Tirada llarga en doblet

Donant sang

Corrent i petant la xerrada amb l'Arcadi

Com que fa 15 dies que vaig córrer la Marató de les Vies Verdes i d'aquí a 15 dies faré la Marató de Barcelona, aquest cap de setmana, el del mig, podríem dir, vaig pensar que seria l'ideal per a fer una tirada llarga. Em va semblar que no calia fer 30-32 Km i que l'ideal seria fer la tirada "partida". Dit i fet. Dissabte es feia la 26a edició de la Cursa Científica a l'Hospital de Sant Pau. 2 hores donant voltes al circuit de 800 metres pels jardins de l'hospital. En total em, van sortir 22 Km en 2h 1m i 41s, ja que et deixen acabar l'última volta quan se'n compleixen dues de l'inici de la cursa. A més vam ajudar a fer un estudi per conèixer més sobre el paper de les endorfines en els corredors de fons. Per a fer-lo ens van extreure sang abans i després de la cursa. Hi vaig anar amb l'Arcadi i el meu germà Manuel. Vam córrer molt suau. A mí m'interessava que fos així perquè al dia següent, diumenge, em tocava la segona part de la tirada llarga prèvia a la marató de Barcelona, com deia. La segona part l'he feta a la Mitja de Cambrils. Després de compartir xerrada-taula roda i després sopar amb il.lustres cracks com Jaume Leiva, campió d'Espanya de mitja marató, Maria Vasco, l'única atleta catalana medallista olímpica (bronze als 20 Km marxa a Sydney 2.000) o Miquel Blanchart, fenomenal triatleta de llarga distància, a més de Juanan Fernández i el seu equip organitzatiu, he sortit disposat a fer tot el que pogués. Cambrils té una gran mitja. Rapidíssima. Al 2012 vaig córrer-la en 1h 29m i l'any passat en 1h 30m. Ja sabia que avui estaria lluny d'aquests registres, però malgrat tot, he volgut provar a veure quina capacitat de resistència tenia. Ha estat poca, tot sigui dit. Al Km 3 ja he vist com, irremissiblement, se m'escapava el grup que buscava els 90m. El 15 de desembre vaig fer a Salou la millor marca de mitja de la temporada (1h 35m  9s) L'objectiu avui era intentar baixar de 1h 35m. Sabia que no seria fàcil. Més aviat difícil. Tant difícil que m'he quedat força lluny: 1h 36m 19s. En el que va d'any porto 2 maratons, l'any passat en portava 1, i fa dos anys no n'havia fet cap, quan vaig córrer a Cambrils. Evidentment, s'ha de notar. Cal afegir també els 22 Km d'ahir a l'Hospital de Sant Pau i el vent que a estones ha fet avui. Per tot plegat, considero que la marca  és acceptable. Si m'animo a tornar a fer sèries en els entrenaments, segur que milloraré registres. Però em fa por fer-ne perquè l'isquio de la cama dreta continua molestant-me. I ja fa més d'un any que les molèsties es mantenen. Vaig deixar de fer sèries perquè l'isquio es queixava tant que no em deixava ni trotar...

Corrent a Cambrils

Xerrada amb cracks

 La setmana que vé correré la Trasplant Run, la cursa de 5 Km per la Zona del Fórum, que busca concienciar-nos a tots per ajudar a la investigació sobre transplantaments. La Maria José Moscoso, gran atleta recentment transplantada de fetge, és la imatge enguany de la cursa. Si podeu, apunteu-vos-hi. La causa s'ho val !  

Ni 15 ni 30. 21 Km

Una setmana després de la Marató de les Vies Verdes, de la qual em vaig recuperar molt ràpidament, he fet avui la Maratest, una magnífica cursa que, tot i que tan sols era la tercera vegada que es feia, té un gran éxit ja des de la primera edició. I no és estrany per dues raons, bàsicament, segons la meva modesta opinió. D'una banda perquè la distància de 30 Km no és habitual en curses a casa nostra i com diu el seu nom, és un autèntic test per saber com es troba un corredor a tres setmanes de la marató de Barcelona. D'altra banda, com que està organitzada per Gaudium Sports, amb el suport de Corredors.cat , es fa pensant especialment en el corredor popular. Èxit garantit.

Amb l'Arcadi (Foto:W.S Serradell

He estrenat camals i  maniguets de Bussetus

  L'any passat vaig fer els 30 Km, però enguany, amb una marató feta tot just 7 dies abans, em semblava excessiu fer-ne 30, pensant precisament en la Marató de BCN. Total, que vaig optar per apuntar-me als 15 Km, és a dir, una volta al circuit. Després, al comprovar que em recuperava molt bé i ràpidament de la MVV, vaig decidir fer un intermig: 21 Km.  El què he fet és, un cop completada la primera volta, seguir fins el Km 18 i allà girar cua i tornar a la meta per completar el 21 Km. Hem sortit amb l'Arcadi Alibés al costat de la llebre que marcava el ritme de 4,59/Km per acabar en 1h 15m el pas dels 15 Km (ritme de 3h 30m en marató) Els primers 4 km han estat una mica caòtics perquè al ser tants participants --3.000 acabats-- per alguns carrers no massa amples, de tant en tant la llebre se'ns escapava. A més anava un pèl rapid. A partir del Km 5 --que hem passat en 24m 30s-- ja ens hem posat a ritme de creuer (5m/Km). Cap el Km 8,5, l'Arcadi s'ha avançat uns metres a la llebre i he decidit anar-me'n amb ell. Ens hem posat més o menys a 4,50-4,55. Hem anat molt còmodes. Jo em trobava bé, tot confirmant que estava ben recuperat de l'esforç de la setmana passada. He completat els 15 Km en 1h 13m 21s a un ritme mitjà de 4,53. No calia prémer més l'accelerador. Els últims 6 Km, al fer-los sol, he perdut pistonada. M'han sortit en 30m i 13s (5,02m/Km) He acabat força bé. M'he notat, això sí, una mica carregadet el bessó de la cama dreta. Lògic, he pensat, després de la marató i avui els 21 Km. Però content.
La setmana vinent faré la meva particular tirada llarga per a la Marató de BCN. Serà partida, però Dissabte faré la tradicional Cursa Científica de l'Hospital de Sant Pau Són 2 hores voltant per l'interior dels jardins de l'hospital, en les que acostumo a fer uns 22-23 Km. Ritme molt suau perquè a més, hi ha pendents en el circuit que és d'uns 750 metres. Em trauran sang abans i després de la cursa per a fer estudis. I al dia següent faré la Mitja de Cambrils en la que la intenció és apretar per acostar-me al màxim a 1h 30m. L'any passat vaig fer 1h 30m 49s. El cert però, és que enguany amb baixar d'1h 35m ja em donaria per més que satisfet. Veurem.

