Arribant a meta (Foto: A 4 el Km) |
És una bona cursa els 10 Km de Les Franqueses del Vallès. Els amics del club A 4 el Km, amb el Jaume Aragonès al capdevant, l'organitzen amb molta estimació. I, com no pot ser d'una altra manera, tot funciona a la perfecció. I s'agraeix. La de diumenge era la quarta edició. De les 3 anteriors, dues les havia corregudes. L'any passat vaig acabar-la en 44m 11s. Em semblava certament difícil acostar-me a aquest registre, però tenia clar que ho intentaria. Vaig sortir un pèl endarrerit i vaig trigar uns 9 segons en creuar l'arc de sortida. Cap problema perquè de seguida vaig tenir espai per córrer còmodament. Tenia clar que el circuit, que era de 5 km, tenia bàsicament tres pujades. Una al km 1, que era una rampa notable, seguit d'un suau ascens continuat. Una segona rampa cap el 2,5, menys costeruda que la primera, però més llarga. I finalment, la pujada de La Rambla, llargueta però còmoda, entre el 3,5 i el 4. Els de la cursa de 10Km haviem de fer dues voltes, per tant, les pujades es repetien. El circuit, però, també tenia les seves corresponents baixades en les quals es pot arribar a recuperar bastant del què es perd a les pujades. Almenys és el què em va semblar. Vaig completar la primera volta amb parcials de 4,06-54-10-06-19 per un total de 21,55. Si era capaç de repetir en la segona volta, baixava de 44 minuts (43,50)! Això em va animar. Sabia que seria complicat, però estava decidit a intentar-ho. Els parcials dels km 6 i 7 no van ser per llançar coets al fer 4,36 i 5,05, respectivament. Però no em vaig rendir. Confiava en les baixades. Els últims 3 km vaig fer-los en 4,12-04-08. Especialment notable l'últim, 11 segons més ràpid que en la primera volta. Al final 44m 03s. No vaig baixar dels 44m, però m'hi vaig quedar molt aprop. Tinc de millor marca del 2015 en 10km 43,53, fets al gener a Vilafranca del Penedès. O sigui, que no m'hi vaig quedar gaire lluny. I a més vaig millorar de 8 segons el registre del 2014 a Les Franqueses. Vaig quedar content.
Diumenge que ve arriba la clàssica de les clàssiques: la Jean Bouin. Allà hi seré.
1 comentari:
Sembla que les coses tornen a rumb i el teu estat de forma comença a ser el que era. Enhorabona, Xavi, segueixes col·leccionant curses.
Publica un comentari a l'entrada