Per la Justícia Social

Castillejo i Cáceres entrant a meta acompanyant un atleta amb cadira de rodes (Foto: J. M. Blanes)

Avui he corregut la segona edició de la cursa per la Justícia Social, a Terrassa. Gran iniciativa atlèticosolidària que demanava a tots els corredors que portessin 5Kg de menjar Jo crec que tothom ha portat el menjar. Fins i tot els cracks, Carles Castillejo i Nacho Cáceres. Tot un èxit ! S'hauran recullit almenys 4 tones d'aliments. Una passada. Pel que fa a la cursa eren 5,2 Km, amb algunes pujadetes que he resolt força bé. Estic content de les meves prestacions. He acabat en 21m 54s i he passat el 5.000 en 20,59. El Km més ràpid l'he fet per sota de 4m/km. Feia molt de temps que no aconseguia això.

Recullint aliments

El millor registre del 2014 va ser 21,05 en pista; per tant estic molt satisfet. El recorregut m'ha agradat molt. L'he trobat ràpid, fins i tot.

Amb l'Empar, l'Arcadi i la Sònia a Catalunya Ràdio

Ahir dissabte vaig córrer 40m per la Diagonal amb una il.lustre corredora i recent maratoniana: l'Empar Moliner. Va fer la marató de Barcelona, diumenge passat, en 4h i 10m, però sense forçar. En la pròxima marató baixarà de les 4 hores, seguríssim. En el nostre petit rodatge la vaig veure perfecte i corrent a ritme molt i molt bé. Una crack, l'Empar! Aviat ja no la podré seguir...!

Diumenge que vé no faré cap cursa per feina. Transmetré les finals masculina i femenina del World Padel Tour de Barcelona, al Reial Club de Polo, amb el Javi Casadesús, per l'Esport3

Dos sentiments

Entrevistant Carles Castillejo, que ha acabat 5è

              Avui s'ha celebrat la Marató de Barcelona. Des que hi vaig debutar al 1999, l'he corregut 14 vegades. O sigui que només hi he faltat en dues ocasions. Bé. Exactament una única vegada: al 2007. M'estava recuperant de les dues operacions --colon i fetge--- que em van fer l'octubre del 2006 i el gener del 2007. L'altra absència va ser al 2005, però era obligada, perquè la Marató no es va fer, aquell any. Fins avui. Avui no he corregut la Marató de Barcelona. I no ha estat per falta de ganes o per lesió o per alguna raó estranya. Ha estat una raó bastant habitual: motius laborals. Per primera vegada en els últims 24 anys, TV3 ha transmès en directe la Marató de Barcelona i l'Arcadi i jo hem estat els comentaristes, juntament amb dos grans cracks: en Pol Guillén i en Marcel Zamora, com a analistes tècnics. Evidentment, era incompatible córrer la cursa i transmetre-la tot i que no han estat pocs els que ens han suggerit que corréssim amb una càmera i un micròfon a la mà per a fer les dues coses a l'hora: córrer i narrar. La tele no és tan senzilla... Per tant ha estat una jornada de sentiments contradictoris, podria dir. D'una banda ha estat un honor estar en una transmissió històrica, com la d'avui, però per l'altra banda, em feia molta pena no poder córrer la cursa. Tant és així que dissabte ni tan sols em vaig veure amb cor d'acostar-me a la Fira del Corredor per a què no se'm posessin les dents llargues...

En plena transmissió

             Hem començat la transmissió una mica abans de l'inici de la cursa, a les 8,20h. La cursa començava a dos quarts de 9. Hem treballat de valent tots. El repte no era senzill, però crec que ens n'hem sortit força bé, De moment, els inputs que ens han arribat han estat tots molt positius. No és fàcil, mostrar l'elit però, a l'hora, mostrar l'altra cara de la Marató: els corredors populars. I combinar-ho a vegades és complicat. En això hem tingut la sort de comptar amb un mestre de la realització televisiva, l'Òscar Lago, que ha fet una autèntica obra mestra. L'Òscar és el realitzador de la Lliga de Campions de futbol. Amb això ho dic tot.
          El cert és que tots plegats hem quedat molt satisfets de la feina que s'ha fet. L'Arcadi i jo comentàvem mig en broma que igual ja no podrem córrer la Marató de Barcelona fins que ens jubilem, perquè després de l'èxit d'avui, segur que l'experiència es voldrà repetir.
             Els que heu matinat per veure la cursa per la petita pantalla, moltes gràcies !

