Torno a repetir dues curses en un sol dia

Ho vaig fer per primer cop el 29 de maig i ho he tornat a fer. Dissabte vaig fer al matí la cursa del DIR de Sant Cugat (5 Km) i a la tarda la Cursa Popular d'Abrera (10Km) Al DIR vaig fer 20m i 46s. Tenint en compte els pendents que tenia ja estic satisfet amb el registre. Va guanyar la cursa l'etern Benito Ojeda sense despentinar-se, dit això en dos sentits, perquè va rapat com una bola de billar, he, he...!

A l'acabar vaig parlar uns minuts amb el Ramon Canela, el director general del DIR, que em va dir que l'any vinent hi hauria classificacions. Només prenien l'ordre d'arribada, que no els temps, crec, dels 10 primers. La cursa té moltes possibilitats i amb el boom del running ha doblat la participació de la primera edició.

El mateix que la Cursa d'Abrera. És un 10 mil força trencacames amb forts pendents i algun descens que compensa bastant. Vaig acabar en 44m 10s, que em va deixar prou satisfet tenint en compte l'orografia... i que al matí havia corregut a Sant Cugat. La Cursa d'Abrera em va recordar la tan apreciada de Can Mir. Per l'horari, dissabte a la tarda a les 7, perquè hi ha curses de nens, pel cronometrador, l'Andrés Martínez, que era també qui feia aquesta tasca a Can Mir, i perquè vaig coincidir amb un bon amic que ara veig de tant en tant, el Tino Palencia, un gran conseller d'això del còrrer i sobretot una gran fisio, com no n'hi ha cap. El bandidu em va guanyar. Va sortir ràpid i vaig optar per no forçar perquè no volia arribar fos a la segona volta, donat que m'havien avisat que hi havia pujades notables. Sempre el veia però no vaig poder-m'hi acostar. Al final ell es va deixar anar i va superar-me per escassament uns pocs segons.

En definitiva, un dissabte completet. Unes molèsties que tinc a la part interior de la planta del peu dret em tenen una mica amoïnat. Només espero que no sigui una fascitis plantar. Al còrrer gairebé no noto es. Al caminar, sí. Una mica. Hauré d'anar al Tino a que m'ho miri !!

Què m'ha passat ?

La veritat és que no ho entenc gaire. He fet avui la 1a Cursa del Mosquit, al Parc de l'Agulla, a Sant Fruitós de Bages. Eren 10Km per curriols que l'organització qual.lificava de "força ràpids". Home... el guanyador ha fet 34m i es veu que era un crackillo, i la primera noia haurà fet almenys 45m i quan ha arribat a la meta ha caigut rodona i li han hagut de posar suero de l'esforç que havia fet. Jo he acabat amb un registre molt decebedor: 49m 14s. La cursa era dura de nassos, amb constants tobogans a partir del Km 4, més o menys. I feia una calor que molta gent ha acusat. Val a dir, però, que feia un airet que no m'esperava. Jo considero que aguanto força bé la calor, però avui he punxat com mai ho havia fet abans en cap cursa que jo recordi. I en porto unes quantes...

Fins el Km 3,5 he anat molt bé. Potser confiat en alló que la cursa era força ràpida he anat massa ràpid. Il.lús de mí. Abans del Km 4 m'han vingut de cop unes ganes gairebé irrefrenables d'aturar-me. No m'he aturat per dignitat, però he decidit immediatament llançar la cursa i anar poc més que al trot fins a la meta. Era tot el que podia fer. I m'ha costat un més que notable esforç. Els meus parcials cada Km han estat: 4,25-4,03-4,24-4,45-5,19-5,36-5,18-5,06-5,04-5,08. Primer 5.000: 22,56. 2n 5.000: 26,12. Queda ben reflectida la punxada. Els últims 3 Km, encara m'he recuperat un pelet, dins del desastre.

Què m'ha passat ? Bona pregunta. No clear answer És el que hi ha. M'he quedat absolutament sense benzina ? M'ha afectat la calor, que jo no notava massa, però que feia ? Em feia mal alguna cosa ? L'estòmac anava bé ?. He anat amb voladores. Irrellevant. He entrenat massa poc aquesta setmana ? Qui lo sa ! L'única cosa que m'ha estranyat és que, un cop arribats a meta, feia una mica de ventet i estàvem a l'ombra. Al cap d'uns minuts de comentar la jugada amb altres corredors he notat que tenia una mica de fred. No li he donat més importància, però després, pensan-t'ho bé, potser no era normal sentir aquesta sensació, ja que deviem estar almenys a 27 graus a l'ombra, o més. Tampoc no crec que estigui incubant res, perquè ara mateix em trobo bé.

També haurà tingut una part de culpa de la meva fluixa actuació d'avui el fet que anava pensant que al dia següent tenia previst còrrer el 10Km de Santa Perpètua de la Mogoda. Cursa dureta que ja vaig fer l'any passat. Aquesta tarda, quan més lent anava, ja anava descartant anar-hi. Poc després d'arribar a la meta, ja havia canviat d'opinió. Finalment, però, no hi aniré. Haig de treballar diumenge al matí i no m'ho puc combinar. Ho he sabut aquest vespre. Miraré de còrrer una miqueta demà a la tarda, aviam quines sensacions tinc. Espero que millors que avui. M'ha sabut greu quan els organitzadors de la Cursa del Mosquit em preguntàven què m'havia semblat la cursa. No m'agrada mentir per quedar bé i els he dit que era dura de coll.... i que no recordava de cap cursa haver sentit les sensacions que he sentit avui. Però la cursa no té cap culpa, si bé els organitzadors podrien catalogar-la de força dura en comptes de força ràpida, sincerament... Però vaja, això sempre són apreciacions personals.

També els he dit que si repeteixo l'any vinent, coneixent una mica ja el recorregut --espero que no el canvïn-- segur que correré amb més cap, patiré menys i faré un registre, vaticino, molt millor.

La Marató de Nova York... des del sofà !!!

Voleu fer la marató de Nova York ? Fàcil.... clickeu aquí. I sense sortir de casa!!! Li he robat a l'Òscar del seu blog..., he, he.

Reportatge sobre la Marató de BCN, al 33

Demà dimecres 2 de juny, tots els maratonians i corredors de fons tenim una cita inel.ludible al 33. S'emetrà a les 22h 20m --després del partit de bàsquet R.Madrid-Caja Laboral-- el reportatge La marató a fons, fet en l'edició de la marató de Barcelona del 2010. És un reportatge de Pere Renom, del programa Quèquicom. El reportatge toca temes com aspectes sobre l'anatomia muscular, la fisiologia de l'exercici, els entrenaments, la psicologia del fondista, la nutrició, el calçat, la roba tècnica, etc.
El Pere Renom va còrrer la cursa. Si no podeu esperar a demà, aquí trobareu més informació i podreu veure el reportatge.

2 curses en un dia !! I afònic!!!

No ho havia fet mai, encara, disputar dues curses en un sol dia. Dissabte al matí vaig fer la cursa de Medijocs. Mitja muntanya, a Sant Cugat. 7,43Km. Temps discret, 33m 18s, tot i que volia fer-ho bé. És el que hi ha.

