Tornem-hi

Des del dia del pinyaco, el 2 de juliol, a la Vila Olímpica, que no havia tornat a córrer. Ni un metre. Estic fent el meu descans actiu: no córrer entre setmana i el cap de setmana fer alguna cursa. Aquest cap de setmana la previsió és, però, fer 3 de curses. Ahir vaig fer la primera, al Circuit de Catalunya. 10km. Ja hi havia corregut 3 vegades anteriorment. Al 2001 i al 2004 eren 8km, i al 2010 ja en van ser 10, en la cursa per lluitar contra l'esclerosi múltiple. Fa 7 anys vaig fer-la en 42m i 11s, un excel·lent registre, tenint en compte com és de costerut el circuit. Hi ha baixades, sí, però sempre veig que a les baixades no es recupera tot el que es perd a les pujades.

La recta de meta. Es fa llarga, corrent...

Ahir em conformava a baixar dels 50 minuts. D'una banda per la falta d'entrenament, però també per la calor, la duresa del recorregut i perquè no em volia cremar de cara a la mitja de relleus d'avui a Mataró. Vaig sortir molt ràpid ja que el primer quilòmetre és en bona part en baixada i una mica de pla a la recta de meta. La llebre dels 40 minuts va escapar-se ràpidament. Cap opció de seguir-la ni ho pretenia. Poc després del km 1 em va passar la Núria Salvat. Incombustible, aquesta noia. Corre totes les curses que pot. Sabia que em guanyaria. Sempre la veia davant meu, però la distància es va fer massa gran com per intentar atrapar-la. Al final em va treure una mica més d'1 minut. Vaig completar la primera volta al circuit en 21m i 38s. Per tant, si doblava, hauria de tornar a passar en 43,16. Aleshores ja només faltarien uns 800 metres fins a la meta, en baixada almenys els primers 400-450 Vaig calcular almenys 4 minuts més. O sigui previsió de 47m 16s en meta. Baixar de 48m em semblava un bon registre. La segona volta però, la vaig fer més lenta que la primera. Vaig tornar a passar per la sortida en 44m 27s, 1 minut i 11 segons més lent que en la primera volta. Baixar de 48m estava complicat. Vaig mirar d'apretar una mica en la baixada. I la cosa va sortir prou be. Sense morir-me vaig aconseguir fer 47m 54s. Objectiu complert ! Sempre és molt agradable córrer al Circuit de Barcelona-Catalunya. Deu ser xocant pels acostumats a sentir el soroll dels motors, veure que ahir hi havia un silenci, comparativament tant magnífic. La meva felicitació a Zona VIP Events i al Jaume Grau en particular per l'organització. Em va semblar tot molt correcte. I van aconseguir crear un ambient magnífic pre i post cursa. Felicitats !!!

"Pinyaco"

  Alguna vegada he caigut en alguna cursa. Però que jo recordi sempre ha estat en curses de muntanya. Diumenge passat em vaig estrenar amb una caiguda en una cursa d'asfalt. Va ser a la Cursa de la Vila Olímpica. Anem a pams.

Abans de començar la cursa de la Vila Olímpica

  Com que ara estic de descans i només corro alguna cursa el cap de setmana, per allò de no perdre el "cuquet", vaig decidir prender-me-la amb molta calma. Objectiu: baixar dels 50 minuts. Em vaig enganxar a la llebre coresponent i vaig anar molt còmode, com preveia. Al veure que anava tant bé, vag decidir que els 2 últims quilòmetres els faria més alegres per tal de fer 49 minuts curts o fins i tot 48 llargs. Estava al meu abast ja que vam passar el km 8 una mica per sota dels 40 minuts (ritme 5m/km) Dit i fet. A partir del km 8 vaig accelerar sense problemes. Em vaig posar entre 4,35 i 4,40. Arribo al km 9 i encaro els últims 1.000 metres per mirar d'aconseguir l'objectiu. Consulto el meu crono per poder fer els càlculs de quin temps podria fer a meta.... I "pinyaco"....!!!

El genoll esquerra, malmès

Ensopego amb un dels separadors de goma del carril bici, i me'n vaig de lloros a terra. Em rasco els genolls, especialment l'esquerra, els colzes, la panxa... De seguida m'adono que estic be, que no ha passat res greu. M'aixeco. La llebre dels 50 minuts em passa. Començo a trotar una miqueta i de seguida m'adono que el braç esquerra el tinc ben adolorit. És la part del cos que ha "absorbit" majoritàriament la caiguda. Em fa mal. Estava per baixar dels 49 minuts i arribo a meta en 51m i 54s. Òbviament el crono ja no m'importa. Tan bon punt arribo a meta me'n vaig directe a la Creu Roja. Em curen les rascades i em miren el braç. No hi troben res d'especial. Amb prou feines puc fer gens de força amb ell. El cas és que avui, 5 dies després, encara estic adolorit del braç, especialment del canell. Si la cosa dura més dies, hauré de fer-m'ho mirar bé. Dimecres vaig al fisio, aviam què n'opina i decidirem.
  Divendres que ve, dia 14, tinc previst córrer la cursa del Circuit de Catalunya. Aviam.

