Lleida... Per fí!!!

   

La imatge de la satisfacció (Foto: Mònica Majoral)

 Ha costat 3 anys poder fer la Marató de Lleida. Al 2022, en la primera edició, vaig agafar Covid la setmana de la cursa i no la vaig poder fer. Al 2023 em vaig lesionar i només em vaig atrevir a fer el 10.000. Enguany, ha arribat la vençuda! Era conscient que sobre el paper arribava a la cursa amb una preparació que no estava malament. Havia fet tirades de 2h, 2h 15m, 2h 30m, 2h 45m i 3h, sense arribar cap setmana als 70Km. I amb aquesta preparació ha estat suficient per aconseguir l'objectiu que m'havia fixat: fer-ho millor que a la Marató de Barcelona, al març, on vaig fer unes decebedores 4h 25m. I, efectivament, ho vaig aconseguir. La idea era sortir a 6m/km per tal d'intentar assegurar pel cap baix, baixar de 4h 20m (6m/Km són 4h 13m en total).

     No em costava gens ni mica córrer uns mica per sota fins i tot. Em movia entre 5,50 i 6. I en algun quilòmetre fins i tot baixava de 5,50. Quan això passava, mirava de posar una mica el frè. El cas és que anava superant quilòmetres i em trobava molt bé. Anava atrapant corredors que tenia per davant, en una marató força solitària. Només la vam acabar 177 maratonians. Hi ha una part de la cursa que et porta per una carretera, que tendeix a pujar, fins a Benavent de Segrià. Són ben bé uns 12km de pujada, però els vaig suportar molt bé. Pensava que en girar cúa ja es tractava d'arribar novament a Lleida per "rematar" la marató.

     El cas és que em vaig plantar a la meta en 4h 7 m i 14s. Una marca boníssima per a mí. En els últims 6 anys, no havia baixat de les 4h 14m en cap de les 9 maratons que he fet. I en l'última, com he explicat --Barcelona 2024-- el crono va ser 4h 25m. O sigui que ja us podeu imaginar la meva satisfacció. Completades les maratons de les 4 capitals catalanes i 63a del meu palmarès als 63 anys. 

     Ara ja pensant en la Marató de Doha del 17 de gener. El dubte serà si gosaré intentar les 4h? Ritme de 5m 41s/km. Veurem. Aviam com arribo...

  

A vuit dies de la marató de Lleida

   Ja la tenim aquí. L'última setmana abans d'una marató me la prenc amb moooolta calma. És per això que corro molt poquet. Penso que és el millor per arribar ben descansat a diumenge 27 d'octubre. He corregut dimarts 50 minuts i potser divendres en faré 30 més i llestos. La resta de dies, descans.

Un Cross que m'agrada, el de Santa Margarida i els Monjos (Foto: organització)

   

Dissabte 19 vaig fer el cross de Santa Margarida i els Monjos, una de les curses que miro de fer cada any. Aquesta vegada, amb la marató tant aprop, novlia forçar gens ni mica. 55-56 minuts era l'objectiu. Primera volta en 29 minuts i la segona en 27 i amb molt bones sensacions. Cursa molt relaxada. Estava més atent a no trepitjar malament enlloc i arriscar-me a torçar-me un turmell que no pas en anar ràpid.

   Ara ja pensant només en Lleida. Estic preparat! L'objectiu, sortir a 6m/km que és ritme de 4h 12m. Ho vaig intentar en l'ultima marató, a Barcelona, al març, i vaig fer salat. Crec que ara estic una mica més preparat. Diumenge, la solució!

Estic encantat!

      La veritat és que no me'n sé avenir. Estic preparant la Marató de Lleida del 27 d'octubre. I resulta que gairebé sembla que estic preparant 10 mils, perquè he estat capaç, en dues setmanes consecutives, de baixar dels 50 minuts, quan pensava que ja era pràcticament impossible que ho aconseguís. Bé. El cas és que el 29 de setembre vaig córrer la cursa de la Mercè --cursa sempre especial perquè és on vaig debutar en el món del córrer-- i vaig acabar en 49 minuts i 40 segons. L'ajut de l'amic "Txapela" va ser fonamental. Em va tirar fins el km 6 per a què no baixés el ritme d'uns quants segons per sota de 5m/km. El marge era petit i sabent que al final quedava l'ascens d'El Paral·lel no creia que pogués baixar dels 50 minuts. En "Txapela" es va despenjar al km 6 ja que estava molt curt d'entrenament i no volia forçar. Quan vaig començar l'ascens vaig veure que era més curt del què em pensava i que si apretava les dents, igual aconseguiria baixar dels 50 minuts. Dit i fet. Com deia, 49,40 i més content que un gínjol.

Sortida de la Mercè (Foto: JL. Blanco)

     I el 6 d'octubre he tornat a Sant Andreu de la Barca a fer-hi el 10K de tardor. No el corria des del 2016. Aleshores vaig fer 46,42. A Sant Andreu de la Barca vaig còrrer per primer cop el 25 de maig del 1998. Aleshores era una cursa de 6,7 Km. Quan vaig tornar-hi, el 10 d'octubre del 2010 --el 10 del 10 del 10-- vaig completar-la en 44m i 10s i la millor marca la vaig aconseguir un any després, amb 41m i 54s.

      Bé. Amb aquests precedents i amb el sub50 d'una setmana abans a la Mercè, a més de saber que el circuit --al qual es donen dues voltes-- té alguns pendents notables, també baixades, tot sigui dit, no aspirava a fer-ho gaire millor que en 51-52 minuts. Abans de començar hem fet tres quilometrets d'escalfament amb l'Arcadi. Quan he començat, de seguida he vist que no em costava gens deixar endarrera la llebre dels 50 minuts. I he anat fent, aviam, si m'atraparia la llebre o no. Era un alicient. Tenia la llebre, però pel darrera, i en els girs anava veient si se m'acostava o no. He comprovat que la mantenia pràcticament a ratlla. Jo estava corrent a ritme de 4,55-4,58, fins i tot a les pujades. Això és el que m'ha animat a intentar fer un segon sub50 consecutiu. La primera volta l'he passat en 24m i 37s. El marge era petit, però era possible. I dit i fet: 2a volta en 24,53, 16 segons més lenta que la primera, però encara m'han sobrat 30 segons. He acabat en 49 minuts i 30 segons. Millor marca de l'any, superant en 10 segons el registre d'una setmana abans a la Mercè. Més no es pot demanar! 

