Vielha, una altra cursa nocturna

En ple esforç

He estat al cap de setmana a Vielha per còrrer dissabte la 1era cursa nocturna de la Vall d'Aran, 10 quilòmetres pels carrers de Vielha, bàsicament, amb sortida a les 9 de la nit. Un encert, aquesta cursa, perquè la data fa que la capital aranesa estigui ben plena d'estiuejants. El centre estava ben ple d'aficionats, seguidors, amics, familiars dels corredors, i el cert és que feia goig còrrer-hi. Uns 400 participants. Sortida molt ràpida, en baixada, amb una certa perillositat. Per sort no va passar res, però si la cursa augmenta de participants, potser caldrà buscar una altra ubicació per a la sortida, almenys. Per evitar possibles caigudes. La cursa és força trencacames, però ja és normal. A la Vall d'Aran, què menys...! Bàsicament hi havia 5 pujades que es convertien en 10, al ser un circuit de 5 Km al qual se li feien dues voltes. En la primera pujada --llarga i no massa empinada-- ja vaig superar a totes les noies, excepte a la primera. La veia, però massa lluny. A mesura que avançava la cursa veia que potser podria intentar atrapar-la, però el cert és que a les baixades se m'escapava una mica. Al pas pel Km 5 vaig veure que difícilment baixaria dels 45 minuts. Em va estranyar, perquè em veia en un bon ritme, inferior als 44 minuts... El cas és que a la segona volta, al tornar a passar per la primera pujada llarga i constant vaig aconseguir posar-me a només tres segons de la Raquel, que així és deia la meva rival. Vaig pensar que la feina ja estava feta. Error ! A la segona pujada es va tornar a distanciar. La tornava a tenir a 7-8 segons per davant. Però estàvem al km 5,5-6 i encara hi havia temps per a tornar a intentar-ho. Ho vaig aconseguir ben poc després, en una zona amb un corriolet, just després del pas pel pàrquing gran que hi ha al costat del riu Garona. A partir d'aquell moment es tractava de no deixar que m'atrapés, i, per tant, augmentar el ritme per distanciar-la. Objectiu complert. vaig arribar a la meta en 45m i 5s i la Raquel va entrar uns segons darrera meu. El meu temps, dolent, però quan vaig veure que el forerunner em marcava 10,4 Km, com a altres corredors, ho vaig entendre. Per tant un promig de 4,20 el Km, no està malament, pensant en el nombre de pujades que hi havia. El triomf final va ser pel Jaume Leiva, que va fer 34m.

La Dra Puentes és de la Vall d'Aran. Amb el seu home i el seu nebot

Una volteta per Montagarri

   La cursa, perfectament organitzada, només es pot dir que va ser un èxit complet. No només per la gent que va reunir, sinó també per l'ambient que s'hi va crear. Una felicitació pel Xavi i el Marc, els dos membres de l'equip de l'organització amb els quals vaig estar en contacte. Em van tractar de meravella i ens ho vam passar genial !.
   Com que sembla que estan de moda les curses nocturnes, dissabte que ve, 10 d'agost,  faré la 3a edició de la Iris Nocturna de Figueres, de 8m Km i solidària contra el càncer de mama. Si esteu per la zona, no us la perdeu !!

Ara sí !! Les 500 curses al sarró !!!

Una xifra que fa patxoca !

Ja les tinc ! Totes i cada una de les 500 curses completades !!! Un dia d'aquests faré un exercici de memòria: intentaré recordar almenys una cosa de cada una d'elles. Evidentment, no valdrà consultar les cròniques que vaig fent des de fa prop de 5 anys en aquest blog.

Amb la Dra. Yolanda Puentes, al meu costat, i els seus amics

Un cop acabada la cursa

Tal com ja havia avançat, la cinquena centena de curses l'he feta a La Floresta. Cada any tenen el detall de convidar-me... i de fer-me un entrepà vegetarià, tot i que aquest any no ha pogut ser perquè s'han descuidat. Una de les senyores que fa els entrepans ha vingut a disculpar-se així que m'ha vist. Mare de Déu ! Quanta amabilitat ! Ja els vaig dir fa uns anys que no calia. En qualsevol cas, és una anècdota més de com tracten al corredor popular: amb tot l'afecte del món. I s'agraeix moltíssim. Aquest any arribaven a l'edició número 30. Des del 1983 organitzant-la any rera any. Té un gran mèrit. Des d'aquí les meves felicitacions més sinceres. Amb motiu de l'aniversari, la cursa ha recuperat el seu recorregut tradicional de 5 Km, absolutament trencacames. A mi, però, m'agrada. Era la meva sisena participació i ha anat força bé. He acabat en 21m i 29s (7è de la meva categoria i 54è de la general, amb poc més de 200 corredors) si bé en el Forerunner m'ha marcat 4,61 metres. Els organitzadors m'han assegurat que feia 4,8. És possible. He consultat els temps d'anys anteriors i el cert és que sóc molt regular. Sempre he corregut entre els 21,25 i  els 21,55. Per tant, estic satisfet. He pogut superar  fins a la segona dona. La primera ha fet 19,59, inabastable per a mi. He corregut de menys a més, com és habitual, i per tant he acabat molt satisfet. Una bona cursa per completar la meva 500 !!


 

500 curses són un grapadet, oi ?

Tal com us vaig avançar, diumenge faré, a La Floresta, la meva cursa número 500. Estarà bé perquè és el 30è aniversari d'aquesta cursa vallenca. Crec, paral·lelament, que és un bon moment per mirar enrera i observar algunes coses al respecte d'aquestes 499 curses que he completat fins ara.
Per exemple, que vaig fer la primera el 21 de setembre del 1997. Va ser una cursa de la Mercè. Eren 9 Km i vaig trigar 52 minuts i 27 segons !! Recordo que tenia molta por de no poder acabar-la i vaig anar molt lent. De fet, corria des de feia escassament un mes.
   La meva cursa número 100 va ser una fita molt important en la meva vida de corredor. Va coincidir amb els 100 quilòmetres de Terrassa en pista. Va ser el 20 d'octubre del 2001. Tenia 40 anys i provava per primera vegada la ultradistància. I vaig aconseguir tots els objectius: Acabar-la, fer-la tota corrent i en menys de 10 hores (9h 36m 59s) A un ritme més ràpid que al meu debut a la Mercè del 97 !! (5,52 per 5,46) Espectacular per a mi. Una dada que he descobert ara a l'escriure aquest post.
  La cursa número 200 va arribar al 2005. I va ser a l'Ametlla de la Merola, la cursa de setembre del poble del meu company de feina i amic Arcadi Alibés. Enguany, per cert, hi faré la meva 10a participació i em donaran un quadre commemoratiu de record. Em fa especial il·lusió.
  La cursa número 300 la vaig fer a Lloret de Mar. Va ser el 28 de desembre del 2008. Era la Sansi, que aleshores es feia a Lloret, organitzada per l'atleta Josep Lluís Blanco i el seu equip.
  La cursa número 400 va ser una altra clàssica del calendari català: la cursa Delta Prat de 10 Km. Va ser el 29 de maig del 2011.
   He observat que a mesura que faig curses, cada vegada en faig més en menys temps. No és que millori les marques, evidentment. Ho detallo:

