Port Aventura: l'atracció de còrrer



Escalfant amb el Jaume Leiva i el Juanmi Moreno



Còrrer per dins del Parc de Port Aventura poques vegades es pot fer. Normalment allà s'hi va a caminar i caminar moltes hores i a fer cúes més o menys llargues. Dissabte arribaven a superar les 3 hores en les atraccions més sol.licitades, com el Shambala. És el que té el Halloween... I diumenge s'hi va fer allà mateix la primera Cursa Solidària de Port Aventura. 10 Km. S'hi ajudava al Banc d'Aliments de Tarragona. Els amics de Runningsolutions van dissenyar una cursa de 10 Km, una de 5Km i curses pels nens. Ens vam reunir més de 1.500 corredors disposats a gaudir de la nova experiència. El cel amenaçava pluja, però la cursa es va poder completar sense problemes. Em vaig trobar molt bé. Tenia la sensació d'anar més ràpid del que podria pensar. A les baixades anava ràpid i a les pujades no perdia tant de temps com temia. Em vaig plantar a la meta en 40m i 53s. Una marca extraordinària ja que feia anys que no em ficava en el minut 40 en un 10.000. Però l'alegria a la casa del pobre dura poc, diuen. I així va ser. Vaig celebrar el crono a l'entrar a meta, però allà mateix em van baixar del meu pedestal ràpidament: la cursa havia tingut finalment 9,5 Km. L'arribada dels primers vehicles del Ral.li Catalunya va fer que el circuit s'hagués de modificar i reduïr en l'últim instant. Llàstima...! Però en fi. Els seguidors del bloc ja sabeu que sempre trobo coses positives en els meus cronos, i ara no podria ser l'excepció. En aquest cas, afegin-t'hi els 500 metres que faltaven i extrapolant el ritme, m'haurien sortit uns 43m i uns quants segons, que també seria una marca prou bona per dues raons: seria la tercera millor marca de la temporada (des del setembre) i, a més, feta en una cursa amb força pujades i baixades. I sobretot, feta després d'una jornada el dia anterior esgotadora de 10 hores al parc. Per tot plegat, ben content vaig quedar.



El Jaume va ensopegar a la sortida...



...però no li va impedir guanyar còmodament

  Una mica més de 10 minuts abans que jo, va arribar a la meta el gran favorit a la victòria final, en Jaume Leiva. El campió d'Espanya de Mitja Marató, amb qui vaig compartir sopar el dia abans, va fer bó el pronòstic i va guanyar amb autoritat en la seva primera cursa després de disputar el Mundial de Mitja Marató fa un mes, a Kavarna, Bulgària.

Esperant per donar els guardons



 

El Juanan i el Jaume, vaja cracks !!



   Deia abans que la pluja no va impedir que es disputessin amb normalitat les curses. Però poc abans del lliurament de trofeus sí que va aparèixer i va fer força la guitza. Però allà estava l'equip del Juanan Fernández, amb la Mònica i el Juanki i tota la gent de Runningsolutions per fer honor al seu nom i trobar solucions. El lliurament de trofeus va ser, diria, que entranyable, amb el Woddy, la mascota de Port Aventura, ja que estàvem tots apilotonadets per a no mullar-nos.

Els més petits també van poder còrrer

  Però la cosa no va quedar aquí. Els més petits feia estona que esperaven per a les seves curses. El més normal, amb la pluja, era suspendre-les, per seguretat. De fet, es van suspendre, almenys en el circuit previst per a elles. Però novament el Juanan va empescar-se la manera de fer contents els més menuts: còrrer al mateix Cente de Convencions on estava ubicada la meta. Dit i fet. Espectacular. Els nens i els seus pares, encantats. A altres llocs les haurien suspès i punt. Un 10 per Runningsolutions.

De Manresa a Port Aventura

Una setmana després de la Marató del Mediterrani he corregut els 10 Km de Manresa, prova que ja havia corregut al 2008 i en la que havia fet 41m i 23s. Aquell dia vaig tenir de llebre de luxe ni més ni menys que el Pepe Ríos, maratonià olímpic. Gràcies a ell vaig aconseguir un registre que per avui era impensable. A part, era 4 anys més jove...

Anava força bé. Saludant ! (Foto: Cris Fàbregas)

El recorregut era idèntic al del 2008, ideal doncs, per comparar les meves prestacions 4 anys després. Feia fresqueta però també un solet magnífic i encara que en algun moment el vent apretava força, la veritat és que no he passat gens de fred. Només anava amb la samarreta de tirants i pantalons curts i no m'he posat ni guants ni buffs.
Aquesta cursa surt en baixada des del Passeig Pere III i per tant, vas rapidet. He perdut temps, però, perquè he sortit força endarrerit. Per cert, que la sortida i l'arribada estan separades d'uns 800 metres en el mateix passeig i això fa que sigui una mica complicat el tema d'on deixar la roba. On es donaven els pitralls --en un lloc encara més allunyat de la meta--  m'han dit que hi havia una furgoneta que et portava la roba a l'arribada. Al final no l'he feta servir perquè han vingut la Cris i l'Arcadi i he pogut deixar la roba al cotxet de la Fiona. Per cert que l'Arcadi ha preferit reservar-se perquè arrossega una lumbàlgia des de fa força dies. Diumenge vinent corre la Marató de Nova York i s'ha de recuperar bé.

