A Sallent es corre molt bé

En el moment de la sortida. Anàvem massa abrigats. Vam tenir calor

Diumenge passat vaig fer la cursa Serrassanç Trail, a Sallent. Cursa curiosa perquè cada any canvia de nom i de recorregut. Enguany eren una mica menys de 12 km. Per la muntanya, com sempre. No tenia la intenció de córrer molt. Es tractava de gaudir-la i de no patir-la. Els seguidors del blog ja sabeu que a mi la muntanya em fa molt de respecte i molta por quan toca baixar. Sortosament la cursa no tenia parts especialment complicades. Un parell de pujades notables en les que havies de caminar sí o sí, i després molt de pla i les baixades corresponents. Tant és així que la Carme Tort, experta corredora de muntanya, la va qual.lificar de "cross", més que no pas de cursa de muntanya. Com en moltes altres ocasions, vaig coincidir amb l'Arcadi. En aquest cas, hi havia un motiu de pes: després anàvem a celebrar amb un bon dinar els 40 anys de la Cristina, la seva dona. Amb l'Arcadi vam anar plegats fins el km 3,5 més o menys. A les pujades li costava perquè i feia mal el genoll, seqüela de la marató de Los Angeles que havia corregut el diumenge anterior. Poc a poc em vaig anar distanciant d'ell. La cursa em va agradar perquè la major part anava per corriolets no massa complicats. Al final vaig acabar en 1h 10m i 19s per un total d'11,68 km, segons el meu GPS. Ritme de 6m/km. Quan fas muntanya el ritme és el de menys, perquè quan has de caminar en pujades fortes, els promitjos se'n van en orris.

Moltes felicitats, Cristina !!

  Després d'una dutxa reparadora vam anar a rematar el dia. Un dinar magnífic a Rajadell amb la família de la Cris i de l'Arcadi i els seus amics. Una gran festa per celebrar els 40 anys de la Cris. Moltes felicitats !!!
  Aquest diumenge toca la mitja de Gavà. Aviam com surt després del fiasco de Granollers...