La calor i la humitat apreten...!

Ha estat un cap de setmana de molta calor, com està sent habitual aquest juliol. Dissabte a la nit vaig córrer els 10 Km de la Gavà Night Run que organitza Diversport. Uns 400 corredors. Terreny absolutament plà. Vaig sortir bé de ritme per sota de 4,30. Últimament surto així en la majoria de 10 mils i després punxo. El tema es tracta en quanta estona trigo a punxar. A Gavà va ser cap el quilòmetre 5'5. Aleshores em vaig posar a 4,40.4,45. Cap el quilòmetre 7,5 un corredor jove de Gavà, a jutjar per la camiseta que portava, es va posar al meu costat en l'única pujadeta que hi havia en tot el recorregut. Una pujadeta d'escassament 30 metres, però suficients perquè jo baixés el meu ritme. Ell ho va notar i em va animar a seguir-lo. Vaig pensar que de què el podria seguir... Però va resultar que em va dir això perquè tenia la intenció d'ajudar-me a arribar a la meta. Em va comentar que abans de fer la cursa, havia donat una volta més al circuit de 5 Km, per tant anava ben sobrat de forces. El cert és que va aconseguir perfectament el fet de portar-me a la meta, fins el punt que en els dos últims quilòmetres vaig tornar a posar-me per sota dels 4,30, amb un últim quilòmetre fet a 4,17 ! Vaig arribar fos a la meta, això sí. Vaig voler agraïr-li a aquesta llebre inesperada el seu ajut, però el vaig perdre de vista immediatament. Llàstima....! Si llegeix això, moltes gràcies ! Vaig parar el crono en 46 minuts i 48 segons. Tenint en compte el què entreno en aquesta època --poc-- i la humitat que hi havia, ja em puc donar per satisfet. Al ser la cursa a les 10 de la nit, no em vaig ficar al llit ben bé fins les dues de la matinada. I el despertador va sonar a les 5,30, tres hores i mitja després...

Amb el gran Carles Castillejo, el millor maratonià català

Diumenge la cita era a la Vila Olímpica, a Barcelona. Un altre 10.000. Per intentar evitar al màxim els efectes de la calor, la cursa començava a dos quarts de 9 del matí. Amb tot fins a tres participants va haver de ser hospitalitzats per cops de calor. En el moment d'escriure això, l'últim que sé és que un d'ells va quedar ingressat per tal de tenir-lo en observació. Espero que a hores d'ara ja estigui absolutament recuperat...

Cara de patiment a la meta de la Vila Olímpica

Vaig sortir del primer calaix al ser convidat de l'organització i això em va permetre córrer còmodament des del principi. Hi havia uns 2.000 corredors. Per la meva sorpresa em vaig trobar anant a 4,20-4,25 sense dificultats. Sens dubte, la crema escalfadora Weapon to Win que m'havia posat als dos isquios, havia fet perfectament la seva funció, com sempre que la necessito. Em vaig trobar ficat en un grupet en el que anaven tres noies dels Lluisos de Mataró i que portaven una llebre del seu club. Els vaig preguntar quin crono volien fer. Em van dir que 45 minuts. Era el què jo buscava. Amb tot, crec que anaven una mica ràpid. 45 minuts és 4m 30s/Km i anaven a estones a 4,20 i també a 4,15. Però com em trobava bé, vaig decidir seguir-les. Cap el quilòmetre 3'5-4, vaig començar a pagar l'esforç. Les noies de Mataró es van anar allunyant irremisiblement. Començava aleshores una altra cursa per a mí. Vaig passar el 5 per sota dels 23 minuts. Vaig pensar que si amb el què havia corregut en la primera part de la cursa amb prou feines havia baixat de 23 minuts, tindria molt difícil baixar dels 47 minuts. La calor apretava. La llebre dels 45 minuts em va atrapar en el quilòmetre 7. Fins aquell moment encara somniava amb ser capaç de baixar dels 45m. Quan em van superar, en comptes de pensar positivament ("m'ha atrapat en el Km 7 i no pas en el 3 com en curses anteriors"), vaig pensar negativament ("cada vegada vaig més lent, estic pagant l'esforç d'ahir, encara em queden 3 quilòmetres, quina calor, quin calvari..."). Tant és així que cap el km 8 vaig sentir la necessitat irrefrenable d'aturar-me. Bé, irrefrenable no ho va ser perquè en l'últim instant vaig decidir no aturar-me. Vaig continuar més amb el cor que amb les cames. Aleshores vaig divisar el què seria la meva salvació: faltaven 1.500 metres per la meta i vaig veure que el meu company a TV3, l'Alex Castells, anava per davant meu a uns 200 metres. Jo pensava que el tenia al darrera. Veure'l em va motivar a intentar atrapar-lo. Poc a poc m'hi vaig acostar i finalment, a uns 500 metres de la meta el vaig atrapar. El vaig deixar enrera i vaig creuar la línia de meta en 46 minuts i 55 segons. Només 7 segons més lent que el dia anterior. Per tot el què he explicat em va semblar un temps correctíssim. Com dic sovint, qui no es conforma és perquè no vol...!

Amb l'Àlex, al "Mulla't..."

Després de la cursa de la Vila Olímpica, l'Àlex i jo vam anar al DIR Diagonal a donar suport a la campanya "Mulla't per l'Esclerosi Múltiple" per ajudar a millorar les condicions de vida de les persones que pateixen aquesta malaltia.  

Amb el VIPS del Mulla't.  Em veieu... ?

El cap de setmana que vé m'espera la Cursa de La Floresta. Serà dissabte a la tarda, a les 18,30h. Calor segur. 8 quilòmetres. Serà la meva cursa número 600. La 500 també la vaig fer a La Floresta. Casualitats de la vida. !!    

El "caloret"

Aprofitant una baixadeta (Foto: Francesc Polonio)

Diumenge vaig córrer per segona vegada la cursa de 10 Km de Pallejà. La primera havia estat l'any passat. És tracta d'una cursa força plana, que consisteix en donar dues voltes a un circuit de 5 quilòmetres. Per l'època de l'any en què es celebra, el principal enemic és la calor, lògicament. Després de la calorada de la setmana passada a La Maquinista, tenia clar que no pensava prèmer l'accelerador a Pallejà. Després d'una cursa on vaig forçar, ara tocava una de més tranquileta. És el què cal fer quan fa tanta calor. La idea era anar amb la llebre de 50m i als últims 2 quilòmetres deixar-la per acabar en 49 minuts. Així ho vam planejar amb l'Arcadi, ja que, com passa sovint, vam tornar a coincidir. I és que ens agraden les mateixes curses, més o menys.

Amb la llebre de 50m ja al darrera (Foto: Wai Shan)

  Només donar-se el tret de sortida ja vam veure que la llebre de 50 minuts anava més ràpid del què li tocava. Vam decidir que nosaltres seguiriem el pla previst. Anàvem com un rellotge. La llebre ens portava uns 20 segons d'avantatge en el Km 3. Nosaltres clavàvem els quilòmetres a 5 minuts cada un. La llebre, potser adonant-se que anava un pelet ràpid, va frenar el seu ritme. Poc a poc ens hi vam anar acostant. Vam passar el km 4 en 20 minuts exactes i al pas del 5 en 24'50 i amb la llebre ja darrera nostre. Ja haviem escalfat i això va fer que sense gairebé adonar-nos ens poséssim a 4,50. Aleshores vam divisar que la Mayte Martín estava al nostre abast. La vam atrapar cap el km 7. Ella corria a batzegades, ara més ràpida, ara més lenta, i ens passava uns metres i després la tornàvem a atrapar. Així fins el km 8 i escaig, més o menys. Com que sóc competitiu de mena vaig posar-me aleshores dos objectius: superar la Mayte i baixar dels 49 minuts. L'Arcadi no va voler forçar i es va quedar un pelet endarrera. En l'últim quilòmetre em vaig posar a 4,30 i fins i tot menys, a estones, i en vaig tenir suficient per aconseguir els dos objectius. Al final, 48m 55s. I molt content. Els corredors sabem que començar tranquilet una cursa i acabar-la amb una miqueta de vivesa és molt agradable. En canvi, estar patint tota la cursa... és dur.

