Torno a Collserola 10 anys després

Havia fet la cursa de Collserola una vegada. Va ser al 2002. 13 Km que vaig recòrrer en 57m i 58s Diumenge vaig tornar-hi. El recorregut ha canviat una miqueta en relació a fa 10 anys. Bàsicament que aleshores els primers 1,5-2 Km més o menys, es feien al casc urbà de Cerdanyola. Ara això s'ha suprimit i vas directe a la muntanya. La cursa està molt bé. Hi ha una part dureta però en general es pot còrrer bastant i hi ha un tram important de baixada. La cursa es manté en 13 Km. Vaig trigar 1h i 4m, o sigui 6 minuts més que fa 10 anys. Llei de vida... Vull agraïr als organitzadors el fet que em guardéssin un pitrall perquè fins la mateixa setmana de la prova no vaig saber si podria fer-la o no, com m'acostuma a passar en la majoria de curses, d'altra banda.

Creuant la riera. Ens vam mullar fins els turmells !!

Durant la cursa ens vam salvar de la pluja, almenys els que vam còrrer en menys de 1h 15-1h 20. La temperatura va ser ideal. Prometo que no estaré tant de temps sense tornar a fer-la. Em va agradar molt.

Arribant a la meta

Cursa Riu Cornet: millor del que m'esperava

  Una setmaneta justa després de la Trailwalker vaig reaparèixer en una cursa. va ser dissabte, a Sallent, a la cursa del riu Cornet. 13,4 Km de muntanya. Ja l'havia feta fa 2 anys en un temps d'1h 1m 26s. Després dels 100 Km de la Trailwalker pensava que si baixava d'1h 5m ja estaria més que bé. El cert és que el fet que ens agafés un xàfec important durant bona part de la cursa em devia anar molt bé. Vaig acabar en 1h 2m 20s, escassament 54 segons pitjor que fa 2 anys. Per tant estic supersatisfet. Vam coincidir 3 dels 4 Trailwalkers a Sallent. El Manel i l'Arcadi també van còrrer, però s'ho van prendre amb més calma que no pas jo i van fer1h 14m. El Sebas estava a Madrid. Si arriba a venir hauria quedat entre els 10-15 primers seguríssim perquè és un crack. La cursa va tenir 115 entrats i vaig quedar el 53. 2n de la meva categoria ! Però només hi havia trofeu pel primer. És la segona vegada que em passa. En fi, què hi farem...

Gorra per la pluja. Què primet, oi ?

   Diumenge 20 de maig tinc previst còrrer la Mitja de Cunit. L'any passat vaig fer 1h 35m. Només aspiro a fer-ho un pelet millor. Veurem.

Gran foto !!!

Crec que es mereix una entrada apart. És una foto de la nostra arribada a la meta del Trailwalker. Reflecteix molt bé la satisfacció que sentiem. Merci a l'Albert, l'autor.


Manuel, Sebas, Xavi i Arcadi



Una experiència solidària, esportiva, vital.

Tot va començar a l'octubre passat quan l'Arcadi i jo vam ser convidats per Intermón Oxfam a apadrinar la Trailwalker, juntament amb l'escriptora Asha Miró, l'atleta Maria Vasco i el gimnasta Gervasi Deferr. A la presentació, mig en broma, mig seriosament, vaig proposar-li a l'Arcadi de formar un equip i participar-hi. Amb els mesos la cosa va anar prenent cos i vet aquí que dissabte 5 de maig en trobem a la línia de sortida a Olot disposats a fer 100 Km per arribar a Sant Feliu de Guíxols, seguint l'anomenada Via Verda, l'antiga ruta del carrilet. L'equip es va configurar amb el Sebas Guim, l'home d'esports de TV3 a Madrid, i el meu germà Manuel, que és metge a l'Hospital de Sabadell.

Una de les grans diferències d'aquesta prova amb altres de similars és que es tracta que cada un dels equips participants aconsegueixi recaptar almenys 1.500 euros per ajudar a tirar endavant els projectes solidaris d'Intermón, especialment a l'Àfrica. En aquest cas, construir pous d'aigua a Etiòpia per evitar que els seus habitants hagin de fer grans caminates de més de 6 hores per aconseguir-ne. Entre els 287 equips que van prendre la sortida es van recaptar més de 640.000 euros. Impressionant. Som un pais on la solidaritat és un valor important. Penseu en el programa La Marató de TV3, per exemple, que any rera any, supera la seva recaptació. A Catalunya, la solidaritat no en sap de crisis.

L'equip de TV3 teniem un doble repte: a més de fer els 100 quilòmetres, ens vam comprometre a gravar un reportatge sobre la nostra experiència a la cursa. Un reportatge que s'emetrà en el programa Temps d'Aventura, dijous 10 de maig, a les 10 de la nit, a l' Esport3. Per a fer-lo vam carregar dues càmeres: una handycam i una go-pro. Són petites i pesen poc, però en una prova tan llarga s'ha d'evitar al màxim carregar pes de més.

Tots quatre membres de l'equip som maratonians amb un grapat de maratons en els nostres currículums, però només el Manuel i el Sebas tenien experiència en proves ultres. Especialment el Sebas, que va ser capaç d'acabar el 49è en la Marató des Sables del 2011 i 6è en la Isostar Desert Marathon, una prova de 112 Km, en solitari, pels Monegros. Quasi res !!! L'Arcadi i jo som gairebé corredors d'asfalt en exclusiva i casualitat o no, vam ser els que vam tenir problemes físics en algun moment de la prova.

La Trailwalker estava dividida en 8 etapes que finalitzaven cadascuna d'elles amb un avituallament. Cada equip havia de tenir un equip de suport propi. El nostre estava conformat per la Mònica, la meva dona; el Biel, el meu fill de 13 anys i la Marga, la dona del Manuel. Sense ells no hauriem pogut acabar, sense cap mena de dubte.

Per començar vam quedar amb el nostre "dream team" de suport que ens trobariem al segon avituallament, situat a Sant Feliu de Pallerols, al quilòmetre 18. Tot anava sobre rodes. Anàvem devorant quilòmetres, xerrant, rient, fent bromes constants, gravant imatges pel reportatge. Quan ens estàvem acostant a Anglès, en el quilòmetre 39, vaig notar que tenia problemes per seguir els meus companys de viatge. En principi no li vaig donar més importància, però a l'arribar a l'avituallament vaig tenir una baixada de tensió notable que em va deixar groggi. No entenia res. Amb 33 maratons que he fet i dues curses de 100 Km, què m'estava passant ? La calor em va afectar molt més del que m'imaginava, però sobretot, pel fet de no haver-me hidratat com era necessari.

El Biel em va canviar l'aigua del Camelback i em va dir: "Papa, però si no has begut quasi res !" I tenia tota la raó. Amb una mica de gel que la Mònica em vam posar pel coll poc a poc em vaig anar recuperant. Intentava menjar alguna cosa però no em venia de gust gairebé res. Una mica de fruïta i poc més. El cas és que l'aturada a Anglès va ser més llarga del previst. Almenys va durar uns 25 minuts per culpa meva.

D'alguna manera aquest "incident" devia despertar en tots nosaltres l'esperit d'equip. A partir d'aquest moment el Sebas es va convertir, segons feliç expressió del Manuel, en"el nostre Guardiola particular". Al ser el més expert en proves ultra va estar pendent de mí constantment. Em deia cada dos per tres que begués aigua, em donava trocets de barretes energètiques --que m'entraven molt bé, per cert-- i no em treia ull de sobre per a què no afluixés. Però sempre amb una amabilitat i un saber fer exquisit que ens va fer concloure a la resta de l'equip que sense ell molt possiblement no hauriem aconseguit completar els 100 quilòmetres.