Males sensacions

Magnífic circuit amb vistes, a la Cursa Científica a l'Hospital de Sant Pau

Ahir vaig córrer per 7a vegada la Cursa Científica de l'Hospital de Sant Pau. Ara que per fi s'han acabat --o gairebé-- les obres, córrer per l'interior del recinte és una meravella, passant al costat del pavellons. És magnífic ! Juntament amb l'Arcadi vam anar molt tranquils i vam completar 25 voltes de 850 metres cada una. En total, 21,25 Km fets en 2h i 3m, jo i en 2h i 1m ell. L'Arcadi va voler apretar en les últimes voltes per intentar fer-ne 25 en les dues hores. S'hi va quedar molt a prop. Bon ambient, bona cursa, com sempre, bon esmorzar, encabat, dia magnífic... què més es pot demanar ? I avui diumenge he près part en l'Unirun, una cursa de 6,7 Km que transcorre pel recinte del Fòrum i que estava plantejada com una sana competència entre les universitats catalanes. Cada una d'elles tenia un color identificatiu. Com que l'Arcadi i jo vam estudiar a la UAB, doncs per aquesta universitat ens vam inscriure. De bon començament ja he vist que avui no era el meu dia. La zona del Fòrum, no sé perquè, la tinc atravessada. Cada cursa que hi faig, la corro molt lent. Avui no ha estat l'excepció. He vist com l'Arcadi ràpidament se m'escapava i no podia fer res per intentar seguir-lo. Frustrant. En el Km 1 he vist el secretari general de l'esport, Ivan Tibau, un corredor habitual. L'he sobrepassat amb notable esforç. Però ha durat poc, la cosa. En una pujada que hi havia a prop del Km 2, m'ha passat com un coet i tampoc no he estat capaç de seguir-lo. Poc a poc s'ha anat allunyant. He pensat que els 21 Km d'ahir m'estaven passant factura, però em sembla excessiu que em costés tant baixar de 4,50 el Km ! He anat fent fins a completar la cursa en 31m 5s (ritme 4,38m/Km) un registre molt discret. L'Arcadi ha fet 29,52 i l'Ivan Tibau, 30m i uns segons. Els corredors parlem de sensacions al córrer. Les meves avui no han estat bones. Cap problema físic. Simplement no he estat capaç de córrer un pèl més ràpid. Quan he arribat a casa, he tingut una possible resposta quan m'he pesat després de dutxar-me: 2,5 Kg més que dimarts !!! He menjat molta pasta, aquesta setmana; massa, sens dubte. I no l'he cremada. Arrossego una motxil.la per davant que no ajuda gens, està clar.

Abans de començar l'Unirun

Amb l'Ivan Tibau...  i la motxil.la 

 

 El cap de setmana vinent no correré cap cursa. Em centraré en la transmissió que, juntament amb l'Arcadi, farem de la Marató de Barcelona. Després de 24 anys, TV3 tornarà a transmetre en directe la que ara ja és una de les maratons més importants d'Europa.

Millor marca de l'any en mitja marató a Cambrils

Encara amb la llebre de 1h 40m (Foto: Rubèn Torres)

El títol del post sóna bé, però no té massa mèrit, la veritat. Només he fet dues mitges fins ara al 2015 i la primera, a Barcelona, ara fa dues setmanes, vaig fer un registre molt dolent. Avui l'havia de superar sí o sí, i el cert és que m'ha costat fins i tot més del què m'esperava. El què tenia clar és que no volia cometre l'error de la Maratest de la setmana passada i no fer cas de la llebre més adequada al meu ritme. Com que avui l'objectiu era acostar-me a 1h 37m he decidit seguir la llebre de 1h 40m amb la idea de fer mitja cursa amb  ella i després intentar marxar. He anat amb el grup --molt nombrós-- de la llebre fins el Km 8,5, aproximadament. Curiosament la llebre havia passat el Km 7 en 32m 15s, per tant estava anant a un ritme ràpid per acabar en 1h 37m aproximadament. A partir d'aleshores he augmentat una mica el ritme i progressivament l'he anat deixant endarrera. A partir del Km 15 ja em costava molt mantenir-me a 4,40/Km. Sovint veia el crono que semblava que no es movia de 4,50/Km. He arribat a témer que la llebre m'enxampés, però sortosament no ha estat així. He pogut acabar en 1h 39m 21s. No és un temps per llançar coets, però és el què hi ha. Sí però que he reflexionat al respecte de la davallada dels meus registres. A Cambrils mateix, he corregut 4 cops, ininterrompudament des del 2012. Els meus temps han estat:

2012: 1,29,31
2013: 1,30,49
2014: 1,36,19
2015: 1,39,21

O sigui que en 3 anys he perdut pràcticament 10 minuts ! Crec que és excessiu. Em pregunto si quan arribes a una certa edat, per exemple la cinquantena --en faig 54 el 12 de març-- la davallada física i per tant de crono és més ràpida ? En fi, ja sabeu els què em seguiu al blog que m'agrada reflexionar sobre aquests temes. Si voleu dir-hi la vostra al respecte, jo encantat. Val a dir que he incorporat canvis de ritmes llargs, per mirar de mantenir una velocitat sostinguda més elevada. Veurem. L'objectiu es posar-me en 1h 36m a la Mitja de Calella del 19 d'abril.
Per cert, que m'oblidava. Avui he descobert que el què em va fer parar a la Maratest de Badalona no era que tingués el mitjó mal posat. Tenia una butllofa de Ca l'Ample a la planta del peu. Avui me l'he notada a les acaballes de la cursa, només, perquè m'havia posat la vaselina de Weapon to Win, que m'ha anat de fàbula. Sinó, hagués tingut seriosos problemes per acabar la cursa. Hem pogut rebentar la butllofa i fer sortir tot el líquid. Demà descansaré i dimarts espero poder córrer amb tota normalitat.

Jaume Leiva ha guanyat els 10 Km de la Mitja

Els errors costen minuts

La sortida de la Maratest 2015

Una hora abans de la sortida

Diumenge vaig fer la Maratest, a Badalona una cursa plana de 15 o 30 Km que serveix per preparar la Marató de Barcelona, que és tres setmanes després. Vaig optar per la modalitat de 30 Km. Em vaig trobar bé físicament, però vaig cometre dos errors que em van relegar a 3 minuts més enllà del meu objectiu. Volia estar al voltant de les 2h 30m (ritme de 5m/km) ja que fa 2 anys vaig fer 2h 28m 19s. Però com dic, els errors em van condemnar a un temps més discret. Vaig fer, finalment, 2h 33m 21s. Anem a pams. A la sortida, una mica estreta, la llebre que marca el ritme de 5m/km se'm va escapar i em va costar atrapar-la. La meva idea era fer la primera volta amb la llebre i a la segona, segons em trobés, mirar d'avançar-me per baixar de 2h 30m. Cap el Km 7 vaig situar-me al costat de la llebre. Anava còmode, però aleshores em vaig deixar guiar per les sensacions i no pel cap. Primer error. En les curses de llarga distància cal pensar ben bé què fas en cada moment en qüestió de ritmes. Em vaig voler fer l'homenet i vaig deixar la llebre endarrera. Em vaig posar a ritme de 4,40-4,50 i tant feliç. Ho podia fer perquè anava bé. Com no havia d'anar bé en la primera part de la cursa ? 30km són molts i cal reservar energies. No ho vaig fer i ho vaig pagar. Vaig passar el km15, la primera volta, en 1h 13m. Si doblava, 2h 26m, que hauria estat una gran marca, per a mí. Cap el Km 21, van començar els problemes a conseqüència del segon error. Em vaig posar uns mitjons una mica vellets i com que no em vaig posar vaselina als peus, finalment el mitjó del peu dret se'm va arrugar dins la sabatilla, molestant-me a la planta. Quedaven massa quilòmetres pel final com per seguir com si res. A més, la llebre de 5m/km, a la que havia arribat a tenir a un minut de distància per darrera meu, s'acostava perillosament. Al km 25 ja estava més procupat del peu que de la llebre, la qual em va passar en el 25 i mig. Uns metres després vaig decidir aturar-me i mirar de recomposar el mitjó. Ho vaig fer aprofitant un banc de passeig Marítim. Quedaven 4km per a l'arribada. Els vaig fer més lentament per assegurar no tenir més problemes al peu. A final, 2h 33m 21s, com deia. Podria haver estat pitjor tenint en compte els dos errors que vaig cometre. Per tant, cal mirar la part positiva. Diumenge correré la Mitja de Cambrils. Espero fer un millor registre que a la de Barcelona. Almenys baixar de 1h 40m. Veurem !

