Segon "Hat Trick" al meu palmarès

       Els que sou seguidors habituals del blog ja sabeu que relativament sovint faig "doblets" (dues curses en un cap de setmana). Però "triplets", no pas tants. Avui he completat el segon. El primer el vaig fer l'any passat en l'últim cap de setmana de juny. Aleshores van ser 2 deumils i 1 milla. Ara ho he endurit una mica: 3 deumils.

A l'alçada del Km 9 dels 10 Km de Granollers

  Els primers 10 Km del repte van ser els de Granollers. Una bona cursa que segueix el riu cap avall i després remuntes el que has baixat i una mica més, per l'altra banda. Sabia que no podia prémer l'accelerador al màxim perquè em quedaven les dues curses de diumenge al matí. Havia de ser prudent. Aprofitant la lleugera baixada vaig agafar un ritme que fos còmode per a mi. Entre 4,20 i 4,30. Em vaig enganxar a un grup de dos nois i una noia que just anaven a aquesta velocitat. La primera part de la cursa va ser molt agradable, certament. Cap el Km 4,5 es creuava el riu per un pont i començàvem a enfilar el riu en direcció contrària. Just al creuar el pont em vaig adonar que les meves llebres improvisades es quedaven darrera meu. Vaig pensar que ja havien fet la seva funció per a mi, és a dir, que jo pogués arribar bé a mitja cursa, i vaig deixar-los. Remuntar el riu no em va suposar un esforç especial. La prova està en què el primer 5.000 el vaig fer en 22m 12s i el segon 5.000 en tan sols un segon més (22,13) Total que vaig completar la cursa, amb un petit esprint i tot, en 44m 30s i amb molt bones sensacions.

He entrat amb la guanyadora femenina a la cursa de la Diagonal

   Per a fer el segon 10.000 del repte calia matinar. A tres quarts de 6 estava esmorzant perquè la cursa DIR Guàrdia Urbana per la Diagonal de Barcelona començava a dos quarts de 9. Cursa nova i atractiva perquè ens permetia recórrer la Diagonal des del Palau Reial fins el Fòrum. Per un dia, o per unes hores, millor dit, el carrer més llarg de la ciutat estava reservat als corredors ! Feia molt goig veure la munió de corredors que envaïen l'asfalt en els minuts previs a la sortida de la cursa. Una imatge única. L'Arcadi Alibés i jo hem quedat a les 7 del matí al metro de Selva de Mar per anar amb el suburbà fins a Palau Reial. Com era previsible, hem coincidit amb molts corredors que han tingut la mateixa pensada: deixar el cotxe a la meta i anar en metro a la sortida. Amb tant d'espai la sortida ha estat magnífica. Hi havia lloc per a tothom !  La cursa, estava clar, seria molt ràpida pel lleuger descens que té. Segons l'Arcadi, un 0,6%. Però quasi m'espanto quan he vist el pas del primer quilòmetre. 3,43!!! Si ara amb prou feines m'acosto a 4,10 de mitjana en un 10.000 !!! Mentre estic en aquestes cabòries, veig que un altre company d'esports de TV3, l'Enric López Vilalta, estava uns metres per davant meu. Em poso a la seva alçada i crec que tenia el mateix sentiment que jo: "He fet 3,43", em diu. "Massa ràpid !" afegeix. Poc a poc el deixo i passo el Km 2 en 4,14. Però torno a accelerar-me. El Km 3 el  passo en 4,02 i el 4 en 4,08. Penso, "ja petaré". Però de moment, no peto ! Al contrari ! Passo el Km 5 en 4,00 i el 6 en 3,58!! Estic anant per sota de 4 !!! Està clar que el descens era més pronunciat del que semblava, sinó, no m'ho explico. Però allà s'ha acabat la festa. En els últims 4 Km he perdut el que havia aconseguit. Lògic. He marcat, en els últims 4 quilòmetres, 4,12 - 4,15 - 4,20 i 4,18. Total 41m 15s. Millor marca dels últims 3 anys ! Tenia del gener 42,05 fets a Vilafranca del Penedès. Feia més d'un any que no baixava del 42m. Va ser a Badalona, al febrer del 2012. Està clar que avui hi havia baixada, però m'ha fet il·lusió tornar a veure el 41 en el meu crono i a només 16 segons de veure el 40 !!  

Amb els pitralls de les dues curses d'avui

   Tan bon punt ha acabat la cursa m'he n'he anat directe a buscar el cotxe i enfilar cap a Mollet a completar el repte amb el tercer 10 mil del cap de setmana: els 10 Km de Mollet-Els Gallecs. He arribat molt bé, mitja horeta abans de l'inici de la cursa. He pogut escalfar tranquil·lament. Sabia que la cursa era la més dura de les tres. El perfil no enganyava. De fet la cursa és una mena de cros amb força tobogans. M'ha costat trobar-me bé perquè notava el meu isquiotibial preferit (la cama dreta) ben carregadet. He vist que tenia unes quantes noies davant meu. Poc a poc les he anat atrapant a totes. Em trobava cada cop millor, però estava clar que no podia anar massa ràpid. Pels desnivells i pel cansament acumulat. Els meus parcials han estat 4,37-4,41-4,59-4,45-4,28-4,24-5,40-5,27-4,31-4,12. Els parcials del 7 i el 8 corresponen a la zona més dura del recorregut, evidentment. Finalment hem acabat on haviem començat: la pista d'atletisme de Mollet. Temps final: 47m 48s. I tercer de la meva categoria de majors de 50 anys. Molt satisfet. Repte superat. "Hat trick" al sarró.

     No voldria deixar de dir, d'altra banda, que la cursa m'ha semblat molt ben organitzada. Tots els quilòmetres estaven perfectament indicats, cosa que en una cursa que majoritàriament va per pistes de terra no és habitual. Un 10 per als organitzadors, Runparty. Fa unes setmanes se'ls va criticar --crec que injustament-- perquè la cursa de Matadepera finalment no feia els 10 Km previstos. Van haver d'escurçar-la perquè la pluja havia deixat impracticable una zona del circuit. La seguretat ha de ser prioritària. Vénen del món del golf i destaquen per l'espectacular avituallament que ofereixen quan la cursa acaba.
    El meu repte, doncs, es pot resumir així:  44,30 - 41,15 - 47,48. Molt satisfet. I, sobretot, d'haver corregut crec que amb seny, donant gas allà on es podia, reservant en la primera cursa, i fent un paper digne en la tercera,

   El cap de setmana que ve, més. Si tot va com està previst, faré un doblet. Dissabte correré la Igualada Urban Night Race, de 10Km, que ja vaig fer l'any passat i, diumenge al matí, la Cursa AFNE solidària amb els nens d'Etiòpia, en la que per cert, com a vui a la cursa DIR Guàrdia Urbana també em van donar el pitrall número 1. Tot un honor.

Última Hora: "hat trick" aconseguit !!!

He fet el "hat trick" i estic molt content ! Ahir, els 10 Km de Granollers, 44m 30s. Reservant. Avui, 10 Km del DIR-Guàrdia Urbana, 41m 15s. Millor marca de l'any ! He entrat amb la primera dona, Yolanda Riera. I, finalment, els 10Km de Mollet-Els Gallecs, 47m 48s. Era la més dura, de llarg, de les tres curses. De fet, era un cross amb força tobogans.

 Seguirà crònica. Segurament la faré demà a la tarda. Estic a l'espera de rebre fotos. Gràcies a tots els que m'heu animat en el repte !

Un cop acabades les dues curses d'avui

The champion !!!!

