dilluns, 23 de novembre de 2015

10 Jean Bouin


Creuant la meta, amb maneguets grocs
Repassant les meves dades, he vist que ahir vaig córrer per desena vegada la mítica Jean Bouin. Vaig debutar al 1997, --sense comptar un cop que la vaig fer amb el cole, amb 11 o 12 anys-- però després, per una o altra raó, no la vaig córrer més fins el 2007. Des d'aleshores, no he faltat mai a la cita. I repassant els cronos veig que el millor registre el vaig fer al 2007 (40,48), quasi el mateix que al 2008 (40,50) Com els anys que cumplim, en això del córrer els minuts també es van "cumplint". Aquests registres em queden ara moooolt lluny. Llei de vida. L'important és poder continuar corrent. 
Primera Jean Bouin, al 1997 (Foto: EMD)
Ahir, abans de la cursa, l'Arcadi em va preguntar: "Què penses fer, avui?" "El què surti", li vaig contestar. Comença la cursa i l'Arcadi se'n va amb l'Andreu Ballbé. Els veig uns metres davant meu. La sortida de la Jean Bouin és molt ràpida. Jo estava anant a 4 i poc, Per tant ells havien sortit encara més ràpid. Un cop ja a la Gran Via, veig l'Arcadi uns 7 segons per davant meu i a l'Andreu el perdo de vista. L'Arcadi i jo anem a la mateixa velocitat perquè ni m'acosto ni s'allunya. Passo els km en 4,13-17-23-19-19. A l'alçada del Km 4 se m'acosta una noia i em diu que se m'enganxa perquè vaig com un rellotge. " A 4,20" li dic a ull. De fet vaig una miqueta més ràpid. Passem el 5.000 en 21,31. Hem fet la part més senzilla del recorregut. Els últims 2-2,5km són durs. Paral.lel i c/Lleida, sobretot. Començo a pensar en el què em queda i la noia que em seguia em va deixant. Se m'escapa definitivament poc abans d'arribar a Colom. A l'Arcadi ja ni el veig. He alentit clarament el ritme abans d'hora. Passo el 6 en 4,24 (encara), però el 7 me'n vaig a 4,31. Malament, penso. I pensar en negatiu mai no és bo. Al Paral.lel encara aguanto al començament, però passo el 8 en 4,47. És el què hi ha. Enfilo el carrer Lleida sense saber a quina alçada deixarem de pujar-lo. Quan veig que voltarem completament el Palau dels Esports, tinc clar que la pujada serà complicada. Efectivament. Ja ni vull mirar el crono perquè vaig lent. Acabo el 9 en 4,49 i entro a meta en 44 minuts i 53s després de fer l'últim km en 4,48. Bé. El desastre, al final no ha estat tant com em pensava. Actualment, baixar de 45m en un 10.000 està força bé per a mí i més encara si la segona part és més dura i a sobre hi ha una pujada, quasi al final, notable, com era el cas. Ah... L'Arcadi va fer un gran crono: 43,47, la seva millor marca en els últims 3 anys. Era el seu 10.000 número 200 i el volia celebrar amb un bon registre. I a fe que ho va aconseguir ! Per a mí va ser el 10.000 número 222. 
    Pròxima cita, 10 Km de La Sagrera, la segona cursa més antiga de Barcelona, just després de... la Jean Bouin !!