M'agrada la Mitja de l'Espirall

Què bé coincidir amb el crack de l'Arcadi !

És dura, és trencacames, però es pot còrrer força a la tornada cap a Vilafranca del Penedès. Ha estat la quarta vegada que he participat a la mitja més antiga de Catalunya. Els amics de l'Espirall ho tenen tot molt ben controlat. L'any passat, per exemple, va haver problemes a l'hora de lliurar les pertinences personals als corredors, després de la cursa, i enguany ho han solucionat perfectament. Sí, senyor ! Quan faltaven uns 20 minuts per a l'inici de la cursa la cúa al guardarroba era notable i he optat per deixar la roba al cotxe, que el tenia aprop. Quan he tornat, la cúa havia desaparegut completament, com per art de màgia ! La feina dels voluntaris que s'encarregaven d'aquest servei ha estat sensacional ! Tots els corredors volem lliurar les nostres bosses el més tard possible, i més quan fa fred, i això genera cúes d'última hora inevitables. Chapeau !

Ajudem a lluitar contra el càncer infantil

Amb el buff de Corre x 2

El dia, finalment, ha estat menys fred del que em temia. Amb, tot m'he abrigat com faig a l'hivern. Buff al coll, orelles tapades, guants i camiseta de màniga llarga assota de la de tirants. No m'ha sobrat res --sóc fredulic de mena-- però hauria pogut sobreviure amb menys abric. Ha fet solet i gens de vent i s'agraeix. He sortit endarrerit amb el meu company de TV3, l'Arcadi Alibés,  que s'ha près la cursa com una mena de test per veure si havia superat la lumbàlgia que l'ha aturmentat les últimes setmanes. Sembla que ja està recuperat del tot. Ell volia anar molt tranquil per no forçar i després dels primres 400 metres ja ens hem separat. Primer es corre per Vilafranca fins que, a l'alçada del Km 4,5, ja enfiles la carretera que et porta fins a Guardiola de Font-Rubí on gires cúa, passat el Km 12 i tornes cap a Vilafranca. Al ser la quarta vegada que la corria (2008-10-11-12) ja la tenia bastant controlada. És el tipus de cursa en el que no t'has d'obsessionar amb el ritme inevitablement lent de la primera part de la cursa. A la tornada es pot recuperar bastant si t'has regulat una miqueta. Al sortir endarrera he anat passant corredors pràcticament tota la cursa. Al girar a Guardiola he pogut veure que les primeres noies les tenia a l'abast, segurament menys la primera que anava una mica destacada. Almenys en tenia 6 o 7 per davant meu. El que m'ha animat ha estat veure que la que anava segona semblava força tocada. En vista d'això m'he plantejat intentar avançar-ne al màxim. Dit i fet. He premut l'accelerador aprofitant la baixada. Ràpidament he passat a 3 o 4 noies. He vist aleshores que la segona i la tercera anavens força juntes. Per mí estava clar que la que aleshores anava tercera, Toni Hermoso, dels Maratonians del Segre, de Balaguer, atraparia Noemí Aumedes, dels Fondistes d'Artesa. La distància que em separava d'elles era notable però el repte era engrescador. Poc a poc m'he anat acostant a la Toni. I ella s'anava acostant a la Noemí. Sabia on podria tenir la meva oportunitat: en el tram del 17 al 20, que és quan hi ha una pujada llarga i continuada que si no arribes amb una bala a la recàmera, faràs salat. S'havia de veure si els entrenaments que faig gairebé sempre amb pujades i baixades funcionaven. Tenia aquest cartutx i l'he aprofitat. Cap al 19,5 he atrapat a la Toni. I m'he anat directe cap a la Noemí. Just poc després d'haver superat el Km 20 he aconseguit rematar l'objectiu: També l'he superada. Però encara quedava suficient distància per a la meta com per a què no em relaxés ja que elles dues probablement batallarien per la segona plaça femenina i això les podria accelerar i per tant podrien passar-me. No volia que el que tant m'havia costat ara ho pogués perdre. Anava sentint molt a prop meu la bicicleta que acompanyava la segona classificada. He vist que la tenia molt a prop. Quedaven uns 500 metres per a la meta. Aleshores m'he vist amb un grupet en el que qui més qui menys ha accelerat. Jo m'hi he apuntat. Ja no he mirat endarrera. He entrat a meta i al cap d'uns segons he sentit per megafonia que entrava la 3a noia. Al final la Toni ha fet segona (li he tret 2" oficials i 16" reals) i la Noemí ha fet 3a (li he tret 12" oficials i 29" reals). Això vol dir que la Toni ha atrapat la Noemí i ha estat apunt d'atrapar-me a mí !! Només ens han separat 2" a la meta !!

  En fi. Ho explico detalladament perquè per a mí ha estat una manea de motivar-me a còrrer i còrrer més ràpid. A la Toni l'he pogut saludar però estava sense esma, poc després d'arribar. Potser al final he estat jo qui la motivava ?

   Al final he acabat en 1h 33m 23s reals (1h 33m 47s oficial) Això vol dir que he trigat 24" en passar per l'arcada de sortida des del tret de començament de cursa. L'Arcadi ha acabat en 1h 53m 47s (1h 53m 26s). El meu crono es pitjor que el de l'any passat (1m 39s més lent) però he millorat en 1m 18s el registre de Mataró de la setmana passada. Alguna dada més: He acabat el 179 de 700 participants i el 15è de la meva categoria d'edat (n'hi havien 107). Aquesta ha estat la setmana que més quilometratge he fet en tota la temporada (quasi 79 quilòmetres, en 5 dies). I encara més: de les últimes 10 mitges que he fet, he acabat 7 d'elles en 1h 33m !! Els seguidors del bloc ja sabeu que la temporada passada gairebé em vaig obsessionar amb això. No hi havia manera de baixar dels 93 minuts! Un dels llocs on ho vaig aconseguir va ser, precisament, a l'Espirall. Amb el registre d'avui és com si fos una mena de  sant torne-m'hi.