  De la cursa 1 a la 100 vaig trigar 4 anys i 1 mes
  De la 101 a la 200:                     3 anys i 11 mesos
  De la 201 a la 300:                     3 anys i 3 mesos        
  De la 301 a la 400:                     2 anys i 5 mesos
  De la 401 a la 500:                     2 anys i 2 mesos

  De les 499 curses fetes fins ara veig que la que he fet més cops és la Marató de Barcelona. Com a maratonià que em considero, es un orgull que la prova que he fet més vegades sigui la marató de la meva ciutat. També els 10 Km de Sant Antoni, de l'amic Josep Maria Conesa l'he completat 13 vegades. És un honor per a mi perquè també és una de les grans clàssiques de l'atletisme popular català.
El detall de les curses que he fet més cops és el següent:

13 cops  Marató de Barcelona, 10 Km Sant Antoni      
10           Mercè, Mitja de Sitges
9            Ametlla Merola, Mitja de Gavà, Mitja de Barcelona
8            Sant Muç (Rubí), Mitja de Montornès, 10Km Vila Olímpica
7            Jean Bouin, 10Km Matadepera, 10 Km C.N. Sabadell, Bombers

No voldria acabar aquesta entrada sense tenir un record per a dues persones. Un per en Tito Vilanova. No el conec personalment, però al ser periodista esportiu és com si fos de casa. O millor dit, com si fos un company de feina. Ara li toca lluitar més que mai. I l'altre sí que és per un company de feina de veritat. L'Àlex Verdú, un càmera dels de tota la vida. Sempre somrient. El recordaré sempre així: somrient. Ens ha deixat sobtadament.

Fins sempre, Àlex

#animstito (Foto Mundo Deportivo)

   

                           

499 curses completades !!

S.Guim de Freixenet, un poble molt acullidor

Cuiden molt la mainada. Ben fet. Són el futur

Sóc de vacances atlètiques. Els primers 15 dies de juliol he fet un descans actiu en el que no he entrenat ni un dia i m'he limitat a fer algunes curses el cap de setmana, com aquest, en que n'he fet 3. Ahir al matí vaig fer les 2 Milles de Festa Major de Mira-sol. La crònica està aquí. A la tarda vaig fer cap a Sant Guim de Freixenet,  a la comarca de la  Segarra, on s'hi feia una prova de 5 milles. Gran ambient de cursa com les d'abans. Tot el poble ajudant en una gran festa atlètica, centrada en el jovent. La cursa dels adults érem escassament uns  70 o 80 corredors. I el més curiós és que no teniem pitralls. Ens van demanar que a l'arribar a la meta diguéssim el nostre nom i el temps que havíem fet. Cap problema, un bon sistema de cronometratge: fiable i a cost zero. La cursa té baixada fins ben bé el Km 4,5. o sigui una mica més de la meitat. Vaig baixar-los per sota de 4m/Km, per a la meva sorpresa, perquè al migdia, agafant un sac de pedres a casa, vaig notar una punxada a les lumbars que em van fer rondar pel cap la idea de renunciar a la cursa. Un cop es va escalfar la zona afectada, tot va anar raonablement bé. Vaig estar des del començament de la cursa fins el Km 6,5 amb el Robert, un atleta de Badalona, crec que em va dir, que anava al mateix ritme que jo. Vam passar a totes les noies que teniem davant. La que anava primera l'acompanyava un noi que li devia fer de llebre. No ens en podíem desfer-nos. Sempre estaven a escassos metres darrera nostre. En les rampes del Km 7, el Robert va perdre una mica de pistonada, però no així la noia. La sentia esbufegar darrera meu, ben a prop. Vaig pensar que una bona tàctica per guanyar-la seria primer posar-li ben car que m'atrapés i després seguir-la i esprintar-la perquè hauria fet un gran desgast. En la recta de meta, llarga, finalment em va atrapar. Com suposava, estava cansada per l'esforç que havia fet per atrapar-me a la pujada. Em vaig esperar a arribar al Km 8, a 45 metres de meta. Allà vaig canviar el ritme i vaig poder entrar còmodament a meta abans que ella. En total, 35m i 57s. Pensar que a les 5 Milles de Cerdanyola tinc un registre de 30m... Els anys no passen endebades. Ens van donar com a obsequi uns quants iogurts de la zona. Molts bons !!

Els iogurts que fan a Sant Guim són boníssims !

 I avui he corregut una clàssica de Barcelona que encara no tenia al meu palmarès: els 5 Km del Poble Sec, el barri on va nèixer en Joan Manuel Serrat. Uns 450 corredors hem pres la sortida. De seguida he vist que no faria un bon registre. M'he notat lent. Però cap problema. Com ahir, un cop les lumbars s'han escalfat, m'he trobat molt millor. He fet la segona volta un minut més ràpid que la primera i he acabat en 22m i 26s. Un temps discret. És el que hi ha. Ha estat la meva cursa número 499. La 500 la faré, en principi, a La Floresta, el 28 de juliol. Celebren els 30 anys de cursa i jo la 500, doncs.

Avui al Poble Sec, amb la doctora Yolanda Puentes i el Rafa Estrella

2 Milles de Mirasol. Tant aprop de casa i no les havia fet mai

Al fons està la meta de les 2 Milles de Mira-sol

Avui he corregut les 2 Milles de la Festa Major de Mira-sol, a Sant Cugat del Vallès. Em vaig assabentar aquesta setmana que existien i vaig pensar que m'anirien molt bé pel meu descans actiu del mes de juliol. Dit i fet. La cursa és una mica més de 2 Milles; m'han sortit 3,4 Km en el Forerunner. Cursa molt familiar, escassament érem un centenar de corredors, si és que arribàvem. Sortida ràpida, en baixada. Rectes llargues. He vist que anava entre els 25-30 primers. Una atleta anava força endavant. L'he vist massa lluny, impossible d'atrapar. Alguna pujada llarga, tipus "fals pla" es fa complicada, però com que la cursa s'acaba ràpid (3,4 Km, de fet, una mica més llarga que les dues milles anunciades) tampoc és tant. He estat "barallant-me" amb un atleta molt jove; de fet era un nen de no més d'11-12 anys, que anava davant meu. L'he atrapat, però s'ha recuperat i m'ha tornat a passar. Fins i tot s'ha aturat un parell de cops, però quan veia que arribava a la seva alçada, tornava a còrrer i em tornava a passar. Al final creia que l'havia deixat darrera, però no. A falta de 250-300 metres per a l'arribada m'ha tornat a passar, i encara que he intentat seguir el seu ritme, m'ha estat impossible. He acabat en 14m  41s, un ritme de 4,19 m/Km a 13,89 Km/h.

  Aquesta tarda tinc previst anar a córrer les 5 Milles Sant Guim de Freixenet i demà, el 5 Km del Poble Sec, a Barcelona.

   Com sempre, ho explicaré aquí.

