5 Km a Sitges per lluitar contra la PKU

Arribant a la meta als Jardins de Terramar

Diumenge vaig córrer un 5.000 a Sitges per ajudar a lluitar contra una malaltia rara, la PKU. La iniciativa va ser un èxit, ja que es van recaptar uns 13.000 euros. Vaig coincidir amb el meu company de feina Àlex Castells. Ens va animar a participar-hi, la també companya nostra a la tele, Raquel Mateos. La cursa es va fer al llarg del passeig marítim de Sitges, amb anada i tornada des dels Jardins de Terramar. Vaig sortir molt ràpid, a ritme d'entre 4 i 4,10/km, una velocitat que ja fa temps que no puc aguantar gaire estona. Però no em va importar. Vaig anar fent fins arribar a superar la que seria la segona noia classificada. El meu GPS em va marcar que el recorregut eren en realitat 5,32 Km. A l'acabar en 23m i 2s, el meu ritme global va ser de 4,19/km, que em va deixar prou satisfet. Va fer poc vent i això va ajudar a què es pogués córrer molt bé.

Amb el Xevi Eusebio i l'Àlex Castells, somrients, abans de l'esforç

  Aquest diumenge no faré cap cursa, ja que repetiré com a "speaker" a la cursa de Martorell, igual que l'any passat. Una cursa, aquesta, per cert, molt recomenable, sota la batuta d'Ester Peiroten Pinheiro. Els serveis que hi ha són magnífics i, a més, hi ha un macrosorteig a l'acabar que fa que a quasi bé tothom li toqui alguna cosa. Us hi espero !

Cap de setmana amb doblet

Poc abans de començar al cursa a Terrassa, amb La Torrebonica al fons

       Aquest cap de setmana he fet doblet en un sol dia: dissabte. Al matí hi havia el 10.000 per l'exercici físic i contra el càncer a Torrebonica, a Terrassa. La idea era fer-lo amb molta traquil·litat per reservar forces pel 10.000 del vespre a Sant Joan Despí. El del matí era de mitja muntanya, per pista, amb algunes pujades. Amb l'Arcadi vam anar tota la cursa petant la xerrada sense perdre de vista el terra perquè en alguns trams hi havia moltes pedres i no era qüestió de torçar-se un turmell trepitjant malament alguna d'elles. Especialment, ell, que dissabte que vé correrà la Marató de Luxemburg. Vam acabar els 10 Km amb uns discretíssimes 57m 44s. Fins i tot ens va semblar que vam anar massa lents i tot... El recorregut de la cursa, dissenyat pels germans Jaume i Rubèn Leiva, preciós. És per on entrenen molts terrassencs.

       A la tarda, cap a la cursa de Sant Joan Despí, a intentar fer el millor possible el 10.000. La idea era aviam si era capaç de baixar dels 43m 53s que ara mateix és la millor marca del 2015, feta al gener a Vilafranca del Penedès. Vaig situar-me al costat de la llebre de 45m. El pla que vaig dissenyar era fer 6-7 quilòmetres amb la llebre i després deixar-la per buscar el registre desitjat. Tot va anar molt bé fins el km 4. Aleshores vaig canviar de plans sense motiu aparent. Vaig decidir abandonar la llebre, avançant-la, i anar-me'n amb un grupet de corredors que fin aquell moment també havien anat a l'aixopluc de la llebre. Va ser un error. No vaig poder enganxar-me al grupet d'escapats i em vaig quedar en terra de ningú. Al km 5 la llebre em va agafar i ja no vaig poder seguir-la. Era just el moment en què s'envoltava la ciutat esportiva del F.C. Barcelona, amb alguna petita pujada que em va sumir en la frustració perquè la llebre se m'escapava irremeiablement. Vaig intentar reaccionar, però cada vegada estava més lluny de la referència. El km 5 el vaig passar en 22,35, per tant era molt complicat, per no dir impossible, no tan sols baixar de 45m. L'objectiu va convertir-se, aleshores, en què el petit desastre fos el més petit possible. Al final vaig entrar a la meta en 45m i 30s, lluny de baixar dels 44m. Potser el meu objectiu era agoserat si tenim en compte la cursa del matí,  --suau, però cursa al capdevall-- i sobretot, que fa una setmana vaig fer la marató de Tortosa. Com que em recupero ràpidament de cames després d'una marató, tendeixo a pensar que ja estic al 100x100 al cap de setmana següent, i probablement no és així. Pensant en tot això, vaig concloure que la marca potser no era tan dolenta. A Sant Joan Despí vaig coincidir amb una companya de feina, la Sònia Poll i el seu marit, en Julián. Fa molt poquet que corren i se'ls veu molt enganxats, ja. El físic de la Sònia li permetrà millorar molt ràpidament. Va fer 48 minuts i estava encantada. Aviat m'atraparà !.

Amb la Sònia i el Julián, un cop acabada la cursa de Sant Joan Despí

   Diumenge que ve correré un 5.000 a Sitges. És una cursa solidària contra la PKU, una malaltia metabòlica rara que impedeix la correcta metabolització de la fenilalanina, un aminoàcid present en els aliments amb proteïnes que provoca que aquests siguin tòxics pels afectats amb aquesta malaltia. Tot plegat m'ho va explicar una altra companya de feina, la Raquel Mateos.  

Temps decebedor, a Tortosa

El pas per la mitja, a Benifallet

 Al 2014 vaig quedar prou satisfet amb el meu registre a la Marató de les Vies Verdes de Tortosa. Feia dues setmanes que havia corregut la marató d'Empúries i a més portava acumulades 4 maratons més en 4 mesos. A Tortosa vaig fer 3h 41m, 6 minuts menys que a Empúries. En aquest 2015, em presentava a Tortosa amb només una marató feta prèviament: també Empúries on també vaig fer 3h 47m. El meu objectiu, doncs, crec que raonable, era mirar de baixar de 3h 40m. Doncs fiasco total. he acabat amb un increïble per dolent: 3h 52m. M'he quedat de pasta de boniato. Els que seguiu el blog ja sabeu que m'agrada buscar-li raons a tot. En aquest cas, tenia clar que els motius de la davallada eran bàsicament dos: He guanyat pes i tenia les cames adolorides de visitar ahir la part antiga de Tortosa. Quan he arribat a la meta, he preguntat i tothom m'ha afegit un altre factor: la calor. N'ha fet molta, cert, però jo no l'acuso especialment. De tota manera potser sí que, encara que jo no m'anadoni, m'alenteix molt la calor, a mí també. 