A Sant Andreu de la Barca (Foto: Gabriel Miquel)

 

     Quan vaig començar a córrer, els 3 primers 10K (Sants, Mediterrani i Sabadell) els vaig fer en 49 minuts. En tres diumenges consecutius. Que 27 anys després encara sigui capaç de fer-ne 2 de seguits també en 49 minuts, la veritat és que m'omple d'alegria.

Seguim!!

 

Estrena

Braços amunt. Pel Martí (Foto:Pako Beer)

      Mai no havia corregut els 10Km de Molins de Rei. Ja tocava, doncs. M'imaginava una cursa molt plana i la veritat és que hi havia alguns carrers força costeruts, amb pujades curtes excepte a les acaballes de la cursa on l'ascens era llarg i continuat. La meva intenció era intentar baixar del 52 minuts. A l'anar veient que hi havia pujades, em vaig anant fent a la idea que no ho aconseguiria pas. Però en meta vaig marcar 51m 44s. L'alegria dura poc, perquè el GPS va marcar uns escassos 9,82Km, cosa que explica la marca que vaig aconseguir. El dia era perfecte, gens de calor, gens de sol, temperatura ideal. Bona cursa, en definitiva. La pròxima serà la de la Mercè.

A 10 curses de les 900

 

A la cursa de la Plaça de la Farga, al pas pel primer quilòmetre (Foto: JJ Vico)

Dissabte 31 d'agost vaig fer dues curses. Totes dues curtes, però ben diferents, no només per la distància. Al matí la cursa de la Festa Major de la Plaça de la Farga, a Barcelona. 2km, en un circuit al qual es donaven dues voltes. L'havia fet un cop fa 7 anys amb 8m i 4s. Ara, amb baixar dels 10 minuts ja estava satisfet. Vaig acabar en 9m 21s, per tant, ben content! Un exemple de com ha de ser una cursa de festa major: que sigui una gran festa i assequible per a tothom. Em sap greu, però no puc dir el mateix de la cursa que vaig fer a la tarda, la de la Festa Major de Matadepera. No m'agrada criticar les curses perquè el què hem de fer els corredors és agraïr que hi hagi qui pensa en nosaltres els corredors i es desviu per organitzar curses. Però no me'n puc estar de dir que, per a mi, aquesta cursa de Matadepera, tenia poc de festa major, entesa com una cursa per a gaudir i passar una bona estona. Fa molts anys, tants com 23, l'havia feta. Aleshores eren 7 Km, aproximadament. Enguany eren 6. La diferència principal és que al 2001 era una cursa que passava pels carrers del poble i poc més. No la recordo especialment dura, a diferència de la del 2024. La segona part de la prova, quan passa pel camp de golf, és duríssima. El camp té unes pujades que ens va obligar a la majoria dels participants a fer una estona de caminar davant la impossibilitat d'acabar corrents els pendents que hi havia. En acabar em van dir que el circuit l'havia dissenyat en Just Sociats, corredor de muntanya. Aleshores ho vaig entendre tot. Penso que una cursa de Festa Major ha de ser més assequible, atlèticament parlant. Fins i tot penso que fent-la en el sentit contrari al qual vam córrer, amb la part més dura en baixada, tot hauria estat una mica millor. En fi....només és una opinió. Amb aquestes dues curses ja he arribat a les 890!

Millorant a Ripollet

L'aigua del terra era d'una mànega que ens refrescava (Foto: Pako Beer)

     Feia molt de temps que no millorava en una cursa d'un any a l'altre. I ha passat en una de les que, habitualment, més em costen: els 10K de Festa Major de Ripollet. Al 2023 va ploure el què no està escrit. El resultat va ser un temps decebedor de quasi 54 minuts. Enguany, amb el recorregut una mica canviat, la veritat és que se m'ha donat força bé. No és una cursa per fer grans marques, perquè té pujades notables, i, a més, acostuma a fer calor. El meu objetiu era baixar dels 54 minuts i fer millor marca que l'any passat. I ho vaig aconseguir: 52m 21s que em van deixar prou satisfet al baixar de 53 i amb marge.

     Pròximes curses, els 2 Km de la Plaça de la Farga i els 6,5 Km de Festa Major de Matadepera. Totes dues curses el mateix dia: dissabte 31 d'agost; una al matí i l'altra a la tarda. I el 8 de setembre, si la feina m'ho permet, faré els 10Km de Sabadell de Festa Major. L'any passat la vaig córrer lesionat.

Manlleu, per tercer cop

La foto ja clàssica que em faig quan corro els 5Km de Manlleu (selfie)

   

Cada 15 d'agost es corre la cursa de Festa Major de Manlleu. Són 5Km i per a mí és un bon test després d'haver iniciat la temporada un mes abans. Després d'haver-la fet al 2017 i al 2022 amb cronos de 22,47 i 24,48, respectivament, ja sabia que aquesta vegada difícilment baixaria dels 25 minuts. Com diem sovint amb l'Arcadi, on abans erem capaços d'anar a 4, ara anem a 5... i d'aquí a un temps no massa llunyà, anirem a 6... 

    De seguida vaig veure que anava ben encaminat ja que els dos primers quilòmetres els vaig fer en 5,03 i 5,14. Impossible ja baixar de 25. Confirmat en el Km 3 i 4, fets en 5,11 i 5,16. L'esperit competitiu --què sinó, si estic competint, oi?-- em va portar a intentar atrapar una noia que tenia al davant. Vag fer el què vaig poder, massa tard, potser, quan vaig comprovar que no m'acostava a ella, i que per tant deviem anar al mateix ritme. L'esforç no va ser reexit. Va entrar just davant meu. Tot plegat va fer que acabés l'últim km en 4,53!! Quina gran cosa, oi? Mode ironia, evidentment...;-)) Al final temps total de 25 minuts i 25 segons. El 175 de 273 arribats. I seguim. Segurament la pròxima cita amb l'asfalt, el 10K de Ripollet, del 25 d'agost.  

Quina calorada...!

Arribant a la meta (Foto: JL Blanco)

 

        Córrer la cursa de festa major de Santa Cristina d'Aro, el 20 de juliol, és una aposta segura a què passaràs una bona estona de calor. I així va ser. En principi era un 10K, però el meu GPS em va donar 9,62 Km. Per tant, entenc que li faltaven alguns metres. Pocs corredors i primera cursa de la temporada 24-25. La meva idea era baixar de 55m (promig 5.30/Km en cas que hagués estat un 10.000). Els dos primers quilòmetres els vaig fer massa ràpid: 5,05 i 5:09 I ho vaig pagar fent els quilòmetres cada cop més lents. Típica sortida de cavall i arribada de burro. Més fàcil que passi en una primera cursa de temporada, però vaja... 

