Còrrer per ajudar

Amb Xavier Amador, Marta Ferrussola, i Ramon Canela

Avui he corregut la 25a edició de la Cursa Científica de l'Hospital de Sant Pau. Es fa per ajudar els pacients que tenen patologies cardíaques. S'estudien els beneficis que els aporta l'esport i s'estudia r com reaccionen a l'esforç físic. El Dr. Ricard Serra és qui porta l'estudi des de fa molts anys. Un centenar de corredors de tots els nivells són convidats a còrrer mentre els pacients caminen. Bé, alguns, perquè altres també corren. Entre els corredors hi havia per exemple, el marroquí Mohamed Bembharka, en diverses ocasions guanyador de la cursa de El Corte Inglés, i que té 1h 04m en mitja marató. O sigui, un atleta de grandíssim nivell. També ha corregut la ucraïnesa Inna Lebedieva, una atleta de 36 minuts en 10 Km i que per tant també és de molt bon nivell. De fet la cursa no es planteja com a tal, més aviat com a un entrenament més o menys llarg, a gust del consumidor.

El Club DIR patrocina la cursa

Quan es cumpleixen 2 hores des del tret de sortida, es dona per finalitzada. Es donen voltes per l'interior del recinte de l'Hospital d'un total de 800 metres. Normalment la cursa es celebra unes setmanes abans de la Marató de Barcelona i habitualment la feia servir com a tirada llargueta abans de la gran cita del fons català, però aquest any el canvi de dates de la marató ha fet que la cursa Científica fos just una setmana després. Jo, com molts dels participants, me l'he près com un entrenament recuperatiu. A diferència d'altres anys en què completava les dues hores i feia uns 23-24 Km, avui només podia estar-m'hi una hora. He fet 11,37 Km a ritme de 5,16 el Km. Cal tenir en compte que el recorregut es força atoboganat , amb pujades i baixades contínues. He portat les ASICS Nimbus 14 a tots dos peus, a diferència de la setmana passada a la marató, i no he tingut cap problema.
  Demà no faré cap cursa --cosa estranya-- i faré un bon entrenament. Aviat atacaré segona fase post marató: plantilles noves per mirar de solucionar el problema de l'isquio. Pròxima cursa, el 7 d'abril, la del Camí dels Ibers, 21,5 Km a la Roca del Vallès. Serà la primera edició. Cursa de muntanya.

Marató de Barcelona, amb experiment i tot !

L'experiment

Experiment ? Quin experiment ? Si tots els cànons maratonians aconsellen no fer coses extranyes el dia de la marató, com per exemple no estrenar res !. Doncs ves per on avui m'he saltat aquest manament sagrat. I més encara després d'haver escoltat d'un atleta de primeríssim nivell mundial com el rubinenc Carles Castillejo, que ell molts cops estrena sabatilles el mateix dia d'una cursa.  En l'actualitat les sabatilles de còrrer són com un guà. S'adapten perfectament als peus. I les Asics no són cap excepció, evidentment. El que ja no es pot controlar tant és com són els peus de cada persona, i jo he comprovat que tinc un peu dret que deu tenir l'empenya més alta de l'habitual. El cas és que ja feia 3 o 4 dies que em provava les sabatilles amb les que volia còrrer la marató: unes Asics Gel Nimbus 14.
Una sabatilla amb garanties per a no tenir cap problema als peus. Però vet aquí que notava una petitíssima molèstia a l'empenya dreta. No m'acabava de decidir a què fer: vaig còrrer amb elles divendres i dissabte i a estones pensava: cap problema, corre amb elles. I en altres moments em deia: I si aquesta molèstia acaba convertint-se en una ferida i m'aixafa la marató ? Total, que no sabia que fer. Finalment se m'ha encès una llumeta a 15 minuts de l'inici de la cursa. Si al peu dret tenia dubtes, el millor era no posar-me la sabatilla... almenys en aquest peu. Dit i fet. M'he calçat el peu dret amb la sabatilla corresponent del parell que he usat els últims 2 anys per a les competicions. I he vist la llum...! Encara he tingut temps de fer una última prova fent una recta al pàrquing, i he sortit a buscar el meu calaix de sortida, que era el verd.

      Hem sortit uns 6 minuts i mig més tard que l'èlite. Volia anar amb el grup de 3h 30m, però de seguida he vist que anaven massa ràpid: han fet el primer Km en poc més de 4,30. El ritme que tocava era de 5m/Km. Me n'he desentès i he anat a la meva. Unas metres abans del Km 5 he hagut de fer una aturada tècnica per a fer un riuet i calculo que he perdut uns 20 segons. Això m'ha fet passar el 5.000 en 25,16. He trigat 5 Km en atrapar una de les llebres que semblava tenir clar que els seus companys anaven massa ràpid. A partir d'aleshores he anat una bona estona amb aquesta llebre més tranquila, però també ha acabat accelerant. A l'entrar a l'avinguda de la Meridiana (Km 18) amb lleugera pujada, he anat recuperant metres al grupet de llebres i al Km 20 quasi els atrapo. Aquest tram té una pujada suau però continuada que segur que els ha alentit. Però al girar cúa per a desfer el tram (del 20 al 22) han tornat a accelerar. Jo, a la meva. Durant aquesta part de la cursa he arribat a tenir gairebé 3 minuts de marge sobre l'objectiu. És a dir, de mantenir-lo fins al final, hauria acabat en 3h 27m.

Entrant al Km 42 (Foto: Raúl Llimós)

Quan hem arribat al Km 27, un espectacular Àlex Castells, company meu a TV3 i que avui debutava, m'ha passat amb una gran solvència. Seguir-lo hauria estat un suicidi. El cert, però, és que durant 3 Km el veia perfectament un centenar de metres per davant meu, per tant anàvem a la mateixa velocitat; entre 4,58 i 5,02. A l'arribar al Km 30, ha estat l'Arcadi Alibés qui m'ha atrapat. Portava un bon ritme i ràpidament m'ha tret uns metres. He intentat no perdre'l. Ell intentava recuperar 1 minut i 10 segons per aconseguir baixar de 3,30. Jo encara mantenia un coixí de 2 minuts i escaig ben bons. M'ha preguntat quin temps duia i he vist que jo havia començat la cursa tres minuts més tard que ell. Al voltant del Km 34, l'Arcadi ha vist que no baixaria de 3h 30m i ha afluixat el ritme. Això m'ha permès passar-lo. Aleshores m'he centrat en l'objectiu de baixar de les 3h 30m. Encara tenia un marge, però s'anava reduïnt, lenta però inexorablement. L'esforç començava a passar factura i cada Km entre 5,02-5,10 era un petit èxit. La clau era arribar al Paral.lel (Kms 40-42) amb un marge suficient perquè segur que allà perdria temps per culpa de la pujada que hi ha. Veient els parcials que he fet, al final la clau, potser, no ha estat tant els dos últims Km sinó el 38 i el 39, fets en 5,23 i 5,21, respectivament. El 40 a 5,19 i el 41 a 5,09, ja no ha estat suficient per a la remuntada. Quan he passat el 42 he vist com el meu crono marcava 3h i 30m. Al final he acabat en 3h 31m i 24s. 

L'Arcadi ha entrat 4 minuts darrera meu (Foto: Maria Guixà)

  Amb tot, considero que és un bon registre, ja que fa dos mesos vaig fer la Marató de la Costa Daurada en 3h 29m. Tampoc m'he quedat tant lluny.... A més arrossego l'isquio tocat. Cap problema. Era la meva marató número 36 i la 13a a Barcelona, on vaig amb l'any. Vaig fer la primera al 1999. En aquests 15 anys s'han fet 14 maratons per la suspensió de la del 2005 i jo vaig faltar a la del 2007 a l'estar convalescent de les meves operacions.
  Per cert. Si tot va com ha d'anar, aquest any superaré les 500 curses.

