Final de temporada al Port de Barcelona

 Ahir vaig acabar la temporada atlètica amb la Cursa Nocturna del Port de Barcelona, que arribava a la 2a edició. Em va semblar una cursa magnífica amb el detall, per exemple, que hi havia llebres des dels 40m fins els 60m. cada 5 minuts. Córrer pel port, l'escullera i pel pont de la Pau és una gran experiència, sobretot si es fa a partir de tres quarts de 12 de la nit, com ahir. Tret del Pont, que és costerut, la resta de la cursa és molt plana i es pot córrer força. Vaig sortir molt ràpid, tant, que vaig fer el primer quilòmetre en 3,58, excessiu per a mi. Després ja em vaig regularitzar, cap el Km 2, entre 4,20 i 4,25 /Km. L'Andreu Ballbé em va atrapar poc abans del Km 2 i escaig i vaig anar amb ell fins el 3. Com que ell córre més ràpid que jo, vaig pensar que per les condicions de córrer de nit i pel fet que aquesta setmana només havia corregut dos dies, podria estar descansat, i igual podria fer un bon registre. Poc abans del Km 3, però, l'Andreu se'm va començar a escapar. Vam arribar al Pont de la Pau que suposa una pujada llarga, i allà se'm va escapar definitivament. Vam arribar a l'escullera i vaig centrar-me en fer la meva cursa. El pas pel 5 em va semblar correcte: 21m 43s. Doblar significava acabar en 43,26. Era un bona fita. Cap al 5,5 m'atrapa una atleta, Linda Arnott, que, per cert, portava el dorsal 119, quan jo portava el 118. Quina casualitat... El cas és que veig que va un pelet més ràpid que jo i decideixo enganxar-m'hi per aprofitar la seva roda. Anem plegats durant un Km, aproximadament. Arriba aleshores una rampa d'uns 100 metres i veig que li costa pujar-la. En arribar a dalt, al veure-la una mica tocada per l'esforç de la rampa, decideixo marxar. Tirem per l'escullera i noto que vaig bé. M'acosto als corredors que fa estona que veia davant meu. Quan ens apropem al Pont de la Pau, descubreixo amb horror que l'hem de tornar a pujar !!. Ja hem superat el Km 8 i no és el mateix que quan l'haviem fet d'anada, tot i que la pujada per aquesta banda és més curta. De cop i volta, però, veig que l'Andreu Ballbé torna a estar més aprop. L'havia perdut de vista de l'avantatge que em portava. Això m'anima. Penso que aviam si a la pujada del Pont podré acostar-m'hi encara més, tot fent bons els entrenaments de pujades que per l'orografia d'on visc, faig sovint. M'animo al veure que m'hi acosto, però encara el tinc a uns 60-80 metres. Quan enfilem la part de baixada del pont, veig que se'm torna a allunyar. Faig un esforç, miro de baixar a tota màquina. Em torno a acostar a l'Andreu. Ja hem superat el Km 9. No tindré temps d'atrapar-lo. Ja en el pla novament, ho veig molt complicat. Aleshores m'atrapa la Maria Romana de Lillo. Va amb un noi que li fa de llebre. Li dic al noi que el meu objectiu és l'Andreu i m'anima a què ho intenti. Apreto el què puc, però està massa lluny i queden pocs metres pel final de la
cursa. El cas és que l'esforç em deixa prou desfondat i veig com en els últims metres la mateixa Maria Romana em supera. Total que entro en 43m i 56s, la Romana en 43,54 i l'Andreu en 43,46. Tots podem estar força contents perquè l'Andreu guanya la seva categoria de majors de 60 anys, la Romana queda segona fèmina absoluta, i jo acabo 5è de la meva categoria de majors de 50 anys, en la que hi havia 104 corredors.
   Bé. Ara toca descansar de córrer. Almenys un parell de setmanetes. Dimarts tinc partit de tenis i faré una mica de bici, potser, però poca cosa. 5 maratons en 4 mesos m'han deixat ben expremut !!

He estat en dues curses, però n'he corregut una

Abans de fer els carrers costeruts de Premià de Dalt

Dissabte a la tarda vaig anar a Premià de Dalt a córrer la primera edició de la Sant Jaumenka. 10 Km. Cursa amb importants descensos en la primera part, però, és clar, després s'ha de remuntar fins a la meta. Era evident, doncs que el segon 5.000 seria molt més lent. Cursa amb pocs participants. En total 128 acabats el 10.000 i 73 el 5.000. Però suficient. Vaig sortir davant de tot, gairebé, i això amb va permetre córrer amb comoditat des dels primers metres, ja que els carrers de Premià de Dalt, són estretets, alguns. Vaig remuntar algunes posicions al llarg de la cursa, per al voltant del Km 5 em va passar Joan Roura. Vaig intentar seguir a la seva roda, però se'm va escapar irremissiblement. En els últims 800 metres vaig intuïr, perquè el veia tota l'estona, que flaquejava una mica. M'hi vaig acostar, però no suficientment. Ell va entrar a la meta 5 segons abans que jo. Perquè ho explico ? Doncs perquè era de la meva categoria i va ser el primer classificat. I només hi havia trofeu pel primer. Llàstima ! Bé, que només hi havia trofeu pel primer no és del tot cert. En el reglament de la cursa especificava clarament que hi havia trofeu pels "tres primers de cada categoria". No ho van complir. Bé, cap problema. Però em va saber greu. Segurament va ser l'única errada organitzativa. És la primera edició. S'ha de ser condescendent. Només faltaria. La resta de coses em van semblar perfectes. Voluntaris a totes les cruïlles, quilòmetres marcats... etcètera. Al final vaig entrar en el lloc 25 en 47m i 28s Tenint en compte la segona part del recorregut i la calor, em va semblar un registre correcte.

Fent de mestre de cerimònies a Martorell

   Avui diumenge he estat a la 2a edició de la Cursa i Marxa Solidàries de Martorell. 10 quilòmetres. No he corregut. He fet d'speaker.  Gran festa solidària amb els malalts mentals de l'Hospital del Sagrat Cor de Martorell, una institució que regenten les Germanes Hospitalàries. Cursa amb uns 600 participants i que, encara que només era la segona edició, té a tothom encantat. Per escassament 8€, els serveis que es donen al corredor són espectaculars. Un esmorzar de forquilla i ganivet per llepar-se els dits; premis als 5 primers homes i 5 primers dones amb un pernil per a cada un d'ells !!; I un macrosorteig en què s'han lliurat sabatilles esportives, camisetes, tovalloles, pilotes de futbol, ... i més pernils... Almenys 10 o 12 més !! Increïble. L'equip liderat per l'Esther Peiroten, és de 10. Chapeau !! Una feina magnífica. Ah ! i tot el que es recapta va directament a destí solidari. Tot !  Un gran exemple !
  Dissabte que ve faré l'última cursa abans de la meva aturada estiuenca. Correré la Cursa Nocturna del Port de Barcelona. 10 Km. L'any passat, per feina, no la vaig poder fer. Sortida a les 23,45h. Deu n'hi do de tard ! Després segurament descansaré dues o tres setmanes. Al juliol m'hi tornaré a posar.

