Setmana de transició

Amb la Maria José Moscoso, en el rodatge de l'spot promocional de la 5a Cursa d'Horta

Setmana tranquileta la que acabem de passar ja que només he fet 40 quilòmetres. Després de tres setmanes d'augment de volum (20-40 i 60Km, respectivament) ara tocava afluixar una miqueta. Divendres vaig córrer la cursa de Festa Major de Vacarisses, d'entre 4,8 i 5 Km. Molta calor, com era previsible, tot i que una hora abans de la cursa va caure un xàfec de ca l'ample. 125 corredors per a fer un recorregut amb baixada al començament i després una gran pujada per rematar amb un descens més curt fins a la meta. Tot i les meves molèsties al costat dret --ja fa força que duren i la cosa m'està mosquejant-- vaig poder córrer amb certa facilitat. 22m 27s va ser el meu temps, tot entrant el 58 a la meta. Vaig superar la 5a noia en els últims metres. Les molèsties que tinc al costat, a vegades penso que poden ser una petita fissura a una costella, m'alenteixen força. Ho noto especialment als entrenaments, on ara mateixc rodar a menys de 6m/km  em sembla llunyíssim, quan normalment rodo sense problemes a 5,45.

 Espero no haver d'anar a què m'ho mirin i acabi passant.

Amb l'Arcadi, en el rodatge

Divendres vaig provar l'Herbalife

  Dissabte va ser un dia especial. Amb l'Arcadi vam col.laborar en la gravació de l'spot promocioanl de la 5a Cursa d'Horta (5 Km) que es farà el 21 de setembre, per recaptar fons per la lluita contra el càncer hepàtic. És una iniciativa de la Maria José Moscoso, atleta transplantada de fetge, que ja fa temps que fa els impossibles per a lluitar contra aquesta malaltia. No hi podiem faltar ! Va ser una experiència interessant. Ja sabeu que el 21 de setembre, doncs, teniu una cita atlètica inel.ludible.

Com un llangardaix

I ahir diumenge, relax. Em vaig posar a prendre el sol, degudament protegit amb crema del 50, i em vaig fer un banyet a la piscina. Pròxima cita, dissabte 9 d'agost, els 8 Km nocturns de Figueres. Espero que per a llavors la molèstia costal com a mínim hagi disminuit força.  Bon estiu a tothom !!

P.S. Des de divendres estic prenent el complement vitamínic Herbalife. Crec que m'anirà força bé. És boníssim de gust. Si algú està interessat en conéixer-lo, que contacti amb mí.

Doblet de muntanya

La pujada inicial per la carretera a Òrrius és un tros dur

No recordo haver fet un doblet de muntanya, i menys encara el mateix dia. Ho vaig fer dissabte. Al matí vaig córrer la 2a edició de la cursa Forat del Vent, a Collserola. Gairebé 11Km.Vaig baixar de poc més d'un minutet dels 60 minuts. 58m 57s, vaig fer. Vaig coincidir amb la meva cosina Cristina Casacuberta, recent finisher a l'Ironman de Frankfurt. Em va agradar el Forat del Vent. De fet, les curses de muntanya de no massa quilòmetres les trobo molt agradables. I si no són massa tècniques, molt millor. I dissabte a la tarda vaig anar a Òrrius. Feia 7 anys que no feia la cursa que els amics del Maimakansu organitzen cada any per a la Festa Major. Al 2006 vaig trigar 47 minuts i al 2007, 50 minuts. Per tant ara aspirava a baixar de 55m. I vaig acabar amb 52m i 13s. Prou satisfet. Són 7 anys més i havent corregut una altra cursa al matí. No em puc queixar. Les dues curses que he fet aquest dissabte eren força similars em distància, en pistes, en pujar primer i baixar després. Em vaig trobar còmode en totes dues. I perdent la por a les baixades. És clar, però, que eren descensos còmodes. Aquesta setmana ja he arribat als 60Km, perquè divendres vaig fer dues sessions, al matí 10 Km i a la tarda, gairebé 6, a Blanes, on vaig anar per veure els focs.

Amb el mític Salva Carbonell, el gran "capi" del Maimakansu

Amb la Cris i els seus amics triatletes

   Divendres que vé, 1 d'agost, primer dia de vacances per a mí, correré a la tarda la cursa de 5Km de Vacarisses. El cap de setmana encara no està clar si en faré alguna altra. Veurem...

Dues en comptes de tres

                Tenia previst fer tres curses aquest cap de setmana, però finalment han estat dues. Dissabte a la tarda no vaig poder fer la de La Floresta per un compromís familiar ineludible.
Divendres vaig anar a Terrassa a córrer els 10 Km nocturns que organitzava en Jaume Leiva amb el suport logístic del Juanan Fernández i tot el seu equip de Runningsolutions, amb la Mònica i en Joan Carles. Dream Team ! Nivell d'atletes d'autèntic luxe, amb Mohamed Bembharka, Omar Oughzif, Otame Btaimi, Marcel Zamora, Andrés Acuña, Marc Roig,  Albert Parreño, Jim Serrano, Txell Calduch, Maria Vasco, entre molts d'altres... Entre els convidats estàvem el meu company a TV3, Rafael Bagot i jo mateix.

Instants abans de la sortida a Terrassa, divendres. Amb els "cracks"...!

                Després de les curses de nens i de cambrers, vam sortir els que fèiem el 5.000 i el 10.000. Recorregut amb alguna pujada que picava no per dura, però sí per llarga, sobretot la de la carretera de Matadepera. Els del 10, fèiem dues voltes al circuit. Vaig sortir davant de tot i indefectiblement allò em va fer anar més ràpid del què em tocava. Poc a poc em vaig anar regularitzant i situant-me en el meu lloc. Vaig passar algun que altre corredor al llarg de la cursa. Vaig acabar en 44m i 5s. No és una gran marca, però tenint en compte els pendents, no em puc queixar. Per a mí un 10.000 pla en 42 minuts és un molt bon registre, per tant, satisfet. A més vaig acabar el tercer de la categoria de més de 50 anys; bé, oficialment el quart, perquè es va comptabilitzar en Marc Roig com a major de 50 anys i vencedor de la categoria. Crec que no els té, els 50, en Marc... Ni de lluny, que jo sàpiga.