Ja tinc la roba per la Marató de Barcelona

  Avui he estrenat la roba Asics que duré a la Marató de Barcelona. He corregut una hora i l'he trobada molt còmoda, com m'esperava. El tacte de la camiseta és molt suau. Ara em falta que m'arribin les sabatilles per tal que tingui temps de provar-les abans de la cursa.

Quina bona temperatura que feia avui !!

   He arribat a un acord amb Asics per dur la seva roba en les curses que patrocinen. Això no vol dir pas que deixaré de portar la del Domingo Catalán Fondistes Club. El que passarà a partir d'ara és que faré unes curses amb una roba i unes altres amb l'altra. Aquest acord, que podria semblar "sui generis", és possible gràcies a la bona voluntat de les dues parts. Quan Asics em va proposar vestir-me jo els vaig comentar aquesta opció. No vull deixar el Domingo Catalán F.C. perquè el "Mingu" i la seva filla Rosa sempre m'han tractat de meravella. Va ser l'única condició que li vaig posar a Asics i la van acceptar. Tant el Domingo Catalán Fondistes Club com Asics, doncs, estan d'acord en "compartir-me", diguem-ne, cosa que agraeixo molt a tots dos.

100 mitges maratons completades !!!

Havia de ser a la mitja marató de Barcelona, el passat 17 de febrer, on hauria fet la meva mitja marató número 100. L'isquiotibial de la cama dreta no m'ho va permetre. Finalment el dia de completar les 100 mitges maratons ha arribat avui a la Mitja de Cambrils. I me n'alegro perquè l'organitzen uns bons amics i que estimen molt i molt això del còrrer. Són el Juanan, la Mònica i el Joan Carles, el nucli dur de Runningsolutions. Estan dinamitzant --i de quina manera !-- el running a  les comarques tarragonines i ho fan bé de veritat. I ofereixen qualitat. La prefereixen abans que la quantitat. I és molt d'agraïr. Bona feina, companys !!

Amb el 100...i el Jaume Leiva: 29,15 en els 10Km d'avui

  Pel que fa a la meva cursa avui, la incògnita era com respondria el meu isquio després de la Maratest de diumenge passat i després de la Marató de la Costa Daurada (organitzada per Runningsolutions, com no !) del passat 20 de gener. La mitja de Cambrils ja l'anomenen la més plana de Catalunya. Possiblement és així. Consisteix en dues voltes de 10 Km la primera, i d'11 Km la segona, si bé el recorregut és gairebé calcat en els dues voltes. L'any passat em va sortir la millor marca de l'any precisament a Cambrils (1h 29m 31s).
 Avui, mitja hora abans de començar, el Jim Serrano m'ha tocat els isquios, sobretot el de la cama dreta, per deixar-me el millor possible. Merci, Jim ! Ets un crack, ja ho saps !
  Com l'any passat, he sortit massa ràpid. 3,53 el primer mil. Molt per sobre de les meves possibilitats, ja que havia d'anar a 4,15. De seguida m'he regularitzat i he m'he posat a ritme de creuer uns quants segons per sota de 4,20 (entre 4,15 i 4,19) Anava veient que estava just, just per baixar del 90m. Poc abans de completar la primera volta m'ha atrapat el grup amb les llebres de 1h 30m amb el Robert Mayoral, dirigint la nau, com l'any passat. Al 2012 em van atrapar al Km 6. Aquest any, de seguida he vist que em seria molt difícil aguantar amb ells fins el final, si bé m'he proposat intentar-ho. Els parcials han estat molt regulars del Km 11 al 16 ( 4,17-09-16-13-15-19) Just en el 16 se m'han començat a escapar. De fet ja feia uns quants quilòmetres que anava amb el ganxo posat i per tant no he pogut evitar perdre'ls inexorablement. Començava aleshores una nova cursa de 5.000 metres per mirar de fer el millor registre possible. El sub 90 era quasi impossible però ho he seguit intentant fins l'últim suspir. Al final he entrat en meta en 1h 30m 49s. Tot just 1m i 18s més lent que l'any passat. No he quedat decebut, ans al contrari. Com deia, haver fet una marató fa un mes i mig; la Maratest la setmana passada i els problemes dels isquios, només m'han costat 78 segons, en relació a fa un any. Em sembla raonable.
 L'únic dubte que em queda és si hagués anat amb el grup de 1h 30m tota la cursa hauria aguantat amb ells i hauria baixat dels 90m ? El Robert Mayoral opina que sí. Hauria anat més protegit durant la primera volta i no m'hauria desgastat tant. És possible, però vés a saber. Aquest esport mai no són faves comptades. Jo mateix a la Mitja de Granollers, just avui fa un mes, vaig fer una marca discretíssima (1h 38m) quan aspirava a, almenys, fer 6 minuts menys...
  Diumenge que vé no correré cap cursa. Cal concentrar-se per la Marató de Barcelona !!!

Bon test la Maratest

Mai no havia fet una cursa de 30 Km. Evidentment sí que he fet tirades llargues d'aquesta distància, fins a 32 Km, però no en format cursa. L'experiència ha estat magnífica. La idea que van tenir els organitzadors de fer una cursa així a tres setmanes de la marató de Barcelona, em sembla genial. I no dec ser l'únic perquè han tingut una gentada de por. És infinitament millor fer una tirada llarga d'aquesta manera que tú sol. A més a més, recrea de manera exacte les condicions d'una marató, tret de la distància, evidentment, i això t'ajuda a calibrar realment en quines condicions estàs per a la gran cita. És una autèntic test, en definitiva. En el meu cas hi havia l'afegit de veure com respondria l'isquiotibial de la cama dreta que fa 10 dies que em toca els nassos i que em va impedir diumenge passat còrrer la mitja marató de Barcelona. Des d'aleshores, la sessió més llarga que havia fet fins avui era de 45 minuts, per tant del resultat d'avui podia treure bones conclusions.

Pocs metres després de la sortida

 Abans que l'isquio em fes la guitza, havia pensat sortir a ritme de 4,40, per mirar d'acostar-me al que traduit a la marató serien 3h i 20m, per millorar el registre de l'any passat a la marató de Barcelona (3h 22m) Però el senyor isquio mana i em va aconsellar ser més prudent. Ritme de 5m/Km. Dit i fet. A aquest ritme volia dir acabar la Maratest en 2h 30m just, una hora menys que a la Marató (3h 30m)

   He sortit amb l'Arcadi en el nombrós grup de 3h 30m. Era fàcil fer comptes. Cada 5.000 l'haviem de passar en 25m. En el primer he fet 25m 18s. Ha estat el més lent dels 6 parcials de 5 Km. L'explicació és clara: he perdut 30" en el Km 3,5 perquè m'he hagut d'aturar a treure'm una pedreta que em feia la guitza. Els dos parcials següents els he fet en 24,44 (10Km) i 24,43 (15Km). O sigui, que he passat la meitat de cursa en 1h 14m i 45s. Per 15s no clavo el temps ! Tot just començar la segona volta, amb el mateix recorregut que la primera, la llebre ha perdut una miqueta de velocitat. En el Km 16 m'he adonat que sense fer res de l'altre món, el grup de les 3h 30m s'anava quedant endarrera. Havia de prendre una decisió, seguir o esperar-los. Com que em trobava bé, he decidit tirar. De fet tenia pensat anar amb el grup fins el Km 25, però una de les gràcies de les curses de fons és anar canviant de tàctica, improvisar, segons l'estat en el que estiguis. Si estàs malament, no  improvisaràs: la cursa ja et posa al teu lloc. El parcial del Km 20 ha estat de 24,26. És a dir, estava fent una cursa en progressió, lenta però segura. I el parcial del Km 25 encara ha estat un pelet millor: 24,20. Aquest era el moment que m'havia prefixat per accelerar el ritme. Ho he intentat, però aquí sí que em deuen haver faltat quilòmetres d'entrenament perquè ja no he estat capaç. Amb tot el parcial ha estat de 24,52, encara per sota dels 25m. Total, he creuat la meta en 2h 28m i 19s, clarament per sota de les 2h 30m. La lectura que puc fer de la cursa doncs, és molt positiva. L'isquiotibial, tret d'alguns moments puntuals, no m'ha fet mal. Continua allà, com una molèstia que no aconseguiexo treure'm... L'Arcadi ha arribat poc després meu, també per sota de les 2h 30m

