dilluns, 4 de febrer de 2013

Fiasco a Granollers

12.000 corredors a Granollers (Foto: Adrià Costa)
No es pot qual.lificar d'altra manera la meva prestació a La Mitja de Granollers del 2013. He acabat amb un temps de 1h 38m 39s, el pitjor resultat de les meves 8 participacions, tret de la del 2008 en que em vaig lesionar al Km 15 i vaig acabar en 1h 51m. És l'hora d'analitzar els motius. El cert és que enguany ha estat la primera vegada que he corregut a Granollers amb una marató feta dues setmanes abans. Això em fa pensar que he pagat l'esforç. És possible. Però també és cert que la setmana passada vaig fer el 10.000 de Vilafranca del Penedès amb uns òptims 42m 6s. Pensava que ja estava recuperat. Insisteixo, igual no. En qualsevol cas no puc estar satisfet a l'haver invertit 5 minuts més !! que l'any passat. Volia fer 1h 32m i m'he quedat llunyíssim. No puc dir que res m'hagi anat malament. He pujat fins a La Garriga amb tranquilitat, sense molèsties especials, tret de les habituals de l'isquio de la cama dreta. He arribat a La Garriga tot passant el Km 11 en 53m. No he fet el càlcul aleshores, però per igualar el registre de l'any anterior, havia de fer l'últim 10 mil en 40m. Impossible. No ha estat, però, fins el Km 14 que no m'he n'he adonat de com anava de malament de crono, que no pas de físic ni de sensació de cansament, ni res d'especial. Quedaven 7 Km per la meta i fent-los en 28m (4m /Km) hauria acabat en 1h 35m. Aleshores he estat plenament conscient del desastre. M'he hagut de motivar amb atrapar les noies que veia per davant meu i en atrapar també un company corredor al que només veig a les sortides i a les arribades, però mai en cursa perquè sempre va darrera meu. Força darrera meu, diria. Doncs avui m'ha passat a la pujada i no ha estat fins els últims 400 metres que l'he pogut passar. El fet de veure que em superava amb facilitat en la pujada m'hauria d'haver fet veure que jo anava molt lent. Simplement he pensat que ell estava en molt bona forma.

Castillejo felicitant Kripotich (Foto: Mundo Deportivo)

  En fi. És el que hi ha. La cursa ha estat històrica perquè el rubinenc Carles Castillejo ha batut el rècord de Catalunya de mitja marató que tenia Bartolomé "Jim" Serrano dels del 1998, amb 1h 1m 43s. Castillejo l'ha deixat en 1h 1m 18s. El vencedor de la prova ha estat el campió olímpic a Londres 2012, l'ugandès Stephan Kripotich, que ha entrat 3 segons abans que Castillejo.

"Jim" Serrano. El seu rècord ha durat 15 anys

  Diumenge que vé correré els 10 Km de Badalona Running. Em proposo, d'aquí a la Marató de BCN fer un dia de series llargues a la setmana. Faré de 500m, de 1.000, de 1.500, de 2.000 i potser de 3.000. Aviam si així milloro una miqueta. El cert és que les sèries les tinc molt oblidades. Massa.

8 comentaris:

Sito ha dit...

Hola Xavier , no estic d´acord amb al lema de Fiasco....Si al Barça empata es un "fracas".La teva trajectoria es molt meritoria i un petit error de calcul al primer tram no pot suposar aquet comentari. Felicitats pel que fas i com ho explicas.
Salut i fins la propera.

Sito

Miquel Pucurull ha dit...

Entenc que estiguis una mica decebut, Xavi. Passa, però, que t'estàs fotent un bon "tute". Potser massa. En qualsevol cas, el temps està molt bé i et felicito.

Ferran ha dit...

Hola Xavi, ets molt exigent amb tu mateix. Un dia dolent el té tothom. Felicitats.

Sebas Guim ha dit...

Ja t'ho dic jo, que això de fer una cursa cada setmana no és bo. Tu em dius que són els teus entrenaments de qualitat...però l'exigència, després de dues setmanes d'haver corregut una marató...és excessiva. No et mengis el tarro.
Salut!!!

Xavi ha dit...

Per aclamació popular queda decretat que la Marató de Tarragona de fa 15 die sva ser la "culpable" del baix rendiment a Granollers... ;-))

Anònim ha dit...

Bartolomé Serrano, vols dir, oi? No veig el Sebastia Serrano de recordman català de mitja marató. ;)

Ànims!

Àlex

Xavi ha dit...

Merci, Anònim. Ja ho he canviat.

Raúl Muñoz ha dit...

No cal donar-li més voltes. No sempre es pot estar al 100% i les maratons, tot i que tu estiguis molt acostumat a fer-les, també passen factura. A més, el descans és prou important i gairebé fas una cursa "a tope" per setmana. Gran marca dels Carles, llàstima que es quedés tan a prop del kenyà. Vaig conèixer el "Jim" l'any passat i és paio molt peculiar, però molt bona persona, a qui les lesions no el van tractar bé. A Terrassa és un Déu...