Ben content, al podi

  Bé. Mai no havia pujat a un podi com a vencedor. No pas vencedor d'una cursa --això difícilment passarà mai-- sinó com a vencedor de la meva categoria, que actualment és la de majors de 50 anys, ja que en tinc 52. I avui ha passat. Ha estat a la cursa de Vallparadís, a Terrassa, de 8,32 quilòmetres, segons el meu GPS. Tot just és la segona edició de la cursa que comença i acaba en un lloc ben emblemàtic per a mi: la pista d'atletisme de Can Jofresa. I és que en aquesta pista vaig còrrer dues vegades la prova de 100 Km  que s'hi fa a la tardor. És la cursa de la que estic més orgullós de totes les 483 que he fet a dia d'avui. Entenc que poca gent és capaç de còrrer 100 Km seguits en pista en menys de 9 hores (8h 57m 13s, exactament). Una cosa per explicar-ho als meus nets.

Una pista de grans records per a mi

  Bé, deixem-nos de batalletes. Avui es tractava de passar-ho bé, sense cap objectiu definit. Abans de començar m'han dit que hi havia uns 500 corredors. Deu n'hi do. Ja sabia que la cursa era pràcticament tot pujada fins a la meitat, a dalt de tot de la plaça Andalusia de Terrassa, i després pràcticament tot baixada fins a la meta. De seguida he notat que pujava a bon ritme pel Parc de Vallparadís, el Central Park de Terrassa. Durant els primers quilòmetres he estat corrent amb el Josep Folch, bon amic corredor terrassenc a qui feia molt que no veia. He vist que m'aguantava el ritme en primera instància, més del que em pensava, però al final ha cedit. Josep, t'he vist fort, però...! El meu isquiotibial de la cama dreta no s'ha queixat en tota la cursa. De fet, tota aquesta setmana s'ha portat molt bé. Igual estic superant la lesió i tot...!

M'han donat el trofeu femení...!

   Pel que fa a la cursa, la veritat és que no he tingut massa alicients durant els 36 minuts i 24 segons que ha durat per a mi, en el sentit que no tenia objectius a curt termini, d'aquells que et vas creant tú mateix a la cursa. Per exemple, no he vist noies davant meu, si bé com a mínim una ha entrat abans que jo, però tant abans que ni l'he vista. Només a la baixada, he intentat atrapar un altre corredor... M'hi acostava, però no suficientment. Un cop ja a la pista, -els últims 350 metres s'hi feien al tartà-- he intentat atrapar-lo, però no ho he aconseguit. En el moment de creuar la línia de meta no n'era conscient que havia estat una cursa excepcional per a mi. Ser el primer de la categoria ha estat una sorpresa ben agradable i absolutament inesperada. He vist que li he tret 2 segons tot just al segon major de 50 anys. Crec que en el meu intent d'atrapar l'atleta que deia abans, he acabat passant al meu rival d'edat sense jo saber-ho.

Una classificació històrica

  No cal dir que estic molt content d'haver pujat al podi a dalt de tot. Mai no ho havia fet. Mai. I he passat vergonya. De veritat. Estava jo sol, ja que només hi havia premi pel primer de cada categoria. Tant se val. Serà un record inesborrable de la meva vida atlètica. Segur que n'hi hauran més. Aquesta temporada ja he fet 2 podis: a la cursa del Reial Club de Polo i també a la Milla de Sallent. 

  El cap de setmana que ve, un altre repte: 3 deu mils. Dissabte a la tarda, els 10 Km de Granollers i diumenge al matí la Cursa DIR de la Guàrdia Urbana de Barcelona i quan acabi, pitant cap als 10Km de Mollet per a fer la tercera cursa del cap de setmana. Serà un hat-trick de curses de 10 Km, com ha batejat el repte l'Arcadi Alibés. Ja ho explicaré, per suposat.

M'agrada fer muntanya. Jo estimo TV3

Sortida de la cursa de 26 Km

Diumenge vaig fer la Dolmen Race de Sant Andreu de Llavaneres. Una cursa nova amb tres modalitats de 14,76 Km; 26 Km o una marató. Vaig escullir fer la més curta perquè no sóc cap especialista en muntanya i prefereixo no arriscar més enllà del que és recomenable. Ja ho he dit en altres ocasions: la muntanya està bé, però és perillosa per les baixades, especialment les anomenades tècniques. Vaig descobrint que darrera d'aquesta paraula en realitat s'està dient que es tracta de baixades que si no vas amb molt de compte te la fots de lloros. Per tant, molt de compte. Abans de la sortida l'organitzador ens va fer una petita explicació de com era el circuit. Segons el perfil, la primera meitat de la cursa tendia a pujar i la segona part a baixar, amb una punt àlgid al cim del Montalt de 500 i escaig metres. Érem uns 130 corredors per a fer la cursa més curta, anomenada, justament, Montalt Race. Sabent que hi havia uns 7 quilòmetres de pujada, m'ho vaig prendre amb molta calma. Els dos primers quilòmetres eren per una pista prou ample on es podia còrrer molt bé. Després venien els trams de corriols bastant amples, tot sigui dit, però ja més costeruts en alguns trams. M'agrada trotar sempre en les pujades. Sempre que puc, és clar... Vaig passar força corredors. Als 50 minuts de cursa vaig arribar al cim del Montalt. Control de pas. Ens avisen "Compte que la baixada és tècnica". En el primer tram de baixada això es tradueix en un descens força vertical on calia sortejar una mena d'escala amb esglaons naturals molt irregulars. Part complicada per a mi, i que em vaig prendre amb molta calma. El descens després es convertia en "corriols amb regata", que dic jo. Són aquells que pels costats són força verticals i per tant és difícil aguantar l'equilibri si no vas ràpid. Hi has de passar només recolzant-te i saltant de banda a banda, més o menys. O bé passar per la regata que sovint és estreta i no pots còrrer gaire bé. Almenys jo. Aquest tipus de corriol te la variant de tenir pedres de diferents mides, troncs, esglaons... És la zona on sempre pateixo més i on més em passen corredors. Tots ells em semblen aleshores uns Kilians Jornets en potència. Però tot s'acaba. Més endavant ja es podia tornar a còrrer més o menys còmodament gràcies a pistes més amples. A uns tres quilòmetres de l'arribada hi havia un descens en pista força llarg on es va poder còrrer molt. Em va agradar. En l'últim avituallament vaig sentir que per darrera meu li deien a una noia  --a la qual jo passava en les pujades i ella a mi en les baixades-- que anava segona. A falta d'un quilòmetre i escaig per a la meta vaig divisar una altra noia que anava davant meu. En bona lògica era la que anava primera classificada. Esforç i l'atrapo. Em va preguntar si havia vist a la segona classificada. Li vaig explicar que l'havia deixat darrera. Però al cap encara no d'un minut inesperadament ens atrapa !!! Amb tot això la meta deu estar a menys d'un quilòmetre. En som conscients tots tres. Em prenc la llicència de dir-los que per un moment m'agradaria ser dona per disputar-me amb elles dues la victòria, he, he...! Elles ni em contesten !! Prou feina tenien !!! La meva idea era superar-les a totes dues però em va  resultar impossible en part perquè la que havia anat primera tota la cursa va fer un canvi de ritme bestial al que no vaig poder respondre adequadament i se'n va anar com un llamp cap a la meta. Va guanyar i em va treure 7 segons en els últims 400 metres. Vaig aconseguir batre l'altre noia treient-li també uns quants segons. Va ser un bon final. Completats els 14,76 quilòmetres en 1h 30m i 58s.

 

Amb el Salva Maldonado, l'entrenador de la Penya !