Cap al Km 6. Lluitant (Foto: Cris Fàbregas) 

El cert és que sempre prefereixo que a les curses la sortida, la meta i el guardarroba estiguin al mateix lloc, però... Si a Manresa no ho fan així, per alguna cosa serà. En qualsevol cas els amics del Club Atlètic Manresa tenen una gran cursa i avui s'ha tornat a demostrar. Hi ha pujades, però hi ha força baixades, també, i es pot còrrer bastant. Aquesta setmana me l'he près de recuperació de la marató de la setmana passada. Només havia corregut 7 Km en tota la setmana fins dissabte. He descansat dimecres, dijous i divendres. Ahir dissabte vaig fer un petit rodatge de 20 minutets. I em vaig sentir molt bé. I avui ho he notat positivament. He acabat amb un temps de 42m i 43s, a 4,16 el Km. I contentíssim, perquè no m'imaginava baixar dels 43 minuts. Pensava que em costaria fer menys de 44m. Ha quedat demostrat que el descans també és bó. Fins i tot he estat a prop d'atrapar el Francesc Soria, company d'Esports a TV3, que ha entrat escassament 13 segons abans que jo. I ell no té ni 40 anys... No deu estar en el seu millor moment de forma, segur, Si ho estés, s'hauria acostat als 40m, com a mínim.

A la meta: esprintant

 I diumenge vinent cursa ben especial:  La 1a Cursa Solidària de Port Aventura, amb un recorregut bona part del qual es fa dins del parc temàtic. Em fa molta gràcia fer-la. La cursa, com dic és solidària, un altre motiu per no faltar-hi. L'organitza la Fundació Port Aventura i els amics de Runningsolutions de Tarragona, amb el Juanan Fernández al capdevant. Hi haurà curses infantils i també hi prendrà part en la de 10 Km el campió d'Espanya 2012 de Mitja Marató, el terrassenc Jaume Leiva.  Estarà de fàbula, no tinc cap dubte !!  Animeu-vos a venir !!

Una marató més al sarró

 

   Tot i que no és la meva marató preferida, li tinc una estima especial a la Marató del Mediterrani per dos motius: va ser la marató on vaig reaparèixer després de les meves operacions a l'octubre del 2006 i al gener del 2007, i perquè és la marató que va mantenir la flama de la marató de Barcelona quan aquesta es va deixar de fer al 2005. Un cop restablerta la marató barcelonina, qui més qui menys pensava que la del Mediterrani tindria els dies compats. Però no. I ja porten 8 edicions. I segur que en bona part és gràcies al Jaume Grau, de VIP Events, que continua creient en la cursa. Se les empesquen totes per donar els màxims alicients als corredors. Aquest any han aconseguit prop de 5.000 inscrits a l'ajuntar la prova de 10 Km, la mitja i la marató. Una bona pensada que els atletes han recolzat. 

"Petadet" a 150m de la meta

Moment sempre emocionant, quan et posen la medalla

    L'amenaça de pluja d'avui --de fet ha plogut molt intensament un parell d'hores abans de l'inici de les tres curses-- s'ha quedat en amenaça. Erem una bona representació de TV3: l'Arcadi, el Kike López Vilalta, l'Àlex Castells, el Quico Concellón, realitzador d'esports, i jo mateix. Només jo feia la marató. L'Àlex feia el 10.000. Els altre tres feien la mitja. L'Arcadi, però, ha hagut de deixar-ho als 10 Km perquè té una lumbàlgia que el tenia torturat des del Km 2.

Ja he completat 34 maratons

Amb el Josep Rubio, que debutava

   He sortit prou tranquil amb l'Arcadi fins el Km 3, quan ell ha preferit alentir el ritme per culpa de l'esquena, just quan ens ha atrapat el Kike. He marxat amb ell fins el Km 8 aproximadament, El pas pel Km 10 l'he fet en 50m i uns quants segons, per tant el ritme era bó, si bé una mica ràpid per l'objectiu de 3h,39m ja que de fet anava a ritme de 3h,30.-3h,32. He decidit intentar mantenir al màxim el ritme a veure fins a on podia arribar. I no m'ha anat malament del tot. La mitja l'he passat en 1h 44m. (1h 45m és ritme de 3h 30m) Fins el Km 35 anava una mica per sota per fer 3h 30m i al Km 36 l'he passat en 3h 1m, és a dir, un minutet per sobre del ritme de 5m/km. Aleshores és quan ha començat el meu calvari. No era massa, només 6 Km, però se m'han fet llaaargs... Sabia que fins i tot em podia permetre el luxe de anar a 6 m/km i encara així baixava còmodament de les 3h i 40m, l'objectiu prefixat a la sortida. Un cop al Km 39, ja al Canal Olímpic, el vent en contra ha estat duríssim. Amb prou feines podia anar a 6,15-6,20. He arribat a tèmer per la marca, però al girar cap a l'altra banda, el vent era a favor, lògicament, i la cosa ha millorat una miqueta. Al fer el 41 per sota de 6 ja he vist que no se'm podia escapar i efectivament. He entrat en 3h 37m i 21s, una marca que no és res de l'altre món --de fet és la pitjor que mai no he fet en aquesta marató, en 6 participacions--però que m'ha deixat prou satisfet. El temps ens ha respectat. Fins i tot ha arribat a lluïr el sol amb força. He acabat el 79 de la general de 240 arribats i 5è de la categoria de 39 acabats. És diploma olímpic, he, he... Aquesta és la primera Marató de les 4 o 5 que vull fer aquesta temporada amb l'objectiu de baixar de les 3h i 40m en totes elles. Veurem. 

Millor marca de la temporada a Olot !!!