Marató solitària

Gran avituallament a Xerta, Km 30

  El cas és que la idea era fer la mitja a ritme de 5m/km (pas en 1h 45m) i després a veure què passava. Doncs el què ha passat és que la mitja l'he passada en 1h 48m. O sigui, ja anava fatal. Ràpidament canvi d'objectius. 3h 39m era una quimera. L'objectiu era,  apartir d'aleshores, intentar fer la 2a mitja en menys de dues hores, per acostar-me, almenys, al registre d'Empúries (3h 47m) Doncs tampoc. A partir del Km 30, em costava fer Km per sota de 6m/km. A estones anava a 5,30-5,40, però a altres anava a 6-6,10. En els últims 6 km, els més durs ja que es fan per terra amb pedres, sota un sol de justícia, he trobat una motivació per seguir. He vist que, al davant meu, hi havia la noia que anava, crec, que tercera o potser segona. En la primera part de la cursa m'havia deixat molt endarrera, tant, que al no veure-la m'havia oblidat d'ella. Al divisar-la he pensat que estava pagant l'esforç. He començat a controlar les diferències. Em portava 1 minut a falta de 5 km per la meta. Un Km més tard eren 50s i al cap de pocs metres més, ja eren només 40s. Això m'ha motivat per intentar atrapar-la. Ja dins de Tortosa, en l'últim avituallament a menys de 2 Km de la meta, l'he atrapada. Poc després, ja en el riu Ebre, el meu fill petit m'estava esperant. Ha corregut amb mí fins a la meta. Ha estat emocionant. Quan a la recta d'arribada he vist que el crono marcava 3h 52m !! 

El meu fill Biel m'ha ajudat en els últims metres

M'he quedat de pedra. Quin registre més pobre !!

Bé. Què hi farem. !  Ara ja porto 45 maratons. La meva idea és celebrar la 50a a Atenes. Però miraré de visitar l'Acròpolis després de la cursa, no abans !!!  

Sort del massatge reparador !!

2a edició de la Sant Jaumenka: bon registre !

Amb en Ferran Cardona. Ja corria quan jo vaig començar al 1997

Avui he corregut la segona edició de la Sant Jaumenka, a Premià de Dalt. Una cursa d'aquelles que se'n poden dir trencacames perquè estàs baixant i pujant gairebé de manera constant. L'any passat la vaig fer en 47m i mig, pràcticament. Aquest any, amb el meu excés de pes actual, ja em conformava en baixar dels 50 minuts. A diferència de la 1a edició, es tractava de donar dues voltes a un circuit de 5 Km. El resultat és que he tingut la impressió de fer baixades més llargues que no pas les pujades. No hem anat tant avall --a la primera edició, arribàvem a Premià-- i segurament la sensació ha vingut per aquí. Com ja m'ha passat un parell o tres de cops, m'he deixat el GPS per oblit a casa. No m'agrada córrer sense crono perquè aleshores m'és molt difícil tenir referències. He sortit molt endavant i de seguida he vist que totes les noies, tant les de la cursa de 5Km com les de la de 10Km corrien per darrera meu. 

El fotògraf, fotografiat (Foto: Tanit Palay)

Quan he intuit que faltava poc per acabar la primera volta li he preguntat a un voluntari quanta estona portàvem de cursa. "17 minuts", m'ha dit. He calculat que podria passar el 5.000 en en 23 minuts i per tant acabar en 46-47 minuts, si no defallia en excés en la segona volta. Just abans d'iniciar la segona volta, la vencedora de la cursa de 5 Km m'ha superat. No m'ha importat. Jo havia de reservar forces per la segona volta. He anat fent i al tornar a passar pel mateix punt on era el voluntari al qual li havia demanat el temps, ho he tornat a fer; "40 minuts", m'ha dit. O sigui, havia trigat 23m en fer la volta. M'ha sorprès; pensava que portaria més temps, en aquell punt. Al final la sorpresa s'ha confirmat perquè he acabat en 45m i 51s. M'ha semblat un temps massa bó pels desnivells que té la cursa. Em fa pensar que li devien faltar metres, però a l'haver-me deixat el GPS, no puc corroborar-ho. De fet, en el pas per una rotonda, en la segona volta ens han fet fer el gir més curt que en la primera. En qualsevol cas, alegra córrer més del què un s'espera... La primera noia classificada del 10.000 ha entrat a meta just darrera meu. La setmana que vé, la Marató de Tortosa. Segona marató en dues setmanes. Per aquestes dates, l'any passat ja havia fet 4 maratons. Enguany en porto una. Aviam si això em permet millorar el registre de l'any passat i baixar de les 3h 40m. L'any passat vaig fer 3h 41m. Però tenia llebre.
Aquest any no en tindré. Veurem.

La 44a marató, a Empúries

Ja són 44 les maratons completades. 6 a Empúries (Foto: Yair Bonastre)

Diumenge vaig completar per sisena vegada la Marató d'Empúries. M'agrada la zona per on discorre la prova però és evident que és una marató molt dura, tot i ser pràcticament plana. El fet que s'hagin de completar dues voltes al circuit la fa, almenys per a mí, especialment dura. Trobo que psicològicament suposa un important desgast. Els últims 4 quilòmetres, a més, tenen algunes pujades molt notables, que la fan més complicada, encara. Però insisteixo que la faré, si puc per feina, cada any. La meva idea era sortir a ritme de 5m/km fins on pogués aguantar. El cert és que de bones a primeres, per anar relativament còmode, alguns quilòmetres em sortien a 5,05. De tota manera, després de 10km, anava a un promig de 5,02, que ja m'estava bé. Vaig anar fent fins a la mitja marató, que vaig passar en 1h 46m. 1 minutet per sobre del 5m/km, però em semblava correcte. Ràpidament, càlculs: si doblava, 3h 32m. Com que tenia clar que ni en broma seria capaç de doblar, vaig calcular 10-12 minuts més en la segona mitja. O sigui que l'expectativa era 3,42-3,44. Com que al 2014 vaig fer 3,47,45, ja em semblava correcte. Però la segona mitja va ser un calvari, per a mí. No tenia cap problema físic, però perdia pistonada. Vaig intentar atrapar la 3a noia, entre el Km 23 i el 28.

Va fer un dia de força humitat (Foto: Yair Bonastre)

No ho vaig aconseguir i devia pagar l'esforç. A partir d'aleshores el meu ritme era per sobre de 5,25 m/Km. Decepció. Bé, què hi farem. Es tractava d'acabar-la el més dignament possible. Al final 3h 47m 10s, 16m més lenta la 2a mitja que la primera !! En total, però, 35s millor que l'any passat. Però al 2014 havia fet tres maratons abans d'Empúries. Enguany era la primera. Per això pensava que aniria una mica més ràpid.C'est la vie !! Vaig notar una humitat molt alta durant tota la cursa, però no em sembla que m'afectés gaire. La prova és molt solitària --la vam acabar 224 corredors-- i això també acaba notant-se. Ara toca, el 17 de maig, la Marató de Tortosa. L'any passat la vaig fer en 3h 41m. Ara es tracta de baixar de 3h 40m. Aviam com estic el dia de la cursa !

