5.000 i 10.000 post marató

Diuen els entesos que després de fer una marató convé descansar. Bé. Els que estem pirats per això del córrer diria que no ho cumplim gaire. És cert que a mesura que passen els anys, les recuperacions són més lentes. Explico el meu pla de recuperació després de la marató de Barcelona:

Sortida de la Transplant Run, amb l'Arcadi i el Vicenç (Foto: R. Franco)

Dilluns, 13 març: 500 metres (7 minuts) estava baldat !!
Dimarts, 14 març:  2,69 km (20m) trotant mooolt suau...
Dimecres, 15 març: DESCANS
Dijous, 16 març: Partit de tenis, (2 horetes...!!)  
Divendres, 17 març: DESCANS
Dissabte, 18 març: 6,56 km (40m)
Diumenge, 19 març TRANSPLANT RUN 5 Km

Segur que qualsevol fisio, recuperador, etcétera, es posaria les mans al cap. Especialment pel partit de tenis de dijous. De bojos. En Jordi Torras de Resport, em va dir al respecte que "els fondistes haurieu de tenir prohibit córrer d'una altra manera que no fos en línia recta". El cert és que jugo a tenis un o dos cops l'any, com a molt. No em vaig poder escapar de jugar aquell dijous. I ho vaig notar. I a més vaig perdre, 7 a 6 i 6 a 4... Vaig tenir unes agulletes als glutis que no me'ls podia ni palpar... Dissabte ja estava una mica millor, però com veieu, incapaç d'anar un pelet rapidet. I em vaig presentar a córrer la Transplant Run, diumenge, just 7 dies després de la marató. Em vaig trobar bé físicament, amb una certa por que la lesió al bíceps femoral es reproduís. Sortosament no va passar, però el què si que va passar és que no tirava ni p'atrás. Vaig sortir amb l'Arcadi i el Vicenç Solé. Vaig pensar que no m'atraparien. No només em van atrapar a poc de la sortida, sinó que tots dos em van deixar endarrera amb una facilitat esfereïdora. Em costava un munt anar per sota de 5m/km. I com que el recorregut té algunes pujades, el meu ritme se'm feia extremadament lent. Vist ara amb una certa perspectiva està clar que a 7 dies d'haver fet una marató i havent fet una recuperació  sui generis,  poques prestacions es podien esperar de la meva cursa. Finalment vaig acabar amb uns tristos 24m 31s. El Vicenç també havia fet la marató de Barcelona 7 dies abans, i em va treure crec que 2 minuts, gairebé. I té un quants anys més que jo. És d'una altra pasta, en Vicenç...., si bé no devia jugar a tenis dues hores com jo, he, he... En definitiva, l'important era donar suport a la causa, que be s'ho valia.

 La segona setmana post marató ha anat així:

Dilluns, 20 març: 6,76 km (44min.)
Dimarts, 21 març: 9,16 km (1h)
Dimecres; 22 març: DESCANS i Fisio (amb el gran Jim Serrano)
Dijous, 23 març: 10,15 km (1h)
Divendres, 24 març: DESCANS
Dissabte, 25 març: DESCANS
Diumenge, 26 març: Cursa 10 Km MAGIC Badalona Running

Potser una recuperació una mica més endreçadeta. A diferència de l'any passat, no ha plogut abans de la cursa de Badalona. He sortit molt endarrerit, Per darrera de la llebre dels 60 minuts. Ràpidament l'he superat i també a la dels 55m. Aleshores he vist per davant, lògicament, la llebre dels 50 minuts. L'he atrapada poc després del km 4, que hauria d'haver passat --la llebre-- en 20 minuts. Segons els meus càlculs l'ha passat en uns 19 minuts. Li he dit que anava massa ràpid. M'ha dit que convenia fer un calaix de segons per les pujades que venien després. Be, és una manera de veure-ho. Jo crec que la llebre ha de mirar de marcar el ritme exacte en pla, anar més lent a les pujades i tractar de recuperar-lo a les baixades. Això de fer calaix de temps en el pla --com era el cas-- em sembla que és un desgast que crema els que confien en la llebre per aconseguir el seu objectiu. En fi. Són maneres de veure-ho..

A poc de la meta a la Magic Badalona Running, al costat del pavelló de la Penya (Foto: Runkm)

He passat el Km 5 en 23m i 40s. Això volia dir que si doblava faria 47m 20s. Immediatament l'objectiu s'ha convertit en baixar dels 46m i mirar d'acostar-me als 45m, ja que la meva millor marca del 2017 és 44,40. He apretat el què he pogut. La pujada des del creuament de la via per sota fins a dalt de tot del Parc de Can Solei i Ca l'Arnús, entre els km 5 i 6, l'he gestionada tant bé com he pogut. Era una pujada llarga i sostinguda. Al final m'he plantat a la meta en 46 min i 23s. Això vol dir que he fet els segons 5km en 22m 43s, 57s més ràpids que el primer 5.000. Suficient per estar satisfet.

Amb voluntaris a Badalona (Foto: Manel Fernández)

He completat les dues setmanes post marató amb dues curses més al sarró. La setmana que ve, el 2 d'abril, us espero a tots a la Cursa de la Justícia Social a Terrassa. Són 5 Km, només. I és una cursa molt especial. No hi falteu !!