  Com ja he dit, la cursa està molt bé. I ben organitzada. El fet de tenir el pàrquing del Magic Badalona a disposició dels corredors i a més gratuït, s'agraeix moltíssim. En una cursa a l'hivern, amb temperatures baixes, poder preparar-te tranquilament sotacobert és magnífic !  L'unica cosa que miraria de millorar és alguns carrers que, pel volum de corredors, es fan estrets. Si la cursa augmenta de participants, que segur que sí, potser no hi cabrem... 

  La setmana vinent correré la Mitja Marató de Cambrils, última cita abans de la Marató de Barcelona, perquè el 10 de març no faré cap cursa. Serà la meva mitja marató número 100. L'any passat a Cambrils vaig fer la meva MMT amb 1h 29m. Va ser la prova definitiva que a la Marató de Barcelona podria sortir-me un bon temps, com així va ser. Enguany no sortiré al ritme de baixar de 1h 30m. Si fes 1h 32-33m ja estaria molt content. Veurem.                     

El 10 de març arriba la Trasplant Run

    Nova cursa en el calendari atlètic català. Es tracta d'un 5.000 en ruta que es farà el dia 10 de març a la zona del Fòrum de les Cultures, a Barcelona. La inscripció només costa 5 euros. Tal com estan els preus de les curses, és d'agraïr. El més important, però, és que la cursa és solidària. És la Transplant Run que busca conscienciar-nos  a tots en mantenir l'interès social en el tema dels transplantaments, que s'han convertit en un asumpte de màxima actualitat arran del transplantament a què va ser sotmès el futbolista del F.C. Barcelona, Eric Abidal.

Nani López, primer trasplantat de fetge en acabar un Iron Man

    La cursa forma part de les activitats del Congrès que la Societat Catalana de Trasplantaments organitza cada 2 anys.

    La Transplant Run és just una setmana abans de la marató de Barcelona i, al ser de 5 quilòmetres, completa l'oferta de distàncies set dies abans de la gran cita anual de l'atletisme popular a Catalunya. I és que el dia 10 de març es disputen també els 10 Km de Sant Boi i la mitja Marató de Gavà.

La mitja número 100 haurà d'esperar

Havia de ser la meva mitja número 100

Un dia o altre havia de fer-m'ho mirar. Fa molt de temps, almenys un any, que corro amb molèsties a l'isquiotibial de la cama dreta. Pràcticament ja ho considerava com una mena de dolor cronificat que, de fet, no m'ha impedit fer tota mena de curses. Aquest divendres passat, però, vaig fer 6 sèries de 1.000 metres, amb descans trotant de 2 minuts entre elles, i que crec que això és el que ha acabat fent saltar l'alarma. Les 5 primers em van sortir mot bé, amb 3 per sota de 4,20 -- una en 4,11! -- però en  l'última ja vaig notar que les coses no anaven bé. Vaig fer 4,32 i amb l'isquio queixant-se. No li vaig donar més importància, però al dia següent vaig voler provar aviam què tal. I sort que ho vaig fer. Va quedar clar de seguida que al dia següent, diumenge, era temerari fer la Mitja de Barcelona, la que havia de ser la meva mitja número 100. Just al darrera del genoll era on més em molestava. La zona es diu forat popliti. Vaig trucar ràpidament al Jim Serrano i vam quedar per avui dilluns, aviam què tinc. Probablement serà alguna cosa relacionada amb una possible ciàtica, ja em va avançar el Jim. Vaig preferir no forçar a un mes de la marató de Barcelona i descansar. Diumenge que vé dia 24 de febrer la intenció és còrrer la Maratest de Badalona. Són 30 Km. Dedicaré la setmana a recuperar-me al màxim. Seguiré les instruccions del Jim fil per randa. 

Haig de progressar... per la mitja número 100

Avui he corregut els 10 Km de Badalona Running. Una cursa que arribava avui a la segona edició i ja han superat els 2.000 corredors. Si se'm permet faré una crítica constructiva. M'ha semblat que la cúa al guardarroba era immensa. Massa. Caldria, segurament, dedicar-li més recursos per evitar-la. Quan acaba una cursa i fa fred, tothom vol recuperar l'abans possible la seva roba. Em temo que més d'un s'haurà constipat, avui...
  Al marge d'això, la cursa és ràpida, si bé té tres pujades. Al Km 3,5, a l'entrada d'un parc; al 4,5, al passar per sota la via del tren; i al 7,5 al Pont de Sant Lluc. Com que l'any passat ja la vaig fer, sabia de les dificultats que em trobaria. He sortit ràpid, com l'any passat, una mica per sota de 4m/Km. He seguit la llebre dels 40m. La meva intenció era anar amb el grupet --força nombrós-- almenys fins a l'entrada del parc del Km 3,5. He estat incapaç. Cap el Km 1,5 he vist com, inexorablement, el grup se m'escapava. Aleshores començava una nova cursa per a mí. L'objectiu era millorar els 42,06 de Vilafranca de fa 15 dies. O sigui, baixar de 42m. L'any passat vaig fer a Badalona 41,37. El pas pel 5.000 m'ha desanimat força. He passat en 20,59. O sigui que doblant faria 41,58, i tenint en compte que encara em quedava el pont, estava clar que la marca del 2012 estava impossible i baixar de 42 també. He optat per... fer-ho el millor possible. He entrat a meta en 42m i 33s. O sigui 56 segons més lent que l'any passat. El tema recorrent que la Marató de Tarragona de fa 3 setmanes em passa factura ja fa pudor. No estic bé i punt. És així. Aquesta setmana ho he comprovat fent 8 sèries de 500, amb 1m 40s de recuperació trotant. Em van sortir a ritme de 4,29 de promig !! Molt fluixes. Però en fí, és el que hi ha. Seguiré treballant. Aquesta pròxima setmana faré 6x1000. He decidit incorporar les sèries llargues a les meves rutines d'entrenament per aviam si milloro una miqueta en velocitat. Diumenge que bé, a la Mitja de Barcelona, faré, si no hi ha cap problema, la meva mitja marató número 100. Tota una fita, per a mí, de la que estic molt orgullós, la veritat. Estaré orgullós. Abans l'haig de completar, és clar. Ja no sé quin objectiu fixar-me, certament. Sempre he estat cofoi de saber com estic en cada moment i de veure com encerto. El meu objectiu, en tot cas, serà ben modest. Només fer-ho millor que a Granollers (1h 38m). Si acabo en 1h 34m estaria ben content perquè l'any passat vaig fer a Barcelona 1h 33m.
  Fins diumenge dia 17, que, per cert, serà el 39è aniversari del mític 0 a 5 del Barça al Madrid al Bernabéu. El recordo com si fos ara !! Amb els gols de Asensi (2), Cruyff, Juan Carlos i Sotil.