        Els següents parcials van ser: 5,19-29-36-34-42-36; i el km 9 va sortir en 6,20!!! Súper petat!!! Els últims 600 metres vaig millorar (5,21). Total, vaig acabar en 53m i 8 segons, en 5.31 de promig, per tant, hauria fet 55m, en cas de 10Km. Predicció encertada! Qui no es conforma és ben bé perquè no ho vol ;-))) Aviam si sóc capaç de perdre una miqueta de pes per poder anar més rapidet...

Quart cop a Pineda

Enfilant una de les poquíssimes pujades de la cursa de Pineda (Foto: Manuel Martínez)

 

   Vaig córrer a Pineda per primera vegada al 2003. Ha plogut. Marca d'aleshores: 39,06. Vaig repetir l'any següent (41:07) i no la vaig tornar a fer fins el 2021 --17 anys després-- amb una marca de 51,30. 10 minuts més que l'últim cop. Com que ja fa molt de temps que corro, la veritat és que ja em conec força bé i més o menys sé el què puc donar en cada cursa, segons les circumstàncies del moment.

L'entrada a meta, al camp de futbol (Foto: Manuel Martínez)

     A Pineda tenia la idea que podria fer 52:30 (ritme 5:15) i vaig sortir amb la idea d'anar al ritme de 5:15 des del primer km. I la veritat és que ho vaig quadrar bastant. 5,14-16-17-18 van ser els temps de pas dels primers 4 quilòmetres. Al km 5 vaig alentir-me (5:23) i, conscient d'això, vaig mirar d'accelerar una miqueta per a compensar-ho. 5'17-10-13-18 van ser els temps de pas del  6-7-8 i Km 9. L'últim va ser el més lent de tots, 5:27, ja que tenia una miqueta de pujada. El cas és que vaig acabar amb 52m i 36 segons, quasi quadrat! Només em vaig "passar" 6 segons. Satisfet vaig quedar al ser capaç de predir què podria fer. Va ser la meva cursa número 885. I el 10.000 número 322. Seguim! 

Dues curses seguides!

   Fa uns anys, fer dues curses seguides volia dir fer-les el mateix dia. Per exemple una al matí i l'altra a la tarda. Un doblet, vaja. Ara la cosa és una mica diferent... Ara és fer-ne dues en dos caps de setmana seguits. L'edat no perdona...

Saludant al fotògraf, el gran Polito!

Diumenge 12 de maig vaig fer la cursa Entrecultures, pel parc del Llobregat, a Cornellà. Un bon lloc per córrer al ser tot molt planer. Eren 14Km. No em va sortir malament del tot. El GPS em va donar 14,31 Km per un total de 1h 16m i 29s (ritme de 5,21/Km). Penso que puc anar un pèl més rapidet, però ara mateix és el què hi ha. Especialment si em puc treure la sempiterna molèstia de la cicatriu a l'isquio de la cama esquerra.

Entrant a la meta a Sant Quirze (Foto: organització)

I el cap de setmana següent, el 19 de maig, vaig tornar a fer la cursa de Sant Quirze del Vallès, 10Km, que no feia des del 2019. Era la 5a vegada que hi anava. Ja sabia que seria la primera vegada que no baixaria dels 50 minuts. I així va ser: 53m 55s. (5,23/km). Es una cursa prou costeruda en un circuit de 5Km al qual es donen dues voltes. Vaig mirar de donar tot el què tenia, però no és gaire el què tinc. Cal gaudir el què fem i oblidar-nos del què fèiem, en quan a crono. Però costa, tot sigui dit. Almenys a mí.

Anem sumant...

 

Sortida de la Cursa Nocturna de l'Hospitalet

     Després de la Marató de Barcelona he sumat, de moment, dues curses més. El 13 d'abril vaig córrer per segon any consecutiu, els 10Km nocturns de l'Hospitalet. És la cursa popular més multitudinària de fora de Barcelona. Crec que  es van superar els 7.000 corredors. Vaig fer 1m i 7 segons més que fa un any, i vaig acabar en 50m i 52 segons. Baixar de 50m en un 10K ja comença a ser molt difícil per a mí. El dolor en l'isquiotibial de la cama esquerra i entrenar poc, fa que sigui lent.

En ple esforç a la Cursa del Riu de Cornellà (Foto: Pako Beer)

       I el 28 d'abril vaig fer el 7Km del Riu a Cornellà de Llobregat. Al maig del 2021 n'havia fet una molt similar pels mateixos indrets i també em va sortir més lenta del què m'esperava. Avui eren dues voltes per acabar fent 7 Km, però el GPS m'ha donat 6,8Km. El meu isquio esquerra em té força martiritzat. Entenc que no m'ajuda gens i que em limita la velocitat. El cas és que he acabat en 35 minuts i 40 segons a una mitjana de 5,14 m/km. Molt discret, el temps.. Què hi farem...! M'ha agradat que he estat una bona estona aguantant-li el ritme a un altre corredor --Fèlix, deia el seu dorsal-- i en l'últim quilòmetre he pogut deixar-lo enrera.  

Una més al sac

A Plaça Urquinaona, al km 41,5. Cara d'esforç. (Foto Pako Beer)

Ha caigut una nova marató. La 62a. Ha estat la de Barcelona, que ja l'he correguda, amb aquesta, 19 cops. 15 mesos després d'haver fet l'última, a Egipte. La de casa sempre és una marató especial. Aquest any més encara ja que el recorregut s'havia canviat força. Molta presència de l'Eixample, parts del recorregut igual que l'habitual, però en sentit contrari (Paral·lel, Façana Litoral...) i la part de Diagonal Mar, que arriba més avançada la marató que abans. Ara s'hi circula més enllà del km 31. En línees generals el recorregut em va semblar molt bé.

Em vaig autoenganyar dient-me que podria fer 4:12-4:14. Però no estava prou entrenat com per aconseguir-ho. A més els resultats de les últimes maratons m'indicaven que aspirar a aquest registre era agoserat. I així va ser. Vaig sortir a 6m/km. Diria que ho vaig aconseguir mantenir no massa, ja que vaig passar la mitja en 2h 10m, 4 minuts més lent del que tocaria. Doblar era 4:20, o sigui, que del 4:12-4:14 ja me'n podia acomiadar. Vaig pensar en buscar el 4:20, però. Els reptes que no faltin! 

Una altra marató a la saca! (Foto: JL Blanco)

Al km 29, contratemps. Es va acabar la bateria del rellotge. A partir d'allà, doncs, vaig córrer a cegues en quant a control de ritmes de pas. Poc després em vaig trobar el Vicenç Solé. Em va animar veure que l'atrapava i el passava sense dificultats. El cas és que vaig arribar a la meta en 4h 25m 43s, a 6,18m/km de mitjana. Marca discretíssima pero és el què valc ara mateix. Vaig quedar decebut, però passades unes hores, donant-li voltes, vaig pensar que si no m'hagués autoenganyat i hagués aspirat a 4h 30m, al fer 4h 25, hauria quedat prou satisfet. Tant senzill com això.