Al barri de Can Gonteres, a Terrassa

                Feia xafagor; tanta que al final del meu recorregut es va posar a ploure amb una certa intensitat. En definitiva, bona cursa ! Vaig patir, però, veient en Jaume Leyva molt atrafagat i em va semblar que encara una mica coix. Espero que aviat estigui recuperat del tot i pugui tornar a córrer; a volar, més aviat...!
 I avui diumenge he anat a la cursa de muntanya de Can Gonteres, a Terrassa. 7,5Km. Era la primera edició. M'ha semblat una molt bona cursa. Haig de fer una mica de muntanya, pensant en la Marató del Priorat, i per això m'hi vaig a puntar, a Can Gonteres. Al recorregut només un petit però: l'embús del començament potser s'hauria pogut evitar fent algunes voltes pels carrers del poble, que haurien esponjat la cursa, abans d'arribar al corriolet en baixada. Un corriolet que a la tornada a meta es fa en pujada. Aleshores sí que és dur... Érem poquets, potser una norantena de corredors. M'he trobat molt còmode passant gent en les pujades i per una vegada no recordo que em passés gairebé ningú en les baixades. Val a dir que eren fàcils de negociar, gens tècniques, i he anat molt bé i fluid en els descensos. Menys por de l'habitual. Fins i tot he passat gent en els baixades... ! Finalment he acabat el 7,34 Km, que era el què m'ha marcat el GPS, en 42m i 40s. No sé com he quedat. He hagut de marxar ràpidament.

Provaré l'Herbalife. Crec que m'anirà molt bé.

                   El cap de setmana vinent, en principi només faré, dissabte 26, el 10,8 Km de la cursa d'El Forat del Vent, a Collserola. 

    Per cert. En breu provaré el suplement vitamínic Herbalife. Crec que m'anirà molt bé. Em faran un estudi nutricional. Estic segur que m'anirà molt bé i m'ajudarà a rendir una mica més.

Un cap de setmana ben complet i variat

Això és un esmorzar !

Amb l'Arcadi, la Wai-Shan i el Mingu

Aquest ha estat un cap de setmana ben atípic perquè he fet algunes coses inhabituals. Per suposat, he corregut. Els divendres a la nit m'agrada anar a dormir ben tard. Em quedo a veure al tele i sense adonar-me'n se'm fan fàcilment les 4 o més de la matinada. Aquesta setmana ho he fet la nit de dijous a divendres, quan vaig arribar de treballar, o sigui, a partir de les dues de la matinada. Divendres no ho vaig fer perquè dissabte em llevava d'hora per anar a córrer tres quarts d'hora, a partir de dos quarts de 8, amb en Mingu Catalán, l'Arcadi Alibés, el Joan i el Xavi. Ells ho fan cada dissabte amb altres amics, també, i després es cruspeixen un esmorzar de ca l'ample del qual l'Arcadi sempre m'envia fotos per Whatsapp. I feia temps que em feia dentetes. Finalment m'he tret l'espina. I l'esmorzar és espectacular. De forquilla i ganivet ! Vaig menjar tant que fins l'hora de sopar no vaig ser capaç de menjar res de res...! Esmorzar així, primera cosa inhabitual del cap de setmana.

Entrant a meta a Ca n'Anglada (Foto: maillo)

  A la tarda vaig anar al barri de Ca N'Anglada de Terrassa, a fer-hi la cursa de Festa Major. Anunciats 6,5 Km però finalment eren 5,25. Ja havia fet la cursa al 2006. Aleshores feia 6,1 Km i la vaig completar en 25m 20s a un ritme de 4,09. Aquest dissabte el ritme ha baixat a 4,20 i l'he completada en 22m i 47s. He quedat el 9è de la categoria d'edat sent-ne el vencedor en aquesta categoria en Pep Moliner, vell amic de Terrassa. Anys enrera havíem fet curses en temps similars. Dissabte va fer 19m 59s !! Bestial !! Com està de forma !. Em va dir que el seu secret és competir poc i distàncies més curtes. Ja no fa maratons. Però fa mitges en 1h 28m. Impressionant, Pep !! Moltes felicitats ! La cursa de Ca n'Anglada és dura per la part de pujades que té. Sortosament no va fer la calor que recordo de fa 8 anys...!

A poc de començar la Milla d'Horta, amb en Càndido

   I diumenge vaig decidir-me a córrer la Milla d'Horta. Just a sobre del Túnel de la Rovira, a Barcelona, un recorregut inevitablement amb pujades i baixades ja que es fa en ple barri del Carmel. Em vaig trobar en Josep Niubó, l'exsecretari d'Esports de la Generalitat. Ho era quan Fresno. A la cursa erem uns 200 corredors. He acabat en 6m 47s. Aspirava a baixar de 7 minuts, conscient dels desnivells. He vist el GPS i m'ha sortit 1,58 Km. M'he quedat amb el dubte de si la cursa era curta. Sovint en ciutat i en carrers estrets, és possible que marqui de menys pels edificis, no sé.. Perquè us feu una idea dels desnivells, en una part del circuit he marcat un ritme de 5,57 !!! I en la part final de gran baixada per la Rambla del Carmel m'ha marcat un ritme màxim de 2,29!!!! Un diferència de gairebé 3 minuts i mig per quilòmetre !!!  He acabat crec que el 58 de la general. En l'últim instant he passat a la quarta noia. Córrer una milla, segona cosa inhabitual en mi.
Amb ella porto ja 30 curses al 2014 per un total de 551 des que vaig començar a córrer al 1997.

    I després de la milla, he anat a la platja amb la família. A Vilanova i la Geltrú. He près el sol, hem dinat i ens hem estat fins quarts de 8 de la tarda. 3a cosa inhabitual en mí: anar a la platja. Un cap de setmana completet, completet. El cap de setmana vinent m'espera un triplet: Divendres, Terrassa Night Series organitzada pel Jaume Leiva i Running Solutions (10 Km). Dissabte a la tarda; cursa de la Floresta. (7,2 Km) i diumenge, cursa de Can Gonteres de muntanya (7,5 Km) a Terrassa. Cal fer muntanya per preparar la marató del Priorat del 4 d'octubre, primer gran repte de la temporada.

Sant tornem-hi !!

Aquesta setmana he començat una nova temporada després de 15 dies de descans, del 15 al 30 de juny. Dues sessions de 20 i 30m i dissabte i diumenge, un parell de curses per anar fent boca. En tres mesos, el 4 d'octubre, tinc la primera cita important de la temporada: la Marató del Priorat; primera edició. Suposu que serà una cursa de mitja muntanya, però no me'n fio i vull entrenar per muntanya. I caldrà fer tirades llarguetes, ja que es tracta d'una marató... Ja veurem.

 Dissabte vaig fer els 5 Km de Barberà del Vallès, Fa uns anys hi havia corregut almenys un parell de cops, però aleshores eren 7,5-8 Km, més o menys. Bona part del recorregut em va ser familiar. Vaig sortir rapidet a l'estar situat molt endavant i ser els primers 400 metres en baixada. Això em va permetre mantenir un bon ritme durant tota la cursa que vaig fer entre la 4a, 5a i 6a noia. Crec que que les vaig superar a totes tres, finalment. Tenint en compte que hi havia algunes pujadetes, vaig acabar ben satisfet del meu crono: 21m 24s, a un ritme de 4m 17s el Km. Ja hi haurà temps per baixar dels 21 minuts. Espero...

