Donostiako Maratoia: repte aconseguit !!!!!!!!

Doncs ho he fet ! Diumenge 28 de novembre vaig completar el meu modest repte de còrrer 3 maratons en 5 setmanes. Mediterrani, el 24 d'octubre; Salou-Costa Daurada, el 14 de novembre i Sant Sebastià, ahir. Els temps han estat els previstos. 3,36 la primera, 3,42 la segona i 3,43 la tercera. Sempre per sota de 3,45, que era l'objectiu inicial. Ahir a Donosti em va costar i no ho hauria aconseguit si no fos perquè el meu germà Manel em va fer de llebre tota la cursa, del primer metre a l'últim. En un parell de moments vaig tenir problemes per seguir-lo i sempre em va esperar, malgrat que jo li deia que marxés, ja

que podria haver baixat almenys de 3,40. Però no va voler. I jo, com que sóc competidor nat, vaig voler fer-li un esprint sorpresiu a falta de 200m per la meta per entrar abans que ell. (què kabrooooooooooooooooooon!) No vaig poder sorprendre'l perquè està més fort que jo, com va demostrar al llarg de tota la cursa.

Les fotos són a l'estadi d'Anoeta, on hi havia la sortida i la meta, abans de començar, amb el meu germà. I un cop acabada mostrant el pitrall i el recordatori de "finisher", que, per cert, era d'allò més "cutre": de plàstic !! Els maratonians volem medalla !! He acabat l'any maratonià amb 5 maratons, el meu rècord absolut. Fins ara en feia 4 cada any.

Ara tinc 29 maratons completades. Si Déu vol, la número 30 serà ja la de Barcelona. Allà l'objectiu serà 3h 15m. Tinc 3 mesos per a preparar-la a consciència. En l'última edició vaig fer 3h 17m, per tant entenc que està al meu abast.

No m'agrada gens com corro...

Tenir bons companys de feina és fantàstic...!!! Així va recullir, el Jordi Fandiño l'autor del reportatge de la Jean Bouin al 33, la meva entrada a la meta, ahir. Tinc un "estil" deplorable. De fet, ja ho sabia....

Una Bouin interessant

La Jean Bouin d'avui m'ha servit per comprovar que potser no és del tot cert que si un fa maratons està més lent. Com que tenia un pitrall baix, he sortit molt endavant... i molt ràpid, per sota de 4m/Km. Com que a l'alçada del Km 3 he vist que encara aguantava, per uns segons, a aquest ritme, he decidit provar a veure si aconseguita baixar dels 20m en el pas pel 5.000. M'ha faltat molt poc --he fet 20,02-- però he millorat d'un segon la meva millor marca de la temporada en 5 Km. Un cop passat el Km 5, ja era conscient que no era bó que intentés mantenir aquest ritme estratosfèric per a mí, ja que que no cal oblidar que vinc de marató diumenge passat i vaig a marató diumenge que vé. No calia, doncs, fer un sobreesforç, que, a més a més, amb prou feines em serviria per baixar de 42m, a tot estirar. I és que la segona part de la Jean Bouin té pujada al Paral.lel i al carrer Lleida. Aquests pensaments m'han fet deixar de prèmer l'accelerador. El segon 5.000 l'he fet en 22m i 17s, sensiblement més lent que el primer. En total, doncs, 42m 19s. Però he baixat sobradament dels 43m, barrera que ja em conformava en superar, avui. De fet estic per a fer aquests temps en un 10.000, i no més.

La foto és amb el Joan, un seguidor del bloc. Un atleta de 37-38m, segons m'ha dit. Espero que ho hagi aconseguit!

2 de 3 !!!

Avui he completat la meva 28a marató. Ha estat la de la Costa Daurada (Port Aventura-Salou-Cambrils). Era la primera edició. Es nota que els organitzadors són gent que coneix i estima el còrrer. Espectaculars els avituallaments, cada 4 km. Recorregut avorridot, però molt planer. En cas de preparar-la específicament, crec que es pot còrrer bastant. No era el meu cas, avui. Després del 3h 36m de Mediterrani, amb baixar avui de 3h 40m em donava per més que satisfet. Però pocs minuts abans de la sortida he vist que hi havia llebres de 3h 45m. Com ja comencem a tenir una mica d'experiència, he optat per afegir-me a aquest grup, amb la idea de fer 25-30Km a aquest ritme i si després tenia forces, deixar-los. El pla ha sortit força bé, si bé els he deixat endarrera una mica abans, sobre el Km 23,5-24 quan hi havia una miqueta de baixadeta. En un tres i no res he vist que m'allunyava del grup gairebé sense adonar-me'n. Hem quedat 3 o 4 corredors anant a 5 i poc. Estava còmode i he decidit seguir així. A estones he corregut sol, però he recullit una bona quantitat de "cadàvers" cosa que sempre anima a seguir i passar-ne més. Al final he acabat en 3h 41m i 57s, 5 minuts i escaig més que a la del Mediterrani, ara fa 3 setmanes. Ritme de 5m 15s. Em sembla més que correcte. La foto és amb el Xevi Avellana, l'incombustible gironí, i la seva filla, poc abans de la sortida.

