Galloway i la tramuntana

Doncs em vaig quedar amb les ganes. Amb les ganes de provar el mètode Galloway a la marató d'Empúries. La tramuntana va aconsellar als organitzadors suspendre la marató. Amb bon criteri, tot s'ha de dir, perquè el vent era exagerat. En canvi sí que es va mantenir la mitja marató --que era Campionat de Catalunya-- i la cursa de 10 quilòmetres.

 Vaig decidir a última hora adaptar a la mitja marató el què tenia pensat per a la marató, que era fer 2km corrent + 1 minut caminant, fins el km 28 i després tot corrent fins a la meta. Vaig mantenir l'intèrval de 2 Km, però el caminar ho vaig reduir a 30s, al ser la meitat de la distància, fins el km 14 i després fer l'últim terç de la prova (7,097 km) corrent sense caminar més. 

  Puc dir que el resultat ha estat una experiència curiosa però que no sé si acabo d'interpretar correctament. D'entrada cal dir que no sabia quin ritme havia d'intentar. De fet estava més preocupat per la tramuntana que per altra cosa..

 Com un rellotge vaig fer les meves caminates als km 2, 4, 6, 8, 10, 12 i 14, per la sorpresa d'altres corredors que em preguntaven si em passava alguna cosa al veure'm caminar, especialment en els primers quilòmetres. Lògic...

Dissabte va fer un dia esplèndid, a l'Escala.

La degustació d'anxoves no hi va faltar !

  Vaig pensar que seria interessant anar una miqueta per sota de 5m/km per compensar la velocitat perduda en els trams de caminar. Cada vegada que caminava veia que m'acostava més a l'objectiu de 5m/km. Per tant tot, sobre rodes. Quan vaig arribar al km 14 anava clavat. 1h 10m (5m/km) Per tant vaig pensar que com que ja no caminaria més, tenia a l'abast d'acabar la cursa per sota d'1h 45m. Quedaven trams amb pujades notables, on a més a més, la tramuntana era més forta encara que no pas al començament de la cursa. Els últims 7,097 km em van sortir al final en 35m 16s (5,02) és a dir, una mica més lent que els 14 primers amb les caminades incloses. Se suposava que havia de fer els últims 7 més ràpids. La tramuntana ho va alterar tot. En qualsevol cas vaig quedar content de poder fer del 19 al 20 en 4,37 i d'allà a la meta (1,097 Km) en 4,50. Val a dir que vaig anar bona part d'aquests 2 quilòmetres amb un grup de corredors d'Atletisme Girona que intueixo que buscaven baixar d'1h 45m perquè van apretar de valent i em van fer córrer a mí també. Al final se'm van escapar. Ara com ara, fer del 19 al 20 en una mitja marató a 4,37 és molt bon registre per a mí. A aquests alçades d'una mitja no sóc capaç d'anar tant ràpid. Entenc que les caminates fins el km 14 em van permetre no desgastar-me tant i poder anar ràpid al final. De fet, aquesta és la filosofia del mètode Galloway. Així que vaig quedar content. 

   Ara només em quedarà comprovar si el mètode em surt bé a una marató. Serà, en principi, el 30 d'octubre a Tortosa. Abans hi haurà moltes altres curses, si Deu vol. Com per exemple, aquest diumenge, 8 de maig, a Barcelona. La cursa Correblau, 5 Km al Parc de la Ciutadella, en defensa dels drets de l'alumant amb TEA (trastorn de l'espectre autista). Apunteu-vos-hi. 

    

Setmana completa !

A Llac de Sant Maurici, glaçat !

        Titulo així l'entrada perquè la setmana passada va ser ben aprofitada. Dimarts, dimecres i dijous, vaig fer una escapadeta a Sort. El temps ens va acompanyar. I vaig poder entrenar en alçada ;-). El Pirineu lleidetà és preciós ! Dissabte vaig estar a la festa per celebrar el 30è aniversari de la final del Campionat d'Espanya infantil masculí de tenis que van jugar, al 1986,  l'Àlex Corretja i l'Àlex Bragado, contra el Moisès Pozo i el Carles Labrador. Amb victòria dels Àlex, que tenien aleshores 12 anys i els seus rivals, 14! Els Àlex van tornar a guanyar, 30 anys després ! Tot plegat es va fer al Club Tenis i Natació Sant Cugat, i el partit estava emmarcat en els actes del 50 aniversari del club. Va ser molt entretingut !

Amb l'Àlex Corretja, al CTN Sant Cugat

  I al dia següent, diumenge 10 d'abril, vaig fer la Cursa de El Corte Inglés. No la corria des del 2007. Aleshores vaig completar-la en 49 minuts. Tenia clar, doncs, que no baixaria dels 50 minuts. De fet esperava fer-la, en almenys 51 o 52 minuts. Però em vaig trobar molt bé, no sé si pels entrenamnts que vaig fer a Sort o què, però el cas és que tot va anar sobre rodes. Primer de tot, vaig poder sortir molt endavant gràcies a córrer amb xip groc. En concret, des del primer calaix després de l'élite. O sigui, que millor impossible. Durant tota la cursa vaig estar picant-me amb tres noies amb les que ens anàvem avançant mútuament. Especialment, amb una. Això va fer que imprimís més velocitat a la meva cursa, sens dubte. Total, que em vaig plantar a la meta en 50m i 49s, un registre del qual estic molt content, perquè, com deia, esperava fer almenys un o dos minuts més.

La sempre espectacular sortida de la Cursa de El Corte Inglés

  Aquest diumenge 17 d'abril no correré. Estaré al matí al Reial Club de Tenis Barcelona i a la tarda prepararé les transmissions del Barcelona Open Banc Sabadell, que comencen just l'endemà, dia 18. La final serà el dia 24, un altre diumenge, doncs, on no correré cap cursa. Això vol dir que ja no reapareixeré, atlèticament parlant, fins el dia 1 de maig amb la marató d'Empúries, on l'objectiu serà baixar de 3h 45m. L'any passat vaig fer 3h 47m. Veurem.

Un doblet de nou

Amb l'Arcadi, el Toni i la Dra. Puentes, a la cursa de Medijocs

A Medijocs (Foto: A. Oviedo)

Esprintant (Foto: JM Blanes)

Ara feia molt de temps que no feia més d'una cursa en un mateix cap de setmana. Un doblet, vaja. Des de l'octubre, que és quan vaig començar a treballar els caps de setmana, prefereixo només fer-ne una, per tal de no anar massa cansat a la feina. Aquest cap de setmana tenia dues cites inel.ludibles. Dissabte, la cursa de Medijocs, sota els auspicis de l'incansable doctora Yolanda Puentes, i diumenge, la Cursa per la Justícia Social, a Terrassa. Al ser curses curtes, de 8 i 5 km respectivament, les vaig poder fer sense problemes i sense quedar esgotat.

A Medijocs, de 8,2 Km, es tracta de no cremar-se molt ràpid perquè té alguna pujada notable que pica força. De fet és un cross que ens porta fins a Can Borrell i torna a la zona de sortida, al Parc de la Pollancreda, de Sant Cugat. Vaig acabar amb un temps de 38m i 43s, 4 minuts llargs més del primer cop que hi vaig córrer, ara ja fa 10 anys. Llei de vida... Bon ambient i res de fang, que era el què temia després de la pluja del dia anterior.

