1h 35m i, per tant, el fiasco ha estat força notable. Aquest any han fet el recorregut més pla, o sigui, idoni per fer un registre millor que en les meves últimes participacions. Fa 2 anys vaig fer 1h 32m (que per cert, també va ser una gran decepció perquè aspirava a fer 1h 29m) i l'any passat 1h 33m quan el recorregut era 370m més llarg!!! O sigui que els 96 minuts d'avui ha estat un rendiment molt fluix. El dia era ideal, no feia gens de fred, ni vent. He sortit endarrerit, cosa que et fa perdre temps, potser un minut, potser 2, però no quatre comparat amb els dos últims anys !

Aquesta temporada porto una tralla important ( 3 maratons a la tardor en 5 setmanes), i potser això m'ha passat factura. No ho sé. És possible. La setmana vinent, a la Mitja de Terrassa, que és més dura, aviam quin temps surt. El que sembla clar és que, ara com ara, posar-me com a objectiu per a la Marató de Barcelona sub-3h 15m és força agoserat. Veurem la progressió --n'hi ha d'haver !-- de les pròximes setmanes.

Ara faré: 16 gener: Mitja Terrassa

23 gener: 10 Km Sant Antoni

30 gener: Mitja Barcelona

6 febrer: Mitja Granollers

13 febrer: Mitja de Gavà

Sant Sivestre barcelonesa (Sant Cugat) per acabar el 2010

Per acabar el 2010 vaig preferir fer la Sant Silvestre de Sant Cugat --la Sant Silvestre barcelonesa, qüestió de drets-- ja que Sant Cugat està més a prop de casa. Vaig sortir molt endarrerit i sens dubte això no em va permetre fer un bon registre, o almenys una mica millor. A més, la cursa és força costeruda. Vaig acabar amb uns discrets 45m 13s.

Aquest cap de setmana he estat a Sant Llorenç de Morunys i he fet un bon entrenament carretera amunt. Una bona sessió de potència. 1 horeta. Satisfet.

La primera prova del 2011 serà, si no hi ha cap imprevist, la Mitja de Sitges, aquest diumenge 9 de gener.

Salut i Bon Any 2011 a tothom!!!

Sant Silvestre de El Masnou, penúltima de l'any

Avui he corregut la Sant Silvestre de El Masnou, penúltima cursa que faig al 2010. Acabaré divendres 31, fent la Sant Silvestre barcelonesa de Sant Cugat del Vallès, de 10 Km. Avui estava anunciat que la distància a cobrir era de 5.050 metres. Quan he arribat a meta en 19m i 47s estava exultant!! Millor marca de l'any en 5 Km!! Però quan he mirat el Forerunner ho he entès tot.... En realitat havíem fet 4,81Km, o sigui clarament menys de 5 Km. Sniff!! El ritme al que en realitat he anat era 4,06-07. Això vol dir que hauria fet un registre de 20,32-33 en cas que haguéssin estat 5Km de cursa. Però en fi, tant se val. La cursa, molt ben organitzada, tenint en compte que ha augmentat especularment de participants. Un 10 per l'equip de Josep Lluís Blanco. He acabat el 199 de la general i el 18è de la meva categoria. Han acabat la cursa prop de 1.100 corredors. Les fotos són de minuts abans de començar amb un grapat de correcats i de la meva arribada a la meta. Aquesta última feta per la increïble Eva Fontecha. Té el do de la ubiquitat, aquesta noia. Està a tot arreu!!!!

Feliç 2011 !!!!

BON NADAL!!!!!!!!!!!!!!!!!!

No us atipeu massa, però gaudiu!!!

Sansi-4 MMPA en 5 Km!!!

Avui he corregut la Sansi-4, a Lloret de Mar. 5 Km molt ràpids. L'objectiu era baixar dels 20m. En la classificació m'han donat 20m clavats !! He sortit davant de tot i per tant el meu temps era el del crono. Quan he arribat a la meta, he vist el 19,59 i el 20,00 ja no l'he vist perquè ja havia superat l'arc d'on penjava el cronòmetre. Per tant, per mí que he fet 19m 59s i algunes centèsimes. Llàstima que quan he parat el crono ja marcava 20,01. En qualsevol cas és Millor Marca Personal de l'Any (MMPA) que tenia en 20,02 des del 21 de novembre, a la Jean Bouin, al pas pel 5.000. En altres paraules, estic satisfet, ja que l'any passat només vaig fer 20m i 22s. Òbviament m'hauria agradat no anar tant apurat i haver baixat dels 20m amb una mica més de marge, per evitar dubtes de si realment ho he aconseguit o no. Per a mí, insisteixo que sí, però és el que hi ha...