Ara, quan estic escrivint aquesta crònica, ja intueixo que em recuperaré amb rapidesa, vital per encarar la 3a marató del repte, la de Donosti, que és just d'aquí a dues setmanes, el 28 de novembre (votaré a les eleccions al Parlament per correu. Ja he iniciat el procés.) A Donosti miraré de baixar de 3h 45m. Ciutat de grans records maratonians per a mí. Al 2004 vaig baixar allí per última vegada a la meva vida de les 3h (2h 59m 40s), una marca que, a més, em va permetre anar l'any següent a la marató de Nova York amb mínima.

Ara es tracta de fer les tres maratons en 5 setmanes sense sortir baldat. De moment anem bé...

Maleïda fisiologia...!

Igual que el passat 10/10/10 a Sant Andreu de la Barca, m'he hagut d'aturar a fer un riu a poc d'haver-se donat la sortida de la cursa que he fet avui, la 2a edició els 10Km de Sant Vicenç dels Horts. He perdut 45s. Increïble, especialment perquè en els últims 30 minuts abans de donar-se la sortida he miccionat fins a 3 cops !!. Imagineu la "riuada" que he fet "descarregant" durant 45 segons !!! Com podia tenir tant de líquid ? Si no havia begut res !!! M'ho hauré de fer mirar, potser. Bé. Al marge d'això la cursa està molt bé i molt ben organitzada, amb tots el Km visibles amb grans rètols. No m'ha sortit un bon registre: 44m 40s. Restant els 45s d'aturada, baixo de 44m (43,55), que serà el temps que anotaré. En qualsevol cas, lluny del sub 43 de Sants de la setmana passada. Avui era més dura, però. El meu germà Manel ha fet una cursa sensacional. Ha acabat amb un bonissims 42,59. Per tant, m'ha guanyat clarament, gairebé d'1 minut. És el primer cop que em supera en un 10.000. Ell fa 3 anys que corre curses populars i encara està en progressió. Jo crec que pot acostar-se als 40m si continua entrenant així de bé. Ara només li falta guanyar-me en mitja marató.

Diumenge que vé, cap a Salou falta gent. M'espera la Marató de la Costa Daurada, segona marató en 3 setmanes.

El Cross de Sants és una cursa molt especial per a mí

I tant especial ! El 5 d'octubre del 1997 vaig disputar-lo per primera vegada. Era el meu primer 10.000 ! Han passat 13 anys. Des d'aleshores no l'havia tornat a còrrer. Per fi els nostres camins s'han tornat a trobar. Al 1997 vaig trigar 49m 19s en cubrir els 10 Km. Avui els he fet en 42m 44s. He millorat, he, he...!

La cursa no ha canviat massa de com la recordo. En aquella època la sortida estava al costat de l'estació de Sants. Ara està a la rambla del Brasil, però crec que l'essència és la mateixa. En la primera volta és passa al costat de l'Estació de Sants i una part important del recorregut és per la carretera de Sants i per l'Avinguda de Madrid, com abans i m'imagino que com sempre.

Una setmana després de la Marató del Mediterrani, el registre d'avui em sembla correcte. He anat de menys a més. M'he trobat especialment bé en el 9è quilòmetre.

Ha caigut un xàfec del tipus estiuenc 10 minuts abans de la sortida. Quan ha escampat ha sortit el sol i, almenys jo, he corregut molt còmodament.. Felicitats als organitzadors perquè m'ha semblat que tot estava molt ben muntat. 32 anys de cursa s'han de notar. Ha estat el 16è 10.000 que he fet aquest any. El registre suposa la quarta milllor marca de l'any. Cap meravella, però content perquè pensava que suaria de valent per baixar de 44m. La foto correspon a l'arribada a meta. Alguns corredors que havia superat en el Km 9 m'han esprintat a la recta final i m'han deixat clavat. Vaja "careto" que faig, deu meu...

Pròxima cita, diumenge que vé els 10 Km de Sant Vicenç dels Horts.

Ja tinc 27 maratons !!!!

Avui he corregut la Marató del Mediterrani per quarta vegada. He acabat en 3h 36m i 33s. Un temps que era el que buscava. Fins i tot m'ha sortit una mica més ràpid. Volia sortir a 5m/Km per acompanyar el meu germà que volia baixar de les 3h i 30m. Però moments abans de la sortida no l'he trobat i he sortit amb l'Arcadi i l'Ernest. I m'ha anat bé perquè ells, tot i fer la mitja, han anat a un ritme més lent, cap els 5,20. He anat amb ells els primers 6 o 7 Km. Estic convençut que si hagués anat a 5m/Km, hauria punxat. El Manel, el meu germà, ha "pillat" en el Km 35, però almenys ha pogut fer marca personal de 50s, cosa que està molt bé, ja que del Km 40 al 41 ha hagut de caminar.

He doblat les dues mitges: 1h 48m. I he fet el mateix temps que a la Marató de Palma de l'any passat. Aleshores, però, vaig patir moltíssim en la segona mitja. La clau avui, ser conservador en la primera meitat de la prova. A Palma vaig passar la mitja 6 minuts més ràpid que avui i en la segona mitja em vaig enfonsar. Avui les sensacions han estat radicalment diferents.

Ara ja m'haig de preparar per la segona cita del meu repte d'aquesta tardor: la Marató de la Costa Daurada, del 14 de novembre. Aviam com sortirà. Serà imprescindible còrrer amb cap !!