  Aquesta setmana, doblet. Dissabte a la nit, Gava Night Run i diumenge al matí, la cursa de la Vila Olimpica. Totes dues de 10 quilòmetres. Amb elles completaré 599 curses. La 600 la tinc prevista a La Floresta el dia 18 de juliol. Curiosament a la Floresta vaig córrer la cursa número 500 del meu palmarès.

Ja tocava córrer a La Maquinista

.

Amb en David Clupés,  la Rosa Sánchez, l'Arcadi i l'Àlex Castells

Ja porten unes quantes dicions, però mai no havia corregut la cursa La Maquinista de Barcelona, 10 quilòmetres amb alguna que altra lleugera pujada, que s'ha fet especialment dura per la calor sufocant. De tota manera val a dir que bona part del recorregut té ombra i en alguns casos, ombra espectacular gràcies als arbres. No tenia cap idea del ritme que em proposaria seguir. Amb la calor que feia, la cursa ja ens col.locaria a cadascú en el seu lloc. Només començar m'he enganxat a la llebre de 45m (ritme 4,30) He pensat, aniré amb ell fins on pugui aguantar i després acabaré amb la intenció d'acostar-me el màxim possible als 45m. Doncs ha resultat que la llebre de 45m ha sortit com un coet, per moments, pràcticament a 4,10. Però al passar pel Km 1 he marcat 4,51. No entenia res. Si anàvem molt més ràpid ! I el Km no era llarg, gairebé perfecte segons el GPS. La llebre se m'ha escapat entre el Km 1 i el 2. Jo la seguia veient ràpid. Fins el Km 5 més o menys veia la llebre a uns 200 metres davant meu. Segurament perquè haurà regularitzat el seu ritme. He passat el 2, 3 i 4 en ritmes de 4,32-4,28-4,29. Segurament per això no se m'allunyava perquè anàvem a la mateixa velocitat. El Km 5 l'he fet en 4,34, però el 6 m'ha matat. Devia ser el del carrer Portugal, que picava cap a munt. He marcat un altre 4,51, que m'ha descartat per a qualsevol intent d'agafar la llebre de 45m i més encara si anava a més velocitat de l'estipulada segons jo estava convençut. Després de fer 4,29 en el 7, cosa que m'ha alegrat molt, en el 8 he tornat a fallar (4,46). El 9 l'he passat en 4,35. Ja feia estona que veia que baixaria dels 47minuts. En la llarga recta de meta, en David Clupés, de Catalunya Ràdio, m'ha avançat. Uns quilòmetres abans, l'havia atrapat jo. He vist que encara em quedaven forces per seguir el seu ritme fins a la meta. A falta d'uns 60-70 metres per a l'arribada l'he esprintat per superar-lo, però el David tenia una bala a la recàmera i m'ha contraesprintat. Ha acabat entrant a meta un parell de segons abans que jo. El crono que he aconseguit, 45m 55s, segons el meu GPS. Oficialment, però, he fet 45,59, quatre segons més. De tota manera, molt content, perquè baixar de 46 no m'ho pensava pas. Ha estat possible gràcies a l'últim quilòmetre que he fet en 4,17. Que en Clupés em marqués el ritme ha estat decisiu, en aquest sentit. A l'arribar a la meta m'han dit que la llebre de 45m havia entrat en 44m.
 Diumenge que vé faré els 10 km de Pallejà, que aquest any arriba a l'edició 36. Deu n'hi do !!!

No havia corregut mai a Olesa de Montserrat

     Fa 18 anys que corro i ja porto 595 curses fetes. Moltes d'elles, repetides. I és que els corredors populars --almenys jo sí-- sovint preferim repetir aquelles curses que ens agraden, per tal de veure com evolucionem any rera any. Ara, com que hi ha un boom tant gran d'això del córrer, el cert és que cada setmana hi ha també un grapat de curses noves. En aquest apartat n'hi ha de dos tipus: les que són noves perquè celebren la seva primera edició i les que per una raó o altre no havies fet mai abans. És a dir que són noves per a mi. És el cas de la cursa que he fet avui: la Cursa del Foc d'Olesa de Montserrat, de 10 Km, que arribava a la 9a edició. No l'havia fet mai perquè, normalment, en aquesta època de l'any estic fent el descans de la temporada. Fa uns anys deixava de córrer del tot durant un mes. L'any passat va ser el primer que no vaig fer una aturada tan llarga ja que al no fer exercici, m'engreixava. La bàscula em va fer tornar a l'asfalt després de 15 dies d'estar aturat. Faig 1m 72cm i ara mateix estic per sobre dels 73 Kg. La proporció no és l'adequada. Hauria d'estar com a molt, en 70 Kg. I m'està costant molt perdre pes. Haig de menjar millor i defugir els aliments que engreixen. I em costa. Em falta una mica de força de voluntat. Per tant, aquest any he decidit no deixar de córrer, reduïnt, això sí, notablement el volum de quilòmetres. Aquesta ha estat la primera setmana que he aplicat aquest nou sistema. He estat 4 dies aturat del tot (de dilluns a dijous), divendres vaig córrer 1 hora; dissabte, 50m i diumenge het fet la Cursa del Foc. En total, menys de 30 km tota la semana. Penso que m'ha anat bé. He tingut la sensació de descansar i alhora no deixar de fer exercici. La idea és seguir aquest sistema de descans actiu, diguem-ne, dues o tres setmanes, aviam què tal em va.

Amb l'Arcadi, minuts abans de començar la Cursa del Foc.

      Amb l'Arcadi ens hem plantejat fer la cursa d'avui amb molta calma ja que, al marge de fer una calor notable, és evident que no estic gens en forma. I ell m'ha explicat que tampoc. Hem anat fent, xerrant durant els primers 5 Km especialment, a un ritme còmode. La nostra referència era la llebre de 50m (5m/km) De tant en tant jo em girava per veure on era. Cada cop la veia més lluny. Normal perquè nosaltres anàvem clarament per sota del 5m/km la major part del temps. A les baixades ens posàvem per sota de 4,30 sense adonar-nos; al pla 4,40-4,45 i a les pujades a 5-5,10. Sempre sense forçar. Quan faltaven 2 Km per a la meta he intentat canviar una mica el ritme, aviam si era capaç de fer un bon parcial en l'últim 2.000. Una mica més endarrerit, l'Arcadi m'ha seguit sense cap problema. Quan hem entrat a la llarga recta de meta, anavem junts a bon ritme. Erem conscients que baixàvem de 50m sense cap dificultat. Fins i tot baixàvem de 49m. A 100 metres de l'arribada he esprintat. M'imaginava que em seguiria i fariem un bon esprint, però no ha estat així. De tota manera només li he tret 2 segons a la línia d'arribada (imagineu quin esprint tant espectacular que he fet...). Hem acabat en 48m 12s, jo i 48,14 l'Arcadi. Mitjana de 4,49 el Km. I tant feliços !