Diumenge que vé tinc previst fer la Sant Silvestre de El Masnou. Aviam si sóc capaç de baixar dels 20m amb una mica més de segons de marge !!

La foto és amb l'Arcadi (ha fet 20,55) en el Trull, on hem dinat divinament després de la cursa.

Anem progressant...

Avui he tornat a còrrer a Vilafranca del Penedès. Era la Mitja de l'Espirall que ja havia fet al 2008. Aleshores va ser un dia en què va ploure tota la cursa. Era el 2 de novembre. Vaig fer 1h 34m. Avui, amb un dia assolellat, he acabat en 1h 35m 55s. O sigui, un minut i 20 segons més ràpid que fa una setmana a Mataró. Aquest era l'objectiu: millorar el registre de fa 7 dies. Feina aconseguida, doncs. He tingut la sensació que la primera setmana d'entrenament per a la Marató de Barcelona 2011 ha donat els primeres modestos fruïts. M'he trobat més solt que a Mataró. He arribat a marcar un Km en 4,06 --era baixada, però-- uns guarismes que no veia en mitja des de qui sap quan.

Després d'empalmar 10Km-mitja-10-10-marató-10-10-marató-10-marató-mitja- mitja les últimes 12 setmanes, ara tocarà "descansar" una miqueta. Diumenge vinent faré els 5 Km de la Sansi-4 a Lloret de Mar. Però intentaré acostar-me a la meva marca de 5.000 del 2010 (20,02). Buscaré el sub20, lògicament.

Unes poques xifres. La d'avui era la meva mitja número 81 (10a del 2010). Al 2010 porto 44 curses, per un total, des que vaig començar a còrrer, de 382.

Per cert, molt bé el regal de l'Espirall: una bossa que crec que serà molt útil. Està bé, almenys de tant en tant, fugir de les samarretes. Com molts, ja no sé on posar-les ;-)

Començo a preparar la Marató de Barcelona 2011

Ahir vaig còrrer la Mitja de Mataró. Una setmana després de la Marató de Donosti no estava per tirar coets. Però vaig acabar molt satisfet de la meva previsió. Vaig vaticinar que acabaria entre 1h 35 i 1h 40m. Finalment vaig fer 1h 37m 15s, o sigui, pràcticament clavat. Quin ull, he, he....! Va fer un dia esplèndid i em va agradar passar pel Tecnocampus, on dóno classes els dijous i els divendres. Espectacular com sempre la bossa de regals que donen els amics de Mataró. La veritat és que no sé com aconsegueixen tantes i tantes coses !! Vaig acabar el 810 de 1982 arribats. Ah!! I era la meva mitja número 80.

A partir d'avui començo a entrenar específicament la Marató de Barcelona. 3 mesos, exactament, falten pel dia "D". És l'unica cursa que entreno seguint un plànning, en aquest cas el de sub 3h de la web de la cursa. Evidentment, no buscaré aquesta marca, ja lluny de les meves possibilitats, però ja serà el tercer any que l'uso per aconseguir 3h 19m al 2009 i 3h 17 al 2010. Pel 2011 buscaré 3h 15m. La incògnita serà com assimilarà el meu cos les tres maratons seguides que he fet ara a la tardor. Ho aniré explicant aquí.

"Mouneta"

5-0


"No hase falta desir nada más"

Donostiako Maratoia: repte aconseguit !!!!!!!!

Doncs ho he fet ! Diumenge 28 de novembre vaig completar el meu modest repte de còrrer 3 maratons en 5 setmanes. Mediterrani, el 24 d'octubre; Salou-Costa Daurada, el 14 de novembre i Sant Sebastià, ahir. Els temps han estat els previstos. 3,36 la primera, 3,42 la segona i 3,43 la tercera. Sempre per sota de 3,45, que era l'objectiu inicial. Ahir a Donosti em va costar i no ho hauria aconseguit si no fos perquè el meu germà Manel em va fer de llebre tota la cursa, del primer metre a l'últim. En un parell de moments vaig tenir problemes per seguir-lo i sempre em va esperar, malgrat que jo li deia que marxés, ja

que podria haver baixat almenys de 3,40. Però no va voler. I jo, com que sóc competidor nat, vaig voler fer-li un esprint sorpresiu a falta de 200m per la meta per entrar abans que ell. (què kabrooooooooooooooooooon!) No vaig poder sorprendre'l perquè està més fort que jo, com va demostrar al llarg de tota la cursa.