Solidaritat a la Cursa  de la Justícia Social

          I diumenge, la Cursa per la Justícia Social, en la que els participants portem 5 kilos de menjar cadascun per què es faci arribar als més desfavorits de Terrassa. També és una cursa inclusiva ja que s'hi fa una cursa prèvia perquè participin aquelles persones que per les seves minusvalies no podrien fer-ho. La imatge de desenes de corredors empenyent cadires de rodes és una de les senyes d'identitat de la cursa, sens dubte.

Recullides 4 tones d'aliments

         Pel què fa a la meva cursa, estava convençut que no seria capaç de baixar dels 21m 54s que vaig fer al 2015, i així va ser. Vaig acabar amb uns fluixos 23m 12s, 1 minut i 18 segons més lent que fa un any. De tota manera vaig acabar prou fort com per esprintar en els últims metres. 

  La pròxima cursa serà la de El Corte Inglés, el dia 10 d'abril. Fa 9 anys que no la faig, Ja toca ! 

  

Falta un mes per Empúries

Poc després de la sortida (Foto: Javier de la Maza)

      Sempre que tinc una marató a la vista, els nervis hi són. Entenc que és com ha de ser. La marató és la prova reina de l'esport que practico i, per tant, sempre se li ha de tenir un gran respecte. Seguint el meu pla de preparació per Empúries, 1 de maig, dilluns de Pàsqua vaig córrer la clàssica de Canovelles de 15 km. Una de les poques oportunitats que hi ha de córrer aquesta distància en el calendari atlètic català. M'agradaria que n'hi haguessin més. Només conec Canovelles i l'Espluga de Francolí, que es fa al juliol, com a curses de 15 quilòmetres. Trobo que passar de 10 Km a la mitja marató hi ha un salt gran; més del doble del quilometratge... En fi, pensaments...

Cap el Km 4-5 (Foto: Javier de la Maza)

       A Canovelles hi vaig sempre que puc. En total hi he corregut 8 cops. El millor crono, al 2005, amb 1h 2m i 22s. Al 2007 vaig fer el pitjor resultat: 1h 11m 17s. L'any passat vaig fer 1h 10m 27s, per tant el meu objectiu era baixar de l'1h 10m. No les tenia totes perquè em veig lent als entrenaments, ja que he suprimit  qualsevol cosa que no sigui rodar. Estic enfadat amb els plans d'entrenament perquè no em va funcionar a la Marató de Tarragona, si bé és cert que vaig fallar en el plantejament el dia de la cursa. Explico què va passar, AQUÍ.
     A Canovelles vaig fer com l'any passat: lluitar per fer la primera part el més ràpid possible, però mirant d'arribar a les pujades fortes amb una mínim de reserves que em permetessin encarar-les dignament i després, arribar als últims 3 quilòmetres i mig amb suficient energia com per poder anar rapidet. Dit i fet. El cert és que tot va anar com més o menys tenia planejat. Vaig ser capaç, en alguns moments dels últims quilòmetres, de posar-me per sota de 4,15, que per a mí està més que bé en una cursa de 15Km. Vaig fer meta en 1h 9m i 36s, un temps més que digne, si bé val a dir que el GPS em va marcar menys distància, 14,89 km, exactament, o sigui que, presumiblement la cursa no arribava als 15 km. Però tant se val. Vaig donar per bona la marca. 11è de la meva categoria d'edat (+55). La gent corre molt, tú... ;-)

Patint en els últims 2 quilòmetres (Foto: Javier de la Maza)

    Aquest cap de setmana 2 i 3 d'abril, doblet de curses curtes. Dissabte la clàssica Medijocs, a Sant Cugat, uns 8,4 km. I diumenge, la Cursa per la Justícia Social a Terrassa. Seran 5Km. Aviam què tal surten.

 

Preparant la Marató d'Empúries de l'1 de maig

Van acabar la cursa a Badalona 1.900 corredors

Ja estic centrat en la preparació de la Marató d'Empúries. L'objectiu serà fer-la millor que l'any passat (3h 47m) Baixar de 3,45h ja em semblaria bé, si bé aspiraré a fer-ho més ràpid, acostant-me a les 3h 40m. Veurem... Diumenge vaig córrer la BDN Running, 10km a Badalona. Una cursa que ja havia fet al 2012 i al 2013, amb cronos de 41 i 42m respectivament. Ara aquests temps són inabastables per a mí. Em conformava amb baixar de 45m. La pluja va ser un element distorsionador important. Especialment perquè va fer que la sortida es donés amb un retard d'uns 20 minuts sobre l'horari previst. Vam estar doncs, més de 20 minuts esperant a la sortida. Sortosament, havia deixat de ploure, però em vaig refredar (en quant a l'escalfament, no em vaig constipar, sortosament...) Quan es va donar la sortida em vaig adonar immediatament que tenia unes ganes horroroses de fer un riu. Total que als 200 metres em vaig aturar per a fer-lo. Vaig fixar-me en el meu crono. Vaig perdre 20 segons. Vaig enganxar-me al grup de la llebre dels 45 minuts, que era prou nombrós, per tal de no desgastar-me. El pas pel km 5 en 22m i 20s. Pràcticament clavat. Amb l'avituallament del km 5 i una pujada després de passar per sota de la via del tren, vaig perdre contacte amb el grup. No em va preocupar. Jo a la meva. En els últims 2 quilòmetres vaig veure que tenia el bon amic Vicenç Soler a "tiru", i cap a ell vaig anar. Vaig aconseguir passar-lo a 250 metres de la meta. Al final vaig entrar en 45m 12s. Em van sobrar els 20 segons de l'aturada tècnica per fer el riu del començament, o sigui que puc considerar l'objectiu complert.
  Els entrenaments per a la Marató d'Empúries són simplement augmentar el quilometratge, però sense passar-se. Entre 60 i 70 km a la setmana. La setmana anterior a la Marató, poc podré entrenar ja que faré el Barcelona Open Banc Sabadell, amb transmissions de tenis cada dia d'un grapat d'hores. Veurem com anirà. Tant el tenis com la Marató...  Pròxima cursa, dilluns de Pasqua, els 15km de Canovelles.