  La cursa m'ha agradat molt. Trobo que té molt de mèrit que la major part de la cursa es desenvolupi pel casc urbà d'Olesa. He tingut la sensació com si aprofitéssim tots els carrers de la vila ! En altres poblacions de tamany similar a Olesa, ràpidament et fan sortir a alguna carretera per a fer quilòmetres i el casc urbà el trepitges relativament poc. A mí m'agrada córrer en els cascos urbans. Em sento com més protegit. Això vol dir també que els organitzadors de la Cursa del Foc han dedicat temps a dissenyar un circuit pels carrers de la vila. I és que quan organitzes una cursa, entenc que fa il.lusió que els corredors foranis vegin com és la teva localitat. En aquest sentit, enviar-los a una carretera no seria el més adequat... En el GPS m'han sortit 10,15 Km, dins dels paràmetres de marge d'error d'aquests aparells. Per tant, entenc que la cursa estava perfectament mesurada.

    Al 2016 espero repetir a Olesa !  I la setmana que vé toquen els 10 Km de La Maquinista.

Solidaritat i doblet

Abans que eres, demano perdó als lectors habituals del blog perquè la setmana passada no vaig fer cap entrada. Avui "recupero"...

Amb els amics de "El Mur" de TV3 i amb la increïble Esther Peiroten

Diumenge passat, 7 de juny, vaig fer d'speaker a la 3a Cursa i Marxa Solidària de Martorell, a l'Hospital de les Germanes Hospitalàries. És la cursa més increïble que he vist mai. I no l'he correguda mai. Però només veient com queda de satisfeta la gent que la corre, ja està tot dit. Se'ls dona quantitat de coses, entre elles un esmorzar amb plat de fusta inclòs, amb tota mena de viandes, que més que un esmorzar, sembla un dinar... I tot es possible gràcies a l'Ester Peiroten Pinheiro, l'organitzadora, que fa una feina absolutament increïble. Tothom acaba encantat... i això que acostuma a caure un sol de justícia. Aquest any, a més, van recullir una quantitat immensa d'aliments pels més necessitats. El què dic: una passada. Digne d'elogi.

Fent de locutor (imatge: Manolo "Runnersantboi")

I aquest cap de setmana he fet dues curses. Dissabte a la nit, els 10 Km del Port de Barcelona. Com diu el seu nom, discórre pel port de la capital. L'any passat vaig fer 43,56. Enguany 45,18. Més lent, com ja em vinc acostumant. Ara normalment, en cada cursa faig pitjor temps que l'any anterior. Deu ser l'edat. Amb tot, vaig quedar 4t de la categoria. La cursa té la gràcia que comença a les 23,45h i que cal pujar dos cops el Pont d'Europa, que comunica el port amb l'espigó. La pujada al pont és exigent i, indefectiblement, t'alenteix. Vaig sortir rapidet. Fins el Km 8 vaig tenir la llebre de 45m darrera meu. De fet, ja feia estona que veia que no la podria aguantar perquè m'anava retallant distància. Just al Km 8, com deia, on començava la pujada de retorn al port d'Europa, em va atrapar. El pitjor lloc. Li vaig demanar que no pugés el pont a 4,30 (ritme de 45m), però o no em va fer cas o no em va sentir. Allà se'm va escapar definitivament. Al final la llebre va entrar a meta uns 12-15 segons abans que jo. No va quadrar els 45 minuts, però quasi. Del nombrós grup que havia començat amb ell, a la meta no n'hi havia ni un. La llebre va entrar tota sola.

La plaça Major de Bellavista

Em va agradar el barret a la Cursa del Port de BCN

  I avui diumenge he fet per primer cop la cursa de Bellavista, un barri de Les Franqueses. 29 edicions ja porten. Són 10 Km i hi ha també la possibilitat de fer-ne només 5. Després del cansament d'ahir i d'haver dormit només 3 hores i mitja, pensava superar àmpliament els 50 minuts. A més a Bellavista tot són pujades i baixades i per tant la cursa és força trencacames. Doncs ves per on, que m'ha sortit una bona cursa. He acabat en 49m 42s, 6è de la categoria en la que han acabat 41 corredors, i he quedat més content que un gínjol. A més a més m'ha tocat un magnífic obsequi en el sorteig final. I ens han donat un molt bon esmorzar

 Més no es pot demanar ! Hi tornaré.

.

5 Km a Sitges per lluitar contra la PKU

Arribant a la meta als Jardins de Terramar

Diumenge vaig córrer un 5.000 a Sitges per ajudar a lluitar contra una malaltia rara, la PKU. La iniciativa va ser un èxit, ja que es van recaptar uns 13.000 euros. Vaig coincidir amb el meu company de feina Àlex Castells. Ens va animar a participar-hi, la també companya nostra a la tele, Raquel Mateos. La cursa es va fer al llarg del passeig marítim de Sitges, amb anada i tornada des dels Jardins de Terramar. Vaig sortir molt ràpid, a ritme d'entre 4 i 4,10/km, una velocitat que ja fa temps que no puc aguantar gaire estona. Però no em va importar. Vaig anar fent fins arribar a superar la que seria la segona noia classificada. El meu GPS em va marcar que el recorregut eren en realitat 5,32 Km. A l'acabar en 23m i 2s, el meu ritme global va ser de 4,19/km, que em va deixar prou satisfet. Va fer poc vent i això va ajudar a què es pogués córrer molt bé.

Amb el Xevi Eusebio i l'Àlex Castells, somrients, abans de l'esforç

  Aquest diumenge no faré cap cursa, ja que repetiré com a "speaker" a la cursa de Martorell, igual que l'any passat. Una cursa, aquesta, per cert, molt recomenable, sota la batuta d'Ester Peiroten Pinheiro. Els serveis que hi ha són magnífics i, a més, hi ha un macrosorteig a l'acabar que fa que a quasi bé tothom li toqui alguna cosa. Us hi espero !

Cap de setmana amb doblet

Poc abans de començar al cursa a Terrassa, amb La Torrebonica al fons

       Aquest cap de setmana he fet doblet en un sol dia: dissabte. Al matí hi havia el 10.000 per l'exercici físic i contra el càncer a Torrebonica, a Terrassa. La idea era fer-lo amb molta traquil·litat per reservar forces pel 10.000 del vespre a Sant Joan Despí. El del matí era de mitja muntanya, per pista, amb algunes pujades. Amb l'Arcadi vam anar tota la cursa petant la xerrada sense perdre de vista el terra perquè en alguns trams hi havia moltes pedres i no era qüestió de torçar-se un turmell trepitjant malament alguna d'elles. Especialment, ell, que dissabte que vé correrà la Marató de Luxemburg. Vam acabar els 10 Km amb uns discretíssimes 57m 44s. Fins i tot ens va semblar que vam anar massa lents i tot... El recorregut de la cursa, dissenyat pels germans Jaume i Rubèn Leiva, preciós. És per on entrenen molts terrassencs.

       A la tarda, cap a la cursa de Sant Joan Despí, a intentar fer el millor possible el 10.000. La idea era aviam si era capaç de baixar dels 43m 53s que ara mateix és la millor marca del 2015, feta al gener a Vilafranca del Penedès. Vaig situar-me al costat de la llebre de 45m. El pla que vaig dissenyar era fer 6-7 quilòmetres amb la llebre i després deixar-la per buscar el registre desitjat. Tot va anar molt bé fins el km 4. Aleshores vaig canviar de plans sense motiu aparent. Vaig decidir abandonar la llebre, avançant-la, i anar-me'n amb un grupet de corredors que fin aquell moment també havien anat a l'aixopluc de la llebre. Va ser un error. No vaig poder enganxar-me al grupet d'escapats i em vaig quedar en terra de ningú. Al km 5 la llebre em va agafar i ja no vaig poder seguir-la. Era just el moment en què s'envoltava la ciutat esportiva del F.C. Barcelona, amb alguna petita pujada que em va sumir en la frustració perquè la llebre se m'escapava irremeiablement. Vaig intentar reaccionar, però cada vegada estava més lluny de la referència. El km 5 el vaig passar en 22,35, per tant era molt complicat, per no dir impossible, no tan sols baixar de 45m. L'objectiu va convertir-se, aleshores, en què el petit desastre fos el més petit possible. Al final vaig entrar a la meta en 45m i 30s, lluny de baixar dels 44m. Potser el meu objectiu era agoserat si tenim en compte la cursa del matí,  --suau, però cursa al capdevall-- i sobretot, que fa una setmana vaig fer la marató de Tortosa. Com que em recupero ràpidament de cames després d'una marató, tendeixo a pensar que ja estic al 100x100 al cap de setmana següent, i probablement no és així. Pensant en tot això, vaig concloure que la marca potser no era tan dolenta. A Sant Joan Despí vaig coincidir amb una companya de feina, la Sònia Poll i el seu marit, en Julián. Fa molt poquet que corren i se'ls veu molt enganxats, ja. El físic de la Sònia li permetrà millorar molt ràpidament. Va fer 48 minuts i estava encantada. Aviat m'atraparà !.