He tornat a Sabadell

Feia 3 anys que no corria els 10 Km del Club Natació Sabadell, una cursa molt apreciada per mí, ja que va ser la quarta que vaig fer a la meva vida. En total l'he disputat 7 vegades i avui he fet el segon pitjor temps de sempre. És el que hi ha. La meva millor marca la vaig fer al 2004 amb 39 minuts exactes, just un dia després d'haver fet 32 Km en pista a Terrassa, com a preparació de la Marató de Donostia. Eren altres temps. Avui m'he hagut de conformar amb 43m 34s. Al 2007 vaig fer 41,53. Tinc l'excusa que estic a una sola setmana de la Marató del Mediterrani i no volia forçar... I un bé negre ! He apretat el que he pogut, però la màquina no dona per a més. Es veritat que: 1- Sóc més gran; 2- Entreno menys; 3- Només faig sèries quan preparo la marató de Barcelona. La resta de l'any només rodo. Tot plegat explica la diferència de temps tant notable.

Estic barruntant de fer sèries almenys un cop a la setmana (una setmana llargues -de 1.000 a 2.000 metres- i una altra curtes -de 100 a 500 metres-. Aviam si així puc guanyar una miqueta de velocitat en els 10.000.

La foto és baixant per la Rambla, poc abans del Km 6, crec.

10 del 10 del 10, calia fer un 10 !!!

10 d'octubre del 2010 (10/10/10). Caient en diumenge era clar que havia de fer una cursa de 10 Km per a celebrar un dia únic --de fet, com tots-- en el calendari. He escullit la de Sant Andreu de la Barca, la 1a cursa de Tardor. M'agrada recolzar les curses que es fan per primera vegada. Sé el que suposa organitzar una cursa i per això els dóno suport participant-t'hi.

Eren dues voltes a un circuit de 5 Km. Hi havia alguna pujadeta, però en general es podia còrrer bastant. Poc abans de sortir he notat que em venien unes enormes ganes de buidar la bufeta. Al Km 1,5 aproximadament un parc m'ha salvat. He hagut de parar i he estat 40" buidant... Això ha fet que trigués 22,58 en fer la primera volta, mentre que la segona l'he feta en 21,54, 1m 4s més ràpid. És que anava més lleuger, he, he... He acabat en 44m i 10s, descomptant els 40 segons fatídics. Temps oficial: 44,59; temps real: 44,50

Amb tot, he quedat a 1 minut de la primera dona classificada, Jackeline Gómez. D'haver-me evitat l'aturada "tècnica", l'hauria gairebé atrapada.

Ara fa 9 anys, a Sant Sadurní d'Anoia, em va passar el mateix que avui. Eren 6 km i vaig haver d'aturar-me inel.ludiblement. Això em va fer perdre un podi per categoria, ja que vaig quedar quart en la meva. El que va quedar tercer era un corredor al que sempre superava. Em va fer una ràbia....! I és que mai no he pujat a un podi!!!

Bé, deixem-nos de batalletes. M'he trobat força bé. El peu, però, no acaba de millorar. Faig tota mena de cures però la cosa no avança. I estic a 15 dies de la primera de les 3 maratons que vull fer en un mes.

Per cert. Era la segona vegada que corria a Sant Andreu de la Barca. El 24 de maig del 1998 hi vaig disputar una cursa de 6,7 Km. Era la meva 14 cursa. Ara en porto 373. La d'avui era el 127è 10 mil.

Sant Cugat: objectiu complert

He fet tirada llarga perquè d'aquí a tres setmanetes (24 d'octubre) tinc la Marató del Mediterrani. He fet 9,4 Km de prèvia, que sumats a la Mitja donen gairebé 30Km i mig. He anat raonablement bé fins el Km 16,5. A partir d'allà he patit, però he pogut acabar en 1h 37m 39s. Era la quarta vegada que feia la Mitja de Sant Cugat, de les més dures del calendari. Havia fet 1h 31 (2003); 1h 30m (2004) i 1h 34m ( 2007). Per tant, he fet el pitjor registre de sempre, però ja hi comptava, per la tirada prèvia, que mai no havia fet abans en aquesta mitja.

La foto és amb el Josep Maria Puig, cap de redacció d'esports de TV3. Hem anat junts força estona. M'ha tret un minut a la meta. Normal...

He tornat al Prat

Feia 4 anys que no corria la cursa de Festa Major del Prat (10Km). He fet 33s més que al 2006 i he acabat en 42m 03s, o sigui, molt aprop de baixar de 42m, que hauria estat més que bé. Estic satisfet amb el registre, que, a més, suposa la meva segona millor marca de 10.000 del 2010.

M'he trobat força bé. M'he posat bastant endavant perquè volia sortir ràpid, però ha estat en debades. Igual que a la Cursa de El Corte Inglés, han aparegut centenars de corredors de totes bandes i de cop i volta hi havia un tap de cal ample. No ens hem arribat a aturar, almenys jo, però les ziga-zagues han estat contínues. He acabat a un ritme promig de 4,10 m/km que per a mí està força bé, ja que no faig sèries ni res que se li assembli. Només rodo. Aquesta setmana només he corregut 4 dies i he acabat amb menys de 50 Km. La setmana vinent faré una tirada llarga a Sant Cugat, aprofitant la Mitja. Vull fer 30 Km.

Volare, oh, oh...!!!