Gavà per desena vegada

L'entrada a meta a la mitja de Gavà (Foto: JJ Vico)

Ahir vaig córrer la Mitja Marató de Gavà per 10a vegada. És una mitja molt especial per a mí perquè en ella vaig debutar en la distància al 1998. Vaig fer aleshores 1h 42m i 18s. Vaig córrer, recordo, poc després d'haver-me lesionat. No feia ni 6 mesos que havia començat amb aquesta dèria de cremar l'asfalt. Al llarg dels anys hi he fet bons registres. El millor, 1h 24m i 47s al 2004. Tres vegades més vaig fer la cursa en 1h 26m. Vist amb la perspectiva d'ara, són marques molt bones per a mí, ja que ara estic molt lluny. Llei de vida que no hi ha més remei que acceptar, evidentment.  L'objectiu ahir era baixar amb una certa claredat de 1h 40m, després del fiasco de Granollers, del passat 7 de febrer. Tot i que vaig sortit molt endarrera, de seguida vaig poder córrer amb una certa comoditat. Vaig veure que anava molt bé de ritme, entre 4,30 i 4,35 com a molt. La llebre que anava a ritme de 4,30 la tenia força davant pel meu endarreriment de la sortida, però no em va preocupar gens ni mica. El meu ritme ja m'anava bé. Tant és així que vaig veure que estava en disposició de superar, al pas pel 10.000, els 45,06 que havia fet al gener en els 10km de Vilafranca del Penedès. Ja anava acompanyat, aleshores, pel Josep Saumell, atleta de Vilafranca, precisament, que està preparant la marató de Barcelona. El meu ritme ja li anava bé. Vam passar els 10km en 45m i 19 segons. Em va animar molt veure que, pràcticament a mitja cursa ja, aguantava un ritme prou bó per a mí. Però aleshores les coses van canviar.

Amb en Josep Saumell (Foto: JJ Vico)

Al girar cúa per enfilar la tornada a la meta, vaig descubrir el perquè del bon ritme que portava: el vent. És curiós perquè quan el tenia de cúa no el notava, però quan el tens en contra... i tant que es nota ! Impepinablement el ritme va decaure. Aconseguir baixar de 4,40 era un esforç notable. Fins el km 13 encara ho vaig aconseguir gràcies a la magnífica feina del Josep que em tallava l'aire i m'esperava si jo afluixava. El km14 i el km15 ja van caure en 4,46 i 4,42 i el 16, amb el pont de l'autopista, en 4,50. Quedava l'últim 5.000 amb una recta de 3,5 km i l'últim quilòmetre i mig amb tendència a pujar. Finalment vaig acabar en 1h 38m i 19s. i molt content per l'objectiu complert. És la meva millor marca a en una mitja dels últims 14 mesos. Sense en Josep no ho hauria aconseguit, n'estic convençut. El vent m'hauria matat...

Avui poso unes quantes fotos de les meves participacions a Gavà per celebrar els 10 anys que l'he correguda.

2004: la millor marca

2005: bon registre

2006: vaig guanyar el Luis Enrique ! Ell anava passejant, però...

2009: de passeig amb l'Arcadi

2010:  entrant a l'estadi de la Bòbila

2012: 1h 33m. Qui pillés ara aquesta marca...

A Sallent es corre molt bé

En el moment de la sortida. Anàvem massa abrigats. Vam tenir calor

Diumenge passat vaig fer la cursa Serrassanç Trail, a Sallent. Cursa curiosa perquè cada any canvia de nom i de recorregut. Enguany eren una mica menys de 12 km. Per la muntanya, com sempre. No tenia la intenció de córrer molt. Es tractava de gaudir-la i de no patir-la. Els seguidors del blog ja sabeu que a mi la muntanya em fa molt de respecte i molta por quan toca baixar. Sortosament la cursa no tenia parts especialment complicades. Un parell de pujades notables en les que havies de caminar sí o sí, i després molt de pla i les baixades corresponents. Tant és així que la Carme Tort, experta corredora de muntanya, la va qual.lificar de "cross", més que no pas de cursa de muntanya. Com en moltes altres ocasions, vaig coincidir amb l'Arcadi. En aquest cas, hi havia un motiu de pes: després anàvem a celebrar amb un bon dinar els 40 anys de la Cristina, la seva dona. Amb l'Arcadi vam anar plegats fins el km 3,5 més o menys. A les pujades li costava perquè i feia mal el genoll, seqüela de la marató de Los Angeles que havia corregut el diumenge anterior. Poc a poc em vaig anar distanciant d'ell. La cursa em va agradar perquè la major part anava per corriolets no massa complicats. Al final vaig acabar en 1h 10m i 19s per un total d'11,68 km, segons el meu GPS. Ritme de 6m/km. Quan fas muntanya el ritme és el de menys, perquè quan has de caminar en pujades fortes, els promitjos se'n van en orris.

Moltes felicitats, Cristina !!

  Després d'una dutxa reparadora vam anar a rematar el dia. Un dinar magnífic a Rajadell amb la família de la Cris i de l'Arcadi i els seus amics. Una gran festa per celebrar els 40 anys de la Cris. Moltes felicitats !!!
  Aquest diumenge toca la mitja de Gavà. Aviam com surt després del fiasco de Granollers...

 

Decepció, sí

      Diumenge passat vaig córrer la Mitja Marató de Granollers per desena vegada. I vaig fer el pitjor registre de totes les meves participacions, si exceptuem la del 2008, en què em vaig lesionar en el km 13 i vaig acabar-la mig coix. Titulo així aquesta entrada perquè m'esperava fer-ho una mica millor que en 1h 41m 36s. Aspirava a 1h 37m. L'objectiu era arribar a dalt a La Garriga (km.11) en uns 53 minuts, i després encarar els últims 10 km intentant estar entre els 44 i 45 minuts. Doncs vaig passar el km.11 en 54m 34s., escassament 26 segons per sota del ritme de 5m/km, per tant 1h 45m en cas de seguir a aquesta velocitat. Amb la baixada de la tornada a Granollers ja sabia que que milloraria i que per tant baixaria clarament d'1h 45m, però 1h 37m quedava massa lluny. Hauria de fer els últims 10km en 42 minuts. Massa ràpid per a mí. A més també hi ha pujades notables a la tornada. La pujada fins a La Garriga havia estat massa lenta. Havia de pujar a 4,45 com a molt. I no vaig ser capaç. Pràcticament vaig anar escassament  uns quants segons per sota de 5m/km. Vaig apretar tot el què vaig poder a la tornada cap a la meta, però vaig veure que em seria molt difícil ni tan sols baixar d'1h 40m. I efectivament, com deia, vaig fer 1h 41m 36s. La decepció vé donada perquè pensava que els entrenaments que vaig fer per a la marató de Tarragona de fa 3 setmanes, els notaria positivament a Granollers. Doncs no. Ni de lluny. És cert que va ploure i va fer una mica de vent, però suposant que això m'hagués alentit, no crec que anés més enllà d'1 minut. Per tant, també allunyat de l'1h 37m. que pretenia.

  Com deia, era la 10a vegada que corria a Granollers. Repassant els cronos que he fet, comprovo que mai no he aconseguit un gran resultat en relació a la millor marca de l'any. Sempre he fet entre 3 i 5 minuts més que la millor marca de l'any corresponent. És l'únic consol... Si això és així també al 2016, entenc que faré alguna mitja en 1h 38m. De fet aquest és el millor temps que vaig fer al 2015, concretament a la mitja de Blancafort. Veurem...

  Aquest diumenge no faré cap cursa: motius familiars. L'últim diumenge de febrer tinc la intenció de córrer la mitja de Gavà. Allí vaig fer la primera mitja de la meva vida. Vaig acabar-la en 1h 42 minuts i estan una mica lesionat. Ha plogut força. Va ser el 15 de febrer del 1998. Intentaré baixar de 1h 40m. El terreny és molt planer i propici a un bon registre, sempre i quan no faci vent.   