Triplet !!

Amb l'Arcadi i la Cris, a Igualada, just encabats els 5Km

Cap de setmana amb tres curses. Anem a pams. Dissabte a la tarda vaig fer cap a Igualada per a córrer per tercer any consecutiu els 10Km nocturns que s'hi fan en un dia en què els comerços estan oberts fins molt tard. Una iniciativa que sens dubte incentiva la vitalitat econòmica de la ciutat. La cursa és un atractiu més. Com que es corre en bona part pel centre, hi ha moments que ets sents com  si estiguessis en mig d'una campionat del món o vés a saber, de la gentada que hi ha mirant la cursa. Realment engrescador ! Com que hi ha cursa de 5Km i també de 10Km, l'Arcadi em va animar per a córrer totes dues. En la primera ajudaríem la seva dona, la Cristina, a intentar baixar del 29 minuts. A nosaltres ens serviria d'escalfament --llarg-- per a fer el 10.000 després. La cursa de 5 Km, a un ritme lògicament molt còmode per nosaltres, la vaig gaudir molt. Ajudant la Cris, veient l'ambientàs... I el final, perfecte, perquè vam fer un temps de 28m i 11s, una veritable marcón per la Cristina, que lògicament, estava exultant. Total, primera cursa al sac.
   Després, el 10.000. Com que l'inici és en baixada vaig mirar de sortir fort i aprofitar el primer quilòmetre. Vaig poder-li agafar uns metres a l'Arcadi, però cap el Km 2 em va atrapar. Una mica més enllà el vaig tornar a deixar i al final li vaig treure uns 20 segons a la meta. Temps total  44m 21s. Molt pitjor que al 2013 (42,04) Ho considero normal. Any de moltes maratons, els 5Km previs, que vulguis que no també compten... i 1 any més ! Però vaig gaudir molt també el 10.000 perquè vaig fer tot el què vaig poder. I quan es dóna tot el què és té, no s'està obligat a més.

A la Cursa AFNE per Collserola

        Avui diumenge hem coincidit amb l'Arcadi novament, en aquest cas, a la segona edició de la Cursa AFNE, l'Associació de Famílies amb nens d'Etiòpia. Una experiència molt maca, que ja vaig viure l'any passat. Sortida i arribada des de la Plaça Mireia, amb una volteta per Collserola de 5,5 Km. Hem escalfat un 1.500 metres. La sortida és en pujadeta que es fa dura per accedir al pont de fusta del Km 8, venint de de l'altra banda, de la Carretera de les Aigues. Pujant ens ha passat la Hasna Bahom, gran atleta del Club La Sansi, que no feia la cursa, simplement rodava per aquella zona. La cursa fa un parell de quilòmetres per la Carretera de Les Aigües, el lloc predilecte d'entrenament de l'Arcadi. Li feia gràcia veure la diferència de velocitat d'un entrenament al d'una cursa avui per aquella zona. El cas és que no l'he pogut seguir. El ritme em semblava excessiu. La Hasna m'ha passat com si res. Aprofitant la baixada, però, l'he pogut atrapar i deixar-la endarrera. Però ha estat un miratge. Al cap d'uns minuts m'ha tornat a atrapar. Ha fet el mateix amb l'Arcadi i ella ha seguit per la Carretera de Les Aigües. Nosaltres ens desviàvem pel corriol del Km 3,5, molt costerut, on bona part dels corredors que jo he vist han caminat. També l'Arcadi. L'he pogut atrapar i deixar-lo endarrera. Era la part més dura del recorregut. Un cop a dalt queden un parell de tobogans i ja la baixada fins a la meta. He arribat en el lloc 50 de la general amb un temps de 28m 32s, pràcticament un minut més lent que l'any passat. Content, però.
  El cap de setmana que ve correré els 10Km de la Santjaumenka, primera edició, a Premià de Dalt i diumenge no faré cap cursa ja que tinc previst fer d'speaker als 10Km de Martorell.

Acabat el repte, tornen els doblets

Lluitant amb l'Esther Domingo i la seva llebre, corrent al passeig marítim de Calella

Podria dir que després d'haver completat el repte de les 5 maratons en 4 mesos, ja he acabat la temporada. Però com que això del córrer em té força enganxat, aquest cap de setmana he tornat a fer un doblet. Un 10.000 dissabte i un altre 10.000 diumenge. Dissabte a la tarda vaig anar a Calella a fer la Fenexy Race. Segons el GPS em va sortir una mica curta --uns 200 metres-- però la consideraré una cursa de 10 Km. Vaig sortir massa ràpid i ho vaig pagar amb què força corredors em passessin entre els Km 2,5 i 3,5, aproximadament. A l'arribar a aquell punt l'Esther Domingo, del Prorunners Sabadell, em va passar. Ella era era la 10a classificada. I com que el seu ritme era molt similar al meu em vaig ficar entre cella i cella que no em superés. Vam estar la resta de la cursa frec a frec. De tant en tant intentava atacar-la per tal de despenjar-la, però com que corria amb la seva pròpia llebre, el cert és que no hi havia manera de deixar-la enrera. Amb tot, al final vaig poder entrar a meta un parell de segons abans que ella en un temps de 44 minuts i 16 segons. El primer 5.000 el vaig fer en 21m 57s i el segon en 22,39 (42 segons més lent) Tenint en compte que feia tan sols 6 dies de la 5a marató de l'any, considero que està força bé per les meves possibilitats. La cursa, magnífica, com sempre. Córrer pel passeig marítim de Calella, per sota de l'arbrat, una tarda de primavera, és molt agradable. Per cert, encara me'n faig creus de com s'ho van fer els organitzadors per aconseguir un equip de megafonia in extremis ja que l'equip original es va equivocar i se'n va anar a Calella... de Palafrugell !!! Chapeau pels amics de Fenexy per solucionar el problema d'última hora !!