Descans actiu: capítol 1

  Aquesta ha estat la primera setmana de descans actiu. O sigui, des de diumenge passat no he corregut ni un metre fins avui, que he corregut a Terrassa els 5 Km del Critèrium del Jim Serrano. La cursa era a dos quarts de 6 de la tarda, amb una calor important. Abans de començar m'he acabat 750ml de beguda isotònica. No ho havia fet mai, abans d'una cursa, però estava mort de set. Si el cos m'ho demanava, he pensat que no em podria fer mal.   

Abans de començar la cursa

  El recorregut eren dues voltes de 2,5 Km, amb pujada per una banda i per tant baixada per l'altre costat. Sortida a l'Avinguda de Francesc Macià, pujada per la carretera de Matadepera, Avinguda Béjar, baixada per l'Avinguda del Vallès per tornar a agafar Francesc Macià. He sortit força endavant. De seguida he agafat a les dues dones que tenia davant meu. Nivell femení, doncs, no massa alt. M'han passat uns quants corredors, menys dels que m'imaginava i he anat tirant com bonament podia. La calor era molt notable. Al pas per línia de meta, primera volta, he marcat 10m 19s. Si era capaç de doblar hauria fet 20,38, que hauria estat un gran temps. M'he quedat en terreny de ningú, sense objectius, sense atletes per davant per intentar atrapar. Vull dir que els tenia massa lluny. Al darrera tenia atletes també llunyans. Al girar per la carretera de Matadepera per segon cop --la part més dura del circuit-- he vist que hi havia un parell de corredors que els costava pujar. Estaven lluny, però m'he dit que podia intentar atrapar-los. Poquet a poquet els he anat remuntant metres. Els he agafat a l'Avinguda Béjar.

Un cop acabada...Uffff!

 M'he tornat a quedar sol. Aleshores he començat a sentir com un atleta venia per darrera. L'he sentit perquè respirava sorollosament, cosa que denotava l'esforç que estava fent, he entès, per atrapar-me. He pensat de seguir al meu ritme i si m'atrapava, seguir-lo fins els últims metres de la prova i intentar batre'l a l'esprint. Quan hem fet l'últim gir, no m'havia atrapat. Quedaven uns 250-300 metres per la meta i he canviat de plans: he mirat d'accelerar una mica per dificultar-li les coses. I ha estat suficient. He entrat abans que ell, sense necessitat d'esprintar, cosa que he agraït, en 21m i 12s. La segona volta l'he fet sensiblement més lenta, en 10m i 52s, que no pas la primera. Tenint en compte la calor i el descans de tota la setmana, ja m'ha semblat correcte.

  El cap de setmana que vé faré les 2 Milles de la Festa Major de Mirasol i diumenge, els 5 Km del Poble Sec, a Barcelona.  Igual que aquesta setmana, no correré ni un metre fins dissabte. Estic de descans !

5 curses en un cap de setmana: rècord !!

A la pista de Granollers

 La "festa" va començar divendres 28 al vespre. En Jaume Aragonès m'havia "enredat" per participar en el Critèrium 1.000 metres en pista de Granollers. Mentre anava cap allà tenia clar que l'objectiu seria no quedar últim. Després vaig baixar el llistó: no quedar massa allunyat del penúltim. Ja tenia pensat fins i tot com encarar aquesta crònica si finalment quedava l'últim. Bé. A l'hora de la veritat, érem 13 participants en la prova, que es fa per invitació. Vaig veure que un dels atletes era un nen de màxim 11-12 anys, em va semblar. Tret de sortida. Els atletes més ràpids s'escapen però veig que em mantinc a cua del grupet de 4 o 5 atletes del club A 4 el Km. No sé quants atletes tinc davant, però me  n'adono que al darrera meu no n'hi ha d'haver gaires. Al pas pel primer 200, ja veig que no podré seguir els atletes de A 4 el Km i aleshores veig que el nen estava davant meu. Va acompanyat del seu entrenador, m'imagino, que intenta animar-lo i marcar-li el ritme. Passo al nen i em poso a l'alçada del seu entrenador. Em dic que jo sí que el puc seguir, però redueix el seu ritme per esperar el jove atleta i aleshores decideixo seguir endavant. Penso: almenys tinc dos corredors darrera i ja no seré l'últim ! Amb tot això ja estic gairebé a la meitat de cursa. Els últims 500 metres veig que és molt difícil que atrapi a l'atleta que tinc al davant. Ho intento, però en tot cas només aconsegueixo acostar-me uns pocs metres, crec. Entro en meta en 3 minuts, 32 segons i 5 dècimes. La meva millor marca en 1.000 en pista és un 3,26 fet en un entrenament de 3 sèries d'1Km  fa 14 anys. En la classificació final comprovo que no he estat l'onzè, sinó el desè perquè encara hi havia un altra atleta més endarrerit. El seu temps 3,37. 5 segons darrera meu, tan sols. Satisfet de tot plegat perquè pensava que amb prou feines baixaria de 3,40.

Després de les escales (Foto: Wai-Shan)

Amb l'Eva Fontecha i l'olímpic Andreu Ballbé

Dissabte al matí, segona prova del repòquer. És el cros de la Diversitat: 6 Km per Montjuic. Penso que m'ho passaré bé sense cap objectiu especial de marca. Sortim. Tal com havia imaginat, el recorregut té pujades i baixades gairebé constantment. Al pas pel Km 2 miro el crono: 6m i pocs segons. No puc evitar un somriure. Ja m'agradaria anar a aquest ritme...!!! Està clar que no estan ben mesurats. La cursa discorre amb tranquil·litat. Cap el Km 4,5 baixem pel costat de l'entrada del Poble Espanyol. Com que la meta estava situada amunt de les escales de la Font Màgica dedueixo que haurem de remuntar en la part final pel carrer Lleida o el de la Guàrdia Urbana. I em mentalitzo pel què m'imagino que serà l'última ascensió. I si hi ha última ascensió, però resulta que no és per cap camí , ni corriol ni carrer. És directament escales amunt !!! Des de la Font Màgica !! Duríssim !! Començo l'ascens pujant els graons de 2 en 2, però ràpidament decideixo fer amb una cama 2 graons i 1 amb l'altra. Finalment, en arribar a dalt, sense esma, sort que ja entrem en meta. En total, 21m 30s. Dels 6 Km, res de res. El meu Fore em marca 4,91Km. Ja em quadra més. Cap problema. Fa calor i després de les escales s'agreix acabar. Resulta que els meus companys del Domingo Catalán Fondistes Club, Benito Ojeda i  Andrés Acuña, que van guanyar la cursa, per aquest ordre, es van equivocar i van acabar tirant pel dret al no trobar la indicació exacte per on havien d'anar. 

  Cap problema. Una anècdota més...   