  Bona cursa, en definitiva, a la que li vaig trobar un defecte fàcilment corregible: hi havia trencalls difícils, de veure. Per exemple, si portes una estona corrent per una pista, en descens, i de cop i volta has de deixar-la per agafar un corriol, cal indicar molt clarament que s'ha de deixar la pista. No n'hi ha prou amb marcar l'entrada del corriol. Cal marcar molt clarament, normalment amb una X ben grossa a terra o amb una cinta que travessi la pista, que cal fixar-se que per allà no has d'anar. En dues ocasions vaig haver de rectificar la trajectòria per aquest motiu. Altres no van tenir tant sort i segons em van dir, 4 corredors es van perdre, si bé els van trobar i la cosa no va anar a més. Ja entenc que és complicat marcar una cursa de muntanya però és vital fer-ho molt acuradament. Insisteixo que de manera especial els trencalls. Les marques te les has de trobar, no pas que les hagis de buscar.

Van venir a la festa 20.000 persones !

    Diumenge a la tarda, activitat ben diferent. Vaig estar al Moll de la Fusta a la festa que vam muntar els treballadors de TV3 en suport de TV3 i Catalunya Ràdio, ara que van tan mal dades. Volem una tele de qualitat i si continuen les retallades, la Televisió Nacional de Catalunya que hem conegut els últims 30 anys s'haurà acabat. Més detalls de la festa, aquí.

Jo estimo TV3

     

Els doblets compensen

Després d'una setmana sense còrrer cap cursa, aquest hi he tornat i, com acostumo, ho he fet amb dues curses per compensar el cap de setmana que no vaig poder posar-me cap pitrall, per motius laborals. Dissabte vaig estar a la Fenexyrace de Calella, una cursa en suport de la investigació pel guariment de les lesions medul.lars. Eren 10 Km en un circuit de 5 Km amb dues voltes. El circuit, íntegrament en el passeig marítim de Calella, majoritàriament de terra. El cel amenaçava pluja i per això vaig còrrer amb gorra, per si de cas. Em molesta la pluja als ulls i la visera l'evita. Al final, però, va ploure quan jo ja havia acabat. Vaig completar-la en 43m 4s fent la segona volta 2 segons més ràpid que la primera. O sigui que vaig ser molt regular. Amb fer menys de 44m ja em donava per satisfet, per tant, molt content. La cursa em va semblar molt ben organitzada. Realment el lloc per còrrer-la és curiós. Hi van inquibir 1.000 corredors i tret dels primers metres, es va poder còrrer amb molta comoditat.

Arribada de la Fenexyrace

  I avui diumenge he conegut Llorenç del Penedès. S'hi feia la cursa de maig, també de 10 Km. La major part del recorregut era per asfalt, un 65-70%, calculo. A l'haver més pujades que no pas a Calella, que era completament plana, estava clar que faria un temps més discret. Al final, però, també he acabat molt content perquè l'he feta en 43m i 18s. Realment quan et poses un pitrall ets capaç de rendir molt més que en un entrenament (només faltaria, d'altra banda...) He corregut amb parcials per Km de 3,56-4,15-4,25-4,21-4,33-4,28-4,22-4,26-4,26 i 4,03. Molt regular. El primer km més ràpid perquè hi havia una bona baixada i el temps de l'últim s'explica  perquè he acabat esprintant amb un company del Runners El Vendrell que m'ha superat, per cert. Tenia 8 anys menys que jo...

 La rambla Marinada, amb "La Cumprativa" al fons

  La cursa és molt, molt familiar. N'hi havia una de 3 Km, també. La cursa de 10 Km l'hem completat 133 corredors i els de 3 Km eren una quarentena. He acabat el 30 de la general. Dóna gust trobar curses com aquesta. Tancaven a 200 corredors perquè, com m'explicava l'organitzadora, l'Ada, volen donar un bon servei als corredors i consideren que més enllà d'aquesta xifra se'ls desbordaria. I a fe que el servei és molt bó. Cronometratge, megafonia, avituallament a mitja cursa, tota ella perfectament ben marcada, gran avituallament a l'arribada, camiseta tècnica...  Tot plegat un luxe, amb sortida i arribada a la rambla Marinada, un espai, per cert, magnífic, amplíssim, que ja voldrien tenir moltes poblacions molt més grans.

Poc després d'acabar la cursa de Llorenç del Penedès

En totes dues curses he calçat les Gel Hypper Speed d'Asics, que encara no havia estrenat en cursa. Només una paraula: magnífiques !!.

Què bé que van !

                         

Cross Can Caralleu: és divertida, la muntanya !

Ha fet molt bon dia

Poder còrrer per la muntanya a Barcelona mateix és un autèntic luxe. El Parc de Collserola permet aquesta rara avis en el calendari de curses de la ciutat. Com que que fa dues setmanes vaig fer la mitja marató de la Ruta dels Íbers (muntanya) i dissabte passat Medijocs (muntanya) vés per on que avui hi he tornat. El Cross de Can Caralleu, que ja fa uns quants anys que es fa, és una cursa compensada. Té tot el que crec que busca un corredor de muntanya, amb corriols, bones pujades i baixades més o menys tècniques. Pel que fa a mí, estic confirmant que el fet d'entrenar a la urbanització on visc --amb pujades i baixades continuades-- encara que sempre faig asfalt, em dona una capacitat de pujar trotant el que faci falta força notable, crec. Prefereixo trotar, per lent que sigui, que posar-me a caminar, sempre que sigui possible, evidentment. Si a mitja pujada em posés a caminar, després em costaria molt tornar a trotar més endavant. Ja he comprovat que si la pujada és llarga, avanço a molts corredors. Alguns d'ells després em passen a les baixades, però sempre en són menys, especialment si hi ha corriols, perquè hi ha poc espai per avançar. Evidentment si la pujada és estreta, difícilment puc avançar ningú, però si és una pista, per exemple, la cosa canvia.

Cap problema als peus

  Fent aquest tàctica he acabat els 14 km en 1h 28m 16s. El guanyador ha fet 1h pelada i  la primera noia 1h 24m. M'han superat 4 fèmines, i la que ha quedat cinquena, Maria Martínez Pérez, l'he passada just a la línia d'arribada. Tampoc ho hauré fet tant malament, dic jo... he, he !. Un cop acabada la cursa he trotat una miqueta pel camp de futbol artificial de Can Caralleu i m'ha anat perfecte !! He corregut amb les Gel Nimbus 14 d'Asics, que encara que no són de muntanya m'han anat molt bé.
    Diumenge vinent no crec que faci cap cursa ja que tinc la final del BOBS, el Barcelona Open Banc de Sabadell, el torneig compte de Godó de tenis. Reapareixeré dissabte 4 de maig a la cursa Fenexy Race de Calella i diumenge 5, la Cursa de maig de Llorenç del Penedès, totes dues de 10 Km.

He tornat a fer un doblet

Una gran representacio del club a Medijocs

La doctora Puentes, darrera meu

 Feia temps que no en feia cap.

Els doblets m'agraden, perquè són exigents, sobretot pel que fa a la segona cursa, normalment, diumenge. Dissabte vaig fer la cursa de Medijocs, a Sant Cugat. Una cursa molt familiar, que té com a ànima organitzativa a la doctora Yolanda Puentes. Un encant. Ella i la cursa. És una prova en la que els participants són personal sanitari i alguns convidats, com jo mateix. Es tracta d'un cross al Parc de la Pollancreda de Sant Cugat que ens porta fins a Can Borrell. En total 8,2 Km. L'he arribat a fer en 34m. Dissabte, però, no vaig estar del tot fi i vaig acabar en 37 minuts. Segurament,  el fet de pensar que al dia següent tenia la Mitja de Calella Costa Maresme em va fer reservar-me, ni que fos inconscientment. En qualsevol cas, Medijocs és una cursa molt agradable que faig sempre que puc.