Saludant amb l'Arcadi. El Xavier Carracedo està a la meva dreta, a la sortida de Sallent

   I avui diumenge he anat a fer els 10Km de Sallent. Cursa de muntanya que feia la primera edició. Hi he corregut amb l'Arcadi Alibés. Hem anat pràcticament junts tota la cursa, si bé ell sempre em portava uns metres --no més de 10-- d'avantatge. A partir del Km 3 la cursa es fa molt dura perquè puges notablement fins passat el Km 6. Algun d'aquests quilòmetres ens han sortit a 8m/km!! La pujada era notable i llarga. A dalt de tot la vista és excepcional, això sí. Però ja se sap que quan portes un pitrall, no hi ha temps per poder gaudir la vista com es mereixia la que teníem. El sol havia sortit, apretava amb força i he estat a punt d'aturar-me a fer alguna foto, ja que, estranyament, duia el mòbil a sobre. Però no ho he fet.
    El descens és ràpid, però com que vas cansat de l'ascensió, el cert és que no baixes tant ràpid com desitjaries. La baixada, però, és senzilla, en absolut tècnica. Una pista ample en la que has d'anar amb compte amb les pedres, tan sols. L'Arcadi ha notat que el seu piramidal li començava a fer la guitza i això m'ha permès atrapar-lo i superar-lo. A la meta hem entrat amb tres o quatre segons de diferència. El meu crono ha estat de 59m 35s. El GPS marcava 10,83 Km, o sigui, gairebé 11 Km. L'Arcadi ha hagut de marxar pitant ja que havia de transmetre a migdia l'etapa del dia del Giro. A destacar el paper del Xavier Carracedo, bon amic de Sabadell. Diumenge passat va fer com jo, la Marató de Tortosa. Les lesions que el tenen matxacat des de fa temps, li van impedir fer-la tota corrent. Va fer l'última hora caminant. Va arribar a la meta més enllà de les 4 hores. Doncs bé. Avui ens ha superat a l'Arcadi i a mi en ben bé un minut, encara que, sorprenentment, a la classificació apareix darrera nostre. La d'avui era la meva cursa número 542 i la 20a del 2014.

   La setmana que ve, nou doblet. Dissabte a la nit, la Urban Night Running d'Igualada i diumenge al matí la Cursa AFNE per Etiòpia, a Collserola. Un 10.000 dissabte i 5 i escaig quilòmetres, diumenge.
 

Acabat el repte amb la Marató de les Vies Verdes de Tortosa

Espectacular sortida del sol a Tortosa

5 maratons en 4 mesos. Ho he aconseguit. De fet no dubtava que les acabaria totes, ja que mai no m'he hagut de retirar en cap de les 41 maratons que ja tinc en el meu palmarès. Es tractava, inicialment, de mirar de fer-les totes per sota de 3h 40m, cosa que no ha estat possible. Finalment el marcador ha quedat així:

Tarragona (19 gener):       3h 30m
MVV Girona (16 febrer):  3h 37m
Barcelona (16 març):        3h 40m
Empúries (4 maig):            3h 47m
MVV Tortosa (18 maig)   3h 41m

Només en les dues primeres vaig aconseguir l'objectiu. Amb aquest repte --del que estic igualment content-- he après una cosa. El cansament acumulat també acumula minuts al cronòmetre. Indefectiblement. No hi ha prou temps per recuperar-se bé entre maratons i tampoc per preparar-les com caldria. Fent la mitjana de les 5 maratons surt un promig de 3h 39m, per tant, d'alguna manera sí que està aconseguit el repte...

Encara somreia

Amb en Joan Palà

 La Marató de les Vies Verdes de Tortosa, o més ben dit, de la Val de Zafán, és realment una preciositat de cursa. Surt d'Horta de Sant Joan i discorre per la Val fins arribar a Tortosa, amb la meta situada al costat del riu Ebre. Els primers 21 Km de la cursa són espectaculars. A més a més com que són en baixada, vas molt lleuger, cosa que t'anima perquè veus que pots mantenir un bon ritme. La Val de Zafán és magnífica. La cursa forma part d'un seguit de maratons que es fan a tota Espanya per recuperar les Vies Verdes, de la mà de la Sònia i el seu magnífic equip, que estan fent una feina extraordinària per donar a conèixer recorreguts que, molts d'ells, estaven oblidats o en desús. Una de les particularitats de la MVV de Tortosa és que es passa per un bon grapat de túnels. Almenys ahir, gairebé tots estaven il·luminats, si bé es aconsellable dur un frontal per si de cas en algun els vàndals hi han fet de les seves i han robat els llums, cosa que passa sovint.
  A partir de la mitja marató, a l'alçada de Benifallet, s'acaba el pendent favorable i la marató es fa plana, amb grans i eternes rectes que posen a prova la resistència mental del corredor. Jo vaig tenir la sort ahir d'anar ahir amb en Joan Palà, corredor de molt bon nivell, al qual li va fer il·lusió fer amb mi la cursa, ja que havia fet exactament les mateixes maratons que jo en el repte. Ell em va ajudar tota l'estona i quan més fumut anava, més suport em va donar. Va ser una llebre d'autèntic luxe. Sense ell hauria fet un temps força més dolent, sense cap mena de dubte.

Arribada

Amb en Robert Mayoral. Va quedar 5è

  Vam anar passant els quilòmetres lluitant jo per allargar al màxim el ritme de la primera part de la cursa, que era una mica per sota de 5m/km (4,55-5). Vam passar la mitja en 1h 44m 19s. Ja sabia que en la segona part perdria temps. Es tractava que aquesta pèrdua fos el més petita possible. Els avituallaments preparats pels organitzadors, magnífics. Pel que fa a la meteorologia, vam tenir sort que el dia va ser força tapadot. Amb sol i calor, hauriem patit  força més, especialment en la segona mitja que és molt més descoberta que la primera. Com totes les maratons, els últims quilòmetres es fan molt durs. En aquesta, el tram del 36 al 40, al costat del canal, és molt dur perquè les rectes són interminables i el terra té pedretes que a aquelles alçades de cursa matxaquen força. És clar, però, que quan estàs a aquestes alçades d'una marató tot et sembla una muntanya. Finalment l'entrada a la meta és preciosa. L'últim quilòmetre al costat del riu Ebre per anar a buscar el pont vermell per creuar-lo i completar la prova. La segona mitja marató em va sortir en 1h 57m, 13 minuts més lenta que la primera.

A més de convidar-nos a Bítem, ens van regalar tot això ! Gràcies, Rosa!

   No voldria deixar de fer esment i agrair especialment el tracte rebut, no tan sols per l'organització, sinó també per part de la Rosa, amiga de la meva dona, i la seva família. Ens van oferir la seva casa a Bítem, un preciós poble a 5 minuts de Tortosa, i hi vam estar de fàbula el cap de setmana. Moltes gràcies a tots !
 