I a la tarda, enredat per l'Arcadi (he, he...) Vaig fer la Cursa Internacional de Riu Cornet, a Sallent. Molt recomenable. Aquesta sí de muntanya. 13,03 Km em van sortir del Fore Runner 1h 1m 28s. Pensava que faria 1h 4m o 1h 5m, per tant vaig quedar prou satisfet. La cursa puja fins la meitat del recorregut i després es baixa a tota castanya. Com que al matí ja m'havia matxacat bastant, el resultat de la tarda em va deixar prou content. I avui diumenge hi havia la Cursa de El Corte Inglés. Hauria estat un bon triplet fer-la, però no m'ha estat possible ja que he fet d'speaker a .... la Cursa de El Corte Inglés !!! Ha estat molt interessant veure com es desenvolupa organitzativament una cursa amb 58.000 participants i que tot funciona tant bé. Com es nota que hi tenen la mà trencada després de 32 anys de fer-la ! Llàstima que m'he quedat afònic, després d'estar pràcticament 3 hores parlant. És culpa meva perquè no cal cridar com acostumo. Per això està el micròfon !

Cursa de Nou Barris: un altre 10.000 al sarró

No puc dir que hagi fet una magnífica cursa (tant de bó...!) ja que he fet 43m i 15s, quan l'any passat vaig fer-la en 42m 42s. Són 33 segons més lent. Faves comptades. Potser he sortit massa lent, ja que m'he posat molt al darrera. He fet el primer 5.000, el més ràpid, en 21m i 42s. Ja sabia, aleshores, que no podria superar el temps de l'any passat, donat que el segon 5.000 té força pujades. Però almenys sí que he aconseguit anar més ràpid, cosa que m'ha deixat satisfet. He fet el segon parcial en 21m 33s. Només són 9 segons, però en aquest cursa no te'ls regalen. Recordo que abans aquesta cursa tenia un perfil diria que encara més dur, i la vaig arribar a fer en 38m 57s. Eren altres temps...

Mantenir el tipus

És el que em va tocar fer dimecres a la Fan Zone del Sevilla, com a prèvia de la final de la Copa del Rei de futbol. Mantenir el tipus quan els aficionats se'm tiraven a sobre, gairebé. Gangues de l'ofici. Vaig emular al mític Arcadi a les Rambles, he, he...!

Bona cursa al Circuit de Catalunya

Ja l'havia corregut dues vegades, però aquest any l'he feta per primer cop des que es va convertir en un 10.000. Dues voltes, i gairebé un quilòmetre més, per completar la distància. Sempre m'ha agradat còrrer on ho fan els F-1 i les motos. Per un dia, correm nosaltres i si a més és per una causa benèfica, com és el cas, millor que millor.

M'he trobat millor en la segona volta que en la primera, per la meva sorpresa. El primer 5.000 l'he fet en 21,06 i el segon en 20,59. Només 7 segons de diferència, però ho he notat. He acabat, però, en 42m i 11s , el 153 de la general de 1.062 arribats.

M'he quedat molt apropet de la segona millor marca de l'any que és 41,41 de Caldetes. La millor és 40,55 al pas pel 10.000 de la Mitja de Barcelona. Tenint en compte les pujades que hi ha al circuit, jo crec que ja està bé, la marca d'avui.

Sant Quirze: una mica millor que l'any passat.

Ja està bé ser capaç de millorar ni que sigui uns segons el registre de l'any anterior. I avui, a Sant Quirze, dit i fet. Al 2009 vaig fer els 10 Km en 44m i 38s. Avui he fet 43,52. He rebaixat 46 segons. Igual que l'any passat, just feia una setmana d'haver fet la Marató d'Empuries. Estic satisfet perquè era l'objectiu fixat per aquesta cursa, tan emotiva, tant especial, cosa que fa que sempre que puc hi vaig. De moment no he fallat a cap de les tres edicions. Un record molt especial des d'aquí al Natxo Rovira, el pare del David. La cursa es fa en homenatge a ell. Avui la seva mare, l'Anna, s'ha afegit activament a la cursa corrent-la. La seva entrada a meta ha estat d'allò més emocionant. Gallina de piel, que diria el Cruyff. Un petó i una abraçada a tots dos. El David, allà on és, segur que està orgullosíssim dels seus pares. La foto és de l'arribada a la meta per un costadet perquè estava apunt d'arribar la primera dona, la Sussana Armengol, i no volia esgarrar-li la foto de la seva entrada.

Pròxima cita, cursa de 10 Km del Circuit de Catalunya. Avui hi ha cursa de F-1. Diumenge hi haurà també cursa, però amb molts més "pilots" i moooolt més lents... Però farem patxoca. Correrem per lluitar contra l'Esclerosi Múltiple, en una lloable iniciativa de l'Associació Esportiva Mitja Marató de Terrassa.

Marató d'Empúries: objectiu complert

Volia baixar de les 3h i 30m. I fita aconseguida ! Al final 3h 28m 49s ( 3,29,42 oficials) Vaig sortir a veure-les venir a un ritme potser un pelet ràpid. Vaig passar la mitja en 1h 40m, cosa que vol dir un ritme de 3h 20m, en cas de doblar. Ja sabia que no podria fer-ho però molt malament ho havia de fer per no baixar de 3h 30m. De fet tenia 10 minuts de marge. La veritat és que me'n vaig menjar gairebé 9 d'aquests minuts però l'important era aconseguir l'objectiu prefixat.

Bona cursa, aquesta marató. Impagables les llesquetes de pà amb tomàquet amb anxoves amb què l'organització ens obsequia el dia abans de la cursa. Aquest any havien canviat una miqueta el recorregut que penso que ha millorat la prova. Em vaig permetre fer-los una suggerència al respecte per millorar-lo encara més, segons el meu parer.

Vaig estar amb la família i amics tot el cap de setmana, que, tot i ser plujós, ha estat molt agradable.

Aquesta era l'última marató de la temporada. Finalment n'he fet 4, com ens els últims anys. La pròxima temporada vull fer-ne 5 ( Mediterrani, Salou --aquesta és nova--, Donosti, Barcelona i Empúries. Caldrà entrenar força !!! Ara ja en tinc 26 al palmarès, per tant, Barcelona 2011 serà, si tot va segons el previst, la número 30.

Un altre Godó que acaba

Diumenge 25 d'abril acaba un altre Godó. Des que hi vaig anar per primera vegada, al 1983, han passat uns quants anys. Tant com 27!!! No està malament. Algun any he fallat, màxim 2 o 3, però encara són un grapadet d'anys...

Aquest any he tingut tota la setmana el Manolo Orantes de comentarista. Tot un luxe ! Només no va poder venir dijous, ja que va ser un dels exesportistes que va portar el fèretre de Joan Antoni Samaranch.

Com podeu veure en l'altre foto, realment estic "ficat" en això del tenis, he, he....!

Ja falta només una setmana per la Marató d'Empúries, la quarta de la temporada.

Ja tornem a ser al Godó... però amb una sensible baixa

Avui s'ha oficialitzat que Rafa Nadal no jugarà el torneig Barcelona Open Banc de Sabadell ja que prefereix descansar i recuperar-se el millor possible per jugar la setmana vinent el Masters 1000 de Roma. Era el que ja feia uns quants que havia d'haver fet. És veritat que és una pena pel torneig, però és el que hi ha. Nadal ha de dosificar-se.