Vaja pinta que feia amb el vestit de l'home ocell !!!. Amb això posat hi ha qui ha volat a 400 km/h, com per exemple l'Álvaro Bultó, que avui ha vingut a TV3 a explicar-nos com s'ho fa. Dissabte dia 2 d'octubre, pel 33, transmetrem, de 15 a 16h, el Festival del Cel de Barcelona. L'Álvaro Bulto i els seus companys, Santi Corella i Toni López faran un salt de gran risc a la platja en el que volaran amb aquest vestit i desplegaran els paracaigudes a només 100 metres del terra !!! El salt durarà 1 minut -igual que el Dragon Khan de Port Aventura- però serà intens. Bultó, Corella i López són autèntics homes ocell. Han atravessat l'estret de Gibraltar, volant 20 Km amb aquest vestit, en el que és el vol en caiguda lliure més llarg que mai no s'hagi fet. També han estat capaços de volar pel Pol Nord, entre d'altres èxits, tot plegat emmarcat en l'anomenat "Proyecto Alas".

Dissabte 25 o diumenge 26 de setembre, esteu atents al TN Migdia perquè s'emetrà el reportatge que hem gravat avui amb l'Álvaro Bultó. No us el perdeu. Us agafaran ganes de volar, segur !!

Han començat les classes

Aquesta setmana he començat les classes al Tecnocampus de Mataró. Tinc 92 alumnes dividits en dos grups que no són de 46. Un grup és de 51 i l'altre de 41. Perquè ? Ni idea. Aquest any, per primera vegada, haig d'anar-hi dos dies a la setmana. Dijous i divendres. Cada un dels dos dies faig classe als dos grups. O sigui, faig 4 hores (2 i 2). De 10 a 14h. Acabo bastant baldat !, especialment si a la tarda treballo, com aquest dijous.

Els alumnes semblen molt receptius i això sempre és positiu. Com que el Tecnocampus encara no té tots els serveis disponibles, la veritat és que treballem una mica en precari, però m'imagino que ens en sortirem. Si més no, ens anem adaptant.

Dijous i divendres faig descans de còrrer. Avui he fet una tiradeta de 26,2 Km. M'he trobat força bé, si bé la molèstia al peu dret continua. Vejam si aquesta setmana el fisio em torna a "remenar" i ho comencem a arreglar, perquè estic a 5 setmanes de la primera marató de les 3 que vull fer en un mes...

Ja he fet un "Tri" !!!

Sí. Ja he fet un "tri". Però no he fet cap triatló, en contra del que potser alguns penseu. Simplement he fet 3 curses en un cap de setmana. Una mena de "triplet", he, he...! Com és tradicional a la Diada hi ha un munt de curses. Dissabte al matí vaig còrrer a Santa Coloma de Cervelló. Eren 4,7 Km amb tobogans. Vaig fer 20m i 2s i satisfet. A la tarda vaig completar una cursa de 5,8 Km a Castellar del Vallès, també amb algunes pujades, en poc més de 24m. I satisfet, també. Especialment perquè es feia també una Patinada Popular en la que va participar el meu fill petit d'11 anys. I va quedar segon absolut !!!

I Diumenge he completat el "tri" amb el Cross de l'Ametlla de Merola. 10 Km que he fet en 46m i 47s, el pitjor registre de les meves 8 participacions. Normal, després de les dues curses de dissabte. Però també satisfet, ja que pensava que amb prou feines baixaria del 48m. El Cross de l'Ametlla de Merola és dur, però és una cursa molt recomenable.

Em sap greu però en canvi, no puc dir el mateix de les curses de dissabte. En totes dues el retard a l'hora de donar la sortida va ser superior als 20-25m sobre l'horari previst. Inconcebible. I més tenint en compte que per exemple, a Castellar, ja fa 28 anys que fan la cursa. Alguns corredors em van comentar que aquest retard era habitual. Llàstima, perquè pel que fa a la resta, tant la Cursa de Santa Coloma de Cervelló com la de Castellar em van encantar.

Últim i intens cap de setmana de les vacances, amb TV3 a tope !!

Per acomiadar-me de les vacances --demà em reincorporo a la feina-- he fet una sessió triple, diguem-ne. Dissabte al matí, entrenament suau de 9 Km amb els amics de Mossèn Homs. Fantàstic !! Després, a la tarda, 10Km de Matadepera, i avui diumenge, la Mitja de Sabadell. A Matadepera ho vaig fer una mica millor que l'any passat: vaig acabar en 45m i 13s. mentre que al

2009 vaig superar de llarg els 46m. Igual que aleshores, he corregut molt conservador la primera volta i forçant més en la segona. Bones sensacions. Instants abans de la sortida em vaig trobar el Lluis Cervelló, redactor d'esports de TV3 i jugador d'hoquei herba de l'Atlètic de Terrassa. Va fer 48m i 17s.

I a Sabadell, tres quarts del mateix. He fet la primera volta amb tranquilitat i en la segona he apretat, a estones, força. Finalment he acabat en 1h 39m 11s i content, malgrat haver fet un temps pitjor que en els dos últims anys (1h 38m). Al capdevall la diferència ha estat de poc més de 30s. Ja em dono per satisfet. Per cert, el circuit de Sabadell m'ha semblat infinitament millor que els dels últims anys. Pràcticament era fer la cursa a l'inrevés del que es feia. Molt més agradable pujar per la Rambla que no pas fer-ho pels poligons. A més ens hem evitat les voltes que anys enrera ens feien fer per l'eix Macià o bé per la Ronda Zamenhoff. Felicito els organitzadors per la iniciativa.