Amb l'Arcadi, corrent per Pallejà (Foto: Wai-Shan Serradell)

  I avui he corregut els 10 Km de Pallejà amb l'Arcadi. Dues voltes a un circuit de 5 Km. La meva intenció, després d'apretar ahir, era prendre-me-la amb calma. Volia fer 47m. Hem sortit molt tranquils, a ritme una mica per sota dels 5m/Km. Amb tot, hem passat els Km5 en 23,53. La segona volta ha estat més ràpida. M'he escapat una mica de l'Arcadi cap el Km 8. Pensava que arribaria abans que ell, però en els últims 100 metres m'ha atrapat  i  no he pogut reaccionar. M'ha tret 4 segons a la meta. Jo he fet 47m 14s. He tingut bon ull. La segona volta ha sortit en 23,21, clarament més ràpida que la primera. Satisfet.

  Encara no sé si la setmana vinent faré alguna cursa. El què sí sé és que dissabte faré un entrenament al matí amb el Mingu Catalán, l'Arcadi i companyia i després
farem un esmorzar de cal ample...! Diumenge, si no faig cap cursa, tocarà una tiradeta per la muntanya !!
 

Final de temporada al Port de Barcelona

 Ahir vaig acabar la temporada atlètica amb la Cursa Nocturna del Port de Barcelona, que arribava a la 2a edició. Em va semblar una cursa magnífica amb el detall, per exemple, que hi havia llebres des dels 40m fins els 60m. cada 5 minuts. Córrer pel port, l'escullera i pel pont de la Pau és una gran experiència, sobretot si es fa a partir de tres quarts de 12 de la nit, com ahir. Tret del Pont, que és costerut, la resta de la cursa és molt plana i es pot córrer força. Vaig sortir molt ràpid, tant, que vaig fer el primer quilòmetre en 3,58, excessiu per a mi. Després ja em vaig regularitzar, cap el Km 2, entre 4,20 i 4,25 /Km. L'Andreu Ballbé em va atrapar poc abans del Km 2 i escaig i vaig anar amb ell fins el 3. Com que ell córre més ràpid que jo, vaig pensar que per les condicions de córrer de nit i pel fet que aquesta setmana només havia corregut dos dies, podria estar descansat, i igual podria fer un bon registre. Poc abans del Km 3, però, l'Andreu se'm va començar a escapar. Vam arribar al Pont de la Pau que suposa una pujada llarga, i allà se'm va escapar definitivament. Vam arribar a l'escullera i vaig centrar-me en fer la meva cursa. El pas pel 5 em va semblar correcte: 21m 43s. Doblar significava acabar en 43,26. Era un bona fita. Cap al 5,5 m'atrapa una atleta, Linda Arnott, que, per cert, portava el dorsal 119, quan jo portava el 118. Quina casualitat... El cas és que veig que va un pelet més ràpid que jo i decideixo enganxar-m'hi per aprofitar la seva roda. Anem plegats durant un Km, aproximadament. Arriba aleshores una rampa d'uns 100 metres i veig que li costa pujar-la. En arribar a dalt, al veure-la una mica tocada per l'esforç de la rampa, decideixo marxar. Tirem per l'escullera i noto que vaig bé. M'acosto als corredors que fa estona que veia davant meu. Quan ens apropem al Pont de la Pau, descubreixo amb horror que l'hem de tornar a pujar !!. Ja hem superat el Km 8 i no és el mateix que quan l'haviem fet d'anada, tot i que la pujada per aquesta banda és més curta. De cop i volta, però, veig que l'Andreu Ballbé torna a estar més aprop. L'havia perdut de vista de l'avantatge que em portava. Això m'anima. Penso que aviam si a la pujada del Pont podré acostar-m'hi encara més, tot fent bons els entrenaments de pujades que per l'orografia d'on visc, faig sovint. M'animo al veure que m'hi acosto, però encara el tinc a uns 60-80 metres. Quan enfilem la part de baixada del pont, veig que se'm torna a allunyar. Faig un esforç, miro de baixar a tota màquina. Em torno a acostar a l'Andreu. Ja hem superat el Km 9. No tindré temps d'atrapar-lo. Ja en el pla novament, ho veig molt complicat. Aleshores m'atrapa la Maria Romana de Lillo. Va amb un noi que li fa de llebre. Li dic al noi que el meu objectiu és l'Andreu i m'anima a què ho intenti. Apreto el què puc, però està massa lluny i queden pocs metres pel final de la
cursa. El cas és que l'esforç em deixa prou desfondat i veig com en els últims metres la mateixa Maria Romana em supera. Total que entro en 43m i 56s, la Romana en 43,54 i l'Andreu en 43,46. Tots podem estar força contents perquè l'Andreu guanya la seva categoria de majors de 60 anys, la Romana queda segona fèmina absoluta, i jo acabo 5è de la meva categoria de majors de 50 anys, en la que hi havia 104 corredors.
   Bé. Ara toca descansar de córrer. Almenys un parell de setmanetes. Dimarts tinc partit de tenis i faré una mica de bici, potser, però poca cosa. 5 maratons en 4 mesos m'han deixat ben expremut !!

He estat en dues curses, però n'he corregut una

Abans de fer els carrers costeruts de Premià de Dalt

Dissabte a la tarda vaig anar a Premià de Dalt a córrer la primera edició de la Sant Jaumenka. 10 Km. Cursa amb importants descensos en la primera part, però, és clar, després s'ha de remuntar fins a la meta. Era evident, doncs que el segon 5.000 seria molt més lent. Cursa amb pocs participants. En total 128 acabats el 10.000 i 73 el 5.000. Però suficient. Vaig sortir davant de tot, gairebé, i això amb va permetre córrer amb comoditat des dels primers metres, ja que els carrers de Premià de Dalt, són estretets, alguns. Vaig remuntar algunes posicions al llarg de la cursa, per al voltant del Km 5 em va passar Joan Roura. Vaig intentar seguir a la seva roda, però se'm va escapar irremissiblement. En els últims 800 metres vaig intuïr, perquè el veia tota l'estona, que flaquejava una mica. M'hi vaig acostar, però no suficientment. Ell va entrar a la meta 5 segons abans que jo. Perquè ho explico ? Doncs perquè era de la meva categoria i va ser el primer classificat. I només hi havia trofeu pel primer. Llàstima ! Bé, que només hi havia trofeu pel primer no és del tot cert. En el reglament de la cursa especificava clarament que hi havia trofeu pels "tres primers de cada categoria". No ho van complir. Bé, cap problema. Però em va saber greu. Segurament va ser l'única errada organitzativa. És la primera edició. S'ha de ser condescendent. Només faltaria. La resta de coses em van semblar perfectes. Voluntaris a totes les cruïlles, quilòmetres marcats... etcètera. Al final vaig entrar en el lloc 25 en 47m i 28s Tenint en compte la segona part del recorregut i la calor, em va semblar un registre correcte.