Esprintant a  l'entrar a meta

         Quan una cursa et va bé, tota ella et sembla magnífica. Segurament és el que m'ha passat avui als 10 Km d'Olot. Dia magnífic per còrrer. No ha fet una calor excessiva. He fet una marca de 42m i 18s que significa la millor de la temporada i la tercera del 2012. Aquest any porto ja 14 deumils. Per tot plegat estic més que satisfet. La cursa garrotxina és ràpida, però no és plana del tot, ni de lluny. Hi ha alguna pujadeta notable però queda compensat per les baixades. Fa 30 anys que la fan, però enguany estrenaven circuit. A mí m'ha sembla magnífic. Hem passat pel centre d'Olot, també pel parc natural, per la pista d'atletisme --molt curiosa, amb el tartà verd i arbres a la zona central-- i per alguns corriols. Tot molt ben indicat. Bona feina la que han fet els nous organitzadors. Segur que aviat tindran més corredors. Avui hem acabat la cursa prop de 250. He entrat el 70è de la general i el 9è de la categoria. Només m'ha superat una dona. Ja sabeu que sempre miro aquesta referència femenina. M'agrada.  Amb la segona noia, per cert, he tingut una interessant lluita atlètica durant tota la cursa. Al final li he tret 5 segons. Ella tenia 19 anys...!! Uff!!

  

Entrevista a TV d'Olot

Recuperant-me de l'esprint, però molt satisfet

 En definitiva ha estat un bon entrenament per a la Marató del Mediterrani del 21 d'octubre. Aquesta setmana he estat una mica gandulot i no he arribat ni als 50 Km. Vaig fer una sessió de 21Km dimecres. Ja vaig de baixada cap a la Marató. Aquesta setmana faré un parell de sessions de 18 i 13 Km i la resta de dies rodar suau per completar un total de 50-60Km. Ja veurem.

M'he estrenat a Vallhonesta

      M'agrada còrrer curses que fan la seva primera edició o bé fer curses per primera vegada. Avui he tingut l'oportunitat d'estrenar-me a la de Vallhonesta, a Sant Vicenç de Castellet, que arribava a la vuitena edició. Anys enrera eren 13 quilòmetres, però a partir d'aquest any l'han reduïda a 10. Cursa de muntanya amb dues pujades llargues i en alguns moments deu n'hi do de fortes. Hi havia l'alicient de guanyar una ampolla de vi de Cariñena si la completaves en menys de 60 minuts. Ho he aconseguit a l'acabar en 53 minuts i 27segons. He acabat el 15è de la categoria i el 89 de la general de 279 acabats.

Estic satisfet de com m'ha anat la cursa

  Al sortir de Sant Vicenç comença la primera gran pujada per un corriol que ha fet que molts haguéssim de caminar encara que no voliem, ja que al ser estret, si el de davant camina no tens per on passar-lo. De tota manera ja m'ha anat bé, perquè haver-lo fet tot corrent potser m'hauria deixat sense forces en la part final de la cursa. Un cop superat el corriol la pista es fa més àmplia i pràcticament ja no hi ha hagut més problemes per estretors. A més a més, la cursa es va estirant, lògicament. M'he trobat força bé tota la cursa. Les baixades són fortes, almenys per a mí, i és aquí on més se'm noten les mancances a la muntanya. Un bon grapat de corredors als que havia passat pujant, m'han avançat baixant. Quan hem tornat a enfilar cap amunt, sobre el quilòmetre 4, un altre cop he anat remuntant posicions. És el que té entrenar sovint per pujades i baixades pronunciades. La part que se m'ha fet més dura ha estat els últims metres abans de l'Ermita de Vallhonesta. L'últim tram l'afrontes després de deixar la pista on acabaves de fer una pujada important. Sortosament, allà s'acaba la pujada i et queden uns 3 Km pràcticament de baixada constant. El meu objectiu era que em passés el mínim de corredors possible. He negociat les pedres el millor que he sabut. Quan hem arribat al mateix curriol del principi de la cursa, aleshores era com una mena de trialera, complicada per a mí. Allà m'han passat 3 o 4 corredors. Els he seguit tant com he pogut. Just abans d'entrar a Sant Vicenç he tingut una rebrincada al turmell esquerra amb una pedra --el que més por em fa a la muntanya-- però no ha passat res, sortosament. Un cop als carrers de Sant Vicenç encara queden uns 600-700 metres per a la meta. Els 3 corredors que m'havien passat a la trialera els he pogut superar en el meu terreny, l'asfalt. La cursa m'ha semblat molt maca. A més, perfectament organitzada, amb tots el quilòmetres marcats. Un luxe !! El primer, el blaugrana Roger Campoy. És de de Sant Vicenç de Castellet. Ha cobert els 10 Km en 40m i 31s. 

Amb l'Efren Llobet. Ha corregut en 50m 20s

He fet una foto panoràmica de la zona de meta amb l'Iphone 4S

   La setmana que vé faré la Cursa Contra el Càncer, a Terrassa, en la que coincidiré amb el gran Jaume Leiva. Gran amic i gran atleta que ahir es va proclamar campió d'Espanya de Mitja Marató a Tordesillas (Valladolid). Moltes felicitats, Jaume ! T'ho mereixes !! Serà dissabte, però. Diumenge 30 no podré fer cap cursa perquè transmetré per l'Esport-3 la Festa del Cel de Barcelona. Si no estic molt cansat, faré un petit rodatge quan plegui de treballar.