Les fotos són dels minuts previs a l'inici de la Mitja. El Sebas Guim, el corresponsal de TV3 d'esports a Madrid, ha acabat en el lloc 19 de la general (uau!!!) amb 1h 20,41. No estarà satisfet, perquè aspirava a fer entre 1h 17 i 1h 19.

L'Arcadi ha fet 1h 55,14, però ha anat molt conservador perquè té la marató de Berlín el 26 de setembre. També ha corregut el Víctor Patsi, d'esports de TV3. Quan me l'he trobat, ja havia deixat la càmera al cotxe....

Visita al Tecnocampus de Mataró

Avui he visitat el Tecnocampus de Mataró on s'ha traslladat la EUPMT. O sigui, que a partir d'aquest any serà el lloc on donaré les classes. Les instal.lacions apunten a magnífiques, però encara està tot bastant per acabar. Les classes comencen el 13 de setembre. En el meu cas serà el 16 de setembre. Ens han assegurat en la visita guiada que hem fet que tot estarà a punt, si bé ens han demanat comprensió.

10 Km de Ripollet: bones sensacions

Això del còrrer va com va. La setmana passada estava decebut pel resultat a Castellbisbal, i avui, en canvi, estic raonablement satisfet amb Ripollet. He fet 44m i 50s quan de fet aspirava a baixar de 45m. O sigui, bé. L'any passat vaig baixar clarament dels 44m. La gran diferència és que al 2010 la cursa de Ripollet ha arribat precedida d'un entrenament --ahir-- de 2h i 34m. És per això que m'havia fixat un objectiu diguem-ne que assequible. La primera de les dues voltes l'he completada amb l'Andreu Ballbé (Championchip) que està vivint una mena de segona joventut atlètica. l'Andreu va ser olimpic dels 800 metres. Fins l'any passat el guanyava sempre en qualsevol distància. Ara no. Està "que se sale" !!. Ja em va sorprendre a la Floresta, (5Km) i avui només li he aguantat el ritme en la primera volta i amb penes i treballs. Un cop ha començat el segon 5.000 ha posat la directa i només he pogut seguir-lo amb la mirada, fins que l'he perdut de vista. Ha fet 44,01. I està a punt de fer 58 anys!!!

De tota manera estic satisfet, com deia, perquè, a més a més, he anat més ràpid en la segona volta que en la primera (22,27 i 22,20). És poca diferència, però ben bona que és. En la segona volta, a més, he anat força estona sol. Era la quarta vegada que corria a Ripollet i he fet el segon millor registre. L'any passat vaig fer 43,31( 1,19 menys que avui).

He completat una setmana de 94 quilòmetres. La setmana que més he entrenat en els últims 2 anys. Preparant la Marató del Mediterrani, del 24 d'octubre. Per cert, precisament l'Andreu Ballbé m'ha dit que aviam què passarà si aquell dia resulta que es fan les eleccions al Parlament de Catalunya. De moment no podem fer altre cosa que esperar que en Montilla anunciï la convocatòria electoral...

El cap de setmana vinent, sessió triple: Dissabte, a les 8h, entrenament suau a Mossèn Homs ( 1h) amb el gran Pep Moliner.

Dissabte a les 18h, 10Km de Matadepera i diumenge, Mitja de Sabadell.

Ufff...!!!

Castellbisbal, cursa maleïda... per a mí!

Podria subscriure fil per randa la crònica que vaig fer l'any passat després de la cursa de Festa Major de Castellbisbal. El que em passa en aquesta cursa no em passa en cap altra. És increïble ! Cada any ho faig pitjor. Del 27,41 de l'any passat he passat al 28,03 d'avui. Certament no ho entenc. En fi... M'he proposat que l'any vinent faré algun entrenament a l'agost amb canvis de ritme per tal de mirar d'agafar una miqueta de velocitat que em pugui permetre, almenys, no retrocedir tant en el registre.

Era la primera cursa post vacances, però ja estic entrenant des de fa un mes.

Cursa d'Argentona: segon cop que la faig

Dijous dia 5 d'agost es va disputar la XXXI cursa d'Argentona. L'any passat la vaig còrrer per primera vegada. S'anuncia que són 5.000 metres però el Fore Runner em va donar al 2009 4.176m i enguany 4.700. Al 2010 han canviat una mica el recorregut. La cursa és molt familiar. Ni classificacions, ni categories, ni trofeus... Aigua i síndria a l'acabar. Ens va ploure abans de començar. Un ruixat d'estiu. Molt trencacames, tot són pujades i baixades constants. A l'arribar a la meta et donen un paper on s'especifica en quin lloc has entrat. Vaig fer el 45. Si vols, et fan un diploma Vam ser 348 corredors. Vaig passar a la primera noia cap el Km 2. Temps final: 20m 57s. Ja m' està bé.

Quins grans europeus !!

Els campionats d'Europa d'atletisme Barcelona 2010 ja han acabat. Ha estat una experiència magnífica poder-los retransmetre amb autèntics cracks com l'Arcadi Alibés, el Jordi Robirosa el Miquel Quesada, el Reyes Estévez, la Maria Vasco, la Rosa Morató, la Mireia Vicente, el Valentí Massana, el Roger Roca i el Josep Maria Antentas. Comentaristes tots ells d'excepció, us ho asseguro.

Tant debó tinguem més oportunitats com aquesta per a fer-ne més. S'ha demostrat que l'atletisme pot funcionar com a producte televisiu de qual.litat i de notable audiència durant vàries hores.