Entre maratons

Fent el què he pogut contra Raúl Llimós i Julio Salinas

     Aquest ha estat el cap de setmana entre la Marató d'Empúries (4 de maig) i la de Tortosa (18 de maig). No volia fer cap cursa per a no cremar-me. Després de 4 maratons al 2014 les forces estan justes i ara es tracta d'arribar el millor possible a l'última marató del repte. Un repte, per cert, que he hagut de canviar radicalment perquè l'objectiu que m'havia fixat era --ara ho veig-- massa agoserat per a mi. Inicialment es tractava de fer les 5 maratons en menys de 3h i 40m. A Tarragona, al gener, vaig fer 3,30; a les Vies Verdes de Girona, al febrer, 3,37; a Barcelona, al març, 3,40; i la setmana passada a Empúries, 3,47. És a dir, cada vegada  pitjor temps. Només en dues, gairebé 3, he estat per sota de 3,40. Repte no aconseguit. Tampoc no passa res. El petit repte a Tortosa serà baixar almenys de 3,50, per, si més no, haver baixat totes 5 de 3,50. Igualment sortiré amb la intenció d'anar a ritme de poc més de 5m/k per acostar-me el màxim possible a les 3h 30m. Si faig 30 Km a a aquest ritme, crec que podré aconseguir el nou objectiu. Seria una alegria immensa fer-ho ni que fos un minutet millor que a Empúries. O sigui 3h 46m ho firmaria ara mateix. Bé, ja veurem què passa diumenge vinent.

Amb el Fran, el Bela i el Julio Salinas

    Aquest cap de setmana he fet coses que no acostumo. Dissabte vaig estar a Palamós a la inauguració del Cafè la Gavina. Està al carrer Notaríes,16. Molt cèntric. és molt més que un cafè. Si un dia passeu per Palamós, no deixeu d'anar-hi. No us penedireu. La Palmira i en Josep, el matrimoni amics meus que el porten hi tenen la mà trencada. Fan unes delicatessen que us llepareu els dits !

La Gavina de Palamós. Molt acullidor

Fan meravelles amb el menjar, a la Gavina

    I diumenge, el club de Tenis Vall Parc de Barcelona inaugurava 4 pistes de pàdel. El vicepresident del club i bon amic meu, en Lluís Corretja, em va demanar que hi anés... i que jugués a pàdel...! Mare meva ! Però no em podia negar, evidentment. L'última vegada que vaig jugar a pàdel va ser a l'agost, aviat farà un any ! Bé. He fet el què he pogut. Els qui han jugat, per exemple els companys periodistes Raúl Llimós, Xavi Campos, Jordi Bordas, o els exfubolistes Julio Salinas o Fran, es veu que juguen força més sovint que jo. I lògicament s'ha notat. Del què es tractava era de donar suport al Lluis, com no ! Hem compartit matinal amb el gran Fernando Belasteguin, l'actual número 1 mundial de pàdel, que ha fet un clínic.

    A la tarda he sortit una horeta a córrer. Ha estat la setmana postmarató d'Empúries. Divendres vaig fer 16 km. Va ser la tirada llarga per Tortosa, diguem-ne. Demà dilluns faré 50m, dimarts aniré a recullir el pitrall, dimecres massatge, dijous 40m i divendres 30m o res. Dissabte, cap a Tortosa, i diumenge.... a córrer !!
   

Ja he completat 40 maratons

Completant la número 40 (Foto: Yair Bonastre)

 La xifra rodona de 40 maratons completades ha coincidit amb la Marató d'Empúries. Lloc magnífic, carregat d'història. La zona la conec molt bé ja que fa molts anys que hi passem les vacances d'estiu. Dissabte va fer una tramuntana de por. Ja ens van avisar que la previsió era que minvés una mica per diumenge. I, certament, va minvar. De tota manera, el vent que hi va bufar va endurir la prova ja de per sí complicada. Ja fa un parell d'anys que s'hi ha canviat el recorregut. Ara es fan dues voltes a un circuit de 21,097 Km. El resultat és que et trobes amb què les pujades que hi ha les has de fer 2 cops. Dur. Però és el que hi ha. Jo sóc més partidari de fer un recorregut a una sola volta en una marató, però si ara és així, les seves raons hi deu haver.

Sempre és una alegria acabar una marató (Foto: Yair Bonastre)

 Anem a la cursa. Després d'haver fet 3,30 a Tarragona, al gener; 3,37 a les Vies Verdes, al febrer i 3,40 a Barcelona al març, era conscient que seria difícil fer un bon registre. Els primer quilòmetres, acompanyat del meu cunyat Roger, que feia la mitja, vaig anar massa ràpid. Quan vaig veure que ens posàvem a estones a 4,35 vaig decidir deixar-lo i centrar-me en anar a 5, que, amb tot, era rapidet. Vaig anar fent quilòmetres entre 5 i 5,06 sense excessius problemes. El vent que va bufar a estones impedia que poguéssim suar bé. Ens assecava. No acabava de transpirar bé. El resultat és que al Km 25 em vaig haver d'aturar a fer un riu per treure'm l'excés de líquid. Vaig perdre uns 30s. Aquesta aturada va ser un abans i un després. En reprendre la marxa ja em costava fer Km a 5,10. Al Km 30 es passava per meta. Impossible no pensar en quedar-se i plegar. Però només ho vaig pensar i no ho vaig fer. Aleshores em va agafar una set important. Vaig demanar aigua al públic, però ningú no en tenia. Arribar al següent avituallament va ser dur perquè estava al capdemunt del passeig de l'Escala. Escassament 500 metres, però em va semblar que estava a la quinta forca..
  Un cop hidratat quedava la part més feixuga. Fer carrers pel casc urbà de l'Escala, per segon cop amb alguns pendents que a aquelles alçades de la cursa es fan notables. El meu ritme havia baixat a 5,30-5,40. Les condicions eren les que eren i no es tractava d'agobiar-se. Vaig recullir alguns cadàvers, cosa que sempre reconforta perquè vol dir que has corregut amb més cap. Altres corredors que han començat potser massa ràpid  i acaben pagan-t'ho. En els últims 3-4 quilòmetres baixar de 6 era un autèntic èxit. Al final vaig entrar en 3h 47m 45s de temps real. Completada la marató número 40, totes les que he començat. Mai no m'he hagut de retirar. Val a dir també que aquest registre és el pitjor que he fet mai. Entenc que 4 maratons en el que va d'any i les condicions meteorològiques que ahir teniem no van ajudar ningú. Les marques dels que fem moltes maratons es van ressentir notablement. A més, cal gaudir dels registres quan es fan, i no plorar-los quan ja no som capaços de fer-los. De moment, encara baixo de les 4 hores. Quan ja no ho aconsegueixi m'admiraré d'haver fet, amb 53 anys, 3h 47m.

  D'aqui a dues setmanes faré la 5a marató del 2014: la de Tortosa. L'objectiu serà intentar millorar la marca d'ahir. Tinc entès que el recorregut és favorable, amb tendència a baixar. Veurem.