Les fotos són a l'estadi d'Anoeta, on hi havia la sortida i la meta, abans de començar, amb el meu germà. I un cop acabada mostrant el pitrall i el recordatori de "finisher", que, per cert, era d'allò més "cutre": de plàstic !! Els maratonians volem medalla !! He acabat l'any maratonià amb 5 maratons, el meu rècord absolut. Fins ara en feia 4 cada any.

Ara tinc 29 maratons completades. Si Déu vol, la número 30 serà ja la de Barcelona. Allà l'objectiu serà 3h 15m. Tinc 3 mesos per a preparar-la a consciència. En l'última edició vaig fer 3h 17m, per tant entenc que està al meu abast.

No m'agrada gens com corro...

Tenir bons companys de feina és fantàstic...!!! Així va recullir, el Jordi Fandiño l'autor del reportatge de la Jean Bouin al 33, la meva entrada a la meta, ahir. Tinc un "estil" deplorable. De fet, ja ho sabia....

Una Bouin interessant

La Jean Bouin d'avui m'ha servit per comprovar que potser no és del tot cert que si un fa maratons està més lent. Com que tenia un pitrall baix, he sortit molt endavant... i molt ràpid, per sota de 4m/Km. Com que a l'alçada del Km 3 he vist que encara aguantava, per uns segons, a aquest ritme, he decidit provar a veure si aconseguita baixar dels 20m en el pas pel 5.000. M'ha faltat molt poc --he fet 20,02-- però he millorat d'un segon la meva millor marca de la temporada en 5 Km. Un cop passat el Km 5, ja era conscient que no era bó que intentés mantenir aquest ritme estratosfèric per a mí, ja que que no cal oblidar que vinc de marató diumenge passat i vaig a marató diumenge que vé. No calia, doncs, fer un sobreesforç, que, a més a més, amb prou feines em serviria per baixar de 42m, a tot estirar. I és que la segona part de la Jean Bouin té pujada al Paral.lel i al carrer Lleida. Aquests pensaments m'han fet deixar de prèmer l'accelerador. El segon 5.000 l'he fet en 22m i 17s, sensiblement més lent que el primer. En total, doncs, 42m 19s. Però he baixat sobradament dels 43m, barrera que ja em conformava en superar, avui. De fet estic per a fer aquests temps en un 10.000, i no més.

La foto és amb el Joan, un seguidor del bloc. Un atleta de 37-38m, segons m'ha dit. Espero que ho hagi aconseguit!

2 de 3 !!!

Avui he completat la meva 28a marató. Ha estat la de la Costa Daurada (Port Aventura-Salou-Cambrils). Era la primera edició. Es nota que els organitzadors són gent que coneix i estima el còrrer. Espectaculars els avituallaments, cada 4 km. Recorregut avorridot, però molt planer. En cas de preparar-la específicament, crec que es pot còrrer bastant. No era el meu cas, avui. Després del 3h 36m de Mediterrani, amb baixar avui de 3h 40m em donava per més que satisfet. Però pocs minuts abans de la sortida he vist que hi havia llebres de 3h 45m. Com ja comencem a tenir una mica d'experiència, he optat per afegir-me a aquest grup, amb la idea de fer 25-30Km a aquest ritme i si després tenia forces, deixar-los. El pla ha sortit força bé, si bé els he deixat endarrera una mica abans, sobre el Km 23,5-24 quan hi havia una miqueta de baixadeta. En un tres i no res he vist que m'allunyava del grup gairebé sense adonar-me'n. Hem quedat 3 o 4 corredors anant a 5 i poc. Estava còmode i he decidit seguir així. A estones he corregut sol, però he recullit una bona quantitat de "cadàvers" cosa que sempre anima a seguir i passar-ne més. Al final he acabat en 3h 41m i 57s, 5 minuts i escaig més que a la del Mediterrani, ara fa 3 setmanes. Ritme de 5m 15s. Em sembla més que correcte. La foto és amb el Xevi Avellana, l'incombustible gironí, i la seva filla, poc abans de la sortida.

Ara, quan estic escrivint aquesta crònica, ja intueixo que em recuperaré amb rapidesa, vital per encarar la 3a marató del repte, la de Donosti, que és just d'aquí a dues setmanes, el 28 de novembre (votaré a les eleccions al Parlament per correu. Ja he iniciat el procés.) A Donosti miraré de baixar de 3h 45m. Ciutat de grans records maratonians per a mí. Al 2004 vaig baixar allí per última vegada a la meva vida de les 3h (2h 59m 40s), una marca que, a més, em va permetre anar l'any següent a la marató de Nova York amb mínima.

Ara es tracta de fer les tres maratons en 5 setmanes sense sortir baldat. De moment anem bé...