Els que hagueu seguit alguna transmissió espero que us hagin agradat. La foto és amb el Roger Roca, --vaja crack!!-- el dia que vam comentar la marató femenina.

Quan tingui més fotos, ja les publicaré.

Comencem nova temporada a La Floresta (5 Km)

Ja és el quart any que he començat la temporada corrent la Cursa de la Floresta. Cursa petitona, entranyable, que sempre hi ha qui diu que li recorda la de Can Mir. Avui m'ho ha dit la Txell Calduch. Ella i el seu home, el Ramon, han fet doblet al ser els vencedors absoluts. Han portat el Biel, el seu fill de pocs mesos. Abans de la cursa la Txell li ha donat el pit. I després, com dèia, ha guanyat la cursa ! Aquest Biel haurà de ser un gran corredor ja que els gens els té segur!!!

Pel que fa a mí, he fet el pitjor temps de les 4 vegades que l'he correguda: 21,55. De fet ja m'ho esperava veient els ritmes als que he anat en les dues darreres setmanes entrenant. En les tres participacions anteriors havia fet 21,41; 21,34 i 21,23, l'any passat. És a dir, anava millorant any a any. Sembla que això s'ha acabat... És el que hi ha. Potser pot tenir a veure que fa una setmana que estic fent una mica de règim i he reduit molt notablement la ingesta de carbohidrats. No m'he sentit defallir en cap moment, però sí que m'he notat més lent, com ha certificat el crono.

Ara m'estaré segurament una setmana sense còrrer, ja que comencen els Europeus d'Atletisme i no em quedarà gaire temps per còrrer. A partir del dia 2 d'agost ja començaré a preparar estrictament la Marató del Mediterrani del 24 d'octubre.

No saber còrrer una milla

He pagat la meva inexperiència en la milla que he fet avui. Era la 2a milla de la Festa Major de Rubí. Corria en la cursa dels veterans B. Erem 19 nois. També corrien amb nosaltres les noies veteranes B. Instants abans de la sortida he mirat si hi havia algun "crack" i no n'he vist cap. De fet, gairebé no coneixia a ningú. Haviem de donar tres voltes a un circuit de 500m sortint 109m abans del primer gir, per completar els 1609 metres de la milla.

Només començar s'ha escapat un atleta que estava clar que guanyaria, com així ha estat. Per la meva sorpresa, de seguida m'he vist en tercera posició enganxat al segon. La meva sorpresa anava en augment perquè he vist que ens escapàvem de la resta de corredors i sense un desgast excessiu. Fins i tot m'he posat al davant !!! Una sensació absolutament nova per a mí. A totes les curses sempre hi ha un fotimé de gent davant meu, lògicament. Però avui no. Estava clar que calia còrrer tàcticament per intentar lluitar pel segon lloc. A mitja cursa, més o menys, he atacat el meu rival, a veure com responia. L'he deixat uns metres endarrera, però no suficients i he preferit que anèssim junts.

Quan hem encarat l'última volta, en la part que fèia baixada del circuit, a falta d'uns 400m pel final, l'he tornat a atacar, ara sí per mirar de deixar-lo definitivament. Estava aconseguint l'objectiu !!Però de cop i volta m'ha assaltat un dubte existencial: segur que era l'última volta ??? Quan he visualitzat la meta he comprovat que l'havia pifiat. Encara quedava una volta, o sigui 500 metres !!!! Ha sonat la campana d'última volta i ja he vist que el meu somni de ser segon s'esvaïa completament. Ja m'havia desfondat. El meu rival se n'ha anat de mí tranquilament, i no perquè canviés el ritme, sinó perquè jo estava fet pols.

Encara m'estava lamentant del meu error d'inexpert en milles quan dos altres atletes m'han passat. Era incapaç de seguir-los. Total, al final he quedat 5è... i gràcies. Temps oficial de 6m 01s. Potser l'únic positiu per a mí perquè pensava que faria 6,10 o més. La meva millor marca és 5m 47s.

Resumint. Ha estat una llàstima. Possiblement mai més tindré una oportunitat com avui de fer un podi en una cursa. Snif!!! L'any que vé em tornaré a apuntar a aquesta milla, però em temo que hi haurà més nivell i ni ensumaré el que podia haver aconseguit avui.

Estiu del 1965

Passen els anys, oi ? Tenia 4 anyets...!!!

Fotos Desman (2)

Més fotos de la Desman. El dia de la BTT ens va nevar...!!!!!

Fotos de la Desman

Poso algunes fotos. Espero tenir-ne més ben aviat del ràfting, el kaiac i la BTT

Nova Desman: millor que l'any passat

Aquest cap de setmana he estat al Trofeu Desman, el campionat Interempreses per equips, d'esports d'aventura, que es fa des de fa 13 anys a la zona de Vielha, Andorra i la Seu d'Urgell. Marc incomparable. L'equip de TV3, compost per Josep Maria Puig, Quim Robert, Joan Ramon Vallvé, Enric Lopez Vilalta i jo hem acabat en l'11 posició, millorant dos lloc la classificació de l'any passat. Com afegiria el Quim Robert: "hi havia menys equips". Certament. Al 2009 n'hi havia 29 i al 2010 n'hi havia 21. La crisi...

El primer dia no es va poder fer la Randonnée --la prova d'orientació-- per culpa de la boira. Es va susbtituïr per una mena de cross d'alta muntanya, podriem dir, de 19,5 Km. Vam completar el recorregut en 2h i 22m i vam entrar 8ns.