Parlar i córrer

Diuen que si ets capaç de parlar mentres corres és que estàs anant a un ritme còmode. El títol d'aquesta entrada no es refereix a això, però. Vull dir que dissabte vaig parlar i avui diumenge, he corregut. Dissabte a la tarda vaig estar en una interessant xerrada a Collbató on m'hi van convidar els organitzadors de La Portals, Organitzen una caminada el dissabte de 44km i una cursa de BTT de 59Km, el diumenge. La xerrada era per parlar sobre si l'esport és un bon recuperador de malalties. Tots els ponents i testimonis vam coincidir que sí. Jo vaig explicar el meu cas i la meva recuperació després de les operacions de colon i fetge a què em vaig sortmetre al 2006 i al 2007. Entre els ponents hi havia en Domingo Catalán. Referent. Ens ho vam passar molt bé tots plegats. Entre el públic, estava el gran Melcior Mauri.

Amb en Melcior Mauri, a la xerrada de La Portals

I avui diumenge he corregut una mitja marató que no havia fet mai. A Blancafort, a prop de l'Espluga de Francolí. Era una mitja en família. Diria que no arribàvem als 150 participants, cosa que ha fet que molts quilòmetres el féssis amb gran sensació de solitud. Volia provar quin era el meu estat de forma després d'haver incorporat als meus entrenaments de les últims setmanes una sessió amb entrenaments consistents en canvis de ritme llargs. Vaig començar fent canvis de 5m amb 2m de recuperació trotant i  vaig acabar-los la setmana passada amb canvis de 13m i 15m. El cert és que he notat força millora. Tot i que m'he deixat el crono a casa, he notat que corria força bé i a ritme. La cursa és repetitiva, si es vol, perquè s'agafen tres trams de carretera que es repeteixen, anant i venint. Inevitable fer-ho així per poder cobrir el quilometratge. M'havien avisat que a partir del km 13,5 hi havia una pujada sostinguda de 4 km. És cert també que els dos primers trams també tenien les seves pujades. Però mai rampes mortals. Sempre pujades sostingudes que permeten pujar a ritme. Fins el Km 13,5 m'he dedicat a intentar atrapar un grupet que tenia per davant. Finalment ho he aconseguit, cap el km 14,5. O sigui, en plena pujada final. Un cop arribes al  Km 17,5, desfàs el què has pujat fins passat el Km 20, on cal remuntar uns 400 metres fins arribar a Blancafort. En aquesta baixada he intentat donar tot el què tenia. Un corredor m'ha atrapat a l'enfilar els 400 metres de pujada que comentava, abans d'entrar a Blancafort. No tenia ja forces per mirar de seguir-lo. Al final he acabat en 1h 38m 25s Una marca bestial, per a mí, en l'actualitat. Les referències són: Mitja de Barcelona, al febrer --absolutament plana-- 1h 41m. Mitja de Cambrils, al març --absolutament plana, també-- 1h 39m. Avui, per tant, millor marca de l'any i, tenint en compte els desnivells, està molt bé. Estic encantat ! M'ha quedat demostrat, bé, de fet ja ho sabia, que si es fan entrenaments amb d'una mica de qualitat (sèries, canvis de ritme...) la millora ha d'arribar. I ha arribat !

La Plaça dels Arbres, a Blancafort

   Ara ja només em queda abans de la Marató d'Empúries del 3 de maig , una tirada llarga de 3 horetes que tinc previst fer divendres 17 d'abril. Les dues últimes setmanes abans de la marató seran molt tranquiletes de córrer. Ja ho aniré explicant.  

Pàdel i córrer

Al pàdel, amb el gran Xavier Casadesús

Abans que res, disculpes pel retard en aquesta entrada. L'havia d'haver fet dimarts... i mira. Fins divendres ! L'últim cap de setmana de març no vaig fer cap cursa perquè vaig transmetre el Barcelona World Padel Tour, que es va disputar al Reial Club de Polo de Barcelona. Els horaris de les transmissions eren incompatibles amb els de les curses. Com sempre que transmeto pàdel, m'ho vaig passar molt bé i vaig aprendre moltíssim, de la mà del millor analista de pàdel del món mundial: en Xavier Casadesús, el seleccionador català masculí de pàdel. És magnífic compartir les transmissions amb ell.

Clupés i Polo, tancant el grup

Amb l'Edu Polo

Dilluns 6 d'abril vaig tornar a l'asfalt. En aquest cas en la clàssica de Canovelles de 15 Km, que sempre es disputa el dilluns de Pàsqua. Cursa mixta d'asfalt i cross, de distància inhabitual. L'objectiu era baixar de l'hora i 10 minuts. Poc després de la sortida em vaig trobar que dos companys periodistes, en David Clupés (Catalunya Ràdio) i l'Edu Polo (Cadena SER) estaven una mica per davant meu. Em vaig enganxar amb ells. Ja sabia que l'Edu era massa ràpid per a mí. Amb en David, en canvi, podiem fer una bona cursa ja que tenim temps similars. Un cop deixat el polígon, a l'açada del Km 5, aproximadament, comença la part més dura del recorregut: la part de cross amb notables pujades. L'Edu Polo, com preveia, se'n va anar fàcilment. En David Clupés també em va superar, però tenia contacte visual amb ell. Un cop superada la part del cross, es torna al polígon per a fer els últims 3 km. Vaig veure que en Clupès no anava massa ràpid. El tenia lluny però es podia intentar atrapar-lo. Em vaig posar a 4,10 i finalment el vaig caçar en el Km 13, aproximadament. Poc després una sabatilla se'm va descordar --error de principiant !-- i vaig haver d'aturar-me. En Clupés aleshores em va superar. De nou em vaig posar en marxa i vaig intentar tornar a atrapar-lo. Una mica abans del Km 14 ho vaig tornar a aconseguir, he, he...! Al final, 1h 10m 28s. Si descompto l'aturada, potser serien 7 o 8 segons menys, encara, però, lluny de baixar dels 70 minuts, que era l'objectiu. Bé, tant se val.

A la part del cross

 Estic augmentant el quilometratge de cara a la Marató d'Empúries del 3 de maig, aviam com surtirà. Aquest diumenge, nou test amb la 1/2 marató de Blancafort, a Tarragona. Ja us explicaré com ha anat.