   Diumenge que vé correré la Mitja de Salou de la mà del Juanan Fernández i el seu equip. Hi prendrà part --i quasi segur que guanyarà-- en Jaume Leiva. Vaig còrrer aquesta prova al 2008. 

    Avui he estrenat el buff  de la campanya Corre x 2, una iniciativa en favor de la recerca en càncer infantil en colaboració amb la Mitja de Granollers. Tot l'ajut que es pugui fer sempre serà benvingut. Animeu-vos !! Tenen facebook i twitter @correx2.

M'acosto al centenar de mitges

L'esprint final

Avui he corregut la meva mitja número 95. Si tot va com espero acabaré el 2012 encara amb dues mitges més (9 desembre, l'Espirall i 16 desembre, Salou) Avui he fet la de Mataró. Una cursa que aprecio molt per diverses raons. Es podria dir que la vaig veure nèixer perquè enguany ha arribat a la 15a edició, que són els anys que fa que vaig començar a còrrer. He pogut, en aquests anys, fer-la 5 cops. Vaig debutar al 2003 amb un registre de 1h 28m 26s. Eren altres temps. Al 2008 vaig fer 1h 30m i els últims tres anys, 1h 37, 1h 33 i 1h 34m 41s, avui. La principal característica de la mitja de Mataró, atlèticament parlant, és que té un final costerut d'una mica menys d'1,5 Km. Si t'has cremat molt abans, ho pots pagar espectacularment en aquest petit tram final. La resta de la cursa és pot dir que és plana com poques i fins i tot amb baixada en els primers 5 Km. L'altre característica de la cursa és l'impressionant lot que es dona cada any a tots els participants. Una mena de lot de Nadal avançat, podriem dir. Enguany ha menguat una miqueta, però és que la crisi arriba a tot arreu, lògicament.

S'agraeix un pavelló com a gran vestidor a l'hivern

En qualsevol cas, la cursa és magnífica i els Maimas i el Patronat d'Esports de Mataró ho tenen ben controlat tot. Almenys és la impressió que jo m'en porto sempre que la corro...

  Avui he sortit molt endarrerit, fins el punt que he passat per la catifa de sortida 1 minut i 18 segons més tard del tret d'inici de cursa. He anant una mica tancat en els primers quilòmetres. És possible que això sigui al que al final m'hagi fet perdre temps en relació a la marca del 2011, qui ho sap. Però tan se val perquè he estat tota la cursa avançant altres corredors, cosa que sense dubte anima molt. He estat força regular en els parcials. Positiu. No he tingut defalliments i la part final en pujada l'he feta amb gran solvència, cosa que m'ha suposat, també, una satisfacció final.

Lot 2012

Lot 2011

Lot 2010

  La d'avui era la primera mitja que feia aquesta temporada. L'any passat vaig acabar la temporada  amb un registre de 1h 29m a Cambrils, que és també el millor de l'any 2012. No estic en condicions de superar aquest registre en les dues últimes mitges que em queden al 2012, com deia, l'Espirall i Salou. A L'Espirall vaig fer l'any passat 1h 31m. Repetir o fer 1h 32 o fins i tot 1h 33m, millorant la marca d'avui, seria sensacional. Ho veig complicat, però, perquè he augmentat el volum amb la Marató de Tarragona a l'horitzó (20 de gener-2013) i per tant haig d'estar més lent que l'any passat. En fi. Diumenge que vé sortirem de dubtes !!

Un altre doblet

En  Jaume Leiva rematant el circuit

 Els seguidors del blog ja sabeu que, si puc, m'agrada fer dues curses en un mateix cap de setmana i si poden ser tres, millor, he, he... El cas és que aquest cap de setmana he fet un altre doblet. Dissabte vaig estar a Torrebonica, darrera de l'Hospital de Terrassa, per a prendre part en la cursa de 10 Km contra el càncer. Es va haver d'ajornar fa unes setmanes per la pluja i per fi es va poder fer. Plovisquejava una miqueta, però es va còrrer molt bé per un circuit dissenyat pel Jaume Leiva. Quin luxe !! Em vaig prendre la cursa amb molta calma perquè al dia següent tenia la Jean Bouin i tenia ganes d'intentar fer un bon registre. 

Bonica, bonica, Torrebonica...

Gran ambient a Torrebonica, parlant amb amics que feia temps que no veia, com el gran Pep Moliner o el Xavi Papell, per exemple, grans referents de l'atletisme popular. Vaig còrrer en 50m i uns quants segons. Al final va resultar que la distància eren ben bé 10 quilòmetres i mig. almenys. Això em va tranquilitzar perquè si eren 10 Km, el meu crono era massa dolent, malgrat còrrer molt tranquil.

L'Arcadi va còrrer ara que gairebé ha superat la lumbàlgia

El meu germà Manel reapareixia després d'operar-se el menisc

  I al dia següent, com deia, la Jean Bouin, la clàssica de les clàssiques. Dia ideal, bona temperatura, res de vent, bon lloc a la sortida on vam compartir la Open més d'11.000 corredors. El primer quilòmetre em va sortir a 3,49. Massa ràpid per a mí, però com que bona part és en baixada, el crono no em va preocupar gens ni mica. El Km 2, ja a la Gran Via, encara el vaig fer en 3,58. Després ja em vaig estabilitzar entre 4,05 i 4,15. Vaig passar el 5.000 en 20m 30s o sigui, ritme de 4,06. Correctíssim. Això volia dir que acabaria més lent. I no especialemnt per estar més cansat --que també-- sinó perquè en la segona part cal remuntar el Paral.lel i el carrer Lleida, en el Km 9, que fa que els ritmes se'n ressenteixen inevitablement. Amb tot vaig acabar amb uns digníssims per a mí 41m i 56s. Un èxit perquè és la millor marca de la temporada i la tercera millor del 2012, a només 22s del millor registre. En la segona part de la cursa vaig anar 56 segons més lent que a la primera. Perdre un minutet per culpa de les pujades finals, crec que està dins del normal. Per a mí fer un 10.000 per sota dels 42 minuts és un molt bon registre, què voleu que us digui.