En els últims quilòmetres de la mitja de Calella (Foto: Grau Garcia)

  I diumenge vaig fer cap a Calella per a participar per quarta vegada a la mitja. És una prova on sempre bufa una miqueta el vent, especialment de tornada cap a Calella, en els últims quilòmetres. Tenia por que la calor em perjudiqués, i per això em vaig hidratar més de l'habitual. Total que abans de completar el primer quilòmetre vaig haver d'aturar-me per treure el líquid que em sobrava. Vaig haver de pixar, vaja.... Vaig perdre uns 20 segons. La cursa té grans rectes molt llargues que fa que tingui poca variació i et porta fins a Pineda, Santa Sussana i Malgrat, per tornar després pel mateix recorregut fins a Calella. Vaig estar-me tota la cursa fent càlculs. Un cop vist el ritme que portava en els primers Km, vaig veure que no em seria fàcil baixar de 1h 40m. A partir del Km 11, que vaig passar en 50m,  vaig veure que sí que podria baixar sense massa problemes. Això em va animar i vaig augmentar el ritme tot el que vaig poder. De 4,30 a què anava, em vaig posar a estones a 4,10 fins i tot per sota. Si algun atleta em passava, m'enganxava a ell com una paparra per intentar fer-lo servir de llebre improvisada el màxim de temps possible. Gràcies a això vaig acabar els últims quilòmetres a bon ritme, però a canvi, em vaig quedar sense esma per esprintar, i tres o quatre atletes em van passar en els últims metres. Al final, 1h 36m 25s. Satisfet. De fet vaig anar una miqueta més ràpid que a Medijocs de promig per Km ! Aquesta tarda, a l'Esport3, reportatge de la mitja a les 18,48h. Passaré llista ! ;-))

L'entrada a la meta (Foto:Àngel Badallo)

El camí dels Íbers: una cursa amb un gran futur

Després d'una setmana sense fer cap cursa, diumenge vaig tornar-hi. Els que em seguiu ja sabeu que no sóc precisament un gran amant de les curses de muntanya. No hi tinc res en contra d'elles. És només que em fan molt de respecte i sobretot, al no ser un habitual, sempre que en faig alguna vaig amb por de no torçar-me un turmell, si més no. 

Poc després de la sortida

 El cas és que ahir vaig estar amb els companys de feina Arcadi Alibés, Artur Peguera i Josep Maria Puig, a la primera edició del Camí dels Íbers, a la Roca del Vallès. Una cursa de 21,5 Km de muntanya. Ens hi va convidar la Maria Fernández, la presentadora d'esports del TN Migdia, que és de la Roca. Ella i el seu marit, corredor de muntanya, estaven involucrats en l'organització. La veritat és que vam quedar encantats. El paratge és magnífic --de fet, com  tants i tants indrets del nostre país-- i els organitzadors s'hi van esmerçar per a què no hi faltés cap detall. Ja dic que no sóc corredor de muntanya, però em va semblar que, per exemple, tots els corriols per on vam passar estaven perfectament indicats per evitar que ningú es pogués perdre.

La pujadeta del començament

  Pel que fa a la cursa en sí, em va semblar dura, com totes les de muntanya, però en tot cas molt ben compensada. Les pujades no eren especialment llargues i la immensa majoria tenien algun troç més o menys llarg de pla o de baixada per a recuperar, ni que fos pocs metres. És clar que altres dirien que era un trencacames, però és que la muntanya ja és això...

   Erem uns 300 corredors. Després de la sortida i uns primers metres pels carrers del poble, vam arribar a un mur impressionant, encara d'asfalt, que pràcticament tothom va pujar trotant. Potser perquè tant d'hora posar-se a caminar no hauria quedat bé. Un cop superat aquest primer escull, ja s'entrava al bosc. Corriols tendint a pujar, però recordo la sensació de pensar que ja portàvem 2 o 3 quilòmetres i que les pujades no acabaven d'arribar. Cap el Km 4 o 5 segon escull important. Un talla focs que va obligar-nos a tots no només a caminar, sinó a posar-nos a estones de 4 grapes per arribar fins a dalt de tot. Sortosament ja no hi va haver cap parany més com aquell en tota la cursa... uf !!

L'arribada

   Cap el Km 10, veig que tinc ben aprop, una mica per davant, en Josep Maria Puig al qual no havia vist des de la sortida. Finalment l'atrapo i em poso al darrera d'ell. Coincidint amb una pujada notable, on fins i tot s'havia col.locat una corda per ajudar-nos a pujar, en Josep Maria em treu uns metres que augmenten en número quan comencem a baixar. Tant és així que el perdo de vista. Les baixades són el meu punt feble en les curses de muntanya: com ja he dit, sempre em fa por caure i prendre mal. El resultat és que els corredors que passo a les pujades, ja que apuro trotar el màxim d'estona possible, després irremisiblement em superen en els descensos. És una tècnica baixar ràpid. La tècnica que jo vaig usar va ser una altra: aprofitar els avituallaments per passar a molts corredors que s'hi estaven aturats alimentant-se o refrescant-se. Jo, amb un glop d'aigua ja vaig fer. Així en vaig passar almenys una vintena. Ens els descensos em van passar, com deia, força corredors, però mai tants. Cadascú usa les seves armes...

  Els últims quilòmetres, ja amb les cames trinxadetes, la cosa es va fer llarga. Al tornar a entrar a La Roca, vam haver de desfer la pujada que haviem fet a l'inici i ,és clar, ara era una baixada de vertígen, per a mí. D'aquelles que penses: "si em deixo anar, la freqüència de la meva gambada no em permetrà anar tant ràpid i acabaré rodolant". Per tant, l'acabes fent frenan-te.

   Al final, el 21,5 Km els vaig completar en 2h 33m i 57s. El Josep Maria Puig va entrar un parell de minuts abans, i 11 minuts després van entrar l'Artur i l'Arcadi.

Amb l'Artur, la Cristina, la Fiona, l'Arcadi, el Josep Maria, el Toni i la Maria

    L'any passat vaig fer una altra de muntanya, la de la Roca Negra, que em va semblar més dura. De fet, més o menys la mateixa distància, la vaig cobrir en 2h 50m.

    Aquest cap de setmana la previsió són dues curses: dissabte Medijocs, a Sant Cugat, 8 Km de muntanya molt més suau que el Camí dels Íbers, i diumenge, a Calella, la mitja marató Costa-Maresme.

   

Còrrer per ajudar

Amb Xavier Amador, Marta Ferrussola, i Ramon Canela

Avui he corregut la 25a edició de la Cursa Científica de l'Hospital de Sant Pau. Es fa per ajudar els pacients que tenen patologies cardíaques. S'estudien els beneficis que els aporta l'esport i s'estudia r com reaccionen a l'esforç físic. El Dr. Ricard Serra és qui porta l'estudi des de fa molts anys. Un centenar de corredors de tots els nivells són convidats a còrrer mentre els pacients caminen. Bé, alguns, perquè altres també corren. Entre els corredors hi havia per exemple, el marroquí Mohamed Bembharka, en diverses ocasions guanyador de la cursa de El Corte Inglés, i que té 1h 04m en mitja marató. O sigui, un atleta de grandíssim nivell. També ha corregut la ucraïnesa Inna Lebedieva, una atleta de 36 minuts en 10 Km i que per tant també és de molt bon nivell. De fet la cursa no es planteja com a tal, més aviat com a un entrenament més o menys llarg, a gust del consumidor.