L'Ametlla de Merola: la cursa de l'Arcadi

 La cursa de l'Ametlla de Merola, que avui ha arribat a l'edició número 24, és una de les que hi tinc més apreci per diversos motius. Un d'ells, haver-hi participat abans de la primera edició !! Com es menja, això, pensareu ? Doncs resulta que abans que es fes la primera edició -que devia ser al 1988- s'hi feia per la festa major una triatló aprofitant el rec de la localitat. L'Arcadi em va enredar un any a fer la prova i jo, que ni corria ni res de semblant, em vaig llançar de cap a fer-la. Recordo que l'aigua estava congelada, després vam fer la part de còrrer i acabàvem amb la bicicleta. Almenys va ser així l'any que jo la vaig fer. Crec que vam participar unes 13 o 14 persones com a molt, i recordo que vaig quedar... l'11è, he, he...! Almenys no vaig ser l'últim !!

Cap el Km 1,2 (Foto: Cristina Fàbregas)

  Anys després vaig tornar-hi, però ja a còrrer el Cross. És una cursa dura en la que no et pots cremar en la primera volta --és un circuit de 5 Km al que es fan dues voltes-- perquè sinó a la segona no vas ni amb rodes. Avui he sortit més endavant del que tenia previst i he passat el 5.000 en 22m 58s. He acabat la cursa en 45m 56s. O sigui que he doblat segon per segon. No em puc queixar. Fa dos anys vaig acabar per sobre dels 46 minuts (46,47) per tant estic satisfet. La meva millor marca a l'Ametlla de Merola és 44m 7s i data del 2004. En aquella època els 10.000 els feia amb una certa regularitat per sota dels 40 minuts, o sigui que els que no la coneixeu ja us podeu fer una idea de la seva duresa.

Poc després de superar el Km 5 (Foto: Cristina Fàbregas)

   La d'avui era la meva cursa número 452 i el 10.000 número 156. He acabat l'11è de la meva categoria d'un total de 55 atletes. I de la classificació general he entrat el 110 dels 343 atletes que hem completat la cursa. 

  L'any vinent serà l'edició número 25 del Cross. Espero poder ser-hi, ja que serà la meva desena participació, cosa que em fa especial il.lusió perquè els organitzadors lliuren cada any, als que arriben a 10 participacions, un record molt maco.

   Aviam on correré diumenge que vé. Encara no ho tinc clar. De moment, em centro en el meu nou horari laboral. A partir de demà em llevaré a les 4 del matí per entrar a treballar a les 5 del matí.

 
 

Una gran Diada

Ahir al matí vaig còrrer els 5 Km de Bellaterra. 1a edició de la cursa. Una bona manera de començar el dia i així m'ho va dir Conchita Martínez, la campiona de Wimbledon al 1994 (partit que vaig transmetre en directe des de Londres per Televisió de Catalunya). L'extenista aragonesa em va sorprendre amb un twett a primera hora del matí.  Vaig coincidir amb l'Andrei Xepkin que és tan bona persona com n'és d'alt. 2 metres i 9 centímetres !! Un crack ! El recorregut era molt trencacames i per tant, força dur, similar en aquest sentit al dels 5 Km d'Horta de diumenge. I em va sortir un crono gairébé clavat. 21,15 a Horta, 21,18 a Bellaterra. Després, a la tarda, vaig estar amb la família a la manifestació per la independència. Emocionant. S'albira un futur esperançador. Aviam si ara va la bona !

El tweet de Conchita Martínez

La zona de meta

Amb 2,09 d'altura, a en Xèpkin se'l veu bé, oi ?

La cara d'esforç al moment de l'arribada

La manifestació de la tarda

  Diumenge correré a l'Ametlla de Merola, la cursa de l'Arcadi, de 10 Km. I al dia següent, el 17 de setembre... m'incorporaré a la feina. Aquesta temporada estaré al 3/24 en horari de matí, de 5 a 13,45h, de dilluns a dijous. 

Cursa d'Horta, un altre 5 mil

  Avui he corregut la cursa popular de 5 Km de la Festa Major d'Horta. Gran ambient, gran organització de la mà de la sempre somrient Maria José Moscoso, i un grapat de corredors i corredores, fins a un total de 612 que han acabat la cursa. A les 9 del matí s'ha donat el tret de sortida pels costeruts carrers d'aquest barri barceloní. Certament la cursa té el seu què ja que bona part d'ella te la passes pujant. A la part final, però, es baixa força i això permet maquillar una  miqueta el crono. He sortit al costat de l'Andreu Ballbé, però de seguida m'ha deixat endarrera. Com està el paio ! Al final m'ha tret gairebé 1 minut ! He comprovat que em costa anar mínimament ràpid a les pujades, però en fi, és el que hi ha. En el camí de la preparació per la Marató del Mediterrani del 21 d'octubre, he programat aquest 5.000 i el de Bellaterra de dimarts, a més del 10.000 de l'Ametlla de Merola de diumenge vinent. Potser no seria el més adequat, però es tracta de provar coses. Evidentment també faig entrenaments llargs --com no !-- però per competir penso que distàncies més curtes em poden donar una miqueta de velocitat. Ja veurem què tal surt l'experiment.
  Pel que fa a la meva cursa he acabat en el lloc 94 de la general, i 12è de la categoria amb un temps de 21m i 16s. Tenint en compte el perfil, ja em sembla bé. El GPS ha marcat menys distància, però en carrers estrets com els d'avui, sovint perd el senyal. Només m'han superat dues atletes. La tercera, Jessica Vall, ha volgut esprintar-me però he respòs amb contundència i he pogut evitar que entrés abans que jo a la meta, he, he...!