La cursa del Foc passada per aigua

           Diumenge vaig córrer per tercera vegada la Cursa del Foc, a Olesa de Montserrat. Al 2016 va ploure una horeta abans de la cursa, recordo. Un gran xàfec. Aquest any va ploure just abans de començar i durant una bona part de la cursa. A la sortida vaig estar parlant amb en Vicenç Solé i amb la Núria Salvat. La Núria m'havia guanyat la setmana passada Bellavista. Els tres vam comentar a Olesa que era molt intel·ligent sortir amb tranquil·litat i prèmer l'accelerador a la segona part de la cursa. Tret de sortida i la Núria i jo sortim junts amb ella una mica per davant meu. Penso que poc a poc se'm anirà escapant, però en un petit descens, cap el km 1, veig que se'm queda endarrera. Veig a la Carme Ballesteros una mica més endavant i com que en la prèvia havia comentat que estava tocada i que no correria gaire, penso que igual la puc atrapar. El cas és que aquestes cabòries m'acceleren. Passo el Km 1 en 4,09 i el 2 en 4,24. A la Núria no la veig i no m'apropo a la Carme. Desisteixo d'intentar atrapar-la i em concentro en intentar que la Núria no m'atrapi a mi. A partir del km 3 m'alenteixo. Començo a obsessionar-me en què he sortit massa ràpid. També penso que la pluja fina, en comptes de refrescar-me, fa que hi hagi més humitat. Tot plegat m'amoïna. M'avancen corredors. Jo no n'avanço cap. Els objectius se m'escapen... De tant en tant miro endarrera a veure on és la Núria Salvat. Veig que la tinc força a prop. Faig els km més lents. Del 3 al 5 marco 4,39-4,45-4,50. La cosa es complica. Al km 5,5 penso en aturar-me. No tiro. Penso en la humitat.

Amb la Carme Ballesteros (d'esquena) comentant la cursa

Tot són pensament negatius. Just en aquell moment, un atleta del Domingo Catalán m'empeny per l'esquena com per ajudar-me a anar més ràpid. Es posa a tirar de mi. Sort d'ell. Deixo de pensar en aturar-me. Milloro una mica. Passo el km 6 en 4,43 i el 7 en 4,39. Tinc la Núria a una distància que dóno per bona per acabar davant d'ella. Em relaxo. Passo el 8 en 4,52 i el 9 en 4,57 !! Quan falten uns 700-800 metres per la meta, la Núria Salvat m'atrapa. És com una sorpresa. No m'ho esperava. M'imagino que a ella l'ha motivat veure que se m'acostava. Aleshores li dic: "He estat tota la cursa mantenin-te a ratlla" No sé si m'ha sentit. Però faig un esforç per accelerar. Ho logro, però la recta de meta, molt llarga, comença amb un lleuger pendent, que, indefectiblement, m'alenteix. A falta de 60-70m per a la meta em giro per última vegada per veure on està la Núria. I me la trobo esprintant a tope, decidida a superar-me !!! Sortosament per a mi tinc temps de reaccionar i evitar que em passi. Entro en 46m 35s just un segon abans que ella. Deu n'hi do, quin final !!! Cursa tàctica en definitiva.

Satisfet, al capdevall

  L'esforç final i aturar-me en sec fa que fins i tot el cap em balli. Aprop de marejar-me. Però no em passa res.

Ja he superat els 58.000 quilòmetres !

  Aquesta ha estat l'ultima setmana d'entrenaments. Ara em limitaré a fer una cursa els caps de setmana durant 3 o 4 setmanes. Es tracta de descansar una mica. Evidentment, en aquestes curses aniré a passejar-me completament. La pròxima cita, diumenge 2 de juliol, la Cursa de la Vila Olímpica de Barcelona.

Bellavista: canvi de circuit a millor

           Tercera participació consecutiva a la cursa de Bellavista. L'organitzador, en Ramon Berruezo, em va inscriure almenys 6 mesos abans. Per falta de previsió, no serà.. ;-)  És una cursa que m'agrada, encara que és força dura. Enguany ha arribat a l'edició número 31 i, com sol ser habitual, en un dia de forta calor i amb un sol de justícia. Fins l'any passat la cursa era d'anada i tornada, és a dir, que tornaves per on havies anat, un cop creuada l'autovia. Després d'un primer quilòmetre encara no per dins del barri de Bellavista, amb baixada i pla, comença la pujada primer en asfalt i després sobre terra. Recordava dels anys anteriors que fins que no arribaves al lloc de girar cúa hi havia pujades força notables. Enguany m'ha semblat que no hi havia tanta pujada. La primera part, pujant per l'asfalt, se m'ha fet feixuga. Tot i haver sortit a les 9 del matí, el sol picava de valent. I a la carretera estàvem desprotegits, sense ombra. Quan hem entrat a la part nova del recorregut, tot canvia radicalment. Tot molt ombrívol, amb baixades i bons trams de pla on es podia córrer força. La veritat és que he gaudit molt aquesta part. El bon amic Jaume Aragonès d'A 4 el Km, m'havia comentat que hi havia una trialera complicada. Ja sabeu, els que seguiu aquest blog, que els descensos en muntanya són una de les meves creus. La trialera d'avui era molt senzilla, fins i tot per a mi. Jaume, ets un exagerat..! ;-)))
           He pogut atrapar totes les noies que tenia a l'abast. Alguns d'elles m'havien avançat en la primera part. Tret de la Núria Salvat, dels Runners de Sant Adrià, que ha fet 49m 16s. A Sant Joan Despí, dissabte passat la vaig guanyar.(44,11 per 45,39) Avui ha corregut més que jo. Abans d'arribar a la meta i ha una doble rampa, ja a l'asfalt, que és dura. Però ja estava mentalitzat i sabia que, al ser curta, es tractava d'un esforç breu abans d'arribar a la llarga recta final del carrer Andalusia. Allà he esprintat a un corredor i un altre m'ha passat a mí com un llamp en els últims metres. Està molt bé acabar forts !
          En total he fet 49m i 37s. Pitjor que al 2016 (47,52) i millor que al 2015 (49,42). De moment encara em mantinc per sota dels 50m, que, tenint en compte els desnivells, em satisfà prou. L'única cosa que hauria de dir com a contra és que em fa molt l'efecte que la cursa no arriba als 10km. El GPS m'ha donat 9,87 Km. He pensat que per la part amb bosc, l'aparell podria haver perdut cobertura. Si efectivament és així o no, no ho puc confirmar. El què sí puc dir és que un 10.000 amb aquests desnivells, se'm fa difícil pensar que puc baixar dels 50 minuts. És per això que penso que igual sí que és curta la cursa. Li preguntaré al Ramon Berruezo.  