Maleïda fisiologia...!

Igual que el passat 10/10/10 a Sant Andreu de la Barca, m'he hagut d'aturar a fer un riu a poc d'haver-se donat la sortida de la cursa que he fet avui, la 2a edició els 10Km de Sant Vicenç dels Horts. He perdut 45s. Increïble, especialment perquè en els últims 30 minuts abans de donar-se la sortida he miccionat fins a 3 cops !!. Imagineu la "riuada" que he fet "descarregant" durant 45 segons !!! Com podia tenir tant de líquid ? Si no havia begut res !!! M'ho hauré de fer mirar, potser. Bé. Al marge d'això la cursa està molt bé i molt ben organitzada, amb tots el Km visibles amb grans rètols. No m'ha sortit un bon registre: 44m 40s. Restant els 45s d'aturada, baixo de 44m (43,55), que serà el temps que anotaré. En qualsevol cas, lluny del sub 43 de Sants de la setmana passada. Avui era més dura, però. El meu germà Manel ha fet una cursa sensacional. Ha acabat amb un bonissims 42,59. Per tant, m'ha guanyat clarament, gairebé d'1 minut. És el primer cop que em supera en un 10.000. Ell fa 3 anys que corre curses populars i encara està en progressió. Jo crec que pot acostar-se als 40m si continua entrenant així de bé. Ara només li falta guanyar-me en mitja marató.

Diumenge que vé, cap a Salou falta gent. M'espera la Marató de la Costa Daurada, segona marató en 3 setmanes.

El Cross de Sants és una cursa molt especial per a mí

I tant especial ! El 5 d'octubre del 1997 vaig disputar-lo per primera vegada. Era el meu primer 10.000 ! Han passat 13 anys. Des d'aleshores no l'havia tornat a còrrer. Per fi els nostres camins s'han tornat a trobar. Al 1997 vaig trigar 49m 19s en cubrir els 10 Km. Avui els he fet en 42m 44s. He millorat, he, he...!

La cursa no ha canviat massa de com la recordo. En aquella època la sortida estava al costat de l'estació de Sants. Ara està a la rambla del Brasil, però crec que l'essència és la mateixa. En la primera volta és passa al costat de l'Estació de Sants i una part important del recorregut és per la carretera de Sants i per l'Avinguda de Madrid, com abans i m'imagino que com sempre.

Una setmana després de la Marató del Mediterrani, el registre d'avui em sembla correcte. He anat de menys a més. M'he trobat especialment bé en el 9è quilòmetre.

Ha caigut un xàfec del tipus estiuenc 10 minuts abans de la sortida. Quan ha escampat ha sortit el sol i, almenys jo, he corregut molt còmodament.. Felicitats als organitzadors perquè m'ha semblat que tot estava molt ben muntat. 32 anys de cursa s'han de notar. Ha estat el 16è 10.000 que he fet aquest any. El registre suposa la quarta milllor marca de l'any. Cap meravella, però content perquè pensava que suaria de valent per baixar de 44m. La foto correspon a l'arribada a meta. Alguns corredors que havia superat en el Km 9 m'han esprintat a la recta final i m'han deixat clavat. Vaja "careto" que faig, deu meu...

Pròxima cita, diumenge que vé els 10 Km de Sant Vicenç dels Horts.

Ja tinc 27 maratons !!!!

Avui he corregut la Marató del Mediterrani per quarta vegada. He acabat en 3h 36m i 33s. Un temps que era el que buscava. Fins i tot m'ha sortit una mica més ràpid. Volia sortir a 5m/Km per acompanyar el meu germà que volia baixar de les 3h i 30m. Però moments abans de la sortida no l'he trobat i he sortit amb l'Arcadi i l'Ernest. I m'ha anat bé perquè ells, tot i fer la mitja, han anat a un ritme més lent, cap els 5,20. He anat amb ells els primers 6 o 7 Km. Estic convençut que si hagués anat a 5m/Km, hauria punxat. El Manel, el meu germà, ha "pillat" en el Km 35, però almenys ha pogut fer marca personal de 50s, cosa que està molt bé, ja que del Km 40 al 41 ha hagut de caminar.

He doblat les dues mitges: 1h 48m. I he fet el mateix temps que a la Marató de Palma de l'any passat. Aleshores, però, vaig patir moltíssim en la segona mitja. La clau avui, ser conservador en la primera meitat de la prova. A Palma vaig passar la mitja 6 minuts més ràpid que avui i en la segona mitja em vaig enfonsar. Avui les sensacions han estat radicalment diferents.