Amb la Sònia i el Julián, un cop acabada la cursa de Sant Joan Despí

   Diumenge que ve correré un 5.000 a Sitges. És una cursa solidària contra la PKU, una malaltia metabòlica rara que impedeix la correcta metabolització de la fenilalanina, un aminoàcid present en els aliments amb proteïnes que provoca que aquests siguin tòxics pels afectats amb aquesta malaltia. Tot plegat m'ho va explicar una altra companya de feina, la Raquel Mateos.  

Temps decebedor, a Tortosa

El pas per la mitja, a Benifallet

 Al 2014 vaig quedar prou satisfet amb el meu registre a la Marató de les Vies Verdes de Tortosa. Feia dues setmanes que havia corregut la marató d'Empúries i a més portava acumulades 4 maratons més en 4 mesos. A Tortosa vaig fer 3h 41m, 6 minuts menys que a Empúries. En aquest 2015, em presentava a Tortosa amb només una marató feta prèviament: també Empúries on també vaig fer 3h 47m. El meu objectiu, doncs, crec que raonable, era mirar de baixar de 3h 40m. Doncs fiasco total. he acabat amb un increïble per dolent: 3h 52m. M'he quedat de pasta de boniato. Els que seguiu el blog ja sabeu que m'agrada buscar-li raons a tot. En aquest cas, tenia clar que els motius de la davallada eran bàsicament dos: He guanyat pes i tenia les cames adolorides de visitar ahir la part antiga de Tortosa. Quan he arribat a la meta, he preguntat i tothom m'ha afegit un altre factor: la calor. N'ha fet molta, cert, però jo no l'acuso especialment. De tota manera potser sí que, encara que jo no m'anadoni, m'alenteix molt la calor, a mí també. 

Marató solitària

Gran avituallament a Xerta, Km 30

  El cas és que la idea era fer la mitja a ritme de 5m/km (pas en 1h 45m) i després a veure què passava. Doncs el què ha passat és que la mitja l'he passada en 1h 48m. O sigui, ja anava fatal. Ràpidament canvi d'objectius. 3h 39m era una quimera. L'objectiu era,  apartir d'aleshores, intentar fer la 2a mitja en menys de dues hores, per acostar-me, almenys, al registre d'Empúries (3h 47m) Doncs tampoc. A partir del Km 30, em costava fer Km per sota de 6m/km. A estones anava a 5,30-5,40, però a altres anava a 6-6,10. En els últims 6 km, els més durs ja que es fan per terra amb pedres, sota un sol de justícia, he trobat una motivació per seguir. He vist que, al davant meu, hi havia la noia que anava, crec, que tercera o potser segona. En la primera part de la cursa m'havia deixat molt endarrera, tant, que al no veure-la m'havia oblidat d'ella. Al divisar-la he pensat que estava pagant l'esforç. He començat a controlar les diferències. Em portava 1 minut a falta de 5 km per la meta. Un Km més tard eren 50s i al cap de pocs metres més, ja eren només 40s. Això m'ha motivat per intentar atrapar-la. Ja dins de Tortosa, en l'últim avituallament a menys de 2 Km de la meta, l'he atrapada. Poc després, ja en el riu Ebre, el meu fill petit m'estava esperant. Ha corregut amb mí fins a la meta. Ha estat emocionant. Quan a la recta d'arribada he vist que el crono marcava 3h 52m !! 

El meu fill Biel m'ha ajudat en els últims metres

M'he quedat de pedra. Quin registre més pobre !!

Bé. Què hi farem. !  Ara ja porto 45 maratons. La meva idea és celebrar la 50a a Atenes. Però miraré de visitar l'Acròpolis després de la cursa, no abans !!!  

Sort del massatge reparador !!

2a edició de la Sant Jaumenka: bon registre !

Amb en Ferran Cardona. Ja corria quan jo vaig començar al 1997

Avui he corregut la segona edició de la Sant Jaumenka, a Premià de Dalt. Una cursa d'aquelles que se'n poden dir trencacames perquè estàs baixant i pujant gairebé de manera constant. L'any passat la vaig fer en 47m i mig, pràcticament. Aquest any, amb el meu excés de pes actual, ja em conformava en baixar dels 50 minuts. A diferència de la 1a edició, es tractava de donar dues voltes a un circuit de 5 Km. El resultat és que he tingut la impressió de fer baixades més llargues que no pas les pujades. No hem anat tant avall --a la primera edició, arribàvem a Premià-- i segurament la sensació ha vingut per aquí. Com ja m'ha passat un parell o tres de cops, m'he deixat el GPS per oblit a casa. No m'agrada córrer sense crono perquè aleshores m'és molt difícil tenir referències. He sortit molt endavant i de seguida he vist que totes les noies, tant les de la cursa de 5Km com les de la de 10Km corrien per darrera meu. 

El fotògraf, fotografiat (Foto: Tanit Palay)

Quan he intuit que faltava poc per acabar la primera volta li he preguntat a un voluntari quanta estona portàvem de cursa. "17 minuts", m'ha dit. He calculat que podria passar el 5.000 en en 23 minuts i per tant acabar en 46-47 minuts, si no defallia en excés en la segona volta. Just abans d'iniciar la segona volta, la vencedora de la cursa de 5 Km m'ha superat. No m'ha importat. Jo havia de reservar forces per la segona volta. He anat fent i al tornar a passar pel mateix punt on era el voluntari al qual li havia demanat el temps, ho he tornat a fer; "40 minuts", m'ha dit. O sigui, havia trigat 23m en fer la volta. M'ha sorprès; pensava que portaria més temps, en aquell punt. Al final la sorpresa s'ha confirmat perquè he acabat en 45m i 51s. M'ha semblat un temps massa bó pels desnivells que té la cursa. Em fa pensar que li devien faltar metres, però a l'haver-me deixat el GPS, no puc corroborar-ho. De fet, en el pas per una rotonda, en la segona volta ens han fet fer el gir més curt que en la primera. En qualsevol cas, alegra córrer més del què un s'espera... La primera noia classificada del 10.000 ha entrat a meta just darrera meu. La setmana que vé, la Marató de Tortosa. Segona marató en dues setmanes. Per aquestes dates, l'any passat ja havia fet 4 maratons. Enguany en porto una. Aviam si això em permet millorar el registre de l'any passat i baixar de les 3h 40m. L'any passat vaig fer 3h 41m. Però tenia llebre.
Aquest any no en tindré. Veurem.