La Marató de les Vies Verdes: maca, però dura

Paratges preciosos (Foto: Anton M. Puigmal)

Qui digui que la Marató de les Vies Verdes (Girona-Sant Feliu de Guíxols) és senzilla perquè "baixa cap al mar", que vingui a fer-la i després ho expliqui. Però tan se val, perquè el recorregut és preciós. Fa 2 anys vaig passar per aquest recorregut tot fent la Trailwalker Oxfam (Olot-Sant Feliu de Guíxols), però el tram de la MVV el vaig fer de nit. Tenia ganes de veure per on havia passat. I no em va decebre gens. Al contrari. Era ben conscient, però que, els últims 15-17 quilòmetres hi hauria pujades, però no em pensava que tantes. De fet, ja es veuen quan passes per l'autovia, en cotxe. Bona organització de Diversport amb l'autocar que ens portava de Sant Feliu de Guíxols fins a Girona per poder prendre la sortida. El mateix autocar es convertia en vestuari, guardarroba. Perfecte ! I sense aglomeracions. Podies deixar la bossa al vehicle, escalfar una miqueta, tornar, i quan ja faltava poc per a començar, deixar definitivament la bossa a la bodega de l'autocar, que marxaria cap a Sant Feliu. Molt ben organitzat !

A poc de meta (Foto: X. Carracedo)

  La sortida, puntual, a les 9, al costat del riu Onyar, a tocar de la Devesa. Cap el Km 2 ja vam entrar a la Via Verda. Els Km marcats a l'inrevés. Curiós. Amb rètols que deien "falten 38 Km"; "falten 37 Km"., etcètera. Per saber quants km portaves calia fer restes mentals. Està bé exercitar l'intel·lecte en cursa... ;-)

Entrada  a meta (Foto: Anton M. Puigmal) 

   Cap el Km 3 em vaig trobar en Josep Maria Puig, company d'esports a TV3 --gironí ell-- que havia sortit a entrenar i que m'estava esperant, ja que havia vist que correria a través de Twitter. Em va acompanyar fins a Quart, cap el Km 6. A partir d'aleshores vaig agafar un ritme constant de cursa. Em movia entre 4,55 i 5,05. La meva idea era anar a ritme de 5, per no allunyar-me de les 3h 30m. Vaig veure que acumulava un decalatge negatiu d'1 minutet aproximadament, al passar la mitja en gairebé 1h 46m, quan l'idoni era 1m 45s. No em preocupava gens. Pensava que si em veia amb cor, ja miraria en la segona mitja de recuperar aquests segons. Però, com deia al començament, la cursa es fa dura, no només per la distància, sinó perquè els pendents que hi ha a la segona mitja acaben passant factura i alentint qualsevol. El tram de Santa Cristina d'Aro fins a Sant Feliu, uns 7 quilòmetres, és força dur. El pendent és lleu, però constant i inevitablement perds velocitat, que s'acaba definitivament a les rampes d'entrada a Sant Feliu. Total, que em vaig plantar a la meta en 3h 37m 39s, lluny de les 3h 30m, doncs. Però cap problema. Segona marató en 30 dies --la segona de les 5 que vull fer en 5 mesos-- per sota de les 3h 40. L'objectiu és fer les 5 per sota d'aquest registre. És un petit repte. Ara toca la Marató de Barcelona, la de casa, la que he fet més cops --13-- on espero millorar una miqueta la marca de la MVV. Falta un mes. Espero estar ben recuperat. Serà la meva 39a marató, si tot va bé.

A punt de sortir (Foto: X. Carracedo)

Amb la mítica Quima Casas i Xavi Carracedo

Ah...! i l'any vinent vull repetir la MVV. Insisteixo que em va agradar. El recorregut és magnífic.

Una llebre descarriada

Això és una paella !!

Ahir vaig córrer els 10 Km de Santa Coloma de Gramenet i com que en una setmana tinc la marató de les Vies Verdes (Girona-Sant Feliu de Guíxols) volia fer una cursa sense cremar-me gaire. Per això vaig optar per córrer amb la meva companya de feina Imma Casares, que buscava millorar la seva MMP en la distància. Té 47m 22s. La idea era baixar dels 47m, per tant el ritme que havíem de buscar era de 4m 42s/Km. Vam acordar que per a fer més fàcil els càlculs intentaríem anar a 4,40.

Perseguint la Imma al començament

Sincronització !

Treballant de llebre

 A l'hora de la sortida, però, no ens vam trobar i va començar  la cursa sense saber jo si ella estava per davant meu o pel darrera. Vaig parar-me un parell de cops en el primer quilòmetre per poder veure millor si la veia però va ser endebades. Sortosament la cursa fa una volta en els primers 2 Km que ens fa passar novament per l'arc de sortida i va ser quan em van poder avisar que la Imma anava per davant meu. És per això que he titulat aquest post "Una llebre descarriada" perquè algú em va cridar, amb raó. "Vaja llebre que estàs fet...!!" Vaig accelerar el ritme --i jo que no volia forçar...!-- per mirar d'atrapar-la. Al Km 3,5 la vaig poder agafar. Aleshores sí, em vaig posar a treballar de llebre, com havíem quedat. Posant-me davant d'ella, marcant-li el ritme, animant-la, dient-li que no parlés, en fi, tot allò que crec que ha de fer una bona llebre. El recorregut, malgrat imaginar-se un que ha de ser molt pla, la veritat és que és sinuós i té força pujades i baixades. No molt pronunciades, però sí que dificulten la possibilitat de fer marca. Hi ha una bona estona que es remunta el riu Besòs. L'Imma va respondre molt bé, en qualsevol cas. Va saber patir i lluitar tot el què va poder. Al final, però, es va quedar a uns escassos 22 segons de la seva marca. Una llàstima, però, que va quedar una mica compensada perquè va obtenir el tercer lloc de la classificació general. Un podi ben lluitat. Durant una bona estona de la cursa teniem una noia al davant i recordo que per motivar la Imma li vaig dir: "Aviam si l'atrapem, que allà hi ha el podi". I va resultar que era veritat...! També va fer la cursa l'Arcadi Alibés, ell en la versió de Mitja Marató, que es disputava conjuntament.
Va fer fresqueta, però es va córrer molt bé. Felicitats als amics de l'UCA perquè aquesta cursa anirà cap amunt. I quan tinguin la pista d'atletisme allà mateix --ara s'està construïnt-- serà fantàstica !
  Encabat de córrer, l'Amado Hernández ens va convidar a l'Arcadi, a la Wai-Shan Serradell, la voluntària ditxaratxera, i a mi a una paella al seu hort. Va ser un aperitiu espectacular. Aperitiu perquè a la 1 ja ens l'estàvem cruspint...!!
  Diumenge que vé, segona marató de les 5 que vull fer en 5 mesos. La de les Vies Verdes. Aviam com em trobo.

