Torno a córrer al Polo

Tres anys després de l'última vegada, he tornat a córrer al Reial Club de Polo, un cross "especial" de 5 Km, perquè es corre en un camp de polo. Per tant, un camp reservat als cavalls, que per un dia, és pels corredors. Els bons amics Humberto Mauri i Emili Sisquella, corredors de tota la vida, són els organitzadors d'aquesta cursa molt familiar i entranyable. Una de les poques, per cert, on he aconseguit pujar al podi. Per categoria, evidentment.

Per un dia, ocupem el lloc dels cavalls al Polo !

Diumenge vam ser escassament 74 corredors els que vam prendre la sortida a un quart de 12, disposats a fer tres voltes al circuit del qual sempre me n'enorgulleixo, perquè al 2003, quan vaig fer aquest cross per primera vegada, vaig ser jo qui els va recomenar que el féssin íntegrament dins del camp de Polo i no pas passant per les instal.lacions del club. I em van fer cas ! Això fa que el circuit de 1.670 metres tingui grans rectes, però també una zona molt revirada que fa que sigui fins i tot divertit, per moments, córrer en aquestes circumstàncies. Després de la referència dels 5 Km de Viladecans de la setmana passada (20m 34s), tenia clar que el registre al Polo seria pitjor, clarament. La superficie d'herba té força irregularitats i has d'anar en compte de no ensopegar. Són els sots que deixen els cavalls, suposu. Vaig sortir ràpid, a 3,45 els primers 400 metres. Massa ràpid. La que va quedar després primera noia, se'm va escapar aviat al mantenir-se ella a 3,50 i jo caure a 4,05, aproximadament. La meva cursa era per buscar el podi de categoria i intentar avançar els corredors que pogués.

Amb el Benito (2n classificat); l'Humberto i el Juanma (1r classificat), abans de començar

La primera volta la vaig passar en 7m 22s. Eren 1.670 metres, exactament. En la segona volta vaig aparellar-me amb les que serien segona i tercera noies. Una es va quedar endarrerida, però l'altra seguia amb mí. Vam passar la segona volta en 7m 32s, més lenta que la primera, en cursa tàctica, marcant-nos. Vaig intuir que la meva acompanyant no m'atacaria. Vaig estar pensant on seria el millor moment per mirar de deixar-la endarrera. Estava clar: en la part més recta del recorregut. Dit i fet. A falta d'uns 500 metres pel final, vaig augmentar el ritme i vaig aconseguir deixar-la uns metres endarrera, suficient per assegurar-me arribar abans que ella a la meta. Amb aquestes vaig veure que m'apropava a un corredor que, per la seva apariència, semblava de la meva categoria. Vaig pensar que era el segon de la categoria, perquè en la primera volta m'havia superat un altre corredor que semblava també de la meva categoria. Total, vaig acabar els 5km en 22m i 9 segons, lluny, lògicament, de la marca de la setmana passada a Viladecans, com era previsible. Al comprovar la classificació vaig veure que havia quedat 4rt de la meva categoria, a 4 segons del tercer. Estava clar que el corredor al qual m'havia apropat a les acaballes de la cursa no era el segon de la meva franja d'edat, sinó el tercer. Què hi farem ! Tant se val. La cursa és magnífica i la recomano encaridament. El vencedor va ser el Juanma Álvarez i el segon, l'incombustible Benito Ojeda.