La 44a marató, a Empúries

Ja són 44 les maratons completades. 6 a Empúries (Foto: Yair Bonastre)

Diumenge vaig completar per sisena vegada la Marató d'Empúries. M'agrada la zona per on discorre la prova però és evident que és una marató molt dura, tot i ser pràcticament plana. El fet que s'hagin de completar dues voltes al circuit la fa, almenys per a mí, especialment dura. Trobo que psicològicament suposa un important desgast. Els últims 4 quilòmetres, a més, tenen algunes pujades molt notables, que la fan més complicada, encara. Però insisteixo que la faré, si puc per feina, cada any. La meva idea era sortir a ritme de 5m/km fins on pogués aguantar. El cert és que de bones a primeres, per anar relativament còmode, alguns quilòmetres em sortien a 5,05. De tota manera, després de 10km, anava a un promig de 5,02, que ja m'estava bé. Vaig anar fent fins a la mitja marató, que vaig passar en 1h 46m. 1 minutet per sobre del 5m/km, però em semblava correcte. Ràpidament, càlculs: si doblava, 3h 32m. Com que tenia clar que ni en broma seria capaç de doblar, vaig calcular 10-12 minuts més en la segona mitja. O sigui que l'expectativa era 3,42-3,44. Com que al 2014 vaig fer 3,47,45, ja em semblava correcte. Però la segona mitja va ser un calvari, per a mí. No tenia cap problema físic, però perdia pistonada. Vaig intentar atrapar la 3a noia, entre el Km 23 i el 28.

Va fer un dia de força humitat (Foto: Yair Bonastre)

No ho vaig aconseguir i devia pagar l'esforç. A partir d'aleshores el meu ritme era per sobre de 5,25 m/Km. Decepció. Bé, què hi farem. Es tractava d'acabar-la el més dignament possible. Al final 3h 47m 10s, 16m més lenta la 2a mitja que la primera !! En total, però, 35s millor que l'any passat. Però al 2014 havia fet tres maratons abans d'Empúries. Enguany era la primera. Per això pensava que aniria una mica més ràpid.C'est la vie !! Vaig notar una humitat molt alta durant tota la cursa, però no em sembla que m'afectés gaire. La prova és molt solitària --la vam acabar 224 corredors-- i això també acaba notant-se. Ara toca, el 17 de maig, la Marató de Tortosa. L'any passat la vaig fer en 3h 41m. Ara es tracta de baixar de 3h 40m. Aviam com estic el dia de la cursa !

Parlar i córrer

Diuen que si ets capaç de parlar mentres corres és que estàs anant a un ritme còmode. El títol d'aquesta entrada no es refereix a això, però. Vull dir que dissabte vaig parlar i avui diumenge, he corregut. Dissabte a la tarda vaig estar en una interessant xerrada a Collbató on m'hi van convidar els organitzadors de La Portals, Organitzen una caminada el dissabte de 44km i una cursa de BTT de 59Km, el diumenge. La xerrada era per parlar sobre si l'esport és un bon recuperador de malalties. Tots els ponents i testimonis vam coincidir que sí. Jo vaig explicar el meu cas i la meva recuperació després de les operacions de colon i fetge a què em vaig sortmetre al 2006 i al 2007. Entre els ponents hi havia en Domingo Catalán. Referent. Ens ho vam passar molt bé tots plegats. Entre el públic, estava el gran Melcior Mauri.

Amb en Melcior Mauri, a la xerrada de La Portals

I avui diumenge he corregut una mitja marató que no havia fet mai. A Blancafort, a prop de l'Espluga de Francolí. Era una mitja en família. Diria que no arribàvem als 150 participants, cosa que ha fet que molts quilòmetres el féssis amb gran sensació de solitud. Volia provar quin era el meu estat de forma després d'haver incorporat als meus entrenaments de les últims setmanes una sessió amb entrenaments consistents en canvis de ritme llargs. Vaig començar fent canvis de 5m amb 2m de recuperació trotant i  vaig acabar-los la setmana passada amb canvis de 13m i 15m. El cert és que he notat força millora. Tot i que m'he deixat el crono a casa, he notat que corria força bé i a ritme. La cursa és repetitiva, si es vol, perquè s'agafen tres trams de carretera que es repeteixen, anant i venint. Inevitable fer-ho així per poder cobrir el quilometratge. M'havien avisat que a partir del km 13,5 hi havia una pujada sostinguda de 4 km. És cert també que els dos primers trams també tenien les seves pujades. Però mai rampes mortals. Sempre pujades sostingudes que permeten pujar a ritme. Fins el Km 13,5 m'he dedicat a intentar atrapar un grupet que tenia per davant. Finalment ho he aconseguit, cap el km 14,5. O sigui, en plena pujada final. Un cop arribes al  Km 17,5, desfàs el què has pujat fins passat el Km 20, on cal remuntar uns 400 metres fins arribar a Blancafort. En aquesta baixada he intentat donar tot el què tenia. Un corredor m'ha atrapat a l'enfilar els 400 metres de pujada que comentava, abans d'entrar a Blancafort. No tenia ja forces per mirar de seguir-lo. Al final he acabat en 1h 38m 25s Una marca bestial, per a mí, en l'actualitat. Les referències són: Mitja de Barcelona, al febrer --absolutament plana-- 1h 41m. Mitja de Cambrils, al març --absolutament plana, també-- 1h 39m. Avui, per tant, millor marca de l'any i, tenint en compte els desnivells, està molt bé. Estic encantat ! M'ha quedat demostrat, bé, de fet ja ho sabia, que si es fan entrenaments amb d'una mica de qualitat (sèries, canvis de ritme...) la millora ha d'arribar. I ha arribat !

La Plaça dels Arbres, a Blancafort

   Ara ja només em queda abans de la Marató d'Empúries del 3 de maig , una tirada llarga de 3 horetes que tinc previst fer divendres 17 d'abril. Les dues últimes setmanes abans de la marató seran molt tranquiletes de córrer. Ja ho aniré explicant.  

Pàdel i córrer

Al pàdel, amb el gran Xavier Casadesús

Abans que res, disculpes pel retard en aquesta entrada. L'havia d'haver fet dimarts... i mira. Fins divendres ! L'últim cap de setmana de març no vaig fer cap cursa perquè vaig transmetre el Barcelona World Padel Tour, que es va disputar al Reial Club de Polo de Barcelona. Els horaris de les transmissions eren incompatibles amb els de les curses. Com sempre que transmeto pàdel, m'ho vaig passar molt bé i vaig aprendre moltíssim, de la mà del millor analista de pàdel del món mundial: en Xavier Casadesús, el seleccionador català masculí de pàdel. És magnífic compartir les transmissions amb ell.

Clupés i Polo, tancant el grup

Amb l'Edu Polo

Dilluns 6 d'abril vaig tornar a l'asfalt. En aquest cas en la clàssica de Canovelles de 15 Km, que sempre es disputa el dilluns de Pàsqua. Cursa mixta d'asfalt i cross, de distància inhabitual. L'objectiu era baixar de l'hora i 10 minuts. Poc després de la sortida em vaig trobar que dos companys periodistes, en David Clupés (Catalunya Ràdio) i l'Edu Polo (Cadena SER) estaven una mica per davant meu. Em vaig enganxar amb ells. Ja sabia que l'Edu era massa ràpid per a mí. Amb en David, en canvi, podiem fer una bona cursa ja que tenim temps similars. Un cop deixat el polígon, a l'açada del Km 5, aproximadament, comença la part més dura del recorregut: la part de cross amb notables pujades. L'Edu Polo, com preveia, se'n va anar fàcilment. En David Clupés també em va superar, però tenia contacte visual amb ell. Un cop superada la part del cross, es torna al polígon per a fer els últims 3 km. Vaig veure que en Clupès no anava massa ràpid. El tenia lluny però es podia intentar atrapar-lo. Em vaig posar a 4,10 i finalment el vaig caçar en el Km 13, aproximadament. Poc després una sabatilla se'm va descordar --error de principiant !-- i vaig haver d'aturar-me. En Clupés aleshores em va superar. De nou em vaig posar en marxa i vaig intentar tornar a atrapar-lo. Una mica abans del Km 14 ho vaig tornar a aconseguir, he, he...! Al final, 1h 10m 28s. Si descompto l'aturada, potser serien 7 o 8 segons menys, encara, però, lluny de baixar dels 70 minuts, que era l'objectiu. Bé, tant se val.