Portada a Mundo Deportivo !!

   Aquest pròxim cap de setmana no faré cap cursa ja que la feina m'ho impedirà. Tinc torn de cap de setmana i em toca fer el TN. Tenia la intenció de fer la Mitja de Tarragona però és absolutament incompatible per horaris. Un altre any serà.

5 anys després....!!!!

L'Andrey Xepkin treballant per treure el fangueig !!

Sort que es posa bé l'Andrey per no semblar tan alt...!

 La veritat és que estic molt content. Avui no cal que busqui estranyes justificacions com acostumo a fer per estar satisfet del resultat d'una cursa. Avui, a Sant Feliu de Llobregat, 5 Km, a "cal Andrey Xepkin", podria dir que m'ha sortit una cursa magnífica. La veritat és que el dia era ideal per còrrer. Temps tapat, no feia fred, no feia vent. Cursa planera, ben planera, amb només dues petites pujadetes ja en l'últim quilòmetre però molt curtes, gairebé despreciables. A més he tingut la sort de poder comptar amb una llebre de luxe per a mí, el Robert Mayoral. Ja em va ajudar la temporada passada a la Mitja de Cambrils a baixar de l'1h 30m. Avui ell reapareixia després d'un  problema de ronyó i no tenia massa clar com li respondria el cos. Li he dit que segur que no tindria cap problema. És fort com un roure, aquest paio !! Hem sortit plegats, molt endavant, i això ens ha permès còrrer de bon començament. Els 2 primers quilòmetres els hem passat en 7m 48s. M'he sorprès una mica perquè era per sota de 4m/km i és un ritme exigent per a mí. Hem seguit intentant aguantar el ritme, però a partir del quilòmetre 3 he vist que la cosa se'm complicava. Anava més lent. El Robert, però, ha seguit amb mí. Ell anava clarament millor. Ens ha passat el Salva Pou (està en gran forma) i una mica abans ens havia passat també la Luisa Muñoz, il.lustre veterana que reapareixia després d'una operació de menisc. Quina qualitat que té ! No he pogut fer res, tret de mirar impotent com s'allunyava...

Una llebre de luxe: en Robert Mayoral

Un cop arribats al Km 4,2, més o menys, m´he posat com a objectiu intentar atrapar la noia que tenia al davant, ben allunyada. Era difícil perquè quedava poca cursa, però era una bona manera de motivar-me. Li he dit al Robert que ho intentava. Això m'ha permès accelerar una mica el ritme. Però no de manera suficient per superar-la. A l'entrar a la pista d'atletisme, on estava situada la meta, he vist que la noia accelerava. Les meves poques opcions d'atrapar-la s'esvaien, i en aquell mateix instant s'ha posat al meu costat el Robert. He deduït que em seguia d'aprop i que ha volgut entrar amb mí a la meta. Aleshores, el que no he pogut fer amb la noia ho he fet amb ell: esprintar. I he entrat abans que ell. No sé si és que no ha pogut seguir-me o bé que m'ha deixat fer. M'inclino a pensar més aviat en això segon, donat que corre molt més que jo. Després, al mirar el crono....  19m 54s !!! Sub20 !! Uau!!!! Feia 5 anys que no baixava dels 20m en una cursa de 5 Km. Gran alegria !! I aleshores el dubte de sempre: era curta ? Estava ben mesurada ? M'han dit que segur que sí. Tant el José Luís Blanco, l'organitzador, com l'Andrei Xepkin, que havia estat testimoni de com s'havia mesurat el circuit, que tenia la sortida al Pavelló que porta el seu nom.  El cert és que el meu GPS m'ha marcat 4,96 Km. Potser li faltaven 40 metres, doncs ? És possible... Però mira, en qualsevol cas hauria fet la millor marca dels últims anys, encara que aleshores no hauria fet sub-20. Tant se val. He quedat molt satisfet, que és el que realment importa; que ens ho passem bé. I quan ja anava cap a casa m'assabento que el Jaume Leiva s'havia imposat a la Behobia-Sant Sebastià. Dia complet, doncs !