Fiasco a Granollers

12.000 corredors a Granollers (Foto: Adrià Costa)

No es pot qual.lificar d'altra manera la meva prestació a La Mitja de Granollers del 2013. He acabat amb un temps de 1h 38m 39s, el pitjor resultat de les meves 8 participacions, tret de la del 2008 en que em vaig lesionar al Km 15 i vaig acabar en 1h 51m. És l'hora d'analitzar els motius. El cert és que enguany ha estat la primera vegada que he corregut a Granollers amb una marató feta dues setmanes abans. Això em fa pensar que he pagat l'esforç. És possible. Però també és cert que la setmana passada vaig fer el 10.000 de Vilafranca del Penedès amb uns òptims 42m 6s. Pensava que ja estava recuperat. Insisteixo, igual no. En qualsevol cas no puc estar satisfet a l'haver invertit 5 minuts més !! que l'any passat. Volia fer 1h 32m i m'he quedat llunyíssim. No puc dir que res m'hagi anat malament. He pujat fins a La Garriga amb tranquilitat, sense molèsties especials, tret de les habituals de l'isquio de la cama dreta. He arribat a La Garriga tot passant el Km 11 en 53m. No he fet el càlcul aleshores, però per igualar el registre de l'any anterior, havia de fer l'últim 10 mil en 40m. Impossible. No ha estat, però, fins el Km 14 que no m'he n'he adonat de com anava de malament de crono, que no pas de físic ni de sensació de cansament, ni res d'especial. Quedaven 7 Km per la meta i fent-los en 28m (4m /Km) hauria acabat en 1h 35m. Aleshores he estat plenament conscient del desastre. M'he hagut de motivar amb atrapar les noies que veia per davant meu i en atrapar també un company corredor al que només veig a les sortides i a les arribades, però mai en cursa perquè sempre va darrera meu. Força darrera meu, diria. Doncs avui m'ha passat a la pujada i no ha estat fins els últims 400 metres que l'he pogut passar. El fet de veure que em superava amb facilitat en la pujada m'hauria d'haver fet veure que jo anava molt lent. Simplement he pensat que ell estava en molt bona forma.



Castillejo felicitant Kripotich (Foto: Mundo Deportivo)



  En fi. És el que hi ha. La cursa ha estat històrica perquè el rubinenc Carles Castillejo ha batut el rècord de Catalunya de mitja marató que tenia Bartolomé "Jim" Serrano dels del 1998, amb 1h 1m 43s. Castillejo l'ha deixat en 1h 1m 18s. El vencedor de la prova ha estat el campió olímpic a Londres 2012, l'ugandès Stephan Kripotich, que ha entrat 3 segons abans que Castillejo.

"Jim" Serrano. El seu rècord ha durat 15 anys

  Diumenge que vé correré els 10 Km de Badalona Running. Em proposo, d'aquí a la Marató de BCN fer un dia de series llargues a la setmana. Faré de 500m, de 1.000, de 1.500, de 2.000 i potser de 3.000. Aviam si així milloro una miqueta. El cert és que les sèries les tinc molt oblidades. Massa.

Primer 10.000 de l'any

Habitualment faig el primer 10.000 de l'any a la cursa del Barri de Sant Antoni de Barcelona, però aquest any coincidia amb la marató de Tarragona, la setmana passada, i això ha propiciat que m'hagi estrenat al 2013 amb els 10 Km de Vilafranca del Penedès. És una cursa molt planera en la que es poden fer bones marques. De fet, es va batre el rècord de la prova tant en la categoria masculina com en la femenina. Pel que fa a mí, sempre tinc dubtes del meu rendiment la setmana següent a una marató. El cert és que poques vegades em vaig trobar tant bé de cames encabada una marató com la setmana pasada a Tarragona. He fet aquesta setmana el meu protocol habitual de recuperació: dilluns, 15m de rodatge molt suau; dimarts també, però 20m. Després, dimecres, dijous i divendres, descans total; dissabte 45m i diumenge, la cursa. A l'hora de la veritat no em puc queixar. He anat força bé tota la cursa, prement l'accelerador tot el que podia, barallent-me amb 3 noies a les quals he pogut superar finalment. De fet, només 5 fèmines han arribat a la meta abans que jo. He acabat en 42m 5s, per tant molt aprop de baixar dels 42m, que, per a mí, ja son paraules majors. Eren dues voltes de 5 Km. He fet més ràpida la primera (20,52) que la segona (21,13). Satisfet. Espero baixar de 42 aquesta temporada i acostar-me als 40 minuts. Amb un 41 curt estaria plenament satisfet. Veurem.

Feia fresqueta però menys de la que m'esperava

  La setmana vinent arriba una de les grans clàssiques de la temporada: la Mitja de Granollers. Objectiu: baixar dels 93 minuts.
 

La 35a marató, a Tarragona

  Segona marató de la temporada ahir a Tarragona després d'haver fet la del Mediterrani a l'octubre en 3h 37m. L'objectiu que tenia ahir era també discret. Amb baixar de 3h 40m em donava per satisfet. Estava anunciada una ventada de por i fred considerable. A l'hora de la veritat  tot i que va bufar el vent, no va ser tant com s'havia dit i pel que fa a la temperatura, fins i tot en algun moment va fer caloreta. Em vaig arribar a treure els guants i tot ! Pocs minuts abans de començar em va assaltar un dubte: no sabia si col.locar-me en el grup de 3h 45m amb la intenció de deixar-lo ben avançada la cursa o anar en el grup de 3h 30m, fins allà on pogués. Finalment ni una cosa ni l'altra. Vaig sortir molt enderrarit --vaig trigar un minut en passar per l'arcada de sortida-- però de seguida vaig atrapar el grup de 3h 45m. Ràpidament vaig veure que era massa lent per a mí i els vaig superar fàcilment.

Primers metres de la cursa. Molt concentrat

La primera part de la cursa va fins el "Faro" per l'escullera, anar i tornar. Són els primers 7 quilòmetres. En el Km 5 vaig atrapar el grup de 3h 30m. Per la meva sorpresa ho havia aconseguit sense cap esforç especial. És a dir, que havia estat anant per sota de 5m/km sense cap dificultat. Vaig decidir que era el meu grup. De fet, a la Marató del Mediterrani de l'octubre vaig anar a aquest ritme fins el Km 36 i després vaig punxar fins acabar en 3h 37m, com deia. Ahir pensava que, com a mínim, podria fer el mateix i després, ja es veuria. Dit i fet. Amb el grup vaig fer còmodament tota la façana litoral tarragonina, la Rabassada. 18 quilòmetres en total. Notava que el ritme m'era còmode però no volia arriscar gens ni mica, que una marató és molt llarga. La llebre que portàvem quadrava els quilòmetres entre 4,59 i 5,01, com un rellotge. La mitja marató la vaig passar en 1h 43m, per tant estava amb 2 minuts de marge sobre el ritme de 3h 30m. Però a l'arribar a l'alçada del Km 26 les coses van canviar. De cop i volta, mentre baixavem la Rambla Nova, consulto el crono i veig que anem més lents i que estava perdent el coixí que tenia. Pràcticament sense voler-ho, simplement mantenint el ritme de 5m/Km, vaig veure que em quedava sol, pràcticament, en terreny de ningú. Era perillós, perquè arribava la part més dura d'una marató, l'últim terç. Però com que em veia bé, vaig aprofitar la baixada, abans d'arribar a la carretera de València, per anar-m'en a ritme de 4,48-4,51.