Tornar a córrer

En ple esforç (Foto: Sílvia Cánovas)

  Superada la grip que em va tenir tota la setmana passada pràcticament KO, aquest diumenge he tornat a l'asfalt. He reaparegut en els 10 Km de Vilafranca del Penedès, un 10.000 molt ràpid en un circuit al qual se li donen dues voltes. L'any passat vaig fer 43,53, que va ser la meva millor marca de l'any fins la San Silvestre de Sant Cugat, el 31 de desembre. Pensava, doncs, que podria fer un bon registre en la primera prova de 10km que afrontava al 2016. De fet, altres anys havia fet marques molt bones, a Vilafranca. Però res de res. És cert que fa dues setmanes vaig fer la Marató de Tarragona, però també és cert que altres anys arribava a Vilafranca tot just una setmana després de la Marató de Tarragona i, com deia, els meus temps van ser sensiblement millors.
  Em van donar un pitrall molt alt i això em va fer sortir molt endarrerit. Tant que vaig trigar un minut en passar per l'arc de sortida. Durant el primer km vaig estar fent ziga-zagues contínuament per no ensopegar amb corredors més lents que estaven a davant meu. El fet de sortir endarrera, però, no és dolent. D'una banda, inevitablement has de frenar-te per a no xocar, cosa que et fa anar més lent. Per a mí és bó, ja que sinó corro el risc de sortir massa ràpid. De tota manera prefereixo sortir més endavant, evidentment. L'altra avantatge de sortir endarrera és de caràcter psicològic: durant bona part de la cursa vas superant corredors i això et dóna moral !

L'entrada a meta

  Els parcials en el primer 5.000 van ser de 4,32-37-35-34-29. Molt regular per un total de 22m 47s Estava justet per baixar de 45 minuts, però vaig decidir intentar-ho ja que a la segona volta no em trobaria l'embús de la sortida. El km 6, però, vaig fer 4,27, només 5 segons més ràpid que el km 1. Mala peça al teler. O millorava immediatament o baixar dels 45 minuts seria impossible. Els km 7 i 8 els vaig fer en 4,35 i 4,31. Baixar dels 45m era quasi impensable. Però a una cursa es va a competir i per tant vaig decidir intentar-ho. Els dos últims quilòmetres, parcials de 4,26 i de 4,19. Aquest últim el més ràpid de tota la cursa. 22m 18 segons el segon 5.000, 29 segons més ràpid que el primer. Interessant millora però vaig entrar a meta en 45m i 5 segons. De poquet. Almenys em queda la satisfacció d'haver-ho intentat !
  Ara començaré a fer mitges. Granollers, el 7 de febrer i Barcelona, el 14. Potser faré Gavà el 28 de febrer.
   

Ensopegar a la mateixa pedra

Diuen que l'experiència és un grau, però en això de les maratons, els errors, com en qualsevol altre àmbit de la vida, es repeteixen. D'alguna manera puc dir que crec que és el què em va passar a Tarragona aquest diumenge. Aspirava a fer 3h i 28m i vaig acabar en gairebé 11 minuts més: 3h 38m 55s. 

Arribant a la meta (Foto: M. Majoral)

Havia preparat la prova crec que amb bon criteri. Havia fet força qualitat, potser estant una mica escàs de quilometratge, però pensava que no seria una mancança per a mí. Potser sí, potser no... en una marató mai no se sap. La meva idea era anar a 5m/km (ritme de 3h 30m) i al final, si podia, mirar de baixar de 3,30h per acostar-me a l'objectiu prefixat de 3,28. Estava clara l'estratègia, oi ? Doncs no ho vaig fer. Perquè ? Bona pregunta. No ho sé...
Vaig sortir pràcicament davant de tot a un ritme que ràpidament vaig estabilitzar entre 4,50 i 5m/km. Vaig pensar que era el correcte per l'objectiu de 3h 28m que tenia pensat. Però després es va revelar com un error. El grup de les 3h 30m el tenia molt aprop, Darrera meu. Pensava que al ritme que anava els aniria distanciant, però no va ser així. Del km 13 al 20 hi ha la part amb més tobogans de la cursa. Els tenia trepitjant-me els talons. Vaig haver de fer un esforç --que no hauria calgut-- per evitar que m'atrapessin. En el km 28 em van atrapar. Se'm van escapar uns metres, menys de 100, però en el km 29 vaig aconseguir enllaçar. Per poca estona. En el 30 se'm van escapar definitivament. I van començar a florar els pensaments negatius: em comencen a fer mal les cames, encara queden 12 km i els hauré de fer tot sol, el meu ritme ha decaigut, al final hi ha els 8 últims quilòmetres amb 6 dels quals a l'escullera... étcetera. Vaig començar a fer càlculs, aviam si seria capaç d'acabar almenys en 3h 35m... A l'arribar al km 36, en plena escullera, em vaig aturar a fer un riu... Els segons s'anaven acumulant a cada quilòmetre. Baixar de 5,30/km era una autèntica heroicitat, en aquell moment. La motivació va ser atrapar el corredor que tenia davant. Ho vaig aconseguir. Petita satisfacció. L'objectiu s'havia convertit en no superar les 3h 40m. Almenys això sí que ho vaig aconseguir. Com deia, temps final: 3h 38m 55s. Tenint en compte que les dues maratons d'asfalt que vaig fer l'any passat  vaig acabar-les en 3,47 (Empúries) i 3,52 (Tortosa), el cert és que la marca d'ahir no estaria tant malament. Tot depèn de amb què la compares, és clar. Però tant a Empúries com a Tortosa no havia entrenat el que havia entrenat per Tarragona, feia molta més calor al ser totes dues al maig --sobretot a Tortosa-- i entre l'una i l'altre només hi va haver 15 dies de diferència.

  Crec que el principal error ahir va ser no anar amb el grup de 3h 30m des del començament, tal com vaig fer fa 3 anys i que aleshores em va servir per fer 3,29. El títol d'aquesta entrada fa referència a la Marató del Mediterrani del 2008. Allà vaig cometre el mateix error: anar per davant del grupet de 3,30, en comptes d'anar-hi protegit a dins. Segons els meus càlculs, l'any vinent a Tarragona celebraré la meva 50a marató. Espero fer-ho un amica millor que no pas ahir. Segurament la prepararé amb més quilometratge i menys qualitat. Aviam com surt. Però, això sí: aniré amb el grupet de 3,30 des del primer metre...!

Gran Sant Silvestre i Feliç 2016 !