Per la Justícia Social

Castillejo i Cáceres entrant a meta acompanyant un atleta amb cadira de rodes (Foto: J. M. Blanes)

Avui he corregut la segona edició de la cursa per la Justícia Social, a Terrassa. Gran iniciativa atlèticosolidària que demanava a tots els corredors que portessin 5Kg de menjar Jo crec que tothom ha portat el menjar. Fins i tot els cracks, Carles Castillejo i Nacho Cáceres. Tot un èxit ! S'hauran recullit almenys 4 tones d'aliments. Una passada. Pel que fa a la cursa eren 5,2 Km, amb algunes pujadetes que he resolt força bé. Estic content de les meves prestacions. He acabat en 21m 54s i he passat el 5.000 en 20,59. El Km més ràpid l'he fet per sota de 4m/km. Feia molt de temps que no aconseguia això.

Recullint aliments

El millor registre del 2014 va ser 21,05 en pista; per tant estic molt satisfet. El recorregut m'ha agradat molt. L'he trobat ràpid, fins i tot.

Amb l'Empar, l'Arcadi i la Sònia a Catalunya Ràdio

Ahir dissabte vaig córrer 40m per la Diagonal amb una il.lustre corredora i recent maratoniana: l'Empar Moliner. Va fer la marató de Barcelona, diumenge passat, en 4h i 10m, però sense forçar. En la pròxima marató baixarà de les 4 hores, seguríssim. En el nostre petit rodatge la vaig veure perfecte i corrent a ritme molt i molt bé. Una crack, l'Empar! Aviat ja no la podré seguir...!

Diumenge que vé no faré cap cursa per feina. Transmetré les finals masculina i femenina del World Padel Tour de Barcelona, al Reial Club de Polo, amb el Javi Casadesús, per l'Esport3

Dos sentiments

Entrevistant Carles Castillejo, que ha acabat 5è

              Avui s'ha celebrat la Marató de Barcelona. Des que hi vaig debutar al 1999, l'he corregut 14 vegades. O sigui que només hi he faltat en dues ocasions. Bé. Exactament una única vegada: al 2007. M'estava recuperant de les dues operacions --colon i fetge--- que em van fer l'octubre del 2006 i el gener del 2007. L'altra absència va ser al 2005, però era obligada, perquè la Marató no es va fer, aquell any. Fins avui. Avui no he corregut la Marató de Barcelona. I no ha estat per falta de ganes o per lesió o per alguna raó estranya. Ha estat una raó bastant habitual: motius laborals. Per primera vegada en els últims 24 anys, TV3 ha transmès en directe la Marató de Barcelona i l'Arcadi i jo hem estat els comentaristes, juntament amb dos grans cracks: en Pol Guillén i en Marcel Zamora, com a analistes tècnics. Evidentment, era incompatible córrer la cursa i transmetre-la tot i que no han estat pocs els que ens han suggerit que corréssim amb una càmera i un micròfon a la mà per a fer les dues coses a l'hora: córrer i narrar. La tele no és tan senzilla... Per tant ha estat una jornada de sentiments contradictoris, podria dir. D'una banda ha estat un honor estar en una transmissió històrica, com la d'avui, però per l'altra banda, em feia molta pena no poder córrer la cursa. Tant és així que dissabte ni tan sols em vaig veure amb cor d'acostar-me a la Fira del Corredor per a què no se'm posessin les dents llargues...

En plena transmissió

             Hem començat la transmissió una mica abans de l'inici de la cursa, a les 8,20h. La cursa començava a dos quarts de 9. Hem treballat de valent tots. El repte no era senzill, però crec que ens n'hem sortit força bé, De moment, els inputs que ens han arribat han estat tots molt positius. No és fàcil, mostrar l'elit però, a l'hora, mostrar l'altra cara de la Marató: els corredors populars. I combinar-ho a vegades és complicat. En això hem tingut la sort de comptar amb un mestre de la realització televisiva, l'Òscar Lago, que ha fet una autèntica obra mestra. L'Òscar és el realitzador de la Lliga de Campions de futbol. Amb això ho dic tot.
          El cert és que tots plegats hem quedat molt satisfets de la feina que s'ha fet. L'Arcadi i jo comentàvem mig en broma que igual ja no podrem córrer la Marató de Barcelona fins que ens jubilem, perquè després de l'èxit d'avui, segur que l'experiència es voldrà repetir.
             Els que heu matinat per veure la cursa per la petita pantalla, moltes gràcies !

Males sensacions

Magnífic circuit amb vistes, a la Cursa Científica a l'Hospital de Sant Pau

Ahir vaig córrer per 7a vegada la Cursa Científica de l'Hospital de Sant Pau. Ara que per fi s'han acabat --o gairebé-- les obres, córrer per l'interior del recinte és una meravella, passant al costat del pavellons. És magnífic ! Juntament amb l'Arcadi vam anar molt tranquils i vam completar 25 voltes de 850 metres cada una. En total, 21,25 Km fets en 2h i 3m, jo i en 2h i 1m ell. L'Arcadi va voler apretar en les últimes voltes per intentar fer-ne 25 en les dues hores. S'hi va quedar molt a prop. Bon ambient, bona cursa, com sempre, bon esmorzar, encabat, dia magnífic... què més es pot demanar ? I avui diumenge he près part en l'Unirun, una cursa de 6,7 Km que transcorre pel recinte del Fòrum i que estava plantejada com una sana competència entre les universitats catalanes. Cada una d'elles tenia un color identificatiu. Com que l'Arcadi i jo vam estudiar a la UAB, doncs per aquesta universitat ens vam inscriure. De bon començament ja he vist que avui no era el meu dia. La zona del Fòrum, no sé perquè, la tinc atravessada. Cada cursa que hi faig, la corro molt lent. Avui no ha estat l'excepció. He vist com l'Arcadi ràpidament se m'escapava i no podia fer res per intentar seguir-lo. Frustrant. En el Km 1 he vist el secretari general de l'esport, Ivan Tibau, un corredor habitual. L'he sobrepassat amb notable esforç. Però ha durat poc, la cosa. En una pujada que hi havia a prop del Km 2, m'ha passat com un coet i tampoc no he estat capaç de seguir-lo. Poc a poc s'ha anat allunyant. He pensat que els 21 Km d'ahir m'estaven passant factura, però em sembla excessiu que em costés tant baixar de 4,50 el Km ! He anat fent fins a completar la cursa en 31m 5s (ritme 4,38m/Km) un registre molt discret. L'Arcadi ha fet 29,52 i l'Ivan Tibau, 30m i uns segons. Els corredors parlem de sensacions al córrer. Les meves avui no han estat bones. Cap problema físic. Simplement no he estat capaç de córrer un pèl més ràpid. Quan he arribat a casa, he tingut una possible resposta quan m'he pesat després de dutxar-me: 2,5 Kg més que dimarts !!! He menjat molta pasta, aquesta setmana; massa, sens dubte. I no l'he cremada. Arrossego una motxil.la per davant que no ajuda gens, està clar.