Novament faig una mitja marató

La zona de meta de la Mitja de Barcelona

Quan les coses no surten com esperes o com desitjaries, inevitablement sents una decepció. Avui m'ha passat a la mitja de Barcelona, una cursa que, històricament, no se m'ha donat pas malament. Aquí tinc la meva segona millor marca de mitja de sempre (1,22,45, al 2001) Només he baixat d'1h 23m dos cops. I amb el nou recorregut o molt similar a l'actual tinc de millor registre 1,28,01 al 2010. És evident que ja fa temps que aquestes marques són absolutament inabastables per a mí. Ara es tracta, normalment, de mirar de fer entre 1,34 i 1,38. L'última referència que tinc és Mataró, on el passat 7 de desembre vaig fer 1,37. Mataró és una mitja que té un final dur i per això pensava que podria anar un pèl més ràpid, avui. M'he fixat com a objectiu 1,35. Ha quedat clar que era massa agoserat. La lesió que em vaig fer a l'isquio al desembre i la grip que vaig tenir al gener, i que em va impedir córrer la Mitja de Granollers, ara fa dues setmanes, m'han passat factura amb tota la seva crueltat. He entrenat menys i això en cursa s'acaba notant. El primers quilòmetres he vist que anava a 4,30 sense dificultats. És clar, eren els primers quilòmetres. Després he observat que cada cop que mirava el cronòmetre amb prou feines baixava de 5m/km i poques vegades veia que anava a 4,40. Normalment veia 4,50-4,55. Estava clar que acostar-se a 1h 35m era una quimera. Canvi d'objectiu: baixar d'1,40. També he vist que seria molt difícil. No m'he rendit, ni tan sols quan he vist que no ho aconseguiria. No he "tirat" la cursa. He intentat el crono el més digne possible. He acabat, però, amb un trist temps d'1h 41m 44s. Una de les pitjors marques de mitja marató que he fet mai. El dia era exepcional per córrer: gens de fred, el recorregut molt pla. La keniana Florence Kiplagat ha tornat a batre el seu rècord del món fet a Barcelona al 2014. L'ha deixat en 1h 5m 9s, tres segons menys que l'any passat. Sempre dic que tenim una immensa sort els que practiquem aquest esport perquè competim en la mateixa cursa en la que estan els millors del món. Això és impensable en qualsevol altre esport, que jo sàpiga. Bé, al respecte de la meva marca d'avui, tampoc no es tracta de fustigar-se en excés. La cara positiva és que quan millori el registre d'avui, estaré molt content. L'important és que he corregut sense cap problema físic, no he notat cap molèstia. Tot apunta que la falta d'entrenament m'ha condemnat a aquesta mediocre marca. La resposta la tindré aviat: la setmana vinent toca la Maratest (30 km a Badalona) i l'1 de març, la Mitja de Cambrils. Aquí veuré realment si he millorat o no.

Quan no es pot, no es pot

Un foto amb el gran Wilson Kipsang, rècordman mundial de marató (2h 03m 23s)

Avui havia de córrer la mitja Marató de Granollers. No ha estat possible. La salut és el primer. No, no m'he tornat a lesionar. Simplement ja dijous al vespre vaig començar a estussegar de manera més que notable. Divendres encara vaig poder aguantar bastant bé, fins el punt que vaig sortir a córrer 60 minuts. Allò em va fer adonar que, certament, no estava gens bé. Corria molt lent, em costava molt. Dissabte encara em vaig veure amb ànims d'arribar-me fins a Granollers per a recullir el pitrall i la bossa del corredor, però quan vaig arribar a casa ja no vaig poder més i em vaig haver d'anar al llit. Tot la nit tossint i amb febre, fins a 38 graus, malestar general. En definitiva, fet un desastre... Encara em vaig donar de marge fins avui a primera hora per decidir si anava o no a Granollers a fer la mitja. A les 8 del matí ja he vist que seria contraproduent anar-hi. M'he passat tot el matí intentat dormir per recuperar. El problema és que al tossir molt contínuament descanses molt poc. Al final m'he llevat per dinar per celebrar l'aniversari de meu fill petit, que avui fa 16 anys. No he pogut menjar res. M'he près un iboprufè, i he dormit una mica al sofà. M'ha anat bé. M'he desperat amb gana i he dinat una mica. Ara tinc la impressió que estic sortint del pou. Demà no sé si aniré a treballar. Dependrà de com em trobi al matí.
  Espero que els que hagueu corregut a Granollers hagueu gaudit. Si tot va bé, la meva pròxima cursa serà la mitja de Barcelona, el 15 de febrer.

Vilafranca: bones sensacions !

Amb  l'Arcadi amb la camiseta de "Yes with cancer"

Amb els "cracks" de Lavern Subirats

      Segueixo el meu pla. Ara ja no pensant tant en clau de recuperació, sinó de preparació per a la marató de Barcelona, el 15 de març. Queda una mica menys de 2 mesos. Seguint una suggerència del meu company de feina,  l'Arcadi Alibés, la reincorporació a les curses serà en distàncies progressives. La setmana passada vaig fer els 5 Km Santi Centelles a Terrassa, i avui els 10 Km de Vilafranca del Penedès. La idea era no cremar totes les naus per si de cas l'siquio se'n ressentia. Jo diria que he anat a un 85-90% de la meva capacitat. I no he tingut cap molèstia, cosa que em confirma que la recuperació diria que és total. Dimecres, a CEREDE, aviam com ho veuen. A Vilafranca del Penedès he aconseguit, tant al 2013 com l'any passat,  la meva millor marca de l'any en 10Km. I no em quadrava, perquè en totes dues ocasions venia d'haver fet la setmana anterior la Marató de la Costa Daurada, a Tarragona. No em podia recuperar tant ràpid i a sobre fer una bona marca. El cas és que enguany s'han afegit uns metres que han fet que la cursa sí que ara sembla que té els 10.000 metres, almenys segons els GPS que he pogut consultar. He sortit força endavant i segurament per això he pogut completar el primer 5.000 uns segons per sota dels 22m. L'objectiu, aleshores, era repetir en la segona volta i baixar dels 44m. Sabia que no seria fàcil pel cansament acumulat de la primera volta.  Però ho he aconseguit ! He acabat en 43m i 53s que ara mateix m'han sabut a glòria, malgrat se gairebé 2 minuts més lent que l'any passat. La cursa és molt plana i es poden fer bons registres. Una vegada més ens han tractat de meravella. Al Penedès ens aprecien molt. En altres contrades, també. Per a què us feu una idea de com és que dic això, els amics penedesencs de la Cursa Lavern Subirats, que es fa al novembre han vingut expressament a Vilafranca a donar-me uns obsequis d'alimentació natural. Saben que sóc vegetarià i a la seva cursa em preparen un entrepà de pebrot escalibat expressament per a mí. No tinc paraules ! Moltes gràcies, amics ! Avui també ha corregut a Vilafranca la nostra companya Imma Casares. Ha fet 49m 50s. Volia baixar de 50m i encara que ho ha aconseguit, no estava satisfeta del tot. Així m'agrada, Imma ! Cal ser autoexigent.