Poc després d'acabar. Molt satisfet

Vaig atrapar ràpidament alguns atletes que s'havien escapat anteriorment del grup de 3h 30m i vaig dir-me a mí mateix "ara comença la cursa". Era el Km 28, aproximadament. Vam enfilar cap el barri de Campclar, que tendeix a pujar. A més allà el vent va bufar notablement, però els ànims que donava el públic van ajudar-me a superar aquesta part. Després de fer una volta a la pista d'atletisme (km 31,5), es tractava de tornar a Tarragona. Encara en el Km 36 una altra forta ratxa de vent em va fer alentir el ritme, pero al girar cúa, amb el vent a favor, de seguida em vaig tornar a posar uns quants segons per sota de 5m/Km, el ritme que volia. Especialment dur és passar per meta en el Km 40, ja que encara queden 2 Km i 195 m per acabar. Tornes a enfilar l'escullera dels primers quilòmetres però aviat gires cúa. Els últims 200 metres, amb els Tinglados del Port de Tarragona a l'esquerra, vaig viure la pitjor ratxa de vent de tota la cursa. Malgrat tot, vaig poder esprintar una miqueta i vaig entrar en 3h 29m 23s. Una gran marca per a mí ja que aspirava a baixar de 3,40. Magnífic !!

Compartint escenari amb el gran Carles Latre !

   L'organització de la cursa em va semblar perfecte. Els avituallaments, completíssims, amb aigua, isostar, fruita, fruits secs, etcétera. La cursa té moltes possibilitats de tirar endavant perquè el recorregut és força planer. També es va fer un 10.000 que va guanyar comodíssimament el Jaume Leyva, amb un gran temps de 30 minuts i uns pocs segons.

Compartint vestidor amb el gran Jaume Leiva ! 

   Pròxima cursa, diumenge que vé a Vilafranca del Penedés: 10 Km. El calendari el completaré, fins la marató de Barcelona amb: 3 de febrer, Mitja de Granollers; 10 de febrer, 10 Km de Badalona; 17 de febrer, Mitja de Barcelona; 24 de febrer, Maratest 30 Km de Badalona; 3 de Març, Mitja de Cambrils. El 10 de març serà "sabàtic" i el 17 de març, Marató de Barcelona.

Començo l'any a Sitges, una vegada més.

Molt bon any 2013 a tots !!  Com he fet moltes vegades --amb la d'avui 10 cops-- he començat l'any atlètic corrent la Mitja de Sitges. Vaig debutar en aquesta cursa al 1999, o sigui que ja fa una estoneta, i li tinc molt apreci perquè aquí tinc la meva millor marca en mitja marató. Va ser al 2003, amb un registre de 1h 22m 29s. Recordo que em va ajudar a aconseguir-lo el meu company Sebastià Guim, expert maratonià i ultrafondista, que té un magnífic blog, per cert, que us recomano encaridament.
Avui es tractava de fer l'últim entrenament llarg abans de la Marató de la Costa Daurada, a Tarragona, de diumenge que vé. I a fe que ha anat perfecte. Volia anar ben lent i ben tranquil. Hi havia la possibilitat de còrrer el quart de Marató (10,5 Km) i tot seguit fer la Mitja, o bé fer una o l'altre, ja que començaven a les 9 i a les 10, respectivament. Em semblava excessiu i perillós fer totes dues a una setmana de la marató. Al final he optat per la mitja. L'he correguda tota l'estona amb el meu company Arcadi Alibés. Ell sí que havia corregut el quart de marató abans, o sigui que s'ha cascat 32 Km perquè hi ha afegit els 500 metres que hi havia entre l'arribada de la primera cursa i la sortida de la segona.

Ja entrant a la meta. Ben abrigats, però no ha fet fred (Foto: Cristina Fàbregas)

  Hem anat tota l'estona xerrant a un ritme molt constant de 5,23. Quan hi havia una mica de baixada ens acceleràvem fins els 5 pelats i quan hi havia pujadeta anàvem a 5,30, aproximadament.
La veritat és que sempre m'ha encuriosit que la diferència de velocitat que hom pot aconseguir entrenant sigui tant inferior a la que podem arribar en una cursa. Quan rodo mai vaig tant ràpid com avui. Simplement no podria fer 21 Km a 5,23. Però avui ha estat com un llarg passeig. És veritat que si entrenèssim tant o més ràpid que quan competim voldria dir que alguna cosa no fariem bé. Quan s'ha de rendir és a les curses. Per això ens entrenem !
  Hem acabat amb un temps de 1h 54m 11s, però avui el crono era el de menys. Estàvem tant bé que l'Arcadi ha plantejat mig seriosament, mig en broma, de fer una altra volta per completar ell una marató i jo 3/4 de marató. Hem estat assenyats i no ho hem fet... Però igual un altre any...
  La d'avui ha estat la meva cursa número 467 i mitja número 98, evidentment amb el pitjor registre de tots els que he fet a Sitges. El circuit nou m'ha agradat, encara que quan vas tan tranquilet qualsevol cursa és magnífica !! Aquesta ho és, però, més enllà del ritme que portis. La meva setmana atlètica l'he acabada amb 46 quilòmetres, ja de baixada de cara a la Marató de la setmana vinent.  Avui he començat el meu 17è any com a corredor popular. I encantat de la vida... I que duri !!!
  Demà m'incorporo a la feina després d'haver fet vacancetes aquesta setmana.

Entrevista a Johan Cruyff

L'entrevista va ser en directe al TN Migdia

Amb motiu del Catalunya-Nigèria del passat 2 de gener em va tocar entrevistar un dels gran mites de la història del futbol: Johan Cruyff. L'holandès s'acomiadava del càrrec de seleccionador de Catalunya amb aquest partit. La veritat és que fa molt de temps que és, també, un referent del barcelonisme. Qualsevol cosa que hi ha o que passa relacionada amb el Barça, l'opinió de Johan Cruyff sempre es buscada i per molts, apreciada.

La vam fer a l'hotel de concentració de Catalunya

  Com que era el dia que s'acomiadava li vaig preguntar pel fet que hagués dit que com que ja tenia 65 anys, era una edat ideal per plegar al ser la de la jubilació... (de moment). En Johan sempre té alguna resposta ocurrent i aquell dia no hi podia faltar. "Es el excuso más adecuado" va dir en el seu particular castellà. I es va quedar tan ample. Li vaig preguntar què li diria a Tito Vilanova, ja que en Cruyff també va passar per un moment molt delicat de salut quan, sent entrenador del Barça, va tenir un infart. "Tranquilidad" li va recomanar.
    Johan Cruyff, geni i fugura. Com sempre

Adéu al 2012. Un bon any... atlètic

Ha fet un dia ben assolellat, a Lloret

Avui he acomiadat el 2012 atlèticament parlant. He corregut per 6è any consecutiu la San Silvestre de Lloret de Mar. És l'única cursa que he corregut totes les edicions. De moment en van 6. Primer el Josep Lluís Blanco i en els dos últims anys l'Àngel Mullera --tots dos nats a Lloret--, han tingut a bé convidar-me, cosa que els agraeixo. Aquest any, a més, he tingut el gust de conèixer dos cracks de l'esport: el Miquel Molina, pilot de DTM, i el Dani Clos, pilot provador de Fòrmula-1. Bona gent, esportistes, corredors també a peu. Com que estic preparant la Marató de Tarragona (20 de gener), les curses curtes com la d'avui (5 Km) em van bé per a fer una miqueta de velocitat ja que en els entrenaments només rodo. Fa temps que no faig sèries. Llàstima que al final el recorregut ha estat d'uns 4,8 Km. Coses que passen... En qualsevol cas he acabat en 19 minuts i 39 segons tot esprintant al final al Dani Clos, al qual he pogut superar a escassos 20 metres de la meta.
  Com a convidat que era, he sortit davant de tot, al costat de l'Àngel. Només donar-se el tret de sortida, l'Àngel ha sortit disparat i darrera d'ell ...el Dani Clos !!! Com anava !! Semblava que portés un Fòrmula-1 !! L'he vist ràpidament 300 o 400 metres per davant meu i he pensat que seria impossible atrapar-lo. Però haurà pagat l'esforç del començament i al voltant del Km 3 he cregut que igual el podria atrapar, com finalment així ha estat. El cas és que l'intent d'enganxar el Dani m'ha motivat i he pogut rendir una mica més, molt probablement. He acabat amb bones sensacions. I he posat el punt final a un any amb 45 curses (el rècord està en 47 al 2010). En relació al 2011 he millorat les marques de 5 Km, de 15Km, de 1/2 i de Marató. No està malament. Aquest mes de desembre he fregat el 300 km d'entrenaments (294) i per trobar un mes amb més volum m'haig de remuntar més de 4 anys (setembre 2008: 317 Km) O sigui que crec que porto una bona base per la Marató de Tarragona.