Port Aventura: l'atracció de còrrer



Escalfant amb el Jaume Leiva i el Juanmi Moreno



Còrrer per dins del Parc de Port Aventura poques vegades es pot fer. Normalment allà s'hi va a caminar i caminar moltes hores i a fer cúes més o menys llargues. Dissabte arribaven a superar les 3 hores en les atraccions més sol.licitades, com el Shambala. És el que té el Halloween... I diumenge s'hi va fer allà mateix la primera Cursa Solidària de Port Aventura. 10 Km. S'hi ajudava al Banc d'Aliments de Tarragona. Els amics de Runningsolutions van dissenyar una cursa de 10 Km, una de 5Km i curses pels nens. Ens vam reunir més de 1.500 corredors disposats a gaudir de la nova experiència. El cel amenaçava pluja, però la cursa es va poder completar sense problemes. Em vaig trobar molt bé. Tenia la sensació d'anar més ràpid del que podria pensar. A les baixades anava ràpid i a les pujades no perdia tant de temps com temia. Em vaig plantar a la meta en 40m i 53s. Una marca extraordinària ja que feia anys que no em ficava en el minut 40 en un 10.000. Però l'alegria a la casa del pobre dura poc, diuen. I així va ser. Vaig celebrar el crono a l'entrar a meta, però allà mateix em van baixar del meu pedestal ràpidament: la cursa havia tingut finalment 9,5 Km. L'arribada dels primers vehicles del Ral.li Catalunya va fer que el circuit s'hagués de modificar i reduïr en l'últim instant. Llàstima...! Però en fi. Els seguidors del bloc ja sabeu que sempre trobo coses positives en els meus cronos, i ara no podria ser l'excepció. En aquest cas, afegin-t'hi els 500 metres que faltaven i extrapolant el ritme, m'haurien sortit uns 43m i uns quants segons, que també seria una marca prou bona per dues raons: seria la tercera millor marca de la temporada (des del setembre) i, a més, feta en una cursa amb força pujades i baixades. I sobretot, feta després d'una jornada el dia anterior esgotadora de 10 hores al parc. Per tot plegat, ben content vaig quedar.



El Jaume va ensopegar a la sortida...



...però no li va impedir guanyar còmodament

  Una mica més de 10 minuts abans que jo, va arribar a la meta el gran favorit a la victòria final, en Jaume Leiva. El campió d'Espanya de Mitja Marató, amb qui vaig compartir sopar el dia abans, va fer bó el pronòstic i va guanyar amb autoritat en la seva primera cursa després de disputar el Mundial de Mitja Marató fa un mes, a Kavarna, Bulgària.

Esperant per donar els guardons



 

El Juanan i el Jaume, vaja cracks !!



   Deia abans que la pluja no va impedir que es disputessin amb normalitat les curses. Però poc abans del lliurament de trofeus sí que va aparèixer i va fer força la guitza. Però allà estava l'equip del Juanan Fernández, amb la Mònica i el Juanki i tota la gent de Runningsolutions per fer honor al seu nom i trobar solucions. El lliurament de trofeus va ser, diria, que entranyable, amb el Woddy, la mascota de Port Aventura, ja que estàvem tots apilotonadets per a no mullar-nos.

Els més petits també van poder còrrer

  Però la cosa no va quedar aquí. Els més petits feia estona que esperaven per a les seves curses. El més normal, amb la pluja, era suspendre-les, per seguretat. De fet, es van suspendre, almenys en el circuit previst per a elles. Però novament el Juanan va empescar-se la manera de fer contents els més menuts: còrrer al mateix Cente de Convencions on estava ubicada la meta. Dit i fet. Espectacular. Els nens i els seus pares, encantats. A altres llocs les haurien suspès i punt. Un 10 per Runningsolutions.

De Manresa a Port Aventura

Una setmana després de la Marató del Mediterrani he corregut els 10 Km de Manresa, prova que ja havia corregut al 2008 i en la que havia fet 41m i 23s. Aquell dia vaig tenir de llebre de luxe ni més ni menys que el Pepe Ríos, maratonià olímpic. Gràcies a ell vaig aconseguir un registre que per avui era impensable. A part, era 4 anys més jove...

Anava força bé. Saludant ! (Foto: Cris Fàbregas)

El recorregut era idèntic al del 2008, ideal doncs, per comparar les meves prestacions 4 anys després. Feia fresqueta però també un solet magnífic i encara que en algun moment el vent apretava força, la veritat és que no he passat gens de fred. Només anava amb la samarreta de tirants i pantalons curts i no m'he posat ni guants ni buffs.
Aquesta cursa surt en baixada des del Passeig Pere III i per tant, vas rapidet. He perdut temps, però, perquè he sortit força endarrerit. Per cert, que la sortida i l'arribada estan separades d'uns 800 metres en el mateix passeig i això fa que sigui una mica complicat el tema d'on deixar la roba. On es donaven els pitralls --en un lloc encara més allunyat de la meta--  m'han dit que hi havia una furgoneta que et portava la roba a l'arribada. Al final no l'he feta servir perquè han vingut la Cris i l'Arcadi i he pogut deixar la roba al cotxet de la Fiona. Per cert que l'Arcadi ha preferit reservar-se perquè arrossega una lumbàlgia des de fa força dies. Diumenge vinent corre la Marató de Nova York i s'ha de recuperar bé.

Cap al Km 6. Lluitant (Foto: Cris Fàbregas) 

El cert és que sempre prefereixo que a les curses la sortida, la meta i el guardarroba estiguin al mateix lloc, però... Si a Manresa no ho fan així, per alguna cosa serà. En qualsevol cas els amics del Club Atlètic Manresa tenen una gran cursa i avui s'ha tornat a demostrar. Hi ha pujades, però hi ha força baixades, també, i es pot còrrer bastant. Aquesta setmana me l'he près de recuperació de la marató de la setmana passada. Només havia corregut 7 Km en tota la setmana fins dissabte. He descansat dimecres, dijous i divendres. Ahir dissabte vaig fer un petit rodatge de 20 minutets. I em vaig sentir molt bé. I avui ho he notat positivament. He acabat amb un temps de 42m i 43s, a 4,16 el Km. I contentíssim, perquè no m'imaginava baixar dels 43 minuts. Pensava que em costaria fer menys de 44m. Ha quedat demostrat que el descans també és bó. Fins i tot he estat a prop d'atrapar el Francesc Soria, company d'Esports a TV3, que ha entrat escassament 13 segons abans que jo. I ell no té ni 40 anys... No deu estar en el seu millor moment de forma, segur, Si ho estés, s'hauria acostat als 40m, com a mínim.