A la part del cross

 Estic augmentant el quilometratge de cara a la Marató d'Empúries del 3 de maig, aviam com surtirà. Aquest diumenge, nou test amb la 1/2 marató de Blancafort, a Tarragona. Ja us explicaré com ha anat.

Per la Justícia Social

Castillejo i Cáceres entrant a meta acompanyant un atleta amb cadira de rodes (Foto: J. M. Blanes)

Avui he corregut la segona edició de la cursa per la Justícia Social, a Terrassa. Gran iniciativa atlèticosolidària que demanava a tots els corredors que portessin 5Kg de menjar Jo crec que tothom ha portat el menjar. Fins i tot els cracks, Carles Castillejo i Nacho Cáceres. Tot un èxit ! S'hauran recullit almenys 4 tones d'aliments. Una passada. Pel que fa a la cursa eren 5,2 Km, amb algunes pujadetes que he resolt força bé. Estic content de les meves prestacions. He acabat en 21m 54s i he passat el 5.000 en 20,59. El Km més ràpid l'he fet per sota de 4m/km. Feia molt de temps que no aconseguia això.

Recullint aliments

El millor registre del 2014 va ser 21,05 en pista; per tant estic molt satisfet. El recorregut m'ha agradat molt. L'he trobat ràpid, fins i tot.

Amb l'Empar, l'Arcadi i la Sònia a Catalunya Ràdio

Ahir dissabte vaig córrer 40m per la Diagonal amb una il.lustre corredora i recent maratoniana: l'Empar Moliner. Va fer la marató de Barcelona, diumenge passat, en 4h i 10m, però sense forçar. En la pròxima marató baixarà de les 4 hores, seguríssim. En el nostre petit rodatge la vaig veure perfecte i corrent a ritme molt i molt bé. Una crack, l'Empar! Aviat ja no la podré seguir...!

Diumenge que vé no faré cap cursa per feina. Transmetré les finals masculina i femenina del World Padel Tour de Barcelona, al Reial Club de Polo, amb el Javi Casadesús, per l'Esport3

Dos sentiments

Entrevistant Carles Castillejo, que ha acabat 5è

              Avui s'ha celebrat la Marató de Barcelona. Des que hi vaig debutar al 1999, l'he corregut 14 vegades. O sigui que només hi he faltat en dues ocasions. Bé. Exactament una única vegada: al 2007. M'estava recuperant de les dues operacions --colon i fetge--- que em van fer l'octubre del 2006 i el gener del 2007. L'altra absència va ser al 2005, però era obligada, perquè la Marató no es va fer, aquell any. Fins avui. Avui no he corregut la Marató de Barcelona. I no ha estat per falta de ganes o per lesió o per alguna raó estranya. Ha estat una raó bastant habitual: motius laborals. Per primera vegada en els últims 24 anys, TV3 ha transmès en directe la Marató de Barcelona i l'Arcadi i jo hem estat els comentaristes, juntament amb dos grans cracks: en Pol Guillén i en Marcel Zamora, com a analistes tècnics. Evidentment, era incompatible córrer la cursa i transmetre-la tot i que no han estat pocs els que ens han suggerit que corréssim amb una càmera i un micròfon a la mà per a fer les dues coses a l'hora: córrer i narrar. La tele no és tan senzilla... Per tant ha estat una jornada de sentiments contradictoris, podria dir. D'una banda ha estat un honor estar en una transmissió històrica, com la d'avui, però per l'altra banda, em feia molta pena no poder córrer la cursa. Tant és així que dissabte ni tan sols em vaig veure amb cor d'acostar-me a la Fira del Corredor per a què no se'm posessin les dents llargues...

En plena transmissió

             Hem començat la transmissió una mica abans de l'inici de la cursa, a les 8,20h. La cursa començava a dos quarts de 9. Hem treballat de valent tots. El repte no era senzill, però crec que ens n'hem sortit força bé, De moment, els inputs que ens han arribat han estat tots molt positius. No és fàcil, mostrar l'elit però, a l'hora, mostrar l'altra cara de la Marató: els corredors populars. I combinar-ho a vegades és complicat. En això hem tingut la sort de comptar amb un mestre de la realització televisiva, l'Òscar Lago, que ha fet una autèntica obra mestra. L'Òscar és el realitzador de la Lliga de Campions de futbol. Amb això ho dic tot.
          El cert és que tots plegats hem quedat molt satisfets de la feina que s'ha fet. L'Arcadi i jo comentàvem mig en broma que igual ja no podrem córrer la Marató de Barcelona fins que ens jubilem, perquè després de l'èxit d'avui, segur que l'experiència es voldrà repetir.
             Els que heu matinat per veure la cursa per la petita pantalla, moltes gràcies !

Males sensacions

Magnífic circuit amb vistes, a la Cursa Científica a l'Hospital de Sant Pau

Ahir vaig córrer per 7a vegada la Cursa Científica de l'Hospital de Sant Pau. Ara que per fi s'han acabat --o gairebé-- les obres, córrer per l'interior del recinte és una meravella, passant al costat del pavellons. És magnífic ! Juntament amb l'Arcadi vam anar molt tranquils i vam completar 25 voltes de 850 metres cada una. En total, 21,25 Km fets en 2h i 3m, jo i en 2h i 1m ell. L'Arcadi va voler apretar en les últimes voltes per intentar fer-ne 25 en les dues hores. S'hi va quedar molt a prop. Bon ambient, bona cursa, com sempre, bon esmorzar, encabat, dia magnífic... què més es pot demanar ? I avui diumenge he près part en l'Unirun, una cursa de 6,7 Km que transcorre pel recinte del Fòrum i que estava plantejada com una sana competència entre les universitats catalanes. Cada una d'elles tenia un color identificatiu. Com que l'Arcadi i jo vam estudiar a la UAB, doncs per aquesta universitat ens vam inscriure. De bon començament ja he vist que avui no era el meu dia. La zona del Fòrum, no sé perquè, la tinc atravessada. Cada cursa que hi faig, la corro molt lent. Avui no ha estat l'excepció. He vist com l'Arcadi ràpidament se m'escapava i no podia fer res per intentar seguir-lo. Frustrant. En el Km 1 he vist el secretari general de l'esport, Ivan Tibau, un corredor habitual. L'he sobrepassat amb notable esforç. Però ha durat poc, la cosa. En una pujada que hi havia a prop del Km 2, m'ha passat com un coet i tampoc no he estat capaç de seguir-lo. Poc a poc s'ha anat allunyant. He pensat que els 21 Km d'ahir m'estaven passant factura, però em sembla excessiu que em costés tant baixar de 4,50 el Km ! He anat fent fins a completar la cursa en 31m 5s (ritme 4,38m/Km) un registre molt discret. L'Arcadi ha fet 29,52 i l'Ivan Tibau, 30m i uns segons. Els corredors parlem de sensacions al córrer. Les meves avui no han estat bones. Cap problema físic. Simplement no he estat capaç de córrer un pèl més ràpid. Quan he arribat a casa, he tingut una possible resposta quan m'he pesat després de dutxar-me: 2,5 Kg més que dimarts !!! He menjat molta pasta, aquesta setmana; massa, sens dubte. I no l'he cremada. Arrossego una motxil.la per davant que no ajuda gens, està clar.