Un bon test avui a la Mitja de Granollers

Amb l'Arcadi, poc després d'acabar la cursa. Ha fet un dia radiant !

Falten dues setmanes per a la Marató de les Vies Verdes i avui era el dia triat per a fer una última sessió de quilòmetres de qualitat. Què millor que fer-ho a l'emblemàtica mitja marató de Granollers, La Mitja. La meva idea era fer una cursa tranquil·la per a no cremar-me, pensant en la MVV que m'ha de portar de Girona a Sant Feliu de Guíxols el 16 de febrer. És per aquest motiu que he pensat que estaria molt bé aprofitar-me de la gran experiència del meu company a TV3 i amic, l'Arcadi Alibés, per fer una cursa sense sorpreses, diguem-ne. Ell tenia la idea fer 1,42-1,41 i a mi ja m'estava bé. El cas és que hem sortit puntualment i hem anant pujant fins a La Garriga a un ritme molt tranquil, una mica per sobre dels 5m/Km. Un cop hem girat cua a La Garriga per tornar cap a Granollers, l'Arcadi ha començat a accelerar. L'objectiu era acabar en 1h 41m. Hem passat el 12 en 4,33; el 13 en 4,24; el 14 en 4,35 i el 15 en 4,25. No paràvem d'avançar corredors. Però la cosa no ha acabat aquí. L'Arcadi encara ha apretat més. Després del pendent del 16 que ens ha alentit fins a 4,48, hem passat el 17 en 3,59...!! Però és que ell anava més ràpid perquè jo veia que se m'escapava uns metres, entre 3 i 5 segons. Entre el 18 i el 20 he posat tota la carn a la graella per a què no se m'escapés definitivament. Els he marcat a 4,16; 4,14 i 4,10. La progressió era espectacular ! Em començava a notar els dos isquios carregadets, però, tot i així, poc després del 20, l'he pogut atrapar. Aleshores he decidit provar sort i he intentat deixar-lo endarrera. Impossible: m'ha avançat amb una gran facilitat i al final m'ha tret 6 segons a la línia de meta. Quan m'ha passat ja no he lluitat perquè veia que baixaria igualment de 1h 40m. i no volia matxacar-me més. Al final he marcat 1h 39m 33s. Un temps pitjor que l'any passat, d'un minutet, més o menys, però les sensacions han estat ben diferents. Aleshores va ser un fiasco. Avui ha estat un gran entrenament, sens dubte. Hem passat 1.000 corredors des dels Km 5. 550 els hem superat des del Km 15 fins el final. L'Arcadi ha fet la seva millor marca en mitja d'aquesta temporada, 1h 39m 27s. Ha estat la mitja marató número 104 del meu historial atlètic.
  La setmana entrant possiblement correré el 10.000 de Santa Coloma de Gramanet i després vindrà l'última setmana de relax gairebé total abans de la Marató.
   

10 Km Vilafranca, una cursa molt especial

Avui he tornat als 10 Km de Vilafranca del Penedès després que hi vaig córrer l'any passat, i ho he fet convidat per l'ajuntament de la ciutat. A més m'han fet l'honor de donar-me el pitrall 1.714 que he compartit amb els grans Domingo Catalán i Miquel Pucurull, ja que la cursa està adherida als actes del tricentenari. Ens han tractat de meravella. Dia espectacular, sol lluent, gairebé semblava estiu !! Ideal per córrer.

Magnífic córrer pel centre de Vilafranca (Foto: Noni o Mingu?)

Avui, en comptes de la samarreta o bé d'Asics de Running o bé la del Domingo Catalán Fondistes Club, he lluït el polo del Pàdel Center Penedès dels bons amics Noni i Mingu. Si us agrada el pàdel i sou de Vilafranca o dels voltant, feu-vos socis. Us tractaran magníficament bé. Tenen unes sensacionals instal·lacions i es pot jugar sempre encara que plogui perquè estan sota cobert, però amb grans obertures, de manera que no hi ha la sensació de tancat en cap cas.

M'ha entrevistat TV de Vilafranca

Amb en Mingu i en Pucu (Foto: Noni Oliveras)

Pel que fa a la meva cursa només puc dir que estic encantat. Igual que l'any passat, venia d'una marató (Tarragona, diumenge passat) I igual que aleshores m'ha sortit una gran marca. I tan bona ! 41m 50s !! Per mi, bestial. D'una banda perquè milloro en 15 segons la marca de l'any passat. Però és que, a més, feia gairebé 2 anys que no corria un 10.000 tant ràpid. Per trobar-ne un de més ràpid m'haig de remuntar al 19 de febrer del 2012 quan a Badalona vaig fer 41m 37s 

  En la cursa d'avui a Vilafranca --dues voltes de 5 Km-- he sortit molt ràpid a davant del tot, gairebé. he marcat els dos primers Km en 3,51 i 3,50. Massa ràpid per a mi, però he pensat: "ja perdràs pistonada, tranquil". M'he estat barallant atlèticament amb algunes noies, i estic satisfet perquè he acabat superant a totes les que més o menys corrien al meu nivell. Els meus parcials de la resta de quilòmetres, del 3 al 10, han estat:

Amb la Noni (Foto: Mingu Via)

4,13
4,09
4,18
4,12
4,08
4,18
4,16
4,02.

Una mica irregulars, si es vol, però la cursa, tot i ser molt plana, té alguns petits desnivells que fan que sigui difícil --almenys per a mí-- ser més constant en el ritme. El 4,02 de l'últim s'explica amb què he esprintat el què he pogut per què no pugés el 42 al meu crono.

Diumenge que ve arriba una nova clàssica: la Mitja Marató de Granollers. L'any passat no vaig fer un bon registre
Aviam si enguany el milloro.