Amb la Imma Casares, l'Arcadi i Fondistes del Penedès

       Voldria agraïr també als organitzadors dels Fondistes del Penedès i a la regidora d'Esports, Anna Doblas, que ens han tractat, com sempre, de meravella. Només tinc paraules d'agraïment. Al 2016, compteu amb mí !
      També un esment al projecte "Yes with cancer"que vol demostrar que amb càncer, es poden fer moltes coses, com per exemple, fer esport. Avui l'Arcadi i jo hem portat la camiseta durant la cursa. Els que, com jo, hem passat per la malatia, estem més sensibilitzats, lògicament.

       La setmana que vé toca la Mitja de Granollers, la mitja més important de Catalunya. Allà hi serem !

     

He tornat gràcies a CEREDE !

Uns cracks !

      Abans que res, demano disculpes als seguidors del blog perquè he estat 4 setmanes sense escriure ni un post. Entre la lesió i el Nadal l'he deixat abandonat. Al ser un blog on bàsicament escric sobre les curses que faig, no tenia massa sentit escriure res si no feia curses per la lesió. Em sap greu, també, perquè no he explicat, doncs, que la recuperació ha estat possible gràcies a la magnífica feina de CEREDE, amb els doctors Ferran Abat i José Manuel Sánchez, que són uns autèntics innovadors en la recuperació de lesions musculars. Amb la tècnica que el Dr. Sánchez va patentar, l'EPI, fan meravelles ! El cas és que ja estic recuperat, si bé vaig amb compte, encara. Diumenge vaig reaparèixer a la cursa Santi Centelles, de Terrassa. 4,77 Km que vaig fer en 23m i 25s. El temps era el de menys. Només volia provar i... prova superada. Cap dolor. És clar que tampoc no vaig foçar gens, per si de cas.

A Polinyà, fent d'"speaker"

El dia anterior, dissabte, vaig fer d'"speaker" a la cursa de Polinyà. Va ser una manera de fer un primer "contacte" amb el món atlètic després de 4 setmanes de recuperació. Ara ja estic novament "en dança". Diumenge correré a Vilafranca del Penedès els 10 Km; l'1 de febrer toca la mitja de Granollers; el 8, descans de curses; el 15 de febrer, mitja de Barcelona; el 22, la Maratest de 30 Km. Tot plegat per preparar la marató de Barcelona.  

L'isquio ha dit prou

Ara toca aplicar-se gel

La Cristina Casacuberta és la de l 'esquerra de tot

     Em quedaré, molt probablement, amb 55 curses aquesta temporada. Les últimes 5 que tenia programades fins el 31 de desembre, em temo que no serà possible fer-les. El motiu és que l'isquiotibial de la cama dreta ha dit prou. Anem a pams. Aquesta era una setmana post marató i per tant he fet el què faig habitualment. Dilluns vaig descansar completament; dimarts vaig fer 20 minutets; dimecres, 30 minutets, dijous; i divendres vaig tornar a descansar. Tot segons el previst. Dissabte tenia programat un entrenament suau al matí, a la Carretera de les Aigües, amb la meva cosina triatleta, la  Cristina Cascuberta, i companys triatletes seus. Vam fer una horeta suau, 10 quilòmetres, xerrant... Cap problema. Estava perfecte. Al vespre, tal com tenia previst, primera de les tres curses programades pel cap de setmana: el 5.000 en pista de Can Dragó, dins del programa de les 24h que organitzen cada any els corredors.cat. Vaig sortir molt content. Vaig fer 21m 5s, que suposa millorar el millor registre del 2014 que tenia de Barberà del Vallès al juliol (21,24).