A la Sant Silvestre de Sant Cugat (Foto  JJ Vico)

       Abans que res, disculpes als seguidors del blog perquè amb les festes nadalenques l'he tingut una mica abandonat. Vaig acabar el 2015  de la millor manera possible: millor marca de l'any a la Sant Silvestre Barcelonesa de Sant Cugat del Vallès. Cursa amb força desnivells que la fa exigent. Els meus entrenaments per a la Marató de la Costa Daurada de Tarragona del 17 de gener van donar fruits. Vaig sortir força bé, i aleshores va ser quan em vaig adonar que m'havia deixat el rellotge, per tant no tindria referències de ritmes durant la cursa. Al passar pel Km 2 li vai preguntar al corredor del costat quant portàvem: "8,18" em va dir. O sigui que anava a 4,09 de promig. Confirmava les meves sensacions. Anava rapidet i bé. Ja sabia que aquest ritme no l'aguantaria i menys en les pujades, però vaig decidir aviam què sortia. Em va sorprendre passar alguns corredors que normalment no guanyo mai. Em vaig animar encara més. Notava que anava a bon ritme. I efectivament, a l'encarar la recta de meta ja vaig ser conscient que faria la millor marca de l'any. Tenia 43,53 des dels 10 Km de Vilafranca, fets al gener. Vaig creuar la línia de meta a Sant Cugat en 43,26, 27 segons més ràpid que a Vilafranca. I tenint en compte els desnivells de Sant Cugat, la marca em va fer molt content. Vilafranca és molt més plana. Una manera sensacional d'acabar l'any, sens dubte. A més, sense comptar el registre de Vilafranca 2015, suposava el millor 10.000 dels últims 2 anys.

Amb en Vicenç Solé, a Cornellà (Foto: EP)

Diumenge 17 ha de ser meva !

    Per rebre el 2016 què millor que fer-ho corrent ? Dit i fet. Al 2015 no vaig poder fer la primera edició de la Cavalcada de Reyes, la cursa que organitza el gran Reyes Estévez, al seu Cornellà natal. Aquest any no me la vaig perdre. Són 5 Km. Es va fer el 3 de gener. A dues setmanes aleshores de la Marató de la Costa Daurada, vaig decidir prendre-me-la amb molta tranquilitat. Vaig coincidir amb el Vicenç Solé --incombustible maratonià-- que també tenia la intenció de fer-la tranquil. Total, que vam anar plegats tota la cursa, xerrant i gaudint-la, sense cap mena de pressió. Vam acabar en 23'18. Va ser un passeig molt agradable ! La cursa em va semblar molt bé i així li vaig dir al Reyes Estévez. A destacar que en una cruïlla, fent de voluntari, em vaig trobar un altre crack: el Miquel Quesada, atleta olímpic de 800 metres a Atenes 2004. Em va semblar increïble. Això és amor per l'esport, vaig pensar, sí senyor !

   I aquest diumenge 10 de gener, no volia fer cap cursa per no arriscar de cara a la Marató de Tarragona. Al final, però, he acabat fent una tiradeta de 20 quilòmetres, suaus acompanyat de l'Empar Moliner i l'Olívia, una amiga seva, per la carretera de Les Aigües. Feia anys que no hi anava. Ha estat un bon entrenament.

Amb l'Olívia i l'Empar Moliner, a Les Aigües

 Ara ja encaro l'última setmana abans de la Marató de la Costa Daurada. Faré dimarts les últimes
 sèries de 1.000 metres i crec que estaré a punt pel dia 17. Objectiu: 3h 28m. Ho intentarem !
 

Penúltima cursa de l'any

  Acabaré el 2015 amb menys curses que els dos últims anys (55 tant al 2013 com al 2014) En aquest 2015 seran un total de 44. Dissabte dia 26 vaig fer la Cursa pel Riu Ripoll, una clàssica del dia de Sant Esteve, que feia per sisena vegada. Cursa ideal per fer forat pels canelons i que la majoria de vegades he fet amb tranquilitat, sense forçar. La cursa --de la mà d'en Josep Maria Antentas, el vicepresident de la Federació Catalana d'Atletisme i un dels grans dinamitzadors de l'atletisme tan popular com d'elit a casa nostra-- discorre des de la pista d'atletisme de Sabadell pel costat del Riu Ripoll amb anada i tornada pel mateix lloc. Així et creues amb tots els corredors, des dels més ràpids fins els més lents, cosa que m'agrada. Petites variacions en el recorregut fan que la cursa canviï la seva distància gairebé cada any. Ha arribat a ser de 10 Km exactes, com al 2011, per exemple, però ha passat dels 8km, als 9,2, o als 8,9 de l'edició d'aquest any.

Entrant a la meta 1 segon abans que l'Arcadi

  Com en moltes ocasions, vaig coincidir amb el meu company a TV3, Arcadi Alibés. Ell tenia clar que volia fer el recorregut d'anada amb tranquilitat, i en tot cas, prémer una mica l'accelerador a la tornada. Per cert, al febrer l'Arcadi farà la Marató de Los Àngeles, l'última que li falta per completar el repte d'haver fet totes les maratons olímpiques, cosa que, per cert, no haurà fet ningú més que ell en tot el món ! Doncs bé, primer vam decidir fer una mica d'escalfament perquè ell es troba que a dos mesos de Los Àngeles va curt de quilòmetres. Xerrant i xerrant vam fer gairebé 5 km en 30 minuts.
   Tret de sortida i tal com haviem previst, vam sortir suaus. Anàvem a 5,20-5,30. Quan vam arribar a la meitat del recorregut i vam girar cúa, l'Arcadi va augmentar el ritme molt paulatinament. La meva intenció abans de la cursa era deixar-li fer i jo anar més lent perquè al dia següent tenia programada una sessió de 25 Km i no volia cremar-me en excés el dia abans. Ell augmentava el ritme, com deia, però a mí no se'm feia feixuc mantenir-lo. A falta de poc més d'un quilòmetre ell es va posar a 4,10-4,15 i se'm va escapar gairebé un centenar de metres. L'esperit competitiu que tots portem em va fer pensar que encara que apretés una mica, pel poc que quedava de cursa, no m'afectaria per l'entrenament de l'endemà. Com que quedaven tres rampetes abans d'arribar a la meta, vaig decidir intentar atrapar-lo aprofitant-les. Molt sovint entreno per pujades i baixades i volia provar si es notava. Dit i fet. A la tercera rampeta el vaig passar, just per entrar a la meta un segon abans. En total 45 minuts i 13 segons, un temps molt discret, lògicament, però un bon entrenament per sumar quilòmetres de cara a la Marató de la Costa Daurada del 17 de gener, a Tarragona.
  L'última cursa del 2015 serà la San Silvestre Barcelonesa, a Sant Cugat del Vallès, aquest dijous, 31 de desembre.

Torno a córrer al Polo

Tres anys després de l'última vegada, he tornat a córrer al Reial Club de Polo, un cross "especial" de 5 Km, perquè es corre en un camp de polo. Per tant, un camp reservat als cavalls, que per un dia, és pels corredors. Els bons amics Humberto Mauri i Emili Sisquella, corredors de tota la vida, són els organitzadors d'aquesta cursa molt familiar i entranyable. Una de les poques, per cert, on he aconseguit pujar al podi. Per categoria, evidentment.

Per un dia, ocupem el lloc dels cavalls al Polo !