Video fet pel Jaume Aragonès. Un crack !!!

3 en 1

Millor marca de l'any a Sant Joan Despí ! (Foto: Runnersantboi)

   Aquesta ha estat una setmana diferent, si més no. He completat 3 curses en 7 dies. Dilluns 5 vaig córrer els 10Blaus, a Barcelona; dissabte 10 he fet els 10 Km de la Cursa Solidària de Sant Joan Despí; i diumenge 11, he corregut els 10km de la cursa Besòs-Maresme. La crònica dels 10Blaus estan a l'entrada anterior a aquesta.

Cara de patiment a la 2a volta a Sant Joan Despí (Foto: Runnersantboi)

   Dissabte vaig tornar a Sant Joan Despí. En la meva primera participació, al 2015, recordo haver patit força perquè el recorregut era més dur que no pas ara. Arribàvem a la Ciutat Esportiva del Barça i la envoltàvem. Hi hi havia un tram de pujadeta que costava. Ara això s'ha eliminat, el recorregut és absolutament pla i es pot córrer força. Només escalfant ja em vaig notar molt a gust. El primer quilòmetre el vaig passar en 4m 11s. Massa ràpid. Però, com dic, les sensacions eren bones. Fins el km 5 vaig anar molt regular (4,27-24-26-27). Total: 21m 58s. La llebre de 45m em va atrapar poc abans del km 6. Per sorpresa meva, perquè ell havia d'anar a 4,30. Per tant, hauria d'haver anat 35 segons darrera meu. Li vaig dir que anava ràpid. De fet, anava sol. Lògic. El Km 6 el vaig passar, amb la llebre a 4,27 i el 7 a 4,31. La llebre, aleshores es va frenar notablement a esperar que se li enganxés algú. I vaig tirar endavant. Veia que era un bon dia per intentar fer la millor marca de l'any. No feia excessiva calor per a mi, i estava corrent bé.  A Vilafranca del Penedès, al gener, havia fet 44,40 i a la Cursa DIR de la Guàrdia Urbana, el 28 de maig, 44,28. M'hi vaig posar a intentar-ho. Un últim km a 4,16 em va ajudar a aconseguir-ho: 44m i 11s. Magnífic !!  I 7è de la categoria sobre un total de 40 corredors de la meva franja d'edat.
  I diumenge a la Cursa Besòs-Maresme. L'any passat vaig fer allà MMA (44m 04s) Repetir-ho ho veia impossible. L'esforç del dia abans a Sant Joan Despí m'hauria de passar factura, pensava.

En ple esforç i saludant a la càmera a la cursa Besòs-Maresme 

  Es dóna la sortida i tinc la llebre de 45m uns 100 metres per davant meu. Aspiro, en principi, a fer 46m curts. Però vaig veient que la llebre no se m'allunya. I decideixo intentar enganxar-me al grup que porta. Hi enllaço poc abans del km 3. Immediatament observo que només som tres corredors: la llebre --Javier Bazurto--, una noia --Sònia Pérez-- i jo. Anant plegats, arribem al km 5 que passem en 23,07. Molts segons acumulats. El pas hauria d'haver estat 22,30 per acabar en 45m. Portem 37 segons de dèficit. Ja fa estona que veig que puc baixar dels 45m. Però en aquest punt de la cursa tinc dues opcions: conformar-me amb els 46m o intentar baixar dels 45m. Ens accelerem i fem 2km en 4,21. Però encara hi ha 19 segons de dèficit per mirar de baixar dels 45m. La llebre, el Javier Bazurto. em diu que ho recuperarem en l'últim km. Jo li dic que no em veig capaç de guanyar 19 segons en un sol km. I decideixo anar-me'n. Em sembla més assenyat mirar de baixar 6 segons cada km durant els 3 últims. El Km 8 el passo en 4,23. Ara són només 12 segons de dèficit. Hauria de fer els dos últims en 4m 24 per clavar els 45m. Em dic que puc intentar baixar dels 45m. Però el km 9 em mata. El passo en uns inesperats 4,35 que no em donen opció en l'últim km. Només aspiro aleshores a què el Javier Bazurto i la Sònia Pérez, no em superin. Ho logro i acabo en 45m i 08s, amb un últim km a 4,19. I quart de la categoria. Fregant podi, després d'un segon 5.000 en 22,01, 1 minut
 

Entrant a la recta de meta a la Besòs-Maresme amb la Sònia Pérez i el Javier Bazurto empaitant-me

i 6 segons més ràpid que el primer. Només m'han superat 3 noies perquè la Sònia Pérez ha acabat quarta.
   Molt satisfet perquè el cansament dels dia abans l'he sabut gestionar força bé. Tot just un minutet i 4s més que la marca de l'any passat. Però aquell dia havia plogut hores abans i el dia era fresquet, per l'època de l'any, cosa que sempre ajuda. I no havia fet cap cursa el dia anterior.
   M'agraden tant la cursa de Sant Joan Despí com la del Besòs-Maresme, perquè al ser tan planes, et permeten mantenir el ritme. Us les recomano encaridament.
  I perdoneu que m'ha sortit una entrada farcida de números i càlculs. Igual és una mica pesadeta. En tot cas, són les sensacions que vaig anar tenint a les dues curses. I es tracta d'explicar això, oi?
  Pròxima cita, diumenge 18 de juny, Cursa de Bellavista. L'any passat vaig quedar molt content !
    