Ara ja m'haig de preparar per la segona cita del meu repte d'aquesta tardor: la Marató de la Costa Daurada, del 14 de novembre. Aviam com sortirà. Serà imprescindible còrrer amb cap !!

He tornat a Sabadell

Feia 3 anys que no corria els 10 Km del Club Natació Sabadell, una cursa molt apreciada per mí, ja que va ser la quarta que vaig fer a la meva vida. En total l'he disputat 7 vegades i avui he fet el segon pitjor temps de sempre. És el que hi ha. La meva millor marca la vaig fer al 2004 amb 39 minuts exactes, just un dia després d'haver fet 32 Km en pista a Terrassa, com a preparació de la Marató de Donostia. Eren altres temps. Avui m'he hagut de conformar amb 43m 34s. Al 2007 vaig fer 41,53. Tinc l'excusa que estic a una sola setmana de la Marató del Mediterrani i no volia forçar... I un bé negre ! He apretat el que he pogut, però la màquina no dona per a més. Es veritat que: 1- Sóc més gran; 2- Entreno menys; 3- Només faig sèries quan preparo la marató de Barcelona. La resta de l'any només rodo. Tot plegat explica la diferència de temps tant notable.

Estic barruntant de fer sèries almenys un cop a la setmana (una setmana llargues -de 1.000 a 2.000 metres- i una altra curtes -de 100 a 500 metres-. Aviam si així puc guanyar una miqueta de velocitat en els 10.000.

La foto és baixant per la Rambla, poc abans del Km 6, crec.

10 del 10 del 10, calia fer un 10 !!!

10 d'octubre del 2010 (10/10/10). Caient en diumenge era clar que havia de fer una cursa de 10 Km per a celebrar un dia únic --de fet, com tots-- en el calendari. He escullit la de Sant Andreu de la Barca, la 1a cursa de Tardor. M'agrada recolzar les curses que es fan per primera vegada. Sé el que suposa organitzar una cursa i per això els dóno suport participant-t'hi.

Eren dues voltes a un circuit de 5 Km. Hi havia alguna pujadeta, però en general es podia còrrer bastant. Poc abans de sortir he notat que em venien unes enormes ganes de buidar la bufeta. Al Km 1,5 aproximadament un parc m'ha salvat. He hagut de parar i he estat 40" buidant... Això ha fet que trigués 22,58 en fer la primera volta, mentre que la segona l'he feta en 21,54, 1m 4s més ràpid. És que anava més lleuger, he, he... He acabat en 44m i 10s, descomptant els 40 segons fatídics. Temps oficial: 44,59; temps real: 44,50

Amb tot, he quedat a 1 minut de la primera dona classificada, Jackeline Gómez. D'haver-me evitat l'aturada "tècnica", l'hauria gairebé atrapada.

Ara fa 9 anys, a Sant Sadurní d'Anoia, em va passar el mateix que avui. Eren 6 km i vaig haver d'aturar-me inel.ludiblement. Això em va fer perdre un podi per categoria, ja que vaig quedar quart en la meva. El que va quedar tercer era un corredor al que sempre superava. Em va fer una ràbia....! I és que mai no he pujat a un podi!!!

Bé, deixem-nos de batalletes. M'he trobat força bé. El peu, però, no acaba de millorar. Faig tota mena de cures però la cosa no avança. I estic a 15 dies de la primera de les 3 maratons que vull fer en un mes.

Per cert. Era la segona vegada que corria a Sant Andreu de la Barca. El 24 de maig del 1998 hi vaig disputar una cursa de 6,7 Km. Era la meva 14 cursa. Ara en porto 373. La d'avui era el 127è 10 mil.

Sant Cugat: objectiu complert

He fet tirada llarga perquè d'aquí a tres setmanetes (24 d'octubre) tinc la Marató del Mediterrani. He fet 9,4 Km de prèvia, que sumats a la Mitja donen gairebé 30Km i mig. He anat raonablement bé fins el Km 16,5. A partir d'allà he patit, però he pogut acabar en 1h 37m 39s. Era la quarta vegada que feia la Mitja de Sant Cugat, de les més dures del calendari. Havia fet 1h 31 (2003); 1h 30m (2004) i 1h 34m ( 2007). Per tant, he fet el pitjor registre de sempre, però ja hi comptava, per la tirada prèvia, que mai no havia fet abans en aquesta mitja.

La foto és amb el Josep Maria Puig, cap de redacció d'esports de TV3. Hem anat junts força estona. M'ha tret un minut a la meta. Normal...