El Club DIR patrocina la cursa

Quan es cumpleixen 2 hores des del tret de sortida, es dona per finalitzada. Es donen voltes per l'interior del recinte de l'Hospital d'un total de 800 metres. Normalment la cursa es celebra unes setmanes abans de la Marató de Barcelona i habitualment la feia servir com a tirada llargueta abans de la gran cita del fons català, però aquest any el canvi de dates de la marató ha fet que la cursa Científica fos just una setmana després. Jo, com molts dels participants, me l'he près com un entrenament recuperatiu. A diferència d'altres anys en què completava les dues hores i feia uns 23-24 Km, avui només podia estar-m'hi una hora. He fet 11,37 Km a ritme de 5,16 el Km. Cal tenir en compte que el recorregut es força atoboganat , amb pujades i baixades contínues. He portat les ASICS Nimbus 14 a tots dos peus, a diferència de la setmana passada a la marató, i no he tingut cap problema.
  Demà no faré cap cursa --cosa estranya-- i faré un bon entrenament. Aviat atacaré segona fase post marató: plantilles noves per mirar de solucionar el problema de l'isquio. Pròxima cursa, el 7 d'abril, la del Camí dels Ibers, 21,5 Km a la Roca del Vallès. Serà la primera edició. Cursa de muntanya.

Marató de Barcelona, amb experiment i tot !

L'experiment

Experiment ? Quin experiment ? Si tots els cànons maratonians aconsellen no fer coses extranyes el dia de la marató, com per exemple no estrenar res !. Doncs ves per on avui m'he saltat aquest manament sagrat. I més encara després d'haver escoltat d'un atleta de primeríssim nivell mundial com el rubinenc Carles Castillejo, que ell molts cops estrena sabatilles el mateix dia d'una cursa.  En l'actualitat les sabatilles de còrrer són com un guà. S'adapten perfectament als peus. I les Asics no són cap excepció, evidentment. El que ja no es pot controlar tant és com són els peus de cada persona, i jo he comprovat que tinc un peu dret que deu tenir l'empenya més alta de l'habitual. El cas és que ja feia 3 o 4 dies que em provava les sabatilles amb les que volia còrrer la marató: unes Asics Gel Nimbus 14.
Una sabatilla amb garanties per a no tenir cap problema als peus. Però vet aquí que notava una petitíssima molèstia a l'empenya dreta. No m'acabava de decidir a què fer: vaig còrrer amb elles divendres i dissabte i a estones pensava: cap problema, corre amb elles. I en altres moments em deia: I si aquesta molèstia acaba convertint-se en una ferida i m'aixafa la marató ? Total, que no sabia que fer. Finalment se m'ha encès una llumeta a 15 minuts de l'inici de la cursa. Si al peu dret tenia dubtes, el millor era no posar-me la sabatilla... almenys en aquest peu. Dit i fet. M'he calçat el peu dret amb la sabatilla corresponent del parell que he usat els últims 2 anys per a les competicions. I he vist la llum...! Encara he tingut temps de fer una última prova fent una recta al pàrquing, i he sortit a buscar el meu calaix de sortida, que era el verd.

      Hem sortit uns 6 minuts i mig més tard que l'èlite. Volia anar amb el grup de 3h 30m, però de seguida he vist que anaven massa ràpid: han fet el primer Km en poc més de 4,30. El ritme que tocava era de 5m/Km. Me n'he desentès i he anat a la meva. Unas metres abans del Km 5 he hagut de fer una aturada tècnica per a fer un riuet i calculo que he perdut uns 20 segons. Això m'ha fet passar el 5.000 en 25,16. He trigat 5 Km en atrapar una de les llebres que semblava tenir clar que els seus companys anaven massa ràpid. A partir d'aleshores he anat una bona estona amb aquesta llebre més tranquila, però també ha acabat accelerant. A l'entrar a l'avinguda de la Meridiana (Km 18) amb lleugera pujada, he anat recuperant metres al grupet de llebres i al Km 20 quasi els atrapo. Aquest tram té una pujada suau però continuada que segur que els ha alentit. Però al girar cúa per a desfer el tram (del 20 al 22) han tornat a accelerar. Jo, a la meva. Durant aquesta part de la cursa he arribat a tenir gairebé 3 minuts de marge sobre l'objectiu. És a dir, de mantenir-lo fins al final, hauria acabat en 3h 27m.

Entrant al Km 42 (Foto: Raúl Llimós)

Quan hem arribat al Km 27, un espectacular Àlex Castells, company meu a TV3 i que avui debutava, m'ha passat amb una gran solvència. Seguir-lo hauria estat un suicidi. El cert, però, és que durant 3 Km el veia perfectament un centenar de metres per davant meu, per tant anàvem a la mateixa velocitat; entre 4,58 i 5,02. A l'arribar al Km 30, ha estat l'Arcadi Alibés qui m'ha atrapat. Portava un bon ritme i ràpidament m'ha tret uns metres. He intentat no perdre'l. Ell intentava recuperar 1 minut i 10 segons per aconseguir baixar de 3,30. Jo encara mantenia un coixí de 2 minuts i escaig ben bons. M'ha preguntat quin temps duia i he vist que jo havia començat la cursa tres minuts més tard que ell. Al voltant del Km 34, l'Arcadi ha vist que no baixaria de 3h 30m i ha afluixat el ritme. Això m'ha permès passar-lo. Aleshores m'he centrat en l'objectiu de baixar de les 3h 30m. Encara tenia un marge, però s'anava reduïnt, lenta però inexorablement. L'esforç començava a passar factura i cada Km entre 5,02-5,10 era un petit èxit. La clau era arribar al Paral.lel (Kms 40-42) amb un marge suficient perquè segur que allà perdria temps per culpa de la pujada que hi ha. Veient els parcials que he fet, al final la clau, potser, no ha estat tant els dos últims Km sinó el 38 i el 39, fets en 5,23 i 5,21, respectivament. El 40 a 5,19 i el 41 a 5,09, ja no ha estat suficient per a la remuntada. Quan he passat el 42 he vist com el meu crono marcava 3h i 30m. Al final he acabat en 3h 31m i 24s. 

L'Arcadi ha entrat 4 minuts darrera meu (Foto: Maria Guixà)

  Amb tot, considero que és un bon registre, ja que fa dos mesos vaig fer la Marató de la Costa Daurada en 3h 29m. Tampoc m'he quedat tant lluny.... A més arrossego l'isquio tocat. Cap problema. Era la meva marató número 36 i la 13a a Barcelona, on vaig amb l'any. Vaig fer la primera al 1999. En aquests 15 anys s'han fet 14 maratons per la suspensió de la del 2005 i jo vaig faltar a la del 2007 a l'estar convalescent de les meves operacions.
  Per cert. Si tot va com ha d'anar, aquest any superaré les 500 curses.

Ja tinc la roba per la Marató de Barcelona

  Avui he estrenat la roba Asics que duré a la Marató de Barcelona. He corregut una hora i l'he trobada molt còmoda, com m'esperava. El tacte de la camiseta és molt suau. Ara em falta que m'arribin les sabatilles per tal que tingui temps de provar-les abans de la cursa.

Quina bona temperatura que feia avui !!

   He arribat a un acord amb Asics per dur la seva roba en les curses que patrocinen. Això no vol dir pas que deixaré de portar la del Domingo Catalán Fondistes Club. El que passarà a partir d'ara és que faré unes curses amb una roba i unes altres amb l'altra. Aquest acord, que podria semblar "sui generis", és possible gràcies a la bona voluntat de les dues parts. Quan Asics em va proposar vestir-me jo els vaig comentar aquesta opció. No vull deixar el Domingo Catalán F.C. perquè el "Mingu" i la seva filla Rosa sempre m'han tractat de meravella. Va ser l'única condició que li vaig posar a Asics i la van acceptar. Tant el Domingo Catalán Fondistes Club com Asics, doncs, estan d'acord en "compartir-me", diguem-ne, cosa que agraeixo molt a tots dos.

100 mitges maratons completades !!!