Diumenge vam ser escassament 74 corredors els que vam prendre la sortida a un quart de 12, disposats a fer tres voltes al circuit del qual sempre me n'enorgulleixo, perquè al 2003, quan vaig fer aquest cross per primera vegada, vaig ser jo qui els va recomenar que el féssin íntegrament dins del camp de Polo i no pas passant per les instal.lacions del club. I em van fer cas ! Això fa que el circuit de 1.670 metres tingui grans rectes, però també una zona molt revirada que fa que sigui fins i tot divertit, per moments, córrer en aquestes circumstàncies. Després de la referència dels 5 Km de Viladecans de la setmana passada (20m 34s), tenia clar que el registre al Polo seria pitjor, clarament. La superficie d'herba té força irregularitats i has d'anar en compte de no ensopegar. Són els sots que deixen els cavalls, suposu. Vaig sortir ràpid, a 3,45 els primers 400 metres. Massa ràpid. La que va quedar després primera noia, se'm va escapar aviat al mantenir-se ella a 3,50 i jo caure a 4,05, aproximadament. La meva cursa era per buscar el podi de categoria i intentar avançar els corredors que pogués.

Amb el Benito (2n classificat); l'Humberto i el Juanma (1r classificat), abans de començar

La primera volta la vaig passar en 7m 22s. Eren 1.670 metres, exactament. En la segona volta vaig aparellar-me amb les que serien segona i tercera noies. Una es va quedar endarrerida, però l'altra seguia amb mí. Vam passar la segona volta en 7m 32s, més lenta que la primera, en cursa tàctica, marcant-nos. Vaig intuir que la meva acompanyant no m'atacaria. Vaig estar pensant on seria el millor moment per mirar de deixar-la endarrera. Estava clar: en la part més recta del recorregut. Dit i fet. A falta d'uns 500 metres pel final, vaig augmentar el ritme i vaig aconseguir deixar-la uns metres endarrera, suficient per assegurar-me arribar abans que ella a la meta. Amb aquestes vaig veure que m'apropava a un corredor que, per la seva apariència, semblava de la meva categoria. Vaig pensar que era el segon de la categoria, perquè en la primera volta m'havia superat un altre corredor que semblava també de la meva categoria. Total, vaig acabar els 5km en 22m i 9 segons, lluny, lògicament, de la marca de la setmana passada a Viladecans, com era previsible. Al comprovar la classificació vaig veure que havia quedat 4rt de la meva categoria, a 4 segons del tercer. Estava clar que el corredor al qual m'havia apropat a les acaballes de la cursa no era el segon de la meva franja d'edat, sinó el tercer. Què hi farem ! Tant se val. La cursa és magnífica i la recomano encaridament. El vencedor va ser el Juanma Álvarez i el segon, l'incombustible Benito Ojeda.  

Es corre molt bé a Viladecans i... a Tarragona, també !

Arribant a la meta a Viladecans (foto: La Sansi)

L'any passat no vaig poder fer-la, la Sansi de Viladecans, de 5 Km, però enguany he tingut l'oportunitat de prendre-hi part. No tenia cap objectiu especial. Simplement veure com em trobava després d'unes quantes setmanes d'incloure entrenaments de qualitat de cara a la Marató de la Costa Daurada Tarragona 2017, del pròxim 17/01/2016. Baixar dels 22 minuts era el què tenia al cap, però. Vaig poder sortir molt endavant. Als 400 metres de cursa, la llebre de 20 minuts i el grupet que tenia al darrera, em van passar. Normal, vaig pensar. Però per la meva sorpresa vaig veure que els tenia a escassament 30 metres davant meu i que no se m'escapaven. Això volia dir que jo estava anant a 4m/km. Ràpid per a mí. Però la cosa no va quedar aquí. Sense fer cap esforç sobrehumà em vaig enganxar amb ells. La llebre estava fent una feina magnífica. Vam passar el km 1,5 en 6 minuts. Clavat el ritme. El Km 2, en 8 minuts. Novament clavat ! i el 2,5 en 10 minuts justos. Increïble ! Un rellotge ! I el més increïble per a mí. Jo encara aguantava. I ja havia passat mitja cursa ! Els entrenaments de qualitat amb sèries de 2.000 i 3.000 metres i pujades d'un minut i mig i d'1 minut, diria que es notaven, d'alguna manera. Una mica abans del km 3, però, el grup se'm va començar a escapar, ara sí que definitivament. Era conscient que me n'havia beneficiat i que ara tocava patir la part final de la cursa lluitant sol. Perquè em vaig quedar sol. Havia fet el Km 1 en 4,02 i el km 2 en 3,57. Però al km 3 ja m'en vaig anar a 4,09. Estava clar que em seria impossible baixar dels 20 minuts, cosa que se m'havia passat pel cap al veure que aguantava molta més estona de la que em podia imaginar el ritme de 4m/km. Total, que estan en aquestes cabòries, vaig passar el Km 4 en 4,17. Absolutament descartat el sub 20, però estava clar que per poc que ho fes mínimament bé en l'últim km podria baixar dels 21m. Dit i fet. Vaig prèmer l'accelerador tant com vaig poder... i recompensa ! Vaig entrar en 20 minuts i 33 segons. L'últim Km en 4,06. Millor marca en 5 km dels últims 3 anys ! Molt content i confirmant, una vegada més, que si fas una mica de qualitat en els entrenaments, els resultats milloren.  Ah... I la llebre dels 20 minuts va entrar a la meta exactament en 20 minuts. No podia ser d'una altra manera ! ;-)

Presentació de la MCD  (Foto: Running Solutions)

Avui dimarts he tingut l'honor de presentar a Tarragona la MCD, la Marató de la Costa Daurada 2017, que es disputarà, com deia, el 17 de gener del 2016. S'hi farà també un 10K i un 30K, com li agrada anomenar el 10 mil i els 30 quilòmetres al Juanan Fernández, de Running Solutions, l'organitzador i dinamitzador de les comarques tarragonines de les curses de fons i triatlons. També han estat a la presentació en Ramon Cuadrat, el gerent del patronat d'Esports de Tarragona, i la Gemma Solé, com a representant territorial de l'Esport a Tarragona de la Generalitat de Catalunya. Enguany la gran atracció de la MCD serà el gran Martín Fiz. No necessita gaires presentacions. Com a èxit més recent, acaba de guanyar, el passat 1 de novembre, la marató de Nova York a la categoria de 50 a 55 anys --en té 52--, amb un temps de 2h 34m 33s superant també tots els veterans de 45 a 49 anys !! Impressionant. A Tarragona correrà els 30 quilòmetres. La MCD, que està agermanada amb els Jocs del Mediterrani que es faran a Tarragona al 2017, és una cursa molt recomenable. De veritat.