Poc abans de la meitat de la prova, l'Arcadi ens va donar l'ensurt més gran. Feia estona que anava trotant mig encongit, sense dir res, sense fer bromes... De cop i volta va tenir rampes a una cama. Com a expert corredor que és de fa més de 30 anys, sabia què li passava: estava deshidratat. Els braços i les cames els tenia plens de sal, símptoma inequívoc de deshidratació. A més, 4 hores abans de l'inici de la cursa, havia tingut una rampa al llit i se li havia pujat el bessó, com una mena d'avís al que potser no va fer prou cas. A més a més, a l'Arcadi no li prova bé còrrer amb el pap ple i havia menjat massa i havia fet barreges estranyes en l'últim avituallament. La digestió era més complicada que mai i el cos es queixava. El sol seguia apretant; vam arribar als 36 graus, el tram era el més llarg de tot el recorregut i no hi havia res d'ombra. El Sebas va pensar, segons explica en el seu blog, que allà vam estar aprop de l'abandonament. Jo, en canvi estava convençut que l'Arcadi es recuperaria i ni se'm va passar pel cap aquesta possibilitat. Vam posar-nos a caminar perquè anés més còmode. Es va començar a hidratar bé i es va anar refent. Un Reflex salvador que ens va deixar un altre equip va ajudar a la recuperació del bessó.

I vam arribar a Girona. Quilòmetre 56. A l'entrar al Pavelló de Fontajau on hi havia el control de pas, l'aire condicionat que hi havia em va afectar novament. Necessitava seure, beure i abrigar-me. Un altre cop no em venia de gust menjar res i em forçava a ingerir almenys fruita. Un altre cop l'aturada va ser més llarga del que hauriem volgut, però em vaig recuperar i vam seguir endavant pensant que ja anàvem descomptant quilòmetres i que l'objectiu era més aprop.

El sol començava a baixar i per tant la temperatura també, cosa que vam agraïr tots. Fins a Cassà de la Selva, al quilòmetre 71, vam anar prou bé. Era ja negra nit des de feia estona. Jo tenia clar que a l'arribar a l'avituallament, seuria. El Sebas em deia que no ho fes, perquè temia que tingués una nova baixada de tensió. Sortosament no va passar res d'especial.

L'Arcadi ens va distreure explicant-nos com anava el Barça-Espanyol i el comiat de Guardiola, ja que estava escoltant la ràdio mitjançant el mòbil. Això ens va permetre passar molts quilòmetres en la més negra foscor, només trencada pels nostres frontals... i la narració de l'Arcadi, és clar !

Penúltim control a Llagostera, al quilòmetre 81. Vaig sortir-ne amb fred, tremolant. Cap problema. Em vaig abrigar bé, fins i tot amb guants, fins que vaig entrar en calor.

Últim control a Santa Cristina d'Aro. Tots estem bé, donades les circumstàncies. Els marejos meus i les rampes de l'Arcadi estan oblidats. Portem 91 quilòmetres. Tenim moltes ganes d'acabar. El penúltim entrebanc, una pedreta a la meva sabatilla. No sé quantes pedretes em van entrar al llarg del recorregut. Almenys vaig aturar-me 4 o 5 vegades per aquest motiu.

Però res no podria aturar-nos, ni tan sols les ensopegades que el Manuel i l'Arcadi van tenir en creuar un carrer ja a Sant Feliu de Guíxols.
A 400 metres de la meta vam superar un equip de Corredors.cat que no van poder competir-nos el lloc perquè estaven ben baldats. I l'entrada a la meta va ser apoteòsica. Almenys per nosaltres. Quina alegria, quina felicitat, però sobretot, quin alleujament !!! Ho haviem aconseguit en 15h 6m i 38s . A més vam entrar en la 10a posició. Top-10

!! Estàvem exultants !! Per acabar la festa em van agafar nàusees, ganes de vomitar i em va baixar la tensió, però no va passar d'aqui. La Creu Roja em va prendre la pressió i com que el Manuel i la Marga tots dos són metges, vaig estar més ben tractat que un rei ! Un cop mig recuperat gràcies també a la magnífica truita de patates que em van oferir l'equip al que haviem pres el 10è lloc --això és companyonia, sí senyor !!-- vam enfilar cap a l'hotel a descansar. Ja tocava !!

10 hores més tard, a les 12 del migdia, tornàvem a estar a la zona de meta veient arribar els equips que portaven ja més de 24 hores lluitant per arribar i tenir la mateixa satisfacció que haviem tingut nosaltres. I les seus rostres ho reflectien ben bé. No era per menys. En definitiva, una gran festa, una gran experiència que algun dia m'agradaria repetir.

Avanç crònica Trailwalker 2012

Aquesta setmana faré una crònica més extensa. Ara haig descansar. Fer 100 Km en companyia de 3 grans amics --un d'ells el meu germà-- ha estat extraordinari. La gent d'Intermón aconsegueix que et sentis important. Del primer a l'últim participant. Vam acabar molt satisfets. Primer per haver aportat el nostre granet de sorra a una causa solidària global i, després, pel resultat que vam aconseguir. Vam trigar 15h 6m 38s per a cobrir la distància que separa Olot de Sant Feliu de Guíxols i vam acabar els 10ens de 287 equips. Top-10. Ho vam fer l'Arcadi Alibés, el Sebas Guim, el Manuel Bonastre i un servidor. Però sense la Marga, la Mònica i el Biel, un equip de suport de luxe que ens preparaven els avituallaments, hauria estat absolutament impossible aconseguir el repte.

Torno a Medijocs.. pensant en l'Ultratrail Intermón

Avui he fet la primera cursa després de la Marató de Barcelona: l'entrenyable Medijocs, a Sant Cugat del Vallès. 8 quilòmetres amb un anar i venir a Can Borrell, que es podria dir que és el cross del personal sanitari, bona part del qual està en molt bona forma !!
  Com que l'Arcadi, el Manel i jo la fèiem, ens ha semblat un bon moment per a reunir-nos i parlar d'alguns detalls logístics de la nostra participació a la Ultratrail Intermón Oxfam del pròxim 5 de maig. 100 quilòmetres des d'Olot fins a Sant Feliu de Guíxols. Es donen 32 hores per a finalitzar-la. Creiem que l'acabarem en 13, 14 o potser a tot estirar 15 hores. Veurem. Hem aprofitat avui per a fer una mini tiradeta prèvia de 7 quilòmetres per a fer un total de 15, amb els 8 de la cursa. Hem provat el ritme que volem fer a l'Ultratrail. És complicat, certament, anar tant lent. Voliem anar a 6,30 el Km. Ho hem complert a la prèvia però la cursa ens ha sortit a 5,52, sense voler...! Massa ràpid. Queda clar a la foto, feta ja a l'últim quilòmetre, com anàvem de relaxats, oi ?

A poc d'acabar la cursa de Medijocs 2012

   La setmana passada vaig superar els 100 Km d'entrenament per primera vegada des del 2005 i aquesta he fet 87 Km, molts més dels que vinc fent habitualment. Crec, però, que assimilo bé les sesions llargues. Ara les més curtes les faig de 90 minuts i sovintejo les de 2 hores. He arribat a fer-ne una de 3 hores. Abans de la Trail Walker, vull fer almenys una de 3h i 30m. En qualsevol cas és una càrrega important, a més a més anant molt lent, com dic. He decidit descansar un parell de dies, per si de cas, diumenge 15 i dilluns 16 d'abril. Crec que el cos m'ho agraïrà. Dimarts tornaré a la càrrega, i mai més ben dit...!

Això és una marató !!!!