                                                         L'arribada "triomfal"! (JL Blanco)

Al tenir 62 maratons i ja 63 anys, em cal fer una marató més aquest 2024 per quadrar l'edat i el número de maratons. La idea és fer la de Lleida, el 27 d'octubre. Porten dues edicions i per tenir jo Covid en la primera, i per haver-me lesionat en la segona, no l'he poguda fer, encara. Aviam si a la tercera va la vençuda! 

  

La Marató de Barcelona ja és aquí!

Els últims metres a la Mitja de Granollers (Foto: Pako Beer)

Vaig còrrer l'última tirada llarga a la Mitja de Granollers el 25 de febrer. Vaig fer 10Km previs i, després, la cursa. Vaig acabar en 1h i 55m, una mica millor que a la mitja de Barcelona on no vaig fer prèvia. Per tant, el registre a Granollers no està malament. Des de Granollers m'he relaxat molt. Tant que només he corregut 3 dies. No crec que m'afecti per Barcelona --espero!-- i aviam com va tot. El recorregut és diferent, amb molts quilòmetres a l'Eixample, cosa que em sembla bé, ja que és una de les zones més emblemàtiques de la ciutat. Tinc clar que sortiré a 6m/km amb l'objectiu de baixar de 4h 12m. Igual és agoserat, ja que en les últimes maratons no he baixat de 4:14. Serà el repte, en la 19a vegada que faré la Marató de casa.

A un mes de la Marató de Barcelona

Poc abans del Km 18 (Foto: Pako Beer)

 Avui tocava la Mitja Marató de Barcelona, ideal per a preparar la marató ja que està a un mes vista. He fet un escalfament de 5,5 Km per fer una mena de tiradeta llargueta. La meva idea era fer 1:51 per millorar el registre de la setmana passada a Santa Coloma de Gramenet. Però el què són les coses; tot i ser avui un recorregut més favorable, he anat més lent. Sensiblement més lent. A Santa Coloma vaig acabar en 1:52 i avui he fet 1:58:08. 6 minuts més, cosa que m'ha semblat una exageració. I el cas és que m'he trobat bé en tota la cursa. La veritat és que no entenc el perquè d'aquest crono tan dolent. En fi, coses que passen.

 El cap de setmana que vé --17 i 18 de febrer-- no faré cap cursa ja que treballo en horaris incompatibles. El 25 de febrer faré l'última tirada, aprofitant la Mitja de Granollers. El 2 i 3 de març no en faré cap ja que estaré a l'estranger, i el 10 de març serà la gran cita. La marató número 62 del meu palmarès, que espero fer dignament. Veurem. Tindré 9 mesos més per a fer la marató 63 i quadrar el número de maratons amb la meva edat.

Recta final

     La marató de Barcelona és a tocar, escassament a un mes vista i, per tant, ara cal fer uns quants quilòmetres més dels que faig habitualment. Les mitges maratons d'aquesta època són molt ben rebudes perquè permeten fer bons entrenaments. En aquesta línia vaig completar la mitja de Santa Coloma de Gramenet per segon any consecutiu. Enguany vaig fer 6 quilòmetres previs. Després em vaig trobar força bé i amb ganes de fer un bon registre com l'any passat, però aquesta vegada no va sortir tant bé, ni de lluny. Vaig acabar en 1h 52m 33s, mentre que fa un any hi vaig invertir-hi 5 minuts menys. És una diferència molt gran, trobo, d'un any a l'altre. És cert que al 2023 venia de la Marató de Luxor un mes abans i aquesta vegada, al 2024, com deia, vaig fer 6 km previs. Pot ser que tinguin alguna incidència en el rendiment.

   

Corrent per Santa Coloma de Gramenet (Foto: David Patán)

     En qualsevol cas és el què hi ha. Vaig aconseguir fer algun quilòmetre per sota de 5m/km la qual cosa està força bé per a mi en una mitja. Pròxima cita, mitja de Barcelona amb uns 6-7 km previs.

Començar l'any

Entrant a la meta a la Mitja de Sitges (Foto: Teresa)

Per començar el 2024 he fet dues curses que intento fer cada gener: la cursa de Reis de Cornellà i la mitja de Sitges. Enguany, la cursa de reis de Cornellà es va fer el 7 de gener. Com és habitual, fred important. Són 5 km amb la pujada final, especialment, com a part més dura del recorregut. Vaig aconseguir sortir-me'n prou bé perquè vaig acabar per sota dels 24 minuts, cosa que no pensava que seria capaç de fer. 23:51, al final, un crono que em va deixar força satisfet.

Començant els 5 Km de la Cursa de Reis a Cornellà (Foto: organització)

I el diumenge següent, la mitja de Sitges per a rematar una setmana que ha estat la més fructífera en quilometratge de tota la temporada. 72km en total fent-ne divendres 17; dissabte 7 i diumenge 28, amb la mitja de Sitges i 7 km previs. 1h 52m 42s a Sitges, amb un ritme força regular tota la cursa, entre 5:10 i 5:20.  El que sí que em preocupa és que no aconsegueixo eliminar el dolor a l'isquiotibial de la cama esquerra. Després dels 28Km a Sitges, dilluns m'he aixecat ben tocat de l'isquio. Descanso entre d'altres coses perquè no em veig gaire en cor de trotar, pràcticament. Espero que poc a poc em vagi recuperant i que aquesta molèstia, que ja fa molt que dura i que vaig trampejant amb iboprufè, acabi desapareixent d'una vegada i no posi en risc la meva participació a la Marató de Barcelona del 10 de març. 

Les tradicions s'han de mantenir

Entrant amb l'Arcadi i el Xavi Sanz a la meta. La cara de satisfacció de l'Arcadi, ben lògica! 