Les 24h correcats. Una gran festa de l'atletisme de fons

Poc abans de trencar-me...

    Aquest matí tocaven les altres dues curses del cap de setmana:a les 9h, la Milla Catalana (1.714 m.) també a la pista de Can Dragó i, a les 11h, els 5Km de la Sansi de Viladecans. Feia fresqueta i hem escalfat amb l'Arcadi la milla catalana una bona estona. La veritat, però, és que no he acabat d'entrar en calor. He anat al meu ritme, o sigui, a tope. L'Arcadi anava just darrera meu i en l'última volta, especialment, he vist que se m'acostava molt. Venia del darrera molt ràpid. Quan quedaven uns 80 metres per la meta he decidit canviar el ritme i no esperar a que arribés a la meva alçada ja que en aquest cas em passaria massa ràpid i jo no tindria temps per reesprintar... I aquell ha estat el moment. A l'intentar accelerar el ritme he sentit una punxada a la part del darrera de la cuixa dreta. M'imagino que és l'isquiotibial. He entrat coix a la meta en 7m i 23s. L'Arcadi ha acabat en 6m 59s. Era el que ens haviem prefixat: baixar dels 7 minuts. He provat de trotar una mica aviam què, però he hagut de deixar-ho córrer immediatament. No podia ni trotar. Per a mi té tota la pinta de trencament. Dimarts ho sabré amb la visita al traumatòleg. Evidentment he renunciat a anar a la Sansi de Viladecans. He tornat a casa i, seguint les instruccions del "Jim" Serrano, estic aplicant-me gel  a la zona afectada. No hi veig sang, per tant el possible trencament no sembla que sigui bestial... En fi. És la segona vegada que em passa. A la Mitja de Granollers del 2008, vaig fer-me un trencament de 4 centímetres, però vaig poder córrer la marató de Barcelona un mes i mig després. Ara toca gel, esperar a dimarts i aviam...

La Marató per la Marató de TV3

Els bombers de la Generalitat fent la Marató per la Marató de TV3 

      Feia anys que volia córrer la Marató de Girona. La marató que per vuitè any consecutiu han organitzat els amics atletes gironins, amb en Xevi Avellana al capdavant. Una marató catalana que faltava en el meu palmarès. Per tant, havia de "caure" un dia o altre... La marató per la marató de TV3 es fa sempre coincidit amb el dia que es fa el programa solidari de TV3 i l'objectiu és recaptar el màxim de diners per donar-los al programa. Com a cursa atlètica és diferent a qualsevol altra marató. Molts fondistes gironins han fet el seu debut en aquesta marató, al llarg dels anys. Ahir vaig coincidir amb 2 debutants. La principal característica d'aquesta marató és que guanya tothom. I no és cap tòpic. Tots els participants entren junts a la meta. Ahir ho vam fer en 4h 17m 8s. No hi ha pitralls, ni classificacions... es tracta de córrer per la Marató de TV3, que enguany lluitava contra les malaties cardíaques.

     La prova es caracteritza també per fer-se en un circuit d'una mica més d'un quilòmetre al qual cal donar 37 voltes. El circuit està en una de les zones més cèntriques, sinó la que més, de la capital gironina, començant i acabant a la Plaça de la Independència.

Gran ambient a la Marató per la Marató de TV3

  Però és que encara hi ha més. Els Bombers de la Generalitat hi participen rellevant-se cada volta. Ho fan per parelles i corren tota la cursa amb el seus vestits d'intervenció, amb casc, bombona d'oxigen i tota la pesca. Una passada ! En principi són ells els que marquen el ritme i els participants els acompanyem. És per això que anem molt lents. Es tracta de completar la cursa, i no pas de fer cap marca. Cada cop que passem la línia de meta --ahir al voltant de cada 6 minuts i escaig-- l'emoció és gran. Molta gent aplaudint, fent fotos... Gran ambient ! L'última volta la van fer tots els efectius dels bombers, almenys una quinzena. Es van avançar i ens van esperar al gruix de corredors --érem un centenar-- per a fer-nos un passadís. Emotiu. Durant la cursa s'hi van afegint corredors que fan uns quantes voltes. Tot plegat per animar els gironins a fer un donatiu.

Què millor que tenir un desfibril.lador a prop...

Aquesta ha estat la meva 7a marató del 2014 després d'haver fet Tarragona, Vies Verdes, Barcelona, Empúries, Tortosa, i Priorat (muntanya). Mai no havia fet tantes maratons en un any. Al 2015 en faré menys perquè ja he comprovat que les marques de la immensa majoria de curses que he fet al 2014 es ressenteixen molt.