Primers quilòmetres    (Foto: Rosa Catalán)

Km 28,  amb la Torre Agbar al fons (Foto: Josep Cruz)

Que a casa nostra tinguem una marató amb gairebé 20.000 inscrits és una cosa que era impensable fa escassament 7 anys. Impressionant el creixement que ha tingut des del 2006. Espectacular. Amb prou feines erem 4.000 corrent-la i ara... Bufff ! No hi ha paraules. I el que sembla clar és que l'augment de participants continuarà. En pocs anys podrem arribar als 30.000 corredors i fer que la Marató de Barcelona lluiti per ser la més multitudinària d'Europa. Penso que la feina s'està fent molt bé i els resultats ho avalen. Una de les coses que més em van agradar va ser la quantitat de gent que hi havia pràcticament en tot el recorregut animant i cridant sense parar. Impressionant !! Si una marató és multitudinària, és més fàcil que hi hagi més espectadors durant el recorregut. I si el 43% dels participants són estrangers, com és el cas de la marató de Barcelona, encara és més fàcil, segurament. M'explico: normalment quan algú va a l'estranger a fer una marató el més lògic és que vagi acompanyat. Molts maratonians viatgen amb la família, o amb part d'ella. Diguem que de promig, i segurament fent curt, cada participant "arrossega" una persona i mitja. Això faria 30.000 persones, que, lògicament, volen veure els seus com corren. I 30.000 persones són moooltes !! Afegim-li els veïns que viuen per on passen els corredors. El més lògic és sortir al carrer a veure'ls passar perquè és un espectacle. A més hi ha grups d'animació --n'hi havia 53, més d'un per quilòmetre !-- que conviden a sortir al carrer. Posem-hi que en tot el recorregut surten uns 10.000 veïns espontanis. Ja estariem parlant de 40.000 persones. Són uns càlculs una mica patilleros, però potser expliquen el fenomen, almenys en part...

Km 38, al Portal de l'Àngel  (Foto: Pep Moliner)

  Com podeu veure, estic encantat amb la nostra marató. La d'aquest any ha estat la 12a que he completat a Barcelona. O sigui, que vaig amb l'any.  En total he fet 33 maratons, des que vaig fer la primera --a Barcelona, com no!-- al 1999. Només m'he perdut la del 2007. Feia dos mesos que m'havien operat del fetge i no era qüestió de prendre riscos innecessaris.

A la meta: 3h 22m 6s (Foto: Rosa Catalán)

 Pel que fa a la meva participació al 2012, val a dir que la meva intenció fins a 15 dies abans era sortir a ritme de 5m/Km i mirar de baixar de les 3h 30m. Però la mitja de Cambrils del passat 11 de març em va fer canviar d'opinió. Al fer 1h 29m vaig pensar que estava en condicions de ser una miqueta més agoserat. Em vaig decidir per buscar baixar de les 3h 20m. No sabia exactament el ritme que havia de portar (4,44 ? ), però la veritat és que la cosa va anar força bé. De fet vaig anar com un rellotge. Els parcials de cada 5 Km van ser: 23,42-23,09-23,25-23,28-23,31-23,44. És a dir: fins el Km 30 tots en el mateix minut ! Fantàstic. El parcial del Km 35 va ser més dolent: 24,20. L'esforç es notava. I el del 40, clarament pitjor: 25,33. Ja hi comptava. Els últims 2,195 Km, els que coincidien amb el Paral.lel en pendent, els vaig fer a un ritme encara més lent (5,10 el Km) Ja hi comptava que al final em costaria. De fet, com pràcticament sempre a les maratons. Al passar la mitja en 1h 39m, estava clar que doblar (per acabar en 3,18) era molt complicat. La calor, encara que jo no la noti massa, el cert és que afecta; el cansament i alguna que altra pujadeta, al marge de l'esmentada del Paral.lel, també fan minvar el ritme. Al final 3 hores 22m i 6 segons. A ritme de 4,48 el Km. La segona mitja, 4 minuts més lent que la primera. En qualsevol cas, per a mí és una gran marca, especialment tenint en compte que al 2011 només vaig poder acabar-la en 3h 42m. 20 minuts més lent!! Val a dir, però que l'any passat vaig acabar molt trinxat a l'haver fet 3 maratons a la tardor. Aquesta temporada només he fet la del Mediterrani a l'octubre, abans de Barcelona.

  No voldria estar-me d'agraïr als fotògrafs les fotos. És fantàstic!! I també, especialment, al meu company de feina Francesc Canals, que em va fer un video molt maco del meu pas per les Rambles, al voltant del Km 40. El podeu veure aquí.

    Resumint. Estic molt orgullós de tenir a casa nostra una marató que és un autèntic fenomen de masses. Entre tots, aportant el nostre granet de sorra, l'hem fet possible i hem de continuar fent possible que augmenti encara més. No dubto que serà així. Ens ho mereixem. Tots.

10 Km Sant Boi: última cursa abans de la Marató

Amb l'Arcadi. Ens deixàvem l'Imma !

Com ja comença a ser una tradició, l'últim diumenge abans de la Marató de Barcelona faig els 10 Km de Sant Boi. Una cursa especial per a mí. I és que quan vaig començar a còrrer, al 1997, aviat em vaig lesionar perquè corria amb sabatilles de tenis. La lesió i la seva recuperació em va tenir uns tres mesos aturat. Vaig reaparèixer precisament a Sant Boi on, malgrat ser un circuit força exigent, vaig baixar la meva marca de 10 Km en 4 minuts. Va ser una bona reaparició...!

Portant  l'Imma Casares

  Els 10 Km de Sant Boi són per a mí una mena de festa en la que tots ens desitgem molta sort per la "gran cursa". Els que la correm, és clar ! I es tracta de no arriscar gens i anar a un ritme molt còmode per a no patir cap mena d'ensurt. Per tant ha estat el dia ideal per acompanyar l'Imma Casares en el seu intent de baixar la seva marca (49,23) i intentar ser sub49. Era un repte complicat. Tant complicat que no ha pogut aconseguir-lo. De fet, ha quedat lluny: 53,18. Està clar que no era la cursa ideal per a fer marca, ja que és molt trencacames. De tota manera ens ho hem passat molt bé. També li ha fet de llebre a la Imma l'Arcadi, ja molt recuperat de les molèsties que fa temps que arrossega al genoll dret. I, com no, el geni de Sant Boi, el Manolo Runnersantboi ha estat corrent amb nosaltres ajudant també l'Imma constantment... i fent fotos sense parar !!

Després de la cursa 

   Ara ja tot està dat i beneit. Diumenge, la gran festa de la Marató de Barcelona: 19.500 corredors. Qui ho hauria de dir fa 6 anys quan va deixar de fer-se per la poca participació que tenia, amb prou feines 4.000 corredors, encara no. També han corregut avui a Sant Boi, el Bernat Solé (TV3) el David Clopés (Catalunya Ràdio) i dos nous companys de curses: el David i el Carles.

Crònica d'una bona marca

Instants després d'haver-me posat el pitrall

Falten dues setmanes per a la Marató de Barcelona i avui he corregut la Mitja de Cambrils. Extraordinària cursa, molt plana, organitzada pels amics de Runningsolutions que són gent, amb el Juanan Fernández al capdavant, que es nota que en saben d'això del còrrer. La cursa m'ha semblat magnífica, si bé és cert que quan les coses et surten bé, tot et sembla meravellós. Avui estic en un núvol perquè per primera vegada en 2 anys he aconseguit baixar dels 90 minuts (1h 29m 31s). Ser sub 1h30 és un luxe per a mí. Tinc la sensació que els entrenaments de l'hivern han sortit avui amb tot el seu esplendor. La cursa l'he començat amb un ritme de bojos per a mí. 3,48m /Km. Un suicidi. El que ha passat és que m'han fet sortir davant de tot i com que al començament hi ha baixada, la velocitat era excessiva per a mí. Fins el Km 6 he anat buscant el ritme que em convenia. Dubtava entre anar per sensacions o frenar-me pensant en la Marató. En aquest interval m'ha passat de seguida el grup que buscava baixar d'1h 24m, amb el gran Jimmy Serrano al capdevant. Quan estava en el 6,5, aproximadament, m'ha atrapat el grup de 1h 30m. Tal com vaig fer a la Mitja de Gavà, he decidit quedar-me amb ells. El cas és que, a difèrència d'aquell dia, veia que avui corria còmodament al mig de grup, que era molt nombrós, i que em tapava perfectament de l'aire. Al comandament de les operacions, el Robert Mayoral i l'Arturo, que han fet una feina sensacional. El Robert controlava el temps i ens informava del que teniem de marge per baixar dels 90m. Hem passat els 10 Km en 42 minuts i uns quants segons. Veia que anava aguantant sense excessius problemes i podia seguir el ritme. La idea que tenia aleshores era aguantar amb ells els màxims quilòmetres possibles i després, un cop despenjat, acabar la cursa mirant de baixar dels fatídics 93 minuts que em perseguien últimament.