Amb Íñigo Pérez, un popular com jo. Ha fet 26,43

   Pròxima cita, com deia, dimarts a Bellaterra. I encabat, cap a Barcelona, que em sembla que hi ha una manifestació a la que s'hi ha d'anar, oi ? ;-)))

Còrrer contra el càncer

  Les curses populars, un autèntic fenòmen en alça a Catalunya des de ja fa molts anys, s'estan convertint també en un altaveu impagable per demostrar la vessant solidària dels catalans. Per exemple, cada vegada hi ha més curses que donen una part de les seves inscripcions a ajudar els altres. I això és magnífic ! En solidaritat no hi ha crisi que pugui amb l'esperit dels catalans !! La Marató de TV3 n'és un exemple, any rera any. Sempre que puc participo en les curses que tenen vessant solidària i més encara sí lluiten contra el càncer. Una d'elles és la que es farà el pròxim 29 de setembre a Terrassa, a Torrebonica. L'organitzen el Consorci Sanitari de Terrassa, l'Institut Oncològic del Vallès, amb el suport del CAR, el Centre d'Alt Rendiment.  El gran maratonià terrassenc, Jaume Leiva i el seu germà també estan en l'organització.

   La cursa forma part de la 3a jornada  sobre l'exercici físic i càncer, i vol conscienciar tothom que fer esport és vital per prevenir aquesta malaltia. Hi haurà dues possibilitats de participació: 5 Km, (amb l'opció de fer-los caminant) o 10 Km.

   No hi podeu faltar !! Les inscripcions, que són gratuites, es tanquen el 26 de setembre. Per inscriure-us cal enviar un correu a cursacanceriesport@cst.cat.

   La cursa és a les 11 del matí, recordeu, el 29 de setembre, dissabte.

La destitució d'Anna Tarrés

  Vaig tenir l'ocasió de conèixer l'Anna Tarrés al 2004, poques setmanes abans dels Jocs Olímpics d'Atenes. Era un any després del Campionat del Món de Natació del 2003 a Barcelona --ara, 10 anys després, s'hi tornarà a disputar, al 2013-- i el motiu que ens coneguéssim va ser perquè l'equip de natació sincronitzada al complet, amb ella al capdevant, va ser contractat per inaugurar les millores que s'havien fet a la piscina del Club Natació Barcelona, que havia acullit el campionat mundial. En concret, s'havia cobert la instal.lació i una part del terra de la piscina era mòbil i permetia adequar-lo a diferents alçades. Em va semblar, especialment això últim, una virgueria. Jo era el presentador de l'acte. Vaig tenir l'oportunitat de parlar molta estona amb ella. Em va semblar una persona molt propera, molt vital, molt entregada a la seva passió. Em va sorprendre, això sí, que amb els Jocs Olimpics d'Atenes a tocar, l'equip de natació sincronitzada fes una exhibició. Vaig pensar que podria estroncar la seva preparació i concentració de cara a una cita tant important. L'Anna Tarrés em va donar la clau de perquè havia accedit a fer-la: el que cobraven per l'exhibició s'invertiria íntegrament en contractar una entrenadora russa que les ajudaria a millorar. 

Anna Tarrés (foto:Manolo Garcia)

   Els èxits que han vingut posteriorment, amb un mar de medalles en europeus, mundials i Jocs Olimpics, no m'han estranyat al recordar aquest episodi. L'Anna Tarrés sempre ha pensat en millorar, en innovar, en descubrir... 

    Desconec els detalls de la seva destitució. Estaria bé que Fernando Carpena, el president de la Federació Espanyola de Natació, s'expliqués públicament. En qualsevol cas, m'afegeixo als que no entenen el perquè, donats el èxits que Tarrés i les seves noies han aconseguit. A més a més, l'Anna Tarrés no ha perdut la il.lusió. Ni tan sols per mirar de desbancar les russes, les grans rivals. A Barcelona 2013 potser seria la gran oportunitat per aconseguir-ho. Ara no ho podrà fer. Ara --ves a saber-- igual seran les russes les que voldrien contractar-la.

Marató del Mediterrani 2012: un repte

Com ja he avançat en escrits anteriors, el 21 d'octubre tinc previst còrrer la Marató del Mediterrani. Serà un repte interessant, atlèticament parlant, perquè la preparo amb molt poc temps i únicament rodant, sense fer sèries, ni canvis, ni entrenaments de qualitat, vaja... I aviam què tal surt!. Si algun dels lectors del blog també la fa, podeu afegir al vostre repte atlètic un de solidari per ajudar Càritas. Aqui teniu els detalls. Em sembla una manera extra de motivar-se per a la cursa. Us animeu ? Aquí teniu  més informació de la cursa i del repte.

Un altre doblet

M'agrada fer més d'una cursa en un mateix cap de setmana. Dissabte i diumenge ho vaig poder tornar a  fer. Dissabte a la tarda, els 10 Km de la festa major de Matadepera, una cursa que, encertadament, molts corredors la consideren similar en el seu perfil a la de Ripollet de la setmana anterior. Precisament per això serveix molt bé per veure l'evolució en aquest inici de temporada. I no em puc queixar. En 7 dies he millorat pràcticament 1 minut. A Matadepera tenia la intenció de fer la primera volta més aviat conservadora i en la segona mirar d'apretar una miqueta més. El pas pel Km 5, 22m 15s. Doblant faria 44,30. Doncs bé, vaig acabar en 44m 38s, o sigui quasi clavat el doblatge. No vaig poder anar més ràpid en la segona volta però em dóno per satisfet. L'habitual en les curses de dues voltes a un circuit és fer massa ràpid la primera i pagar-ho en la segona. Que no em passés això ho considero un petit èxit. L'experiència dels anys corrent, deu ser...