Dissabte vam fer un paper destacat en el cross de muntanya per relleus. 5,5 Km era la distància que haviem de cobrir cada un dels components de l'equip. El Quim va ser el més ràpid, amb 23m, el Josep Maria va fer 24m, jo 25m el Quique, 27m i el Joan Ramon, 28m. Tots per sota dels 30m, actuació que ens va permetre classificar-nos en el quart lloc. S'havia de notar que tots som corredors...

A la tarda va arribar la nostra creu particular. Al canal del Segre, a la Seu d'Urgell, no vam aconseguir més que la penúltima posició en la prova del kaiak per relleus. Val a dir que vam fer tota la prova sense que ningú caigués a l'aigua (jo tinc experiència en això...) i dins del temps estipulat com a màxim. A la prova del ràfting ens vam defensar dignament. Total, després de l'aigua, erem els 9ns de la general. Prou bé.

Finalment, diumenge, la prova de BTT a Pal, a Andorra. Feia un fred de mil dimonis i ens va caure una nevada --sí, sí, nevada el 20 de juny !!!-- absolutament increïble, que va posar encara més difícil el circuit de 6Km al que s'havien de fer dues voltes. Exactament el mateix recorregut que al 2009.

El Josep Maria Puig va ser el més ràpid de l'equip i l'únic que va baixar dels 60m. El Quim va fer 1h 1m, seguit del Joan Ramon i el Quique. Jo vaig ser el darrer amb 1h i 10m, 4 minuts més lent que l'any passat. Per tant no vaig estar a l'alçada.

El vencedor de la prova va ser José Luis Rebollo, exciclista professional, que va trigar tan sols 43m. Devia volar, el paio...

El resultat discretet en la BTT ens va fer perdre dos llocs a la general, cosa amb la que, de fet, ja hi comptàvem.

Ah!!! Una vegada més la foto del Josep Maria Puig ens va fer acabar molt ben classificats (tercers) en el concurs de fotografia, que també puntúa, encara que menys, lògicament, que les altres proves.

En definitiva, ha estat la meva segona Desman i m'ho he passat molt bé. Vejam si al 2011 faig la tercera i aviam si entrenem d'una vegada una mica el kaiac per millorar els registres... Sempre diem que ho farem, i no ho fem mai...

Quan tingui més fotos les publicaré. De moment us deixo una del trofeu que ens van donar. Hi havia trofeu per a tots els equips. I tots el mateix trofeu.

Torno a repetir dues curses en un sol dia

Ho vaig fer per primer cop el 29 de maig i ho he tornat a fer. Dissabte vaig fer al matí la cursa del DIR de Sant Cugat (5 Km) i a la tarda la Cursa Popular d'Abrera (10Km) Al DIR vaig fer 20m i 46s. Tenint en compte els pendents que tenia ja estic satisfet amb el registre. Va guanyar la cursa l'etern Benito Ojeda sense despentinar-se, dit això en dos sentits, perquè va rapat com una bola de billar, he, he...!

A l'acabar vaig parlar uns minuts amb el Ramon Canela, el director general del DIR, que em va dir que l'any vinent hi hauria classificacions. Només prenien l'ordre d'arribada, que no els temps, crec, dels 10 primers. La cursa té moltes possibilitats i amb el boom del running ha doblat la participació de la primera edició.

El mateix que la Cursa d'Abrera. És un 10 mil força trencacames amb forts pendents i algun descens que compensa bastant. Vaig acabar en 44m 10s, que em va deixar prou satisfet tenint en compte l'orografia... i que al matí havia corregut a Sant Cugat. La Cursa d'Abrera em va recordar la tan apreciada de Can Mir. Per l'horari, dissabte a la tarda a les 7, perquè hi ha curses de nens, pel cronometrador, l'Andrés Martínez, que era també qui feia aquesta tasca a Can Mir, i perquè vaig coincidir amb un bon amic que ara veig de tant en tant, el Tino Palencia, un gran conseller d'això del còrrer i sobretot una gran fisio, com no n'hi ha cap. El bandidu em va guanyar. Va sortir ràpid i vaig optar per no forçar perquè no volia arribar fos a la segona volta, donat que m'havien avisat que hi havia pujades notables. Sempre el veia però no vaig poder-m'hi acostar. Al final ell es va deixar anar i va superar-me per escassament uns pocs segons.

En definitiva, un dissabte completet. Unes molèsties que tinc a la part interior de la planta del peu dret em tenen una mica amoïnat. Només espero que no sigui una fascitis plantar. Al còrrer gairebé no noto es. Al caminar, sí. Una mica. Hauré d'anar al Tino a que m'ho miri !!

Què m'ha passat ?

La veritat és que no ho entenc gaire. He fet avui la 1a Cursa del Mosquit, al Parc de l'Agulla, a Sant Fruitós de Bages. Eren 10Km per curriols que l'organització qual.lificava de "força ràpids". Home... el guanyador ha fet 34m i es veu que era un crackillo, i la primera noia haurà fet almenys 45m i quan ha arribat a la meta ha caigut rodona i li han hagut de posar suero de l'esforç que havia fet. Jo he acabat amb un registre molt decebedor: 49m 14s. La cursa era dura de nassos, amb constants tobogans a partir del Km 4, més o menys. I feia una calor que molta gent ha acusat. Val a dir, però, que feia un airet que no m'esperava. Jo considero que aguanto força bé la calor, però avui he punxat com mai ho havia fet abans en cap cursa que jo recordi. I en porto unes quantes...

