No és la meva millor temporada. Està clar.

És un dia trist. Normalment sempre trec coses positives de les curses que faig. Avui és difícil. He acabat amb una marca d'1h 37m 18s. Fluixíssima. Fa dos anys vaig còrrer la mateixa cursa gairebé 5 minuts més ràpid. Amb això estaria dit tot, però voldria analitzar-ne les causes, segons el meu parer. El tema del meu isquio, ara ja podria dir els dos isquios potser, crec que em té molt martiritzat. Estic lesionat ? No. Tinc la sensació quan corro com si els isquios s'haguéssin fet curts i no puc anar més ràpid. No sóc d'estirar massa i ara ho estaria pagant. Fa anys, quan acabava un rodatge, feia uns progressius. Ara feia molt de temps que no ho feia, i ahir vaig tornar-hi. La distància que corria com a molt lent en 15 segons, la vaig còrrer ahir, com a molt ràpid, en 16. Aquí estaria també tot dit. Aquesta setmana he fet 83 Km. Des de l'agost que no feia una setmana amb tan quilometratge !!

Els meus entrenaments d'aquesta temporada han estat de poca qualitat. Per la pròxima temporada reintroduïré les sèries llargues i curtes i els progressius. Aviam si la cosa millora una miqueta. Jo crec que milloraré --si els isquios milloren-- perquè els registres d'aquesta temporada són mooolt dolents en totes les distàncies. Només són mínimament decents els 41m que vaig fer als 10 Km de Sant Antoni, el 23 de gener. Des d'aleshores, no m'he menjat un torrat. Els meus problemes amb els isquios van començar just al dia següent. Devia pagar l'esforç. A mesura que passen els anys, la musculatura es fa menys flexible. Per això són tan importants els estiraments. Si us fixeu els corredors d'edat ja avançada la majoria corren amb gambades curtes. És així com em sento ara. Les meves gambades són curtes.

Aquesta temporada vaig fer 1h 34 a Balaguer i 1h 35 a l'Espirall, dues mitges clarament més dures en quant a desnivells, que la d'avui. És per això que estic decebut. La meva intenció era acostar-me a 1h 34m i no estat capaç ni de lluny.

Aquesta setmana que vé no faré cap cursa perquè el cap de setmana vinent estaré a Venècia, amb la meva dona, per celebrar els meus 50 anys. Estaré 3 o 4 dies sense còrrer (caminar molt, segur que sí...) Potser m'anirà bé desconnectar una miqueta del còrrer. Quan torni, reprendré els entrenaments de cara a la Marató d'Empúries de l'1 de maig. Allà espero ser capaç de fer 3h i 40m. Tenint en compte com estic, físicament i anímicament, crec que ja seria un èxit. Ah!!! L'únic de bó de la cursa d'avui és que he fet mínima per Nova York, ja que demanen 1h 40m a partir dels 50 anys. I una curiositat: he quedat el 50 de la meva nova categoria. Des d'aquí la meva felicitació al meu company Jordi Fandiño, que ha fet 1h 35m MMP. És jove --33 anys-- i encara té molt de marge per fer grans marques. I com no, l'incombustible Arcadi que està en un forma exepcional. Avui ha fet 1h 36m, i això que les últimes 4 setmanes ha fet Tòquio (marató), Barcelona (marató), Caldetes (10 Km) i avui la Mitja de Calella. Quin crack!!!

En fi... Perdoneu la pallissa, però algú --jo, qui si no--ho havia de dir.

Com es veu a la foto de la Cris, he acabat esprintant, per superar el company que apareix a la meva esquerra. He aconsgeuit superar-lo...