La foto correspon a una part del "xiringuito" que tenim al tenis Barcelona la gent de TV3. Aquest any comento els partits amb un mite del tenis: Manolo Orantes

10 Km de Parets, preparant Empúries

Mai no havia fet els 10Km de Parets del Vallès. M'havien avisat que era exigent, i efectivament, així és. Fins el Km 6,5 aproximadament, la cursa transcorre per tobogans no massa durs, tot sigui dit. Després d'una gran baixada queden els útims 2,5 km més aviat plans amb lleugera tendència a pujar, ja que vas a contrarriu.

M'han sortit 43m i 59s. Un temps discretet però tenin en compte com era la primera part de la cursa i que estic preparant Empúries, ja m'està bé. Vaig sortir molt endarrera i al 7,5 vaig poder atrapar l'Alèxia, per enèsima vegada, he, he...!

Bona cursa, ben organitzada, ambient familiar i vaig poder aparcar al costat de l'arcada de sortida i arribada (quin luxe !).

Ha estat l'última cursa abans de la Marató d'Empúries, ja que ara em submergeixo en el tenis perquè arriba el Godó. 18 i 25 d'abril no correré cap cursa. Reapareixeré el 2 de maig a la Marató d'Empúries, segona de l'any i quarta de la temporada.

15Km de Canovelles: increïble registre !!!

La clàssica del Dilluns de Pasqua són els 15 Km de Canovelles. Aquest any han suavitzat una mica el recorregut cosa que s'agraëix, ja que la cursa és prou dura, mig cross, mig d'asfalt. El fang que hi havia ha posat les coses força complicades per moments. He acabat amb 1h 7m 26s. I aquí vé l'explicació del títol d'aquest post. Resulta que he fet el mateix temps, segon per segon, que l'any passat. Ni expressament ho hauria aconseguit !

Se m'ha posat una pedra molt molesta dins de la sabatilla, a l'alçada del quilòmetre 8-9, més o menys, que m'ha obligat a aturar-me. Diria que he estat aturat almenys uns 30 segons. Per tant, sense aquest problema hauria baixat de 1h i 7 m, que era just el que volia fer. Per tant, estic encantat de la vida !! La pròxima cita, diumenge que vé els 10Km de Parets de Vallès, a 3 setmanes de la Marató d'Empúries. Serà l'última cursa que faré, ja que el 18 i el 25 d'abril em serà impossible, per feina, per alguna cursa. Em perdré Bombers. Ja em sap greu, ja...

Segona millor marca de l'any en mitja

Estic satisfet. Vaig sortir molt endarrerit. Força més endarrera que la llebre de 2 hores. Vaig trigar gairebé 3 minuts en passar per l'arc de sortida. El cas és que immedatament em vaig proposar anar atrapant globus. Els globus de les llebres. Va ser una mena de motivació que em va anar molt bé, certament, ja que no tenia cap objectiu especial, tret de sumar una altra mitja --la número 77-- i passar un matí agradable. El cas és que vaig còrrer de menys a més de manera notable i, com és lògic, vaig passar molts corredors durant tota la cursa, pràcticament. Al final el registre va ser 1h 31m 38s, segona milllor marca de l'any. Molt bé. Cal tenir en compte que aquest any han rebaixat la duresa del circuit, tot suprimint la pujada duríssima que hi havia al 17. És d'agraïr. Igual que el lot de productes de neteja tant espectacular que dóna aquesta mitja. No tinc cap dubte que el lot fa que la participació sigui més que notable, tenint en compte que la Mitja de Montornès no puntúa per a la lliga Championchip. A la foto se'm veu en ple esforç, oi ?

Quin crack, el Messi!!!

10 Km de Caldetes: 1a cursa post marató

L'any passat em va fer mandra fer tants quilòmetres per anar a una cursa i vaig preferir còrrer a Esparraguera. Aquest any tenia ganes d'anar a Caldetes per diverses raons. M'agrada fer curses que no he fet mai, per augmentar la variació del palmarès. M'havien convidat a participar-hi, amb una carta personalitzada, l'alcalde, Joaquim Arnó i el regidor d'esports, Joan Vázquez (quin honor !) A més, és la població on viu un bon amic meu i company de feina, el Ferran Gracia. Per tot plegat, no hi podia faltar.
Estic força content del registre, 41m i 41 segons, ja que la setmana passada vaig fer la Marató de Barcelona. De fet he corregut més ràpid que l'any passat a Esparraguera, si bé aquella és més dura. La de Caldetes comença molt ràpid, al baixar per la riera (per cert, si un any plou, igual caldrà canviar el recorregut...). Després tot és molt pla fins el 8,5 on hi ha una pujadeta, una més al 9,5 i els últims 200 metres també són en pujada. He intentat seguir la Txell Portillo però finalment m'ha estat impossible. Crec que ha acabat quarta. Però a canvi he pogut superar el Vicenç que m'havia passat abans del Km 3 com una moto, però s'ha desinflat i l'he atrapat poc abans del Km 8. Si m'arriba alguna foto, ja la penjaré.

Sense paraules...

La Marató de Barcelona més exitosa !!

Quin exitàs la Marató de Barcelona !! S'han batut tots els rècords possibles i això farà, sens dubte, que la prova encara creixi més en els pròxims anys. Pel 2011 ja s'esperen 15.000 corredors, o més. L'ascens és vertiginós.

Pel que fa a mí, el dia va començar malament. Vaig haver de tornar a casa dos cops perquè m'havia deixat coses i això va fer que arribés amb menys temps del que a mí m'agrada per a preparar una cursa. Sortosament aquests inconvenients no van tenir cap mena de trascendència.

Vaig sortir molt endavant i vaig poder còrrer sempre amb tranquilitat i amb espai suficient. Des d'abans del Km 1 vaig anar amb l'Anna Cos. Encara que jo volia anar a 4,40, el cert és que vam fer un bon grapat de Km per sota de 4,30, cosa que em preocupava perquè temia que em faltessin forces al final. Ella anava com una rosa, i jo... anava fent. Poc abans de la mitja se'ns va afegir un atleta terrassenc. La meitat de la prova la vam passar en 1h 37m o sigui ritme de 3h 14m. Més ràpid del que jo pretenia, però vaig donar per bó tenir un coixinet de minuts per a la segona mitja. Vaig anar amb ells fins el Km 30. Allà em vaig despenjar a l'aturar-me a l'avituallament per poder beure amb comoditat. Se'm van escapar uns metres que van anar augmentant paulatinament per la zona de la façana litoral fins que els vaig perdre de vista. En aquell moment ja era conscient que si em mantenia a 5m/Km aconseguia el meu objectiu de fer 3h i 18m. DE fet encara estava corrent entre 4,40 i 4,55 per tant tot anava perfectament. A l'alçada del Portal de l'Àngel (Km 38, crec) vaig veure que podia atrapar l'atleta de Terrassa que havia anat amb l'Anna i amb mí ( no recordo el seu nom, sorry !!) De l'Anna, ni rastre ! Vaig atrapar-lo i vaig enfilar els últims 3 quilòmetres amb l'ajut d'un corredor al que conec de diverses curses, però també desconec el seu nom (sóc un desastre...) Em va ajudar a mantenir-me per sota encara dels 5m/Km. En el Km 40 em va deixar i vaig afrontar el poc que faltava sol. En aquest punt d'una marató només penses en acabar, evidentment. El temps passa a ser secundari.