 El cap de setmana que ve serà complet. Dissabte al matí, entrenament a la carretera de les Aigües; al vespre, 5.000 en pista a Can Dragó; diumenge al matí, a les 9, milla catalana a Can Dragó, també, i abans del migdia, a les 11, la Sansi de Viladecans, de 5 Km. Tinc previst acabar el 2014 amb 60 curses, 5 més que l'any passat. Ara en porto 53.

Castelldefels i Mitja de Mataró... i la foscor !! I triplet a Sallent !!

Amb la Cris, l'Arcadi i l'Eva Fontecha, a Castelldefels

Tranquils, amics. No pasa res greu. Ho dic per la paraula "foscor" que he posat al títol d'aquesta entrada. Es deu a la llevantada de dimarts que va fer que ens quedéssim a casa sense llum durant 56 hores !! Com depenem de l'electricitat ! El cas és que no vaig fer l'entrada corresponent diumenge passat o dilluns, i dimarts el vent va impossibilitar-ho gairebé tot. Per tant, recapitulem. Dimarts 6 de desembre vaig córrer la 33a pujada al castell de Castelldefels. De l'últim cop que la vaig fer,  al 2008, el recorregut havia canviat una miqueta. Penso que ara hi ha més pujada al començament de la cursa que no pas abans. Vaig completar el recorregut en 22m i 33s. Em van sortir al GPS 5,21 Km. Potser era un pelet llargueta, doncs. En qualsevol cas, una cursa magnífica que vaig gaudir molt.

Gran bossa a Mataró. Amb la Rosa Sánchez

  Al dia següent, una de les clàssiques pel que fa a les mitges maratons: Mataró 17a edició. Al 2013 vaig fer 1h 38m 6s, Per tant em vaig fixar com a objectiu baixar de 1h 38. Tenint en compte que aquest 2014 en moltes curses he fet molts registres notablement pitjors que en les mateixes curses del 2013, no n'estava gens convençut d'aconseguir-ho. La idea era anar entre 4,25 i 4,30 el màxim de quilòmetres per agafar una mica de coixí de cara al quilòmetre i mig final, que a Mataró pica molt. No ho vaig aconseguir massa. Vaig passar el Km 10 en 45,22 per tant anava amb 22s de dèficit per a fer 1h 34,30. Tenia marge de sobres per acabar per sota de 1h 38m. sempre i quan mantingués el ritme. A la part final de la cursa, vaig veure clar que havia d'arribar al Km 20 per sota de 1h 33m ja que segurament els últims 1.000 metres em costaria baixar de 5m/km amb l'afegit dels 97 metres finals. Quan vaig passar la marca del 20 en 1h 32,22, vaig veure clar que no se m'escaparia. Va costar però al final 1h 37m 34s. O sigui 32 segons més ràpid que al 2013. Tot l'esforç em va valer la pena. De fet vaig estar pràcticament tota la cursa fent càlculs de ritmes de pas, per tal d'intentar assegurar la marca. Per tant molt content.

Quan vam recuperar el llum, després de 56 hores !!

  Dilluns 8 vaig descansar i dimarts.... La ventada i 56 hores sense llum !! Mare de Déu !! Quin malson ! El cas és que no vaig córrer ni un metre fins divendres. Escassament mitja hora. I dissabte he tornat per tercer any consecutiu a la Milla de Sallent per la marató de TV3. I per tercer any he acabat segon. El vencedor de les dues primeres edicions avui no hi era i he pensat "enguany o mai". Doncs de moment continua el "mai". Un jove jugador de futbol de Sallent, de 14 anys, ha estat el vencedor. En la primera volta hem anat junts fins els 500 metres de cursa. Jo anava pensant: "a la segona volta intentaré apretar i deixar-lo." Com si m'hagués sentit els pensaments ha fet un canvi i el que s'ha quedat al darrera he estat jo. M'ha près una quants segons d'avantatge que ha sabut administrar perfectament. La sensació que jo tenia és que si hagués aconseguit atrapar-lo, amb el sobresforç que això m'hauria costat, m'hauria tornat a deixar clavat tant bon punt hagués arribat a la seva alçada. No hi ha hagut opció. M'ha superat clarament crec que de 4 o 5 segons. He acabat en 6m 20s. 6,17 vaig fer al 2012 i 6,15 l'any passat. Correcte.

El vencedor a Sallent: 39 anys més jove que jo ! (Foto: C.F.)

Amb l'Arcadi hem corregut per la Marató de TV3

  Demà acabaré la setmana amb la 7a marató del 2014. Serà a Girona, amb motiu de la marató de TV3. La 8a Marató per la Marató. Cursa solidària com la que més. Som-hi !