Fins el Km 3,5 he anat molt bé. Potser confiat en alló que la cursa era força ràpida he anat massa ràpid. Il.lús de mí. Abans del Km 4 m'han vingut de cop unes ganes gairebé irrefrenables d'aturar-me. No m'he aturat per dignitat, però he decidit immediatament llançar la cursa i anar poc més que al trot fins a la meta. Era tot el que podia fer. I m'ha costat un més que notable esforç. Els meus parcials cada Km han estat: 4,25-4,03-4,24-4,45-5,19-5,36-5,18-5,06-5,04-5,08. Primer 5.000: 22,56. 2n 5.000: 26,12. Queda ben reflectida la punxada. Els últims 3 Km, encara m'he recuperat un pelet, dins del desastre.

Què m'ha passat ? Bona pregunta. No clear answer És el que hi ha. M'he quedat absolutament sense benzina ? M'ha afectat la calor, que jo no notava massa, però que feia ? Em feia mal alguna cosa ? L'estòmac anava bé ?. He anat amb voladores. Irrellevant. He entrenat massa poc aquesta setmana ? Qui lo sa ! L'única cosa que m'ha estranyat és que, un cop arribats a meta, feia una mica de ventet i estàvem a l'ombra. Al cap d'uns minuts de comentar la jugada amb altres corredors he notat que tenia una mica de fred. No li he donat més importància, però després, pensan-t'ho bé, potser no era normal sentir aquesta sensació, ja que deviem estar almenys a 27 graus a l'ombra, o més. Tampoc no crec que estigui incubant res, perquè ara mateix em trobo bé.

També haurà tingut una part de culpa de la meva fluixa actuació d'avui el fet que anava pensant que al dia següent tenia previst còrrer el 10Km de Santa Perpètua de la Mogoda. Cursa dureta que ja vaig fer l'any passat. Aquesta tarda, quan més lent anava, ja anava descartant anar-hi. Poc després d'arribar a la meta, ja havia canviat d'opinió. Finalment, però, no hi aniré. Haig de treballar diumenge al matí i no m'ho puc combinar. Ho he sabut aquest vespre. Miraré de còrrer una miqueta demà a la tarda, aviam quines sensacions tinc. Espero que millors que avui. M'ha sabut greu quan els organitzadors de la Cursa del Mosquit em preguntàven què m'havia semblat la cursa. No m'agrada mentir per quedar bé i els he dit que era dura de coll.... i que no recordava de cap cursa haver sentit les sensacions que he sentit avui. Però la cursa no té cap culpa, si bé els organitzadors podrien catalogar-la de força dura en comptes de força ràpida, sincerament... Però vaja, això sempre són apreciacions personals.

També els he dit que si repeteixo l'any vinent, coneixent una mica ja el recorregut --espero que no el canvïn-- segur que correré amb més cap, patiré menys i faré un registre, vaticino, molt millor.

La Marató de Nova York... des del sofà !!!

Voleu fer la marató de Nova York ? Fàcil.... clickeu aquí. I sense sortir de casa!!! Li he robat a l'Òscar del seu blog..., he, he.

Reportatge sobre la Marató de BCN, al 33

Demà dimecres 2 de juny, tots els maratonians i corredors de fons tenim una cita inel.ludible al 33. S'emetrà a les 22h 20m --després del partit de bàsquet R.Madrid-Caja Laboral-- el reportatge La marató a fons, fet en l'edició de la marató de Barcelona del 2010. És un reportatge de Pere Renom, del programa Quèquicom. El reportatge toca temes com aspectes sobre l'anatomia muscular, la fisiologia de l'exercici, els entrenaments, la psicologia del fondista, la nutrició, el calçat, la roba tècnica, etc.
El Pere Renom va còrrer la cursa. Si no podeu esperar a demà, aquí trobareu més informació i podreu veure el reportatge.

2 curses en un dia !! I afònic!!!

No ho havia fet mai, encara, disputar dues curses en un sol dia. Dissabte al matí vaig fer la cursa de Medijocs. Mitja muntanya, a Sant Cugat. 7,43Km. Temps discret, 33m 18s, tot i que volia fer-ho bé. És el que hi ha.

I a la tarda, enredat per l'Arcadi (he, he...) Vaig fer la Cursa Internacional de Riu Cornet, a Sallent. Molt recomenable. Aquesta sí de muntanya. 13,03 Km em van sortir del Fore Runner 1h 1m 28s. Pensava que faria 1h 4m o 1h 5m, per tant vaig quedar prou satisfet. La cursa puja fins la meitat del recorregut i després es baixa a tota castanya. Com que al matí ja m'havia matxacat bastant, el resultat de la tarda em va deixar prou content. I avui diumenge hi havia la Cursa de El Corte Inglés. Hauria estat un bon triplet fer-la, però no m'ha estat possible ja que he fet d'speaker a .... la Cursa de El Corte Inglés !!! Ha estat molt interessant veure com es desenvolupa organitzativament una cursa amb 58.000 participants i que tot funciona tant bé. Com es nota que hi tenen la mà trencada després de 32 anys de fer-la ! Llàstima que m'he quedat afònic, després d'estar pràcticament 3 hores parlant. És culpa meva perquè no cal cridar com acostumo. Per això està el micròfon !