A la platja (Foto: Ferran Cardona)

Dissabte a la tarda, cap a Premià a fer la tercera prova del repòquer. Els 10 Km de la cursa d'estiu. Com l'any anterior, calor, bon ambient, bona gent. Se surt del pavelló esportiu i es baixa fins a la platja per remuntar després fins a la sortida. Surto una mica endarrerit i tinc problemes en els primers 500 metres per a fer-me una mica d'espai. Sempre penso que això és bo per evitar sortir massa ràpid, tendència que crec que molts corredors tenim. Amb tot, aconsegueixo uns parcials força bons. 4,04-3,59-4,01 en els tres primers quilòmetres. La part de la platja és maca amb els banyistes amb cara de sorpresos. Els últims tres quilòmetres saps que et tocarà pujar, inevitablement. El cert, però, és que la cursa està molt ben compensada i mai no hi ha cap pujada eterna. De seguida es gira per algun carrer paral·lel al mar, diguem-ne, que permet recuperar-te una mica. Aquestes curses amb finals amb tendència a pujar m'agraden perquè en els últims quilòmetres, quan la gent ja va més justeta, crec que és quan rendeixo més. En l'últim quilòmetre i mig mantinc un interessant duel amb un corredor. Com que l'any passat ja vaig fer la cursa, sabia el què em quedava. Els últims 350 metres abans de la recta de meta són en pujada. I allí decideixo fer el meu atac final per intentar deixar-lo enrera. No és un "hatxassu", perquè tampoc hauria pogut, però sí que és un increment de ritme constant. Al veure que no m'aguanta m'animo més i encara accelero una miqueta. Al final marco 43m 21s. 

A Premià vaig coincidir amb el Kike i el seu cunyat

Més lent que al 2012, que vaig fer 42,55. Comento la jugada amb el meu rival i resulta que és el Marc Esteban, jugador de futbol del Club Esportiu Europa, que està de vacances. Té 24 anys. Li dic que si es dediqués a còrrer, seria molt més ràpid que jo, evidentment. Quan es retiri del futbol, si fa atletisme, serà un crack !! 

A laVila Olimpica (Foto: Rosa Catalán)

   Arriba el diumenge amb dues proves per davant. A les 9 del matí, sortida dels 10 Km de la Vila Olímpica. La nit anterior vaig veure per la tele el Concert per la Llibertat fins el final. Total que vaig anar a dormir a les 3 de la matinada i em vaig llevar a les 6 per anar a la cursa. Un recorregut molt pla, ja conegut per a mi d'altres edicions d'aquesta clàssica que ara organitza La Sansi amb Josep Lluis Blanco al capdevant. Surto molt endavant i un pèl ràpid, especialment el segon Km, que passo en 3,53. Però sóc conscient que l'esforç de Premià i l'haver dormit poc no em permetrà fer un bon temps. Veig que em passen alguns corredors que habitualment queden darrera meu. No em preocupa gens ni mica. Mirant el crono calculo que amb una mica de sort igual puc millorar el registre del dia anterior a Premià. És el que hauria de ser, al ser una cursa completament plana, però cal comptar amb el cansament acumulat. Finalment no ho aconsegueixo. Acabo en 43m 58s que, donades les circumstàncies, dono per bons. 

Amb el mític arquer de B-92, Antonio Rebollo i Siscu Larruy

Rebollo va donar la sortida tirant una fletxa. Espectacular

   Encabat me'n vaig directe cap el cotxe perquè en 90 minuts es dona la sortida de l'última prova del repòker: la Milla de Rubí. Em canvio de pantaló i samarreta i cap a l'autopista falta gent. Arribo a Rubí i encara em queden 30 minuts per escalfar el millor possible. No estic per escalfar gaire, la veritat,  perquè fa calor i estic una mica baldadet, tot sigui dit. Som una cinquantena de corredors per a fer la Milla. Correm homes i dones plegats. La milla de Rubí és dura perquè són tres voltes i mitja a un circuit que puja i baixa constantment. Però me la conec perquè és la tercera vegada que la faig. A la sortida un magrebí s'escapa ràpidament de tothom. Ja es veu que és molt superior. Jo quedo en terreny de ningú, buscant un objectiu. El trobo ràpidament. Tinc tres fèmines davant meu. La que va tercera perd gas a l'acabar la primera volta i acabo atrapant-la. Aleshores veig que la que va primera serà inabastable i em concentro en atacar a la que va segona. Li vaig retallant metres i al final la supero. Arribo a meta en 5m i 59s. La millor marca en tres participacions en aquesta prova. Havia fet 6,01 fa 3 anys. La noia que acaba segona em diu que igual és curta, cosa que el meu Forerunner em confirma: almenys li faltaven 150m. Vaja...! Aleshores recordo que un dels girs tenia la tanca posada massa aviat. Calculo que aquells són els metres que faltaven. Si hagués estat a lloc, hauria fet sobre els 6,20. L'any passat vaig fer 6,27. Era massa una millora tan notable i a més, amb 4 curses a les cames ! Però en qualsevol cas, crec que hauria fet millor registre que l'any passat. Per tant, molt satisfet.

La prova del repòquer !!

      Ara m'arriba el descans anual. Al juliol no corro, tret d'un parell o tres de curses. Serà un descans actiu, diria. No entrenaré en tota la setmana i, en tot cas, una carrereta el cap de setmana.

Moltes gràcies per haver llegit fins aquí !!.

  

                                           

Última hora: Repòker completat !!!

Només un apunt per dir-vos que finalment he completat el meu modest repte de 5 curses en un cap de setmana. Demà faré les cròniques corresponents. En concret he fet:

  Divendres 28: 1.000m en pista (Granollers)                                3m 32s
  Dissabte 29:   Cross per la Diversitat  4,91Km (BCN)             21m 30s
  Dissabte 29:   10 Km Premià                                                   43m 21s
  Diumenge 30: 10Km Vila Olímpica (BCN)                              43m 58s
  Diumenge 30:  Milla de Rubí                                                     5m 59s


  Estic de vacances atlètiques
  Salut a tothom !

Cap de setmana tranquil, per preparar el repòker !!

Ahir divendres vaig córrer la Desigual Night Race de Barcelona. 5 Milles nocturnes que, per la distància i la foscor, em van recordar les mítiques 5 milles de Cerdanyola. Però les similituds s'acaben aquí. A Cerdanyola la cursa és molt trencacames. La d'ahir, al recórrer la façana litoral de Barcelona --des de l'Hotel Vela fins la Marbella, i tornar-- era completament plana. Prop de 4.500 corredors vam prendre la sortida. Gairebé la meitat, dones !! Vaig sortir molt endavant i això em va permetre córrer a bon ritme des del començament. Vaig donar tot el que vaig poder, però em vaig quedar en uns discrets 34m 14s. El millor, la classificació. El 156 de 4.353 arribats. No està malament. Em van superar 13 dones. A Cerdanyola vaig fer, al 2001, 30m 44s. I al 2008, 33,46. Per això dic que la marca d'ahir és discreta. Discretíssima, per no dir molt fluixa. Els anys no perdonen, però la cursa va estar molt bé. A partir del Km 4, és a dir, quan ja tornàvem cap a la meta, em va passar una atleta --crec que es diu Joanne Wee-- que portava un ritme molt constant que em va semblar molt bo per a seguir-la. Però no li vaig poder aguantar. Poc a poc se'm va anar escapant. Diria que ella anava a escassos segons per sobre de 4m/km. Al final ella va fer 33,58 o sigui que em va treure 16 segons a l'arribada.

