No baixo del minut 33



Avui, a la mitja de Barcelona (foto Rosa Catalán)



Comença a ser una mena de broma de mal gust. M'explico. No hi ha manera --sembla-- que aconsegueixi baixar dels 93 minuts en mitja marató. Des del desembre, quan vaig fer la mitja de Mataró, he corregut 6 mitges amb els següents cronos: Mataró 1h 33,29; l'Espirall: 1h 31,44; Sitges: 1h 33,38; Granollers: 1h 33,44; Gavà: 1h 33,00 i avui a Barcelona: 1h 33,16. En 5 d'elles, doncs, m'he quedat en el minut 33. Com és possible ? Ni expressament ho hauria aconseguit. Especialment dolorós va ser a Gavà la setmana passada. Em va sobrar 1 segonet, només !!! Avui tenia la intenció de fer-ho prou bé. He passat el Km 7 en 30m i 34s i el Km 14 en 1h 1m. Per tant, anava de fàbula. No sé què deu haver passat en l'últim terç de la cursa. És cert que hi havia alguna pujadeta, però soportable. Quan ja havia superat el Km 20, he près consciència que no aconseguiria baixar de 1h 33m. I efectivament. Per 16 segons, avui. Bé, fins aquí les lamentacions. Ara toca mirar el costat positiu. Aquest registres tant similars indicarien que sóc molt regular, que sempre és bó. Com a mínim em mantinc i no m'ensorro, que també és molt. I, sobretot, sempre s'ha de mirar cap endavant, cap al futur. D'aquí a uns anys, quan no sigui capaç de baixar de 1h 35m, per exemple, recordaré com al 2012 vaig fer un grapat de mitges en 1h 33m. Per tant és qüestió de valorar les marques quan les fas, no quan les trobis a faltar. Els anys de còrrer, si m'han ensenyat alguna cosa, és precisament això. 

  Pel que fa al dia d'avui, magnífic per còrrer. Temperatura ideal. He corregut exactament igual que a l'estiu, amb samarreta de tirants i pantalons curts. Ni guants, ni bufs, ni res de res per protegir-me del fred, perquè, realment, no en feia.