A la meta: esprintant

 I diumenge vinent cursa ben especial:  La 1a Cursa Solidària de Port Aventura, amb un recorregut bona part del qual es fa dins del parc temàtic. Em fa molta gràcia fer-la. La cursa, com dic és solidària, un altre motiu per no faltar-hi. L'organitza la Fundació Port Aventura i els amics de Runningsolutions de Tarragona, amb el Juanan Fernández al capdevant. Hi haurà curses infantils i també hi prendrà part en la de 10 Km el campió d'Espanya 2012 de Mitja Marató, el terrassenc Jaume Leiva.  Estarà de fàbula, no tinc cap dubte !!  Animeu-vos a venir !!

Una marató més al sarró

 

   Tot i que no és la meva marató preferida, li tinc una estima especial a la Marató del Mediterrani per dos motius: va ser la marató on vaig reaparèixer després de les meves operacions a l'octubre del 2006 i al gener del 2007, i perquè és la marató que va mantenir la flama de la marató de Barcelona quan aquesta es va deixar de fer al 2005. Un cop restablerta la marató barcelonina, qui més qui menys pensava que la del Mediterrani tindria els dies compats. Però no. I ja porten 8 edicions. I segur que en bona part és gràcies al Jaume Grau, de VIP Events, que continua creient en la cursa. Se les empesquen totes per donar els màxims alicients als corredors. Aquest any han aconseguit prop de 5.000 inscrits a l'ajuntar la prova de 10 Km, la mitja i la marató. Una bona pensada que els atletes han recolzat. 

"Petadet" a 150m de la meta

Moment sempre emocionant, quan et posen la medalla

    L'amenaça de pluja d'avui --de fet ha plogut molt intensament un parell d'hores abans de l'inici de les tres curses-- s'ha quedat en amenaça. Erem una bona representació de TV3: l'Arcadi, el Kike López Vilalta, l'Àlex Castells, el Quico Concellón, realitzador d'esports, i jo mateix. Només jo feia la marató. L'Àlex feia el 10.000. Els altre tres feien la mitja. L'Arcadi, però, ha hagut de deixar-ho als 10 Km perquè té una lumbàlgia que el tenia torturat des del Km 2.

Ja he completat 34 maratons

Amb el Josep Rubio, que debutava

   He sortit prou tranquil amb l'Arcadi fins el Km 3, quan ell ha preferit alentir el ritme per culpa de l'esquena, just quan ens ha atrapat el Kike. He marxat amb ell fins el Km 8 aproximadament, El pas pel Km 10 l'he fet en 50m i uns quants segons, per tant el ritme era bó, si bé una mica ràpid per l'objectiu de 3h,39m ja que de fet anava a ritme de 3h,30.-3h,32. He decidit intentar mantenir al màxim el ritme a veure fins a on podia arribar. I no m'ha anat malament del tot. La mitja l'he passat en 1h 44m. (1h 45m és ritme de 3h 30m) Fins el Km 35 anava una mica per sota per fer 3h 30m i al Km 36 l'he passat en 3h 1m, és a dir, un minutet per sobre del ritme de 5m/km. Aleshores és quan ha començat el meu calvari. No era massa, només 6 Km, però se m'han fet llaaargs... Sabia que fins i tot em podia permetre el luxe de anar a 6 m/km i encara així baixava còmodament de les 3h i 40m, l'objectiu prefixat a la sortida. Un cop al Km 39, ja al Canal Olímpic, el vent en contra ha estat duríssim. Amb prou feines podia anar a 6,15-6,20. He arribat a tèmer per la marca, però al girar cap a l'altra banda, el vent era a favor, lògicament, i la cosa ha millorat una miqueta. Al fer el 41 per sota de 6 ja he vist que no se'm podia escapar i efectivament. He entrat en 3h 37m i 21s, una marca que no és res de l'altre món --de fet és la pitjor que mai no he fet en aquesta marató, en 6 participacions--però que m'ha deixat prou satisfet. El temps ens ha respectat. Fins i tot ha arribat a lluïr el sol amb força. He acabat el 79 de la general de 240 arribats i 5è de la categoria de 39 acabats. És diploma olímpic, he, he... Aquesta és la primera Marató de les 4 o 5 que vull fer aquesta temporada amb l'objectiu de baixar de les 3h i 40m en totes elles. Veurem. 

Millor marca de la temporada a Olot !!!

Esprintant a  l'entrar a meta

         Quan una cursa et va bé, tota ella et sembla magnífica. Segurament és el que m'ha passat avui als 10 Km d'Olot. Dia magnífic per còrrer. No ha fet una calor excessiva. He fet una marca de 42m i 18s que significa la millor de la temporada i la tercera del 2012. Aquest any porto ja 14 deumils. Per tot plegat estic més que satisfet. La cursa garrotxina és ràpida, però no és plana del tot, ni de lluny. Hi ha alguna pujadeta notable però queda compensat per les baixades. Fa 30 anys que la fan, però enguany estrenaven circuit. A mí m'ha sembla magnífic. Hem passat pel centre d'Olot, també pel parc natural, per la pista d'atletisme --molt curiosa, amb el tartà verd i arbres a la zona central-- i per alguns corriols. Tot molt ben indicat. Bona feina la que han fet els nous organitzadors. Segur que aviat tindran més corredors. Avui hem acabat la cursa prop de 250. He entrat el 70è de la general i el 9è de la categoria. Només m'ha superat una dona. Ja sabeu que sempre miro aquesta referència femenina. M'agrada.  Amb la segona noia, per cert, he tingut una interessant lluita atlètica durant tota la cursa. Al final li he tret 5 segons. Ella tenia 19 anys...!! Uff!!