 

Acabar l'any corrent és una tradició que molts corredors practiquem. Els que som corredors recalcitrants busquem la possibilitat de fer més d'una cursa el 31 de desembre. Aquest 2023, a més a més, al caure el 31 en diumenge, dissabte 30 hi havia també curses i era més fàcil fer-ne més d'una. En la meva vida atlètica he fet en diversos cops més d'una cursa el 31 de desembre. En concret, al 2011 vaig córrer, el mateix dia, a Lloret, al matí, i a Sabadell, a la tarda. 6 anys més tard, al 2017 vaig fer doblet el 31 corrent a Santa Coloma de Cervelló, al matí i la cursa dels Nassos, a Barcelona, a la tarda. Aquests dos últims anys, però, al 2022 i al 2023, m'he superat. L'any passat vaig fer 3 curses en un sol dia: el 5K i el 10K de la cursa del Capó, al matí, i la Sant Silvestre de Sabadell, a la tarda. Aquest 2023 la intenció era fer el mateix --tres curses en un sol dia-- afegint-li una quarta feta el 30 de desembre. Al final m'he hagut de conformar amb fer-ne 3 en 2 dies. No he pogut fer la de Sabadell a la tarda del 31, donat que teníem convidats a sopar a casa i no podia presentar-me a les 7 de la tarda, després de la cursa...

 L'Arcadi em va proposar que l'acompanyés ja que ho tenia calculat per a completar els seus primers 100.000 km corrent, el dia 31. Li faltaven 30 Km i tenia tres curses per arribar a la xifra desitjada: la Cursa del Capó, a Castelldefels, el 30 de desembre, de 6,5 Km; i la Sant Silvestre de Badalona, on per horari es podien córrer seguides la cursa de 5 Km i, encabat, la de 10 Km. En total sortien 21,5 km. En feien falta 9,5 Km més. Cap problema. El dia 30 calia fer-ne 10 i el 31, 20 Km. Afegint l'escalfament i el refredament a la cursa del Capó, en vam fer 10 dissabte. I diumenge 31 era qüestió de fer una volta més al circuit, per sumar-ne 20. El cas és que vam tenir algun problema per aparcar a Badalona i no vam tenir temps de completar els 5 Km previs previstos. Em vam fer 4. Tot controlat! Quan vam acabar el 5K i abans que començés el 10K, vam tenir temps de trotar un quilometret per quadrar la xifra dels 100.000 Km de l'Arcadi. I tot va sortir a la perfecció. Les marques eren el de menys. Es tractava de fer els 30 Km entre els dos dies i ho vam aconseguir!!

Que tinguem tots un gran 2024!! 

Tornant a La Sagrera i estrena a Bigues

 

Des del 2015 que no hi havia tornat a córrer es 10Km de La Sagrera, una de les curses més antigues de Barcelona. Com ara és habitual, l'objectiu, el passat 17 de desembre,.era acostar-me als 50 minuts el màxim possible. Vaig quedar molt satisfet perquè la progressió va ser bona: vaig fer més ràpida la segona volta que la primera. I vaig acabar en 49 minuts i 54 segons! Tot un èxit per a mi, en aquests moments. El meu germà Manuel, com sempre, està que vola. Em va treure pràcticament 2 minuts! Quina màquina!

  

 I el 23 de desembre em vaig acostar a Bigues i Riells per a fer una cursa de muntanya, curteta --7 Km-- amb les seves lògiques pujades i baixades. Em va anar prou bé, trobo, ja que vaig acabar en uns 42 minuts, quan pensava que faria almenys 45. El cert és que el GPS em va donar 6,43Km, lluny dels 7 anunciats. Pocs corredors, bona teca a l'acabar i la inscripció era portar aliments pel Banc d'Aliments. Gran iniciativa que cada cop fan més curses, per cert.

I el 24 de desembre tenia previst córrer la Torronada de Calldetenes, però el dia abans vaig anar a dormir molt tard, muntant mobles a casa, i estava tant cansat, que em va semblar el més assenyat quedar-me a descansar. Em sap greu perquè tenia ganes d'estrenar-me a Calldetenes. Un altre cop serà.

  Bon Nadal a tothom!!!

Millorant!

Al final no he pogut evitar que en Josep Giménez em superès. Va just darrera meu. Tot de blau (Foto: Pako Beer) 

Els tenistes sovint ho diuen: "El gran avantatge del nostre esport és que cada setmana tornes a començar" Es refereixen a que, si volen, poden encadenar un torneig cada setmana i fer-ho millor que l'anterior. En això del córrer, una mica seria el mateix. Si una cursa no et surt bé o no quedes satisfet, a la setmana següent pots optar a millorar. I és el què m'ha passat a la Sansi de Viladecans. 5Km igual que Sant Andreu, en aquest cas no fa una setmana sinó tan sols 4 dies. I les coses han sortit raonablement bé. A Sant Andreu vaig firmar un trist crono de 24:58. A Viladecans, en canvi, 23:35, 1 minut i 23 segons més ràpid. A què és degut? Ves a saber. El què he fet diferent clarament és que divendres vaig córrer 20 km. Potser caldria pensar que una tirada llarga com aquesta m'hauria alentit, però just el contrari. Ja fa temps que he renunciat a buscar-li una explicació a un canvi tan notable com aquest, en només 4 dies. 1m 23 segons de diferència en 5 Km és bastant. El cas és que he quedat ben content, evidentment, per la millora, com no. Seguim! 

Com costa córrer a 5!

 

En ple esforç (Foto: Pako Beer)

 Amb l'Arcadi ho comentem sovint. Anys enrera, anar a 5 era trotar, escalfar... Ara és anar a ritme de competició, com abans anàvem a 4. És llei de vida. A mesura que fas anys, t'alenteixes, inexorablement. Dimecres 6 vaig córrer una cursa que intento no perdre'm mai: els 5 Km de Sant Andreu, que sempre es disputa el 6 de desembre. L'any passat vaig fer-la en 22:24. Sabia que no m'acostaria a aquest registre i em vaig posar com a objectiu baixar dels 24 minuts. Doncs vaig fer salat. No vaig ser capaç d'aconseguir l'objectiu ni de lluny. Encara bo que a l'últim quilòmetre vaig prémer l'accelerador. D'aquesta manera vaig acabar en 24 minuts i 58 segons, o sigui unes dècimes per sota de 5. I em va estranyar perquè just una setmana abans havia anat a 5 i poc a la Jean Bouin --10 quilòmetres-- per tant confiava en com a mínim, baixar a Sant Andreu, com deia, dels 24 minuts. Ni fart de vi... Què hi farem, si les cames no tiren més. Aviam què tal surt el 5K de Viladecans de la Sansi d'aquest diumenge dia 10 desembre. L'any passat vaig fer 22:59

Centenària

11.000 i escaig corredors, sinònim d'embús a la sortida (Foto: Carlos Sánchez)

   

Parlo de la mítica Jean Bouin, que ha arribat a l'edició número 100, moltes edicions més que qualsevol altra cursa de casa nostra. L'he corregut 16 vegades des del llunyà 2007 quan la vaig fer per primera vegada, a banda d'un cop, no sé l'any, que la vaig córrer com a escolar. Recordo, això sí, que vaig passar un fred de nassos, cosa que em va desmotivar a córrer... fins els 36 anys!