Fent de mestre de cerimònies a Martorell

   Avui diumenge he estat a la 2a edició de la Cursa i Marxa Solidàries de Martorell. 10 quilòmetres. No he corregut. He fet d'speaker.  Gran festa solidària amb els malalts mentals de l'Hospital del Sagrat Cor de Martorell, una institució que regenten les Germanes Hospitalàries. Cursa amb uns 600 participants i que, encara que només era la segona edició, té a tothom encantat. Per escassament 8€, els serveis que es donen al corredor són espectaculars. Un esmorzar de forquilla i ganivet per llepar-se els dits; premis als 5 primers homes i 5 primers dones amb un pernil per a cada un d'ells !!; I un macrosorteig en què s'han lliurat sabatilles esportives, camisetes, tovalloles, pilotes de futbol, ... i més pernils... Almenys 10 o 12 més !! Increïble. L'equip liderat per l'Esther Peiroten, és de 10. Chapeau !! Una feina magnífica. Ah ! i tot el que es recapta va directament a destí solidari. Tot !  Un gran exemple !
  Dissabte que ve faré l'última cursa abans de la meva aturada estiuenca. Correré la Cursa Nocturna del Port de Barcelona. 10 Km. L'any passat, per feina, no la vaig poder fer. Sortida a les 23,45h. Deu n'hi do de tard ! Després segurament descansaré dues o tres setmanes. Al juliol m'hi tornaré a posar.

Triplet !!

Amb l'Arcadi i la Cris, a Igualada, just encabats els 5Km

Cap de setmana amb tres curses. Anem a pams. Dissabte a la tarda vaig fer cap a Igualada per a córrer per tercer any consecutiu els 10Km nocturns que s'hi fan en un dia en què els comerços estan oberts fins molt tard. Una iniciativa que sens dubte incentiva la vitalitat econòmica de la ciutat. La cursa és un atractiu més. Com que es corre en bona part pel centre, hi ha moments que ets sents com  si estiguessis en mig d'una campionat del món o vés a saber, de la gentada que hi ha mirant la cursa. Realment engrescador ! Com que hi ha cursa de 5Km i també de 10Km, l'Arcadi em va animar per a córrer totes dues. En la primera ajudaríem la seva dona, la Cristina, a intentar baixar del 29 minuts. A nosaltres ens serviria d'escalfament --llarg-- per a fer el 10.000 després. La cursa de 5 Km, a un ritme lògicament molt còmode per nosaltres, la vaig gaudir molt. Ajudant la Cris, veient l'ambientàs... I el final, perfecte, perquè vam fer un temps de 28m i 11s, una veritable marcón per la Cristina, que lògicament, estava exultant. Total, primera cursa al sac.
   Després, el 10.000. Com que l'inici és en baixada vaig mirar de sortir fort i aprofitar el primer quilòmetre. Vaig poder-li agafar uns metres a l'Arcadi, però cap el Km 2 em va atrapar. Una mica més enllà el vaig tornar a deixar i al final li vaig treure uns 20 segons a la meta. Temps total  44m 21s. Molt pitjor que al 2013 (42,04) Ho considero normal. Any de moltes maratons, els 5Km previs, que vulguis que no també compten... i 1 any més ! Però vaig gaudir molt també el 10.000 perquè vaig fer tot el què vaig poder. I quan es dóna tot el què és té, no s'està obligat a més.

A la Cursa AFNE per Collserola

        Avui diumenge hem coincidit amb l'Arcadi novament, en aquest cas, a la segona edició de la Cursa AFNE, l'Associació de Famílies amb nens d'Etiòpia. Una experiència molt maca, que ja vaig viure l'any passat. Sortida i arribada des de la Plaça Mireia, amb una volteta per Collserola de 5,5 Km. Hem escalfat un 1.500 metres. La sortida és en pujadeta que es fa dura per accedir al pont de fusta del Km 8, venint de de l'altra banda, de la Carretera de les Aigues. Pujant ens ha passat la Hasna Bahom, gran atleta del Club La Sansi, que no feia la cursa, simplement rodava per aquella zona. La cursa fa un parell de quilòmetres per la Carretera de Les Aigües, el lloc predilecte d'entrenament de l'Arcadi. Li feia gràcia veure la diferència de velocitat d'un entrenament al d'una cursa avui per aquella zona. El cas és que no l'he pogut seguir. El ritme em semblava excessiu. La Hasna m'ha passat com si res. Aprofitant la baixada, però, l'he pogut atrapar i deixar-la endarrera. Però ha estat un miratge. Al cap d'uns minuts m'ha tornat a atrapar. Ha fet el mateix amb l'Arcadi i ella ha seguit per la Carretera de Les Aigües. Nosaltres ens desviàvem pel corriol del Km 3,5, molt costerut, on bona part dels corredors que jo he vist han caminat. També l'Arcadi. L'he pogut atrapar i deixar-lo endarrera. Era la part més dura del recorregut. Un cop a dalt queden un parell de tobogans i ja la baixada fins a la meta. He arribat en el lloc 50 de la general amb un temps de 28m 32s, pràcticament un minut més lent que l'any passat. Content, però.
  El cap de setmana que ve correré els 10Km de la Santjaumenka, primera edició, a Premià de Dalt i diumenge no faré cap cursa ja que tinc previst fer d'speaker als 10Km de Martorell.

Acabat el repte, tornen els doblets

Lluitant amb l'Esther Domingo i la seva llebre, corrent al passeig marítim de Calella

Podria dir que després d'haver completat el repte de les 5 maratons en 4 mesos, ja he acabat la temporada. Però com que això del córrer em té força enganxat, aquest cap de setmana he tornat a fer un doblet. Un 10.000 dissabte i un altre 10.000 diumenge. Dissabte a la tarda vaig anar a Calella a fer la Fenexy Race. Segons el GPS em va sortir una mica curta --uns 200 metres-- però la consideraré una cursa de 10 Km. Vaig sortir massa ràpid i ho vaig pagar amb què força corredors em passessin entre els Km 2,5 i 3,5, aproximadament. A l'arribar a aquell punt l'Esther Domingo, del Prorunners Sabadell, em va passar. Ella era era la 10a classificada. I com que el seu ritme era molt similar al meu em vaig ficar entre cella i cella que no em superés. Vam estar la resta de la cursa frec a frec. De tant en tant intentava atacar-la per tal de despenjar-la, però com que corria amb la seva pròpia llebre, el cert és que no hi havia manera de deixar-la enrera. Amb tot, al final vaig poder entrar a meta un parell de segons abans que ella en un temps de 44 minuts i 16 segons. El primer 5.000 el vaig fer en 21m 57s i el segon en 22,39 (42 segons més lent) Tenint en compte que feia tan sols 6 dies de la 5a marató de l'any, considero que està força bé per les meves possibilitats. La cursa, magnífica, com sempre. Córrer pel passeig marítim de Calella, per sota de l'arbrat, una tarda de primavera, és molt agradable. Per cert, encara me'n faig creus de com s'ho van fer els organitzadors per aconseguir un equip de megafonia in extremis ja que l'equip original es va equivocar i se'n va anar a Calella... de Palafrugell !!! Chapeau pels amics de Fenexy per solucionar el problema d'última hora !!