  

Entrevista a TV d'Olot

Recuperant-me de l'esprint, però molt satisfet

 En definitiva ha estat un bon entrenament per a la Marató del Mediterrani del 21 d'octubre. Aquesta setmana he estat una mica gandulot i no he arribat ni als 50 Km. Vaig fer una sessió de 21Km dimecres. Ja vaig de baixada cap a la Marató. Aquesta setmana faré un parell de sessions de 18 i 13 Km i la resta de dies rodar suau per completar un total de 50-60Km. Ja veurem.

M'he estrenat a Vallhonesta

      M'agrada còrrer curses que fan la seva primera edició o bé fer curses per primera vegada. Avui he tingut l'oportunitat d'estrenar-me a la de Vallhonesta, a Sant Vicenç de Castellet, que arribava a la vuitena edició. Anys enrera eren 13 quilòmetres, però a partir d'aquest any l'han reduïda a 10. Cursa de muntanya amb dues pujades llargues i en alguns moments deu n'hi do de fortes. Hi havia l'alicient de guanyar una ampolla de vi de Cariñena si la completaves en menys de 60 minuts. Ho he aconseguit a l'acabar en 53 minuts i 27segons. He acabat el 15è de la categoria i el 89 de la general de 279 acabats.

Estic satisfet de com m'ha anat la cursa

  Al sortir de Sant Vicenç comença la primera gran pujada per un corriol que ha fet que molts haguéssim de caminar encara que no voliem, ja que al ser estret, si el de davant camina no tens per on passar-lo. De tota manera ja m'ha anat bé, perquè haver-lo fet tot corrent potser m'hauria deixat sense forces en la part final de la cursa. Un cop superat el corriol la pista es fa més àmplia i pràcticament ja no hi ha hagut més problemes per estretors. A més a més, la cursa es va estirant, lògicament. M'he trobat força bé tota la cursa. Les baixades són fortes, almenys per a mí, i és aquí on més se'm noten les mancances a la muntanya. Un bon grapat de corredors als que havia passat pujant, m'han avançat baixant. Quan hem tornat a enfilar cap amunt, sobre el quilòmetre 4, un altre cop he anat remuntant posicions. És el que té entrenar sovint per pujades i baixades pronunciades. La part que se m'ha fet més dura ha estat els últims metres abans de l'Ermita de Vallhonesta. L'últim tram l'afrontes després de deixar la pista on acabaves de fer una pujada important. Sortosament, allà s'acaba la pujada i et queden uns 3 Km pràcticament de baixada constant. El meu objectiu era que em passés el mínim de corredors possible. He negociat les pedres el millor que he sabut. Quan hem arribat al mateix curriol del principi de la cursa, aleshores era com una mena de trialera, complicada per a mí. Allà m'han passat 3 o 4 corredors. Els he seguit tant com he pogut. Just abans d'entrar a Sant Vicenç he tingut una rebrincada al turmell esquerra amb una pedra --el que més por em fa a la muntanya-- però no ha passat res, sortosament. Un cop als carrers de Sant Vicenç encara queden uns 600-700 metres per a la meta. Els 3 corredors que m'havien passat a la trialera els he pogut superar en el meu terreny, l'asfalt. La cursa m'ha semblat molt maca. A més, perfectament organitzada, amb tots el quilòmetres marcats. Un luxe !! El primer, el blaugrana Roger Campoy. És de de Sant Vicenç de Castellet. Ha cobert els 10 Km en 40m i 31s. 

Amb l'Efren Llobet. Ha corregut en 50m 20s

He fet una foto panoràmica de la zona de meta amb l'Iphone 4S

   La setmana que vé faré la Cursa Contra el Càncer, a Terrassa, en la que coincidiré amb el gran Jaume Leiva. Gran amic i gran atleta que ahir es va proclamar campió d'Espanya de Mitja Marató a Tordesillas (Valladolid). Moltes felicitats, Jaume ! T'ho mereixes !! Serà dissabte, però. Diumenge 30 no podré fer cap cursa perquè transmetré per l'Esport-3 la Festa del Cel de Barcelona. Si no estic molt cansat, faré un petit rodatge quan plegui de treballar.

L'Ametlla de Merola: la cursa de l'Arcadi

 La cursa de l'Ametlla de Merola, que avui ha arribat a l'edició número 24, és una de les que hi tinc més apreci per diversos motius. Un d'ells, haver-hi participat abans de la primera edició !! Com es menja, això, pensareu ? Doncs resulta que abans que es fes la primera edició -que devia ser al 1988- s'hi feia per la festa major una triatló aprofitant el rec de la localitat. L'Arcadi em va enredar un any a fer la prova i jo, que ni corria ni res de semblant, em vaig llançar de cap a fer-la. Recordo que l'aigua estava congelada, després vam fer la part de còrrer i acabàvem amb la bicicleta. Almenys va ser així l'any que jo la vaig fer. Crec que vam participar unes 13 o 14 persones com a molt, i recordo que vaig quedar... l'11è, he, he...! Almenys no vaig ser l'últim !!

Cap el Km 1,2 (Foto: Cristina Fàbregas)

  Anys després vaig tornar-hi, però ja a còrrer el Cross. És una cursa dura en la que no et pots cremar en la primera volta --és un circuit de 5 Km al que es fan dues voltes-- perquè sinó a la segona no vas ni amb rodes. Avui he sortit més endavant del que tenia previst i he passat el 5.000 en 22m 58s. He acabat la cursa en 45m 56s. O sigui que he doblat segon per segon. No em puc queixar. Fa dos anys vaig acabar per sobre dels 46 minuts (46,47) per tant estic satisfet. La meva millor marca a l'Ametlla de Merola és 44m 7s i data del 2004. En aquella època els 10.000 els feia amb una certa regularitat per sota dels 40 minuts, o sigui que els que no la coneixeu ja us podeu fer una idea de la seva duresa.