Dani Clos: tot un pilot de F-1 dins d'un Mini Morris 850 !!

  El dia a Lloret ha estat magnífic. Ha lluït el sol, gens de fred, gens de vent; boníssim per còrrer, en definitiva. La cursa va augmentant de participants. Crec que en relació al 2011 s'ha duplicat, com a mínim.

L'ajustada arribada amb el Dani Clos

Comentant la jugada amb l'Àngel Mullera. Ell ha fet segon.

  Aquest any no faré cap Sant Silvestre el 31 de desembre. Impossible. El 31 treballo a partir de les 5 del matí i el dia 1 de gener... també ! Això vol dir que la tarda del 31 haig de fer una gran migdiada per poder anar al sopar de Cap d'Any. Si fes alguna Sant Silvestre senzillament no dormiria !!

Li vaig agafant el gust als podis

Gran ambient de running al Polo

Aquesta ha estat una setmana intensa d'entrenaments. Divendres i dissabte he fet 22 i 27 Km, respectivament, i avui m'he plantat a fer el Cross del Reial Club de Polo. De la mà d'Humberto Mauri, l'organitzador, ja porten 13 anys fent-lo. L'Humberto em recordava aquest matí que des que els vaig recomenar fer el recorregut íntegrament al camp de polo, que ho fan així. Vaig còrrer aquest cross al 2003 i al 2006, o sigui que feia 6 anys que no el feia. Un centenar de corredors i corredores i un grapat --més de 200--, de nens i nenes. Gran ambient corredor i un dia esplèndid amb un sol radiant. 4,7 quilòmetres tot donant 3 voltes al circuit que inclou tres grans rectes i un munt de girs ben revirats. Divertit. He acabat amb un discret temps de 20m i 11 segons. Còrrer sobre herba que té sots que deixen els cavalls i amb part del recorregut amb vent en contra, s'ha de notar. A més, venia de la tralla ja esmentada de divendres i dissabte. Per tot plegat, correcte. Al ser tan poquets participants i a l'haver moltes categories, resulta que he quedat segon de la de majors de 50 anys. Per tant, segon podi en dues setmanes !!! L'Humberto m'ha dit, encertadament, que a mesura que ens fem grans, més podis podem pillar...

El podi de Veterans +50 anys

El Trofeu !

  La setmana vinent acabaré l'any corrent la cursa nadalenca de Lloret de Mar, la que organitza per segon any l'Àngel Mullera. 5 Km. I el dia 31 de desembre, dilluns, encara estic dubtant si fer o no la San Silvestre Barcelonesa de Sant Cugat del Vallès del Domingo López. La darrera setmana de l'any em toca treballar també llevant-me a les 4h. Dur, aleshores el 31 còrrer a la tarda ja que després tinc sopar de cap d'Any. I al dia següent, 1 de gener, novament llevar-me a les 4h. La meva intenció és fer la migdiada el 31 per descansar el màxim possible, cosa que no podré fer si corro a Sant Cugat. En fi. Veurem què acabo de decidir, perquè també em sap greu no fer cap cursa el dia 31. És una tradició arrelada en els corredors fer una Sant Silvestre.

De Sallent a Salou: gran cap de setmana !

La meva entrada a la Milla de Sallent

Dissabte vaig estar a Sallent, al matí, per còrrer la 1a Milla Nadalenca. L'organitzava la Cris amb l'Associació de Pares de la guarderia de la Fiona i amb el circuit, al qual es feien dues voltes, mesurat per un expert: l'Arcadi. Erem escassament uns 20 corredors, a tot estirar. Al donar-se la sortida em vaig trobar... en la primera posició !!! Situació estranya, nova completament per a mí. No va durar gaire perquè als 150 metres em van passar dos corredors. El primer es va escapar de les meves possibilitats, però al segon veia que el podria atrapar amb només mantenir el ritme. I així va ser, als 500 metres de cursa, més o menys, el vaig superar. Intentar atrapar el que anava primer era impossible. Aconseguia que no s'escapés més, però no m'hi vaig poder acostar. Total, que vaig acabar la cursa en la segona posició !! Tota una sensació nova per a mí. En 15 anys corrent mai no havia fet un podi ! Ja tocava !! L'Arcadi va acabar 5è. Vaig fer un temps de 6,17 que és molt discret, però és que jo no m'hi dedico a les milles...  ;-) De tota manera és el millor registre de la temporada perquè en l'anterior milla que havia fet, a Rubí, al juny, havia marcat 6,25. Al 2011 en vaig fer una en 6,01. D'haver repetit aquell registre, hauria esprintat amb el vencedor perquè va fer exactament 6,01 !!O sigui que encantat de la vida !!

El "podi" històric de Sallent

  I avui diumenge he corregut la meva mitja número 97 a la Mitja de Salou que havia disputat al 2008. Doncs també encantat de la vida perquè he millorat el registre d'aleshores. He acabat 18 segons abans i he marcat 1h 31m 33s. Tercera mitja de la temporada, totes en aquest mes de desembre, i vaig millorant (1h 34m a Mataró el dia 2; 1h 33m a l'Espirall el dia 9) Una progressió que em convida a pensar que igual que l'any passat, potser seré capaç de firmar una mitja per sota dels 90 minuts. És clar que enguany faré la Marató de Tarragona el 20 de gener i per tant, ja es veurà com afecta a aquesta progressió en les mitges.

   El dia d'avui ha estat magnífic per còrrer. Gens de fred, solet. Camiseta de tirants i res d'abric. Una mica de vent al passeig de Salou però cap altre cosa remarcable. La primera meitat de la cursa és molt plana. A partir del Km 11,5 comencen els tobogans i als 16,5-17, hi ha una pujada notable que és la part més dura del circuit. Finalment, en el Km 20 hi ha una altra pujada llarga i continuada, més suau, que fa, però, que perdis uns segons. M'he trobat molt bé tota la cursa i no m'he retingut en cap moment. He donat tot el que tenia; he buscat llebres improvisades per poder pujar millor els trams de les pujades... La veritat és que tot plegat m'ha anat molt bé.

   El triomf ha estat pel Jaume Leiva, en 1h 6m i amb gairebé 7 minuts d'avantatge sobre el segon classificat. I sense esforçar-se gaire, el paio...! Quin crack...!

L'entrada a meta del Jaume Leiva

Amb el Jaume i el Juanan

    Felicitats, una vegada més al Juanan Fernández, la Mònica i el Joan Carles, el nucli dur de Runningsolutions que ja són l'autèntic referent de l'organitzció de curses de fons a les comarques tarragonines. Diumenge que vé correré el Cross del Reial Club de Polo. 5 Km  

M'agrada la Mitja de l'Espirall

Què bé coincidir amb el crack de l'Arcadi !