La zona de sortida i meta

   Cap de setmana tranquil, aquest, perquè dissabte i diumenge no faré cap cursa. Però acabaré el mes amb un repte notable: 5 curses !!! Repòker !! El pla és el següent:

     Divendres 28: 1.000 metres en pista, a Granollers. Dissabte 29: 6 Km Cross per la diversitat a Montjuic, al matí, i 10 Km de Premià, a la tarda. I diumenge 30 de juny: 10 Km de la Vila Olímpica, al matí, i Milla de Festa Major de Rubí a migdia. Uff...!!! Vaja final de mes, oi ? Ja us ho explicaré. Com sempre.

El Marc estava somrient. Normal !!

 No voldria estar-me de dir-vos, també, que dijous vaig tenir l'honor de presentar un gran llibre d'un bon amic, el Marc Cornet. Va ser becari d'esports a TV3 ja fa uns quants anyets. Ha escrit un gran llibre "Corrent cap a Bikila", una novel·la que no deixarà ningú indiferent. Us la recomano encaridament. L'ha publicat Deu i Onze edicions

Còrrer a Port Aventura sempre és una magnífica experiència

Avui he corregut els 10 Km de la Fundació Port Aventura, al famós parc temàtic de Salou. I també he fet d'speaker. Fins el punt que he deixat el micro quan ha sortit l'últim corredor. Per tant he sortit... l'últim ! I tal com preveia, l'experiència m'ha agradat donat que he estat passant corredors ben bé fins el km 8. Era la segona vegada que es feia la cursa. La primera edició no va ser fa un any sinó al novembre passat, coincidint amb la festa de Halloween, unes dates molt importants per a Port Aventura. Però aleshores, al novembre, fa més fred i a més vam tenir la mala sort que aquell dia va ploure. Amb tot, l'èxit de la prova va portar la Fundació Port Aventura a tirar endavant la segona edició en una data més favorable meteorològicament parlant. I s'ha fet avui.

Amb en Jaume Leiva, vencedor dels 10 Km de Port Aventura

  Com deia, he sortit al final de tot, però l'he gaudida molt, la cursa. Molts pujades i baixades, amb possibilitat, doncs, de recuperar-te de l'esforç. Al portar el micro fins l'últim instant,  no he escalfat ni un metre, però m'he trobat perfectament des del primer moment. Per cert, les meves molèsties a l'isquio de la cama dreta sembla que han desaparegut del tot. He corregut en 46m i 3s. No és un temps per llançar coets, però estic més que satisfet. He acabat el 7è de la meva categoria de majors de 50 anys en la que han participat 45 corredors, i el 170 de la general de 684 acabats. No em queixo gens.

  La cursa d'avui era solidària amb la Fundació Estela de Tarragona que ajuda els discapacitats psíquics.

L'atracció de còrrer

      S'han corregut 4 curses de nens de 0 a 12 anys. En la cursa dels més petits hi ha hagut uns moments de nervis d'una mare que no trobava el seu petit. Tot ha quedat, finalment, en una anècdota ja que l'equip de Running Solutions, amb el Juanan Fernández al capdevant, ha pogut resoldre. El problema havia sorgit perquè molts pares no han fet cas dels avisos de l'organització de no còrrer amb els menuts. Això ha provocat un embús a l'arribada i el petitó s'ha extraviat durant uns minuts.

Vaig fer d'speaker abans i després de la cursa

  A destacar també que el Jaume Leiva, campió d'Espanya de Mitja Marató al 2012 i 3r classificat al 2013, ha estat el vencedor de la cursa dels 10 Km. El Jaume té un do especial pels nens. A més de fer la seva cursa, ha corregut amb els petits 3 de les 4 curses que disputaven. Un crack, el Jaume. No és habitual que un atleta d'élite faci el que ell ha fet avui amb els petits.

  En resum, una gran jornada atlètica, sens dubte per a grans i menuts.

 I dissabte que vé, tornem-hi. Faré la 1a edició de la Cursa Nocturna del Port de Barcelona. Comença a les 23,45h !! Però allí estaré. Us hi espero ! Ah, i per d'aquí a dues setmanes tinc un repte que ja us explicaré. Estigueu atents al bloc, al tweeter i al facebook.

Un diumenge al pàdel

Amb les campiones

Aquest cap de setmana no he fet cap cursa. No estic lesionat. Avui diumenge he treballat i he retransmès les dues finals dels XV Internacionals de pàdel de Catalunya, al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el gran Xavi Casadesús, l'home que més sap de pàdel de Catalunya i Espanya, no tinc cap dubte. Ha estat un plaer fer-ho amb ell. N'aprenc moltíssim. Era la segona vegada que coincidíem transmetent pàdel. La primera vegada va ser fa una mica més d'un any, amb motiu del campionat del món per parelles, que també es va fer a Barcelona.

  En la categoria femenina s'han imposat les germanes bessones de Saragossa, Maria José i Maria Pilar Sánchez Alayeto que han superat en 2 sets (6-2, 7-5) a les argentines Catalina Tenorio i Valeria Pavón. Les bessones aragoneses han fet un torneig sensacional al derrotar les millors parelles mundials, incloen-t'hi les números 1, en el seu camí cap el títol a Barcelona. 

Amb el gran Xavi Casadesús

  En la categoria masculina, victòria de l'argentí Fernando Belasteguín i l'espanyol d'origen argentí Juan Martín Díaz -els números 1 del món des de fa 12 anys-- que han derrotat en 4 sets l'espanyol també d'origen argentí, Juan José "Juani" Mieres i el brasiler Pablo Lima per 6-1, 6-4, 4-6 i 6-3. Mieres i Lima són la segona parella del rànquing mundial. El partit s'ha hagut d'interrompre per la pluja durant una hora. Just quan ha acabat el tercer set, Juan Martín Díaz, segons sembla, ha insultat greument Juani Mieres i hi ha hagut una picabaralla que ha estat molt a prop d'acabar molt malament. Ha calgut la intervenció de la seguretat del torneig per evitar mals majors. Al final tot s'ha calmat però la tensió s'ha mantingut fins el final del partit. Un cop acabat, Juan Martín Díaz no parava de demanar disculpes a tothom, --especialment a Juani Mieres-- perquè ell és un home que mai no té cap problema amb ningú. Avui, incomprensiblement, se li ha anat l'olla i estava molt decebut amb el què ha fet. Diria que ni tan sols haver guanyat el torneig li haurà tret el mal gust de boca.

  Ha estat un final agredolç per un magnífic torneig de pàdel.

 

Això dels doblets ja és com una rutina, gairebé

Fer més d'una cursa en un sol cap de setmana ja comença a ser habitual en mi. Dissabte vaig còrrer els 10 Km Nocturns d'Igualada, que enguany feia la segona edició. L'any passat ja la vaig fer i tenia ganes de repetir. Han canviat el recorregut i crec que s'ha sortit guanyant. La sortida és més àmplia i l'arribada més lluïda. L'any passat tant una cosa com l'altra quedaven com més amagades. L'única nota negativa és que la cursa va començar pràcticament amb 20 minuts de retard. Crec que va ser degut a què abans s'hi feia una cursa de 5 Km que tenia la seva sortida tan sols 30 minuts abans de la de 10 Km. Una cursa es devia muntar sobre l'altra i ens va tocar esperar. Això a l'hivern hauria estat molt més problemàtic perquè hauriem agafat fred. 