Reprenc l'activitat habitual

A  la cabina de comentaristes, amb en Tomàs Carbonell

Després d'haver estat tota la setmana passada transmetent els partits del Barcelona Open Banc de Sabadell amb el gran Tomàs Carbonell --quin gran fitxatge que hem fet a l'Esport3 !-- demà, després d'un parell de dies de descans, torno a l'activitat habitual al 3/24 i als entrenaments i a les curses. Al Reial Club de Tenis Barcelona he arribat a fer, alguns dies, fins a 4 partits consecutius, amb tirades de fins a 7 hores sense parar davant del micròfon. Les aguanto físicament molt bé. Serà l'entrenament maratonià que porto acumulat, no sé... Bé, un any més ha estat una experiència molt enriquidora. La primera vegada que vaig estar al torneig va ser al 1983. Ja fa 31 anys. He faltat a algunes edicions, però des d'aleshores hi he estat almenys 25 o 26 anys.

Des de la graderia, se'ns veia així

Ara, com deia, torno a l'activitat habitual. Esportivament parlant vol dir tornar a córrer i a competir. La setmana passada només vaig poder córrer un dia per les maratonianes jornades al tenis. A més, encara arrossego unes molèsties a l'esquena des de fa 15 dies. Espero que no m'afectin per la Marató d'Empúries d'aquest diumenge. Serà la meva quarta marató del 2014 i la número 40 del meu palmarès. Aviam què tal surt...!

Arriba el BOBS !!

Amb el Tomàs Carbonell fent les fotos promocionals per l'Esport3

Un any més i el Barcelona Open Banc Sabadell ja el tenim aquí. Ja sabeu, el Godó de tota la vida... Un any més faré les transmissions per l'Esport3. Enguany les faré acompanyat d'un altre crack del tenis: Tomàs Carbonell. Si us agrada el tenis, més us agradaran les seves valoracions. Llegeix els partits fantàsticament bé i et fa fixar en aquells detalls que només es poden apreciar si un ha estat tenista professional, com ell. Sempre m'ha encantat sentir-lo comentar partits i ara poder fer-ho amb ell serà un autèntic luxe. No us el perdeu !
 Com cada any, la jornada prèvia a l'inici del torneig he pres part en el clínic de Dunlop que es fa a la pista central del RCT Barcelona com a gran acte abans de començar demà dilluns el quadre gran. La pluja no ha estat obstacle per poder fer una festa del tenis en què els més menuts han pogut pilotejar amb els tenistes professionals Tommy Robredo, Nico Almagro i l'austríac Jurgen Melzer.
  Tots plegat ens ho hem passat molt bé. Ha estat, a més, un honor compartir pista i veure com juguen a tenis els Specials Olympics que estan entrenats pel gran Sergi Bruguera.
   A partir de dilluns 21 d'abril i fins diumenge 27, us espero cada dia  l'Esport3. Comencem a les 13,30h i divendres 25 a les 12,30h.

Amb els Specials Olympics. Són encantadors

   Després he estat a la presentació de la 6a edició del Torneig Memorial Santi Silvas que cada any organitza la Fundació Tommy Robredo, a Olot. Enguany es jugarà del 12 al 16 de juny. És el torneig més important que es fa a Espanya de tenis en cadira de rodes. Si podeu, acosteu-vos a veure'l. Us asseguro que no us decebrà. És espectacular com juguen.

Un torneig que ja és un clàssic

     Pel que fa al córrer, avui no he fet cap cursa. Tampoc no hauria pogut pel clínic. De tota manera ja m'ha anat bé perquè aquesta setmana amb prou feines he corregut només 2 dies. Dimecres em vaig aixecar mig pinçat i fins ahir dissabte no vaig poder córrer 8 Km encara amb força molèsties. Com que tenia programats tres descansos aquesta setmana, he acabat saltant-me dos entrenaments, tan sols. Ara amb el torneig de tenis, dubto que pugui córrer cap dia la setmana entrant. Entenc, però, que m'anirà bé per descansar, recuperar-me i encarar la marató d'Empúries, el 4 de maig, en les millors condicions possibles.

29 anys després....

Entrant a meta (Foto: Juan Jiménez)

El "new look"

Diumenge la cursa de Bombers va ser especial. Va sera la primera que corria sense bigoti. L'he dut durant 29 anys. Ja tocava un canvi, potser. Feia uns anys que no corria Bombers. És una cursa molt professionalitzada i en la que està tot molt ben preparat per acullir tants i tants corredors. 27.000 segons els organitzadors, però uns 22.000 acabats, segons les classificacions. Va fer un dia de força sol amb calor. Tinc la sort que les altes temperatures no baixen especialment el meu rendiment. Vaig sortir en el calaix de sub 42 si bé ja sabia que difícilment podria baixar dels 42 minuts. Vaig sortir rapidet, poc per sobre de 4m/km. Un ritme excessiu per a mí, i més tenint en compte que divendres havia fet una tirada de 31 km i dissabte una sessió de 12,5 km. Al voltant del km 3 em va agafar el grup que anava a baixar de 42m, amb el gran Manolo fent de llebre. Vaig aguantar amb ells fins el km 4. En l'avituallament els vaig perdre. Però havia passat la part més complicada del circuit, el Paral.lel. A la Gran Via el meu ritme va baixar. Vaig passar el km 5 en 21,50. El repte aleshores va ser acabar en menys de 44m. La segona part del circuit és més afavoridora, amb una parell de carrers amb baixada --Marina i Via Laietana-- però també té el tram de la Ronda de Sant Pere, al km 8, que pica que deu n'hi do. Allà vaig notar l'esforç, però a la Via Laietana em vaig recuperar i vaig anar alguns metres fins i tot per sota de 4m/km. Al final 43m i 51s. Prou satisfet. Només 11s més lent el segon 5.000 comparat amb el primer. Ja m'està bé. A partir d'ara, compte que sense bigoti correré molt més, he, he...

  La pròxima cita és la marató d'Empúries, el 4 de maig. Fins aleshores no faré cap altra cursa. El 20 d'abril, a part que no hi ha curses que jo sàpiga, tinc el matí ocupat, i el 27 d'abril transmetré la final del Barcelona Open Banc Sabadell --el Godó-- i per tant tampoc podré fer cap cursa.