 Ara al 2023 ja sabia que, malgrat que el recorregut l'han fet més benèvol, faria el pitjor temps de sempre. Fa ja un cert temps que no baixo dels 50 minuts en un 10K --des del maig, concretament-- i començo a pensar que igual ja no baixaré mai més. La meva intenció era acostar-me el més possible a baixar de 50 minuts i vist així, la cosa no va anar malament del tot. Vaig completar la cursa en 50m i 25 segons, per tant, satisfet. Intentar baixar de 50 quedarà per a un altra ocasió. Pròxima cita, el 6 de desembre, la cursa de Sant Andreu, 5 Km.

 

11 anys després!

Arribada a la meta. Braços amunt pel Martí (Foto, Agustí Caudet)

Feia 11 anys que no corria la Mitja de l'Espirall, la més antiga de Catalunya, a Vilafranca del Penedès. Ja tocava tornar-hi...! La primera vegada que la vaig fer, al 2008, va ploure durant tota la cursa, cosa que la ve endurir encara més. Perquè aquesta és una mitja que no la regalen, precisament, atlèticament parlant.

Les 4 vegades que havia fet abans, 2008, 2010, 2011 i 2012, m'havia mogut entre 1h 31 minuts del 2011, el millor registre, fins l'hora i 35 minuts del 2010. Ara estava clar que fer-la en 1h 50 seria un èxit espaterrant.

Va fer una temperatura ideal per a mi. No feia gens de fred, vaja... Em vaig trobar molt bé tota la cursa, ben conscient que és una mena de tobogan constant de pujades i baixades. Vaig marcar uns per mi ara correctes, 1h 52m i 37segons a un ritme de 5.20. Inexorablement em vaig acostant a les 2 hores en mitja marató. El temps no perdona. Vejam quan de temps ho puc aguantar. Pròxima cita, la més tradicional de totes: la Jean Bouin, que enguany arriba a l'edició número 100.

Velocitat de creuer

Entrant a meta (Foto: organització)

   

El títol d'aquesta entrada no es refereix a la meva velocitat en curses o entrenaments. Es refereix a què, darrerament, estic tornant a la velocitat habitual en quan a sumar curses. La idea és fer-ne una cada setmana de promig. Aquestes últimes setmanes ho he pogut fer al no haver incompatibilitats laborals. Diumenge vaig fer la cursa de Les Franqueses del Vallès. Era la 5a vegada que la feia. Recorregut nou en relació a l'última vegada que l'havia corregut: al 2017. Aleshores en 45m i 23s. Absolutament impossible, ara. La idea era acostar-me als 52 minuts. I la veritat és que vaig quedar satisfet perquè vaig fer 51,57, però, sobretot, perquè tots els objectius que m'anava fixant durat la cursa els vaig anar assolint. Vull dir, la idea era atrapar a aquell o aquella corredor/a que tenia uns metres per davant i ho vaig anar aconseguint. 

   Cursa molt ben organitzada i que recomano encaridament. Com ja he explicat en aquest blog, les curses que organitzen gent corredora es noten. I aquesta n'és una. Els de 4 el Km i en Jaume Aragonès saben què els el què tenen entre mans. Moltes felicitats!

   Pròxima cita, Mitja de l'Espirall, 19 de novembre.

Nou doblet

Suant al cansalada a Lavern Subirats (Foto: organització)

  Feia temps que no feia un doblet, concretament des del juliol del 2021, per tant ja tocava... El 4 i 5 de novembre el vaig fer. Eren dos 10 mils força durs, tot sigui dit. Dissabte vaig fer la cursa Lluís Companys, que commemora l'Olimpíada Popular del 1936. Ja l'havia corregut dues vegades anteriorment, a l'abril del 2008 --abans de començar aquest blog-- i al 2009. El recorregut ha canviat notablement i s'ha ampliat fins els 10 km. Abans eren entre 5,5 i 6. Es respecte, això sí, que la cursa transcorre per la muntanya olímpica. Ara se surt de l'estadi Serrahima on hi ha el final, també. Pujades notables. La cursa no estava homologada i era curta; feia uns 9,6 Km. Vaig acabar-la en 50 minuts i 13 segons. Prou satisfet. 

  I diumenge m'esperava una força clàssica en el meu calendari: el 10K de Lavern-Subirats, a l'Alt Penedès. Era la sisena vegada que la feia. Cursa amb bones pujadetes que no permeten fer un gran registre. El guanyador va acabar en 37 minuts, per a què us feu una idea. Jo la vaig completar en 54 minuts i 32 segons, el meu pitjor registre de sempre, però satisfet per la "tralla" del dia anterior. Pensava que no podria baixar dels 55-56 minuts i mira! I vaig fer la segona volta sensiblement més ràpida que la primera. Felicitats al amics de Lavern perquè tenen una cursa magnífica i amb versió 5Km, versió caminada i versió Trail de 17 Km. Vaja, per tots els gustos...

  Pròxima cita, 12 de novembre el 10K de Les Franqueses del Vallès; el 19 de novembre, la mitja de l'Espirall, a Vilafranca del Penedès i el 26 espero no faltar a la cita de l'edició 100 de la Jean Bouin. 

   

 

Feia 4 anys que no corria a Santa Margarida i els Monjos

Arribant a la meta, al camp de futbol (Foto: Raimon Gatell)

Avui he corregut per 6a vegada a Santa Margarida i els Monjos, el cros de tardor, força pla que és un circuit de 5 Km al qual se li donen dues voltes. Ja sabia que hi faria el pitjor registre de sempre. Al 2019, l'últim cop que hi havia participat, vaig escriure a l'entrada on explicava la cursa:

   

 Segurament d'aqui a uns anys --probablement, no d'aquí massa-- miraré amb nostàlgia quan vaig ser capaç al 2019,  de baixar dels 52 minuts.

Quin ull que vaig tenir! 4 anys després no he pogut baixar dels 54 minuts. 54,07, he fet exactament. He lluitat tota la cursa per mirar de fer-ho el millor possible, però la "maquinària" dóna pel què dona. De les 6 participacions a la cursa, en tres he baixat dels 50m i en tres els he superat. El pitjor registre, aquest d'avui. I de llarg. La meva idea era mirar d'acostar-me als 52-53 minuts i no ho he aconseguit. Si la setmana passada vaig fer 50,16 a Lleida, força plana i tota en asfalt, preveure 2-3 minuts més avui em semblava el normal. Doncs han estat gairebé 4 minuts més. El que més m'agrada, però, de córrer curses és la competitivitat. Els objectius que m'he proposat els he anat aconseguint. Als km 1,5 he passat a una noia. 500-600 metres després m'ha avançat ella, i se m'ha escapat una mica. He anat perseguint-la i en el 6, l'he tornada a atrapar. I aleshores he aconseguit deixar-la enrera. Diria que ha sortit massa forta i que ha pagat l'esforç en la segona volta.