Doblet per començar... i doblet per acabar !

Fent d'speaker a Martorell

L'entrada a meta als 10Blaus. Aquesta panxeta....!

Setmana curiosa aquesta perquè la he iniciat amb un doblet i l'acabaré --si no hi ha cap imprevist--amb un altre doblet. Tot va començar diumenge 4 en què vaig fer per quart any consecutiu d'speaker de la Cursa i Marxa Solidària de Martorell. Començo a parlar una mica abans de les 8 del matí, i acabo de fer-ho cap a les 12h. Són 4 hores molt intenses de feina i d'emocions. L'Esther Peiroten, l'organitzadora, és una màquina ! Ha estat capaç de crear una cursa on tothom surt encantat. Sempre. Des del guanyador fins a l'últim marxador, passant pel públic i per les Germanes Hospitalàries. La cursa és solidària perquè les inscripcions van, no una part, sinó íntegrament, a la Fundació Benito Meni, una ONG que te cura dels malalts mentals de països desafavorits. Tot un exemple, l'Esther. Lògicament, no vaig córrer la cursa. A la tarda vaig sortir a trotar 40 minutets, pensant en la cursa que sí faria dilluns 5 de juny, segona Pasqua, festiu a Barcelona. Eren Els 10Blaus, una cursa de 5 o 10km, a gust del consumidor, que es fa al barri de Gràcia de Barcelona i que encara no havia tingut ocasió de córrer-la. El primer km i el 6è, ja que es donen dues voltes al circuit, és especialment dur, ja que tot ell és pujada. Però és l'única dificultat. Un cop arribats al camp de l'Europa, el punt més alt, tot fa baixada, pràcticament, o és majoritàriament pla. Es pot recuperar bastant. He passat el primer 5.000 en 23m i 20 segons. Tenint en compte que he guanyat una mica de pes, i la pujada del principi, no m'ha semblat un mal temps de pas. En la segona volta, fins i tot he millorat. Motivant-me en atrapar les noies que tenia a l'abast, he aconseguit finalment fer la segona volta en 23m 04s. Tota la cursa, doncs, en 46m 24s. M'ha semblat que les meves prestacions, avui, no han estat malament del tot.

L'Esther Peiroten, entrevistada per televisió.

  Un doblet diferent, entre diumenge i dilluns.

  I la setmana acabarà amb un altra doblet, com deia. Dissabte al vespre, els 10km de Sant Joan Despí; i diumenge al matí, el 10Km Besòs-Maresme, on l'any passat vaig aconseguir un 44,04 que em va deixar força satisfet. És clar que aleshores el dia abans no havia corregut una cursa. Veurem com surt...  

Segona vegada que faig la cursa DIR Diagonal

És una cursa de les que paga la pena fer-la pel recorregut que té. Per un dia, millor dit, per unes hores, el corredors podem practicar el nostre esport pel bell mig de la Diagonal de Barcelona. La cursa surt del Palau Reial i acaba a la façana litoral. 10 km que, lògicament, són en lleuger descens, i per tant, les marques no s'han d'homologar. En qualsevol cas, és un autèntic luxe poder córrer per una dia per la Diagonal.

L'Helena, amb el 012.  No podia ser d'una altra manera !

 Igual que vam fer fa 4 anys, l'Arcadi i jo hem quedat a l'estació del metro de Selva de Mar per anar amb el subterrani fins la sortida. Hem quedat a dos quarts de 8, una hora abans del tret de sortida, i hem arribat tot just 5 minuts abans de l'inici. Fa 4 anys vaig acabar amb un registre de 41m i 15s. La meva idea avui era acostar-me als 43m. Al poc de donar la sortida el primer objectiu ha estat atrapar a les llebres de 45m, que han sortit una mica per davant meu. Quan m'he posat a 4,25 he vist que no les atrapava. Això vol dir que anaven un pèl més ràpid del què els tocava. Aleshores m'he posat a 4,15 i a l'alçada de la Plaça Francesc Macià --km 1,5, més o menys--, per fi les he atrapades. Les he tingut trepitjant-me els talons una bona estona. He hagut d'espabilar de veritat quan una de les llebres sí que m'ha atrapat. He tornat a accelerar i he pogut arribar a meta clarament per davant: 44m 28s. Millor marca de l'any --no homologable donat el descens que té la cursa-- i lluny del sub44 que pretenia. És el què hi ha. A l'acabar la cursa m'he trobat el Jordi Sanuy, company de la redacció d'esports de TV3, que té un blog de cinema fantàstic, per cert,  i l'Helena Garcia Melero, també companya a TV3.
  Diumenge que ve no faré cap cursa ja que estaré d'speaker a la cursa de Martorell (10Km) i segurament dilluns 5 de juny faré els 10km dels Blaus, a Barcelona. Veurem.

Una cursa amb pocs corredors

Abans de començar la cursa

Diumenge vaig córrer la 2a edició de la cursa solidària de La Mina, a Barcelona. Hi havia versions de 5 i de 10 quilòmetres. Em va donar la sensació a la sortida que érem pocs corredors. Una sensació que després es va confirmar absolutament. El recorregut era molt pla, passant diverses vegades pel riu Besòs i creuant-lo per dos ponts. Els ponts suposaven pràcticament les úniques rampes del recorregut. Per un error d'un control en un encreuament, la primera volta va ser més curta, uns 4.500 metres, aproximadament. L'organització va reaccionar molt ràpidament i, en la segona volta van allargar el circuit per tal de compensar l'errada de la primera volta. Em va semblar molt bé i els felicito perquè no ha de ser gens senzill canviar un circuit quan la cursa ja està en marxa. Degut a la baixa participació, ens vam trobar que a la segona volta, ja sense els corredors dels 5 quilòmetres, corríem gairebé sols. Vaig acabar amb 45m i 47s. Un registre que vaig donar per bo. Baixar dels 46m per a mi ara és un temps correcte. Em moc al voltants dels 45m en un 10.000.