Abans de començar l'Unirun

Amb l'Ivan Tibau...  i la motxil.la 

 

 El cap de setmana vinent no correré cap cursa. Em centraré en la transmissió que, juntament amb l'Arcadi, farem de la Marató de Barcelona. Després de 24 anys, TV3 tornarà a transmetre en directe la que ara ja és una de les maratons més importants d'Europa.

Millor marca de l'any en mitja marató a Cambrils

Encara amb la llebre de 1h 40m (Foto: Rubèn Torres)

El títol del post sóna bé, però no té massa mèrit, la veritat. Només he fet dues mitges fins ara al 2015 i la primera, a Barcelona, ara fa dues setmanes, vaig fer un registre molt dolent. Avui l'havia de superar sí o sí, i el cert és que m'ha costat fins i tot més del què m'esperava. El què tenia clar és que no volia cometre l'error de la Maratest de la setmana passada i no fer cas de la llebre més adequada al meu ritme. Com que avui l'objectiu era acostar-me a 1h 37m he decidit seguir la llebre de 1h 40m amb la idea de fer mitja cursa amb  ella i després intentar marxar. He anat amb el grup --molt nombrós-- de la llebre fins el Km 8,5, aproximadament. Curiosament la llebre havia passat el Km 7 en 32m 15s, per tant estava anant a un ritme ràpid per acabar en 1h 37m aproximadament. A partir d'aleshores he augmentat una mica el ritme i progressivament l'he anat deixant endarrera. A partir del Km 15 ja em costava molt mantenir-me a 4,40/Km. Sovint veia el crono que semblava que no es movia de 4,50/Km. He arribat a témer que la llebre m'enxampés, però sortosament no ha estat així. He pogut acabar en 1h 39m 21s. No és un temps per llançar coets, però és el què hi ha. Sí però que he reflexionat al respecte de la davallada dels meus registres. A Cambrils mateix, he corregut 4 cops, ininterrompudament des del 2012. Els meus temps han estat:

2012: 1,29,31
2013: 1,30,49
2014: 1,36,19
2015: 1,39,21

O sigui que en 3 anys he perdut pràcticament 10 minuts ! Crec que és excessiu. Em pregunto si quan arribes a una certa edat, per exemple la cinquantena --en faig 54 el 12 de març-- la davallada física i per tant de crono és més ràpida ? En fi, ja sabeu els què em seguiu al blog que m'agrada reflexionar sobre aquests temes. Si voleu dir-hi la vostra al respecte, jo encantat. Val a dir que he incorporat canvis de ritmes llargs, per mirar de mantenir una velocitat sostinguda més elevada. Veurem. L'objectiu es posar-me en 1h 36m a la Mitja de Calella del 19 d'abril.
Per cert, que m'oblidava. Avui he descobert que el què em va fer parar a la Maratest de Badalona no era que tingués el mitjó mal posat. Tenia una butllofa de Ca l'Ample a la planta del peu. Avui me l'he notada a les acaballes de la cursa, només, perquè m'havia posat la vaselina de Weapon to Win, que m'ha anat de fàbula. Sinó, hagués tingut seriosos problemes per acabar la cursa. Hem pogut rebentar la butllofa i fer sortir tot el líquid. Demà descansaré i dimarts espero poder córrer amb tota normalitat.

Jaume Leiva ha guanyat els 10 Km de la Mitja

Els errors costen minuts

La sortida de la Maratest 2015

Una hora abans de la sortida

Diumenge vaig fer la Maratest, a Badalona una cursa plana de 15 o 30 Km que serveix per preparar la Marató de Barcelona, que és tres setmanes després. Vaig optar per la modalitat de 30 Km. Em vaig trobar bé físicament, però vaig cometre dos errors que em van relegar a 3 minuts més enllà del meu objectiu. Volia estar al voltant de les 2h 30m (ritme de 5m/km) ja que fa 2 anys vaig fer 2h 28m 19s. Però com dic, els errors em van condemnar a un temps més discret. Vaig fer, finalment, 2h 33m 21s. Anem a pams. A la sortida, una mica estreta, la llebre que marca el ritme de 5m/km se'm va escapar i em va costar atrapar-la. La meva idea era fer la primera volta amb la llebre i a la segona, segons em trobés, mirar d'avançar-me per baixar de 2h 30m. Cap el Km 7 vaig situar-me al costat de la llebre. Anava còmode, però aleshores em vaig deixar guiar per les sensacions i no pel cap. Primer error. En les curses de llarga distància cal pensar ben bé què fas en cada moment en qüestió de ritmes. Em vaig voler fer l'homenet i vaig deixar la llebre endarrera. Em vaig posar a ritme de 4,40-4,50 i tant feliç. Ho podia fer perquè anava bé. Com no havia d'anar bé en la primera part de la cursa ? 30km són molts i cal reservar energies. No ho vaig fer i ho vaig pagar. Vaig passar el km15, la primera volta, en 1h 13m. Si doblava, 2h 26m, que hauria estat una gran marca, per a mí. Cap el Km 21, van començar els problemes a conseqüència del segon error. Em vaig posar uns mitjons una mica vellets i com que no em vaig posar vaselina als peus, finalment el mitjó del peu dret se'm va arrugar dins la sabatilla, molestant-me a la planta. Quedaven massa quilòmetres pel final com per seguir com si res. A més, la llebre de 5m/km, a la que havia arribat a tenir a un minut de distància per darrera meu, s'acostava perillosament. Al km 25 ja estava més procupat del peu que de la llebre, la qual em va passar en el 25 i mig. Uns metres després vaig decidir aturar-me i mirar de recomposar el mitjó. Ho vaig fer aprofitant un banc de passeig Marítim. Quedaven 4km per a l'arribada. Els vaig fer més lentament per assegurar no tenir més problemes al peu. A final, 2h 33m 21s, com deia. Podria haver estat pitjor tenint en compte els dos errors que vaig cometre. Per tant, cal mirar la part positiva. Diumenge correré la Mitja de Cambrils. Espero fer un millor registre que a la de Barcelona. Almenys baixar de 1h 40m. Veurem !