Saludant amb l'Arcadi. El Xavier Carracedo està a la meva dreta, a la sortida de Sallent

   I avui diumenge he anat a fer els 10Km de Sallent. Cursa de muntanya que feia la primera edició. Hi he corregut amb l'Arcadi Alibés. Hem anat pràcticament junts tota la cursa, si bé ell sempre em portava uns metres --no més de 10-- d'avantatge. A partir del Km 3 la cursa es fa molt dura perquè puges notablement fins passat el Km 6. Algun d'aquests quilòmetres ens han sortit a 8m/km!! La pujada era notable i llarga. A dalt de tot la vista és excepcional, això sí. Però ja se sap que quan portes un pitrall, no hi ha temps per poder gaudir la vista com es mereixia la que teníem. El sol havia sortit, apretava amb força i he estat a punt d'aturar-me a fer alguna foto, ja que, estranyament, duia el mòbil a sobre. Però no ho he fet.
    El descens és ràpid, però com que vas cansat de l'ascensió, el cert és que no baixes tant ràpid com desitjaries. La baixada, però, és senzilla, en absolut tècnica. Una pista ample en la que has d'anar amb compte amb les pedres, tan sols. L'Arcadi ha notat que el seu piramidal li començava a fer la guitza i això m'ha permès atrapar-lo i superar-lo. A la meta hem entrat amb tres o quatre segons de diferència. El meu crono ha estat de 59m 35s. El GPS marcava 10,83 Km, o sigui, gairebé 11 Km. L'Arcadi ha hagut de marxar pitant ja que havia de transmetre a migdia l'etapa del dia del Giro. A destacar el paper del Xavier Carracedo, bon amic de Sabadell. Diumenge passat va fer com jo, la Marató de Tortosa. Les lesions que el tenen matxacat des de fa temps, li van impedir fer-la tota corrent. Va fer l'última hora caminant. Va arribar a la meta més enllà de les 4 hores. Doncs bé. Avui ens ha superat a l'Arcadi i a mi en ben bé un minut, encara que, sorprenentment, a la classificació apareix darrera nostre. La d'avui era la meva cursa número 542 i la 20a del 2014.

   La setmana que ve, nou doblet. Dissabte a la nit, la Urban Night Running d'Igualada i diumenge al matí la Cursa AFNE per Etiòpia, a Collserola. Un 10.000 dissabte i 5 i escaig quilòmetres, diumenge.
 

Acabat el repte amb la Marató de les Vies Verdes de Tortosa

Espectacular sortida del sol a Tortosa

5 maratons en 4 mesos. Ho he aconseguit. De fet no dubtava que les acabaria totes, ja que mai no m'he hagut de retirar en cap de les 41 maratons que ja tinc en el meu palmarès. Es tractava, inicialment, de mirar de fer-les totes per sota de 3h 40m, cosa que no ha estat possible. Finalment el marcador ha quedat així:

Tarragona (19 gener):       3h 30m
MVV Girona (16 febrer):  3h 37m
Barcelona (16 març):        3h 40m
Empúries (4 maig):            3h 47m
MVV Tortosa (18 maig)   3h 41m

Només en les dues primeres vaig aconseguir l'objectiu. Amb aquest repte --del que estic igualment content-- he après una cosa. El cansament acumulat també acumula minuts al cronòmetre. Indefectiblement. No hi ha prou temps per recuperar-se bé entre maratons i tampoc per preparar-les com caldria. Fent la mitjana de les 5 maratons surt un promig de 3h 39m, per tant, d'alguna manera sí que està aconseguit el repte...

Encara somreia

Amb en Joan Palà

 La Marató de les Vies Verdes de Tortosa, o més ben dit, de la Val de Zafán, és realment una preciositat de cursa. Surt d'Horta de Sant Joan i discorre per la Val fins arribar a Tortosa, amb la meta situada al costat del riu Ebre. Els primers 21 Km de la cursa són espectaculars. A més a més com que són en baixada, vas molt lleuger, cosa que t'anima perquè veus que pots mantenir un bon ritme. La Val de Zafán és magnífica. La cursa forma part d'un seguit de maratons que es fan a tota Espanya per recuperar les Vies Verdes, de la mà de la Sònia i el seu magnífic equip, que estan fent una feina extraordinària per donar a conèixer recorreguts que, molts d'ells, estaven oblidats o en desús. Una de les particularitats de la MVV de Tortosa és que es passa per un bon grapat de túnels. Almenys ahir, gairebé tots estaven il·luminats, si bé es aconsellable dur un frontal per si de cas en algun els vàndals hi han fet de les seves i han robat els llums, cosa que passa sovint.
  A partir de la mitja marató, a l'alçada de Benifallet, s'acaba el pendent favorable i la marató es fa plana, amb grans i eternes rectes que posen a prova la resistència mental del corredor. Jo vaig tenir la sort ahir d'anar ahir amb en Joan Palà, corredor de molt bon nivell, al qual li va fer il·lusió fer amb mi la cursa, ja que havia fet exactament les mateixes maratons que jo en el repte. Ell em va ajudar tota l'estona i quan més fumut anava, més suport em va donar. Va ser una llebre d'autèntic luxe. Sense ell hauria fet un temps força més dolent, sense cap mena de dubte.

Arribada

Amb en Robert Mayoral. Va quedar 5è

  Vam anar passant els quilòmetres lluitant jo per allargar al màxim el ritme de la primera part de la cursa, que era una mica per sota de 5m/km (4,55-5). Vam passar la mitja en 1h 44m 19s. Ja sabia que en la segona part perdria temps. Es tractava que aquesta pèrdua fos el més petita possible. Els avituallaments preparats pels organitzadors, magnífics. Pel que fa a la meteorologia, vam tenir sort que el dia va ser força tapadot. Amb sol i calor, hauriem patit  força més, especialment en la segona mitja que és molt més descoberta que la primera. Com totes les maratons, els últims quilòmetres es fan molt durs. En aquesta, el tram del 36 al 40, al costat del canal, és molt dur perquè les rectes són interminables i el terra té pedretes que a aquelles alçades de cursa matxaquen força. És clar, però, que quan estàs a aquestes alçades d'una marató tot et sembla una muntanya. Finalment l'entrada a la meta és preciosa. L'últim quilòmetre al costat del riu Ebre per anar a buscar el pont vermell per creuar-lo i completar la prova. La segona mitja marató em va sortir en 1h 57m, 13 minuts més lenta que la primera.