La cursa ho té tot per a ser més concorreguda: pavelló al costat de la sortida/meta; vestuaris, dutxes, cronometratge, speaker animat, recorregut molt pla, com deia... Aleshores no s'entén perquè només 44 corredors van acabar el 5.000 i 39 més el 10.000. En total, 83 corredors. Una xifra baixíssima. Mai no havia estat en una cursa amb tant poca participació. Vaig acabar en el lloc 15. El guanyador va invertir 36m 28s en completar-la. Perquè tan pocs participants ? Per l'estigma que persegueix el barri de La Mina de conflictiu o insegur ? No ho sé, però em va saber greu, la veritat, perquè segur que la cursa es va organitzar amb tota l'estimació del món. L'any que ve, si puc, tornaré a córrer aquesta cursa. Aviam si serem més corredors.  

  Aquest diumenge 28 de maig, faré la Cursa DIR de la Guàrdia Urbana de Barcelona. La versió 10 km.  

Content a Vilanova i la Geltrú

Les llebres de 45m, just darrera meu (Foto: Gabriel Miquel)

Diumenge vaig córrer els 10 km de Vilanova i la Geltrú. Recorregut molt planer en un circut de 5km al qual es feien dues voltes. Erem poquets i vaig poder sortir força endavant.
Vaig sortir rapidet, fent els dos primers quilòmetres a 4,20 i 4,21. Les llebres de 45m (ritme 4,30) les tenia, lògicament, endarrera. Tres quilòmetres consecutius (del 3 al 5) a 4,32 van fer que les llebres em trepitgesin els talons. Cap el 7,5 i em van passar. No las vaig poder seguir. A aquelles alçades de la cursa, ja havia atrapat l'Emi Vaquero, l'incombustible atleta veterana de 65 anys, amb un munt de participacions i medalles en europeus i mundials a totes les distàncies, a la qual feia molt que no veia en cap cursa. Em va costar molt atrapar-la, però al final li vaig poder treure uns 30 segons a la meta. El meu objectiu era millorar el registre de la setmana anterior a Bombers. No era complicat donada la mediocritat de la marca d'aquell dia. Al final, a Vilanova vaig acabar en 45m i 16s, un registre que ja s'acosta a on estic ara, que és entre 44 i 45 minuts. La cursa ben organitzada; els quilòmetres marcats; el dia va acompanyar; caloreta, però soportable; poc o gens de vent. Cursa recomenable de totes totes.

Bona cursa, a Vilanova i la Geltrú

 No vull oblidar-me de dir que també va córrer aquest diumenge --no a Vilanova, sinó a Badalona--, la cursa del Dimoni (10km, també) el meu company de feina a esports de TV3, l'Agustí Alavés. L'Agustí és un gran expert en futbol internacional i a més l'explica de meravella. Seguiu-lo a l'Esport3. Us encantarà. Va debutar a Badalona després d'haver-se posat en forma de manera brillant. Benvingut, Agustí, al món dels bojos del córrer !

Un crack, l'Agustí Alavés

Aquest diumenge estrenaré cursa. Correré a La Mina. Mai no l'he feta. 10 km. Aviam com va.

He tornat a la cursa de Bombers

A Bombers (Foto: Gabriel Miquel)

  Feia 3 anys que no la corria. Una cursa, la de Bombers, que vaig córrer en la seva primera edició, al 1999. Després l'he disputada unes quantes vegades. Fins a 9, comptant aquesta última edició. Només començar ja vaig veure que no seria un dia en què faria un bon crono. Tot i haver buidat la bufeta diverses vegades abans de començar, el donar-se el tret de sortida, de seguida vaig notar que tenia líquid. I em neguitejava enormement. Abans del km. 1 vaig haver de fer una aturada tècnica per solucionar el problema. 40 segons ben bons perduts. Abans de l'aturada, la llebre de 45m ja m'havia superat. No vaig tenir temps de comprovar si l'hauria pogut seguir. El cas és que vaig passar el km 5 en 24,37, un temps molt discret. La idea que havia tingut d'intentar atrapar a llebre de 45m (4,30/km) estava ja descartada des de feia estona. Objectiu, doncs, baixar dels 47m. Havia de córrer força en la segona part per aconseguir-ho. Ho vaig intentar però no era capaç d'anar ràpid, ni tan sol en els trams amb tendència a baixar.  4,39-34-47... Lluny dels 4,30 que hauria estat òptim. Al final vaig acabar en 47m i 39s. Marca molt discreta, de fet, la pitjor de totes les meves participacions a Bombers. És el què hi ha. Després, a treballar, i a la tarda vaig locutar el resum de la cursa per l'Esport3. El reportatge el podeu visionar AQUÍ.


    Diumenge que ve, els 10km de Vilanova i la Geltrú. Aviam si ho faig una miqueta millor en quant a registre. A fe que ho intentaré ! Els de TV3 donem tot el nostre suport a aquesta cursa !