Havia de ser a la mitja marató de Barcelona, el passat 17 de febrer, on hauria fet la meva mitja marató número 100. L'isquiotibial de la cama dreta no m'ho va permetre. Finalment el dia de completar les 100 mitges maratons ha arribat avui a la Mitja de Cambrils. I me n'alegro perquè l'organitzen uns bons amics i que estimen molt i molt això del còrrer. Són el Juanan, la Mònica i el Joan Carles, el nucli dur de Runningsolutions. Estan dinamitzant --i de quina manera !-- el running a  les comarques tarragonines i ho fan bé de veritat. I ofereixen qualitat. La prefereixen abans que la quantitat. I és molt d'agraïr. Bona feina, companys !!

Amb el 100...i el Jaume Leiva: 29,15 en els 10Km d'avui

  Pel que fa a la meva cursa avui, la incògnita era com respondria el meu isquio després de la Maratest de diumenge passat i després de la Marató de la Costa Daurada (organitzada per Runningsolutions, com no !) del passat 20 de gener. La mitja de Cambrils ja l'anomenen la més plana de Catalunya. Possiblement és així. Consisteix en dues voltes de 10 Km la primera, i d'11 Km la segona, si bé el recorregut és gairebé calcat en els dues voltes. L'any passat em va sortir la millor marca de l'any precisament a Cambrils (1h 29m 31s).
 Avui, mitja hora abans de començar, el Jim Serrano m'ha tocat els isquios, sobretot el de la cama dreta, per deixar-me el millor possible. Merci, Jim ! Ets un crack, ja ho saps !
  Com l'any passat, he sortit massa ràpid. 3,53 el primer mil. Molt per sobre de les meves possibilitats, ja que havia d'anar a 4,15. De seguida m'he regularitzat i he m'he posat a ritme de creuer uns quants segons per sota de 4,20 (entre 4,15 i 4,19) Anava veient que estava just, just per baixar del 90m. Poc abans de completar la primera volta m'ha atrapat el grup amb les llebres de 1h 30m amb el Robert Mayoral, dirigint la nau, com l'any passat. Al 2012 em van atrapar al Km 6. Aquest any, de seguida he vist que em seria molt difícil aguantar amb ells fins el final, si bé m'he proposat intentar-ho. Els parcials han estat molt regulars del Km 11 al 16 ( 4,17-09-16-13-15-19) Just en el 16 se m'han començat a escapar. De fet ja feia uns quants quilòmetres que anava amb el ganxo posat i per tant no he pogut evitar perdre'ls inexorablement. Començava aleshores una nova cursa de 5.000 metres per mirar de fer el millor registre possible. El sub 90 era quasi impossible però ho he seguit intentant fins l'últim suspir. Al final he entrat en meta en 1h 30m 49s. Tot just 1m i 18s més lent que l'any passat. No he quedat decebut, ans al contrari. Com deia, haver fet una marató fa un mes i mig; la Maratest la setmana passada i els problemes dels isquios, només m'han costat 78 segons, en relació a fa un any. Em sembla raonable.
 L'únic dubte que em queda és si hagués anat amb el grup de 1h 30m tota la cursa hauria aguantat amb ells i hauria baixat dels 90m ? El Robert Mayoral opina que sí. Hauria anat més protegit durant la primera volta i no m'hauria desgastat tant. És possible, però vés a saber. Aquest esport mai no són faves comptades. Jo mateix a la Mitja de Granollers, just avui fa un mes, vaig fer una marca discretíssima (1h 38m) quan aspirava a, almenys, fer 6 minuts menys...
  Diumenge que vé no correré cap cursa. Cal concentrar-se per la Marató de Barcelona !!!

Bon test la Maratest

Mai no havia fet una cursa de 30 Km. Evidentment sí que he fet tirades llargues d'aquesta distància, fins a 32 Km, però no en format cursa. L'experiència ha estat magnífica. La idea que van tenir els organitzadors de fer una cursa així a tres setmanes de la marató de Barcelona, em sembla genial. I no dec ser l'únic perquè han tingut una gentada de por. És infinitament millor fer una tirada llarga d'aquesta manera que tú sol. A més a més, recrea de manera exacte les condicions d'una marató, tret de la distància, evidentment, i això t'ajuda a calibrar realment en quines condicions estàs per a la gran cita. És una autèntic test, en definitiva. En el meu cas hi havia l'afegit de veure com respondria l'isquiotibial de la cama dreta que fa 10 dies que em toca els nassos i que em va impedir diumenge passat còrrer la mitja marató de Barcelona. Des d'aleshores, la sessió més llarga que havia fet fins avui era de 45 minuts, per tant del resultat d'avui podia treure bones conclusions.

Pocs metres després de la sortida

 Abans que l'isquio em fes la guitza, havia pensat sortir a ritme de 4,40, per mirar d'acostar-me al que traduit a la marató serien 3h i 20m, per millorar el registre de l'any passat a la marató de Barcelona (3h 22m) Però el senyor isquio mana i em va aconsellar ser més prudent. Ritme de 5m/Km. Dit i fet. A aquest ritme volia dir acabar la Maratest en 2h 30m just, una hora menys que a la Marató (3h 30m)

   He sortit amb l'Arcadi en el nombrós grup de 3h 30m. Era fàcil fer comptes. Cada 5.000 l'haviem de passar en 25m. En el primer he fet 25m 18s. Ha estat el més lent dels 6 parcials de 5 Km. L'explicació és clara: he perdut 30" en el Km 3,5 perquè m'he hagut d'aturar a treure'm una pedreta que em feia la guitza. Els dos parcials següents els he fet en 24,44 (10Km) i 24,43 (15Km). O sigui, que he passat la meitat de cursa en 1h 14m i 45s. Per 15s no clavo el temps ! Tot just començar la segona volta, amb el mateix recorregut que la primera, la llebre ha perdut una miqueta de velocitat. En el Km 16 m'he adonat que sense fer res de l'altre món, el grup de les 3h 30m s'anava quedant endarrera. Havia de prendre una decisió, seguir o esperar-los. Com que em trobava bé, he decidit tirar. De fet tenia pensat anar amb el grup fins el Km 25, però una de les gràcies de les curses de fons és anar canviant de tàctica, improvisar, segons l'estat en el que estiguis. Si estàs malament, no  improvisaràs: la cursa ja et posa al teu lloc. El parcial del Km 20 ha estat de 24,26. És a dir, estava fent una cursa en progressió, lenta però segura. I el parcial del Km 25 encara ha estat un pelet millor: 24,20. Aquest era el moment que m'havia prefixat per accelerar el ritme. Ho he intentat, però aquí sí que em deuen haver faltat quilòmetres d'entrenament perquè ja no he estat capaç. Amb tot el parcial ha estat de 24,52, encara per sota dels 25m. Total, he creuat la meta en 2h 28m i 19s, clarament per sota de les 2h 30m. La lectura que puc fer de la cursa doncs, és molt positiva. L'isquiotibial, tret d'alguns moments puntuals, no m'ha fet mal. Continua allà, com una molèstia que no aconseguiexo treure'm... L'Arcadi ha arribat poc després meu, també per sota de les 2h 30m

  Com ja he dit, la cursa està molt bé. I ben organitzada. El fet de tenir el pàrquing del Magic Badalona a disposició dels corredors i a més gratuït, s'agraeix moltíssim. En una cursa a l'hivern, amb temperatures baixes, poder preparar-te tranquilament sotacobert és magnífic !  L'unica cosa que miraria de millorar és alguns carrers que, pel volum de corredors, es fan estrets. Si la cursa augmenta de participants, que segur que sí, potser no hi cabrem... 

  La setmana vinent correré la Mitja Marató de Cambrils, última cita abans de la Marató de Barcelona, perquè el 10 de març no faré cap cursa. Serà la meva mitja marató número 100. L'any passat a Cambrils vaig fer la meva MMT amb 1h 29m. Va ser la prova definitiva que a la Marató de Barcelona podria sortir-me un bon temps, com així va ser. Enguany no sortiré al ritme de baixar de 1h 30m. Si fes 1h 32-33m ja estaria molt content. Veurem.                     