Novament faig una mitja marató

La zona de meta de la Mitja de Barcelona

Quan les coses no surten com esperes o com desitjaries, inevitablement sents una decepció. Avui m'ha passat a la mitja de Barcelona, una cursa que, històricament, no se m'ha donat pas malament. Aquí tinc la meva segona millor marca de mitja de sempre (1,22,45, al 2001) Només he baixat d'1h 23m dos cops. I amb el nou recorregut o molt similar a l'actual tinc de millor registre 1,28,01 al 2010. És evident que ja fa temps que aquestes marques són absolutament inabastables per a mí. Ara es tracta, normalment, de mirar de fer entre 1,34 i 1,38. L'última referència que tinc és Mataró, on el passat 7 de desembre vaig fer 1,37. Mataró és una mitja que té un final dur i per això pensava que podria anar un pèl més ràpid, avui. M'he fixat com a objectiu 1,35. Ha quedat clar que era massa agoserat. La lesió que em vaig fer a l'isquio al desembre i la grip que vaig tenir al gener, i que em va impedir córrer la Mitja de Granollers, ara fa dues setmanes, m'han passat factura amb tota la seva crueltat. He entrenat menys i això en cursa s'acaba notant. El primers quilòmetres he vist que anava a 4,30 sense dificultats. És clar, eren els primers quilòmetres. Després he observat que cada cop que mirava el cronòmetre amb prou feines baixava de 5m/km i poques vegades veia que anava a 4,40. Normalment veia 4,50-4,55. Estava clar que acostar-se a 1h 35m era una quimera. Canvi d'objectiu: baixar d'1,40. També he vist que seria molt difícil. No m'he rendit, ni tan sols quan he vist que no ho aconseguiria. No he "tirat" la cursa. He intentat el crono el més digne possible. He acabat, però, amb un trist temps d'1h 41m 44s. Una de les pitjors marques de mitja marató que he fet mai. El dia era exepcional per córrer: gens de fred, el recorregut molt pla. La keniana Florence Kiplagat ha tornat a batre el seu rècord del món fet a Barcelona al 2014. L'ha deixat en 1h 5m 9s, tres segons menys que l'any passat. Sempre dic que tenim una immensa sort els que practiquem aquest esport perquè competim en la mateixa cursa en la que estan els millors del món. Això és impensable en qualsevol altre esport, que jo sàpiga. Bé, al respecte de la meva marca d'avui, tampoc no es tracta de fustigar-se en excés. La cara positiva és que quan millori el registre d'avui, estaré molt content. L'important és que he corregut sense cap problema físic, no he notat cap molèstia. Tot apunta que la falta d'entrenament m'ha condemnat a aquesta mediocre marca. La resposta la tindré aviat: la setmana vinent toca la Maratest (30 km a Badalona) i l'1 de març, la Mitja de Cambrils. Aquí veuré realment si he millorat o no.

Quan no es pot, no es pot

Un foto amb el gran Wilson Kipsang, rècordman mundial de marató (2h 03m 23s)

Avui havia de córrer la mitja Marató de Granollers. No ha estat possible. La salut és el primer. No, no m'he tornat a lesionar. Simplement ja dijous al vespre vaig començar a estussegar de manera més que notable. Divendres encara vaig poder aguantar bastant bé, fins el punt que vaig sortir a córrer 60 minuts. Allò em va fer adonar que, certament, no estava gens bé. Corria molt lent, em costava molt. Dissabte encara em vaig veure amb ànims d'arribar-me fins a Granollers per a recullir el pitrall i la bossa del corredor, però quan vaig arribar a casa ja no vaig poder més i em vaig haver d'anar al llit. Tot la nit tossint i amb febre, fins a 38 graus, malestar general. En definitiva, fet un desastre... Encara em vaig donar de marge fins avui a primera hora per decidir si anava o no a Granollers a fer la mitja. A les 8 del matí ja he vist que seria contraproduent anar-hi. M'he passat tot el matí intentat dormir per recuperar. El problema és que al tossir molt contínuament descanses molt poc. Al final m'he llevat per dinar per celebrar l'aniversari de meu fill petit, que avui fa 16 anys. No he pogut menjar res. M'he près un iboprufè, i he dormit una mica al sofà. M'ha anat bé. M'he desperat amb gana i he dinat una mica. Ara tinc la impressió que estic sortint del pou. Demà no sé si aniré a treballar. Dependrà de com em trobi al matí.
  Espero que els que hagueu corregut a Granollers hagueu gaudit. Si tot va bé, la meva pròxima cursa serà la mitja de Barcelona, el 15 de febrer.

Vilafranca: bones sensacions !

Amb  l'Arcadi amb la camiseta de "Yes with cancer"

Amb els "cracks" de Lavern Subirats

      Segueixo el meu pla. Ara ja no pensant tant en clau de recuperació, sinó de preparació per a la marató de Barcelona, el 15 de març. Queda una mica menys de 2 mesos. Seguint una suggerència del meu company de feina,  l'Arcadi Alibés, la reincorporació a les curses serà en distàncies progressives. La setmana passada vaig fer els 5 Km Santi Centelles a Terrassa, i avui els 10 Km de Vilafranca del Penedès. La idea era no cremar totes les naus per si de cas l'siquio se'n ressentia. Jo diria que he anat a un 85-90% de la meva capacitat. I no he tingut cap molèstia, cosa que em confirma que la recuperació diria que és total. Dimecres, a CEREDE, aviam com ho veuen. A Vilafranca del Penedès he aconseguit, tant al 2013 com l'any passat,  la meva millor marca de l'any en 10Km. I no em quadrava, perquè en totes dues ocasions venia d'haver fet la setmana anterior la Marató de la Costa Daurada, a Tarragona. No em podia recuperar tant ràpid i a sobre fer una bona marca. El cas és que enguany s'han afegit uns metres que han fet que la cursa sí que ara sembla que té els 10.000 metres, almenys segons els GPS que he pogut consultar. He sortit força endavant i segurament per això he pogut completar el primer 5.000 uns segons per sota dels 22m. L'objectiu, aleshores, era repetir en la segona volta i baixar dels 44m. Sabia que no seria fàcil pel cansament acumulat de la primera volta.  Però ho he aconseguit ! He acabat en 43m i 53s que ara mateix m'han sabut a glòria, malgrat se gairebé 2 minuts més lent que l'any passat. La cursa és molt plana i es poden fer bons registres. Una vegada més ens han tractat de meravella. Al Penedès ens aprecien molt. En altres contrades, també. Per a què us feu una idea de com és que dic això, els amics penedesencs de la Cursa Lavern Subirats, que es fa al novembre han vingut expressament a Vilafranca a donar-me uns obsequis d'alimentació natural. Saben que sóc vegetarià i a la seva cursa em preparen un entrepà de pebrot escalibat expressament per a mí. No tinc paraules ! Moltes gràcies, amics ! Avui també ha corregut a Vilafranca la nostra companya Imma Casares. Ha fet 49m 50s. Volia baixar de 50m i encara que ho ha aconseguit, no estava satisfeta del tot. Així m'agrada, Imma ! Cal ser autoexigent.