Lluitant en el grup darrera de les dues llebres




  El canvi de mentalitat, el punt d'inflexió, ha estat quan he vist que passàvem el Km 14 en 59 minuts. La setmana passada, a la Mitja del Maresme, a Calella, vaig arribar al mateix punt en 1h 1m. Quedaven 7 Km per la meta. La situació era privilegiada. Si avui no baixava de 1h 33m, ja no ho faria mai més, potser. M'he animat. Poc després del Km 16, el grup s'ha disgregat en dos. Poc a poc els més ràpids han deixat les llebres endarrera, i jo m'he enganxat a ells. Estava exultant. Però era massa. Al cap de poc m'he trobat, amb un corredor al meu costat, en terreny de ningú. I aleshores he notat, i de quina manera, el vent. Li he dit al meu company de viatge que si no agafàvem el grup que teniem davant, patiriem. M'ha dit que tenia raó i ha accelerat per atrapar-los. I ho ha aconseguit. Jo no he pogut. Aleshores, segona decisió encertada: he frenat considerablement per deixar-me atrapar pel grup de 1h 30m. Estaven uns 70-80 metres darrera meu. Ja estàvem al Km 17, més o menys. Les meves forces començaven a justejar i sabia que al final hi havia uns 600 metres de pujadeta fins a la meta. Era qüestió d'arribar a l'últim 600 amb el grup. I ho he aconseguit. He tingut una alegria immensa quan he vist bé el crono a l'arcada. Com que he sortit davant de tot, aquell era el meu temps. Quan he estat conscient que baixava de 1h 30m... Uaaaaahhh!!!!! Quina gran alegria !! Estava exultant !!!  Resumint: un gran dia, una gran mitja. Paral.lelament s'ha corregut un 10 mil que ha guanyat, com no, el gran Jaume Leiva, amb un registre de 30m 14s sense forçar excessivament. Està en estat de gràcia, en òptima forma per aconseguir una gran marca a la Marató de Barcelona, que li permeti obtenir la mínima olímpica. Dissabte vam sopar plegats. Un plaer. Diumenge que vé faré els 10 Km de Sant Boi tot acompanyant la meva companya de feina Imma Casares. En l'últim 10.000 que va fer va baixar dels 50 minuts per primer cop. Ara vol baixar de 49. No serà fàcil, ja li he dit, perquè el perfil de Sant Boi és força dur. Però ho intentarem ! I el 25 de març arribarà la gran cita de l'any: la Marató de Barcelona. Serem 19.000 runners ! Això sí que és un èxit!!!

La persecució del 33 !!!!!

Amb Marc Lázaro, al Km 18 (Foto: Pau Pujades)

Entrevistant Raquel Parrado, campiona de Catalunya. 

Avui he corregut la Mitja Marató de la Costa de Barcelona-Maresme (Calella-Pineda-Santa Sussana-Malgrat i tornar cap a Calella). El temps que he invertit, com no, ha estat 1h 33m 27s. Segueixo, doncs, una setmana més, enganxat al minut 33. Però avui ha estat molt diferent. Tenia la intenció de fer entre 1h 35 i 1h 40m, ja que ahir vaig disputar la Cursa Científica de l'Hospital de Sant Pau. Eren 2 hores fent voltes a l'Hospital. Em van sortir 24 quilòmetres. Precisament el Dr. Serra, que és l'organitzador de la Cursa Científica, em va dir: "A Calella, volaràs." I s'ha demostrat que tenia raó. Però també val a dir que ha tingut molt a veure en Marc Lázaro, un atleta que he conegut avui, que m'ha portat a ritme des del Km 7 o 8 fins el final. Anaven passant els quilòmetres i, per la meva sorpresa, no he defallit. Quines coses, oi ? Com és l'esport. El crono que fa una setmana era com una decepció, avui ha estat molt celebrat per mí. Les circusmtàncies, com dic, han estat ben diferents, però.. Després de còrrer he fet les entrevistes pel reportatge que ha sortit a Esport-3. El podeu veure aquí.

  

  L'anècdota del cap de setmana és que a la Cursa Científica em van fer una foto que ha estat escullida com a foto del dia del diari Sport. La foto és molt maca, certament. Vaja, jo l'hi trobo... I es veu que no sóc l'únic en pensar-ho.

 
 Resumint. Un bon cap de setmana amb dues curses que han suposat un bons entrenaments. He preferit fer-ho així que fer una tirada llarga de 30 o més quilòmetres jo sol. L'objectiu de la Marató de Barcelona sub 3,30 crec està més a prop. Diumenge vinent faré la Mitja de Cambrils, última sessió llarga. Miraré de completar-la amb 6 o 7 quilòmetres previs.

La foto al diari Sport

No baixo del minut 33



Avui, a la mitja de Barcelona (foto Rosa Catalán)



Comença a ser una mena de broma de mal gust. M'explico. No hi ha manera --sembla-- que aconsegueixi baixar dels 93 minuts en mitja marató. Des del desembre, quan vaig fer la mitja de Mataró, he corregut 6 mitges amb els següents cronos: Mataró 1h 33,29; l'Espirall: 1h 31,44; Sitges: 1h 33,38; Granollers: 1h 33,44; Gavà: 1h 33,00 i avui a Barcelona: 1h 33,16. En 5 d'elles, doncs, m'he quedat en el minut 33. Com és possible ? Ni expressament ho hauria aconseguit. Especialment dolorós va ser a Gavà la setmana passada. Em va sobrar 1 segonet, només !!! Avui tenia la intenció de fer-ho prou bé. He passat el Km 7 en 30m i 34s i el Km 14 en 1h 1m. Per tant, anava de fàbula. No sé què deu haver passat en l'últim terç de la cursa. És cert que hi havia alguna pujadeta, però soportable. Quan ja havia superat el Km 20, he près consciència que no aconseguiria baixar de 1h 33m. I efectivament. Per 16 segons, avui. Bé, fins aquí les lamentacions. Ara toca mirar el costat positiu. Aquest registres tant similars indicarien que sóc molt regular, que sempre és bó. Com a mínim em mantinc i no m'ensorro, que també és molt. I, sobretot, sempre s'ha de mirar cap endavant, cap al futur. D'aquí a uns anys, quan no sigui capaç de baixar de 1h 35m, per exemple, recordaré com al 2012 vaig fer un grapat de mitges en 1h 33m. Per tant és qüestió de valorar les marques quan les fas, no quan les trobis a faltar. Els anys de còrrer, si m'han ensenyat alguna cosa, és precisament això. 

  Pel que fa al dia d'avui, magnífic per còrrer. Temperatura ideal. He corregut exactament igual que a l'estiu, amb samarreta de tirants i pantalons curts. Ni guants, ni bufs, ni res de res per protegir-me del fred, perquè, realment, no en feia.