Amb el gran Martin Fiz (Foto: M. Majoral)

Ganes que arribin els JJMM17 (Foto:JJMM17)

6è any consecutiu a Mataró

És, sens dubte, una de les mitges maratons més clàssiques de Catalunya. Ha arribat enguany a l'edició número 18. L'he corregut 8 cops. La primera al 2003, amb el millor registre (1h 28m 26s... que lluny queda...!) Després l'he feta al 2008-10-11-12-13-14 i 2015. Ahir vaig fer el pitjor registre de sempre: 1h 39m 48s. Però vaig quedar satisfet, m'explico. Per començar, el circuit ha canviat una mica. En concret, en els primers 5 quilòmetres. Ara sortim del Parc Central i anem direcció a Argentona. La carretera és ondulada, puja i baixa, i per tant el desgast que fas allà és important. No el notes gaire, potser, perquè és al començament, però després, quan necessites forces per anar a ritme al pla, segurament no les trobes perquè les has gastades al començament. No tenia un objectiu de marca fixat. Vaig pensar aviam què sortiria després del pla d'entrenament que estic seguint des de finals d'octubre per a la Marató de la Costa Daurada del 17 de gener. La marca final no va ser cap meravella, com deia, però vaig aconseguir dues coses importants per a mí. D'una banda que el grup de la llebre de 1h 40m no m'atrapés. De fet els vaig tenir bona part de la cursa trepitjant-me els talons. I l'altra cosa que em satisfà és que vaig ser capaç de mantenir un ritme molt constant del Km 13 al 19 (4,41-43-43-43-45-44-43). Llàstima no tenir més forces perquè aquest ritmet hagués estat de 4,39...  Els dos últims quilòmetres, com sempre, durs. La rampa del Km 20 et deixa mig clavat. El vaig fer en 5,21. Després, el 21,097, el vaig fer en 5,12, sensiblement més ràpid ja que una part d'aquest últim quilòmetre és pla amb tendència a baixar.

Hi havia sortides cada 3 minuts. Per això el crono marca 1h 43m

Pel què fa a l'organització, em va semblar molt bona en línies generals, amb una excepció. El lliurament de pitralls, si bé era diligent, va fer-nos patir a molts. Diria que no hi havia suficient gent per a repartir-los per una cursa amb 3.000 corredors. Una cúa molt llarga, que de fet no era tal, ja que un camió impedia que la cúa es pogués fer normalment. Quan falta menys de 45 minuts per a l'inici de la cursa i veus que la cúa dels pitralls no acaba d'avançar i tens molta gent davant, et poses nerviós... En fi, crec que és un detall fàcilment solucionable.
Diumenge que vé faré el 5.000 de la Sansi de Viladecans. He preferit no fer la Mitja de Vilanova. Aquesta setmana faré una tiradeta de 1h 50m, a més d'una sessió amb 4x2.000 i una altra amb 8 pujades d'1 minut, en dos blocs de 4. Més qualitat i menys quilòmetres. Veurem...

Rècord de 10.000

           No. No és que hagi batut la meva marca de 10km. Ja m'agradaria. Està en 37m 45s i és de fa 13 anys. És evident que mai ni la batré ni m'hi acostaré. El motiu del títol d'aquesta entrada és que ahir vaig superar el número de curses de 10 Km en un sol any. Ahir vaig córrer a La Sagrera i va ser el meu 10.000 número 22 del 2015. El rècord el tenia en 21 al 2013. La d'ahir va ser la 39a cursa del 2015. Si no hi ha cap imprevist, calculo acabar l'any amb 43 curses. Força menys que els últims 2 anys, en els quals vaig acabar amb 55 curses, tant al 2013 com al 2014.

En ple esforç (Foto: Albert Oviedo)

 Fets aquests aclariments, com deia, ahir vaig córrer la cursa de La Sagrera. Me n'havien parlat molt bé d'aquesta cursa, la segona més antiga de Barcelona, just després de la Jean Bouin. Ahir va cumplir la 38a edició, tot un èxit. M'havien dit que era una cursa molt plana i per tant ràpida. I certament és així, però també és cert que hi ha un bon grapat de carrers que tiren cap a munt, i encara que sigui lleu, la pujada continuada finalment et fa perdre velocitat. I després, en els carrers amb tendència a baixar, no acabes de recuperar. Almenys és el meu cas. Al tractar-se de dues voltes idèntiques de 5 Km, un cop feta la primera volta, ja saps el què et trobaràs en la segona. Vaig passar el 5.000 en 22m i 26s. En cas de doblar: 44,52. Molt justet per baixar dels 45 minuts que els que seguiu el blog ja sabeu que és per on em moc ara, pel què fa a temps en un 10.000. Pensava que el pas del 5.000 seria una mica millor, però em vaig mantenir en la idea de baixar almenys dels 45 minuts. No m'havia reservat gens en la primera volta, per tant tenia clar que podria punxar en qualsevol moment, però no vaig renunciar a intentar aconseguir l'objectiu. Cap al Km 6 un parell de noies em van avançar i se'm van escapar uns metres. Les veia tota l'estona. I em vaig motivar intentant atrapar-les. Cap el 7,5-8 ho vaig aconseguir. Sens dubte això va fer que pogués aconseguir l'objectiu.

A la meta (Foto Wai-Shan Serradell)

Vaig acabar en 44m i 45s. A més vaig fer la segona volta més ràpida que la primera. 5 segons, en concret. Encantadíssim de la vida !! El dia va acompanyar molt. Temperatura fresqueta, com toca ara, però res d'especial tenint en compte que la cursa va començar a dos quarts de 9 del matí. Només havia dormit 4 hores. Després vaig poder fer una mica de migdiada abans d'anar a treballar. Diumenge que vé faré la Mitja Marató de Mataró. Una altra ben clàssica que procuro fer cada any.

10 Jean Bouin

Creuant la meta, amb maneguets grocs

Repassant les meves dades, he vist que ahir vaig córrer per desena vegada la mítica Jean Bouin. Vaig debutar al 1997, --sense comptar un cop que la vaig fer amb el cole, amb 11 o 12 anys-- però després, per una o altra raó, no la vaig córrer més fins el 2007. Des d'aleshores, no he faltat mai a la cita. I repassant els cronos veig que el millor registre el vaig fer al 2007 (40,48), quasi el mateix que al 2008 (40,50) Com els anys que cumplim, en això del córrer els minuts també es van "cumplint". Aquests registres em queden ara moooolt lluny. Llei de vida. L'important és poder continuar corrent. 

Primera Jean Bouin, al 1997 (Foto: EMD)

Ahir, abans de la cursa, l'Arcadi em va preguntar: "Què penses fer, avui?" "El què surti", li vaig contestar. Comença la cursa i l'Arcadi se'n va amb l'Andreu Ballbé. Els veig uns metres davant meu. La sortida de la Jean Bouin és molt ràpida. Jo estava anant a 4 i poc, Per tant ells havien sortit encara més ràpid. Un cop ja a la Gran Via, veig l'Arcadi uns 7 segons per davant meu i a l'Andreu el perdo de vista. L'Arcadi i jo anem a la mateixa velocitat perquè ni m'acosto ni s'allunya. Passo els km en 4,13-17-23-19-19. A l'alçada del Km 4 se m'acosta una noia i em diu que se m'enganxa perquè vaig com un rellotge. " A 4,20" li dic a ull. De fet vaig una miqueta més ràpid. Passem el 5.000 en 21,31. Hem fet la part més senzilla del recorregut. Els últims 2-2,5km són durs. Paral.lel i c/Lleida, sobretot. Començo a pensar en el què em queda i la noia que em seguia em va deixant. Se m'escapa definitivament poc abans d'arribar a Colom. A l'Arcadi ja ni el veig. He alentit clarament el ritme abans d'hora. Passo el 6 en 4,24 (encara), però el 7 me'n vaig a 4,31. Malament, penso. I pensar en negatiu mai no és bo. Al Paral.lel encara aguanto al començament, però passo el 8 en 4,47. És el què hi ha. Enfilo el carrer Lleida sense saber a quina alçada deixarem de pujar-lo. Quan veig que voltarem completament el Palau dels Esports, tinc clar que la pujada serà complicada. Efectivament. Ja ni vull mirar el crono perquè vaig lent. Acabo el 9 en 4,49 i entro a meta en 44 minuts i 53s després de fer l'últim km en 4,48. Bé. El desastre, al final no ha estat tant com em pensava. Actualment, baixar de 45m en un 10.000 està força bé per a mí i més encara si la segona part és més dura i a sobre hi ha una pujada, quasi al final, notable, com era el cas. Ah... L'Arcadi va fer un gran crono: 43,47, la seva millor marca en els últims 3 anys. Era el seu 10.000 número 200 i el volia celebrar amb un bon registre. I a fe que ho va aconseguir ! Per a mí va ser el 10.000 número 222. 