  Diumenge que ve no faré cap cursa, ja que treballo el cap de setmana. 

Prou bé a Lleida

Molt somrient en el primer quilòmetre

Com ja vaig explicar en entrades anteriors, vaig haver de descartar la meva participació a la Marató de Lleida, ja que la lesió al bessó em va impedir entrenar mínimament per ser a la línia de sortida. Bé, vaig ser-hi, però per fer el 10.000. Després dels 56 minuts 12 segons de La Llagosta el passat 24 de setembre, estava clar que ara ho faria sensiblement millor, a la capital del Segrià. I així va ser. Durant els tres primers quilòmetres vaig tenir en Jordi Sanuy, company d'Esports de TV3, darrera meu. A partir d'aquell moment, però, va fer un canvi de ritme que no vaig ser capaç de seguir. La meva lluita, vist que anava força bé, era si seria capaç de baixar dels 50 minuts. M'hi vaig quedar a prop. Les pujades que hi havia en el km 8 i en el 9, m'ho van impedir. 50m 16s i ben content. En Sanuy va aconseguir baixar dels 50m. Va fer 49 minuts i escaig.

Tots els que vam córrer. L'Arcadi no hi és perquè la marató va començar abans (Foto: Mònica Majoral)

 Va ser un bon cap de setmana amb l'Arcadi, la Cris, la Fiona, la Mònica, l'Agustí, la Mercè, en Jordi i la Maribel. Vam fer una interessant visita a La Seu Vella i vam menjar molt bé; massa i tot...! Pròxima cita, els 10K de Santa Margarida i els Monjos, dissabte 21 d'octubre. És un cros. Si aconsegueixo baixar dels 53 minuts, crec que estarà prou bé. 

Ja recuperat!

Saludant al Carlos Sánchez, el fotògraf

 Sembla que el bessó de la cama esquerra ja està curat. Ja tocava! Cap molèstia a la Cursa Nick Horta de 5Km que he fet aquest diumenge 1 d'octubre. És una cursa dura perquè bona part d'ella, ben bé fins el km 3,5, és en pujada. L'últim km i mig la baixada és notable. Però es fa difícil recuperar el què has perdut pujant ja que fins que no recuperes l'alè ja queda ben poc per la meta. Era la quarta vegada que la feia. Al 2012, 21m 15s; al 2014, 22m 15s i al 2017, 22m 24s. Òbviament ja sabia que ara, 6 anys després, faria un temps molt més discret. La idea era si seria capaç d'acostar-me als 25 minuts. Vaig anar tota la cursa amb l'Arcadi, que precisament complia 64 anys diumenge. En alguns trams ell em treia uns metres, en altres li treia jo. Al final vam entrar en el mateix segon, jo per davant d'ell perquè el vaig esprintar en els últims 20 metres. Què dolent que sóc.. he, he, he... Vam fer 25 minuts i 34 segons.

Amb l'Arcadi, poc abans de començar la cursa (Foto Pako Beer)

 Com deia, el més important és que la lesió al bessó sembla que ja està completament recuperada. La broma m'ha costat perdre'm la Marató de Lleida a l'haver estat tot el mes de setembre sense poder pràcticament entrenar. Ara l'objectiu maratonià és la Marató de Barcelona del 10 de març.   

Llum al final del túnel

El pas per la primera volta, al costat de la llebre de 5:30 (55m)

El 3 de setembre vaig decidir aturar-me una setmana. El bessó de la cama esquerra em crucificava. Des d'aquell dia fins avui, 27 de setembre, han passat 24 dies. He corregut en 6 d'ells. 4 sessions de 20 minuts, una cursa de 10Km --de la que en parlaré en aquesta entrada-- i una sessió de 40 minuts. En altres paraules: he prioritzat el descans per mirar de recuperar-me

Aquesta última sessió de 40 minuts l'he feta avui. Per primera vegada en aquests 24 dies m'he trobat raonablement bé. Sembla que el problema al bessó està superat. Creuo els dits...

El mes de setembre sense poder entrenar m'ha fet desistir de córrer la Marató de Lleida del 15 d'octubre. L'any passat tampoc la vaig poder fer, perquè vaig agafar covid la mateixa setmana de la marató. És el més assenyat i més encara quan aquest últim diumenge vaig provar aviam què tal rendia i, sobretot, com estava el bessó, als 10Km de La Llagosta. L'any passat em va anar prou bé: vaig fer 48m i 24s. 

Com poden canviar les coses d'un any a l'altre... Ja sabia que no m'aproparia al registre del 2022 ni en broma. Amb baixar dels 55m ja em conformava, donat el meu estat físic.

Eren dues voltes de 5Km. Em vaig enganxar a la llebre de 5m 30s (55m) amb la idea de deixar-la en arribar al km 8 o 9, per fer sub55. La primera volta la vaig fer raonablement bé. El bessó aguantava, si bé notava carregat l'isquiotibial.

A l'iniciar la segona volta, la llebre es va quedar un pèl endarrerida ja que va ajudar altres corredors en l'avituallament que hi havia. Aleshores em vaig trobar sol i, fent-me l'homenet, vaig decidir prémer una mica l'accelerador, en comptes d'esperar la llebre, segons el què havia pensat com a estratègia de cursa.

De 5 al 7,5 vaig atrapar a un parell o tres de corredors, però mirant el crono, vaig poder comprovar que no anava més ràpid que a la primera volta. Anava igual, a 5,30-35. I per comprovar-ho em vaig girar i vaig veure que la llebre estava tot just uns pocs metres darrera meu.

Vaig pensar que era una tonteria desgastar-se i vaig frenar per a què m'atrapés i anar amb la llebre i reprendre l'estratègia inicial. Però aleshores, la sorpresa...

El meu germà Manuel em va passar per la pedra. Va fer 48m 57s

No vaig ser capaç de seguir-la! Em vaig anar quedant endarrerit. Fins i tot em va passar pel cap de plegar en vista del desastre que s'estava coent. I efectivament. Els últim 2 quilòmetres els vaig fer lentíssims. Total, uns tristos 56 minuts 12 segons. 

Arribant a la meta. Amb cara de circumstàncies... Braços amunt pel Martí, això sí!

Bé, és el què hi ha. Una lesió no curada del tot i sense poder entrenar comporta un resultat així. Són faves comptades...!