Amb la Imma Casares, l'Arcadi i Fondistes del Penedès

       Voldria agraïr també als organitzadors dels Fondistes del Penedès i a la regidora d'Esports, Anna Doblas, que ens han tractat, com sempre, de meravella. Només tinc paraules d'agraïment. Al 2016, compteu amb mí !
      També un esment al projecte "Yes with cancer"que vol demostrar que amb càncer, es poden fer moltes coses, com per exemple, fer esport. Avui l'Arcadi i jo hem portat la camiseta durant la cursa. Els que, com jo, hem passat per la malatia, estem més sensibilitzats, lògicament.

       La setmana que vé toca la Mitja de Granollers, la mitja més important de Catalunya. Allà hi serem !

     

He tornat gràcies a CEREDE !

Uns cracks !

      Abans que res, demano disculpes als seguidors del blog perquè he estat 4 setmanes sense escriure ni un post. Entre la lesió i el Nadal l'he deixat abandonat. Al ser un blog on bàsicament escric sobre les curses que faig, no tenia massa sentit escriure res si no feia curses per la lesió. Em sap greu, també, perquè no he explicat, doncs, que la recuperació ha estat possible gràcies a la magnífica feina de CEREDE, amb els doctors Ferran Abat i José Manuel Sánchez, que són uns autèntics innovadors en la recuperació de lesions musculars. Amb la tècnica que el Dr. Sánchez va patentar, l'EPI, fan meravelles ! El cas és que ja estic recuperat, si bé vaig amb compte, encara. Diumenge vaig reaparèixer a la cursa Santi Centelles, de Terrassa. 4,77 Km que vaig fer en 23m i 25s. El temps era el de menys. Només volia provar i... prova superada. Cap dolor. És clar que tampoc no vaig foçar gens, per si de cas.

A Polinyà, fent d'"speaker"

El dia anterior, dissabte, vaig fer d'"speaker" a la cursa de Polinyà. Va ser una manera de fer un primer "contacte" amb el món atlètic després de 4 setmanes de recuperació. Ara ja estic novament "en dança". Diumenge correré a Vilafranca del Penedès els 10 Km; l'1 de febrer toca la mitja de Granollers; el 8, descans de curses; el 15 de febrer, mitja de Barcelona; el 22, la Maratest de 30 Km. Tot plegat per preparar la marató de Barcelona.  

L'isquio ha dit prou

Ara toca aplicar-se gel

La Cristina Casacuberta és la de l 'esquerra de tot

     Em quedaré, molt probablement, amb 55 curses aquesta temporada. Les últimes 5 que tenia programades fins el 31 de desembre, em temo que no serà possible fer-les. El motiu és que l'isquiotibial de la cama dreta ha dit prou. Anem a pams. Aquesta era una setmana post marató i per tant he fet el què faig habitualment. Dilluns vaig descansar completament; dimarts vaig fer 20 minutets; dimecres, 30 minutets, dijous; i divendres vaig tornar a descansar. Tot segons el previst. Dissabte tenia programat un entrenament suau al matí, a la Carretera de les Aigües, amb la meva cosina triatleta, la  Cristina Cascuberta, i companys triatletes seus. Vam fer una horeta suau, 10 quilòmetres, xerrant... Cap problema. Estava perfecte. Al vespre, tal com tenia previst, primera de les tres curses programades pel cap de setmana: el 5.000 en pista de Can Dragó, dins del programa de les 24h que organitzen cada any els corredors.cat. Vaig sortir molt content. Vaig fer 21m 5s, que suposa millorar el millor registre del 2014 que tenia de Barberà del Vallès al juliol (21,24).

Les 24h correcats. Una gran festa de l'atletisme de fons

Poc abans de trencar-me...

    Aquest matí tocaven les altres dues curses del cap de setmana:a les 9h, la Milla Catalana (1.714 m.) també a la pista de Can Dragó i, a les 11h, els 5Km de la Sansi de Viladecans. Feia fresqueta i hem escalfat amb l'Arcadi la milla catalana una bona estona. La veritat, però, és que no he acabat d'entrar en calor. He anat al meu ritme, o sigui, a tope. L'Arcadi anava just darrera meu i en l'última volta, especialment, he vist que se m'acostava molt. Venia del darrera molt ràpid. Quan quedaven uns 80 metres per la meta he decidit canviar el ritme i no esperar a que arribés a la meva alçada ja que en aquest cas em passaria massa ràpid i jo no tindria temps per reesprintar... I aquell ha estat el moment. A l'intentar accelerar el ritme he sentit una punxada a la part del darrera de la cuixa dreta. M'imagino que és l'isquiotibial. He entrat coix a la meta en 7m i 23s. L'Arcadi ha acabat en 6m 59s. Era el que ens haviem prefixat: baixar dels 7 minuts. He provat de trotar una mica aviam què, però he hagut de deixar-ho córrer immediatament. No podia ni trotar. Per a mi té tota la pinta de trencament. Dimarts ho sabré amb la visita al traumatòleg. Evidentment he renunciat a anar a la Sansi de Viladecans. He tornat a casa i, seguint les instruccions del "Jim" Serrano, estic aplicant-me gel  a la zona afectada. No hi veig sang, per tant el possible trencament no sembla que sigui bestial... En fi. És la segona vegada que em passa. A la Mitja de Granollers del 2008, vaig fer-me un trencament de 4 centímetres, però vaig poder córrer la marató de Barcelona un mes i mig després. Ara toca gel, esperar a dimarts i aviam...

La Marató per la Marató de TV3

Els bombers de la Generalitat fent la Marató per la Marató de TV3 

      Feia anys que volia córrer la Marató de Girona. La marató que per vuitè any consecutiu han organitzat els amics atletes gironins, amb en Xevi Avellana al capdavant. Una marató catalana que faltava en el meu palmarès. Per tant, havia de "caure" un dia o altre... La marató per la marató de TV3 es fa sempre coincidit amb el dia que es fa el programa solidari de TV3 i l'objectiu és recaptar el màxim de diners per donar-los al programa. Com a cursa atlètica és diferent a qualsevol altra marató. Molts fondistes gironins han fet el seu debut en aquesta marató, al llarg dels anys. Ahir vaig coincidir amb 2 debutants. La principal característica d'aquesta marató és que guanya tothom. I no és cap tòpic. Tots els participants entren junts a la meta. Ahir ho vam fer en 4h 17m 8s. No hi ha pitralls, ni classificacions... es tracta de córrer per la Marató de TV3, que enguany lluitava contra les malaties cardíaques.