Bona experiència novament a Tarragona en la Marató de la Costa Daurada. Ja n'he fet 37

Al Km 39. Les GEL DS Skyspeed3 d'Asics, de fàbula ! (foto: Vane Moncayo)

            Per segon any consecutiu he corregut la marató de la Costa Daurada, a Tarragona. A diferència de l'any passat, el dia ens ha acompanyat moltíssim. Gens de fred, gens de vent, gens de pluja... Condicions ideals per a fer un bon registre. La meva experiència m'indicava que probablement estaria al voltant de les 3h i 35-37 minuts. La idea era sortit amb les llebres de 3h 30m, aguantar tot el que pogués i després acabar el més dignament possible. Dit i fet. Bé, dit sí... però fet...  Igual que l'any passat he sortit endarrerit. El resultat és que les llebres em portaven, d'entrada, 43 segons d'avantatge, que és el temps que he trigat jo en passar per l'arc de sortida. Igual que l'any passat, no ha estat problema atrapar el grup de 3,30, que era molt nombrós. Ho he aconseguit en el Km 4,5 més o menys. Des d'aleshores he fet la cursa amb el grup. Especialment m'interessava anar amb ells del 12 al 18 que és on hi ha les rampes més pronunciades de la cursa. Cap problema. Tot discorria sense entrebancs. En pujar la Rambla, cap el Km 24-25, ja he vist que a les pujadetes em  costava seguir el ritme, però sempre recuperava i tornava a estar ben arrasarat. Cap el Km 29-30, es puja cap el barri de Campclar. Allà ja he hagut de mossegar els llavis per a no despenjar-me. Ves per on, on menys m'ho esperava la cosa s'ha complicat. A l'entrar a la pista d'atletisme de Campclar hi havia un avituallament. Era el Km 31. Hi havia taronges, que sempre agraeixo moltíssim a aquestes alçades d'una marató. No sé què ha passat que no n'he pogut agafar cap, m'he frenat per retrocedir un parell de metres i agafar-ne alguna i el resultat ha estat que he perdut uns metres preciosos que han fet que el meu grup se m'escapés uns 100-120 metres. Aleshores li he vist les orelles al llop. He tingut claríssim que si no els atrapava i havia d'acabar sol, el meu ritme minvaria notablement. Encara tenia un minut de marge, és a dir, podia acabar en 3,29 si mantenia el ritme. He passat el Km 32 en 2h 38m. Quedaven 10 Km i tenia 51 minuts per acabar en 3,29. M'he llançat a la caça del grup. Em portaven menys de 10 segons. He vist que he fet algun Km per sota de 4,50 per a mi molt notable, donada la situació. Però no acabava d'acostar-me.

Les llebres. Impagables !

Amb en Jaume Leyva. He corregut amb la samerreta del seu club

 Ells també anaven ràpid en el descens de Campclar. Ja a la carretera he vist que poc a poc m'hi acostava. Anava pensant en els Km 36-37 on sabia que faríem una mena de polígon amb una llarga recta d'anar i també de tornar. Em deia a mi mateix que si no els atrapava abans d'aquesta zona, faria salat. Doncs els he atrapat. La broma m'ha costat 5 Km !!! Un esforç a aquestes alçades de la marató es paga. I l'he pagat. Poc abans d'arribar al Km 39 el grup se m'ha escapat, ara sí, irremeiablement. El resultat ha estat que he fet els últims Km, sol del tot. Sabia que tenia encara alguns segons de marge per baixar de 3,30. Encara he passat el Km 40 en 4,56, però quan he vist que el parcial del Km 41 l'he fet en 5,30 !! ja he vist que gairebé segur que se m'escapava el sub 3h 30m. El Km 42 encara l'he passat en 5,03, però m'han sobrat els últims 195 metres, diguem-ne. Finalment he entrat en 3h 30m 20s. Una marca 57 segons més lenta que l'any passsat (3h 29m 23s). Però he acabat molt satisfet. El registre és molt bó per a mi. I m'he demostrat, com m'ha fet veure en Jaume Leyva, que tinc capacitat de fer un canvi --molt modest, això sí, però canvi al capdevall --ja molt avançada una marató, i que això és bó !!

Molt original la medalla de "finisher"

 Sebas Guim, TV3, Madrid, m'ha lliurat la medalla. (foto:Judith)

     


 



Organització de Runningsolutions, amb el Juanan, la Mònica i el Joan Carles com a caps visibles. Com sempre en totes les curses que organitzen, senzillament impecable. Els mals de caps que tenen perquè tot rutlli bé és de traca. A tall d'exemple us diré que avui els avituallaments, que no és responsabilitat directe de
l'organització, han arribat tant justos de temps que s'anaven muntant amb només 5 Km d'avantatge sobre el cap de cursa !!! Imagineu si han patit...!
  En definitiva, gran cursa i gran ambient. La MCD té molta vida per endavant i amb els Jocs del Mediterrani del 2017 a Tarragona a l'horitzó, la marató està absolutament a l'alçada, sense cap mena de dubte.
 Diumenge que ve correré els 10 Km de Vilafranca del Penedès. Duré el pitrall 1714. La cursa s'ha adherit als actes del tricentenari i m'han fet l'honor de dur aquest emblemàtic número.

30 anys a TV3 !!

El pròxim 16 d'abril farà 30 anys que vaig firmar el meu contracte amb TV3. De fet ja havia començat a treballar-hi un mes i mig abans, aproximadament. Les emissions regulars havien començat el 16 de gener del 1984. El company Jordi Muixí ha fet un magnífic treball per a recullir pinzellades dels 30 anys dels informatius de TV3 i ha tingut a bé incloure una imatge meva. Correspon al 1992, quan el Barça va guanyar la primera copa d'Europa de futbol, amb el mític gol de Ronald Koeman a la Sampdòria, a l'estadi de Wembley,a Londres. Va ser el 20 de maig. Al dia següent, en vaig parlar, lògicament, al TN Migdia. Estava una mica més jove, però vaja, tampoc no he canviat tant. Tenia 31 anys. No corria. Encara faltaven 5 anys perquè m'agafés la dèria de menjar quilòmetres...

Superats els 50.000 Km en una clàssica: Mar i Murtra

El Passeig de Mar de Blanes, a 50 minuts de l'inici de la cursa

Avui ha estat un dia important per a mi. He completat els primers 50.000 Km des que vaig començar a córrer al setembre del 1997. Una fita important, sens dubte, que he completat en una cursa que no havia fet encara: la Mar i Murtra de Blanes. Al coincidir amb la mitja de Sitges, mai no hi havia anat, però feia temps que la tenia entre cella i cella. I per fi ha arribat el dia. Ja tenia entès que era dura, però resulta que enguany els organitzadors han decidit posar una sorpresa final que ens ha deixat a la majoria ben servits. Passat el Km 19, és a dir, molt a prop del final de la cursa, que és de 20 Km i 600 metres aproximadament, havíem d'anar a buscar els jardins de Mar i Murtra. Té un sentit perquè donen nom a la cursa però després de passar-hi es comprèn que en el seu dia decidissin obviar-lo. És com la traca final. Una rampot impressionant per arribar-hi, més un altre de més discret, i...a pujar escales pel dret. A més és difícil trotar, ja que s'hi fa un embús de corredors. Duríssim. Un pèl excessiu, potser. Els corredors que estaven al meu costat tots es queixaven. Com que és a la part final de la cursa que acaba al passeig de mar, lògicament la baixada és de vertigen. Un dels membres de l'organització, crec que era en Pere Boada, m'ha dit que possiblement suprimiran aquesta part perquè han rebut queixes... Que consti que jo no em queixo. Només tracto de descriure el què he vist. Organitzar una cursa és molt complicat i només pel fet de fer-ho, els corredors ja hem d'estar agraïts als que treballen durant molt de temps per a què tot funcioni a la perfecció i ens facilitin una matinal magnífica com la d'avui.