Vaig creuar la meta en 3h 17m i 47s. L'objectiu era fer 3h 18m, per tant, perfecte ! La d'ahir és la meva millor marca en marató des del 2006. Un altre motiu de satisfacció, sens dubte. L'Anna Cos va acabar en 3h 13m. Una gran marca. Si segueixo la meva progressió igual encara podré acostar-m'hi en els pròxims anys. Un esment també per l'Arcadi, que va fer ahir la seva marató número 100. Va fer-la amb 2 nebots seus que debutaven en marató. Va anar tranquilíssim i va acabar en 4h 3m. Un crack, l'Arcadi.

Presentat el llibre de l'Arcadi

Ahir vaig compartir amb molts amics i amigues l'acte de presentació del llibre "Còrrer per ser feliç" de l'Arcadi Alibés, a la Llibreria Bertrand de Barcelona. Va ser un acte senzill en el que va haver espai des del bon humor fins a l'emoció.
Estic molt orgullós de comptar-m'hi entre els molts amics que té l'Arcadi. És un exemple a seguir, no només com a corredor, que també.
Si voleu que l'Arcadi us firmi el seu llibre, acosteu-vos a la Fira del Corredor de la Marató de Barcelona, a l'stand del Domingo Catalán. S'hi estarà tot el divendres i tot el dissabte. Serà un altre tipus de marató, he, he....!
Us poso aquest enllaç amb més fotografies de l'acte.

Ja tinc el pitrall !!!

Finalment la Marató de Barcelona m'ha donat el pitrall número 25. Em fa molta il.lusió perquè serà la meva vint-i-cinquena marató. He fet coincidir aquesta xifra amb les 100 maratons de l'Arcadi. És una manera de sumar-me al seu espectacular centenari. Avui s'ha fet la presentació de la prova i ens han lliurat als dos els respectius pitralls. Al Miquel Pucurull li han donat el 12.000 i al belga Stefan Engeels, l'home que està fent una marató diària des de l'1 de gener (vol fer-ne 365 seguides !!!) li han donat el 365. Després de l'acte anava a còrrer la seva marató d'avui, que haurà fet plovent, perquè corria a les 4 de la tarda.
Demà estaré a la presentació del llibre de l'Arcadi. Si podeu, veniu. Segur que no us decebrà.
Foto: Corricolari

Només falta una setmana per a la Marató!!!

Un setmaneta i la marató de Barcelona arriba !!! Gran cursa la de 10 Km de Sant Boi. Feia anys que no la feia ja que una setmana abans de la marató em fa por lesionar-me. Però enguany, amb el triplet de l'Arcadi, no podia faltar a la cita. Ja he corregut la seva mitja 100 (Gavà 10), el seu 10 Km 100 (Sant Boi 10) i ara falta rematar-ho amb la marató 100 que serà diumenge dia 7.
La cursa de Sant Boi, magnífica. Ritme tranquilet amb l'Arcadi i el Manolo Jiménez, alies Runnersantboi (quin crack !) i hem acabat en 48m 20s. Tota la cursa hem anat plegats. També ha aparegut el Bernat Soler, company de TV3, (el que transmet els partits del Barça) que ha baixat dels 50m i estava molt content, ja que era el seu objectiu. El meu germà Manel ha tingut una contractura. Tant de bó no sigui res i pugui fer normalment la marató.
La foto correspon a l'entrada triomfal a meta amb el Manolo Jiménez, amb els pitralls correlatius. Ah!! El Manolo ha portat una càmera tota la cursa i ens ha fet tantes fotos, que afegides a les que ens han fet des de l'exterior, ens servirien per reconstruir gairebé tota la prova... amb l'escalfament i tot!!!

Mitja de Gavà, test del ritme de marató

Tot va anar bé. 9 quilòmetres previs per a completar una tirada de 30 al sumar-li els 21 de la mitja. Temps final a la cursa de 1h 38m 11s, ritme de 4,38, un pelet més ràpid del que voldria ser capaç de dur a la marató de Barcelona, per poder acabar en 3h 18m.

Tenint en compte els 9 Km previs puc estar content. Vaig anar amb el grup d'1h 40m fins el Km 13. Aleshores vaig apretar una miqueta i em vaig trobar força bé per retallar aquests gairebé 2 minutets. L'any passat, també a la Mitja de Gavà, vaig fer el mateix, només que vaig "atacar" més tard, sobre el Km 16. I vaig acabar també amb 1h 38m i uns quants segons més que ahir.

Diumenge faré els 10 Km de Sant Boi. No m'agrada fer una cursa una setmana abans d'una marató. Em fa por lesionar-me. Però en aquest cas l'excepció està més que justificada. Serà el 10.000 número 100 de l'Arcadi i vull còrrer amb ell. Ahir vam coincidir en la seva mitja número 100, (tot i que finalment no ens vam veure), i el 7 de març coincidirem, si tot va bé, en la seva marató número 100. Això si que és un triplet de veritat !!! La foto correspon al Km 20,5. S'ha de somriure davant les càmeres.. he, he...!

Èxit total !!! 3 marques en 1!!!!

He acabat la Mitja de Barcelona en 1h 28m 1s, la meva millor marca en mitja dels últims 4 anys !! I això que quan he vist en el Km 19 que podia permetre'm el luxe d'anar a més de 5m/Km i encara així baixava dels 90m , que era l'objectiu inicial, he decidit deixar de prèmer l'accelerador per gaudir del moment. Però ja passat el 20 m'ha superat la socanna i he intentat seguir-la, però anava llançada i al final m'ha superat d'uns segons. Estic encantat. Però és que, a més, he fet millor registre en el pas pel 5.000 que a la Sant Silvestre de Lloret ( de 20,22 a avui 20,03) i també he fet la millor marca de l'any en 10 Km. Era fàcil, ja que tenia 43m de Sant Antoni. Avui, 40,55. Entrar en el minut 40 en un 10.000 a mí ja em costa molt (a la cursa dels Nassos vaig fer 41,54!) Per tant puc dir que he fet una mena de "3 marques en 1", he, he...!! I més content que un gínjol, a més a més, perquè he rebaixat 1m i 5 segons el registre de l'any passat en la mateixa cursa. Més coses: la d'avui era la meva mitja número 75, per tant, bona celebració !! Com deia, avui millor marca en mitja dels últims 4 anys. La referència anterior és del 2006... a la mitja de Barcelona, també!! Aleshores vaig fer 1,25,06 en un dia ben plujós i remuntant al final el Paral.lel fins a la Plaça d'Espanya. Era jove, he, he...!
En resum, un gran dia que em permet pensar que val la pena intentar les 3h i 18m a la marató de Barcelona. L'Arcadi em pronostica que puc estar per a fer 3h i 15m. Bé, el que està clar és que els entrenaments al final s'han de notar. De cop he rebaixat 4 minuts el millor registre de mitja del 2010 (1h32,08, a Sitges) "Ahí es ná...!!"
La setmana vinent, Mitja de Gavà amb tirada prèvia de 10Km. La mitja la vull fer a ritme de marató. I el 28 de febrer igual m'animo a fer els 10 Km de Sant Boi, ja que fa anys que no hi participo. Evidentment, seria a ritme de passeig total !!