Lluitant perquè no m'atrapessin a poc de la meta a Igualada

  El primer Km i mig és completament en baixada, però no ho vaig aprofitar gaire ja que vaig sortir endarrerit i el passeig no podia absorbir l'allau de corredors en primera instància,. Els dos primers quilòmetres els vaig passar en 4,19 i 4,16, respectivament. Força lents. Com que era de nit, no veia els parcials. Millor. M'hauria desanimat. El tercer ja el vaig fer en 4,02 i el quart i el 5è en 4,23 i 4,25. Total 21,34 el pas per la meitat de la prova. Feia ja una bona estona que m'havia posat com a objectiu atrapar a una noia que tenia a uns 100 metres per davant meu. Poc abans d'arribar al 5 vaig sentir que li deien: "Vas tercera !". Just al passar el Km 6 (el meu parcial, 4,25) la vaig atrapar. Poc després diviso una altra noia que, lògicament, era la segona. A per ella. Amb una certa facilitat veig que l'atrapo. No està malament que només em guanyi una noia, em dic. Passo el Km 7 una mica més ràpid (4,20). Em noto força bé. Com que la cursa són dues voltes al mateix circuit, a la segona volta sé on atacar. Observo que diversos corredors que en la primera volta se m'escapaven, ara els vaig atrapant i superant. Això m'anima. Per acabar de donar-me ales, veig que la primera classificada la tinc a tir !! Falta una miqueta més d'un quilòmetre per a la meta però em dic que si m'hi esforço ho podré aconseguir. I,efectivament, acaba caient. El Km 8 l'havia passat en 4,00 i el 9 en 4,22, més ràpid que en la primera volta. Estava fent una cursa clarament en progressió. Ens els últims 500 metres vaig amb un grupet de 3 o 4 corredors i com que estic exultant faig un canvi de ritme a falta de 400 metres i a per a la meva satisfacció veig que cap d'ells m'aguanta el ritme. Olé !! Marco 3,27 en l'últim Km. Devia ser curt perquè és exageradament ràpid per a mí, tot i que hi havia baixada. Entro en 42m i 4s. Molt satisfet perquè la segona volta l'he fet 1m i 4s més ràpid que la primera (21,34 i 20,30). És la millor marca de la temporada després dels 10 Km de Vilafranca del 27 de gener... per un segon !! La setmana passada vaig fer 41,15 a la cursa DIR Guàrdia Urbana per la Diagonal de Barcelona, però no la puc comptar, perquè era en baixada.

Gran ambient a la Cursa AFNE

  En definitiva, una cursa molt recomanable. Gran ambient amb la ciutat al carrer ja que fan una jornada de comerços oberts a la nit, amb la cursa atlètica que s'afegeix a la festa. Només a solucionar el tema de l'espera a la sortida, i.... potser canviar-li el nom a la cursa. Es diu Igualada Urban Running Night Show. Perquè en anglès i no en català ?  Estic molt d'acord amb en Miquel Pucurull al respecte d'aquest tema. El Jaume Aragonès també n'ha parlat, d'això.

Amb la Yolanda Puentes i l'Estrella Ribó, al mig, la guanyadora femenina

I avui he fet la cursa AFNE, la cursa solidària amb Etiòpia. Era per Collserola, amb una part del recorregut per la carretera de les Aigües, amb sortida i arribada a la plaça Mireia de Sant Just Desvern. Bona part del recorregut de 5,6 Km era el mateix que ja havia fet el 20 d'abril al cros de Can Caralleu, amb algunes pujades que déu n'hi do. Me n'he sortit força bé. He acabat el 25 de la general amb un temps de 27m i 36s. Totes les noies han entrat darrera meu. A la vencedora li he tret  un minut. Potser alguns pensareu que estic com obsessionat amb les dones a les curses. No és això. Simplement són rivals i em motiva superar-les. No us ho prengueu com un tic masclista ni res per l'estil. Em barallo amb elles perquè corro a uns ritmes similars als seus. Per cert, quan jo corria els 10 mils en 38 o 39 minuts sempre tenia 4 o 5 noies davant meu com a mínim.Ahir vaig fer 42m a Igualada i les vaig guanyar a totes. Està clar que el nivell ha baixat considerablement, però ha augmentat la participació, que de fet és del què es tracta perquè, en definitiva, estem parlant d'atletisme popular.

Segon "Hat Trick" al meu palmarès

       Els que sou seguidors habituals del blog ja sabeu que relativament sovint faig "doblets" (dues curses en un cap de setmana). Però "triplets", no pas tants. Avui he completat el segon. El primer el vaig fer l'any passat en l'últim cap de setmana de juny. Aleshores van ser 2 deumils i 1 milla. Ara ho he endurit una mica: 3 deumils.

A l'alçada del Km 9 dels 10 Km de Granollers

  Els primers 10 Km del repte van ser els de Granollers. Una bona cursa que segueix el riu cap avall i després remuntes el que has baixat i una mica més, per l'altra banda. Sabia que no podia prémer l'accelerador al màxim perquè em quedaven les dues curses de diumenge al matí. Havia de ser prudent. Aprofitant la lleugera baixada vaig agafar un ritme que fos còmode per a mi. Entre 4,20 i 4,30. Em vaig enganxar a un grup de dos nois i una noia que just anaven a aquesta velocitat. La primera part de la cursa va ser molt agradable, certament. Cap el Km 4,5 es creuava el riu per un pont i començàvem a enfilar el riu en direcció contrària. Just al creuar el pont em vaig adonar que les meves llebres improvisades es quedaven darrera meu. Vaig pensar que ja havien fet la seva funció per a mi, és a dir, que jo pogués arribar bé a mitja cursa, i vaig deixar-los. Remuntar el riu no em va suposar un esforç especial. La prova està en què el primer 5.000 el vaig fer en 22m 12s i el segon 5.000 en tan sols un segon més (22,13) Total que vaig completar la cursa, amb un petit esprint i tot, en 44m 30s i amb molt bones sensacions.