Entrant a la meta a Sant Quirze

 I diumenge vaig fer cap a Sant Quirze del Vallès per a fer els 5 Km de festa major. Va sortir una mica curta, segons el GPS. 4,76 Km, exactament. Vaig acabar en 20m i 38s. Ritme de 4,20. Recorregut costerut, gens fàcil. Per a mí, correcte. Ara faré un parell de curses de 5Km més, 9 de setembre, a Horta i 11de setembre, a Bellaterra i després augmentaré el quilometratge per poder encarar la Marató del Mediterrani (21 octubre) Allà l'objectiu serà modest: tan sols aspiraré a baixar de 3h 40m.

El temps previsible

Avui he tornat a còrrer els 10 Km de Ripollet. Una cursa dura per l'època de l'any perquè fa força calor, al marge de les pujadetes que té que piquen força, especialment la de la sortida i el pas del quilòmetre 5, ja que la prova són dues voltes. A més, no acostumo a estar massa rodat. Normalment hi arribo amb un parell de mesos d'entrenament, però enguany hi he arribat només amb 14 dies. I el crono se n'ha ressentit. Conscient de tot plegat aspirava a, com a molt, baixar dels 45 minuts. Al final he acabat en 45m i 36s i m'he donat per satisfet, tot i ser el segon pitjor registre que mai no he fet a Ripollet, on he arribat a fer 43 minuts. Malgrat tot, he passat força corredors, ja que he sortit bastant endarrera. Passar "rivals" sempre anima...

Foto: Alícia Pou

 En la primera volta he seguit fins on he pogut --aproximadament el quilòmetre 3,5-- el Juan i el Zenón. El Juan està en una forma impressionant. Al final m'ha tret un minut i escaig. El Zenón ha tingut problemes físics i això m'ha permès superar-lo. En condicions normals no hauria estat possible.

 La cursa molt ben organitzada, com sempre, pels amics del RUA.

  

Còrrer contra el foc

Ahir vaig estar a Cantallops on els amics corredors de la zona havien organitzat una cursa solidària per ajudar a regenerar els boscos que es van cremar a l'Alt Empordà al juliol. Molts quilòmetres abans d'arribar a Cantallops ja feia olor de socarrim, tot i tenir les finestres del cotxe pujades. L'espectacle de passar entremig de les zones cremades és realment esfereïdor. Veure cases amb les parets ennegrides, senyal innequívoc d'on va arribar el foc, et deixa el cor encongit.

Impressionant

La cursa tenia dues versions: de 10 Qm o de 20 Qm. Vaig optar, lògicament per la de 10 ja que no fa ni una setmana que he reprès l'activitat atlètica després del descans que faig d'un mes cada any a l'estiu. Vam poder veure perfectament com el foc va deixar d'asolada la zona. Unes imatges que em feien tenir sentiments contraposats, per la tristesa que suposa veure el bosc cremat, i de sorpresa per veure un espectacle únic, oníricament bell, que exerceix una mena d'atractiu morbós. Una branca ennegrida em va roçar el braç. No volia esborrar-me la marca que m'hi va deixar. Una marca amb caducitat gairebé immediata que, malgrat tot, em volia endur com una mena de record.

La cursa era suficiententment dura per a què els registres no fóssin res de l'altre món. Vaig trigar 55 minuts i 34 segons en completar els 10 km. No hi havia classificacions, ni premis, ni pitralls. Es tractava de còrrer per ajudar al bosc. Res més. Les inscripcions, més de 10.000 €, ajudaran.

Amb en Pere Mach, un dels 900 participants

Penso que estaria bé l'any vinent repetir la cursa i així podrem veure com, una vegada més, la natura venç el temible foc, amb el qual, a Catalunya, malauradament, hem de conviure.  

20 anys de Barcelona-92

Portant la torxa olímpica pel carrer Lleida

Ens van lliurar una medalla commemorativa

El 25 de juliol es van cumplir els 20 anys de la inauguració dels Jocs de Barcelona. La Unió de Federacions Esportives Catalanes van organitzar una celebració de l'efemèride, senzilla però emotiva. I vaig tenir l'honor de poder-hi participar gràcies a la invitació del gran Jordi "Txiqui" Sans, campió olímpic de Waterpolo a Atlanta 96 i subcampió a Barcelona 92. Vam ser 36 rellevistes els escullits per a portar la flama novament pels carrers de la ciutat. Al 92 vaig tenir la sort de poder-la portar, també. Aleshores la vaig dur aprop de la Seu d'Urgell, en el recorregut de la torxa per tot Catalunya. A diferència d'aleshores, ara he pogut compartir unes bones estones amb autèntics de l'esport com Juan Antonio San Epifanio, "Epi", l'últim rellevista al 92 abans de la mítica encesa del peveter per part d'Antonio Rebollo; Josep Maria Van der Ploeg, campió olímpic de Vela al 92 en classe Finn; Natxo Solozábal, plata en bàsquet a Los Angeles-84; Eli Maragall, campiona olímpica d'hoquei herba a Barcelona-92; Gervasi Deferr, doble campió olímpic de gimnàstica a Sidney 2000 i Atenes 2004; Jordi Arrese, plata en tenis a Barcelona-92, o Enric Masip, bronze en handbol a Sydney 2000... i tants d'altres, fins a 36 com deia, que han estat rellevistes com jo. Més que un honor compartir amb ells una estona plena de records dels Jocs, cadascú explicant i recordant les seves vivències olímpiques personals.

Fent broma amb Ivan Tibau, Secretari General de l'Esport

D'aquí a 5 anys se'n cumpliran 25 del Jocs de Barcelona. Ho haurem de tornar a celebrar !!