És dura, és trencacames, però es pot còrrer força a la tornada cap a Vilafranca del Penedès. Ha estat la quarta vegada que he participat a la mitja més antiga de Catalunya. Els amics de l'Espirall ho tenen tot molt ben controlat. L'any passat, per exemple, va haver problemes a l'hora de lliurar les pertinences personals als corredors, després de la cursa, i enguany ho han solucionat perfectament. Sí, senyor ! Quan faltaven uns 20 minuts per a l'inici de la cursa la cúa al guardarroba era notable i he optat per deixar la roba al cotxe, que el tenia aprop. Quan he tornat, la cúa havia desaparegut completament, com per art de màgia ! La feina dels voluntaris que s'encarregaven d'aquest servei ha estat sensacional ! Tots els corredors volem lliurar les nostres bosses el més tard possible, i més quan fa fred, i això genera cúes d'última hora inevitables. Chapeau !

Ajudem a lluitar contra el càncer infantil

Amb el buff de Corre x 2

El dia, finalment, ha estat menys fred del que em temia. Amb, tot m'he abrigat com faig a l'hivern. Buff al coll, orelles tapades, guants i camiseta de màniga llarga assota de la de tirants. No m'ha sobrat res --sóc fredulic de mena-- però hauria pogut sobreviure amb menys abric. Ha fet solet i gens de vent i s'agraeix. He sortit endarrerit amb el meu company de TV3, l'Arcadi Alibés,  que s'ha près la cursa com una mena de test per veure si havia superat la lumbàlgia que l'ha aturmentat les últimes setmanes. Sembla que ja està recuperat del tot. Ell volia anar molt tranquil per no forçar i després dels primres 400 metres ja ens hem separat. Primer es corre per Vilafranca fins que, a l'alçada del Km 4,5, ja enfiles la carretera que et porta fins a Guardiola de Font-Rubí on gires cúa, passat el Km 12 i tornes cap a Vilafranca. Al ser la quarta vegada que la corria (2008-10-11-12) ja la tenia bastant controlada. És el tipus de cursa en el que no t'has d'obsessionar amb el ritme inevitablement lent de la primera part de la cursa. A la tornada es pot recuperar bastant si t'has regulat una miqueta. Al sortir endarrera he anat passant corredors pràcticament tota la cursa. Al girar a Guardiola he pogut veure que les primeres noies les tenia a l'abast, segurament menys la primera que anava una mica destacada. Almenys en tenia 6 o 7 per davant meu. El que m'ha animat ha estat veure que la que anava segona semblava força tocada. En vista d'això m'he plantejat intentar avançar-ne al màxim. Dit i fet. He premut l'accelerador aprofitant la baixada. Ràpidament he passat a 3 o 4 noies. He vist aleshores que la segona i la tercera anavens força juntes. Per mí estava clar que la que aleshores anava tercera, Toni Hermoso, dels Maratonians del Segre, de Balaguer, atraparia Noemí Aumedes, dels Fondistes d'Artesa. La distància que em separava d'elles era notable però el repte era engrescador. Poc a poc m'he anat acostant a la Toni. I ella s'anava acostant a la Noemí. Sabia on podria tenir la meva oportunitat: en el tram del 17 al 20, que és quan hi ha una pujada llarga i continuada que si no arribes amb una bala a la recàmera, faràs salat. S'havia de veure si els entrenaments que faig gairebé sempre amb pujades i baixades funcionaven. Tenia aquest cartutx i l'he aprofitat. Cap al 19,5 he atrapat a la Toni. I m'he anat directe cap a la Noemí. Just poc després d'haver superat el Km 20 he aconseguit rematar l'objectiu: També l'he superada. Però encara quedava suficient distància per a la meta com per a què no em relaxés ja que elles dues probablement batallarien per la segona plaça femenina i això les podria accelerar i per tant podrien passar-me. No volia que el que tant m'havia costat ara ho pogués perdre. Anava sentint molt a prop meu la bicicleta que acompanyava la segona classificada. He vist que la tenia molt a prop. Quedaven uns 500 metres per a la meta. Aleshores m'he vist amb un grupet en el que qui més qui menys ha accelerat. Jo m'hi he apuntat. Ja no he mirat endarrera. He entrat a meta i al cap d'uns segons he sentit per megafonia que entrava la 3a noia. Al final la Toni ha fet segona (li he tret 2" oficials i 16" reals) i la Noemí ha fet 3a (li he tret 12" oficials i 29" reals). Això vol dir que la Toni ha atrapat la Noemí i ha estat apunt d'atrapar-me a mí !! Només ens han separat 2" a la meta !!

  En fi. Ho explico detalladament perquè per a mí ha estat una manea de motivar-me a còrrer i còrrer més ràpid. A la Toni l'he pogut saludar però estava sense esma, poc després d'arribar. Potser al final he estat jo qui la motivava ?

   Al final he acabat en 1h 33m 23s reals (1h 33m 47s oficial) Això vol dir que he trigat 24" en passar per l'arcada de sortida des del tret de començament de cursa. L'Arcadi ha acabat en 1h 53m 47s (1h 53m 26s). El meu crono es pitjor que el de l'any passat (1m 39s més lent) però he millorat en 1m 18s el registre de Mataró de la setmana passada. Alguna dada més: He acabat el 179 de 700 participants i el 15è de la meva categoria d'edat (n'hi havien 107). Aquesta ha estat la setmana que més quilometratge he fet en tota la temporada (quasi 79 quilòmetres, en 5 dies). I encara més: de les últimes 10 mitges que he fet, he acabat 7 d'elles en 1h 33m !! Els seguidors del bloc ja sabeu que la temporada passada gairebé em vaig obsessionar amb això. No hi havia manera de baixar dels 93 minuts! Un dels llocs on ho vaig aconseguir va ser, precisament, a l'Espirall. Amb el registre d'avui és com si fos una mena de  sant torne-m'hi.

   Diumenge que vé correré la Mitja de Salou de la mà del Juanan Fernández i el seu equip. Hi prendrà part --i quasi segur que guanyarà-- en Jaume Leiva. Vaig còrrer aquesta prova al 2008. 

    Avui he estrenat el buff  de la campanya Corre x 2, una iniciativa en favor de la recerca en càncer infantil en colaboració amb la Mitja de Granollers. Tot l'ajut que es pugui fer sempre serà benvingut. Animeu-vos !! Tenen facebook i twitter @correx2.

M'acosto al centenar de mitges

L'esprint final

Avui he corregut la meva mitja número 95. Si tot va com espero acabaré el 2012 encara amb dues mitges més (9 desembre, l'Espirall i 16 desembre, Salou) Avui he fet la de Mataró. Una cursa que aprecio molt per diverses raons. Es podria dir que la vaig veure nèixer perquè enguany ha arribat a la 15a edició, que són els anys que fa que vaig començar a còrrer. He pogut, en aquests anys, fer-la 5 cops. Vaig debutar al 2003 amb un registre de 1h 28m 26s. Eren altres temps. Al 2008 vaig fer 1h 30m i els últims tres anys, 1h 37, 1h 33 i 1h 34m 41s, avui. La principal característica de la mitja de Mataró, atlèticament parlant, és que té un final costerut d'una mica menys d'1,5 Km. Si t'has cremat molt abans, ho pots pagar espectacularment en aquest petit tram final. La resta de la cursa és pot dir que és plana com poques i fins i tot amb baixada en els primers 5 Km. L'altre característica de la cursa és l'impressionant lot que es dona cada any a tots els participants. Una mena de lot de Nadal avançat, podriem dir. Enguany ha menguat una miqueta, però és que la crisi arriba a tot arreu, lògicament.

S'agraeix un pavelló com a gran vestidor a l'hivern

En qualsevol cas, la cursa és magnífica i els Maimas i el Patronat d'Esports de Mataró ho tenen ben controlat tot. Almenys és la impressió que jo m'en porto sempre que la corro...

