diumenge, 26 d’agost de 2012

El temps previsible

Avui he tornat a còrrer els 10 Km de Ripollet. Una cursa dura per l'època de l'any perquè fa força calor, al marge de les pujadetes que té que piquen força, especialment la de la sortida i el pas del quilòmetre 5, ja que la prova són dues voltes. A més, no acostumo a estar massa rodat. Normalment hi arribo amb un parell de mesos d'entrenament, però enguany hi he arribat només amb 14 dies. I el crono se n'ha ressentit. Conscient de tot plegat aspirava a, com a molt, baixar dels 45 minuts. Al final he acabat en 45m i 36s i m'he donat per satisfet, tot i ser el segon pitjor registre que mai no he fet a Ripollet, on he arribat a fer 43 minuts. Malgrat tot, he passat força corredors, ja que he sortit bastant endarrera. Passar "rivals" sempre anima...
Foto: Alícia Pou
 En la primera volta he seguit fins on he pogut --aproximadament el quilòmetre 3,5-- el Juan i el Zenón. El Juan està en una forma impressionant. Al final m'ha tret un minut i escaig. El Zenón ha tingut problemes físics i això m'ha permès superar-lo. En condicions normals no hauria estat possible.
 La cursa molt ben organitzada, com sempre, pels amics del RUA.
  

1 comentari:

Raúl Muñoz ha dit...

Sent la primera cursa, i amb 14 dies d'entrenament, ja et pots donar per més que satisfet...
A mi, al final, em va anar millor del què pensava, 38:32, 30è de la general i 10è de la categoria. Per si vols llegir la crònica... http://raulmarato.blogspot.com.es/