He tornat al Prat

Feia 4 anys que no corria la cursa de Festa Major del Prat (10Km). He fet 33s més que al 2006 i he acabat en 42m 03s, o sigui, molt aprop de baixar de 42m, que hauria estat més que bé. Estic satisfet amb el registre, que, a més, suposa la meva segona millor marca de 10.000 del 2010.

M'he trobat força bé. M'he posat bastant endavant perquè volia sortir ràpid, però ha estat en debades. Igual que a la Cursa de El Corte Inglés, han aparegut centenars de corredors de totes bandes i de cop i volta hi havia un tap de cal ample. No ens hem arribat a aturar, almenys jo, però les ziga-zagues han estat contínues. He acabat a un ritme promig de 4,10 m/km que per a mí està força bé, ja que no faig sèries ni res que se li assembli. Només rodo. Aquesta setmana només he corregut 4 dies i he acabat amb menys de 50 Km. La setmana vinent faré una tirada llarga a Sant Cugat, aprofitant la Mitja. Vull fer 30 Km.

Volare, oh, oh...!!!

Vaja pinta que feia amb el vestit de l'home ocell !!!. Amb això posat hi ha qui ha volat a 400 km/h, com per exemple l'Álvaro Bultó, que avui ha vingut a TV3 a explicar-nos com s'ho fa. Dissabte dia 2 d'octubre, pel 33, transmetrem, de 15 a 16h, el Festival del Cel de Barcelona. L'Álvaro Bulto i els seus companys, Santi Corella i Toni López faran un salt de gran risc a la platja en el que volaran amb aquest vestit i desplegaran els paracaigudes a només 100 metres del terra !!! El salt durarà 1 minut -igual que el Dragon Khan de Port Aventura- però serà intens. Bultó, Corella i López són autèntics homes ocell. Han atravessat l'estret de Gibraltar, volant 20 Km amb aquest vestit, en el que és el vol en caiguda lliure més llarg que mai no s'hagi fet. També han estat capaços de volar pel Pol Nord, entre d'altres èxits, tot plegat emmarcat en l'anomenat "Proyecto Alas".

Dissabte 25 o diumenge 26 de setembre, esteu atents al TN Migdia perquè s'emetrà el reportatge que hem gravat avui amb l'Álvaro Bultó. No us el perdeu. Us agafaran ganes de volar, segur !!

Han començat les classes

Aquesta setmana he començat les classes al Tecnocampus de Mataró. Tinc 92 alumnes dividits en dos grups que no són de 46. Un grup és de 51 i l'altre de 41. Perquè ? Ni idea. Aquest any, per primera vegada, haig d'anar-hi dos dies a la setmana. Dijous i divendres. Cada un dels dos dies faig classe als dos grups. O sigui, faig 4 hores (2 i 2). De 10 a 14h. Acabo bastant baldat !, especialment si a la tarda treballo, com aquest dijous.

Els alumnes semblen molt receptius i això sempre és positiu. Com que el Tecnocampus encara no té tots els serveis disponibles, la veritat és que treballem una mica en precari, però m'imagino que ens en sortirem. Si més no, ens anem adaptant.

Dijous i divendres faig descans de còrrer. Avui he fet una tiradeta de 26,2 Km. M'he trobat força bé, si bé la molèstia al peu dret continua. Vejam si aquesta setmana el fisio em torna a "remenar" i ho comencem a arreglar, perquè estic a 5 setmanes de la primera marató de les 3 que vull fer en un mes...

Ja he fet un "Tri" !!!

Sí. Ja he fet un "tri". Però no he fet cap triatló, en contra del que potser alguns penseu. Simplement he fet 3 curses en un cap de setmana. Una mena de "triplet", he, he...! Com és tradicional a la Diada hi ha un munt de curses. Dissabte al matí vaig còrrer a Santa Coloma de Cervelló. Eren 4,7 Km amb tobogans. Vaig fer 20m i 2s i satisfet. A la tarda vaig completar una cursa de 5,8 Km a Castellar del Vallès, també amb algunes pujades, en poc més de 24m. I satisfet, també. Especialment perquè es feia també una Patinada Popular en la que va participar el meu fill petit d'11 anys. I va quedar segon absolut !!!

I Diumenge he completat el "tri" amb el Cross de l'Ametlla de Merola. 10 Km que he fet en 46m i 47s, el pitjor registre de les meves 8 participacions. Normal, després de les dues curses de dissabte. Però també satisfet, ja que pensava que amb prou feines baixaria del 48m. El Cross de l'Ametlla de Merola és dur, però és una cursa molt recomenable.