Seguim, però!!  

 

M'aturo una setmana

  No tinc altre remei. El bessó de la cama esquerra no millora. He provat tot el possible: massatge, cremes calentes, fredes, estiraments... i la cosa no canvia. El cas és que puc córrer, però molt lent. Potser tinc algun trencament. He decidit  parar del tot i provar el descans de córrer, aviam què. He corregut la cursa de Festa Major de Sabadell. Havien de ser 10Km però ha quedat en 9,66Km. El promig ha estat a un ritme de 5,26 m/Km per un crono de 52m i 26s.

A la foto del Pako Beer ja se'm veu la cara de poca pena que faig...

Molt decebedor. Confiava fer-ho millor que la setmana passada a Ripollet. I no. He anat més lent. A l'acabar al cursa he arribat coix fins on tenia el cotxe. Queda 1 mes i mig escàs per a la marató de Lleida. Parar una setmana és dolent en quant a l'entrenament, però pot ser bó --espero!-- per a la millora del bessó. Seguir entrenant com si no passés res podria ser pitjor. Seguiré informant.  

 

La pluja fa córrer més lent

Ens vam mullar de valent. Foto: Pako Beer

Poques vegades he corregut una cursa amb tant pluja com en l'edició d'enguany de la cursa de Festa Major de Ripollet. Sempre és l'últim diumenge d'agost i habitualment fa una calorada important. No ha estat el cas. Pluja sense parar tota la cursa. Refresca, això sí, però t'alenteix molt. Aquesta és una cursa que he fet 8 vegades. 1r cop al 2007; millor registre (43,31) al 2009. Aquest cop, 14 anys més tard, he trigat 10 minuts més (53,52) És llei de vida. Comptava en fer 51 o 52, però quasi 54, no m'ho esperava. En fi. L'edat, la mullena, els dolors que tinc a la cama esquerra, al bessó i a l'isquio... tot suma... suma minuts!

 Diumenge correré el 10K de la Festa Major de Sabadell. Espero fer-ho una mica millor.

 

13 anys després Les Santes, novament

Encarant els últims metres (Foto: Salva Carbonell Sr.)

 

El 2008 vaig córrer, fins avui per única vegada, els 5 Km de Les Santes, a Mataró. Aleshores tenia 49 anys. Vaig cobrir-la en 22m i 19s. Era un temps discret que en aquells temps podia fer pels ritmes que era capaç de portar. Sense anar més lluny, aquell any vaig fer dos 5K més que vaig cobrir en 20 minuts un d'ells i en 21 minuts, l'altre.  Ara les coses, evidentment, han canviat molt. 

El Pakobeer també m'ha "caçat" aprop de la meta

El GPS m'ha donat avui 5,25Km. I el crono ha marcat 27 minuts i 55 segons...! La veritat és que pensava fer una miqueta menys. Conscient de l'ascens notable que té la cursa i la calor, està clar que no és per fer grans registres. Pensava, però, que podria almenys baixar de 26m, però m'he quedat llunyíssim. No sempre es pot encertar en les previsions... 

Acabada la temporada

Poc després de la sortida, darrera del meu germà Manuel. Li vaig treure uns 20s (Foto: JJVico)

  Última cursa de la temporada abans de l'aturada de l'estiu. 5Km amb sortida i arriba al camp de l'Espanyol. L'any passat hi havia versió de 10Km, però enguany, no. No sabia massa ben bé què podria fer.  Porto temps entrenant molt poquet en quan a quilometratge i a més, he guanyat pes. A l'hora de la veritat, però, em vaig trobar millor que no pensava i vaig córrer dignament. Vaig acabar en 22 minuts i 51 segons. Baixar dels 23 minuts, ni que sigui de només 9 segons, em va semblar un resultat prou bo. Ara descansaré 15 dies i el 16 de juliol reapareixeré, segurament corrent els 5 Km del Poble Sec. Allà sí que amb prou feines baixaré dels 26 minuts. Bon estiu a tothom!

Cursa ben diferent, la dels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio

La Diagonal de Barcelona, plena de corredors i corredores

Ha estat un dia molt especial. Ple d'emocions. Després de molts dies amb molta gent treballant --liderats pel Francesc Cano, de la CCMA, i la direcció esportiva de La Sansi-- perquè tot sortís bé, ha arribat el dia. I només es pot qual·lificar d'èxit el que s'ha vist entre els estudis de Catalunya Ràdio i TV3. Hi ha hagut una marea groga per la Diagonal que feia molta patxoca. 5.144 inscrits amb un total de 4.358 arribats a meta. És un percentatge molt alt. Avui els protagonistes, al marge dels guanyadors, eren tots els participants, els oients, els espectadors, que han pogut compartir competició esportiva amb moltes cares conegudes de TV3 i posar-los cara als homes i dones de la Ràdio Nacional de Catalunya. I la festa ha estat apoteòsica. He parlat amb un munt de persones, durant tota la matinal i ningú no feia el més mínim retret, ni la més mínima queixa. 

Artur Bossy ha sentenciat al carrera al pas pel quilòmetre 1 (Foto La Sansi)

Tothom estava encantat, des de l'Artur Bossy, gran seguidor de TV3 i Catalunya Ràdio, que ha guanyat la cursa de 6km en poc més de 18 minuts, passant per la Txell Soler, que ha guanyat la femenina en una mica més de 20 minuts seguida de Cristina Silva. La Txell i el seu marit, l'Abel Casalí, que ha estat el segon classificat, han hagut d'agafar un taxi per ser a temps a la sortida. I ho explicaven sense ni un bri de queixa, amb un somriure al rostre. I és que el transport de la meta a la sortida era complicat donat que no hi ha metro a prop ni de TV3 ni de Catalunya Ràdio.

Txell Soler, buscant el km 5. Ha estat massa forta per a les rivals. (Foto: Pako Beer)

 S'han posat busos-llançadora per desplaçar-se fins a l'estació de Sant Ildefons a Cornellà i d'allà anar fins l'Hospital Clínic i arribar caminant fins a Catalunya Ràdio. I el TRAM, per seguretat, deixava de circular de 7 a 10'30 del matí. Doncs bé, aquestes complicacions logístiques, inherents en una cursa lineal i no circular, com era el cas, no han provocat, ja dic, cap queixa, almenys que jo sàpiga. Les cares de felicitat de la gent al creuar la línia de meta parlaven per sí soles. Ha estat una festa, festa grossa per celebrar els 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio. I ho hem celebrat amb els oients i els telespectadors. Per molts anys!!! 

Vaig veure la cursa de d'una òptica inèdita per a mi: obrint cursa