He entrat amb la guanyadora femenina a la cursa de la Diagonal

   Per a fer el segon 10.000 del repte calia matinar. A tres quarts de 6 estava esmorzant perquè la cursa DIR Guàrdia Urbana per la Diagonal de Barcelona començava a dos quarts de 9. Cursa nova i atractiva perquè ens permetia recórrer la Diagonal des del Palau Reial fins el Fòrum. Per un dia, o per unes hores, millor dit, el carrer més llarg de la ciutat estava reservat als corredors ! Feia molt goig veure la munió de corredors que envaïen l'asfalt en els minuts previs a la sortida de la cursa. Una imatge única. L'Arcadi Alibés i jo hem quedat a les 7 del matí al metro de Selva de Mar per anar amb el suburbà fins a Palau Reial. Com era previsible, hem coincidit amb molts corredors que han tingut la mateixa pensada: deixar el cotxe a la meta i anar en metro a la sortida. Amb tant d'espai la sortida ha estat magnífica. Hi havia lloc per a tothom !  La cursa, estava clar, seria molt ràpida pel lleuger descens que té. Segons l'Arcadi, un 0,6%. Però quasi m'espanto quan he vist el pas del primer quilòmetre. 3,43!!! Si ara amb prou feines m'acosto a 4,10 de mitjana en un 10.000 !!! Mentre estic en aquestes cabòries, veig que un altre company d'esports de TV3, l'Enric López Vilalta, estava uns metres per davant meu. Em poso a la seva alçada i crec que tenia el mateix sentiment que jo: "He fet 3,43", em diu. "Massa ràpid !" afegeix. Poc a poc el deixo i passo el Km 2 en 4,14. Però torno a accelerar-me. El Km 3 el  passo en 4,02 i el 4 en 4,08. Penso, "ja petaré". Però de moment, no peto ! Al contrari ! Passo el Km 5 en 4,00 i el 6 en 3,58!! Estic anant per sota de 4 !!! Està clar que el descens era més pronunciat del que semblava, sinó, no m'ho explico. Però allà s'ha acabat la festa. En els últims 4 Km he perdut el que havia aconseguit. Lògic. He marcat, en els últims 4 quilòmetres, 4,12 - 4,15 - 4,20 i 4,18. Total 41m 15s. Millor marca dels últims 3 anys ! Tenia del gener 42,05 fets a Vilafranca del Penedès. Feia més d'un any que no baixava del 42m. Va ser a Badalona, al febrer del 2012. Està clar que avui hi havia baixada, però m'ha fet il·lusió tornar a veure el 41 en el meu crono i a només 16 segons de veure el 40 !!  

Amb els pitralls de les dues curses d'avui

   Tan bon punt ha acabat la cursa m'he n'he anat directe a buscar el cotxe i enfilar cap a Mollet a completar el repte amb el tercer 10 mil del cap de setmana: els 10 Km de Mollet-Els Gallecs. He arribat molt bé, mitja horeta abans de l'inici de la cursa. He pogut escalfar tranquil·lament. Sabia que la cursa era la més dura de les tres. El perfil no enganyava. De fet la cursa és una mena de cros amb força tobogans. M'ha costat trobar-me bé perquè notava el meu isquiotibial preferit (la cama dreta) ben carregadet. He vist que tenia unes quantes noies davant meu. Poc a poc les he anat atrapant a totes. Em trobava cada cop millor, però estava clar que no podia anar massa ràpid. Pels desnivells i pel cansament acumulat. Els meus parcials han estat 4,37-4,41-4,59-4,45-4,28-4,24-5,40-5,27-4,31-4,12. Els parcials del 7 i el 8 corresponen a la zona més dura del recorregut, evidentment. Finalment hem acabat on haviem començat: la pista d'atletisme de Mollet. Temps final: 47m 48s. I tercer de la meva categoria de majors de 50 anys. Molt satisfet. Repte superat. "Hat trick" al sarró.

     No voldria deixar de dir, d'altra banda, que la cursa m'ha semblat molt ben organitzada. Tots els quilòmetres estaven perfectament indicats, cosa que en una cursa que majoritàriament va per pistes de terra no és habitual. Un 10 per als organitzadors, Runparty. Fa unes setmanes se'ls va criticar --crec que injustament-- perquè la cursa de Matadepera finalment no feia els 10 Km previstos. Van haver d'escurçar-la perquè la pluja havia deixat impracticable una zona del circuit. La seguretat ha de ser prioritària. Vénen del món del golf i destaquen per l'espectacular avituallament que ofereixen quan la cursa acaba.
    El meu repte, doncs, es pot resumir així:  44,30 - 41,15 - 47,48. Molt satisfet. I, sobretot, d'haver corregut crec que amb seny, donant gas allà on es podia, reservant en la primera cursa, i fent un paper digne en la tercera,

   El cap de setmana que ve, més. Si tot va com està previst, faré un doblet. Dissabte correré la Igualada Urban Night Race, de 10Km, que ja vaig fer l'any passat i, diumenge al matí, la Cursa AFNE solidària amb els nens d'Etiòpia, en la que per cert, com a vui a la cursa DIR Guàrdia Urbana també em van donar el pitrall número 1. Tot un honor.

Última Hora: "hat trick" aconseguit !!!

He fet el "hat trick" i estic molt content ! Ahir, els 10 Km de Granollers, 44m 30s. Reservant. Avui, 10 Km del DIR-Guàrdia Urbana, 41m 15s. Millor marca de l'any ! He entrat amb la primera dona, Yolanda Riera. I, finalment, els 10Km de Mollet-Els Gallecs, 47m 48s. Era la més dura, de llarg, de les tres curses. De fet, era un cross amb força tobogans.

 Seguirà crònica. Segurament la faré demà a la tarda. Estic a l'espera de rebre fotos. Gràcies a tots els que m'heu animat en el repte !

Un cop acabades les dues curses d'avui

The champion !!!!

Ben content, al podi

  Bé. Mai no havia pujat a un podi com a vencedor. No pas vencedor d'una cursa --això difícilment passarà mai-- sinó com a vencedor de la meva categoria, que actualment és la de majors de 50 anys, ja que en tinc 52. I avui ha passat. Ha estat a la cursa de Vallparadís, a Terrassa, de 8,32 quilòmetres, segons el meu GPS. Tot just és la segona edició de la cursa que comença i acaba en un lloc ben emblemàtic per a mi: la pista d'atletisme de Can Jofresa. I és que en aquesta pista vaig còrrer dues vegades la prova de 100 Km  que s'hi fa a la tardor. És la cursa de la que estic més orgullós de totes les 483 que he fet a dia d'avui. Entenc que poca gent és capaç de còrrer 100 Km seguits en pista en menys de 9 hores (8h 57m 13s, exactament). Una cosa per explicar-ho als meus nets.

Una pista de grans records per a mi

  Bé, deixem-nos de batalletes. Avui es tractava de passar-ho bé, sense cap objectiu definit. Abans de començar m'han dit que hi havia uns 500 corredors. Deu n'hi do. Ja sabia que la cursa era pràcticament tot pujada fins a la meitat, a dalt de tot de la plaça Andalusia de Terrassa, i després pràcticament tot baixada fins a la meta. De seguida he notat que pujava a bon ritme pel Parc de Vallparadís, el Central Park de Terrassa. Durant els primers quilòmetres he estat corrent amb el Josep Folch, bon amic corredor terrassenc a qui feia molt que no veia. He vist que m'aguantava el ritme en primera instància, més del que em pensava, però al final ha cedit. Josep, t'he vist fort, però...! El meu isquiotibial de la cama dreta no s'ha queixat en tota la cursa. De fet, tota aquesta setmana s'ha portat molt bé. Igual estic superant la lesió i tot...!

M'han donat el trofeu femení...!