Em sap greu però en canvi, no puc dir el mateix de les curses de dissabte. En totes dues el retard a l'hora de donar la sortida va ser superior als 20-25m sobre l'horari previst. Inconcebible. I més tenint en compte que per exemple, a Castellar, ja fa 28 anys que fan la cursa. Alguns corredors em van comentar que aquest retard era habitual. Llàstima, perquè pel que fa a la resta, tant la Cursa de Santa Coloma de Cervelló com la de Castellar em van encantar.

Últim i intens cap de setmana de les vacances, amb TV3 a tope !!

Per acomiadar-me de les vacances --demà em reincorporo a la feina-- he fet una sessió triple, diguem-ne. Dissabte al matí, entrenament suau de 9 Km amb els amics de Mossèn Homs. Fantàstic !! Després, a la tarda, 10Km de Matadepera, i avui diumenge, la Mitja de Sabadell. A Matadepera ho vaig fer una mica millor que l'any passat: vaig acabar en 45m i 13s. mentre que al

2009 vaig superar de llarg els 46m. Igual que aleshores, he corregut molt conservador la primera volta i forçant més en la segona. Bones sensacions. Instants abans de la sortida em vaig trobar el Lluis Cervelló, redactor d'esports de TV3 i jugador d'hoquei herba de l'Atlètic de Terrassa. Va fer 48m i 17s.

I a Sabadell, tres quarts del mateix. He fet la primera volta amb tranquilitat i en la segona he apretat, a estones, força. Finalment he acabat en 1h 39m 11s i content, malgrat haver fet un temps pitjor que en els dos últims anys (1h 38m). Al capdevall la diferència ha estat de poc més de 30s. Ja em dono per satisfet. Per cert, el circuit de Sabadell m'ha semblat infinitament millor que els dels últims anys. Pràcticament era fer la cursa a l'inrevés del que es feia. Molt més agradable pujar per la Rambla que no pas fer-ho pels poligons. A més ens hem evitat les voltes que anys enrera ens feien fer per l'eix Macià o bé per la Ronda Zamenhoff. Felicito els organitzadors per la iniciativa.

Les fotos són dels minuts previs a l'inici de la Mitja. El Sebas Guim, el corresponsal de TV3 d'esports a Madrid, ha acabat en el lloc 19 de la general (uau!!!) amb 1h 20,41. No estarà satisfet, perquè aspirava a fer entre 1h 17 i 1h 19.

L'Arcadi ha fet 1h 55,14, però ha anat molt conservador perquè té la marató de Berlín el 26 de setembre. També ha corregut el Víctor Patsi, d'esports de TV3. Quan me l'he trobat, ja havia deixat la càmera al cotxe....

Visita al Tecnocampus de Mataró

Avui he visitat el Tecnocampus de Mataró on s'ha traslladat la EUPMT. O sigui, que a partir d'aquest any serà el lloc on donaré les classes. Les instal.lacions apunten a magnífiques, però encara està tot bastant per acabar. Les classes comencen el 13 de setembre. En el meu cas serà el 16 de setembre. Ens han assegurat en la visita guiada que hem fet que tot estarà a punt, si bé ens han demanat comprensió.

10 Km de Ripollet: bones sensacions

Això del còrrer va com va. La setmana passada estava decebut pel resultat a Castellbisbal, i avui, en canvi, estic raonablement satisfet amb Ripollet. He fet 44m i 50s quan de fet aspirava a baixar de 45m. O sigui, bé. L'any passat vaig baixar clarament dels 44m. La gran diferència és que al 2010 la cursa de Ripollet ha arribat precedida d'un entrenament --ahir-- de 2h i 34m. És per això que m'havia fixat un objectiu diguem-ne que assequible. La primera de les dues voltes l'he completada amb l'Andreu Ballbé (Championchip) que està vivint una mena de segona joventut atlètica. l'Andreu va ser olimpic dels 800 metres. Fins l'any passat el guanyava sempre en qualsevol distància. Ara no. Està "que se sale" !!. Ja em va sorprendre a la Floresta, (5Km) i avui només li he aguantat el ritme en la primera volta i amb penes i treballs. Un cop ha començat el segon 5.000 ha posat la directa i només he pogut seguir-lo amb la mirada, fins que l'he perdut de vista. Ha fet 44,01. I està a punt de fer 58 anys!!!

De tota manera estic satisfet, com deia, perquè, a més a més, he anat més ràpid en la segona volta que en la primera (22,27 i 22,20). És poca diferència, però ben bona que és. En la segona volta, a més, he anat força estona sol. Era la quarta vegada que corria a Ripollet i he fet el segon millor registre. L'any passat vaig fer 43,31( 1,19 menys que avui).