A més de convidar-nos a Bítem, ens van regalar tot això ! Gràcies, Rosa!

   No voldria deixar de fer esment i agrair especialment el tracte rebut, no tan sols per l'organització, sinó també per part de la Rosa, amiga de la meva dona, i la seva família. Ens van oferir la seva casa a Bítem, un preciós poble a 5 minuts de Tortosa, i hi vam estar de fàbula el cap de setmana. Moltes gràcies a tots !
 

Entre maratons

Fent el què he pogut contra Raúl Llimós i Julio Salinas

     Aquest ha estat el cap de setmana entre la Marató d'Empúries (4 de maig) i la de Tortosa (18 de maig). No volia fer cap cursa per a no cremar-me. Després de 4 maratons al 2014 les forces estan justes i ara es tracta d'arribar el millor possible a l'última marató del repte. Un repte, per cert, que he hagut de canviar radicalment perquè l'objectiu que m'havia fixat era --ara ho veig-- massa agoserat per a mi. Inicialment es tractava de fer les 5 maratons en menys de 3h i 40m. A Tarragona, al gener, vaig fer 3,30; a les Vies Verdes de Girona, al febrer, 3,37; a Barcelona, al març, 3,40; i la setmana passada a Empúries, 3,47. És a dir, cada vegada  pitjor temps. Només en dues, gairebé 3, he estat per sota de 3,40. Repte no aconseguit. Tampoc no passa res. El petit repte a Tortosa serà baixar almenys de 3,50, per, si més no, haver baixat totes 5 de 3,50. Igualment sortiré amb la intenció d'anar a ritme de poc més de 5m/k per acostar-me el màxim possible a les 3h 30m. Si faig 30 Km a a aquest ritme, crec que podré aconseguir el nou objectiu. Seria una alegria immensa fer-ho ni que fos un minutet millor que a Empúries. O sigui 3h 46m ho firmaria ara mateix. Bé, ja veurem què passa diumenge vinent.

Amb el Fran, el Bela i el Julio Salinas

    Aquest cap de setmana he fet coses que no acostumo. Dissabte vaig estar a Palamós a la inauguració del Cafè la Gavina. Està al carrer Notaríes,16. Molt cèntric. és molt més que un cafè. Si un dia passeu per Palamós, no deixeu d'anar-hi. No us penedireu. La Palmira i en Josep, el matrimoni amics meus que el porten hi tenen la mà trencada. Fan unes delicatessen que us llepareu els dits !

La Gavina de Palamós. Molt acullidor

Fan meravelles amb el menjar, a la Gavina

    I diumenge, el club de Tenis Vall Parc de Barcelona inaugurava 4 pistes de pàdel. El vicepresident del club i bon amic meu, en Lluís Corretja, em va demanar que hi anés... i que jugués a pàdel...! Mare meva ! Però no em podia negar, evidentment. L'última vegada que vaig jugar a pàdel va ser a l'agost, aviat farà un any ! Bé. He fet el què he pogut. Els qui han jugat, per exemple els companys periodistes Raúl Llimós, Xavi Campos, Jordi Bordas, o els exfubolistes Julio Salinas o Fran, es veu que juguen força més sovint que jo. I lògicament s'ha notat. Del què es tractava era de donar suport al Lluis, com no ! Hem compartit matinal amb el gran Fernando Belasteguin, l'actual número 1 mundial de pàdel, que ha fet un clínic.

    A la tarda he sortit una horeta a córrer. Ha estat la setmana postmarató d'Empúries. Divendres vaig fer 16 km. Va ser la tirada llarga per Tortosa, diguem-ne. Demà dilluns faré 50m, dimarts aniré a recullir el pitrall, dimecres massatge, dijous 40m i divendres 30m o res. Dissabte, cap a Tortosa, i diumenge.... a córrer !!
   

Ja he completat 40 maratons

Completant la número 40 (Foto: Yair Bonastre)

 La xifra rodona de 40 maratons completades ha coincidit amb la Marató d'Empúries. Lloc magnífic, carregat d'història. La zona la conec molt bé ja que fa molts anys que hi passem les vacances d'estiu. Dissabte va fer una tramuntana de por. Ja ens van avisar que la previsió era que minvés una mica per diumenge. I, certament, va minvar. De tota manera, el vent que hi va bufar va endurir la prova ja de per sí complicada. Ja fa un parell d'anys que s'hi ha canviat el recorregut. Ara es fan dues voltes a un circuit de 21,097 Km. El resultat és que et trobes amb què les pujades que hi ha les has de fer 2 cops. Dur. Però és el que hi ha. Jo sóc més partidari de fer un recorregut a una sola volta en una marató, però si ara és així, les seves raons hi deu haver.

Sempre és una alegria acabar una marató (Foto: Yair Bonastre)

 Anem a la cursa. Després d'haver fet 3,30 a Tarragona, al gener; 3,37 a les Vies Verdes, al febrer i 3,40 a Barcelona al març, era conscient que seria difícil fer un bon registre. Els primer quilòmetres, acompanyat del meu cunyat Roger, que feia la mitja, vaig anar massa ràpid. Quan vaig veure que ens posàvem a estones a 4,35 vaig decidir deixar-lo i centrar-me en anar a 5, que, amb tot, era rapidet. Vaig anar fent quilòmetres entre 5 i 5,06 sense excessius problemes. El vent que va bufar a estones impedia que poguéssim suar bé. Ens assecava. No acabava de transpirar bé. El resultat és que al Km 25 em vaig haver d'aturar a fer un riu per treure'm l'excés de líquid. Vaig perdre uns 30s. Aquesta aturada va ser un abans i un després. En reprendre la marxa ja em costava fer Km a 5,10. Al Km 30 es passava per meta. Impossible no pensar en quedar-se i plegar. Però només ho vaig pensar i no ho vaig fer. Aleshores em va agafar una set important. Vaig demanar aigua al públic, però ningú no en tenia. Arribar al següent avituallament va ser dur perquè estava al capdemunt del passeig de l'Escala. Escassament 500 metres, però em va semblar que estava a la quinta forca..
  Un cop hidratat quedava la part més feixuga. Fer carrers pel casc urbà de l'Escala, per segon cop amb alguns pendents que a aquelles alçades de la cursa es fan notables. El meu ritme havia baixat a 5,30-5,40. Les condicions eren les que eren i no es tractava d'agobiar-se. Vaig recullir alguns cadàvers, cosa que sempre reconforta perquè vol dir que has corregut amb més cap. Altres corredors que han començat potser massa ràpid  i acaben pagan-t'ho. En els últims 3-4 quilòmetres baixar de 6 era un autèntic èxit. Al final vaig entrar en 3h 47m 45s de temps real. Completada la marató número 40, totes les que he començat. Mai no m'he hagut de retirar. Val a dir també que aquest registre és el pitjor que he fet mai. Entenc que 4 maratons en el que va d'any i les condicions meteorològiques que ahir teniem no van ajudar ningú. Les marques dels que fem moltes maratons es van ressentir notablement. A més, cal gaudir dels registres quan es fan, i no plorar-los quan ja no som capaços de fer-los. De moment, encara baixo de les 4 hores. Quan ja no ho aconsegueixi m'admiraré d'haver fet, amb 53 anys, 3h 47m.