  Avui he sortit molt endarrerit, fins el punt que he passat per la catifa de sortida 1 minut i 18 segons més tard del tret d'inici de cursa. He anant una mica tancat en els primers quilòmetres. És possible que això sigui al que al final m'hagi fet perdre temps en relació a la marca del 2011, qui ho sap. Però tan se val perquè he estat tota la cursa avançant altres corredors, cosa que sense dubte anima molt. He estat força regular en els parcials. Positiu. No he tingut defalliments i la part final en pujada l'he feta amb gran solvència, cosa que m'ha suposat, també, una satisfacció final.

Lot 2012

Lot 2011

Lot 2010

  La d'avui era la primera mitja que feia aquesta temporada. L'any passat vaig acabar la temporada  amb un registre de 1h 29m a Cambrils, que és també el millor de l'any 2012. No estic en condicions de superar aquest registre en les dues últimes mitges que em queden al 2012, com deia, l'Espirall i Salou. A L'Espirall vaig fer l'any passat 1h 31m. Repetir o fer 1h 32 o fins i tot 1h 33m, millorant la marca d'avui, seria sensacional. Ho veig complicat, però, perquè he augmentat el volum amb la Marató de Tarragona a l'horitzó (20 de gener-2013) i per tant haig d'estar més lent que l'any passat. En fi. Diumenge que vé sortirem de dubtes !!

Un altre doblet

En  Jaume Leiva rematant el circuit

 Els seguidors del blog ja sabeu que, si puc, m'agrada fer dues curses en un mateix cap de setmana i si poden ser tres, millor, he, he... El cas és que aquest cap de setmana he fet un altre doblet. Dissabte vaig estar a Torrebonica, darrera de l'Hospital de Terrassa, per a prendre part en la cursa de 10 Km contra el càncer. Es va haver d'ajornar fa unes setmanes per la pluja i per fi es va poder fer. Plovisquejava una miqueta, però es va còrrer molt bé per un circuit dissenyat pel Jaume Leiva. Quin luxe !! Em vaig prendre la cursa amb molta calma perquè al dia següent tenia la Jean Bouin i tenia ganes d'intentar fer un bon registre. 

Bonica, bonica, Torrebonica...

Gran ambient a Torrebonica, parlant amb amics que feia temps que no veia, com el gran Pep Moliner o el Xavi Papell, per exemple, grans referents de l'atletisme popular. Vaig còrrer en 50m i uns quants segons. Al final va resultar que la distància eren ben bé 10 quilòmetres i mig. almenys. Això em va tranquilitzar perquè si eren 10 Km, el meu crono era massa dolent, malgrat còrrer molt tranquil.

L'Arcadi va còrrer ara que gairebé ha superat la lumbàlgia

El meu germà Manel reapareixia després d'operar-se el menisc

  I al dia següent, com deia, la Jean Bouin, la clàssica de les clàssiques. Dia ideal, bona temperatura, res de vent, bon lloc a la sortida on vam compartir la Open més d'11.000 corredors. El primer quilòmetre em va sortir a 3,49. Massa ràpid per a mí, però com que bona part és en baixada, el crono no em va preocupar gens ni mica. El Km 2, ja a la Gran Via, encara el vaig fer en 3,58. Després ja em vaig estabilitzar entre 4,05 i 4,15. Vaig passar el 5.000 en 20m 30s o sigui, ritme de 4,06. Correctíssim. Això volia dir que acabaria més lent. I no especialemnt per estar més cansat --que també-- sinó perquè en la segona part cal remuntar el Paral.lel i el carrer Lleida, en el Km 9, que fa que els ritmes se'n ressenteixen inevitablement. Amb tot vaig acabar amb uns digníssims per a mí 41m i 56s. Un èxit perquè és la millor marca de la temporada i la tercera millor del 2012, a només 22s del millor registre. En la segona part de la cursa vaig anar 56 segons més lent que a la primera. Perdre un minutet per culpa de les pujades finals, crec que està dins del normal. Per a mí fer un 10.000 per sota dels 42 minuts és un molt bon registre, què voleu que us digui.

Portada a Mundo Deportivo !!

   Aquest pròxim cap de setmana no faré cap cursa ja que la feina m'ho impedirà. Tinc torn de cap de setmana i em toca fer el TN. Tenia la intenció de fer la Mitja de Tarragona però és absolutament incompatible per horaris. Un altre any serà.

5 anys després....!!!!

L'Andrey Xepkin treballant per treure el fangueig !!

Sort que es posa bé l'Andrey per no semblar tan alt...!

 La veritat és que estic molt content. Avui no cal que busqui estranyes justificacions com acostumo a fer per estar satisfet del resultat d'una cursa. Avui, a Sant Feliu de Llobregat, 5 Km, a "cal Andrey Xepkin", podria dir que m'ha sortit una cursa magnífica. La veritat és que el dia era ideal per còrrer. Temps tapat, no feia fred, no feia vent. Cursa planera, ben planera, amb només dues petites pujadetes ja en l'últim quilòmetre però molt curtes, gairebé despreciables. A més he tingut la sort de poder comptar amb una llebre de luxe per a mí, el Robert Mayoral. Ja em va ajudar la temporada passada a la Mitja de Cambrils a baixar de l'1h 30m. Avui ell reapareixia després d'un  problema de ronyó i no tenia massa clar com li respondria el cos. Li he dit que segur que no tindria cap problema. És fort com un roure, aquest paio !! Hem sortit plegats, molt endavant, i això ens ha permès còrrer de bon començament. Els 2 primers quilòmetres els hem passat en 7m 48s. M'he sorprès una mica perquè era per sota de 4m/km i és un ritme exigent per a mí. Hem seguit intentant aguantar el ritme, però a partir del quilòmetre 3 he vist que la cosa se'm complicava. Anava més lent. El Robert, però, ha seguit amb mí. Ell anava clarament millor. Ens ha passat el Salva Pou (està en gran forma) i una mica abans ens havia passat també la Luisa Muñoz, il.lustre veterana que reapareixia després d'una operació de menisc. Quina qualitat que té ! No he pogut fer res, tret de mirar impotent com s'allunyava...

Una llebre de luxe: en Robert Mayoral

Un cop arribats al Km 4,2, més o menys, m´he posat com a objectiu intentar atrapar la noia que tenia al davant, ben allunyada. Era difícil perquè quedava poca cursa, però era una bona manera de motivar-me. Li he dit al Robert que ho intentava. Això m'ha permès accelerar una mica el ritme. Però no de manera suficient per superar-la. A l'entrar a la pista d'atletisme, on estava situada la meta, he vist que la noia accelerava. Les meves poques opcions d'atrapar-la s'esvaien, i en aquell mateix instant s'ha posat al meu costat el Robert. He deduït que em seguia d'aprop i que ha volgut entrar amb mí a la meta. Aleshores, el que no he pogut fer amb la noia ho he fet amb ell: esprintar. I he entrat abans que ell. No sé si és que no ha pogut seguir-me o bé que m'ha deixat fer. M'inclino a pensar més aviat en això segon, donat que corre molt més que jo. Després, al mirar el crono....  19m 54s !!! Sub20 !! Uau!!!! Feia 5 anys que no baixava dels 20m en una cursa de 5 Km. Gran alegria !! I aleshores el dubte de sempre: era curta ? Estava ben mesurada ? M'han dit que segur que sí. Tant el José Luís Blanco, l'organitzador, com l'Andrei Xepkin, que havia estat testimoni de com s'havia mesurat el circuit, que tenia la sortida al Pavelló que porta el seu nom.  El cert és que el meu GPS m'ha marcat 4,96 Km. Potser li faltaven 40 metres, doncs ? És possible... Però mira, en qualsevol cas hauria fet la millor marca dels últims anys, encara que aleshores no hauria fet sub-20. Tant se val. He quedat molt satisfet, que és el que realment importa; que ens ho passem bé. I quan ja anava cap a casa m'assabento que el Jaume Leiva s'havia imposat a la Behobia-Sant Sebastià. Dia complet, doncs !