     La prova es caracteritza també per fer-se en un circuit d'una mica més d'un quilòmetre al qual cal donar 37 voltes. El circuit està en una de les zones més cèntriques, sinó la que més, de la capital gironina, començant i acabant a la Plaça de la Independència.

Gran ambient a la Marató per la Marató de TV3

  Però és que encara hi ha més. Els Bombers de la Generalitat hi participen rellevant-se cada volta. Ho fan per parelles i corren tota la cursa amb el seus vestits d'intervenció, amb casc, bombona d'oxigen i tota la pesca. Una passada ! En principi són ells els que marquen el ritme i els participants els acompanyem. És per això que anem molt lents. Es tracta de completar la cursa, i no pas de fer cap marca. Cada cop que passem la línia de meta --ahir al voltant de cada 6 minuts i escaig-- l'emoció és gran. Molta gent aplaudint, fent fotos... Gran ambient ! L'última volta la van fer tots els efectius dels bombers, almenys una quinzena. Es van avançar i ens van esperar al gruix de corredors --érem un centenar-- per a fer-nos un passadís. Emotiu. Durant la cursa s'hi van afegint corredors que fan uns quantes voltes. Tot plegat per animar els gironins a fer un donatiu.

Què millor que tenir un desfibril.lador a prop...

Aquesta ha estat la meva 7a marató del 2014 després d'haver fet Tarragona, Vies Verdes, Barcelona, Empúries, Tortosa, i Priorat (muntanya). Mai no havia fet tantes maratons en un any. Al 2015 en faré menys perquè ja he comprovat que les marques de la immensa majoria de curses que he fet al 2014 es ressenteixen molt.

 El cap de setmana que ve serà complet. Dissabte al matí, entrenament a la carretera de les Aigües; al vespre, 5.000 en pista a Can Dragó; diumenge al matí, a les 9, milla catalana a Can Dragó, també, i abans del migdia, a les 11, la Sansi de Viladecans, de 5 Km. Tinc previst acabar el 2014 amb 60 curses, 5 més que l'any passat. Ara en porto 53.

Castelldefels i Mitja de Mataró... i la foscor !! I triplet a Sallent !!

Amb la Cris, l'Arcadi i l'Eva Fontecha, a Castelldefels

Tranquils, amics. No pasa res greu. Ho dic per la paraula "foscor" que he posat al títol d'aquesta entrada. Es deu a la llevantada de dimarts que va fer que ens quedéssim a casa sense llum durant 56 hores !! Com depenem de l'electricitat ! El cas és que no vaig fer l'entrada corresponent diumenge passat o dilluns, i dimarts el vent va impossibilitar-ho gairebé tot. Per tant, recapitulem. Dimarts 6 de desembre vaig córrer la 33a pujada al castell de Castelldefels. De l'últim cop que la vaig fer,  al 2008, el recorregut havia canviat una miqueta. Penso que ara hi ha més pujada al començament de la cursa que no pas abans. Vaig completar el recorregut en 22m i 33s. Em van sortir al GPS 5,21 Km. Potser era un pelet llargueta, doncs. En qualsevol cas, una cursa magnífica que vaig gaudir molt.

Gran bossa a Mataró. Amb la Rosa Sánchez

  Al dia següent, una de les clàssiques pel que fa a les mitges maratons: Mataró 17a edició. Al 2013 vaig fer 1h 38m 6s, Per tant em vaig fixar com a objectiu baixar de 1h 38. Tenint en compte que aquest 2014 en moltes curses he fet molts registres notablement pitjors que en les mateixes curses del 2013, no n'estava gens convençut d'aconseguir-ho. La idea era anar entre 4,25 i 4,30 el màxim de quilòmetres per agafar una mica de coixí de cara al quilòmetre i mig final, que a Mataró pica molt. No ho vaig aconseguir massa. Vaig passar el Km 10 en 45,22 per tant anava amb 22s de dèficit per a fer 1h 34,30. Tenia marge de sobres per acabar per sota de 1h 38m. sempre i quan mantingués el ritme. A la part final de la cursa, vaig veure clar que havia d'arribar al Km 20 per sota de 1h 33m ja que segurament els últims 1.000 metres em costaria baixar de 5m/km amb l'afegit dels 97 metres finals. Quan vaig passar la marca del 20 en 1h 32,22, vaig veure clar que no se m'escaparia. Va costar però al final 1h 37m 34s. O sigui 32 segons més ràpid que al 2013. Tot l'esforç em va valer la pena. De fet vaig estar pràcticament tota la cursa fent càlculs de ritmes de pas, per tal d'intentar assegurar la marca. Per tant molt content.

Quan vam recuperar el llum, després de 56 hores !!

  Dilluns 8 vaig descansar i dimarts.... La ventada i 56 hores sense llum !! Mare de Déu !! Quin malson ! El cas és que no vaig córrer ni un metre fins divendres. Escassament mitja hora. I dissabte he tornat per tercer any consecutiu a la Milla de Sallent per la marató de TV3. I per tercer any he acabat segon. El vencedor de les dues primeres edicions avui no hi era i he pensat "enguany o mai". Doncs de moment continua el "mai". Un jove jugador de futbol de Sallent, de 14 anys, ha estat el vencedor. En la primera volta hem anat junts fins els 500 metres de cursa. Jo anava pensant: "a la segona volta intentaré apretar i deixar-lo." Com si m'hagués sentit els pensaments ha fet un canvi i el que s'ha quedat al darrera he estat jo. M'ha près una quants segons d'avantatge que ha sabut administrar perfectament. La sensació que jo tenia és que si hagués aconseguit atrapar-lo, amb el sobresforç que això m'hauria costat, m'hauria tornat a deixar clavat tant bon punt hagués arribat a la seva alçada. No hi ha hagut opció. M'ha superat clarament crec que de 4 o 5 segons. He acabat en 6m 20s. 6,17 vaig fer al 2012 i 6,15 l'any passat. Correcte.

El vencedor a Sallent: 39 anys més jove que jo ! (Foto: C.F.)

Amb l'Arcadi hem corregut per la Marató de TV3

  Demà acabaré la setmana amb la 7a marató del 2014. Serà a Girona, amb motiu de la marató de TV3. La 8a Marató per la Marató. Cursa solidària com la que més. Som-hi !