Temporada acabada a Sant Llorenç (Terrassa)

Ahir vaig posar punt i final a la temporada fent la cursa de Festa Major del barri de Sant Llorenç de Terrassa.Oficialment 5,5 Km, però crec que no arribava a tant, sincerament. Diria que devia fer uns 5,2, aproximadament, que és el que he decidit anotar-me. Al ser l'última setmana de la temporada, la veritat és que havia fet una mica el gos. Tan sols havia corregut un parell de dies 45 i 50 minutets, respectivament. La cursa és curteta però no te la regalen. Vaig sortir una mica ràpid i en la segona volta, que és més llarga, vaig pagar-ho. Això es nota quan en les baixades no tires. Fins i tot notava en les baixades el vent en contra. En els últims 700 o 800 metres em van passar 4 o 5 corredors, ben bé, i això que era baixada. En fi. Al final 22 minuts i 16 segons, ritme de 4,16 m/Km; 80è de 199 acabats; 19è de la meva categoria d'un total de 36. No és per llançar coets, però ja m'està bé. És que sempre hi ha molta gent que corre molt, tú...!

  La cursa em va semblar molt ben organitzada. Era la 30a edició, però mai no l'havia feta ja que per aquestes dates acostumo a estar de descans. Enguany he retrassat el descans per poder centrar-me en els Jocs Olímpics de Londres. Com que treballaré bàsicament a la tarda i a la nit, als matins o al migdia, amb la calor, seria excessiu anar a còrrer. Tinc previst iniciar la nova temporada l'11 d'agost. Crec que és bó deixar de còrrer un temps per a recarregar pil.les. Ho faig cada any i crec que em va prou bé. Bon estiu !!!

Taula olímpica a Mataró

   Avui he moderat una interessant xerrada-coloqui sobre els Jocs Olímpics, ahir i avui, a Mataró, amb motiu del Meeting Atlètic Ciutat de Mataró. Estaven Fermín Cacho, Pepe Ríos, les waterpolistes Marta Bach i Roser Tarragó, la basquetbolista Núria Martínez, l'exwaterpolista Pere Robert, i el president de la Federació Espanyola d'Atletisme, l'etern José María Odriozola. 

  S'ha parlat de moltes coses dels Jocs Olímpics i ha estat molt interessant i enriquidor. Gran iniciativa del Centre Atlètic Laietània i de l'Institut d'Esports de l'Ajuntament de Mataró.

   El moment més atractiu ha estat quan Fermín Cacho ha comentat pels presents les imatges que es projectaven a la sala de la cursa més famosa de les que va fer: la final dels 1.500 metres de Barcelona-92, on va guanyar la medalla d'or. Ha estat genial !                            

444

   Avui he corregut la cursa número 444 del meu palmarès atlètic. He tornat al Parc de l'Agulla de Manresa per a disputar-hi la 3a edició de la Cursa del Mosquit. Fa dos anys vaig "estrenar-la" i l'experiència no va ser gaire bona per a mí. Ho vaig passar molt malament, com mai per culpa de la calor.

   Conscient de com va anar al 2010, he decidit ni tan sols escalfar i fer servir la volta al llac del començament de la prova per posar-me a tó. He agafat un bon ritme, com ho demostra que he estat tota la cursa passant corredors. Res a veure amb el 2010. La veritat és que he gaudit una bona cursa, encara que en el Garmin m'ha donat 9,780 Km. Una mica curta, doncs. Només m'ha guanyat una dona. He acabat el 60 de la general de 184 acabats. El temps, 46m 18s. Fa dos anys vaig fer...3 minuts més !! Per tant estic d'allò més satisfet.

   La setmana vinent correré poquet, buscaré una cursa per dissabte o diumenge i tancaré la temporada fins l'11 d'agost. Seran 4 setmanetes de descans, que s'han de fer i em vé molt de gust fer-les. Cal recarregar les piles !!

Triple reaparició

Com que les últimes tres setmanes no havia pogut fer cap cursa al treballar els caps de setmana, aquest cap de setmana de final de juny i inici de juliol n'he fet tres. Per compensar. Dissabte a la tarda vaig fer els 10 Km de Festa Major de Premià de Mar. Molta calor, però bona cursa. Dureta perquè s'ha de remuntar tota la vila fins arribar a la meta des del mar. Per això em va estranyar que els primers 5 quilòmetres em sortissin més lents que els altres cinc (22m 20s i 20m 38s) Cursa ben organitzada, feta amb molta estimació. Aviat tindran molta gent. De moment erem uns 600. En qualsevol cas, penso repetir. Bon registre amb 42m 55s. Aspirava a fer entre 43 i 44m.

Al costat de la platja, a Premià

  La segona cursa del cap de setmana han estat els tradicionals 10 Km de la Vila Olímpica. Com que havia fet el 10.000 de Premià el dia abans, he aprofitat per acompanyar la Imma Casares en un nou intent de fer un registre inferior als 49m. Li he fet de llebre, com a la cursa de Sant Boi. El primer Km ho he fet malament perquè l'he portada a 4,26. Massa ràpid. Haviem dit d'anar a 4,50. He regulat un mica millor i ella ha pogut anar més còmoda. Massa i tot, potser. L'objectu de sub49 aviat ha quedat lluny, però ha aguantat en el sub50 fins el km 8,5. Allà ha punxat una miqueta i al final hem acabat en 50m 25s. Tenint en compte que gairebé no entrena, està més que bé.
   Encabat he anat a buscar la tercera cursa del cap de setmana: la Milla de Festa Major de Rubí. Fa dos anys hi vaig acabar 5è després de descomptar-me en les voltes, cosa que em va restar opcions de fer podi. Aquest any hi havia molt més nivell. He acabat el 15 de 28 homes, amb un temps molt discret de 6m i 27s. Fa dos anys vaig fer 6,01. Sens dubte, els dos 10.000 que portava a les cames s'han notat. Ha plogut durant tota la cursa.