Una fita històrica: avui he completat 50.000 Km al passar pel Km 17,083

Ja sabia que era una cursa amb dues parts ben diferenciades. Els primers 11-12 Km molt plans en els que convé guardar forces per la segona part. La meva intenció era no forçar gens pensant en la Marató de la Costa Daurada de diumenge que ve a Tarragona. M'he posat a 5m/Km que és el ritme a què vull anar a la marató. Per tant, molt tranquil. Ho he clavat perquè he passat el Km 12 en 1h. Fins el Km 10 fins i tot anava una mica per sota (4,55-4,57). A partir d'aquí comença una altra cursa. Es converteix en una cursa de muntanya preciosa --de fet com tota la cursa-- en la que et trobes pistes que pugen notablement. Com que havia reservat forces, m'he adonat que pujava molt bé i que anava passant altres corredors. Després un descens amb parts tècniques, molt notable, el meu taló d'Aquil·les, a les curses de muntanya. Avui he baixat amb més cura que mai. D'una banda perquè no volia arriscar gens ni mica amb la marató a tocar i de l'altra perquè al Km 17,083 havia d'aturar-me per a fer una foto i immortalitzar el moment en què aconseguia completar els meus primers 50.000 Km comptant entrenaments i curses. Com que saber exactament on estaven els 17,083 Km de la cursa era complicat, he decidit fer-me la foto on es veiés el rètol del Km 17. Tampoc no vindrà de 83 metres...
 A partir d'allà la feina ja estava feta. He arribat a la meta en 1h 49m i 9s. Si hagués pogut anar a 5m/Km tota la cursa hauria acabat 6 minuts abans, més o menys. Però per a fer-ho hauria calgut anar molt ràpid els primers 11-12 Km i fer les baixades a sac. No era el què em tocava avui. En qualsevol cas, el temps final demostra que la cursa és dura.

Voldria esmentar els amics de Fondistes de Blanes especialment els que en el Km 8, si no recordo malament, m'han sorprès amb un rètol que m'animava tot dient, crec: "Xavier, felicitats pels 50.000 Km." M'ha fet molta il·lusió. Ha estat tot un detall. Al cap de 200 o 300 metres d'això, he caigut en la conta que m'hauria d'haver aturat i fer-me una foto amb ells i amb el rètol. Seré burro !!! He estat a punt de girar cua i anar a buscar-los, però estava ja massa lluny... Disculpeu-me, amics ! Si teniu encara el rètol, feu-li una foto i feu-me-la arribar,. si us plau....!!

 I a l'acabar la cursa, una nova sorpresa. A la meta m'estaven esperant l'Anna i la Laura, les filles d'una bona amiga blanenca, la Rosa Maria. He anat a fer-li una visita. També han vingut el Jaume, germà de la Rosa Maria, i la Nuri, la seva dona. La Rosa Maria m'ha fet un suc de taronja que m'ha sentat de meravella !! Gràcies, Rosa Maria !!!

 Ara em toca una setmana de gairebé relax perquè diumenge... Marató de Tarragona !!! 3h 29m l'any passat. Serà difícil repetir. Aniré a aquest ritme fins on pugui. De fet l'objectiu és baixar de 3,40, que és el mateix que vull fer en els altres 4 maratons que vull fer fins el maig: Vies Verdes (Girona-Sant Feliu de Guíxols) el 16 de febrer; Barcelona, el 16 de març; Empúries el 4 de maig i Tortosa el 18 de maig. És un repte, en tant poc temps tantes maratons, ho sé, però cal posar-se metes, oi ?

  Salut i Bon Any a tothom !!!

Punt final al 2013 atlètic

Tenia previst acabar l'any atlètic amb la Sant Silvestre de Terrassa avui dia de Sant Esteve, però no ha estat possible. Ahir, dia de Nadal, vaig fer la meva última cursa del 2013, tot corrent la Cursa del Gall d'Indi de Capellades. Quan vaig acabar i vaig marxar cap a casa per dinar, em vaig començar a trobar malament. El resultat va ser que em vaig dutxar i em vaig ficar al llit. Em vaig aixecar una estoneta per menjar una mica de sopa de Nadal i me'n vaig tornar al llit i no m'he llevat fins avui a les 12 del migdia !! No sé exactament què he tingut; de fet encara no estic recuperat del tot. He tingut febre, però tampoc res de l'altre món, fins a 38,5 de màxima. Alguna cosa del sopar de la nit del 24 potser no em va sentar bé perquè he anat de líquids tot el dia... En fi, espero anar-ho superant perquè ara començo una setmana seguida de treballar, del 27 de desembre al 2 de gener i cal estar en bones condicions...

Amb l'Arcadi, minuts abans de començar a la cursa de Capellades (Foto: Elisabet Valero)

 La cursa de Capellades fa més de 30 anys  que es fa --crec que era l'edició número 31-- i no n'havia sentit a parlar mai. Hi vam anar l'Arcadi i jo. És una cursa de uns 4,5 Km, tota per asfalt, en la que es pot córrer força. L'Arcadi arrossega unes importants molèsties a les costelles intercostals i ha de córrer amb faixa i és per això que em va estranyar que seguís el meu ritme amb facilitat. Però no només això; en els trams que hi havia pujada no el podia seguir jo a ell. Vaig pensar que potser els meus entrenaments per la Marató de la Costa Daurada a Tarragona del 19 de gener m'estaven alentint i no li vaig donar més importància. Potser l'explicació, com va apuntar el mateix Arcadi, és que estava incubant alguna cosa, ves a saber...
Total, vaig acabar en 19m i 43s a un ritme de 4m 22s el Km, no pas per tirar coets, evidentment. És el què hi ha. L'any que ve vull tornar-hi. Aviam si seré capaç de córrer una miqueta més ràpid...! La cursa em va agradar molt. Si el dia de Nadal voleu fer espai pels àpats nadalencs, apunteu-vos-la. Val la pena !

La pròxima cita atlètica serà el 12 de gener. Per primera vegada correré la cursa Mar i Murtra de Blanes. 20 Km durets, però que per a mí no ho seran tant --espero !-- ja que me la prendre amb calma a l'estar només a una setmana de la Marató de la Costa Daurada a Tarragona.

Bon any 2014 a tothom !!!