    Pròxima cita, 10 Km de La Sagrera, la segona cursa més antiga de Barcelona, just després de... la Jean Bouin !!

Millorant a Les Franqueses

Arribant a meta (Foto: A 4 el Km)

És una bona cursa els 10 Km de Les Franqueses del Vallès. Els amics del club A 4 el Km, amb el Jaume Aragonès al capdevant, l'organitzen amb molta estimació. I, com no pot ser d'una altra manera, tot funciona a la perfecció. I s'agraeix. La de diumenge era la quarta edició. De les 3 anteriors, dues les havia corregudes. L'any passat vaig acabar-la en 44m 11s. Em semblava certament difícil acostar-me a aquest registre, però tenia clar que ho intentaria. Vaig sortir un pèl endarrerit i vaig trigar uns 9 segons en creuar l'arc de sortida. Cap problema perquè de seguida vaig tenir espai per córrer còmodament. Tenia clar que el circuit, que era de 5 km, tenia bàsicament tres pujades. Una al km 1, que era una rampa notable, seguit d'un suau ascens continuat. Una segona rampa cap el 2,5, menys costeruda que la primera, però més llarga. I finalment, la pujada de La Rambla, llargueta però còmoda, entre el 3,5 i el 4. Els de la cursa de 10Km haviem de fer dues voltes, per tant, les pujades es repetien. El circuit, però, també tenia les seves corresponents baixades en les quals es pot arribar a recuperar bastant del què es perd a les pujades. Almenys és el què em va semblar. Vaig completar la primera volta amb parcials de 4,06-54-10-06-19 per un total de 21,55. Si era capaç de repetir en la segona volta, baixava de 44 minuts (43,50)! Això em va animar. Sabia que seria complicat, però estava decidit a intentar-ho. Els parcials dels km 6 i 7 no van ser per llançar coets al fer 4,36 i 5,05, respectivament. Però no em vaig rendir. Confiava en les baixades. Els últims 3 km vaig fer-los en 4,12-04-08. Especialment notable l'últim, 11 segons més ràpid que en la primera volta. Al final 44m 03s. No vaig baixar dels 44m, però m'hi vaig quedar molt aprop. Tinc de millor marca del 2015 en 10km 43,53, fets al gener a Vilafranca del Penedès. O sigui, que no m'hi vaig quedar gaire lluny. I a més vaig millorar de 8 segons el registre del 2014 a Les Franqueses. Vaig quedar content.

  Diumenge que ve arriba la clàssica de les clàssiques: la Jean Bouin. Allà hi seré.  

M'esperava una miqueta més

Entrant a meta (Foto: E. Peiroten)

 Per segona vegada corria a Sant Feliu de Llobregat, però per primer cop hi feia allí un 10.000. La primera vegada que hi vaig anar, al 2012, només s'hi feia cursa de 5Km. I recordo que em va sortir prou bé, perquè vaig baixar dels 20 minuts. Amb aquesta referència, certament pensava que podria fer un registre arregladet. Com que a Sabadell, el 18 d'octubre, havia baixat dels 45 minuts en un recorregut amb pujades, pensava que a Sant Feliu, pràcticament pla del tot, podria fer-ho bé. Doncs no pas. Coses que passen... Vaig sortir endarrerit, massa potser, però no vaig trobar obstacles perquè la via era prou ample. Tenia al costat, gairebé, la llebre de 45 minuts. La meva idea era anar amb ella i intentar deixar-la a partir de km 5. Impossible. Només donar-se la sortida, la llebre es va posar a esprintar, gairebé. Vaig calcular, mirant el meu crono, que com a mínim es va posar a 3,30, o sigui 1 minut/km més ràpid del què li tocava. Jo em vaig posar al ritme marcat i la llebre s'allunyava ràpidament. Lògicament, la vaig deixar estar. Durant els primers 5 o 6 km vaig comprovar que duia un petit coixí de segons per baixar dels 45 minuts si mantenia la velocitat fins al final. Però no vaig ser capaç. Al final vaig entrar a la meta de la pista d'atletisme en 45 minuts i 23 segons. No vaig recordar-me de comentar el tema de la llebre. Devia haver arribat molt abans del temps demanat, dic jo... Vull felicitar, per cert, el meu company de TV3, Bernat Solé. Va baixar dels 45 minuts per primera vegada. Gran cursa, Bernat !  Em vaig trobar amb en Xavi Crespo, ex jugador de bàsquet del Barça i de la Penya, entre d'altres. Bon paio !! Sempre que ens veiem riem molt. Ara està a Sport Voyagers. Entreu a la seva web. Si sou corredors i us agrada viatjar, segur que hi trobareu coses interessants !

Amb en Xavi Crespo

  Segueixo el plànning d'entrenament per a la Marató de Tarragona del 17 de gener. Aquesta és una setmana que faré un grapadet de quilòmetres. Diumenge correré els 10 km de Les Franqueses. Ja els vaig fer l'any passat. Aviam si milloro una miqueta el crono, encara que ara mateix ho veig complicat...

Tercer cop a Lavern Subirats

M'agrada la cursa de Lavern Subirats. Hi vaig anar diumenge per tercer any consecutiu i segurament repetiré més vegades. Sempre tracten de meravella el corredor. Molts obsequis, gran entrepà vegetarià especialment per a mí,  pocs corredors, com en família, circuit atractiu amb pujades , baixades, terra, asfalt... Per tots els gustos, vaja. Aquest any l'única cosa és que he fet el pitjor registre de les tres participacions. Dels 45,57 de l'any passat he passat als 47,19 d'enguany. És el què hi ha.. Fa dos anys vaig fer 45,06. Aviam si l'any vinent milloro una miqueta, almenys el registre d'aquest 2015. 

Era la meva cursa número 611. Seguim sumant. Aquesta setmana encaro la segona de preparació per la Marató de Tarragona del 17 de gener del 2016. Faré dijous la primera sessió de qualitat. Dos canvis de 15 minuts. Aviam com anirà.

A les fotos, l'entrepà vegetarià, magnífic, i amb el Ferran Cardona i la seva mare. Té 90 anys !! Ningú no ho diria ! Està magnífica !!! I neda 35 piscines diàries !!!