  D'aqui a dues setmanes faré la 5a marató del 2014: la de Tortosa. L'objectiu serà intentar millorar la marca d'ahir. Tinc entès que el recorregut és favorable, amb tendència a baixar. Veurem.

Reprenc l'activitat habitual

A  la cabina de comentaristes, amb en Tomàs Carbonell

Després d'haver estat tota la setmana passada transmetent els partits del Barcelona Open Banc de Sabadell amb el gran Tomàs Carbonell --quin gran fitxatge que hem fet a l'Esport3 !-- demà, després d'un parell de dies de descans, torno a l'activitat habitual al 3/24 i als entrenaments i a les curses. Al Reial Club de Tenis Barcelona he arribat a fer, alguns dies, fins a 4 partits consecutius, amb tirades de fins a 7 hores sense parar davant del micròfon. Les aguanto físicament molt bé. Serà l'entrenament maratonià que porto acumulat, no sé... Bé, un any més ha estat una experiència molt enriquidora. La primera vegada que vaig estar al torneig va ser al 1983. Ja fa 31 anys. He faltat a algunes edicions, però des d'aleshores hi he estat almenys 25 o 26 anys.

Des de la graderia, se'ns veia així

Ara, com deia, torno a l'activitat habitual. Esportivament parlant vol dir tornar a córrer i a competir. La setmana passada només vaig poder córrer un dia per les maratonianes jornades al tenis. A més, encara arrossego unes molèsties a l'esquena des de fa 15 dies. Espero que no m'afectin per la Marató d'Empúries d'aquest diumenge. Serà la meva quarta marató del 2014 i la número 40 del meu palmarès. Aviam què tal surt...!

Arriba el BOBS !!

Amb el Tomàs Carbonell fent les fotos promocionals per l'Esport3

Un any més i el Barcelona Open Banc Sabadell ja el tenim aquí. Ja sabeu, el Godó de tota la vida... Un any més faré les transmissions per l'Esport3. Enguany les faré acompanyat d'un altre crack del tenis: Tomàs Carbonell. Si us agrada el tenis, més us agradaran les seves valoracions. Llegeix els partits fantàsticament bé i et fa fixar en aquells detalls que només es poden apreciar si un ha estat tenista professional, com ell. Sempre m'ha encantat sentir-lo comentar partits i ara poder fer-ho amb ell serà un autèntic luxe. No us el perdeu !
 Com cada any, la jornada prèvia a l'inici del torneig he pres part en el clínic de Dunlop que es fa a la pista central del RCT Barcelona com a gran acte abans de començar demà dilluns el quadre gran. La pluja no ha estat obstacle per poder fer una festa del tenis en què els més menuts han pogut pilotejar amb els tenistes professionals Tommy Robredo, Nico Almagro i l'austríac Jurgen Melzer.
  Tots plegat ens ho hem passat molt bé. Ha estat, a més, un honor compartir pista i veure com juguen a tenis els Specials Olympics que estan entrenats pel gran Sergi Bruguera.
   A partir de dilluns 21 d'abril i fins diumenge 27, us espero cada dia  l'Esport3. Comencem a les 13,30h i divendres 25 a les 12,30h.

Amb els Specials Olympics. Són encantadors

   Després he estat a la presentació de la 6a edició del Torneig Memorial Santi Silvas que cada any organitza la Fundació Tommy Robredo, a Olot. Enguany es jugarà del 12 al 16 de juny. És el torneig més important que es fa a Espanya de tenis en cadira de rodes. Si podeu, acosteu-vos a veure'l. Us asseguro que no us decebrà. És espectacular com juguen.

Un torneig que ja és un clàssic

     Pel que fa al córrer, avui no he fet cap cursa. Tampoc no hauria pogut pel clínic. De tota manera ja m'ha anat bé perquè aquesta setmana amb prou feines he corregut només 2 dies. Dimecres em vaig aixecar mig pinçat i fins ahir dissabte no vaig poder córrer 8 Km encara amb força molèsties. Com que tenia programats tres descansos aquesta setmana, he acabat saltant-me dos entrenaments, tan sols. Ara amb el torneig de tenis, dubto que pugui córrer cap dia la setmana entrant. Entenc, però, que m'anirà bé per descansar, recuperar-me i encarar la marató d'Empúries, el 4 de maig, en les millors condicions possibles.

29 anys després....

Entrant a meta (Foto: Juan Jiménez)

El "new look"

Diumenge la cursa de Bombers va ser especial. Va sera la primera que corria sense bigoti. L'he dut durant 29 anys. Ja tocava un canvi, potser. Feia uns anys que no corria Bombers. És una cursa molt professionalitzada i en la que està tot molt ben preparat per acullir tants i tants corredors. 27.000 segons els organitzadors, però uns 22.000 acabats, segons les classificacions. Va fer un dia de força sol amb calor. Tinc la sort que les altes temperatures no baixen especialment el meu rendiment. Vaig sortir en el calaix de sub 42 si bé ja sabia que difícilment podria baixar dels 42 minuts. Vaig sortir rapidet, poc per sobre de 4m/km. Un ritme excessiu per a mí, i més tenint en compte que divendres havia fet una tirada de 31 km i dissabte una sessió de 12,5 km. Al voltant del km 3 em va agafar el grup que anava a baixar de 42m, amb el gran Manolo fent de llebre. Vaig aguantar amb ells fins el km 4. En l'avituallament els vaig perdre. Però havia passat la part més complicada del circuit, el Paral.lel. A la Gran Via el meu ritme va baixar. Vaig passar el km 5 en 21,50. El repte aleshores va ser acabar en menys de 44m. La segona part del circuit és més afavoridora, amb una parell de carrers amb baixada --Marina i Via Laietana-- però també té el tram de la Ronda de Sant Pere, al km 8, que pica que deu n'hi do. Allà vaig notar l'esforç, però a la Via Laietana em vaig recuperar i vaig anar alguns metres fins i tot per sota de 4m/km. Al final 43m i 51s. Prou satisfet. Només 11s més lent el segon 5.000 comparat amb el primer. Ja m'està bé. A partir d'ara, compte que sense bigoti correré molt més, he, he...

