diumenge, 10 de febrer de 2013

Haig de progressar... per la mitja número 100

Avui he corregut els 10 Km de Badalona Running. Una cursa que arribava avui a la segona edició i ja han superat els 2.000 corredors. Si se'm permet faré una crítica constructiva. M'ha semblat que la cúa al guardarroba era immensa. Massa. Caldria, segurament, dedicar-li més recursos per evitar-la. Quan acaba una cursa i fa fred, tothom vol recuperar l'abans possible la seva roba. Em temo que més d'un s'haurà constipat, avui...
  Al marge d'això, la cursa és ràpida, si bé té tres pujades. Al Km 3,5, a l'entrada d'un parc; al 4,5, al passar per sota la via del tren; i al 7,5 al Pont de Sant Lluc. Com que l'any passat ja la vaig fer, sabia de les dificultats que em trobaria. He sortit ràpid, com l'any passat, una mica per sota de 4m/Km. He seguit la llebre dels 40m. La meva intenció era anar amb el grupet --força nombrós-- almenys fins a l'entrada del parc del Km 3,5. He estat incapaç. Cap el Km 1,5 he vist com, inexorablement, el grup se m'escapava. Aleshores començava una nova cursa per a mí. L'objectiu era millorar els 42,06 de Vilafranca de fa 15 dies. O sigui, baixar de 42m. L'any passat vaig fer a Badalona 41,37. El pas pel 5.000 m'ha desanimat força. He passat en 20,59. O sigui que doblant faria 41,58, i tenint en compte que encara em quedava el pont, estava clar que la marca del 2012 estava impossible i baixar de 42 també. He optat per... fer-ho el millor possible. He entrat a meta en 42m i 33s. O sigui 56 segons més lent que l'any passat. El tema recorrent que la Marató de Tarragona de fa 3 setmanes em passa factura ja fa pudor. No estic bé i punt. És així. Aquesta setmana ho he comprovat fent 8 sèries de 500, amb 1m 40s de recuperació trotant. Em van sortir a ritme de 4,29 de promig !! Molt fluixes. Però en fí, és el que hi ha. Seguiré treballant. Aquesta pròxima setmana faré 6x1000. He decidit incorporar les sèries llargues a les meves rutines d'entrenament per aviam si milloro una miqueta en velocitat. Diumenge que bé, a la Mitja de Barcelona, faré, si no hi ha cap problema, la meva mitja marató número 100. Tota una fita, per a mí, de la que estic molt orgullós, la veritat. Estaré orgullós. Abans l'haig de completar, és clar. Ja no sé quin objectiu fixar-me, certament. Sempre he estat cofoi de saber com estic en cada moment i de veure com encerto. El meu objectiu, en tot cas, serà ben modest. Només fer-ho millor que a Granollers (1h 38m). Si acabo en 1h 34m estaria ben content perquè l'any passat vaig fer a Barcelona 1h 33m.
  Fins diumenge dia 17, que, per cert, serà el 39è aniversari del mític 0 a 5 del Barça al Madrid al Bernabéu. El recordo com si fos ara !! Amb els gols de Asensi (2), Cruyff, Juan Carlos i Sotil.

2 comentaris:

Iban Blanco ha dit...

Mitja marató nº 100! deu n' hi dó!
Espero trobar-te entre la multitud, ni que sigui per saludar-te i dessitjar-te sort, ja que jo aquest temps d' 1:34 que pretens fer ... per ara ni somniar-ho! ;)
Per davant de tot, gaudeix de la cursa, company.
una forta abraçada,
Iban

Pucu ha dit...

L'enhorabona, per endavant, Xavi. 100 mitges són moltes mitges.
Molt bona la teva referència al 0-5 del Madrid-Barça. El record et servirà per fer 1h33.