Xavi Hernández ja té penya pròpia

Un gran amic meu, el Lluis Corretja, pare de l'Alex, em va convidar a la presentació, dimecres d'aquesta setmana, de la Penya de Xavi Hernández, el gran jugador del Barça. El Lluís és el president de la Penya Blaugrana Xavi. Va ser una vetllada molt agradable. Va estar al complet la família Corretja ( l'Ivan és el representant del Xavi ), com dèia, l'Àlex i també el Sergi a més de la mare, la Luisa. No hi van faltar Joan Laporta i els dos precandidats del continuisme, Alfons Godall i Jaume Ferrer i un grapat d'amics del jugador, la seva família al complet, lògicament i molts amics també del món de la premsa, a més d'una important representació dels primers 110 membres de la penya.
El Xavi Hernández va estar encantador. De fet es nota que no s'ho fa, simplement n'és d'encantador. Un gran xaval que fins aquesta setmana no havia tingut ocasió de conèixer personalment.
Va ser una festa senzilla i emotiva. En definitiva, va estar molt bé.

S'ha acabat el "gafe" de Granollers...

Fa 2 anys em vaig lesionar. L'any passat vaig tenir un "pinyo" amb el cotxe i sinistre total. Aquest any... no ha passat res d'estrany. Ja era hora !! Atlèticament parlant he trigat 1m i 10s més que l'any passat en completar la cursa. Avui he acabat en 1h 32m 29s. Són faves comptades; si al 2009 vaig còrrer més, és que ara estic pitjor. Qüestió d'entrenaments, qüestió d'edat, qüestió del que sigui... 1m 10s més. Això no falla. Com ja vinc dient des de fa alguns "posts" ja vaig veient que no estic com l'any passat. I no acabo d'entendre massa per què, si entreno igual. Ja vaig veient, doncs, que no podré fer 3h 18m en la Marató de BCN que era l'objectiu prefixat. L'útim test serà diumenge que vé a la Mitja de Barcelona.
Almenys avui he corregut 18 segons més ràpid que a Terrassa. Aviam si diumenge que vé, que és una mitja molt plana, sóc capaç de batre la millor marca de l'any (1h 32m 08s, Sitges) No estic tant lluny. Veurem. Ah! avui he completat els meus primers 40.000 quilòmetres corrent.
La foto és del podi masculí, amb Robert Kipkoech, guanyador (1h 2m 2s) Erick Kibet (1h 2m 3s) i Chema Martínez (1h 3m 13s)

No us perdeu el llibre de l'Arcadi !!

Avui ha caigut a les meves mans a mig matí i a les 5 de la tarda ja l'havia acabat de llegir. Bé, més aviat l'he devorat. "Córrer per ser feliç" recull en 174 pàgines les vivències de l'Arcadi Alibés en el món del córrer, centrat bàsicament en les seves 99 maratons. A Barcelona, el 7 de març, farà la número 100, una xifra tant rodona que és la que ha motivat un llibre que no deixarà indiferent ningú. Fins i tot els no corredors. Amb un estil àgil i planer l'Arcadi va desgranant la seva experiència i les coses que li han passat per allà on ha corregut, als 7 continents, des del Sàhara fins a Seül, des de Nova York, fins a Moscou, des de l'Antàrtida fins a Marràqueix. Hi trobareu anècdotes ben curioses, i divertides, ja ho veureu.
El pròxim dia 4 de març, 3 dies abans de la Marató de Barcelona, es farà la presentació oficial del llibre, a la Llibreria Bertrand, a la Rambla de Catalunya, 37 de Barcelona, a dos quarts de 8 de la tarda.
L'Arcadi em va demanar que presentés l'acte, cosa que faré encantat, juntament amb la nostra companya Imma Pedemonte. Per a mí, com a maratonià que també sóc, és un autèntic honor que hagi pensat en mí.

Cursa de Sant Antoni: visca la tradició !

La cursa de Sant Antoni és el 10.000 que més vegades he corregut, 10 o 12 cops. Consulteu aquí si voleu saber el número exacte. Ahir m'ho vaig prendre amb calma ja que durant la setmana havia fet sèries de 4.000 i de 2.000, aquestes últimes, dissabte. No volia arriscar i amb baixar de 45m ja em conformava. Em vaig vestir d'entrenament, tot estrenant la nova roba Asics i vam anar plegats l'Arcadi, el Quique, el Joan Ramon i jo. El Joan Ramon es va despenjar aviat i després ens va explicar que va plegar al Km 8 per una lesió. Aviam si es recupera a temps per a fer la marató. L'Arcadi, el Quique i jo (foto) vam anar plegats fins el Km 7, aproximadament. Allà el vam perdre. L'Arcadi i jo vam optar aleshores per apretar una mica, i vam fer els dos últims Km a 4 i 3,55 respectivament. I bones sensacions. Vam fer, finalment 43m 42s. Ritme 4,17. L'any passat recordo que vaig anar tranquil, també amb l'Arcadi, i vaig fer 42m curts.

Tinc la sensació que no estic ni de lluny com l'any passat en aquestes dates. Però estic una mica desorientat perquè a les mitges de Sitges i Terrassa he fet uns temps similars als del 2009. La mitja de Barcelona, el 14 de febrer, serà el test definitiu per saber on estic. Com ja he explicat en posts anteriors, aleshores vaig fer 1h 29m. Veurem...

Terrassa: esperava una mica més... de mí.

La mitja de Terrassa l'he coberta en 1h 32m i 47s. No és un mal registre, però aspirava a fer 1h 31m i com que no ho he aconseguit, m'he quedat una mica decebut. A més l'any passat vaig fer-la 39s més ràpid. En una mitja és un temps que es podria considerar despreciable, per tant diriem que he repetit crono. Lectura negativa: no he millorat; lectura positiva: tinc un any més i em mantinc. Es pot mirar com es vulgui.
Caldrà veure en els pròximes mitges, Granollers, Barcelona i Gavà, què tal responc. L'any passat a Barcelona vaig fer 1h 29m 6s. Ara mateix és un registre que veig molt lluny de les meves possibilitats. Caldrà veure què tal assimilo els entrenaments que venen ara, que són amb un grapat de sèries llargues de 4000, 3000 i 2000 metres. Són els més durs per a mí, però tot sigui a fi de bé per tal de fer a la marató de Barcelona 3h i 18m, un minutet milllor que l'any passat, que és el gran objectiu de la temporada. Com ja he dit en altres entrades, serà la meva marató número 25 i la 100 de l'Arcadi i voldria fer-ho bé. La foto correspon a l'arribada a la meta, a l'encarar els últims 100 metres.