  La pròxima cita és la marató d'Empúries, el 4 de maig. Fins aleshores no faré cap altra cursa. El 20 d'abril, a part que no hi ha curses que jo sàpiga, tinc el matí ocupat, i el 27 d'abril transmetré la final del Barcelona Open Banc Sabadell --el Godó-- i per tant tampoc podré fer cap cursa.

Caldrà esperar al 2015

Ahir vaig córrer el Camí dels Íbers. 21,5 Km de muntanya a La Roca del Vallès, convidat per la meva companya de feina Maria Fernández Vidal, que és de La Roca. Dia fantàstic per córrer i fer-ho el millor possible. Segona edició de la cursa i segona participació meva. L'any passat vaig completar-la en 2h i 34m. Ahir en 2h i 46m !!! O sigui, a nivell de crono, un autèntic desastre. El cert és que em costa creure que una davallada així sigui deguda només al fet que enguany he fet 3 maratons en 3 mesos --gener, febrer i març-- i pel cansament acumulat que això m'ha pogut suposar. Però també és veritat que és l'única variació rellevant en el meus entrenaments en relació al 2013. Però la comparativa de marques 2013-2014 és esfereïdora. De les 8 curses que he repetit en relació al 2013 només en una, el 10Km de Vilafranca del Penedès, he millorat registre. En 15s. Que no està gens malament. En la resta... La pitjor, ahir, amb diferència. 12 minuts és molt, si bé a la muntanya els minuts "cauen" fàcilment. Però és que a la Marató de Barcelona he fet 9 minuts més que l'any passat; a la Mitja de Cambrils, 6 minuts més; a la Mitja de Calella, 3 minuts més; i fins i tot a Medijocs, que són només 8 Km, he trigat 90s més...! Tot plegat em té un pèl desconcertat. Bé, sóc un any més gran, però marques tant dolentes em deixa una mica sorprès. Algú pensa que hi ha alguna altra explicació ? S'agrairan idees...

Amb la Maria, el Josep Maria i el Toni

   En vista d'això he decidit que al 2015, d'aquí el títol del post, no faré la marató de les Vies Verdes del febrer, i tornaré al calendari maratonià que vaig fer al 2013. Aviam si així en la resta de curses milloro una mica...
   Pel que fa a la cursa d'ahir, com sempre vaig tenir molts problemes a l'hora de fer baixades. Els corriols amb pedres, desnivells, branques, fang... em fan molta por i vaig molt lent. El que puc guanyar pujant, ho perdo sobradament baixant. És descoratjador veure com tanta gent et passa en els descensos. La muntanya no és el meu terreny, ja ho sé...  En fi. Seguirem !
 

Medijocs ja és una clàssica

Control de pas Km 4,5 (Foto: Silvero)

Els últims metres (Foto: Esther Peiroten)

Avui es cumplia la 10a edició de la cursa de Medijocs, de les quals n'he corregut 7. És la cursa reservada, en principi, al personal sanitari, però tinc la sort que, com a altres, m'hi conviden a participar. Li dec, sens dubte, a la doctora Yolanda Puentes, que sempre em recorda la data i té la gentilesa de convidar-me. És una cursa que combina asfalt i muntanya suau. Surt del Parc de la Pollancreda de Sant Cugat, on també hi ha la meta, i arriba fins a can Borrell. En total uns 8 quilòmetres i uns quants metres. 5 milles, vaja... Com que demà faré la cursa dels Íbers, a la Roca del Vallès, 21,5 Km de muntanya, la veritat és que no he volgut morir-me, avui. He sortit força endarrerit, que és el que faig per no anar massa ràpid al començament. Com que la sortida és estreteta, ha passat una bona estona fins que m'he situat on em tocava, diguem-ne, a la cursa. Ha fet un bon dia de sol, però amb una temperatura gens calorosa, fins el punt que a l'ombra agafaves fred. Ideal per córrer. He acabat amb uns mediocres 39m 09s, el pitjor registre en aquesta cursa, que he arribat a fer en 34m. Només al 2012 vaig fer pitjor temps, però és que amb l'Arcadi i el meu germà Manel la vam fer passejant del tot. Sense anar més lluny, l'any passat vaig fer 37m 31s, 1 minut i 38s més ràpid que avui. Segueixo en la meva línia d'aquesta temporada de fer els pitjors registres de sempre en les curses que he fet diversos cops. És el què hi ha... He recuperat el vell costum, això sí, de marcar-me com a objectiu anar atrapant fèmines. I deu n'hi do les què anat passant. Al final, però, n'hi ha hagut 10 que han corregut més que jo. He acabat el 99 de la general de 267 arribats. I el 18 de 61 corredors de la meva categoria d'edat.

Solet, però abrigadet

  En qualsevol cas ha estat un bon entrenament per demà, en què m'espera, com deia, el Camí dels Íbers, 21,5 Km de muntanya, a la Roca del Vallès.

L'Arma per la victòria

Els gels musculars

Com ja sabeu els seguidors d'aquest blog, fa molt de temps que arrossego unes molèsties a l'isquiotibial de la cama dreta. Com que de fet no m'impedeixen córrer, el cert és que convisc amb les molèsties i vaig fent. Segurament si fes el que m'han aconsellat els especialistes que m'han tractat, segur que estaria molt millor. Però sóc massa inconstant. Massatges, estiraments... en faig pocs i segurament malament, per a què enganyar-me. Vaig conèixer aquest producte W2W i crec que em pot anar molt bé. És de fàcil aplicació ja que es presenta en sobrets fàcils de portar o bé en dispensadors aplicables. Es tracta de tractar el múscul en dues fases, bàsicament. Una abans de l'exercici (gel escalfador) i l'altre, encabat ( gel recuperador i gel regenerador) De moment he utilitzat bàsicament l'escalfador i estic content. Tant és així que fins i tot m'he permès reprendre els meus entrenaments de sèries, que vaig haver de deixar perquè l'isquio es queixava. He fet dues sessions, no massa exigents, això sí, i l'isquio no ha dit "ni pio". Això m'ha animat molt. Ara hi afegiré el gel recuperador després de la sessió de sèries. Ja us aniré explicant com em va.
 Ah ! i també tenen un interessant protector solar de factor 30 (FSun) que ara que arriba el bon temps serà molt útil,  i un gel antifricció (Care) que pot ser més interessant que la vaselina. També hi ha un sabó especial per a la roba sintètica. També els provaré i us explicaré què tal.

El sabó per a la roba sintètica

El protector solar