Poc després de superar el Km 5 (Foto: Cristina Fàbregas)

   La d'avui era la meva cursa número 452 i el 10.000 número 156. He acabat l'11è de la meva categoria d'un total de 55 atletes. I de la classificació general he entrat el 110 dels 343 atletes que hem completat la cursa. 

  L'any vinent serà l'edició número 25 del Cross. Espero poder ser-hi, ja que serà la meva desena participació, cosa que em fa especial il.lusió perquè els organitzadors lliuren cada any, als que arriben a 10 participacions, un record molt maco.

   Aviam on correré diumenge que vé. Encara no ho tinc clar. De moment, em centro en el meu nou horari laboral. A partir de demà em llevaré a les 4 del matí per entrar a treballar a les 5 del matí.

 
 

Una gran Diada

Ahir al matí vaig còrrer els 5 Km de Bellaterra. 1a edició de la cursa. Una bona manera de començar el dia i així m'ho va dir Conchita Martínez, la campiona de Wimbledon al 1994 (partit que vaig transmetre en directe des de Londres per Televisió de Catalunya). L'extenista aragonesa em va sorprendre amb un twett a primera hora del matí.  Vaig coincidir amb l'Andrei Xepkin que és tan bona persona com n'és d'alt. 2 metres i 9 centímetres !! Un crack ! El recorregut era molt trencacames i per tant, força dur, similar en aquest sentit al dels 5 Km d'Horta de diumenge. I em va sortir un crono gairébé clavat. 21,15 a Horta, 21,18 a Bellaterra. Després, a la tarda, vaig estar amb la família a la manifestació per la independència. Emocionant. S'albira un futur esperançador. Aviam si ara va la bona !

El tweet de Conchita Martínez

La zona de meta

Amb 2,09 d'altura, a en Xèpkin se'l veu bé, oi ?

La cara d'esforç al moment de l'arribada

La manifestació de la tarda

  Diumenge correré a l'Ametlla de Merola, la cursa de l'Arcadi, de 10 Km. I al dia següent, el 17 de setembre... m'incorporaré a la feina. Aquesta temporada estaré al 3/24 en horari de matí, de 5 a 13,45h, de dilluns a dijous. 

Cursa d'Horta, un altre 5 mil

  Avui he corregut la cursa popular de 5 Km de la Festa Major d'Horta. Gran ambient, gran organització de la mà de la sempre somrient Maria José Moscoso, i un grapat de corredors i corredores, fins a un total de 612 que han acabat la cursa. A les 9 del matí s'ha donat el tret de sortida pels costeruts carrers d'aquest barri barceloní. Certament la cursa té el seu què ja que bona part d'ella te la passes pujant. A la part final, però, es baixa força i això permet maquillar una  miqueta el crono. He sortit al costat de l'Andreu Ballbé, però de seguida m'ha deixat endarrera. Com està el paio ! Al final m'ha tret gairebé 1 minut ! He comprovat que em costa anar mínimament ràpid a les pujades, però en fi, és el que hi ha. En el camí de la preparació per la Marató del Mediterrani del 21 d'octubre, he programat aquest 5.000 i el de Bellaterra de dimarts, a més del 10.000 de l'Ametlla de Merola de diumenge vinent. Potser no seria el més adequat, però es tracta de provar coses. Evidentment també faig entrenaments llargs --com no !-- però per competir penso que distàncies més curtes em poden donar una miqueta de velocitat. Ja veurem què tal surt l'experiment.
  Pel que fa a la meva cursa he acabat en el lloc 94 de la general, i 12è de la categoria amb un temps de 21m i 16s. Tenint en compte el perfil, ja em sembla bé. El GPS ha marcat menys distància, però en carrers estrets com els d'avui, sovint perd el senyal. Només m'han superat dues atletes. La tercera, Jessica Vall, ha volgut esprintar-me però he respòs amb contundència i he pogut evitar que entrés abans que jo a la meta, he, he...!

Amb Íñigo Pérez, un popular com jo. Ha fet 26,43

   Pròxima cita, com deia, dimarts a Bellaterra. I encabat, cap a Barcelona, que em sembla que hi ha una manifestació a la que s'hi ha d'anar, oi ? ;-)))

Còrrer contra el càncer

  Les curses populars, un autèntic fenòmen en alça a Catalunya des de ja fa molts anys, s'estan convertint també en un altaveu impagable per demostrar la vessant solidària dels catalans. Per exemple, cada vegada hi ha més curses que donen una part de les seves inscripcions a ajudar els altres. I això és magnífic ! En solidaritat no hi ha crisi que pugui amb l'esperit dels catalans !! La Marató de TV3 n'és un exemple, any rera any. Sempre que puc participo en les curses que tenen vessant solidària i més encara sí lluiten contra el càncer. Una d'elles és la que es farà el pròxim 29 de setembre a Terrassa, a Torrebonica. L'organitzen el Consorci Sanitari de Terrassa, l'Institut Oncològic del Vallès, amb el suport del CAR, el Centre d'Alt Rendiment.  El gran maratonià terrassenc, Jaume Leiva i el seu germà també estan en l'organització.

   La cursa forma part de la 3a jornada  sobre l'exercici físic i càncer, i vol conscienciar tothom que fer esport és vital per prevenir aquesta malaltia. Hi haurà dues possibilitats de participació: 5 Km, (amb l'opció de fer-los caminant) o 10 Km.

   No hi podeu faltar !! Les inscripcions, que són gratuites, es tanquen el 26 de setembre. Per inscriure-us cal enviar un correu a cursacanceriesport@cst.cat.

   La cursa és a les 11 del matí, recordeu, el 29 de setembre, dissabte.