Molt bé la cursa nova de 10 Km a Badalona

El pas pel pont de Sant Lluc

Poc després de la sortida

Avui he corregut una nova cursa: els 10 Km de Badalona, memorial Luis Condón, anomenats Badalona Running. Els seguidors del blog ja sabeu que m'agrada "estrenar" curses. És la meva modesta manera de donar suport. Jo també vaig ser organitzador i sé com n'és d'important que et recolzin, ni que sigui amb una paraula, una suggerència o  una crítica constructiva. El millor que és pot dir d'aquesta cursa és que m'ha semblat impecable. L'espai de què disposa la zona de meta és senzillament magnífic i un autèntic luxe: al costat del Pavelló Olímpic on, a més a més, es pot aparcar. Si no hi ha lloc, es pot aparcar al Magic Badalona, que està allà mateix, amb 3 hores gratuïtes. Sensacional ! El recorregut molt bó i ràpid, tret del pas per un parc cap el quilòmetre 3 i el pont de Sant Lluc. Són dues pujades que déu n'hi do... En qualsevol cas, la cursa està molt bé. La bossa del corredor, magnífica; tots el quilòmetres marcats amb rètols ben grans. Només no he vist el rètol del Km 1, si bé he vist la marca a terra amb pintura. Pel que fa a la meva cursa, he sortit per sobre de les meves possibilitats, una mica per sota de 4m/Km. He passat el 5.000 en 20m 30s i al final he acabat en 41m 37s. Això vol dir que he fet els segons 5 Km 37 segons més lent que el primer, en 21,07.  A Sant Antoni, fa 3 setmanes, vaig acabar en 41,34, o sigui, gairebé calcat. I a Badalona hi havia les dues pujades esmentades. Per tant em puc donar per satisfet. No he vist la classificació. He superat el millor registre de l'any en 5.000, en 14 segons.

    Diumenge que vé toca la Mitja de Barcelona. Aviam si seré capaç d'una vegada de baixar, almenys de1h i 33m, que ja comença a ser hora...!

M'ha encantat "Les petjades dels herois", el segon llibre de l'Arcadi

     Està clar que l'Arcadi Alibés, a més de gran persona, gran company, gran amic, gran periodista i gran maratonià, és un magnífic escriptor. Li vé de família. El seu segon llbre "Les petjades dels herois, de l'èpica de les maratons a la febre pel còrrer" es un completíssim recull de la història de les maratons olímpiques enriquida per l'experiència personal de l'autor en cada una d'elles. L'Arcadi està a un sol pas --millor dit, una sola marató, la de Los Angeles-- de completar una col.lecció única: haver corregut totes les maratons de les ciutats que han allotjat uns Jocs Olímpics d'estiu. Serà el primer atleta en aconseguir-ho. Una gesta d'aquestes característiques es mereixia passar a la posterioritat en un llibre.

Gran maratonìà, gran escriptor, gran amic

     Amb un estil periodístic, gens carregat, molt àgil i amè, l'Arcadi va desgranant una per una, en ordre cronològic, les maratons olímpiques. En cada capítol també explica la seva experiència quan ell va còrrer la marató corresponent. Una de les aportacions més interessants del llibre és que explica detalls històrics que als maratonians en encanten. Per exemple que hi va haver uns Jocs Intercalats a principis del segle passat, que no van arrelar; o que moltes de les maratons olímpiques s'han fet en horari gens afavoridor pels interessos dels atletes, amb temperatures sovint extremadament altes. També ens explica l'Arcadi que va superar Sebastian Coe a la marató de Londres, quasi res !! M'ha agradat molt que faci una crònica molt detallada de com va anar cada marató olímpica, com es va decidir, qui va atacar i en quin moment. Tot plegat sensacional. És, a més, d'aquells llibres que permeten el lector llegir-lo des de qualsevol punt sense necessitat de fer-ho cronològicament. Els capítols són de durada perfecte, sense explicar més coses del compte, anant sempre a l'essencial. Això fa que sigui difícil deixar el llibre un cop l'has començat. Està clar que si el lector és maratonià gaudirà moltíssim amb el llibre, però estic convençut que també serà molt atractiu per qualsevol aficionat a l'esport en general. Les històries maratonianes són molt atractives.
      L'Arcadi aprofita també el llibre per recordar que les maratons de les ciutats olímpiques han d'acabar a l'estadi olímpic, i reclama que a Barcelona sigui igual, malgrat la dificultat d'haver de pujar a l'estadi Lluis Companys en els últims quilòmetres del recorregut. Estaria bé, diu l'Arcadi, que almenys això es fes cada 4 anys, coincidint amb l'any olímpic.
      Sincerament jo hi veig en aquest llibre una possible sèrie de televisió. Els americans en saben un munt d'això. Segur que li treurien suc. Què, Arcadi, els vens la idea ?

Ja tinc el segon llibre de l'Arcadi !!

Portada del llibre del segon llibre del'Arcadi

"Les petjades dels herois" és el segon llibre del meu bon amic Arcadi Alibés. El primer, "Córrer per ser feliç", me'l vaig llegir d'una tirada. Segur que aquest també ! En la segona entrega l'Arcadi fa un recorregut per les 22 maratons olímpiques (23, si comptem Rio de Janeiro del 2016) Ara mateix l'Arcadi en té 21 en el seu palmarès --només li falta Los Angeles-- i en el llibre explica com és cada una d'elles, amb la seva experiència personal. M'ha assegurat que en el llibre hi ha moltes més coses. N'estic convençut. Està clar que és un llibre que un maratonià s'ha de llegir sí o sí. Es presenta oficialment el dia 1 de març, a les 7 de la tarda, a El Corte Inglés de Portal de l'Ángel. Que no hi falti ningú !!

   Jo ja el tinc signat per l'autor, amb una dedicatòria que diu:

"Nosaltres no serem mai com els maratonians olímpics, però segur que ells no correran mai tantes maratons com nosaltres ! Salut i que sigui per molts anys !

Em va dir que era el primer llibre que firmava: quin honor !

Arantxa i Gemma, dues grans esportistes



Entrevistant Gemma Mengual (Foto: Manuel Martín)



Aquesta setmana he estat a la presentació de les memòries d'Arantxa Sánchez Vicario i al comiat de la competició de Gemma Mengual. Totes dues em semblen grans esportistes. Totes dues han guanyat al llarg de la seva carrera esportiva un munt de coses importants. Arantxa va plegar al 2002 i ara, als 40 anys, té un litigi familiar que ha despertat l'interès de l'anomenada premsa del cor. No hi entraré. A mí m'interessa l'esport. La Gemma ha tingut un comiat també multitudinari. Als 34 anys, amb el seu fill Nil d'un any i mig, s'ha adonat que la sincro ja no la motivava com abans i ha vist clar que el millor que podia fer era retirar-se.

Molta sort a totes dues !

