Novament faig una mitja marató

La zona de meta de la Mitja de Barcelona

Quan les coses no surten com esperes o com desitjaries, inevitablement sents una decepció. Avui m'ha passat a la mitja de Barcelona, una cursa que, històricament, no se m'ha donat pas malament. Aquí tinc la meva segona millor marca de mitja de sempre (1,22,45, al 2001) Només he baixat d'1h 23m dos cops. I amb el nou recorregut o molt similar a l'actual tinc de millor registre 1,28,01 al 2010. És evident que ja fa temps que aquestes marques són absolutament inabastables per a mí. Ara es tracta, normalment, de mirar de fer entre 1,34 i 1,38. L'última referència que tinc és Mataró, on el passat 7 de desembre vaig fer 1,37. Mataró és una mitja que té un final dur i per això pensava que podria anar un pèl més ràpid, avui. M'he fixat com a objectiu 1,35. Ha quedat clar que era massa agoserat. La lesió que em vaig fer a l'isquio al desembre i la grip que vaig tenir al gener, i que em va impedir córrer la Mitja de Granollers, ara fa dues setmanes, m'han passat factura amb tota la seva crueltat. He entrenat menys i això en cursa s'acaba notant. El primers quilòmetres he vist que anava a 4,30 sense dificultats. És clar, eren els primers quilòmetres. Després he observat que cada cop que mirava el cronòmetre amb prou feines baixava de 5m/km i poques vegades veia que anava a 4,40. Normalment veia 4,50-4,55. Estava clar que acostar-se a 1h 35m era una quimera. Canvi d'objectiu: baixar d'1,40. També he vist que seria molt difícil. No m'he rendit, ni tan sols quan he vist que no ho aconseguiria. No he "tirat" la cursa. He intentat el crono el més digne possible. He acabat, però, amb un trist temps d'1h 41m 44s. Una de les pitjors marques de mitja marató que he fet mai. El dia era exepcional per córrer: gens de fred, el recorregut molt pla. La keniana Florence Kiplagat ha tornat a batre el seu rècord del món fet a Barcelona al 2014. L'ha deixat en 1h 5m 9s, tres segons menys que l'any passat. Sempre dic que tenim una immensa sort els que practiquem aquest esport perquè competim en la mateixa cursa en la que estan els millors del món. Això és impensable en qualsevol altre esport, que jo sàpiga. Bé, al respecte de la meva marca d'avui, tampoc no es tracta de fustigar-se en excés. La cara positiva és que quan millori el registre d'avui, estaré molt content. L'important és que he corregut sense cap problema físic, no he notat cap molèstia. Tot apunta que la falta d'entrenament m'ha condemnat a aquesta mediocre marca. La resposta la tindré aviat: la setmana vinent toca la Maratest (30 km a Badalona) i l'1 de març, la Mitja de Cambrils. Aquí veuré realment si he millorat o no.