dimecres, 8 de juliol de 2015

El "caloret"

Aprofitant una baixadeta (Foto: Francesc Polonio)
Diumenge vaig córrer per segona vegada la cursa de 10 Km de Pallejà. La primera havia estat l'any passat. És tracta d'una cursa força plana, que consisteix en donar dues voltes a un circuit de 5 quilòmetres. Per l'època de l'any en què es celebra, el principal enemic és la calor, lògicament. Després de la calorada de la setmana passada a La Maquinista, tenia clar que no pensava prèmer l'accelerador a Pallejà. Després d'una cursa on vaig forçar, ara tocava una de més tranquileta. És el què cal fer quan fa tanta calor. La idea era anar amb la llebre de 50m i als últims 2 quilòmetres deixar-la per acabar en 49 minuts. Així ho vam planejar amb l'Arcadi, ja que, com passa sovint, vam tornar a coincidir. I és que ens agraden les mateixes curses, més o menys.
Amb la llebre de 50m ja al darrera (Foto: Wai Shan)
  Només donar-se el tret de sortida ja vam veure que la llebre de 50 minuts anava més ràpid del què li tocava. Vam decidir que nosaltres seguiriem el pla previst. Anàvem com un rellotge. La llebre ens portava uns 20 segons d'avantatge en el Km 3. Nosaltres clavàvem els quilòmetres a 5 minuts cada un. La llebre, potser adonant-se que anava un pelet ràpid, va frenar el seu ritme. Poc a poc ens hi vam anar acostant. Vam passar el km 4 en 20 minuts exactes i al pas del 5 en 24'50 i amb la llebre ja darrera nostre. Ja haviem escalfat i això va fer que sense gairebé adonar-nos ens poséssim a 4,50. Aleshores vam divisar que la Mayte Martín estava al nostre abast. La vam atrapar cap el km 7. Ella corria a batzegades, ara més ràpida, ara més lenta, i ens passava uns metres i després la tornàvem a atrapar. Així fins el km 8 i escaig, més o menys. Com que sóc competitiu de mena vaig posar-me aleshores dos objectius: superar la Mayte i baixar dels 49 minuts. L'Arcadi no va voler forçar i es va quedar un pelet endarrera. En l'últim quilòmetre em vaig posar a 4,30 i fins i tot menys, a estones, i en vaig tenir suficient per aconseguir els dos objectius. Al final, 48m 55s. I molt content. Els corredors sabem que començar tranquilet una cursa i acabar-la amb una miqueta de vivesa és molt agradable. En canvi, estar patint tota la cursa... és dur.
  Aquesta setmana, doblet. Dissabte a la nit, Gava Night Run i diumenge al matí, la cursa de la Vila Olimpica. Totes dues de 10 quilòmetres. Amb elles completaré 599 curses. La 600 la tinc prevista a La Floresta el dia 18 de juliol. Curiosament a la Floresta vaig córrer la cursa número 500 del meu palmarès.

6 comentaris:

Xavi ha dit...

Com a llebre de 50' reconec que el primer kilòmetre em va sortir molt ràpid, cosa que vaig poder controlar més tard. Un plaer portar dos "mestres" una estona darrera meu, jaja!! Va ser un plaer poder parlar una estona amb vosaltres a l'acabar la cursa. Finalment vaig fer 25' al primer pas i 44'56" al segon. Clavat.

Ens veiem a la propera, que suposo que per mi serà el Cross d'Ametlla de Merola.

Adeu,

Xavi Crespo

Xavi ha dit...

M'he equivocat, volia dir 49'56".

DAVID MONFORT MIQUEL ha dit...

M'agrada molt la darrera reflexió, acabar be una cursa dona una gran sensació i anar patint per forçar massa es realment una sensació dura, extranya i desagradable.
A palleja, jo no vaig fer pas un mal temps del tot 42 min i escaig però vaig sortir massa fort i vaig tenir una sensació de cursa desastrosa ... de tot se n'apren , o no!!!

Antoni Arrufat Barberan ha dit...

Xavi, enhorabona per aquestes 600 curses! Es nota a la cara el bé q et fan pq se't veu fenomenal!

Xavi ha dit...

Celebro que t'agradi la reflexió, David !

Xavi ha dit...

Me'n falten 3 encara per les 600, Antoni. Agraït, però ! 😃