Caldrà esperar al 2015

Ahir vaig córrer el Camí dels Íbers. 21,5 Km de muntanya a La Roca del Vallès, convidat per la meva companya de feina Maria Fernández Vidal, que és de La Roca. Dia fantàstic per córrer i fer-ho el millor possible. Segona edició de la cursa i segona participació meva. L'any passat vaig completar-la en 2h i 34m. Ahir en 2h i 46m !!! O sigui, a nivell de crono, un autèntic desastre. El cert és que em costa creure que una davallada així sigui deguda només al fet que enguany he fet 3 maratons en 3 mesos --gener, febrer i març-- i pel cansament acumulat que això m'ha pogut suposar. Però també és veritat que és l'única variació rellevant en el meus entrenaments en relació al 2013. Però la comparativa de marques 2013-2014 és esfereïdora. De les 8 curses que he repetit en relació al 2013 només en una, el 10Km de Vilafranca del Penedès, he millorat registre. En 15s. Que no està gens malament. En la resta... La pitjor, ahir, amb diferència. 12 minuts és molt, si bé a la muntanya els minuts "cauen" fàcilment. Però és que a la Marató de Barcelona he fet 9 minuts més que l'any passat; a la Mitja de Cambrils, 6 minuts més; a la Mitja de Calella, 3 minuts més; i fins i tot a Medijocs, que són només 8 Km, he trigat 90s més...! Tot plegat em té un pèl desconcertat. Bé, sóc un any més gran, però marques tant dolentes em deixa una mica sorprès. Algú pensa que hi ha alguna altra explicació ? S'agrairan idees...

Amb la Maria, el Josep Maria i el Toni

   En vista d'això he decidit que al 2015, d'aquí el títol del post, no faré la marató de les Vies Verdes del febrer, i tornaré al calendari maratonià que vaig fer al 2013. Aviam si així en la resta de curses milloro una mica...
   Pel que fa a la cursa d'ahir, com sempre vaig tenir molts problemes a l'hora de fer baixades. Els corriols amb pedres, desnivells, branques, fang... em fan molta por i vaig molt lent. El que puc guanyar pujant, ho perdo sobradament baixant. És descoratjador veure com tanta gent et passa en els descensos. La muntanya no és el meu terreny, ja ho sé...  En fi. Seguirem !
 

Medijocs ja és una clàssica

Control de pas Km 4,5 (Foto: Silvero)

Els últims metres (Foto: Esther Peiroten)

Avui es cumplia la 10a edició de la cursa de Medijocs, de les quals n'he corregut 7. És la cursa reservada, en principi, al personal sanitari, però tinc la sort que, com a altres, m'hi conviden a participar. Li dec, sens dubte, a la doctora Yolanda Puentes, que sempre em recorda la data i té la gentilesa de convidar-me. És una cursa que combina asfalt i muntanya suau. Surt del Parc de la Pollancreda de Sant Cugat, on també hi ha la meta, i arriba fins a can Borrell. En total uns 8 quilòmetres i uns quants metres. 5 milles, vaja... Com que demà faré la cursa dels Íbers, a la Roca del Vallès, 21,5 Km de muntanya, la veritat és que no he volgut morir-me, avui. He sortit força endarrerit, que és el que faig per no anar massa ràpid al començament. Com que la sortida és estreteta, ha passat una bona estona fins que m'he situat on em tocava, diguem-ne, a la cursa. Ha fet un bon dia de sol, però amb una temperatura gens calorosa, fins el punt que a l'ombra agafaves fred. Ideal per córrer. He acabat amb uns mediocres 39m 09s, el pitjor registre en aquesta cursa, que he arribat a fer en 34m. Només al 2012 vaig fer pitjor temps, però és que amb l'Arcadi i el meu germà Manel la vam fer passejant del tot. Sense anar més lluny, l'any passat vaig fer 37m 31s, 1 minut i 38s més ràpid que avui. Segueixo en la meva línia d'aquesta temporada de fer els pitjors registres de sempre en les curses que he fet diversos cops. És el què hi ha... He recuperat el vell costum, això sí, de marcar-me com a objectiu anar atrapant fèmines. I deu n'hi do les què anat passant. Al final, però, n'hi ha hagut 10 que han corregut més que jo. He acabat el 99 de la general de 267 arribats. I el 18 de 61 corredors de la meva categoria d'edat.

Solet, però abrigadet

  En qualsevol cas ha estat un bon entrenament per demà, en què m'espera, com deia, el Camí dels Íbers, 21,5 Km de muntanya, a la Roca del Vallès.

L'Arma per la victòria

Els gels musculars

Com ja sabeu els seguidors d'aquest blog, fa molt de temps que arrossego unes molèsties a l'isquiotibial de la cama dreta. Com que de fet no m'impedeixen córrer, el cert és que convisc amb les molèsties i vaig fent. Segurament si fes el que m'han aconsellat els especialistes que m'han tractat, segur que estaria molt millor. Però sóc massa inconstant. Massatges, estiraments... en faig pocs i segurament malament, per a què enganyar-me. Vaig conèixer aquest producte W2W i crec que em pot anar molt bé. És de fàcil aplicació ja que es presenta en sobrets fàcils de portar o bé en dispensadors aplicables. Es tracta de tractar el múscul en dues fases, bàsicament. Una abans de l'exercici (gel escalfador) i l'altre, encabat ( gel recuperador i gel regenerador) De moment he utilitzat bàsicament l'escalfador i estic content. Tant és així que fins i tot m'he permès reprendre els meus entrenaments de sèries, que vaig haver de deixar perquè l'isquio es queixava. He fet dues sessions, no massa exigents, això sí, i l'isquio no ha dit "ni pio". Això m'ha animat molt. Ara hi afegiré el gel recuperador després de la sessió de sèries. Ja us aniré explicant com em va.
 Ah ! i també tenen un interessant protector solar de factor 30 (FSun) que ara que arriba el bon temps serà molt útil,  i un gel antifricció (Care) que pot ser més interessant que la vaselina. També hi ha un sabó especial per a la roba sintètica. També els provaré i us explicaré què tal.

El sabó per a la roba sintètica

El protector solar

Feia temps que no em mullava

Entrant  a meta (Foto: Àngel Badalló)

El dia no acompanyava gaire

En el sentit literal. Feia temps que no feia una cursa plovent. Però no ha fet gens de fred i el vent gairebé no s'ha notat, encara que a la Mitja de Calella, que és la que he corregut avui, és bastant habitual. Ahir deia que calia ser agosarat i em vaig posar com a objectiu fer 1h 35m. Efectivament, era agosarat. Massa agosarat. Però encara que m'he quedat lluny d'aquest registre al fer 1h 39m 38s, he quedat relativament satisfet. En els primers quilòmetres ja he vist que l'objectiu era una quimera perquè implicava anar a 4,30/km i amb prou feines aconseguia anar a 4,38-39. A més pensava que en els últims quilòmetres aniria encara més lent. Doncs precisament això és el que, finalment, m'ha fet acabar, com deia, relativament satisfet. A partir del Km 13, que és quan es torna cap a Calella, és quan millor m'he trobat. Per a la meva sorpresa, he vist que estava anant amb certa facilitat per sota de 4,30 !! No ha estat molta estona, però suficient per a què m'adonés que la cosa anava prou bé. Fins i tot hi ha hagut un moment que he vist que estava anant a 4,18. He fet càlculs i he comprovat que baixaria de 1h 40m sense problemes, si bé al final m'ha anat justet...

