dilluns, 1 de febrer de 2016

Tornar a córrer

En ple esforç (Foto: Sílvia Cánovas)
  Superada la grip que em va tenir tota la setmana passada pràcticament KO, aquest diumenge he tornat a l'asfalt. He reaparegut en els 10 Km de Vilafranca del Penedès, un 10.000 molt ràpid en un circuit al qual se li donen dues voltes. L'any passat vaig fer 43,53, que va ser la meva millor marca de l'any fins la San Silvestre de Sant Cugat, el 31 de desembre. Pensava, doncs, que podria fer un bon registre en la primera prova de 10km que afrontava al 2016. De fet, altres anys havia fet marques molt bones, a Vilafranca. Però res de res. És cert que fa dues setmanes vaig fer la Marató de Tarragona, però també és cert que altres anys arribava a Vilafranca tot just una setmana després de la Marató de Tarragona i, com deia, els meus temps van ser sensiblement millors.
  Em van donar un pitrall molt alt i això em va fer sortir molt endarrerit. Tant que vaig trigar un minut en passar per l'arc de sortida. Durant el primer km vaig estar fent ziga-zagues contínuament per no ensopegar amb corredors més lents que estaven a davant meu. El fet de sortir endarrera, però, no és dolent. D'una banda, inevitablement has de frenar-te per a no xocar, cosa que et fa anar més lent. Per a mí és bó, ja que sinó corro el risc de sortir massa ràpid. De tota manera prefereixo sortir més endavant, evidentment. L'altra avantatge de sortir endarrera és de caràcter psicològic: durant bona part de la cursa vas superant corredors i això et dóna moral !
L'entrada a meta
  Els parcials en el primer 5.000 van ser de 4,32-37-35-34-29. Molt regular per un total de 22m 47s Estava justet per baixar de 45 minuts, però vaig decidir intentar-ho ja que a la segona volta no em trobaria l'embús de la sortida. El km 6, però, vaig fer 4,27, només 5 segons més ràpid que el km 1. Mala peça al teler. O millorava immediatament o baixar dels 45 minuts seria impossible. Els km 7 i 8 els vaig fer en 4,35 i 4,31. Baixar dels 45m era quasi impensable. Però a una cursa es va a competir i per tant vaig decidir intentar-ho. Els dos últims quilòmetres, parcials de 4,26 i de 4,19. Aquest últim el més ràpid de tota la cursa. 22m 18 segons el segon 5.000, 29 segons més ràpid que el primer. Interessant millora però vaig entrar a meta en 45m i 5 segons. De poquet. Almenys em queda la satisfacció d'haver-ho intentat !
  Ara començaré a fer mitges. Granollers, el 7 de febrer i Barcelona, el 14. Potser faré Gavà el 28 de febrer.
   

1 comentari:

Luis Mora Miguel ha dit...

Bon temps despres de patir una grip!