Mitja de Gavà: passet a passet vaig avançant

Entrant a la meta (Foto: Cristina Fàbregas)

Diuen que els fondistes som pacients. Ens passem moltes hores corrent, entrenant o competint. Però si resulta que les coses no surten com esperes, en competició, especialment... Grrrrrrr! Avui Mitja de Gavà. Ha estat la meva novena participació. Al 2004 vaig fer el millor registre (1h 24m 47). Al 2005 i al 2006 vaig fer 1h 26m. L'aspiració avui era, simplement, fer-ho millor que a Granollers la setmana passada (1h 33m 44s) A la sortida he vist que el ManoloM, gran correcat, era la llebre oficial de 1h 30m. No m'ho he pensat dos cops i he decidit enganxar-m'hi. Volia veure si els entrenaments de qualitat d'aquesta setmana donaven fruit. Fins el Km 5 he anat còmodament situat en el grup, si bé ja intuïa que seria molt difícil que aguantés tota la cursa a aquest ritme (4m 14s). En l'avituallament del 5 m'he despenjat una miqueta i m'ha costat força tornar a enganxar-me al grup. Bé, de fet no m'he arribat a enganxar més. Anava l'últim del grup, intentant no perdre pistonada. Els parcials que jo marcava eren uns pocs segons per sota del ritme (4'16-4'19...) però lentament i inexorable el grup se m'escapava. Cap el Km 10,5-11 ja havien marxat massa lluny per intentar enganxar-los i aleshores ha començat una nova cursa per a mí. Primer objectiu: fer 1,31m. Al cap d'uns quilòmetres, sobre el 15 o 16, més o menys, es tractava de estar al voltant de 1h 32m. El vent en contra m'ha afectat més del que em pensava perquè quan he aturat el crono a l'Estadi de la Bòvila, a la meta, he marcat 1h 33m 0s !!!!  Grrrr!!! La decepció, en els primers moments, ha estat gran. Després m'he anat conformant, ja que, de fet, he acabat 44 segons abans que diumenge passat a Granollers. O sigui que hi ha una clara millora. 44 segons és una millora substancial per a mí. Espero confirmar-la i superar-la d'aquí a dues setmanes a la Mitja de Barcelona.
   Moltes gràcies a la Cris per les fotos. Feia fresqueta, però m'he abrigat convenientment i cap problema. Avui he estrenat la nova indumentària groga del club Adidas Domingo Catalán.
   La setmana vinent correré els 10 Km de Badalona, potser amb una tiradeta prèvia de 8 Km, més o menys

Granollers després de Sitges: temps gairebé calcat.

Somrient, ja de baixada, cap el km 15 o 16

Avui he corregut la Mitja de Granollers a més de fer el reportatge corresponent, cosa que fa que, deprés de la cursa, en comencis una altra perquè les imatges arribin puntualment a les pantalles de l'Esport3 a l'hora que estava programat. Ho hem aconseguit, si bé ha estat força més complicat que còrrer 21 Km i 97 metres, us ho puc ben assegurar...
Feia fred a l'arribar a Granollers. El cotxe em marcava 6 sota zero. Deu n'hi do. Però el cert és que alhora de la veritat m'he tapat com en qualsevol altra cursa hivernal: protecció d'orelles i coll, guants i una samarreta de màniga llarga, a sota de la de tirants. Suficient. He anat molt bé tota la cursa en aquest aspecte.
Aquest any han canviat el recorregut. El resultat és que ara es puja molt bé, molt suaument al costat del riu Congost fins el Km 11, a La Garriga, on es gira ja cap avall. Aleshores sí que es recupera el recorregut de tota la vida. En la tornada he anat a estones a 3,52-3,59. Correcte.

Entrevistant Makau, el rècordman mundial de marató

 Tenia l'esperança de fer 1,32, però ha quedat clar que era agoserat. He acabat en 1h 33m 44 segons, a 8 segons de la marca feta a Sitges fa 3 setmanes. Ritme de 4,26. Ha estat una petita decepció. Pensava, com deia, fer-ho una mica millor... Què hi farem ! Veurem si la setmana que vé, a Gavà, faig un millor registre. Aquesta setmana tinc dues sessions de qualitat i si les assimilo bé potser sí que surtirà una marca millor.
  La d'avui ha estat la meva mitja marató número 90. I sumant !! Les meves felicitacions a Carles Castillejo i Jaume Leiva que han fet una cursa magnífica. Castillejo ha estat el vencedor, sent debutant en mitja marató, al derrotar el rècordman mundial de marató, (2h 3m 38s, Berlín 25 setembre 2011) el kenià Patrick Makau, en un magnífic esprint. I Leiva ha fet MMP amb 1h 3m 35s i ha acabat en una gran setena plaça, tenint en compte com estava l'starting list amb tants kenians amb milllor marca de 1h 1m. El mateix Makau té tres o quatre mitges clarament per sota del 60 minuts.

Una mica desenfocats, però ben contents !

Què és el que em motiva a còrrer ?

Ho contesto aquí, en una entrevista que m'han fet els amics de "La marató pas a pas". Salutacions !

Entrevista

Aqui teniu una entrevista que m'han fet els companys d'Agafam si pots.

Salutacions !

Primer cap de setmana amb doblet !

Aquest cap de setmana, primer doblet del 2012. Dissabte, cursa de Polinyà. Cursa de mesura incerta --em van sortir al Fore 10.940 metres-- que per segon any consecutiu fem amb l'Arcadi Alibés com un bon entrenament de cara a la cursa de Sant Antoni d'avui. La cursa de Polinyà és de muntanya. Aquest any l'han endurida notablement, fins el punt que encara que la vam fer a un ritme molt tranquil, vam trobar que hi havia unes pujadetes que deu n'hi doret !. Ens van sortir 57 minuts i 34 segons a un ritme de 5,16 m/Km. La cursa és molt maca, però ull si la feu a tope perquè, insisteixo, és dureta, dureta. Cumplia el seu 25 aniversari i és completament gratuïta !!

Moment de l'entrevista

 I avui tocaven els 10 Km de Sant Antoni. Cursa emblemàtica i ràpida on es pot fer un bon registre. Allí vaig fer el meu millor 10,000 del 2011 (41m 33s) Avui buscava almenys baixar dels 42 minuts i si podia, superar la marca de l'any passat. He fet 41m i 34s segons del meu crono i 41,36 segons el xip. O sigui que m'he quedat pràcticament amb el mateix temps que l'any passat. Positiu ? Home, no he empitjorat. Negatiu ? En teoria estic millor físicament que fa un any. És clar que sóc un any més gran, també... Com es sol dir, quan un dóna tot el que té, no està obligat a més. I ho he intentat. A fè que sí. He passat el 5.000 en 20,44, per tant he estat molt regular al fer el segon 5.000 en 20,50. I això que a la segona volta hi havia el pas pel Paral.lel, que fa pujadeta. La foto és d'una entrevista que m'han fet per a la web www.lamaratopasapas.com/blog on trobareu consells i tota mena d'ajut per a fer la marató de Barcelona. Passeu-vos-hi. Trobareu, segur, coses que us interessaran. Ah!! I que no se m'oblidi, la cursa de Sant Antoni impecable amb tots els seus serveis. El Josep Maria Conesa sap de què va tot això del còrrer. I es nota. Com sempre !

Ens ajudeu ?



Víctor Patsi, Arcadi Alibés, Xavier Bonastre i Manuel Bonastre



El 5 i 6 de maig del 2012 un equip de TV3 format pel Víctor Patsi, l'Arcadi Alibés, el meu germà Manuel Bonastre --no treballa a TV3-- i jo mateix, participarem en la 2a edició de la Ultrawalk Intermón Oxfam 2012. És una marxa solidària de 100 quilòmetres, entre Olot i Sant Feliu de Guíxols, que s'ha de feren un màxim de 32 hores. A més de fer la prova, cada equip ha d'intentar recaptar 1.500 euros entre familiars, amics, coneguts, companys de feina, per ajudar a finançar el projecte d'Intermón a Etiòpia que vol faciltar l'accés a l'aigua als habitants d'aquest país africà. A Etiòpia dones i nens han de caminar molts quilòmetres per anar a buscar aigua. Fer un pou costa uns 2.500 euros  i suposa evitar grans caminates. Amb l'Ultrawalk els ajudarem. Però necessitem el vostre ajut. Us animeu ? No cal fer cap esforç econòmic important. Qualsevol donatiu és ben rebut. Com fer-lo ? Molt fàcil. Aneu a la pàgina del nostre equip i cliqueu on diu "Dóna a l'equip" i seguiu les instruccions. És facilíssim i el procés és molt ràpid. Si feu el gest, a Etiòpia viuran una mica millor, gràcies a vosaltres. Val la pena, de veritat. Moltes gràcies !! Ah!! i si us animeu a formar un equip, també hi trobareu tota la informació per fer-ho.