Imma Casares

Àlex Castells

Xavier Valls

Jordi Sanuy

El "Menda"

Una mica Tortuga

A poc de la sortida (Foto: Carles Cat)

 Feia molts anys que tenia ganes de córrer la cursa de Fons de Les Tortugues de La Garriga, que es fa cada 1 de maig. Per una raó o altra, mai no hi havia pogut anar. Finalment al 2017 va arribar l'oportunitat per a fer-la. Després d'estar una setmana sense córrer ni un metre ja que he estat transmetent el Barcelona Open Banc Sabadell (el "Godó" ) i m'era impossible córrer, la reaparició va ser a La Garriga. Cursa de 14 quilòmetres, si bé el meu GPS em va indicar 14,32. Gran ambient en una matinal atlètica amb curses per a totes les edats. Amb l'Arcadi vam sortir molt endarrerits i vam fer els primers 7 quilòmetres petant la xerrada. Als dos ens anava bé anar molt suau; ell perquè diumenge dia 7 corre la marató de Ginebra i jo perquè portava molts dies sense córrer. Al voltant del km 7,5, una rampota molt empinada i força llarga ens va acabar separant. L'Arcadi arrossega molèsties a tendó d'Aquil·les i no va voler forçar. Jo em vaig trobar molt bé i vaig anar fent. Encara quedaven algunes pujades abans de tornar a La Garriga. Al final vaig entrar en 1h 21m i 36s, un registre moooolt modest, però que em va permetre gaudir dels paisatges i d'un recorregut molt amè i variat. Està clar que els curses es gaudeixen de veritat quan vas a un ritme molt tranquil. I va ser el cas. L'Arcadi va entrar a meta 3 minuts després.

Bona foto, Carles Cat !

  Després em vaig quedar a acompanyar l'Arcadi mentre firmava llibres del seu "La Volta al món en 80 maratons". En va vendre i firmar un bon grapat !

L'Arcadi en plena feina d'autor !

Molta gent em diu que m'animi a escriure un llibre...

Aquest diumenge tornaré a fer una cursa multitudinària: la Cursa de Bombers. 10 Km per Barcelona.

Canovelles i Medijocs, procuro fer-les cada any

La sortida a Canovelles amb el Carles i l'Arcadi. Els Carles ens va esperar

 De fet la majoria de curses que faig les vaig repetint any rera any. És una bona manera de calibrar com vas.... fa anys, millorant i ja fa anys també, empitjorant... Llei de vida. El dilluns de Pasqua és el dia de la Cursa de Fons de Canovelles. 15 quilòmetres, 60% per terra i 40% per asfalt. Al 2005 vaig fer-la en 1h i 2 minuts. Enguany en 1h i 16 minuts. Fins aquí, normal, però el cert és que fa un any la vaig fer en 1h i 9 minuts. Una pèrdua de 7 minuts en 1 any em sembla excessiu. Espero millorar ostensiblement al 2018. Veurem...

Ben somrient a Canovelles

 

El cert és que abans de començar vam fer una tirada de 6 Km l'Arcadi, el Carles Boix i jo, per completar una mitja, ja que l'Arcadi té una marató a la vista i volia fer més quilòmetres. Per segona vegada a la meva vida vaig arribar tard a una sortida. Vam apurar massa i quan vam arribar a l'arc de sortida ja no es veia ni l'últim corredor. Poc a poc vam anar recuperant metres i no vam acabar últims. La cursa, com sempre, amb pujades dures i rectes eternes al polígon. Però és una cursa que, com dic, procuro fer sempre.

A Medijocs

Pujadeta a Medijocs

  I el 22 d'abril vaig córrer la Medijocs, una cursa on participa bàsicament personal sanitari i que tenen a be comptar-m'hi entre els convidats que no som d'aquest col·lectiu. Es corre a Sant Cugat del Vallés. Són 8,3 quilòmetres i consisteix, bàsicament, en anar del Parc de la Pollancreda a Can Borrell i tornar. Crec recordar haver-la fet anys enrera en 34-35 minuts. Enguany, 39m i 19s. Encara tinc un marge --petitet, això sí-- per ser encara sub40. Veurem al 2018 com anirà.

Trobo que em queda molt bé la roba del Mingu!

  El dia 30 d'abril no faré cap cursa, per motius laborals. Reapareixeré al dia següent, 1 de maig, en una cursa que no he fet mai. La de Les Tortuges de La Garriga.   

 

 

 

Una bona cursa solidària

Arribant a meta

Ja fa 4 anys que es fa i hi he estat en les tres últimes edicions. La Cursa per la Justícia Social de Terrassa. Cada any recullen tones d'aliments. Cada corredor ha de portar 5 kg de menjar per ajudar els més desfavorits. I a fe que la gent cumpleix. 5 tones recullides enguany haven-t'hi 1.000 participants. O sigui que tothom va portar els 5 kg demanats. Pel què fa a la meva cursa, després d'haver corregut la cursa de 5 Km en 21,54 (2015) i 23,13 (2016), no em plantejava cap marca en especial. M'ho va preguntar un corredor poc després de prendre la sortida. "Amb fer 22 minuts ja m'estaria bé", li vaig dir. La Maite Martín volia anar al meu ritme, però va sortir com un coet i de seguida em va treure 15 segons de diferència. En principi corro més ràpid que ella. Vaig pensar, o ella ha millorat molt o jo estic pitjor. Potser ni una cosa ni l'altra. Poc a  poc m'hi vaig anar acostant. A ella i a l'Olga Diana Herrera, companya seva de club. Vaig poder passar la Maite cap a la meitat de cursa. L'Olga va ser més complicat. Cap el km 3,5, aproximadament, la vaig poder superar. Tot plegat va fer que anés a un bon ritme i al final vaig acabar en 22m i 37s, millorant la marca de l'any passat clarament. Per estar satisfet...!

Just quan superava la Maite

  Vaig acabar el 57 de la general, de 350 arribats, i em van superar 6 noies.
  Les pròximes setmanes, poques curses faré. El 9 d'abril, cap, per incompatibilitat horària amb la feina. El 16 d'bril, cap, per ser diumenge de Pàsqua. El 17 d'abril, dilluns de Pàsqua, sí faré la tradicional Cursa de 15km de Canovelles. El dia de Sant Jordi --23 d'abril-- i el diumenge següent, 30 d'abril, cap cursa, també per incompatibilitat laboral. En principi tornaré a competir el 7 de maig, no sé encara on. Suggerències ?