Primera cursa de l'any, la mitja de Sitges

Com gairebé sempre, he iniciat el nou any corrent la Mitja de Sitges. Li tinc especial estimació perquè allí vaig fer la meva millor marca de mitja (1h 22,29) ja fa 7 anys !! He corregut la prova 7 vegades i avui ha sortit el pitjor temps de tots, tret de l'edició del 2000 en què me la vaig prendre com un entrenament amb pitrall i vaig trigar més que avui. Però el que són les coses, estic relativament satisfet. M'explico: l'any passat vaig fer 1h 32m 23s i aquest any he fet un minut més, (1h 33m 24). L'any passat aspirava a baixar dels 90 minuts i al quedar-me lluny, vaig quedar ben decebut. Aquest any només aspirava a fer-ho millor que al 2009. El ritme que notava era bó, he passat corredors durant tota la cursa, a diferència de l'any passat, en qué els últims 7-8 Km ho vaig passar malament al no ser capaç de tirar. Però, perquè satisfet enguany ? Molt fàcil. Han canviat una mica el recorregut i crec que se'ls ha escapat una miqueta de les mans. Segons el Forerunner el circuit m'ha sortit en 21,480 Km, mentre que l'any passat va sortir en 21,160. Aquests 300 metres de diferència són els que m'haurien permès acabar la prova a prop de 1h 32m, superant el registre de l'any passat per uns quants segons. Avui he notat que no defallia en tota la cursa, a diferència d'ara fa 1 any. Ja sé que mostrar-se satisfet per tant poca cosa i més encara "virtual," podriem dir, per alguns podria ser fins i tot una mica trist. No per a mí. Sé d'on vinc i crec que sé el que puc rendir. Cal saber-ho en cada moment de la teva vida atlètica. Insisteixo que les sensacions que he tingut han estat bones. L'entrenament que he fet aquesta setmana --un de pujades i un de sèries de 5 minuts (tots dos sota pluja)-- he notat com si m'haguessin fet un gran bé. Diriem que no s'ha acabat de reflectir en el crono, però tot arribarà. L'any passat, una setmana després de Sitges, vaig còrrer a Terrassa, sensiblement més dura, 20 segons més ràpid. Veurem la setmana vinent, ja que toca Terrassa una altre cop.

He acabat l'any corrent... com no !!

Un any més he acabat fent una Sant Silvestre, la 37a cursa del 2009 i la 338 del meu palmarès. Aquesta vegada per horari de feina he fet la de Barcelona. L'objectiu era baixar dels 42m i ho he lograt, per poquet (41,54) Per tant hauria d'estar satisfet. Però no. Tinc esperit competitiu i no em conformo. Gairebé 42m em sembla un registre dolentot. És veritat que la lesió al bessó del dia 8 de desembre a la cursa de Tona ha fet que entrenés poquet. He sortit a un ritme alt però veia que l'aguantava raonablement bé. He passat el 5.000 en 20,27. A Lloret (5 Km) havia fet una marca de 20,22, per tant anava molt ràpid. Aleshores m'he començat a desinflar. M'he notat carregats els dos isquiotibials, veia que un munt de corredors em passaven, tot plegat desencoratjador. Al tractar-se d'una cursa tant plana, confiava en almenys fer 41 curts. He acabat apretant al màxim per fer la millor marca possible, completant un segon parcial de 21,27. Un minut més lent que en els primers 5 Km. En fi... Aviam si ara puc entrenar sense problemes físics i puc baixar almenys de 41m en un 10.000. Al 2009, a Bombers vaig fer 40,34. Veurem enguany...
Avui, primer dia de l'any he fet un rodatge de 1h 40m. Bones sensacions.

Dues curses en un cap de setmana

Crec que ja m'he recuperat del tot de la lesió que vaig tenir a Tona el 8 de desembre. La Diada de Sant Esteve vaig reaparèixer a la cursa del riu Ripoll (9,2 Km) Vaig anar molt tranquil, especialment en la primera part, per mirar d'assegurar-me que no em trencava novament del bessó. Cap problema. Això sí, el crono, discretíssim, 44m 33s, gairebé 5 minuts més que fa dos anys. I avui dia 27 de desembre he fet la Sant Silvestre de Lloret de Mar (5 Km) la cursa del Josep Lluís Blanco, que arribava a la 3a edició. He acabat en 20m 22s, 21 segons més que l'any passat. El Joan, seguidor d'aquest bloc, ha dit que m'ha vist "un pèl lent". Cert. Tenint en compte les circumstàncies i el poc entrenament que he fet els últims 15 dies, ja em puc donar per satisfet, però. A la foto estic amb l'Arcadi durant una divertida entrevista que ens han fet pel reportatge de la cursa emès pel 33. Per cert, he tornat a guanyar l'Alèxia Patiño. L'he passat ja a la pista, en els últims 50 metres abans de meta, he, he....!
Ara només queda la Sant Silvestre de Barcelona per acabar l'any, corrent, com sempre.

Tona: sensacions contraposades

Amb l'Arcadi i el "Pirata Agus"

El 8 de desembre vaig fer la cursa de Tona. 5,77 quilòmetres, segons el Garmin. 30 minuts escalfant amb l'Arcadi. Sortida ràpida. Tot bé. L'Arcadi m'atrapa en una pujada. Me n'aprofito d'ell per fer les rampes més dures. Després el puc deixar una mica endarrera. Però al voltant del Km 4,5 noto que el bessó de la cama dreta em fa mal. Puc acabar la cursa fins i tot fent-li una "hatxassu" al Pirata Agus en els últims metres. A la foto estem els 3. Però encabat, vaig coix. No pagava la pena. M'autoimposo repòs i crema un parell de dies. Però al dia següent dimecres m'agafa una mena de gastroenteritis i se m'inflama l'estòmac, sembla ser. Dimecres haig de marxar de la feina per aquest motiu. Dijous puc treballar, sembla que ja m'he recuperat, però divendres recaic. És molt dolorós. Avui dissabte estic molt millor, però amb molta por de menjar res, no sigui que l'estòmac torni a queixar-se. Haig de renunciar a la Mitja de Vilanova de demà i també al partit de bàsquet de la Marató de TV3 d'avui a la tarda. Resumint: no he corregut ni un metre des del dia de la cursa.
Dit així sembla que tot sigui culpa de la Cursa de Tona. Res més lluny de la realitat. Em va semblar una cursa magnífica. Felicitats als organitzadors.

Fins l'any que vé ?

Dic fins l'any que vé perquè aquests nanos de "l'Armada" són capaços de tornar a guanyar la Copa Davis. Ha estat una setmana "durilla" de feina, però ara ja està. Us deixo una foto amb la "culpable" de tot plegat, he, he....

"Barallant-me" amb l'Alèxia

La Jean Bouin d'enguany ha significat un retrocés de marca en relació a la de l'any passat. He trigat 2m i 16s més. En condicions normals això seria un autèntic desastre, però hi ha atenuants. A diferència d'ara fa un any, venia de fer una marató (Saragossa) la setmana anterior. A més porto uns tres dies força constipat. Tenint en compte això, el desastre ja no ho és tant...
Al tenir un dorsal baix, el 151, he sortit gairebé al davant de tot. He fet en 3,51 el primer Km. Tant és així que he optat per seguir el ManoloM que feia de llebre de 40m. Il.lús de mí. Al Km 2,5 ja no podia seguir-lo ni en broma. He passat el primer 5.000 en poc més de 20m però en el segon, amb la pujada inclosa del Paral.lel i el carrer Lleida, he fet 23m. Diferència notable. Poc abans d'enfilar el carrer Lleida, m'ha atrapat l'Alèxia Patiño, --és el moment que es veu a la foto--. Allò m'ha esperonat. Ja que el crono que faria quedava lluny del 40,50 del 2008, almenys intentaria guanyar-la, tal com vaig aconseguir a la Mercè, al setembre. Ha estat un últim Km molt tàctic. M'he aprofitat de la seva estel.la per fer la pujada ja que té un ritme d'allò més constant. Quan hem arribat a les Fonts ( últims 500m ) l'he atacada. Pensava que ja no m'atraparia, però vet aquí que encara li quedava un canvi i poc abans de la recta de meta m'ha tornat a passar. Però a mí també em quedava un canvi, i he pogut fer l'"hatxassu" final per arribar abans que ella, en 43m 6s. Crec que hem entrat potser fins i tot en el mateix segon, o gairebé.
L'Alèxia té un bon 10.000. En mitja crec que té 1h 38 de marca. En aquesta distància, doncs, encara la puc superar clarament. Veurem, però, què passa aquesta temporada quan arribin les mitges.