La destitució d'Anna Tarrés

  Vaig tenir l'ocasió de conèixer l'Anna Tarrés al 2004, poques setmanes abans dels Jocs Olímpics d'Atenes. Era un any després del Campionat del Món de Natació del 2003 a Barcelona --ara, 10 anys després, s'hi tornarà a disputar, al 2013-- i el motiu que ens coneguéssim va ser perquè l'equip de natació sincronitzada al complet, amb ella al capdevant, va ser contractat per inaugurar les millores que s'havien fet a la piscina del Club Natació Barcelona, que havia acullit el campionat mundial. En concret, s'havia cobert la instal.lació i una part del terra de la piscina era mòbil i permetia adequar-lo a diferents alçades. Em va semblar, especialment això últim, una virgueria. Jo era el presentador de l'acte. Vaig tenir l'oportunitat de parlar molta estona amb ella. Em va semblar una persona molt propera, molt vital, molt entregada a la seva passió. Em va sorprendre, això sí, que amb els Jocs Olimpics d'Atenes a tocar, l'equip de natació sincronitzada fes una exhibició. Vaig pensar que podria estroncar la seva preparació i concentració de cara a una cita tant important. L'Anna Tarrés em va donar la clau de perquè havia accedit a fer-la: el que cobraven per l'exhibició s'invertiria íntegrament en contractar una entrenadora russa que les ajudaria a millorar. 

Anna Tarrés (foto:Manolo Garcia)

   Els èxits que han vingut posteriorment, amb un mar de medalles en europeus, mundials i Jocs Olimpics, no m'han estranyat al recordar aquest episodi. L'Anna Tarrés sempre ha pensat en millorar, en innovar, en descubrir... 

    Desconec els detalls de la seva destitució. Estaria bé que Fernando Carpena, el president de la Federació Espanyola de Natació, s'expliqués públicament. En qualsevol cas, m'afegeixo als que no entenen el perquè, donats el èxits que Tarrés i les seves noies han aconseguit. A més a més, l'Anna Tarrés no ha perdut la il.lusió. Ni tan sols per mirar de desbancar les russes, les grans rivals. A Barcelona 2013 potser seria la gran oportunitat per aconseguir-ho. Ara no ho podrà fer. Ara --ves a saber-- igual seran les russes les que voldrien contractar-la.

Marató del Mediterrani 2012: un repte

Com ja he avançat en escrits anteriors, el 21 d'octubre tinc previst còrrer la Marató del Mediterrani. Serà un repte interessant, atlèticament parlant, perquè la preparo amb molt poc temps i únicament rodant, sense fer sèries, ni canvis, ni entrenaments de qualitat, vaja... I aviam què tal surt!. Si algun dels lectors del blog també la fa, podeu afegir al vostre repte atlètic un de solidari per ajudar Càritas. Aqui teniu els detalls. Em sembla una manera extra de motivar-se per a la cursa. Us animeu ? Aquí teniu  més informació de la cursa i del repte.

Un altre doblet

M'agrada fer més d'una cursa en un mateix cap de setmana. Dissabte i diumenge ho vaig poder tornar a  fer. Dissabte a la tarda, els 10 Km de la festa major de Matadepera, una cursa que, encertadament, molts corredors la consideren similar en el seu perfil a la de Ripollet de la setmana anterior. Precisament per això serveix molt bé per veure l'evolució en aquest inici de temporada. I no em puc queixar. En 7 dies he millorat pràcticament 1 minut. A Matadepera tenia la intenció de fer la primera volta més aviat conservadora i en la segona mirar d'apretar una miqueta més. El pas pel Km 5, 22m 15s. Doblant faria 44,30. Doncs bé, vaig acabar en 44m 38s, o sigui quasi clavat el doblatge. No vaig poder anar més ràpid en la segona volta però em dóno per satisfet. L'habitual en les curses de dues voltes a un circuit és fer massa ràpid la primera i pagar-ho en la segona. Que no em passés això ho considero un petit èxit. L'experiència dels anys corrent, deu ser...

Entrant a la meta a Sant Quirze

 I diumenge vaig fer cap a Sant Quirze del Vallès per a fer els 5 Km de festa major. Va sortir una mica curta, segons el GPS. 4,76 Km, exactament. Vaig acabar en 20m i 38s. Ritme de 4,20. Recorregut costerut, gens fàcil. Per a mí, correcte. Ara faré un parell de curses de 5Km més, 9 de setembre, a Horta i 11de setembre, a Bellaterra i després augmentaré el quilometratge per poder encarar la Marató del Mediterrani (21 octubre) Allà l'objectiu serà modest: tan sols aspiraré a baixar de 3h 40m.

El temps previsible

Avui he tornat a còrrer els 10 Km de Ripollet. Una cursa dura per l'època de l'any perquè fa força calor, al marge de les pujadetes que té que piquen força, especialment la de la sortida i el pas del quilòmetre 5, ja que la prova són dues voltes. A més, no acostumo a estar massa rodat. Normalment hi arribo amb un parell de mesos d'entrenament, però enguany hi he arribat només amb 14 dies. I el crono se n'ha ressentit. Conscient de tot plegat aspirava a, com a molt, baixar dels 45 minuts. Al final he acabat en 45m i 36s i m'he donat per satisfet, tot i ser el segon pitjor registre que mai no he fet a Ripollet, on he arribat a fer 43 minuts. Malgrat tot, he passat força corredors, ja que he sortit bastant endarrera. Passar "rivals" sempre anima...

Foto: Alícia Pou

 En la primera volta he seguit fins on he pogut --aproximadament el quilòmetre 3,5-- el Juan i el Zenón. El Juan està en una forma impressionant. Al final m'ha tret un minut i escaig. El Zenón ha tingut problemes físics i això m'ha permès superar-lo. En condicions normals no hauria estat possible.

 La cursa molt ben organitzada, com sempre, pels amics del RUA.