Darrera meu, l'Olga

5.000 i 10.000 post marató

Diuen els entesos que després de fer una marató convé descansar. Bé. Els que estem pirats per això del córrer diria que no ho cumplim gaire. És cert que a mesura que passen els anys, les recuperacions són més lentes. Explico el meu pla de recuperació després de la marató de Barcelona:

Sortida de la Transplant Run, amb l'Arcadi i el Vicenç (Foto: R. Franco)

Dilluns, 13 març: 500 metres (7 minuts) estava baldat !!
Dimarts, 14 març:  2,69 km (20m) trotant mooolt suau...
Dimecres, 15 març: DESCANS
Dijous, 16 març: Partit de tenis, (2 horetes...!!)  
Divendres, 17 març: DESCANS
Dissabte, 18 març: 6,56 km (40m)
Diumenge, 19 març TRANSPLANT RUN 5 Km

Segur que qualsevol fisio, recuperador, etcétera, es posaria les mans al cap. Especialment pel partit de tenis de dijous. De bojos. En Jordi Torras de Resport, em va dir al respecte que "els fondistes haurieu de tenir prohibit córrer d'una altra manera que no fos en línia recta". El cert és que jugo a tenis un o dos cops l'any, com a molt. No em vaig poder escapar de jugar aquell dijous. I ho vaig notar. I a més vaig perdre, 7 a 6 i 6 a 4... Vaig tenir unes agulletes als glutis que no me'ls podia ni palpar... Dissabte ja estava una mica millor, però com veieu, incapaç d'anar un pelet rapidet. I em vaig presentar a córrer la Transplant Run, diumenge, just 7 dies després de la marató. Em vaig trobar bé físicament, amb una certa por que la lesió al bíceps femoral es reproduís. Sortosament no va passar, però el què si que va passar és que no tirava ni p'atrás. Vaig sortir amb l'Arcadi i el Vicenç Solé. Vaig pensar que no m'atraparien. No només em van atrapar a poc de la sortida, sinó que tots dos em van deixar endarrera amb una facilitat esfereïdora. Em costava un munt anar per sota de 5m/km. I com que el recorregut té algunes pujades, el meu ritme se'm feia extremadament lent. Vist ara amb una certa perspectiva està clar que a 7 dies d'haver fet una marató i havent fet una recuperació  sui generis,  poques prestacions es podien esperar de la meva cursa. Finalment vaig acabar amb uns tristos 24m 31s. El Vicenç també havia fet la marató de Barcelona 7 dies abans, i em va treure crec que 2 minuts, gairebé. I té un quants anys més que jo. És d'una altra pasta, en Vicenç...., si bé no devia jugar a tenis dues hores com jo, he, he... En definitiva, l'important era donar suport a la causa, que be s'ho valia.

 La segona setmana post marató ha anat així:

Dilluns, 20 març: 6,76 km (44min.)
Dimarts, 21 març: 9,16 km (1h)
Dimecres; 22 març: DESCANS i Fisio (amb el gran Jim Serrano)
Dijous, 23 març: 10,15 km (1h)
Divendres, 24 març: DESCANS
Dissabte, 25 març: DESCANS
Diumenge, 26 març: Cursa 10 Km MAGIC Badalona Running

Potser una recuperació una mica més endreçadeta. A diferència de l'any passat, no ha plogut abans de la cursa de Badalona. He sortit molt endarrerit, Per darrera de la llebre dels 60 minuts. Ràpidament l'he superat i també a la dels 55m. Aleshores he vist per davant, lògicament, la llebre dels 50 minuts. L'he atrapada poc després del km 4, que hauria d'haver passat --la llebre-- en 20 minuts. Segons els meus càlculs l'ha passat en uns 19 minuts. Li he dit que anava massa ràpid. M'ha dit que convenia fer un calaix de segons per les pujades que venien després. Be, és una manera de veure-ho. Jo crec que la llebre ha de mirar de marcar el ritme exacte en pla, anar més lent a les pujades i tractar de recuperar-lo a les baixades. Això de fer calaix de temps en el pla --com era el cas-- em sembla que és un desgast que crema els que confien en la llebre per aconseguir el seu objectiu. En fi. Són maneres de veure-ho..

A poc de la meta a la Magic Badalona Running, al costat del pavelló de la Penya (Foto: Runkm)

He passat el Km 5 en 23m i 40s. Això volia dir que si doblava faria 47m 20s. Immediatament l'objectiu s'ha convertit en baixar dels 46m i mirar d'acostar-me als 45m, ja que la meva millor marca del 2017 és 44,40. He apretat el què he pogut. La pujada des del creuament de la via per sota fins a dalt de tot del Parc de Can Solei i Ca l'Arnús, entre els km 5 i 6, l'he gestionada tant bé com he pogut. Era una pujada llarga i sostinguda. Al final m'he plantat a la meta en 46 min i 23s. Això vol dir que he fet els segons 5km en 22m 43s, 57s més ràpids que el primer 5.000. Suficient per estar satisfet.

Amb voluntaris a Badalona (Foto: Manel Fernández)

He completat les dues setmanes post marató amb dues curses més al sarró. La setmana que ve, el 2 d'abril, us espero a tots a la Cursa de la Justícia Social a Terrassa. Són 5 Km, només. I és una cursa molt especial. No hi falteu !!