Marató de Saragossa: millor que a Palma

He fet la marató número 24 del meu palmarès (cursa número 333) a Saragossa el passat 22 de novembre. Vaig acabar en 3h 34m i 8s, gairebé 2 minuts més ràpid que un mes abans a la Marató de Palma. A més vaig anar 30 segons més ràpid la segona mitja en relació a la primera. La clau, possiblement, va ser que el meu germà Manel em va retenir durant els primers 5 Km per que no sortís tant ràpid com acostumo. A Palma vaig anar massa ràpid a la primera mitja i després ho vaig pagar.
També vaig esmorzar, a més de la fruita habitual, una bona quantitat de pa amb mantega (hidrats). I a partir del Km 25 vaig menjar troços de plàtan cada 5 Km. Tot plegat em devia ajudar a no defallir. Estic satisfet. A la marató de Barcelona buscaré millorar la marca de l'any passat de 3h 19m. O sigui que intentaré 3h 18m. Veurem.
A la foto se'm veu, minuts abans de començar, amb el meu germà Manel (3h 42m) i el Víctor Garanto (2h 58m)

Els maratonians som assenyats ?

Un cop acabada l'enquesta en la que preguntava "Quantes maratons teniu previst fer aquesta temporada", els resultats han estat --crec-- reveladors. Han contestat 44 persones, 9 de la quals han assegurat que no pensen fer cap marató. En faran una, 15; en faran dues, 8; en faran tres, 4; en faran quatre, 6 persones. Finalment una persona ha contestat que en farà 5 (deu ser l'Arcadi ?) i una altra ha contestat que en farà més de 5 (Arcadi ?... Ricardinho...?)
Segons els canons maratonians una o dues maratons a l'any és el correcte. Més del 50% dels han contestat en faran 1 o 2. Per tant el seny impera. Però és clar, a l'altre extrem (Arcadi i Ricardinho a part...) trobem que 6 persones declaren que faran quatre maratons aquesta temporada!! Una d'elles sóc jo mateix, per cert. Aquí el seny maratonià sembla faltar, he, he...
El cas és passar-ho bé, encara que patint, també amb les maratons. Gràcies tots els participants en l'enquesta. La foto és de la Marató de Palma 2009, instants després que el meu germà Manuel m'hagués superat en el km 40,5.

Palma de Mallorca: bona marató

Diumenge vaig fer la Marató de Palma, la 23a del meu palmarès. 3h 36m 32s. Un registre més dolent del que buscava ja que aspirava a 3h 29m. Penso que la primera mitja la vaig fer força bé, al passar en 1h 42m. Potser un pelet ràpid, però res de l'altra món. El cas és que en la segona mitja em vaig enfonsar notablement al completar-la en 1h 54m! Ja vaig veure cap el Km 25 que tindria problemes. No ho vaig passar gaire bé, però vaig saber patir i resistir la temptació d'aturar-me. Possiblement em van faltar alguns kilòmetres més per preparar-la. I les sèries, que tant bé amb van anar a la marató de Barcelona al mes de març. Llàstima perquè la Marató de Palma és molt bonica i el recorregut està molt bé. Sincerament, la recomano. Estic molt content, però perquè el meu germà Manel va fer un "marcón": va baixar la seva marca de 12m i fins i tot em va guanyar, ja que va fer 3h 35m. Era la primera vegada que em superava. Em va atrapar al Km 40 i no el vaig poder seguir ni fart de vi. Enhorabona, Manel !! Tot just fa dos anys que corre i ja ha fet 7 maratons.

Sant Muç: última cursa abans de la Marató de Palma

La setmana abans d'una marató prefereixo no fer cap cursa, però en aquest cas he fet una excepció, ja que es corria la cursa de Sant Muç, a Rubí, 10 Km i no hi podia faltar. L'objectiu era acostar-me als 50m per a fer una cursa tranquila i sense forçar. He anat amb el meu germà Manuel amb aquesta idea, ja que ell també farà la Marató de Palma diumenge vinent. Tots dos sabiem que el perfil era dur. Han canviat el recorregut i hem pujat més a munt de l'ermita de Sant Muç per una carretera que jo sempre faig de baixada quan entreno. En total han estat 2 Km de pujada d'intensitat mitjana-alta que s'han fet durets. Aleshores baixada en picat fins a l'ermita de Sant Muç, i després, el recorregut més o menys habitual fins a la meta, que està a 4Km de l'ermita. En la baixada he deixat el Manel una mica endarrera. Segons el GPS he arribat a posar-me a 19Km/h!! En total he invertit 47m i 20s, un temps que m'ha semblat fins i tot massa bó per la intenció que portava abans de sortir. El Manel ha apretat una miqueta, sense adonar-se, a l'inici de la pujada llarga. Serà per això que al final els temps han estat millors del què ens esperàvem. Ell ha entrat a meta 20-30 segons més tard que jo.
Ha estat la meva cursa número 331, el 111è 10.000, i la 30a cursa del 2009. A la foto se'm veu en tercer terme, poc abans d'arribar a la meta.

Cursa Lluis Companys: temps correcte

Dues voltes a l'anella olímpica per completar 5,6 Km amb sortida i arribada davant de l'INEFC. M'ha sortit un registre de 24m 17s, a 4.20 el Km, 28s més ràpid que l'any passat. Al 2008 la setmana anterior havia corregut la Marató de Saragossa --que tornaré a fer enguany, el 22 de novembre-- i per tant és normal que avui hagi anat una miqueta més ràpid.
Demà faré l'última tirada llargueta (2h) i ja iniciaré el tappering perquè el 18 d'octubre faig la Marató de Palma, que serà la número 23 del meu palmarès.
Diumenge que vé 11 d'octubre, cursa de Sant Muç a Rubí. S'ha de fer amb calma per evitar ensurts. És la cursa de casa i no hi puc faltar.

Volar o no volar....

He sobreviscut !!! Avui he volat amb un avió molt similar als que usen els pilots del Red Bull Air Race, que dissabte i diumenge es celebra a Barcelona. Com que diumenge faré la transmissió, juntament amb la Mercè Martí, experta aviadora, em va semblar que havia d'aprofitar l'oportunitat que em donaven de sentir una aproximació al que viuen els pilots quan fan les increïbles acrobàcies que executen. No he trallat, que era el gran objectiu, per a què enganyar-nos. Imagineu la conya a la redacció si ho hagués fet... però no ha faltat gaire, certament. Una cosa és volar i una altra ben diferent és fer piruetes a 270 Km /h segons m'han dit que hem arribat a anar. A més a l'avió vas davant i el pilot al darrera. O sigui que encara mes impressió. Espectacular passar les portes, bé la porta que han situat aprop de Castellar del Vallès. Hem volat des de l'Aeroport de Sabadell. És un baixar-pujar constant. Com que feia més de 4 hores que havia menjat es veu que tenia l'estòmac massa buit i això no m'ha ajudat gens. El vol ha durat 10 minutets però més que suficient pera mí. El Dragon Khan fa riure al costat del vol que he fet. En fi... una experiència més !!!