A poc d'haver entrat a meta (Foto: Àngel Badalló)

Avui era la cinquena vegada que corria aquesta mitja i avui ha estat el pitjor resultat. L'he feta en 1,32-1,37-1,33 i 1,36 l'any passat. Totes elles fetes en calor. Això d'haver fet uns quants quilòmetres a bon ritme a la tornada em fa pensar que els canvis de ritme que he fet aquesta setmana han tingut el seu fruït. Massa ràpid, però, crec, perquè es notin els resultats. Però em motiva. En qualsevol cas sí que sembla obvi que les 3 maratons que ja porto fetes al 2014 m'han deixat molt lent. Les meves marques d'aquest any en les altres curses que porto fetes són molt discretes. Aquesta setmana faré algunes sèries més. I que l'isquio em respecti. Per cert, m'he posat per segon cop un gel muscular anomenat W2W (Weapon to Win) del qual em van regalar unes mostres, que em permeten escalfar l'isquio de manera instantània. M'està anant molt bé, crec. I no voldria descuidar-me de felicitar els organitzadors. Quan plou en una cursa, abans, durant i després, tot es fa més complicat. Parlo per experiència pròpia. Avui m'ha semblat que l'organització ha estat impecable, com sempre. Com si no hagués caigut ni una gota !

Una altra cursa nova: els 10 Km de Vilanova del Vallès

La medalla que m'han donat (Foto: jo)

Avui hem estrenat, els que hi hem pres part, una cursa nova: els 10 Km de Vilanova del Vallés. Bona cursa, bon ambient, amb un recorregut mixt terra asfalt, predominant, això sí, l'asfalt en una proporció, diria, de 80-20. Cursa entretinguda a la que li auguro un bon futur en breu. Érem pocs, --crec que no arribàvem als 300 corredors-- i amb l'opció de fer 5Km, ja que es tractava de fer dues voltes a un circuit d'aquesta distància. He sortit una mica endarrerit però al ser pocs corredors, de seguida m'he col·locat on em tocava per la meva velocitat. Feia força vent, però durant al cursa no m'ho ha semblat tant. Fred, gens. He pogut deixar enrera una noia amb la  que he lluitat la primera volta. A l'alçada del km 4 l'he pogut superar. Aquestes curses petites, amb pocs corredors, són molt agraïdes. Res a veure amb les que són tant massificades, com Bombers, per exemple. Avui m'han dit que han venut 27.000 dorsals !! Mare meva !!

Amb l'A. Ballbé i la Y. Puentes (Foto: C. Ferreiro)

He acabat amb un temps de 45m 45s. Amb bones sensacions. He acabat segon de la categoria Veterans B i 54 absolut. El nivell no era massa alt... Amb l'Andreu Ballbé i la Yolanda Puentes hem passat un bon matí perquè tots tres hem quedat segons de la nostra categoria. Una part del recorregut és d'aquells on anys enrera hauria corregut força: una llarga recta de gairebé 2Km amb una mica de baixada. Avui no he estat capaç de posar-me per sota de 4,20... És el què hi ha. Aquesta setmana he tornat a incorporar una mica de qualitat als meus entrenaments. Res de l'altra món. Uns canvis de ritme, sèries curtes i llargues, un cop a la setmana. Aviam si l'isquio no es queixa i milloro una mica la meva velocitat.
  Demà diumenge toca, en el camí cap a la Marató d'Empúries del 4 de maig, la Mitja de Calella. Objectiu, 1h 36m. Agosaradet, però cal ser-ho una mica, oi ?

Figueres té un encant especial

"Xocant" amb la Mònica !

Avui he corregut10 Km de Sant Josep a Figueres. Era la 5a edició. Es fa al dia següent de la Fira del Brunyol, una mena de bunyol boníssim que a la capital de l'Alt Empordà fan de meravella. Es pren acompanyat de Garnatxa, una mena de moscatell deliciós.

Com si fos el primer, oi ? (Foto: YB)

Convidat per l'associació que organitza la fira i la cursa, de la mà d'en Jaume Baraut, vam pujar a Figueres dissabte a la tarda. Vam estar a la fira i després vam sopar. A dormir d'hora per estar el millor possible. I al ser setmana post marató convé descansar al màxim. Després d'haver tingut fins dimecres el bessó dret carregadet --seqüela habitual per a mi després d'una marató-- avui m'he trobat força bé. No sóc cap desfici de velocitat i menys aquesta temporada, amb tantes maratons, però m'he defensat. He acabat el 80 de 333 corredors i diria que el 8è de la meva categoria, que era Veterans B i no Veterans A, on m'han posat. Cap problema. Es tractava de fer dues voltes a un circuit de 5 Km. Sortida a la Rambla de Figueres i arribada a la Plaça Triangular, que està a uns 250-300m de la Rambla. A la sortida, immediatament et trobes la pujada del museu Dalí, però no és l'única. La part més dura del recorregut és el pas per la carretera general. He comptat tres pujades que deu n'hi do, però amb les seves corresponents baixades. He sortit prou ràpid i m'he enganxat a una noia que duia un bon ritme. Però era un pèl ràpid per a mi. Me n'he adonat quan no l'he poguda seguir, especialment a les baixades. Al final he acabat amb uns discrets 45m 15s, a 4,31 el Km. On més noto que estic lent, (o potser hauria de dir "sóc lent", és en les baixades, Anys enrere podia posar-me per sota de 4 en aquests trams i ara se'm fa difícil posar-me a 4,15-4,20. Llei de vida. De tota manera crec que és una cursa en la que es pot córrer força si un hi arriba amb bona forma... i no pas amb tres maratons a les cames en els últims 3 mesos. Està clar que no es pot tenir tot. Si apostes per la quantitat, com jo, la qualitat --velocitat, en aquest cas-- queda en segon terme.

Amb l'alcaldessa, Marta Felip i el regidor d'Esports, Quim Ferrer, i en Pere, els nostre "cicerone" (Foto: YB)

  La cursa m'ha agradat molt. Espero tornar-hi. A més el tracte que ens han dispensat els organitzadors ha estat senzillament exquisit. Molt agraït

Marató de Barcelona: canvi de repte...