A voltes amb la pregunta del 9N

 Avui he fet un rodatge suau de 45 minuts per recuperar-me de la tirada d'ahir de 30 Km. I vet aquí que de cop m'ha vingut al cap la pregunta del referèndum del 9N. I aleshores he pensat: com és que no s'ha fet a l'inrevés ? M'explico.

 La pregunta és:

1- Vol que Catalunya esdevingui un estat ?
2.- En cas afirmatiu, vol que sigui un estat independent ?

Crec que la formulació hauria d'haver estat::

1- Vol que Catalunya sigui un estat independent ?
2- En cas negatiu, vol que esdevingui un estat ?

El cert és que s'ha arribat al punt que som ara bàsicament perquè hi ha hagut una gran manifestació al 2012 i la Via Catalana al 2013, que han reclamat la independència sense embuts. Per tant, relegar a la segona part de la pregunta la qüestió central, la independència, no em sembla lògic. És més. Em sorprèn que ERC i la CUP hagin acabat acceptant-la.
En aquesta segona formulació els independentistes votarien Sí a la primera pregunta i no haurien de fer res més. La segona pregunta seria la referida al federalisme, o a l'anomenada tercera via. Com a opcions que han sorgit com a resposta a l'auge de l'independentisme, entenc que hi han d'anar al darrera. Un votant federalista votaria possiblement No i Sí; i un que volgués mantenir la situació actual votaria No i No.

En definitiva, la pregunta del 9N obliga als independentistes a expressar-se dues vegades (Sí-Si) En canvi els unionistes amb un NO a la primera qüestió en tenen prou.

   

De Sallent a Salou, per segon any consecutiu

A poc de l'arribada a Sallent (Foto: Cristina Fàbregas)

Igual que al 2012, he dedicat el cap de setmana a córrer la Milla Nadalenca de Sallent, dissabte, i la Mitja de Salou, diumenge. A Sallent es feia la segona edició de la Milla que organitza l'Associació de Pares i Mares de l'Escola Vedruna, on l'Arcadi i la Cris porten la Fiona. La cursa ha estat gairebé calcada a la de l'any passat. Un cop donada la sortida no he pogut aguantar més de 300 o 400 metres el que finalment ha estat el vencedor, que ha estat el mateix de l'any passat. M'he quedat sol en la segona posició i ha quedat molt clar de seguida que els de darrera meu no m'atraparien. He intentat mantenir el ritme el màxim possible. Finalment he entrat en 6m i 15s, un parell de segons més ràpid que l'any passat i en la mateixa posició: segon. La cursa era una de les moltes activitats que aquest cap de setmana es feien per recaptar fons per la Marató de TV3.

Entrada a la meta a Sallent (Foto: Cristina Fábregas)

Amb l'Arcadi, la Cris i la Fiona

I diumenge, la mitja de Salou. Ha fet un dia espectacular. Un sol increïble, que ha fet més "suportable" la segona part de al cursa, que és força dura. He acabat en 1h 35m i 9s que és 3m i 36s més lent que l'any passat (1h 31m 33s). Aquesta diferència notable la justifico --amb raó o sense-- per la quantitat de curses que he fet enguany. La fatiga muscular acumulada entenc que s'ha de notar. En qualsevol cas he millorat notablement --de 3 minuts--, el registre fet a la mitja de Mataró de fa dues setmanes. Per tant, satisfet. M'he sentit, com sempre, com a casa gràcies al Juanan Fernández, a la Mònica Martin i el Joan Carles Gramun i tot l'equip de Running Solutions. Segueixo la preparació per a la Marató de Tarragona, del 19 de gener. Serà difícil repetir el sub 3,30 de l'any passat, però ho intentaré, probablement, sabent que baixar de 3,40 serà l'objectiu real. 

Amb la Mònica Martín a Salou. Un encant de noia

  Amb la d'avui porto ja 54 curses al 2013. La intenció és acabar l'any amb dues més, tot corrent a Capellades el dia de Nadal i a Terrassa o al Riu Ripoll el dia de Sant Esteve. No faré cap Sant  Silvestre el dia 31.

 

52 curses: objectiu complert !!!!

Amb la Wai-Shan, a Vilanova

A Mataró (Foto W.S-Serradell)

Aquest era un cap de setmana especial perquè era el que havia de servir-me per acabar les 52 curses en un any. Fins ara el meu rècord eren 47. I han caigut. Dissabte vaig anar a la Fenexy Race de Vilanova i la Geltrú. 10 Km a dos quarts de 8 de la tarda. Temia fred i em vaig abrigar força, però després, a l'estar el cel tapat, gairebé em va sobrar roba. Eren dues voltes de 5 Km pels volts del passeig marítim. Tot absolutament pla, tret d'un petit pont, No més de 10 metres. Vaig acabar amb uns estratosfèrics 41m 43s impensables. I tant impensables. A la cursa li faltaven almenys uns 250 sinó 300 metres, reconeguts pels organitzadors. Res a dir perquè ja avisaven que la cursa no estava homologada. L'important era ajudar a aconseguir fons per lluitar contra les lesions medul·lars. Amb tot, em van dir que l'any vinent miraran d'afegir aquests metres que faltaven. La cursa és ideal per fer bons cronos. Era la meva cursa 51 del 2013. Vaig acabar 5è de la categoria de més de 50 anys. Satisfet.

A Mataró (Foto W.S-Serradell)

  I avui he anat a rematar l'objectiu de les 52 a laMitja de Mataró, primera mitja que he fet aquesta temporada, i cinquena de l'any. El meu objectiu era mirar de baixar de 1h 36m. Massa agoserat, tenint en compte la cursa d'ahir. A més, els meus entrenaments no em permeten aspirar a tant. La idea era passar el 10.000 per sota dels 45m. Fiasco; 45,31. Fins el Km 16 i escaig he anat a ritme d'entre 4,30 i 4,37, que justet, justet, em permetia almenys fer 1h 36m. Ja sabia què l'últim 1.500 és dur a Mataró perquè puges del mar a la meta que està ben amunt. Pujada notable. El ritme baixa considerablement. L'últim Km l'he fet a ritme de 5,21. Costava. Total que he completat la cursa en 1h 38m 6s, el meu pitjor crono de sempre a Mataró. Els parcials, cada 5 Km han estat 22,40;  22,51; 22,53 i 24,22. La clau ha estat que he començat a defallir en el ritme abans d'arribar l'inici de la pujada final.  Dia perfecte per córrer, ha arribat a fer caloreta. He acabat traient-me els buffs que portava. Hi ha havia 223 corredors de la meva categoria i he quedat el 56. I el 762 de la general de gairebé 2.200 acabats. M'ha agradat molt poder-me fer una foto amb el gran Salva Carbonell, l'anima del club Maimakansu de Mataró, organitzadors d'aquesta magnífica cursa que arribava avui a la 16a edició.