El 10 de març arriba la Trasplant Run

    Nova cursa en el calendari atlètic català. Es tracta d'un 5.000 en ruta que es farà el dia 10 de març a la zona del Fòrum de les Cultures, a Barcelona. La inscripció només costa 5 euros. Tal com estan els preus de les curses, és d'agraïr. El més important, però, és que la cursa és solidària. És la Transplant Run que busca conscienciar-nos  a tots en mantenir l'interès social en el tema dels transplantaments, que s'han convertit en un asumpte de màxima actualitat arran del transplantament a què va ser sotmès el futbolista del F.C. Barcelona, Eric Abidal.

Nani López, primer trasplantat de fetge en acabar un Iron Man

    La cursa forma part de les activitats del Congrès que la Societat Catalana de Trasplantaments organitza cada 2 anys.

    La Transplant Run és just una setmana abans de la marató de Barcelona i, al ser de 5 quilòmetres, completa l'oferta de distàncies set dies abans de la gran cita anual de l'atletisme popular a Catalunya. I és que el dia 10 de març es disputen també els 10 Km de Sant Boi i la mitja Marató de Gavà.

La mitja número 100 haurà d'esperar

Havia de ser la meva mitja número 100

Un dia o altre havia de fer-m'ho mirar. Fa molt de temps, almenys un any, que corro amb molèsties a l'isquiotibial de la cama dreta. Pràcticament ja ho considerava com una mena de dolor cronificat que, de fet, no m'ha impedit fer tota mena de curses. Aquest divendres passat, però, vaig fer 6 sèries de 1.000 metres, amb descans trotant de 2 minuts entre elles, i que crec que això és el que ha acabat fent saltar l'alarma. Les 5 primers em van sortir mot bé, amb 3 per sota de 4,20 -- una en 4,11! -- però en  l'última ja vaig notar que les coses no anaven bé. Vaig fer 4,32 i amb l'isquio queixant-se. No li vaig donar més importància, però al dia següent vaig voler provar aviam què tal. I sort que ho vaig fer. Va quedar clar de seguida que al dia següent, diumenge, era temerari fer la Mitja de Barcelona, la que havia de ser la meva mitja número 100. Just al darrera del genoll era on més em molestava. La zona es diu forat popliti. Vaig trucar ràpidament al Jim Serrano i vam quedar per avui dilluns, aviam què tinc. Probablement serà alguna cosa relacionada amb una possible ciàtica, ja em va avançar el Jim. Vaig preferir no forçar a un mes de la marató de Barcelona i descansar. Diumenge que vé dia 24 de febrer la intenció és còrrer la Maratest de Badalona. Són 30 Km. Dedicaré la setmana a recuperar-me al màxim. Seguiré les instruccions del Jim fil per randa. 

Haig de progressar... per la mitja número 100

Avui he corregut els 10 Km de Badalona Running. Una cursa que arribava avui a la segona edició i ja han superat els 2.000 corredors. Si se'm permet faré una crítica constructiva. M'ha semblat que la cúa al guardarroba era immensa. Massa. Caldria, segurament, dedicar-li més recursos per evitar-la. Quan acaba una cursa i fa fred, tothom vol recuperar l'abans possible la seva roba. Em temo que més d'un s'haurà constipat, avui...
  Al marge d'això, la cursa és ràpida, si bé té tres pujades. Al Km 3,5, a l'entrada d'un parc; al 4,5, al passar per sota la via del tren; i al 7,5 al Pont de Sant Lluc. Com que l'any passat ja la vaig fer, sabia de les dificultats que em trobaria. He sortit ràpid, com l'any passat, una mica per sota de 4m/Km. He seguit la llebre dels 40m. La meva intenció era anar amb el grupet --força nombrós-- almenys fins a l'entrada del parc del Km 3,5. He estat incapaç. Cap el Km 1,5 he vist com, inexorablement, el grup se m'escapava. Aleshores començava una nova cursa per a mí. L'objectiu era millorar els 42,06 de Vilafranca de fa 15 dies. O sigui, baixar de 42m. L'any passat vaig fer a Badalona 41,37. El pas pel 5.000 m'ha desanimat força. He passat en 20,59. O sigui que doblant faria 41,58, i tenint en compte que encara em quedava el pont, estava clar que la marca del 2012 estava impossible i baixar de 42 també. He optat per... fer-ho el millor possible. He entrat a meta en 42m i 33s. O sigui 56 segons més lent que l'any passat. El tema recorrent que la Marató de Tarragona de fa 3 setmanes em passa factura ja fa pudor. No estic bé i punt. És així. Aquesta setmana ho he comprovat fent 8 sèries de 500, amb 1m 40s de recuperació trotant. Em van sortir a ritme de 4,29 de promig !! Molt fluixes. Però en fí, és el que hi ha. Seguiré treballant. Aquesta pròxima setmana faré 6x1000. He decidit incorporar les sèries llargues a les meves rutines d'entrenament per aviam si milloro una miqueta en velocitat. Diumenge que bé, a la Mitja de Barcelona, faré, si no hi ha cap problema, la meva mitja marató número 100. Tota una fita, per a mí, de la que estic molt orgullós, la veritat. Estaré orgullós. Abans l'haig de completar, és clar. Ja no sé quin objectiu fixar-me, certament. Sempre he estat cofoi de saber com estic en cada moment i de veure com encerto. El meu objectiu, en tot cas, serà ben modest. Només fer-ho millor que a Granollers (1h 38m). Si acabo en 1h 34m estaria ben content perquè l'any passat vaig fer a Barcelona 1h 33m.
  Fins diumenge dia 17, que, per cert, serà el 39è aniversari del mític 0 a 5 del Barça al Madrid al Bernabéu. El recordo com si fos ara !! Amb els gols de Asensi (2), Cruyff, Juan Carlos i Sotil.

Fiasco a Granollers

12.000 corredors a Granollers (Foto: Adrià Costa)

No es pot qual.lificar d'altra manera la meva prestació a La Mitja de Granollers del 2013. He acabat amb un temps de 1h 38m 39s, el pitjor resultat de les meves 8 participacions, tret de la del 2008 en que em vaig lesionar al Km 15 i vaig acabar en 1h 51m. És l'hora d'analitzar els motius. El cert és que enguany ha estat la primera vegada que he corregut a Granollers amb una marató feta dues setmanes abans. Això em fa pensar que he pagat l'esforç. És possible. Però també és cert que la setmana passada vaig fer el 10.000 de Vilafranca del Penedès amb uns òptims 42m 6s. Pensava que ja estava recuperat. Insisteixo, igual no. En qualsevol cas no puc estar satisfet a l'haver invertit 5 minuts més !! que l'any passat. Volia fer 1h 32m i m'he quedat llunyíssim. No puc dir que res m'hagi anat malament. He pujat fins a La Garriga amb tranquilitat, sense molèsties especials, tret de les habituals de l'isquio de la cama dreta. He arribat a La Garriga tot passant el Km 11 en 53m. No he fet el càlcul aleshores, però per igualar el registre de l'any anterior, havia de fer l'últim 10 mil en 40m. Impossible. No ha estat, però, fins el Km 14 que no m'he n'he adonat de com anava de malament de crono, que no pas de físic ni de sensació de cansament, ni res d'especial. Quedaven 7 Km per la meta i fent-los en 28m (4m /Km) hauria acabat en 1h 35m. Aleshores he estat plenament conscient del desastre. M'he hagut de motivar amb atrapar les noies que veia per davant meu i en atrapar també un company corredor al que només veig a les sortides i a les arribades, però mai en cursa perquè sempre va darrera meu. Força darrera meu, diria. Doncs avui m'ha passat a la pujada i no ha estat fins els últims 400 metres que l'he pogut passar. El fet de veure que em superava amb facilitat en la pujada m'hauria d'haver fet veure que jo anava molt lent. Simplement he pensat que ell estava en molt bona forma.