Mitja de Sitges, una història curiosa

   La Mitja de Sitges i jo tenim una història pròpia. D'una banda és la mitja on tinc la meva millor marca de la distància. Al 2003 vaig parar el crono en 1h 22m i 29s. Aquest registre queda més lluny ara que els 9 anys que fa que el vaig fer. Avui era la 9a vegada que corria aquesta mitja que tradicionalment serveix per començar atlèticament el nou any. Tenia esperances de fer un bon registre, que ara mateix, per les últimes referències (Mataró, 1h 33m i l'Espirall, 1h 31m) xifrava en 1h 31m llarg amb l'aspiració soterrada de baixar de 1h 31m. Tenint en compte que el perfil de Sitges és més benèvol que el de Mataró i el de l'Espirall --fetes l'11 i el 18 de desembre-- pensava que podria aconseguir-ho o almenys apropar-m'hi. A més aquesta setmana ja he fet una primera sessió de qualitat per preparar la Marató de Barcelona, com sempre, el gran objectiu de l'any.

La recta d'arribada de la Mitja de Sitges 2012

     Doncs res de res. El temps que m'ha sortit ha estat 1h 33m 38s. O sigui, una mica "fiasco". Fins i tot m'han superat atletes als que normalment supero en totes les distàncies. De fet, en els primers quilòmetres he vist que em costava força baixar de 4,30 el Km. Per tant, a aquest ritme quedava lluny de l'objectiu. No m'he desanimat. Confiava en la tornada per la carretera, que enguany es feia dos cops al ser un recorregut de dues voltes. En la segona tornada per la carretera he vist que per moments em posava per sota de 4m /km, al seguir llebres improvisades. Però no he pogut mantenir aquest ritme gaire estona. És curiós, perquè al 2009 i al 2010 em veia amb possibilitats de baixar d'1h 30m i només vaig fer 1h 32m en totes dues ocasions. O sigui, més o menys com avui. Per això dic que la història entre Sitges i jo és curiosa: hi tinc la meva millor marca, però tanmateix els últims anys no sóc capaç d'acostar-me a l'objectiu prefixat.
   
       Estic entrenant 5 dies a la setmana i quan vaig fer Mataró i l'Espirall vaig fer diverses setmanes amb només 4 dies d'entrenament. Revisaré les sessions d'aquelles dates. Potser em beneficia estar més descansat i entrenar un dia menys ? Qui ho sap... Serà qüestió d'observar-ho.
  Dissabte que vé correré els 10Km de Polinyà i diumenge, els 10 Km de Sant Antoni. L'any passat vaig fer a Sant Antoni la millor marca de tot el 2011 en 10.000 (41m 34s) I també havia fet Polinyà el dia abans, mot tranquilet, això sí, com un entrenament, tot xerrant amb l'Arcadi Alibés tota la cursa.

Les Sant Silvestres

Cursa Riu Ripoll, 26 desembre 2011

L'última setmana de l'any he estat entre enfeinat i enfebrat i no he pogut mantenir el bloc al dia com m'agrada fer. Anem a pams. El 26 de desembre vaig còrrer la cursa del Riu Ripoll. 10 Km; dia magnífic; em vaig abrigar, però, per si de cas. Em va sortir un temps milllor del que esperava: 43m 30s. Com que és un cross, no està malament per a mí, i a més tenint en compte que no vaig apretar fins els km 5. Dimarts 27 vaig sortir a còrrer 50m i.... es van acabar els entrenaments de la setmana. Motiu ? Vaig agafar la grip. Per sort em vaig poder recuperar més o menys a temps per encarar el meu 31 de desembre amb 3 Sant Silvestres. La primera, a Lloret, a les 11 del matí. La nit anterior la passo fatal, sense poder dormir, perquè encara no he fet net de la grip. Malgrat tot, surto. Acabo els 5 Km en 20m 45s, que dóno per més que bons donades les circumstàncies. A la tarda me'n vaig a Sabadell, a per la segona Sant Silvestre, també de 5 Km, a les 16,30h. Per la meva sorpresa em surt encara millor temps que al matí: 20m 19s, a només 4 segons de la meva millor marca de l'any !! Encabat, vaig a per la tercera Sant Silvestre del dia, en aquest cas, una mica diferent: transmeto en directe per a l'Esport3, juntament amb el Miquel Quesada, la Sant Silvestre Vallecana, que s'ha convertit en la més multitudinària del món, amb 38.000 inscrits. Després, sopar de Cap d'Any a casa, i avui 1 de gener, a treballar matí i tarda.
   Ha estat una bona manera d'acabar l'any, oi ? Tret de la grip, és clar...

Els millors desitjos per a tothom !!

Cap de setmana completet...

Es pot dir que divendres vaig començar el cap de setmana amb les transmisions del Masters de tenis de Bilbao: tres partits seguits en directe, a la tarda-vespre. Al matí havia estat a Mataró en l'última classe del trimestre. Dissabte al matí un rodatge curtet de 45 minuts i a quarts de 4, cap a La Maquinista per a explicar en un reportatge el repte solidari amb La Marató de TV3 fet pel triatleta català Albert Parreño. Va fer 100 Km (10 nedant, 70 en bicicleta i 20 corrent)A la foto està a la meva esquerra. Vaja crackss en Parreño i la gent del seu club, el Fasttriatlon !! Després vaig anar cap a la tele per a transmetre la segona semifinal del Masters de Bilbao (Feliciano-Ferrer) i, encabat, fer un vídeo-crònica del partit pel 3/24. Total que vaig arribar a casa passades les 11 de la nit.
I avui diumenge al matí he fet la Sansi-5, a Viladecans. 5 Km i he acabat contentíssim perquè he fet 19m i 11s. Millor marca de l'any en la distància. Bé, això és el que pensava, però quan he consultat el Forerunner m'ha indicat que el recorregut no era de 5 Km, sinó de 4,85 Km. Li faltaven almenys 150 metres. Per tant he decidit no "homologar-me" la marca i continuar amb els 20,15 com a milllor registre del 2011. Baixar més d'un minut era exagerat, certament, en una prova tant curta... Però estic content perquè he anat per sota de 4m/km i he aguantat el ritme de la Carme Ballesteros fins gairebé el Km 4,2 més o menys. A la meta només m'ha tret uns quants segons. A les tres de la tarda he transmès la final del Masters de tenis de Bilbao (victòria de Gilles Simon sobre Feliciano López per un doble 6 a 4) i després he preparat una breu informació sobre aquest partit. També he elaborat la informació de La Sansi-5
La pròxima cita pot ser la Sant Silvestre de El Masnou (5 Km) o bé la Cursa del Riu Ripoll, a Sabadell (10 Km) Totes dues es fan el dia de Sant Esteve.

A pel sub 90m !!!!

Doncs hauré d'intentar-ho. Si sóc capaç de fer menys de 1h i 30m per completar una mitja marató, a més d'aconseguir mínima per la Marató de Nova York, tindré una gran satisfacció. Avui a la Mitja de l'Espirall, a Vilafranca del Penedés, he fet de llarg el millor resultat de les meves tres participacions: 1h,34m al 2008; 1h 35m l'any passat i avui 1h 31m 44s !! Aquest registre és, evidentment, millor marca del 2011 en Mitja Marató, superant en 1m 46s el millor registre que data de... la setmana passada !!! Això vol dir que estic en bona forma, potser massa, tot pensant que encara falta bastant per la Marató de Barcelona, que és el 25 de març del 2012.