A tota màquina, a Premià

   Ha estat, doncs, un cap de setmana intens. Ara, com a màxim correré dues setmanes més i després pararé 4 per començar la temporada a mitjans d'agost.

Sant Torne-m'hi !

Amb l'Àlex i el Víctor. Montserrat al fons

Una setmana després hem tornat a repetir un entrenament pels volts de La Mola. Al final li agafarem gust i tot ! L'Arcadi i el Lluís Cervelló no han pogut venir. Hem estat el Víctor Patsi, l'Àlex Castells, el Joan Ramon Vallvé i jo. Avui hem fet una ruta una mica diferent a la de fa set dies. Per començar, més llarga. Hem fet 23 quilòmetres, aproximadament. Hem quedat a Les Pedritxes per anar tots junts fins a l'entrada del parc de Sant Llorenç i l'Obac, on hem deixat els vehícles. Primer hem fet una volta pel parc, unes dues horetes, amb unes vistes magnífiques de Montserrat, i hem sortit pel port d'Estenalles. D'allà, novament cap a munt per anar a buscar La Mola. Hem descartat tornar a fer el Montcau perquè teniem ganona i ja estàvem pensant en la gran "espardenya" amb pebrot escalibat, anxoves i olivetes que ens esperava,  a més d'una cerveseta ben fresqueta. Hem anat, doncs fins La Mola, hem esmorzat com uns reis, i després hem baixat fins a Can Robert. D'allà hem tirat fins a l'entrada del parc on teniem els vehicles. Comptant les aturades, un bon entrenament-excursió de 4 hores. En una de les baixades a les acaballes de la sessió he tingut una rebrincada del turmell esquerre, que, sortosament, no m'ha impedit acabar, si bé molt lentament per a no tenir cap altre ensurt. No sembla gran cosa però el tinc adolorit. Traumeel i gel i demà protecció al peu i... a còrrer !! 

Fins i tot hem fet una miqueta d'escalada...

..I també hem fet broma, com no !!

L'Àlex assenyalant Montserrat

No hem trobat qui ens fes la foto junts. La prova que el Joan Ramon també ha vingut !

 

Pujada a la Mola

Al cim del Montcau, Vallvé, Arcadi, Patsi, jo, Cervelló i Àlex

 Ahir vam fer una bona sortideta a la Mola el Víctor Patsi, l'Àlex Castells, el Lluís Cervelló, l'Arcadi Alibés, el Joan Ramon Vallvé i jo. Vam sortir de Can Robert, a Matadepera, per pujar pel recte a La Mola. Una mitja horeta i ja estàvem a dalt. Sens aturar-nos vam seguir cap el pic del Montcau. Hi vam arribar en 1h i 19m.  Fotos de rigor, contemplar la vista magnífica i novament a buscar La Mola per a fer-hi un esmorzar ben merescut, com veieu a les fotos. Una horeta d'aturada, més o menys i baixada cap a Can Robert pel camí dels burros. En total 2h 45m, amb les aturades incloses, tret de la de l'esmorzar. 15 Km. Bon entrenament. Diferent a l'habitual. El repetirem. Ens ho vam passar de conya !

Bon esmorzar a La Mola, sí senyor !

Detall de l'espardenya. Mmmmm...!

A la Mola, amb el Montcau al fons

Dues per 10 en dotze

Gran ambient als carrers d'Igualada

Com els caps de setmana del 10, 17 i 24 de juny treballaré i no podré fer cap cursa, he aprofitat aquest per a una nova experència: fer dues curses de 10 Km amb només dotze hores de diferència. Dissabte, a dos quarts de 10 de la nit, vaig fer es 10 Km nocturns d'Igualada, cursa nova emmarcada en la jornada de portes obertes de comerços de tota mena de la ciutat fins a les 12 de la nit. La cursa era una activitat més. El resultat és que poques vegades he fet una cursa amb tant de públic. Una autèntica meravella. La cursa era molt revirada però tenia l'encant de passar pel centre d'Igualada en un circuit de dues voltes de 5 Km. Vaig compartir jornada atlètica amb l'Arcadi, la Cris i la Fiona. L'Arcadi havia fet 20 Km al matí, però quan es tracta de fer una cursa, ens apuntem a totes ! Vam sortir molt endavant. Creia que estaria per fer un temps una mica més bó, però al final van sortir 43m i 18s. Estic una mica lent, lògicament, després de la Trailwalker. A més, des de la marató de Barcelona que no faig sèries ni canvis de ritme. Només rodo. Per tant el crono el puc considerar normal, tot que m'hi vaig deixar l'ànima.
    I diumenge, a les 9,30h he fet els 10 Km de Badia. No l'havia feta mai, aquesta cursa. Força desnivells. Més dura del que podria semblar. Erem molt poquets, amb prou feines 150 corredors. He acabat cap al lloc 60, sent el 5è de la meva categoria. En total, 44m 12s, tan sols 54s més lent que a Igualada. No em puc queixar. Ara mateix baixar dels 43m ho veig complicadíssim. Estic molt lluny dels 41,34 de MMA de Sant Antoni, al gener. Evidentment, no es pot estar al màxim tot l'any. A Badia he coincidit amb la Imma Casares, la meva companya d'esports a TV3. Ha fet 50m i escaig. Gran marca per a ella ja que té 49m de millor marca personal.

Amb la Fiona i l'Arcadi, el seu pare

  En principi reapareixeré amb un altre doblet. El 30 de juny tinc previst còrrer els 10 Km de Premià i al dia següent, 1 de juliol, possiblement els 10 Km de la Vila Olímpica.