He completat una setmana de 94 quilòmetres. La setmana que més he entrenat en els últims 2 anys. Preparant la Marató del Mediterrani, del 24 d'octubre. Per cert, precisament l'Andreu Ballbé m'ha dit que aviam què passarà si aquell dia resulta que es fan les eleccions al Parlament de Catalunya. De moment no podem fer altre cosa que esperar que en Montilla anunciï la convocatòria electoral...

El cap de setmana vinent, sessió triple: Dissabte, a les 8h, entrenament suau a Mossèn Homs ( 1h) amb el gran Pep Moliner.

Dissabte a les 18h, 10Km de Matadepera i diumenge, Mitja de Sabadell.

Ufff...!!!

Castellbisbal, cursa maleïda... per a mí!

Podria subscriure fil per randa la crònica que vaig fer l'any passat després de la cursa de Festa Major de Castellbisbal. El que em passa en aquesta cursa no em passa en cap altra. És increïble ! Cada any ho faig pitjor. Del 27,41 de l'any passat he passat al 28,03 d'avui. Certament no ho entenc. En fi... M'he proposat que l'any vinent faré algun entrenament a l'agost amb canvis de ritme per tal de mirar d'agafar una miqueta de velocitat que em pugui permetre, almenys, no retrocedir tant en el registre.

Era la primera cursa post vacances, però ja estic entrenant des de fa un mes.

Cursa d'Argentona: segon cop que la faig

Dijous dia 5 d'agost es va disputar la XXXI cursa d'Argentona. L'any passat la vaig còrrer per primera vegada. S'anuncia que són 5.000 metres però el Fore Runner em va donar al 2009 4.176m i enguany 4.700. Al 2010 han canviat una mica el recorregut. La cursa és molt familiar. Ni classificacions, ni categories, ni trofeus... Aigua i síndria a l'acabar. Ens va ploure abans de començar. Un ruixat d'estiu. Molt trencacames, tot són pujades i baixades constants. A l'arribar a la meta et donen un paper on s'especifica en quin lloc has entrat. Vaig fer el 45. Si vols, et fan un diploma Vam ser 348 corredors. Vaig passar a la primera noia cap el Km 2. Temps final: 20m 57s. Ja m' està bé.

Quins grans europeus !!

Els campionats d'Europa d'atletisme Barcelona 2010 ja han acabat. Ha estat una experiència magnífica poder-los retransmetre amb autèntics cracks com l'Arcadi Alibés, el Jordi Robirosa el Miquel Quesada, el Reyes Estévez, la Maria Vasco, la Rosa Morató, la Mireia Vicente, el Valentí Massana, el Roger Roca i el Josep Maria Antentas. Comentaristes tots ells d'excepció, us ho asseguro.

Tant debó tinguem més oportunitats com aquesta per a fer-ne més. S'ha demostrat que l'atletisme pot funcionar com a producte televisiu de qual.litat i de notable audiència durant vàries hores.

Els que hagueu seguit alguna transmissió espero que us hagin agradat. La foto és amb el Roger Roca, --vaja crack!!-- el dia que vam comentar la marató femenina.

Quan tingui més fotos, ja les publicaré.

Comencem nova temporada a La Floresta (5 Km)

Ja és el quart any que he començat la temporada corrent la Cursa de la Floresta. Cursa petitona, entranyable, que sempre hi ha qui diu que li recorda la de Can Mir. Avui m'ho ha dit la Txell Calduch. Ella i el seu home, el Ramon, han fet doblet al ser els vencedors absoluts. Han portat el Biel, el seu fill de pocs mesos. Abans de la cursa la Txell li ha donat el pit. I després, com dèia, ha guanyat la cursa ! Aquest Biel haurà de ser un gran corredor ja que els gens els té segur!!!

Pel que fa a mí, he fet el pitjor temps de les 4 vegades que l'he correguda: 21,55. De fet ja m'ho esperava veient els ritmes als que he anat en les dues darreres setmanes entrenant. En les tres participacions anteriors havia fet 21,41; 21,34 i 21,23, l'any passat. És a dir, anava millorant any a any. Sembla que això s'ha acabat... És el que hi ha. Potser pot tenir a veure que fa una setmana que estic fent una mica de règim i he reduit molt notablement la ingesta de carbohidrats. No m'he sentit defallir en cap moment, però sí que m'he notat més lent, com ha certificat el crono.

Ara m'estaré segurament una setmana sense còrrer, ja que comencen els Europeus d'Atletisme i no em quedarà gaire temps per còrrer. A partir del dia 2 d'agost ja començaré a preparar estrictament la Marató del Mediterrani del 24 d'octubre.