Avui m'he trobat molt bé des del primer quilòmetre. He vist que anava ràpid i quan ha començat la pujada, era capaç de mantenir un ritme elevat. El pas pel Km 7 ha estat de 30m i escassos segons; el pas pel 14, 1h i 1m, per tant si era capaç de seguir així podria superar clarament la marca de la setmana passada a Mataró (1h 33m 29s). Tot depenia de com passés el tram del 18-19, que té una pujada considerable. L'he aguantat molt bé. En l'últim quilòmetre i mig he tingut, a més , la motivació d'atrapar la quarta noia, cosa que he aconseguit. Per rematar-ho, en els últims 200-300 metres he esprintat amb un altre atleta, al que també he superat, cosa que m'ha fet guanyar uns segons ben bons. L'últim parcial d'1km i 97m m'ha sortit a 3,57, bestial per a mí !!

Per acabar-ho d'arrodonir, no ha fet el fred que em temia, i, tot i que m'he abrigat convenientment, no m'ha sobrat la roba.

Per tant, un dia excel.lent que s'ha completat amb una magnífica notícia en el sí de la meva família. Només un detall no tan bó. El sistema de guardarroba crec que s'hauria de millorar. La majoria de corredors han hagut d'esperar molta estona per poder recullir les seves pertinences. Pel que fa a la resta, la cursa magnífica. 32 edicions s'han de notar. La foto és amb en David Coral, company periodista que m'ha fet una entrevista a l'acabar la cursa.

Lluitar contra el càncer

Ahir vaig estar a la conferència de La Sansi-5 a la carpa de Sant Cugat. Molt interessant, com sempre. Vaig tenir l'ocasió de conèixer la Asociación Corazón de León de Lucha contra el Cáncer Infantil. Tot el que poguem fer per ajudar contra aquesta terrible malaltia sempre serà poc, mentre no ens involucrem tots, sense excepció. Visiteu la seva web. Val la pena ajudar, i més encara si és per ajudar els nens. Sempre.

Mitja de Mataró: millor marca de l'any !!

Estic molt satisfet. He aconseguit més que l'objectiu que m'havia proposat. La intenció era millorar el registre de l'any passat quan vaig acabar en 1h 37m. Aleshores feia una setmana que havia fet la Marató de Donosti, i, per tant, era impensable fer un bon registre. Amb tot, avui em conformava amb baixar de 1h 35m. Finalment he fet 1h 33m 29s, marca que suposa el millor resultat que he fet en mitja en tot el 2011, superant en 1 minut, el millor registre anterior. Per tant estic encantat !

He començat rapidet i passant a molts corredors fent "slàlom", ja que he sortit molt endarrera. Entre els avançaments, que sempre animen, i que la primera part del recorregut tendeix a baixar, he vist que anava a un ritmet força bó i que el podia aguantar, i he decidit

seguir així. He passat a diversos corredors i corredores que habitualment em guanyen, cosa que m'anava confirmant que avui podria ser un bon dia. Com és habitual, he defallit una mica a la zona del Tecnocampus, del Km 15 al 17 i també en el 18-19. Poc abans d'encarar l'última i temuda pujada d'aquesta mitja marató, m'ha sorprès que m'han passat un grapat de corredors en pocs instants. He pensat que estava defallint més del compte, però

després, revisant els parcials, he comprovat que no ho estava fent tan malament...

En definitiva, bona cursa, bon dia amb solet (no m'agrada gaire el fred), bona marca... i gran bossa, com sempre, a Mataró. Moltes gràcies als organitzadors pel magnífic tracte rebut, com sempre, també. Us poso algunes fotos com la del mític "cotxe escombra". Diumenge que vé aniré a la Mitja de l'Espirall. Crec que me la prendré amb calma, ja que és dureta..

Retallant, que és el que toca...

Avui he corregut la tradicional Jean Bouin. Hi he aconseguit còrrer una miqueta més ràpid que l'any passat. Exactament..... 1 segon més ràpid !!! És molt poquet, ja ho sé, però és el que hi ha. L'any passat, però, venia d'haver fet, el diumenge anterior, la Marató de la Costa Daurada, per tant, aleshores el registre va tenir més mèrit que no pas el d'avui, evidentment. Des de la Marató del Mediterrani, que vaig còrrer el 23 d'octubre, estic simplement rodant i recuperant. La setmana passada, però, em van sortir un parell d'entrenaments molt més ràpids que l'habitual, cosa que em va sorprendre perquè, a més a més, van ser dos dies seguits ! Coses que passen, suposu... Bé, no em desvio del tema del post: Avui a la Jean Bouin he sortir rapidet i he passat el 5.000 en 20,44. Doblar (41,30) era impensable perquè a partir del Km 7 (Av. del Paral.lel) comença a pujar el recorregut. I s'accentúa la pujada a l'enfilar el carrer Lleida. En definitiva, 42m i 18 segons, com deia, un segon més ràpid que al 2010. Ja està bé.

Diumenge que vé correré la Mitja de Mataró, que em fa molta gràcia fer-la ja que passa pel Tecnocampus, on dono classe els dijous i els divendres. És cap el Km 15 fins el 17,5-18, si no recordo malament. El dia 11 encara no sé quina cursa faré. El 18 correré a Viladecans (La Sansi-5), el 26 de desembre, la cursa del Riu Ripoll, a Sabadell, 10Km; i el 31 la SS de Lloret de Mar al matí i la SS de Sabadell, a la tarda. Després aniré a treballar i a la nit, soparet de Cap d'Any a casa. Serà un dia completet!. Si puc cumplir el calendari, seran 35 o 36 curses al 2011, depenent si corro o no l'11 de desembre.

P. S: Ja tinc internet des de dijous !!!

Telefònica ens deixa abandonats

Feia temps que volia fer aquest post. Telefònica ens considera els que vivim fora d'un nucli urbà ciutadans de segona divisió. Visc en unes urbanitzacions, on també hi viuen altres 17.000 persones, i els problemes que tenim amb l'ADSL són constants. Des del 2005 he trucat centenars de vegades a Telefonica. Arreglen la incidència, però al cap de poc temps, torna a fallar, i em quedo sense internet. El problema és que les línees són tercermundistes i la companyia no té cap intenció de canviar-les i menys encara de fer que hi arribi la fibra òptica. És evident que els surt més a compte no canviar les linees i, en tot cas, aguantar a uns quants pesats com jo que es queixen. Canviar d'operador ? No serviria de res. Al final les linees són les mateixes. La indefensió és total. El meu fill gran té molt clar que quan s'independitzi anirà a viure a un nucli urbà gran on no tingui aquests problemes. Tenir internet s'ha convertit gairebé en imprescindible per a molts de nosaltres. Per això que et quedis sense connexió cada dos per tres és gairebé un drama.
Aquest post no l'escric des de casa, evidentment. Estic sense internet, és clar.

M'encanta la cursa de l'Amistat

És diferent a totes. La feina de la Myrna Mates i el seu equip és impagable. La cursa de l'Amistat és l'única que et permet atravessar Barcelona des del Castell de Montjuic fins el Parc d'Atraccions del Tibidabo. En total, 16,6 Km que sempre he procurat que se'm facin el més agradables possible. I avui no ha estat l'excepció. Simplement es tracta de prendre's la cursa amb molta calma ja que la major part del recorregut és en pujada. Primer és lleugera, però va augmentant i cal reservar forces per arribar en bones condicions a la carretera de Vallvidrera per encarar els últims 4 quilòmetres, més o menys, a bon ritmet. He acabat en 1h 34m 32s, sense forçar gens ni mica. Amb l'Arcadi hem sortit gairebé al darrera del grup de 800 participants. I no hem parat de passar corredors durant tota la cursa. La sensació és magnífica !! La cursa és gratuïta, si bé aquest any s'ha demanat, a canvi del pitrall, una aportació d'almenys 5 euros per a la marató de TV3. Comença sempre a les 8 del matí de l'1 de novembre. Una tradició que ja fa 31 anys que dura. Recordo quan es va arribar al'edició 25, la Myrna va dir que seria l'últim any. I mira.....! És que la cursa de l'Amistat talment és com si tingués vida pròpia. Es devia negar a desaparèixer.