Amb en Salva Carbonell. Mai no es cansa

  Aquest mes de desembre segurament només faré una o dues curses nadalenques, a banda de la Mitja de Salou, el 15 de desembre, donat que treballo els altres tres caps de setmana.

50 curses en un any !

Un grapat d'arcs a la zona de meta

  El millor de la cursa d'avui, la 90a edició de la Jean Bouin, és que amb ella ja sumo 50 curses completades al 2013, de les quals 20 han estat deu mils. Una bonica xifra, oi ? Pel que fa a les meves prestacions atlètiques, avui estic decebut. He acabat amb uns molt mediocres per a mi 44m 23s. Cal tenir en compte que l'any passat vaig fer 41m 56s, és a dir, 2m 27s més ràpid. Un sotrac important. Puc trobar les excuses que vulgui; que si el circuit era un pel llarguet, que si feia fred, que si anava massa abrigat i m'ha sobrat roba, que si tantes curses desgasten molt i al final de l'any no es pot rendir tant... Res. El cas és que la màxima aquella de "tant entrenes, tan corres" és ben certa. Ara entreno menys quilometratge i això s'ha d'acabar notant. Al gener d'aquest any vaig fer els 10 Km de Vilafranca en 42m 5s, una marca que ara mateix em sembla estratosfèrica. Si al 2014 repeteixo a Vilafranca, no em veig capaç d'acostar-me a aquest registre. És el que hi ha... Convindrà, ja que no faig sèries, almenys augmentar el quilometratge. Avui no he sortit especialment al davant, però bona part de la cursa he estat avançat per molts corredors i corredores. No era capaç de seguir el ritme de ningú. Un fiasco, vaja..

Gairebé m'escapo de pla (Foto: Wai-Shan Serradell)

   En fi. No em fustigo més que no cal. Pel que fa a la cursa, trobo que el petit canvi de recorregut a la part final és interessant. D'una banda deixar el Paral·lel tot girant a la dreta a la Ronda de Sant Antoni i després, un cop arribats al Palau dels Esports, girar pel carrer de la Guàrdia Urbana en comptes de voltar les columnes de Puig i Cadafalch, em sembla un encert que s'agraeix. Es fa menys feixuga la part final. Per a mi ha estat, però, un altre motiu de decepció: amb un final més favorable he fet un temps dolent. Perdó, que he dit que no em fustigaria més...

Les orelles mes les haig d'abrigar

  El cap de setmana que ve toca nou doblet. Dissabte a la tarda correré la Fenexy Race a Vilanova i la Geltrú, 10 Km solidaris per la cura de les lesions medul·lars. I diumenge una clàssica: la Mitja Marató de Mataró. Serà la primera mitja de la temporada i 5a de l'any. Ja toca pujar distància perquè el 19 de gener tinc la Marató de Tarragona. I voldria fer-la dignament, no com avui...


                       

Superat el rècord de curses en un any !!

Va ploure abans de començar les 5 Milles

Després de no còrrer el cap de setmana passat, aquest he doblat fent dissabte les 5 Milles de Cerdanyola i diumenge els 10 Km de Les Franqueses. Dues magnífiques curses. Les 5 Milles, una clàssica de les curses de Catalunya, i els 10 de Les Franqueses tot just arribava a la segona edició, però com si l’haguessin fet tota la vida. És el que té que els organitzadors siguin corredors, com de fet sol passar en la majoria de curses, tot sigui dit...

Vaig estrenar els "manguitus" de Medilast

 La pluja va fer que pensés que les 5 Milles de Cerdanyola seria més dura del que de fet ja és. Encara que s’anunciï com a “gairebé plana”, el cert és que té algunes pujadetes que Deu ni do. Però la veritat és que durant la cursa miraculosament no va ploure i la temperatura era molt agradable. Vaig portar un bon ritme durant la cursa, intentant, com sempre, atrapar els corredors que tenia davant meu. Quan vaig arribar a la meta i vaig veure el temps que hi havia invertit, haig de reconèixer que vaig quedar decebut. 36m 7s. El pitjor registre, de llarg, que mai no he fet a les 5 Milles. L'últim cop que l'havia fet, al 2008, havia trigat 34m. No cal dir que la de dissabte va ser una marca molt mediocre, si la comparo amb les tres vegades que vaig còrrer en 30 minuts al 2000, 2001 i 2002. Aleshores era més jove... i entrenava més ! Tot compta, evidentment. És el que hi ha. Si l’any vinent hi torno i faig 35 minuts i escaig, estaré molt content.

Amb el més gran, en tots dos sentits. Miquel Pucurull

  I diumenge m’en vaig anar cap a Les Franqueses. El meu bon amic Jaume Aragonès de club A 4 el Km, n'és l'organitzador. Cursa familiar, molt ben muntada, amb un recorregut en franca pujada fins el Km 5 i escaig, gairebé 6 i la resta pràcticament tot en baixada. La pluja del dia abans va deixar les parts de la cursa que passaven per camins, ben enfangades, però no tan com esperava. A més  a més, va arribar a lluir el sol a estones i fins i tot em va sobrar roba. Per tant de fred res de res, cosa que sempre agraeixo perquè sóc un xic fredulic.

 

Amb el Jaume Aragonès, organitzador a Les Franqueses

  El primer 5.000 el vaig passar en 25m 7s, cosa que em va fer pensar en una marca força fluixa i que suaria de valent per baixar dels 50 minuts. Suar, vaig suar, això sí, especialment per atrapar dues noies, que crec que anaven quarta i cinquena. En la baixada a partir del Km 6 anaven força ràpid, però poc a poc m'hi vaig anar acostant. Una pujada passat el Km 7,5 va jugar a favor meu, perquè totes dues s'hi van quedar i vaig poder superar-les. Al final vaig creuar la línia de meta en 46m i 38s. Això vol dir que en la segona part de la cursa vaig fer els 5 Km en 21m 31s, molt més ràpid que els 5 Km primers.

   Amb aquestes dues curses he batut el meu rècord de curses fetes en un any. Fins ara la marca era de 47 i ara ja en porto 49. Diumenge que ve, a la Jean Bouin, faré doncs, si no hi ha cap impediment d'última hora, la cursa número 50 del 2013. 

No coneixia Lavern Subirats. Ara no l'oblidaré !

No coneixia Lavern Subirats. Avui hi he estat per a participar en la cursa de les Caves de 10 Km que s'hi feia per tercer any. Cada cop queden menys curses amb l'encant d'aquesta. Organitzada per tot el poble, amb afecte per la pròpia cursa, pels corredors, pels forasters... Obsequis per a gairebé tothom, molt bon ambient, tot somriures, facilitats, amabilitat... En una paraula: magnífic tot plegat ! Són tres paraules, no una, ja ho sé...