Abans de començar l'Unirun

Amb l'Ivan Tibau...  i la motxil.la 

 

 El cap de setmana vinent no correré cap cursa. Em centraré en la transmissió que, juntament amb l'Arcadi, farem de la Marató de Barcelona. Després de 24 anys, TV3 tornarà a transmetre en directe la que ara ja és una de les maratons més importants d'Europa.

Millor marca de l'any en mitja marató a Cambrils

Encara amb la llebre de 1h 40m (Foto: Rubèn Torres)

El títol del post sóna bé, però no té massa mèrit, la veritat. Només he fet dues mitges fins ara al 2015 i la primera, a Barcelona, ara fa dues setmanes, vaig fer un registre molt dolent. Avui l'havia de superar sí o sí, i el cert és que m'ha costat fins i tot més del què m'esperava. El què tenia clar és que no volia cometre l'error de la Maratest de la setmana passada i no fer cas de la llebre més adequada al meu ritme. Com que avui l'objectiu era acostar-me a 1h 37m he decidit seguir la llebre de 1h 40m amb la idea de fer mitja cursa amb  ella i després intentar marxar. He anat amb el grup --molt nombrós-- de la llebre fins el Km 8,5, aproximadament. Curiosament la llebre havia passat el Km 7 en 32m 15s, per tant estava anant a un ritme ràpid per acabar en 1h 37m aproximadament. A partir d'aleshores he augmentat una mica el ritme i progressivament l'he anat deixant endarrera. A partir del Km 15 ja em costava molt mantenir-me a 4,40/Km. Sovint veia el crono que semblava que no es movia de 4,50/Km. He arribat a témer que la llebre m'enxampés, però sortosament no ha estat així. He pogut acabar en 1h 39m 21s. No és un temps per llançar coets, però és el què hi ha. Sí però que he reflexionat al respecte de la davallada dels meus registres. A Cambrils mateix, he corregut 4 cops, ininterrompudament des del 2012. Els meus temps han estat:

2012: 1,29,31
2013: 1,30,49
2014: 1,36,19
2015: 1,39,21

O sigui que en 3 anys he perdut pràcticament 10 minuts ! Crec que és excessiu. Em pregunto si quan arribes a una certa edat, per exemple la cinquantena --en faig 54 el 12 de març-- la davallada física i per tant de crono és més ràpida ? En fi, ja sabeu els què em seguiu al blog que m'agrada reflexionar sobre aquests temes. Si voleu dir-hi la vostra al respecte, jo encantat. Val a dir que he incorporat canvis de ritmes llargs, per mirar de mantenir una velocitat sostinguda més elevada. Veurem. L'objectiu es posar-me en 1h 36m a la Mitja de Calella del 19 d'abril.
Per cert, que m'oblidava. Avui he descobert que el què em va fer parar a la Maratest de Badalona no era que tingués el mitjó mal posat. Tenia una butllofa de Ca l'Ample a la planta del peu. Avui me l'he notada a les acaballes de la cursa, només, perquè m'havia posat la vaselina de Weapon to Win, que m'ha anat de fàbula. Sinó, hagués tingut seriosos problemes per acabar la cursa. Hem pogut rebentar la butllofa i fer sortir tot el líquid. Demà descansaré i dimarts espero poder córrer amb tota normalitat.

Jaume Leiva ha guanyat els 10 Km de la Mitja

Els errors costen minuts

La sortida de la Maratest 2015

Una hora abans de la sortida

Diumenge vaig fer la Maratest, a Badalona una cursa plana de 15 o 30 Km que serveix per preparar la Marató de Barcelona, que és tres setmanes després. Vaig optar per la modalitat de 30 Km. Em vaig trobar bé físicament, però vaig cometre dos errors que em van relegar a 3 minuts més enllà del meu objectiu. Volia estar al voltant de les 2h 30m (ritme de 5m/km) ja que fa 2 anys vaig fer 2h 28m 19s. Però com dic, els errors em van condemnar a un temps més discret. Vaig fer, finalment, 2h 33m 21s. Anem a pams. A la sortida, una mica estreta, la llebre que marca el ritme de 5m/km se'm va escapar i em va costar atrapar-la. La meva idea era fer la primera volta amb la llebre i a la segona, segons em trobés, mirar d'avançar-me per baixar de 2h 30m. Cap el Km 7 vaig situar-me al costat de la llebre. Anava còmode, però aleshores em vaig deixar guiar per les sensacions i no pel cap. Primer error. En les curses de llarga distància cal pensar ben bé què fas en cada moment en qüestió de ritmes. Em vaig voler fer l'homenet i vaig deixar la llebre endarrera. Em vaig posar a ritme de 4,40-4,50 i tant feliç. Ho podia fer perquè anava bé. Com no havia d'anar bé en la primera part de la cursa ? 30km són molts i cal reservar energies. No ho vaig fer i ho vaig pagar. Vaig passar el km15, la primera volta, en 1h 13m. Si doblava, 2h 26m, que hauria estat una gran marca, per a mí. Cap el Km 21, van començar els problemes a conseqüència del segon error. Em vaig posar uns mitjons una mica vellets i com que no em vaig posar vaselina als peus, finalment el mitjó del peu dret se'm va arrugar dins la sabatilla, molestant-me a la planta. Quedaven massa quilòmetres pel final com per seguir com si res. A més, la llebre de 5m/km, a la que havia arribat a tenir a un minut de distància per darrera meu, s'acostava perillosament. Al km 25 ja estava més procupat del peu que de la llebre, la qual em va passar en el 25 i mig. Uns metres després vaig decidir aturar-me i mirar de recomposar el mitjó. Ho vaig fer aprofitant un banc de passeig Marítim. Quedaven 4km per a l'arribada. Els vaig fer més lentament per assegurar no tenir més problemes al peu. A final, 2h 33m 21s, com deia. Podria haver estat pitjor tenint en compte els dos errors que vaig cometre. Per tant, cal mirar la part positiva. Diumenge correré la Mitja de Cambrils. Espero fer un millor registre que a la de Barcelona. Almenys baixar de 1h 40m. Veurem !

Novament faig una mitja marató

La zona de meta de la Mitja de Barcelona

Quan les coses no surten com esperes o com desitjaries, inevitablement sents una decepció. Avui m'ha passat a la mitja de Barcelona, una cursa que, històricament, no se m'ha donat pas malament. Aquí tinc la meva segona millor marca de mitja de sempre (1,22,45, al 2001) Només he baixat d'1h 23m dos cops. I amb el nou recorregut o molt similar a l'actual tinc de millor registre 1,28,01 al 2010. És evident que ja fa temps que aquestes marques són absolutament inabastables per a mí. Ara es tracta, normalment, de mirar de fer entre 1,34 i 1,38. L'última referència que tinc és Mataró, on el passat 7 de desembre vaig fer 1,37. Mataró és una mitja que té un final dur i per això pensava que podria anar un pèl més ràpid, avui. M'he fixat com a objectiu 1,35. Ha quedat clar que era massa agoserat. La lesió que em vaig fer a l'isquio al desembre i la grip que vaig tenir al gener, i que em va impedir córrer la Mitja de Granollers, ara fa dues setmanes, m'han passat factura amb tota la seva crueltat. He entrenat menys i això en cursa s'acaba notant. El primers quilòmetres he vist que anava a 4,30 sense dificultats. És clar, eren els primers quilòmetres. Després he observat que cada cop que mirava el cronòmetre amb prou feines baixava de 5m/km i poques vegades veia que anava a 4,40. Normalment veia 4,50-4,55. Estava clar que acostar-se a 1h 35m era una quimera. Canvi d'objectiu: baixar d'1,40. També he vist que seria molt difícil. No m'he rendit, ni tan sols quan he vist que no ho aconseguiria. No he "tirat" la cursa. He intentat el crono el més digne possible. He acabat, però, amb un trist temps d'1h 41m 44s. Una de les pitjors marques de mitja marató que he fet mai. El dia era exepcional per córrer: gens de fred, el recorregut molt pla. La keniana Florence Kiplagat ha tornat a batre el seu rècord del món fet a Barcelona al 2014. L'ha deixat en 1h 5m 9s, tres segons menys que l'any passat. Sempre dic que tenim una immensa sort els que practiquem aquest esport perquè competim en la mateixa cursa en la que estan els millors del món. Això és impensable en qualsevol altre esport, que jo sàpiga. Bé, al respecte de la meva marca d'avui, tampoc no es tracta de fustigar-se en excés. La cara positiva és que quan millori el registre d'avui, estaré molt content. L'important és que he corregut sense cap problema físic, no he notat cap molèstia. Tot apunta que la falta d'entrenament m'ha condemnat a aquesta mediocre marca. La resposta la tindré aviat: la setmana vinent toca la Maratest (30 km a Badalona) i l'1 de març, la Mitja de Cambrils. Aquí veuré realment si he millorat o no.