Castillejo felicitant Kripotich (Foto: Mundo Deportivo)



  En fi. És el que hi ha. La cursa ha estat històrica perquè el rubinenc Carles Castillejo ha batut el rècord de Catalunya de mitja marató que tenia Bartolomé "Jim" Serrano dels del 1998, amb 1h 1m 43s. Castillejo l'ha deixat en 1h 1m 18s. El vencedor de la prova ha estat el campió olímpic a Londres 2012, l'ugandès Stephan Kripotich, que ha entrat 3 segons abans que Castillejo.

"Jim" Serrano. El seu rècord ha durat 15 anys

  Diumenge que vé correré els 10 Km de Badalona Running. Em proposo, d'aquí a la Marató de BCN fer un dia de series llargues a la setmana. Faré de 500m, de 1.000, de 1.500, de 2.000 i potser de 3.000. Aviam si així milloro una miqueta. El cert és que les sèries les tinc molt oblidades. Massa.

Primer 10.000 de l'any

Habitualment faig el primer 10.000 de l'any a la cursa del Barri de Sant Antoni de Barcelona, però aquest any coincidia amb la marató de Tarragona, la setmana passada, i això ha propiciat que m'hagi estrenat al 2013 amb els 10 Km de Vilafranca del Penedès. És una cursa molt planera en la que es poden fer bones marques. De fet, es va batre el rècord de la prova tant en la categoria masculina com en la femenina. Pel que fa a mí, sempre tinc dubtes del meu rendiment la setmana següent a una marató. El cert és que poques vegades em vaig trobar tant bé de cames encabada una marató com la setmana pasada a Tarragona. He fet aquesta setmana el meu protocol habitual de recuperació: dilluns, 15m de rodatge molt suau; dimarts també, però 20m. Després, dimecres, dijous i divendres, descans total; dissabte 45m i diumenge, la cursa. A l'hora de la veritat no em puc queixar. He anat força bé tota la cursa, prement l'accelerador tot el que podia, barallent-me amb 3 noies a les quals he pogut superar finalment. De fet, només 5 fèmines han arribat a la meta abans que jo. He acabat en 42m 5s, per tant molt aprop de baixar dels 42m, que, per a mí, ja son paraules majors. Eren dues voltes de 5 Km. He fet més ràpida la primera (20,52) que la segona (21,13). Satisfet. Espero baixar de 42 aquesta temporada i acostar-me als 40 minuts. Amb un 41 curt estaria plenament satisfet. Veurem.

Feia fresqueta però menys de la que m'esperava

  La setmana vinent arriba una de les grans clàssiques de la temporada: la Mitja de Granollers. Objectiu: baixar dels 93 minuts.
 

La 35a marató, a Tarragona

  Segona marató de la temporada ahir a Tarragona després d'haver fet la del Mediterrani a l'octubre en 3h 37m. L'objectiu que tenia ahir era també discret. Amb baixar de 3h 40m em donava per satisfet. Estava anunciada una ventada de por i fred considerable. A l'hora de la veritat  tot i que va bufar el vent, no va ser tant com s'havia dit i pel que fa a la temperatura, fins i tot en algun moment va fer caloreta. Em vaig arribar a treure els guants i tot ! Pocs minuts abans de començar em va assaltar un dubte: no sabia si col.locar-me en el grup de 3h 45m amb la intenció de deixar-lo ben avançada la cursa o anar en el grup de 3h 30m, fins allà on pogués. Finalment ni una cosa ni l'altra. Vaig sortir molt enderrarit --vaig trigar un minut en passar per l'arcada de sortida-- però de seguida vaig atrapar el grup de 3h 45m. Ràpidament vaig veure que era massa lent per a mí i els vaig superar fàcilment.

Primers metres de la cursa. Molt concentrat

La primera part de la cursa va fins el "Faro" per l'escullera, anar i tornar. Són els primers 7 quilòmetres. En el Km 5 vaig atrapar el grup de 3h 30m. Per la meva sorpresa ho havia aconseguit sense cap esforç especial. És a dir, que havia estat anant per sota de 5m/km sense cap dificultat. Vaig decidir que era el meu grup. De fet, a la Marató del Mediterrani de l'octubre vaig anar a aquest ritme fins el Km 36 i després vaig punxar fins acabar en 3h 37m, com deia. Ahir pensava que, com a mínim, podria fer el mateix i després, ja es veuria. Dit i fet. Amb el grup vaig fer còmodament tota la façana litoral tarragonina, la Rabassada. 18 quilòmetres en total. Notava que el ritme m'era còmode però no volia arriscar gens ni mica, que una marató és molt llarga. La llebre que portàvem quadrava els quilòmetres entre 4,59 i 5,01, com un rellotge. La mitja marató la vaig passar en 1h 43m, per tant estava amb 2 minuts de marge sobre el ritme de 3h 30m. Però a l'arribar a l'alçada del Km 26 les coses van canviar. De cop i volta, mentre baixavem la Rambla Nova, consulto el crono i veig que anem més lents i que estava perdent el coixí que tenia. Pràcticament sense voler-ho, simplement mantenint el ritme de 5m/Km, vaig veure que em quedava sol, pràcticament, en terreny de ningú. Era perillós, perquè arribava la part més dura d'una marató, l'últim terç. Però com que em veia bé, vaig aprofitar la baixada, abans d'arribar a la carretera de València, per anar-m'en a ritme de 4,48-4,51.

Poc després d'acabar. Molt satisfet

Vaig atrapar ràpidament alguns atletes que s'havien escapat anteriorment del grup de 3h 30m i vaig dir-me a mí mateix "ara comença la cursa". Era el Km 28, aproximadament. Vam enfilar cap el barri de Campclar, que tendeix a pujar. A més allà el vent va bufar notablement, però els ànims que donava el públic van ajudar-me a superar aquesta part. Després de fer una volta a la pista d'atletisme (km 31,5), es tractava de tornar a Tarragona. Encara en el Km 36 una altra forta ratxa de vent em va fer alentir el ritme, pero al girar cúa, amb el vent a favor, de seguida em vaig tornar a posar uns quants segons per sota de 5m/Km, el ritme que volia. Especialment dur és passar per meta en el Km 40, ja que encara queden 2 Km i 195 m per acabar. Tornes a enfilar l'escullera dels primers quilòmetres però aviat gires cúa. Els últims 200 metres, amb els Tinglados del Port de Tarragona a l'esquerra, vaig viure la pitjor ratxa de vent de tota la cursa. Malgrat tot, vaig poder esprintar una miqueta i vaig entrar en 3h 29m 23s. Una gran marca per a mí ja que aspirava a baixar de 3,40. Magnífic !!

Compartint escenari amb el gran Carles Latre !

   L'organització de la cursa em va semblar perfecte. Els avituallaments, completíssims, amb aigua, isostar, fruita, fruits secs, etcétera. La cursa té moltes possibilitats de tirar endavant perquè el recorregut és força planer. També es va fer un 10.000 que va guanyar comodíssimament el Jaume Leyva, amb un gran temps de 30 minuts i uns pocs segons.

Compartint vestidor amb el gran Jaume Leiva ! 

   Pròxima cursa, diumenge que vé a Vilafranca del Penedés: 10 Km. El calendari el completaré, fins la marató de Barcelona amb: 3 de febrer, Mitja de Granollers; 10 de febrer, 10 Km de Badalona; 17 de febrer, Mitja de Barcelona; 24 de febrer, Maratest 30 Km de Badalona; 3 de Març, Mitja de Cambrils. El 10 de març serà "sabàtic" i el 17 de març, Marató de Barcelona.