No és un dia de sort

Quan he tornat de la cursa de la Mercè, hem hagut d'apagar amb una manguera el foc que s'ha fet al motor de la porta del garatge. Al final de la tarda ha plogut molt intensament amb molt de vent i.... ha caigut el muro mitjancer que comparteixo amb el veí !!!! Demà toca encetar el tema asseguradores. Vaja "tela"!!!!

Bon temps a la cursa de la Mercè

La cursa de la Mercè és especial pera mí per què va ser la primera cursa que vaig fer l'any 1997 i l'he correguda 9 cops. Aleshores no eren 10 Km, sinó una mica menys. Des de l'any 2000 es va convertir en un deu mil. Des d'aleshores l'he correguda 6 vegades. Només un cop vaig baixar dels 40m ( 2006: 39,52) La marca d'avui ( 41,49 ) és la tercera millor que mai no he fet en aquesta cursa des que són 10Km, ja que al 2005 vaig fer 40,22. Per tant estic satisfet. Li haig d'agraïr el registre a l'Alèxia perquè he estat tota la segona part de la cursa seguint el seu fantàstic ritme. A l'arribar al final del carrer Sepúlveda (pujadeta) se m'ha escapat uns metres que pensava que serien decisius i que la perdria, però al remuntar el Paral.lel, ja en l'últim quilòmetre, he pogut apretar i passar-la. Ella ha fet 42,07, que és marca personal i per tant estava molt contenta, lògicament.
Ahir vaig fer un entrenament de 90m i el cert és que no me n'he ressentit gens ni mica, a diferència del dia de Viladecans, que havia fet també 90 minuts però 3 o 4 dies abans de la cursa. Coses que passen... Certament estic una mica desorientat perquè igual faig un registre dolent --Viladecans-- com un força correcte, com és el cas d'avui.
En principi el cap de setmana vinent no faré cap cursa i faré una tirada llarg de 2h i 30m. Ja només quedaran 3 setmanes per a la Marató de Palma !!

Ja he començat les classes a Mataró

Divendres 18 de setembre va ser el primer dia de classe a la Escola Universitària Politècnica de Mataró. Ja és el 5è any que dono l'assignatura de Llenguatge, Expressió i Comunicació Audiovisual del primer curs del Graduat en Mitjans Audiovisuals. 77 alumnes a l'aula !! Més que mai. Sempre els demano el primer dia que em diguin què n'esperen de l'assignatura. La gran majoria esperaven una assignatura molt teòrica. Al comprovar que hi moltes pràctiques es sorprenen positivament. Espero no decebre'ls. Les classes les dono cada divendres de 10 a 14h. Procuro fer les 4 hores el més amenes possible. Cada hora fem un descans de 10 minuts. Com que dono la classe dret, el cert és que acabo força cansat i amb la veu castigadeta... El divendres és el dia que faig descans setmanal de còrrer i així compenso una mica.

Temps fluix als 10Km de Viladecans

Ja sabia que no faria un bon temps a Viladecans, ja que aquesta setmana he fet una sessió de 90 minuts i era conscient que ho acusaria. A més, en el Km 1,5 aproximadament, m'he aturat a fer un riuet, cosa absolutament inhabitual en mi. He apretat tot el que he pogut, però només he fet una discretíssima marca de 46m i 23s, més de 4 minuts més que l'any passat (42,07). Pensava que faria 44m i la cosa no ha anat gens bé. El que més m'ha sorprès és que a Matadepera, fa 6 dies, vaig fer gairebé calcat el mateix temps, però sense esforçar-me especialment. No ho acabo d'entendre. Fins i tot diria que Matadepera potser és tant o més dura que la d'avui a Viladecans. És cert que Viladecans té una part de muntanya i Matadepera no. La referència del 2008 van ser 43 minuts a Matadepera i 42 a Viladecans.
En fi.... deu ser l'edat....! Almenys a la foto se'm veu prim, cosa que ja ens agrada als corredors de fons. Encara que "prim = en forma". Avui no ha estat així per a mí.

Video arribada Mitja de Sabadell

Vídeo de l'arribada a la Mitja de Sabadell. Surto a partir del segon 22. Vaig amb samarreta blanca, pantaló negre, mitjons llargs blancs, sabatilles verd "pistatxo" i amb les ulleres de sol al cap, mirant el rellotge.

Curiositat a la Mitja de Sabadell

Repassant els temps dels anys 2007 i 2008 de la Mitja de Sabadell i comparant-los amb el que he aconseguit avui, observo que fa dos anys vaig còrrer en 1h 38m i 38s... exactament el mateix temps que he fet avui!! L'any passat vaig fer 1h 38m 45s ( 7 segons més) i avui he tornat a rebaixar els 7 segons en qüestió. També he vist que tant al 2007 com al 2008 em vaig aturar en un moment de la cursa. Avui no. La veritat és que avui pensavava que podria fer 1h 36m més o menys. Però no estic decebut. Estranyat, sí. No he patit gens com em va passar els dos últims anys, i no se m'ha fet tant dura com aleshores, ni de lluny. He augmentat el ritme considerabalment en començar la segona volta --quan tendeix a baixar-- i he arribat a posar-me a ritme de 4m/Km. Això m'ha permès acabar la segona volta ben bé 2 minutets més ràpid que la primera. Correcte. L'any que vé miraré de plantejar sortir rapidet per aprofitar la part que fa baixadeta no tan sols en la segona volta. Això m'hauria de permetre baixar de l'1h 38m. Avui era complicat perquè m'he col.locat endarrera i al disputar-se la cursa popular alhora, hi havia diversos embuts en la primera part de la cursa, cosa que, indefectiblement, alenteix el ritme perquè no pots avançar.
Ah!! La cursa, decididament, no fa 21,097 Km. Fa ben bé un mínim de 21,4 Km. El Fore m'ha marcat 21,5. A altres companys els ha marcat fins a 21,8. Això ja quadraria amb els registres. El Roger Roca, que ha guanyat la cursa, ha fet 1h 10m i ell és home de 1h 8m com a molt...!

He gaudit a Matadepera

Els 10Km de Matadepera són força trencacames, si vas a un ritme ràpid. Ho vaig fer l'any passat i a l'endemà, a la Mitja de Sabadell, vaig patir molt. Aquest any he volgut còrrer a Matadepera amb tranquilitat per intentar rendir millor demà a Sabadell. Volia fer avui 46m i he fet 46m 26s , per tant, molt bé. He anat molt tranquil. Les pujades no m'han semblat tant llargues. Lògic! L'any passat vaig fer 42,53 i , evidentment, em va costar força més.
Demà a Sabadell l'objectiu és simplement baixar d'1h 38m 45s, que és el que vaig fer l'any passat. Veurem !!

Nova enquesta maratoniana

Feia temps que no posava cap enquesta al blog. Es tracta de saber si els maratonians que visiten aquest blog són més aviat "normals" o més aviat estan "xalats", he, he... Es diu que una o dues maratons l'any és el recomanable. Però hi ha també qui creu que se'n poden fer més, si es corren amb seny. He estat el primer en votar. La meva intenció és fer 4 maratons: Mallorca (octubre); Saragossa (novembre); Barcelona (març) i Empúries (maig). O sigui que sóc dels "xalats"...