   Pel que fa a la cursa, la veritat és que no he tingut massa alicients durant els 36 minuts i 24 segons que ha durat per a mi, en el sentit que no tenia objectius a curt termini, d'aquells que et vas creant tú mateix a la cursa. Per exemple, no he vist noies davant meu, si bé com a mínim una ha entrat abans que jo, però tant abans que ni l'he vista. Només a la baixada, he intentat atrapar un altre corredor... M'hi acostava, però no suficientment. Un cop ja a la pista, -els últims 350 metres s'hi feien al tartà-- he intentat atrapar-lo, però no ho he aconseguit. En el moment de creuar la línia de meta no n'era conscient que havia estat una cursa excepcional per a mi. Ser el primer de la categoria ha estat una sorpresa ben agradable i absolutament inesperada. He vist que li he tret 2 segons tot just al segon major de 50 anys. Crec que en el meu intent d'atrapar l'atleta que deia abans, he acabat passant al meu rival d'edat sense jo saber-ho.

Una classificació històrica

  No cal dir que estic molt content d'haver pujat al podi a dalt de tot. Mai no ho havia fet. Mai. I he passat vergonya. De veritat. Estava jo sol, ja que només hi havia premi pel primer de cada categoria. Tant se val. Serà un record inesborrable de la meva vida atlètica. Segur que n'hi hauran més. Aquesta temporada ja he fet 2 podis: a la cursa del Reial Club de Polo i també a la Milla de Sallent. 

  El cap de setmana que ve, un altre repte: 3 deu mils. Dissabte a la tarda, els 10 Km de Granollers i diumenge al matí la Cursa DIR de la Guàrdia Urbana de Barcelona i quan acabi, pitant cap als 10Km de Mollet per a fer la tercera cursa del cap de setmana. Serà un hat-trick de curses de 10 Km, com ha batejat el repte l'Arcadi Alibés. Ja ho explicaré, per suposat.

M'agrada fer muntanya. Jo estimo TV3

Sortida de la cursa de 26 Km

Diumenge vaig fer la Dolmen Race de Sant Andreu de Llavaneres. Una cursa nova amb tres modalitats de 14,76 Km; 26 Km o una marató. Vaig escullir fer la més curta perquè no sóc cap especialista en muntanya i prefereixo no arriscar més enllà del que és recomenable. Ja ho he dit en altres ocasions: la muntanya està bé, però és perillosa per les baixades, especialment les anomenades tècniques. Vaig descobrint que darrera d'aquesta paraula en realitat s'està dient que es tracta de baixades que si no vas amb molt de compte te la fots de lloros. Per tant, molt de compte. Abans de la sortida l'organitzador ens va fer una petita explicació de com era el circuit. Segons el perfil, la primera meitat de la cursa tendia a pujar i la segona part a baixar, amb una punt àlgid al cim del Montalt de 500 i escaig metres. Érem uns 130 corredors per a fer la cursa més curta, anomenada, justament, Montalt Race. Sabent que hi havia uns 7 quilòmetres de pujada, m'ho vaig prendre amb molta calma. Els dos primers quilòmetres eren per una pista prou ample on es podia còrrer molt bé. Després venien els trams de corriols bastant amples, tot sigui dit, però ja més costeruts en alguns trams. M'agrada trotar sempre en les pujades. Sempre que puc, és clar... Vaig passar força corredors. Als 50 minuts de cursa vaig arribar al cim del Montalt. Control de pas. Ens avisen "Compte que la baixada és tècnica". En el primer tram de baixada això es tradueix en un descens força vertical on calia sortejar una mena d'escala amb esglaons naturals molt irregulars. Part complicada per a mi, i que em vaig prendre amb molta calma. El descens després es convertia en "corriols amb regata", que dic jo. Són aquells que pels costats són força verticals i per tant és difícil aguantar l'equilibri si no vas ràpid. Hi has de passar només recolzant-te i saltant de banda a banda, més o menys. O bé passar per la regata que sovint és estreta i no pots còrrer gaire bé. Almenys jo. Aquest tipus de corriol te la variant de tenir pedres de diferents mides, troncs, esglaons... És la zona on sempre pateixo més i on més em passen corredors. Tots ells em semblen aleshores uns Kilians Jornets en potència. Però tot s'acaba. Més endavant ja es podia tornar a còrrer més o menys còmodament gràcies a pistes més amples. A uns tres quilòmetres de l'arribada hi havia un descens en pista força llarg on es va poder còrrer molt. Em va agradar. En l'últim avituallament vaig sentir que per darrera meu li deien a una noia  --a la qual jo passava en les pujades i ella a mi en les baixades-- que anava segona. A falta d'un quilòmetre i escaig per a la meta vaig divisar una altra noia que anava davant meu. En bona lògica era la que anava primera classificada. Esforç i l'atrapo. Em va preguntar si havia vist a la segona classificada. Li vaig explicar que l'havia deixat darrera. Però al cap encara no d'un minut inesperadament ens atrapa !!! Amb tot això la meta deu estar a menys d'un quilòmetre. En som conscients tots tres. Em prenc la llicència de dir-los que per un moment m'agradaria ser dona per disputar-me amb elles dues la victòria, he, he...! Elles ni em contesten !! Prou feina tenien !!! La meva idea era superar-les a totes dues però em va  resultar impossible en part perquè la que havia anat primera tota la cursa va fer un canvi de ritme bestial al que no vaig poder respondre adequadament i se'n va anar com un llamp cap a la meta. Va guanyar i em va treure 7 segons en els últims 400 metres. Vaig aconseguir batre l'altre noia treient-li també uns quants segons. Va ser un bon final. Completats els 14,76 quilòmetres en 1h 30m i 58s.

 

Amb el Salva Maldonado, l'entrenador de la Penya !

  Bona cursa, en definitiva, a la que li vaig trobar un defecte fàcilment corregible: hi havia trencalls difícils, de veure. Per exemple, si portes una estona corrent per una pista, en descens, i de cop i volta has de deixar-la per agafar un corriol, cal indicar molt clarament que s'ha de deixar la pista. No n'hi ha prou amb marcar l'entrada del corriol. Cal marcar molt clarament, normalment amb una X ben grossa a terra o amb una cinta que travessi la pista, que cal fixar-se que per allà no has d'anar. En dues ocasions vaig haver de rectificar la trajectòria per aquest motiu. Altres no van tenir tant sort i segons em van dir, 4 corredors es van perdre, si bé els van trobar i la cosa no va anar a més. Ja entenc que és complicat marcar una cursa de muntanya però és vital fer-ho molt acuradament. Insisteixo que de manera especial els trencalls. Les marques te les has de trobar, no pas que les hagis de buscar.

Van venir a la festa 20.000 persones !

    Diumenge a la tarda, activitat ben diferent. Vaig estar al Moll de la Fusta a la festa que vam muntar els treballadors de TV3 en suport de TV3 i Catalunya Ràdio, ara que van tan mal dades. Volem una tele de qualitat i si continuen les retallades, la Televisió Nacional de Catalunya que hem conegut els últims 30 anys s'haurà acabat. Més detalls de la festa, aquí.

Jo estimo TV3