Aquest cap de setmana he fet un nou doblet,
Santa Margarida i els Monjos, dissabte, i
Sabadell, diumenge. Ambdues curses de 10 Km. De moment serà l'últim doblet perquè a partir del pròxim cap de setmana passaré a treballar els caps de setmana. Per tant, en principì només correré els diumenges, ja que fer-ho dissabte també em podria passar factura en forma de cansament per dormir poc. L'horari que tindré ara és el mateix que tenia, de 15h a 1 de la matinada. Però en comptes de dilluns a dijous com fins ara, serà de divendres a diumenge.
 |
| A Santa Maragarida i els Monjos, amb l'Arcadi |
Dissabte vaig repetir a Santa Margarida i els Monjos. Igual que l'any passat, també he coincidit amb l'
Arcadi. És un cross molt agradable amb dues voltes de 5 Km. Dia esplèndid, bona temperatura i sobretot, tracte exquisit. Em vaig trobar molt bé. Sempre que pugui, tornaré. Igual que l'any passat, ens vam prendre la cursa amb calma. Primers 5 Km passejant i petant la xerrada. Pas pel Km 5, 25m 40s. A la segona volta vam prèmer una miqueta més l'accelerador per mirar d'acabar per sota dels 50m. Dit i fet. Vam acabar amb
49m 28s. Perfecte ! Jo em volia reservar una miqueta pel dia següent a Sabadell. Realment les curses les fem dures o còmodes en funció del ritme a què anem... L'any passat vaig fer exactament 2 minuts menys (47,28) A la segona volta vaig apretar més. Per cert, no em volia estar de dir que el polo que van donar de regal és del millor tèxtil que he vist mai en una cursa. I en porto més de 600 ! Felicitats, amics de Santa Margarida i els Monjos. Teniu una gran cursa !
 |
| Poc després de la sortida, a Sabadell. On és en Wally..? |
I diumenge cap a Sabadell a fer els 10 Km del Club Natació. Feia temps que no la feia, aquesta cursa, En concret des del 2010. Aquesta cursa és de les més apreciades per a mí. Sempre m'han tractat molt bé, també. La veritat, tot sigui dit, és que no recordo cap cursa on no m'hagi sentit ben tractat... Recordo al 1997, quan vaig córrer per primera vegada, que vaig anar el dia abans a recullir el pitrall. Aleshores vaig conèixer l
'Àngel Viñeta. Gran tipus. Ahir el van homenatjar amb motiu de la 25a edició de la cursa. Ha estat a totes les edicions. Recordo que al recullir el pitrall, vaig veure com preparaven les bosses del corredor pel dia següent. Una estància plena de bosses per tot arreu. Vaig pensar que era una feinada de por. I l'Àngel movent-se entre les bosses com un peix a l'aigua. És una imatge que tinc gravada. Al dia següent vaig córrer en 49m i 16s. Era la quarta cursa de la meva vida i vaig fer marca. Un any més tard, al 1998, vaig fer-la amb gairebé 9 minuts menys (40,19) i al 1999 vaig seguir rebaixant marca (40,08). I també al 2000 (39,52). Vaig tornar-hi al 2004 i vaig córrer en 39,00, la meva millor marca de sempre a Sabadell. És magnífic que el recorregut sigui sempre el mateix, pràcticament. Així pots comparar. Vaig tornar al 2007 (41,53) després de les meves operacions i
al 2010 vaig acabar amb 43,34.
 |
| L'Àngel Viñeta, a la dreta, donant trofeus |
Ahir, vaig córrer la cursa, doncs, per 8a vegada. Ara que em costa força córrer en 45m un 10.000, el meu objectiu era baixar de 46m. Conec perfectament el traçat i visualitzava per on podria mirar d'apretar més o menys. El primer 5.000 és més dur que el segon i per tant estava clar que era bó reservar-se una miqueta per poder donar-ho tot a la segona part. El pas pel Km 5, 22m 43s. En cas de doblar sortien 45,26. Que ja em semblava una bona marca. La Rambla és una mena d'arma de doble tall. Es baixa i després es puja. Com sempre que passa això en una cursa, la baixada et sembla poc pendent favorable, i en canvi la pujada es fa dura. Ho vaig tenir clar. Com que el primer 5.000 era duret, com deia, vaig prendre'm un petit respir a la baixada per la Rambla. Em va anar perfecte. Vaig poder prèmer l'accelerador al pujar-la i trobar-me molt bé. Perquè un cop arribes a l'ajuntament i després gires a la dreta, crec que al carrer de Zamenhoff , poc abans del km 8, et trobes un lleuger pendent que et pot matar si no el tens en compte. Després ja s'agafa el carrer de Covadonga i al final es remunten uns 300 metres fins la meta on molts apretem les dents per esgarrapar uns segons al crono. Veia que anava bé perquè en la segona part de la cursa, especialment, avançava més corredors que últimament. La que anava tercera noia, la vaig poder atrapar i passar-la ja en l'últim quilòmetre. A l'inici de la rampa final abans de meta, però, em va passar amb un notable canvi de ritme. I li vaig dir admirat. Però a mitja rampa, se li devia travessar perquè es va quedar clavada, la vaig poder passar i entrar uns segons abans que ella a la meta. En total,
44 minuts, 48 segons. I encantat de la vida. 2a millor marca de l'any, superada només pels 43,53 de
Vilafranca del Penedès, del gener. El registre d'ahir és el pitjor --tret de la primera vegada--, que mai no he fet a Sabadell. Però, com dic, vaig sortir molt content. Tal com dic sovint, cal saber on ets en cada moment de la teva vida atlètica. Ara per mi fer un 10.000 per sota dels 45 minuts està prou bé, i més en una cursa que té pujades, no molt dures, però alguna ben llarga, com és el cas de Sabadell.
