Doblet de muntanya

La pujada inicial per la carretera a Òrrius és un tros dur

No recordo haver fet un doblet de muntanya, i menys encara el mateix dia. Ho vaig fer dissabte. Al matí vaig córrer la 2a edició de la cursa Forat del Vent, a Collserola. Gairebé 11Km.Vaig baixar de poc més d'un minutet dels 60 minuts. 58m 57s, vaig fer. Vaig coincidir amb la meva cosina Cristina Casacuberta, recent finisher a l'Ironman de Frankfurt. Em va agradar el Forat del Vent. De fet, les curses de muntanya de no massa quilòmetres les trobo molt agradables. I si no són massa tècniques, molt millor. I dissabte a la tarda vaig anar a Òrrius. Feia 7 anys que no feia la cursa que els amics del Maimakansu organitzen cada any per a la Festa Major. Al 2006 vaig trigar 47 minuts i al 2007, 50 minuts. Per tant ara aspirava a baixar de 55m. I vaig acabar amb 52m i 13s. Prou satisfet. Són 7 anys més i havent corregut una altra cursa al matí. No em puc queixar. Les dues curses que he fet aquest dissabte eren força similars em distància, en pistes, en pujar primer i baixar després. Em vaig trobar còmode en totes dues. I perdent la por a les baixades. És clar, però, que eren descensos còmodes. Aquesta setmana ja he arribat als 60Km, perquè divendres vaig fer dues sessions, al matí 10 Km i a la tarda, gairebé 6, a Blanes, on vaig anar per veure els focs.

Amb el mític Salva Carbonell, el gran "capi" del Maimakansu

Amb la Cris i els seus amics triatletes

   Divendres que vé, 1 d'agost, primer dia de vacances per a mí, correré a la tarda la cursa de 5Km de Vacarisses. El cap de setmana encara no està clar si en faré alguna altra. Veurem...