El Pere Giménez m'ha guanyat l'esprint amb gran facilitat (Foto: Sergib)

En aquestes curses al cor de Catalunya és on més veig quin és el paper de TV3 a casa nostra. Ens tracten als corredors que a l'hora som treballadors de TV3, de meravella. La gent aprecia i s'estima TV3. Nosaltres personifiquem, d'alguna manera, "la tele", la nostra. I la gent la sent "seva". Com ha de ser, és clar que sí. I nosaltres som com "de casa". I la gent ens ho demostra constantment. Només podem tenir paraules d'agraïment. Parlo en plural no pas per deliris majestàtics --Deu m'en guardi-- sino perquè sovint amb l'Arcadi Alibés hem parlat d'aquest tema. Quan coincidim en alguna cursa per qualsevol contrada, sempre som tractats amb gran estimació. Això es nota i s'agraeix. Som com dipositaris d'aquest sentiment i la responsabilitat i alhora el privilegi, és molt gran. De veritat, moltes gràcies a tots. La "nostra" --perquè és de tots-- la feu gran vosaltres que ens feu confiança als que hi treballem. Les audiències així ho indiquen. Portem 16 mesos consecutius sent líders. I això és únicament i exclusivament mèrit dels espectadors, està clar.

Amb els organitzadors. Uns cracks !

  Però parlem una mica de la cursa. Hi ha l'opció de fer també una de 5Km ja que el circuit té aquesta distància. Els del 10.000 hem fet dues voltes. Hem sortit puntuals. Comença en baixada i això ha fet que hagi sortit més ràpid del què acostumo. La veritat és que la cursa, està molt bé... si realment t'han explicat ben bé que hi ha diverses rampes llargues que es fan "duretes" i que convé reservar-se una miqueta en la primera volta. Jo no sabia que hi havia "tobogans". I he pagat la novatada. Després d'un parell de pujades ja he vist que la cosa seria complicadeta. Normalment a la part final de les curses, i més si són dures, acostumo a passar a diversos corredors. Avui ha estat al contrari: el que era sobrepassat era jo, especialment en la segona volta. Amb tot, he passat el 5.000 en 22m i uns quants segons, que m'han sorprès perquè pensava que fàcilment faria 23m. almenys. Això m'ha animat una mica i he intentar mantenir el ritme per buscar sub 45m. Tenint en compte els desnivells, era un bon registre per a mí. Finalment he creuat la meta en 45m i 6s i 9è de la categoria. O sigui que no he quedat gaire lluny de l'objectiu. Per tant més que satisfet i més tenint en compte que estic amb molèsties a la planta del peu dret que avui, sortosament, han remès força. Per cert, al respecte de la categoria, no pensava que hi hauria 8 corredors de 52 o més anys per davant meu. Quin nivell !! Confirmat també en les fèmines. Fins a 4 han arribat a la meta abans que jo. Felicitats a totes elles !! Pel que fa al recorregut, un detall de qualitat que tots els quilòmetres estessin marcats.

Ambient magnífic durant tota la matinal atlètica

  Un cop acabada la cursa, els organitzadors m'han obsequiat amb unes ampolles de vi de la comarca, coca deliciosa i dues copes de cristall precioses. No tinc paraules. Moltíssimes gràcies. M'he sentit com a casa, de veritat. L'any que vé, per poc que pugui, repetiré.  

La de l'Amistat és una cursa única

El Jordi ha fet 1h 16m 30s. Vaja fiera ! (Foto: M. Bonastre)

Dos anys després d'haver-la corregut per última vegada avui he tornat a fer la Cursa de l'Amistat. En podriem dir "la mare de totes les curses" perquè és diferent a totes les altres. Sobretot perquè conserva aquell encant que devien tenir les curses que corrien els pioners a casa nostra, com el mateix Francesc Mates, un dels grans referents de l'atletisme popular a casa nostra. La seva filla, la Myrna Mates, any rera any, treu la cursa endavant i ja van 33 edicions, amb moltes dificultats i problemes. Però cada any ho torna a aconseguir. A la cursa de l'Amistat d'enguany, els mateixos participants hem donat coses per a l'avituallament final a la meta. Era el preu del pitrall. I no hi ha faltat de res. Això són valors.

Amb el meu germà Manuel, que també l'ha correguda

  Uns 800 corredors hem sortit a les 8 en punt, com sempre, del Castell de Montjuic per anar a buscar el Parc d'Atraccions del Tibidabo. 16,5 Km aproximadament creuant tota Barcelona. Preciós. Cal còrrer amb seny perquè més de la meitat de la cursa és en pujada i les rampes més dures estan en els últims 3-4 quilòmetres. Dia radiant, temperatura ideal, res de fred... Jo tenia els dubtes del meu peu dret, que fa una setmana que m'està donant problemes. Espero que amb el canvi de plantilles --que ja tocava-- la cosa no vagi a més. He sortit amb en Jordi Gil, company de TV3, presentador de l'informatiu infantil i juvenil Info-K. No només és periodista sinó que és un gran triatleta. Ha completat el seu primer Iron Man, --no us perdeu la seva crònica de la gesta que va fer-- a més de ser un gran jugador de bàsquet. Una d'aquelles persones que faci l'esport que faci, el fa molt bé. Un crack, vaja.

Entrant al Parc del Tibidabo (Foto: Wai-Shan Serradell)

Ell anava comodíssim i jo, entre que m'escoltava el peu dret i tenia ganes de fer un riu, ja començava a patir. He preferit aleshores aturar-me a buidar i anar més tranquil. El seu ritme era massa ràpid per a mí. M'he passat bona part de la cursa avançant corredors. Sempre pensant en la carretera de Vallvidrera, la part final i més dura de la cursa, he mirat de reservar-me una mica. No tant com fa 2 anys, quan amb l'Arcadi vam anar passejant i vaig acabar en 1h 32m i 34s. Avui he anant una miqueta més ràpid i he completat els 16,64 Km en 1h 25m 14s. Per tant, molt content. L'arribada al parc d'atraccions sempre és molt agradable. Comentant amb altres corredors com ha anat la cursa. Quan em perdo aquesta cursa, per motius laborals gairebé sempre, em sap molt de greu. Sento com si perdés una amistat. Sortosament sempre és recuperable gràcies a l'empenta i l'esforç de la Myrna Mates i el seu equip de col.laboradors i voluntaris. No us canseu mai, si us plau !
  La d'avui ha estat la 46a cursa que he fet al 2013. Espero poder completar les 52 que pretenc fer, una per setmana, de promig, i tantes com anys tinc.Tot dependrà del meu peu dret, en el que espero no tenir el neurinoma de Morton, per cert. Diumenge correré els 10 Km de la cursa de les Caves, a Lavern (Subirats)