Quan no es pot, no es pot

Un foto amb el gran Wilson Kipsang, rècordman mundial de marató (2h 03m 23s)

Avui havia de córrer la mitja Marató de Granollers. No ha estat possible. La salut és el primer. No, no m'he tornat a lesionar. Simplement ja dijous al vespre vaig començar a estussegar de manera més que notable. Divendres encara vaig poder aguantar bastant bé, fins el punt que vaig sortir a córrer 60 minuts. Allò em va fer adonar que, certament, no estava gens bé. Corria molt lent, em costava molt. Dissabte encara em vaig veure amb ànims d'arribar-me fins a Granollers per a recullir el pitrall i la bossa del corredor, però quan vaig arribar a casa ja no vaig poder més i em vaig haver d'anar al llit. Tot la nit tossint i amb febre, fins a 38 graus, malestar general. En definitiva, fet un desastre... Encara em vaig donar de marge fins avui a primera hora per decidir si anava o no a Granollers a fer la mitja. A les 8 del matí ja he vist que seria contraproduent anar-hi. M'he passat tot el matí intentat dormir per recuperar. El problema és que al tossir molt contínuament descanses molt poc. Al final m'he llevat per dinar per celebrar l'aniversari de meu fill petit, que avui fa 16 anys. No he pogut menjar res. M'he près un iboprufè, i he dormit una mica al sofà. M'ha anat bé. M'he desperat amb gana i he dinat una mica. Ara tinc la impressió que estic sortint del pou. Demà no sé si aniré a treballar. Dependrà de com em trobi al matí.
  Espero que els que hagueu corregut a Granollers hagueu gaudit. Si tot va bé, la meva pròxima cursa serà la mitja de Barcelona, el 15 de febrer.

Vilafranca: bones sensacions !

Amb  l'Arcadi amb la camiseta de "Yes with cancer"

Amb els "cracks" de Lavern Subirats

      Segueixo el meu pla. Ara ja no pensant tant en clau de recuperació, sinó de preparació per a la marató de Barcelona, el 15 de març. Queda una mica menys de 2 mesos. Seguint una suggerència del meu company de feina,  l'Arcadi Alibés, la reincorporació a les curses serà en distàncies progressives. La setmana passada vaig fer els 5 Km Santi Centelles a Terrassa, i avui els 10 Km de Vilafranca del Penedès. La idea era no cremar totes les naus per si de cas l'siquio se'n ressentia. Jo diria que he anat a un 85-90% de la meva capacitat. I no he tingut cap molèstia, cosa que em confirma que la recuperació diria que és total. Dimecres, a CEREDE, aviam com ho veuen. A Vilafranca del Penedès he aconseguit, tant al 2013 com l'any passat,  la meva millor marca de l'any en 10Km. I no em quadrava, perquè en totes dues ocasions venia d'haver fet la setmana anterior la Marató de la Costa Daurada, a Tarragona. No em podia recuperar tant ràpid i a sobre fer una bona marca. El cas és que enguany s'han afegit uns metres que han fet que la cursa sí que ara sembla que té els 10.000 metres, almenys segons els GPS que he pogut consultar. He sortit força endavant i segurament per això he pogut completar el primer 5.000 uns segons per sota dels 22m. L'objectiu, aleshores, era repetir en la segona volta i baixar dels 44m. Sabia que no seria fàcil pel cansament acumulat de la primera volta.  Però ho he aconseguit ! He acabat en 43m i 53s que ara mateix m'han sabut a glòria, malgrat se gairebé 2 minuts més lent que l'any passat. La cursa és molt plana i es poden fer bons registres. Una vegada més ens han tractat de meravella. Al Penedès ens aprecien molt. En altres contrades, també. Per a què us feu una idea de com és que dic això, els amics penedesencs de la Cursa Lavern Subirats, que es fa al novembre han vingut expressament a Vilafranca a donar-me uns obsequis d'alimentació natural. Saben que sóc vegetarià i a la seva cursa em preparen un entrepà de pebrot escalibat expressament per a mí. No tinc paraules ! Moltes gràcies, amics ! Avui també ha corregut a Vilafranca la nostra companya Imma Casares. Ha fet 49m 50s. Volia baixar de 50m i encara que ho ha aconseguit, no estava satisfeta del tot. Així m'agrada, Imma ! Cal ser autoexigent.

Amb la Imma Casares, l'Arcadi i Fondistes del Penedès

       Voldria agraïr també als organitzadors dels Fondistes del Penedès i a la regidora d'Esports, Anna Doblas, que ens han tractat, com sempre, de meravella. Només tinc paraules d'agraïment. Al 2016, compteu amb mí !
      També un esment al projecte "Yes with cancer"que vol demostrar que amb càncer, es poden fer moltes coses, com per exemple, fer esport. Avui l'Arcadi i jo hem portat la camiseta durant la cursa. Els que, com jo, hem passat per la malatia, estem més sensibilitzats, lògicament.

       La setmana que vé toca la Mitja de Granollers, la mitja més important de Catalunya. Allà hi serem !

     

He tornat gràcies a CEREDE !

Uns cracks !

      Abans que res, demano disculpes als seguidors del blog perquè he estat 4 setmanes sense escriure ni un post. Entre la lesió i el Nadal l'he deixat abandonat. Al ser un blog on bàsicament escric sobre les curses que faig, no tenia massa sentit escriure res si no feia curses per la lesió. Em sap greu, també, perquè no he explicat, doncs, que la recuperació ha estat possible gràcies a la magnífica feina de CEREDE, amb els doctors Ferran Abat i José Manuel Sánchez, que són uns autèntics innovadors en la recuperació de lesions musculars. Amb la tècnica que el Dr. Sánchez va patentar, l'EPI, fan meravelles ! El cas és que ja estic recuperat, si bé vaig amb compte, encara. Diumenge vaig reaparèixer a la cursa Santi Centelles, de Terrassa. 4,77 Km que vaig fer en 23m i 25s. El temps era el de menys. Només volia provar i... prova superada. Cap dolor. És clar que tampoc no vaig foçar gens, per si de cas.

A Polinyà, fent d'"speaker"

El dia anterior, dissabte, vaig fer d'"speaker" a la cursa de Polinyà. Va ser una manera de fer un primer "contacte" amb el món atlètic després de 4 setmanes de recuperació. Ara ja estic novament "en dança". Diumenge correré a Vilafranca del Penedès els 10 Km; l'1 de febrer toca la mitja de Granollers; el 8, descans de curses; el 15 de febrer, mitja de Barcelona; el 22, la Maratest de 30 Km. Tot plegat per preparar la marató de Barcelona.