Còrrer contra el foc

Ahir vaig estar a Cantallops on els amics corredors de la zona havien organitzat una cursa solidària per ajudar a regenerar els boscos que es van cremar a l'Alt Empordà al juliol. Molts quilòmetres abans d'arribar a Cantallops ja feia olor de socarrim, tot i tenir les finestres del cotxe pujades. L'espectacle de passar entremig de les zones cremades és realment esfereïdor. Veure cases amb les parets ennegrides, senyal innequívoc d'on va arribar el foc, et deixa el cor encongit.

Impressionant

La cursa tenia dues versions: de 10 Qm o de 20 Qm. Vaig optar, lògicament per la de 10 ja que no fa ni una setmana que he reprès l'activitat atlètica després del descans que faig d'un mes cada any a l'estiu. Vam poder veure perfectament com el foc va deixar d'asolada la zona. Unes imatges que em feien tenir sentiments contraposats, per la tristesa que suposa veure el bosc cremat, i de sorpresa per veure un espectacle únic, oníricament bell, que exerceix una mena d'atractiu morbós. Una branca ennegrida em va roçar el braç. No volia esborrar-me la marca que m'hi va deixar. Una marca amb caducitat gairebé immediata que, malgrat tot, em volia endur com una mena de record.

La cursa era suficiententment dura per a què els registres no fóssin res de l'altre món. Vaig trigar 55 minuts i 34 segons en completar els 10 km. No hi havia classificacions, ni premis, ni pitralls. Es tractava de còrrer per ajudar al bosc. Res més. Les inscripcions, més de 10.000 €, ajudaran.

Amb en Pere Mach, un dels 900 participants

Penso que estaria bé l'any vinent repetir la cursa i així podrem veure com, una vegada més, la natura venç el temible foc, amb el qual, a Catalunya, malauradament, hem de conviure.