5 anys després....!!!!

L'Andrey Xepkin treballant per treure el fangueig !!

Sort que es posa bé l'Andrey per no semblar tan alt...!

 La veritat és que estic molt content. Avui no cal que busqui estranyes justificacions com acostumo a fer per estar satisfet del resultat d'una cursa. Avui, a Sant Feliu de Llobregat, 5 Km, a "cal Andrey Xepkin", podria dir que m'ha sortit una cursa magnífica. La veritat és que el dia era ideal per còrrer. Temps tapat, no feia fred, no feia vent. Cursa planera, ben planera, amb només dues petites pujadetes ja en l'últim quilòmetre però molt curtes, gairebé despreciables. A més he tingut la sort de poder comptar amb una llebre de luxe per a mí, el Robert Mayoral. Ja em va ajudar la temporada passada a la Mitja de Cambrils a baixar de l'1h 30m. Avui ell reapareixia després d'un  problema de ronyó i no tenia massa clar com li respondria el cos. Li he dit que segur que no tindria cap problema. És fort com un roure, aquest paio !! Hem sortit plegats, molt endavant, i això ens ha permès còrrer de bon començament. Els 2 primers quilòmetres els hem passat en 7m 48s. M'he sorprès una mica perquè era per sota de 4m/km i és un ritme exigent per a mí. Hem seguit intentant aguantar el ritme, però a partir del quilòmetre 3 he vist que la cosa se'm complicava. Anava més lent. El Robert, però, ha seguit amb mí. Ell anava clarament millor. Ens ha passat el Salva Pou (està en gran forma) i una mica abans ens havia passat també la Luisa Muñoz, il.lustre veterana que reapareixia després d'una operació de menisc. Quina qualitat que té ! No he pogut fer res, tret de mirar impotent com s'allunyava...

Una llebre de luxe: en Robert Mayoral

Un cop arribats al Km 4,2, més o menys, m´he posat com a objectiu intentar atrapar la noia que tenia al davant, ben allunyada. Era difícil perquè quedava poca cursa, però era una bona manera de motivar-me. Li he dit al Robert que ho intentava. Això m'ha permès accelerar una mica el ritme. Però no de manera suficient per superar-la. A l'entrar a la pista d'atletisme, on estava situada la meta, he vist que la noia accelerava. Les meves poques opcions d'atrapar-la s'esvaien, i en aquell mateix instant s'ha posat al meu costat el Robert. He deduït que em seguia d'aprop i que ha volgut entrar amb mí a la meta. Aleshores, el que no he pogut fer amb la noia ho he fet amb ell: esprintar. I he entrat abans que ell. No sé si és que no ha pogut seguir-me o bé que m'ha deixat fer. M'inclino a pensar més aviat en això segon, donat que corre molt més que jo. Després, al mirar el crono....  19m 54s !!! Sub20 !! Uau!!!! Feia 5 anys que no baixava dels 20m en una cursa de 5 Km. Gran alegria !! I aleshores el dubte de sempre: era curta ? Estava ben mesurada ? M'han dit que segur que sí. Tant el José Luís Blanco, l'organitzador, com l'Andrei Xepkin, que havia estat testimoni de com s'havia mesurat el circuit, que tenia la sortida al Pavelló que porta el seu nom.  El cert és que el meu GPS m'ha marcat 4,96 Km. Potser li faltaven 40 metres, doncs ? És possible... Però mira, en qualsevol cas hauria fet la millor marca dels últims anys, encara que aleshores no hauria fet sub-20. Tant se val. He quedat molt satisfet, que és el que realment importa; que ens ho passem bé. I quan ja anava cap a casa m'assabento que el Jaume Leiva s'havia imposat a la Behobia-Sant Sebastià. Dia complet, doncs !