Quan no aconsegueixo l'objectiu prefixat quedo decebut. No només en el córrer, evidentment. Però anem a pams. Avui he fet per 14a vegada la Marató de Barcelona. L'objectiu era intentar no quedar gaire lluny de les 3h i 30m (ritme 5m/km) i, si anaven mal dades, almenys anar una miqueta més ràpid que a la Marató de les Vies Verdes, ara fa un mes. Vaig acabar aleshores en 3h 37m. D'aquesta manera es tractava d'assegurar que el repte de fer 5 maratons en 5 mesos totes per sota de 3h 40m seguís d'empeus.

Al Km 1. (Foto. C. Fábregas)

Al Km 17,14 (Foto: Cristina Fábregas)

Tal com haviem quedat, he sortit amb l'Arcadi a ritme controlat. De seguida hem vist que se'ns acumulaven uns segons per sobre dels 5m/Km, però és que cal tenir en compte que els primers quilòmetres de la cursa tendeixen a pujar fins a la Diagonal, el punt més alt del recorregut, cap el Km 7,5. Poc a poc hem anat retallant segons tot preveient que al Passeig de Gràcia --pujada llarga i continuada als Km 14 i 15-- també perdríem segons. A l'arribar al Km 13, no he pogut més i he hagut de parar a fer un riu, al bell mig de la Gran Via... !! Hauré perdut uns 20-25s. Lògicament he perdut l'Arcadi. He decidit augmentar una mica el ritme i m'he posat a 4,51. Això m'ha permès arribar al Km 17'14, on estaven la Cristina, el seus pares i la Fiona, amb escassament uns 20-25 segons de decalatge sobre el ritme de 3h 30m. I també hi era l'Arcadi. Hem tornat a anar plegats en un altra part complicadeta: l'avinguda de la Meridiana, que és on hi ha la mitja marató. Just després de passar la mitja, l'Arcadi ha augmentat el ritme. Jo ja començava a tenir poques reserves. Fent càlculs ràpids he vist que l'objectiu de 3h 30m m'era gairebé impossible. Encara feia quilòmetres a 5 o fins i tot alguns segons per sota, però era ben conscient que en la part final, i el temut Paral.lel, perdria gas. He decidit que a cada avituallament beuria isotònica i agafaria taronges, a més d'aigua. Jo la calor l'aguanto bé, crec. No he tingut en cap moment la sensació de calor agobiant, ni molt menys. Cap al Km 30 ja he vist que els meus passos per cada Km s'enfilaven a 5m 10s. Novament càlculs. Justet, justet podria fer 3,37-3,38 si era capaç de mantenir el ritme. Sabia, però que seria molt difícil. I els segons d'aturades als avituallaments els necessitava. El tros de la pujada de l'Arc de Triomf fins la Plaça Catalunya, costa. També puja. Parlem dels km 36-37. La cosa està fumudeta. He estat conscient que hauria d'esforçar-me a tope per mirar de baixar de les 3h 40m. Si aconseguia mantenir-me per sota de 5,30/Km, igual ho podia aconseguir. Ja no em quedava esma per fer més càlculs. Només sabia que havia de prémer al màxim. Al passar pel Km 40 ja només volia acabar !! Al final he entrat en 3h 40m i 16s. Lògicament, decepció. El repte, a prendre vent....! Però els maratonians som positius, crec. Vaja, almenys jo. Ara em queden dues maratons per acabar el repte, Empúries, 4 de maig i Tortosa, 18 de maig. El repte serà fer-les per sota de 3h 41m i llestos, he, he...! Empúries serà la meva marató número 40.

A la recta d'arribada (Foto: Cristina Fábregas)

Avui el dia ha estat excepcional. Una gran matinal i un gran honor prendre part en la quarta marató d'Europa. A la meva ciutat. Un gran orgull. Felicitats a tothom que l'ha fet i als que la fan possible any rera any. 19.000 corredors és una passada. Un dia arribarem als 25.000 o més. N'estic segur.

Una setmana per la marató de Barcelona !!

La Maria José era l'estrella !

Ja està a tocar ! La Marató de Barcelona 2014 ja la tenim aquí. Diumenge que ve faré si Deu vol, la marató de Barcelona per 14a vegada. Vaig amb l'any. Seguint el meu costum --i de molts corredors-- d'intentar fer almenys una cursa cada cap de setmana, avui no podia ser l'excepció. Segurament més que moltes altres vegades. La Maria José Moscoso, atleta veterana, trasplantada del fetge ara fa 5 mesos, em va demanar que corrés avui la Transplant Run. Cursa de 5 quilòmetres pel Fòrum. Era ideal. No només per no fer una cursa molt llarga a una setmana de la marató, sinó perquè tot el què es recaptava anava destinat a la investigació en trasplantaments. La Maria José ha estat l'atleta escollida per ser la imatge de la cursa. Està clar que no li podia --ni volia-- fallar-li. Ella també ha corregut. "Saldré a 5", m'ha dit. Ha acabat per sota dels 23m. (22,55) I només fa dos mesos que ha tornat a entrenar. Un exemple de superació.

Mai no havia estat al Fòrum

Corrent (Foto Wai-Shan)

    El dia ha estat magnífic. Amb un sol que donava l'escalfor justa que s'agraeix en aquesta època de l'any. No oblidem que encara som a l'hivern. He sortit amb l'Arcadi, però cap el km 1 i escaig ja se m'ha començat a escapar sense que pogués fer res per a evitar-ho.  Potser estic lent pel fet d'haver fet ja dues maratons al 2014, al gener i al febrer. Però jo crec que compta encara més que l'Arcadi incorpora sèries a les seves rutines d'entrenament i jo ja fa més d'un any que no en faig. Em fa por que l'isquio es queixi i no em permeti córrer. Però estic pensant en fer-ne jo també. Els meus registres han baixat en totes les distàncies, en relació a les marques que feia fa un any. I no d'uns segons, sinó de minuts. Sobretot en les mitges.
  Tornant a la cursa d'avui, el cas és que l'Arcadi m'han anat deixant progressivament. Diria que arriba en una gran forma per a la marató. Sortirem a ritme de 5 per buscar el sub 3,30h. Ell segur que ho aconseguirà. Jo crec que ho tinc molt més magre. Amb acabar sub 3h 35m ja estaria més que content.

Molts corredors; bona causa

   He acabat la Transplant Run en 20m i 8s del crono que m'ha deixat el meu cunyat, ja que el meu Fore va morir-se divendres. Es veu que ja era vellet. Tenia 6 anys i mig... Però si encara era un nen...! ;-)

Està fortíssim !!

   A la meta m'estava esperant l'Arcadi. M'ha tret 30 segons. Un món. Hem comprovat que la cursa no feia 5 Km, sinó 4,7 Km. Què hi farem ! Es veu que hi havia uns 3.500 inscrits, però a la meta,  segons la classificació, han arribat 1.869. Una diferència molt gran....