Marató de Barcelona: la més lenta, però la més celebrada

A 300 metres de la meta, cridant a la família (Foto: Biel Bonastre)

Amb l'edició d'enguany, he corregut la Marató de Barcelona 15 vegades. I aquesta última edició és en la que he aconseguit el pitjor registre: 3h 52m 1s. Però puc assegurar que és una de les vegades que m'he sentit més satisfet de creuar la línia de meta. Intentaré explicar-ho. D'entrada cal dir que acabar una marató sempre és una satisfacció immensa. Totes les que he intentat les he acabades menys una, la de Priorat, l'any passat, per un imponderable.

Sense l'ajut de Resport no hauria pogut fer la Marató. Simply The best ! (Foto: Resport)

El cas és que em presentava a la marató de Barcelona amb força dubtes de si l'aconseguiria acabar o no. Una lesió al bíceps femoral de la cama dreta va tenir la culpa. El dia després de la mitja de Granollers, 6 de febrer, començo a notar una molèstia anormal a la cama dreta. No li dono més importància i el 9 de febrer faig una tirada llarga de 25km pensant ja en la marató de Barcelona. La molèstia continua. Finalment vaig a Resport Clínic i el Dr. Ferran Abat em diu que tinc un petit trencament. Jo, com que sóc fondista i, com a tal, estic acostumat a córrer amb dolors, ni m'havia enterat. Durant 5 dies em tracten intensament. Fem EPI, gimnàs, indiba, fisioteràpia, estiraments... Em pregunten quan tinc la pròxima cursa. "La Maratest, el 19 de febrer. Són 30 km" En Jordi Torras, fisio, no em diu res, però noto que no gosa dir-me que no la faci. Ràpidament apunto: "En faré 21, només". En Jordi em diu immediatament: "Millor". Surto a la Maratest i recaic en la lesió, tot i fer només 15 quilòmetres. Queden 3 setmanes per a la marató de Barcelona. Decideixo que si no corro ni un metre fins el 12 de març, m'és igual. Em vull recuperar bé del trencament d'11 mil·límetres que tinc. Haig d'arribar sigui com sigui a la marató perquè és la meva número 50 i es corre el dia del meu 56è aniversari. A Resport posen tots els mitjans per ajudar-me a aconseguir l'objectiu. Em curen del tot. Són uns cracks !!! I arriba el gran dia. El organitzadors de la Marató em van concedir el dorsal número 50. Em feia il·lusió dur-lo per celebrar la meva cinquantena marató. A Barcelona he fet la meva primera marató, la 5, la 25, la 30 i ara la 50. Quan vaig fer la 25, al 2010, també em van concedir el dorsal, aleshores el 25, lògicament.

Corrent amb en Xavi Sanz (Foto: Blanca de la Sotilla)

Que bé se'ns veu ! Era al començament (Foto: Pako Pota)

   Havia acordat amb en Xavi Sanz, experimentat corredor, fer la marató plegats, ja que ell volia provar el mètode Galloway, que jo ja havia aplicat a Tortosa i a Tarragona amb resultats satisfactoris. Anem a ritme tranquil fent les caminades d'1 minut cada 2 Km. A l'arribar al km 16, l'Enric López Vilalta, que m'esperava allà, em fa una entrevista en directe per a la transmissió que està fent TV3 de la marató, en la qual explico el mètode Galloway. Això fa que caminem gairebé 3 minuts en comptes d'un. Ho compensem fent la següent caminada al km 19 en comptes del 18. En fem una al 21 i l´última al 23. A partir d'aquí, tot corrent fins el final. Haviem passat la mitja marató en 1h 55m 04s, per la qual cosa vaig pensar que com a que a la segona mitja només fariem una caminada --la ja esmentada del km 23-- per poc que les coses anessin bé, l'objectiu d'acabar per sota de les 4 hores estava perfectament a l'abast. Però els dubtes sempre hi eren. De la lesió al bíceps femoral, ni rastre. Resport, com deia, havia fet una feina magnífica ! El dubte era si amb el poc entrenament que havia fet al final patiria més del compte. Només haver fet Galloway fins el 23, quan el mètode aconsella fins el 28... tot de dubtes que s'acumulen al cap. El ritme es va alentir, com és normal, però al final vam poder acabar per sota de les 4 hores i amb un marge de 8 minuts. Per estar satisfet. Sabia que, per la lesió i el poc entrenament, com a màxim, podia aspirar a això, baixar de les 4 hores. Aconseguir-ho va ser una gran satisfacció !! La segona mitja va ser més lenta que la primera: 1h 56m 57s. Normalment aplicant Galloway ha de sortir més ràpida la segona mitja. Ateses les circumstàncies, però, ja està prou bé. L'ajut del Xavi Sanz va ser crucial. Va quedar trinxat perquè no està acostumat a patejar quasi 4 hores l'asfalt... ;-))

Entrevistat pel Quique a la transmissió de la Marató per TV3, per explicar el mètode Galloway

Patint al Paral·lel,  Km 41. I en Xavi Sanz tant fresc (Foto: David Patán)

  Per acabar la festa, al meva família, dona, dos fills i la parella del gran, van venir a celebrar la meva 50a marató i els meus 56 anys. Vam fer un bon dinar al Xop d'Or, a l'avinguda del Paral·lel. Si voleu fer un bon àpat i a bon preu, és el lloc on heu d'anar, ja us ho dic, també ! Emocionant. Una gran festa, tot plegat !

Amb en Xavi Sanz i en David Escudé, comissionat d'Esports de l'ajuntament de Barcelona (Foto: Arcadi Alibés)

Amb en Quique López Vilalta i l'Arcadi, que també va fer la transmissió per TV3. Això és un trident !!

Al Xop d'Or van tenir un detall amb un pastisset pel meu aniversari (Foto: Biel Bonastre)

En José Manuel Cancio va completar la seva marató número 100 !! Chapeau!!

Que els dos fills i la dona em vinguin a veure un dia important per a mi, és... Buahh!!!