15 anys sense córrer a Lleida

A mitja cursa (Foto: J.L. Blanco)

 Després que fa gairebé 15 anys vaig córrer a Lleida per última vegada --la Pujada a La Seu Vella, el 19 de desembre del 1999-- avui ho he tornat a fer. Ha estat en els 5 Km de La Sansi, 2a edició, en un recorregut molt pla i en el que es pot córrer força. Bé, els que corren de veritat, vull dir... Convidat per en Josep Lluís Blanco i en Ciscu Larrull, dissabte a la tarda vaig fer cap a Lleida. Amb la família vam pujar a la Seu Vella, tot i que el dia no acompanyava massa. Vam quedar ben mullats !
  Després d'un bon sopar amb els amfitrions, a dormir. Com que la cursa començava a les 11, no ha calgut matinar excessivament. El temps ens ha respectat. Res de fred i com a molt un lleuger plugim. Fins i tot en algun instant ha volgut sortir el sol, però ha estat com una mena de miratge. He sortit molt endavant, cosa que ha fet que el primer quilòmetre anés una mica per davant de la llebre de 20m. Quan m'ha passat, he intentat enganxar-m'hi, però ha quedat clar molt ràpidament que per a mi és gairebé impossible ja córrer a 4m/Km. I des de fa temps. No entreno per anar a aquests ritmes. He anat aleshores a la meva. M'ha passat una corredora i he sentit que li deien que anava segona. Se m'ha escapat una mica i poc després m'ha passat una altra fèmina. En poca estona també ha passat a la que anava segona. Aquesta, que em portava uns quants metres, he vist que de cop i volta s'ha aturat. Li he preguntat què li havia passat, però no m'ha contestat. Ja no he vist a cap altre noia. He arribat a la meta en 21m i 34s, a 4,18 el Km de promig. Moment de lamentació del post d'avui: jo que era capaç d'anar a 4,13 en marató i ara no ho faig ni en un 5.000... snif ! No és la primera vegada que faig aquesta observació... ni serà l'última, segur ! Llei de vida...

Arribada a meta

 Cursa amb molt de futur, aquesta de Lleida de 5 Km. També s'hi han fet les curses de nens previstes. el recorregut és fantàstic, per carrers amples, pràcticament plana del tot. I amb sortida i arribada a la Llotja de Lleida, un lloc molt adequat. Molt recomenable !
  El cap de setmana que vé toca doblet: 6 Km dissabte a Castelldefels i diumenge la Mitja de Mataró. Serà com una mena de "tirada llarga" per a la Marató de Girona, que tinc previst fer el 14 de desembre.    

La més clàssica de totes

91 edicions es diu ràpid, però gairebé és un segle. És la Jean Bouin, la clàssica de les clàssiques. Avui l'he completat per novena vegada. Dilluns d'aquesta setmana vaig jugar a tenis, i encara que va ser només una horeta, he arrossegat molèsties a l'esquena tota la setmana. Una barreja de tiretes, lumbàlgia i què sé jo, que no m'han impedit entrenar del tot, sortosament. Fins i tot divendres vaig fer una tirada de dues hores. El cas és que no tenia massa clar com respondria l'esquena al intentar córrer més ràpid en una cursa. Avui ho he comprovat. Ja de sortida me n'he adonat que molt ràpid no podria pas anar. Si estirava una mica la gambada --cosa que normalment ja no faig, ja que el meu estil de córrer és força barruer, diguem-ne-- em molestava i notava un principi de dolor. Això m'ha fet pensar fins i tot en fer només el 5.000, però ho he refusat perquè fer-ho implicava haver de tornar a peu des de l'Arc de Triomf --que era on hi havia la meta dels 5 Km-- fins a Maria Cristina. Hauria agafat fred, segur. He passat el 5 en 22m i 20s per tant baixar de 45m estava molt complicat, ja que en l'últim Km i mig hi ha la pujada del carrer Lleida, quan ja vens del Paral.lel, que també puja, si bé no tant. M'he adaptat a les circumstàncies físiques i he anat fent. Bona part de la cursa he tingut ben a prop, però una mica per davant, tres noies. M'he proposat passar-les. He pensat que al Paral.lel, precisament seria un bon moment per intentar superar-les. La que tenia més a prop ha "caigut" ja a l'inici del Paral.lel i les altres dues, poc després, abans de l'ascens del carrer Lleida. Precisament allà he atrapat el Vicenç Solé, que fa un parell de setmanes em va superar a Sant Joan Despí. "Avui et toca a tú!" m'ha dit quan l'he passat. Quan hem enfilat el carrer de la Guàrdia Urbana, envoltant prèviament el Palau dels Esports, ja he vist que no podria baixar dels 45 minuts. He acabat en 45m i 29s. Vista la setmana de molèsties, no em queixo. I he pogut fer la cursa, que era l'important. Potser sense les molèsties hauria baixat de 45m que, ara com ara, crec que és el què valc. Baixar de 44m ja és una marca apreciable, per a mí. Per cert, no recordo que els últims anys envoltéssim el Palau dels Esports. Al donar-me el GPS 10,2 Km, he pensat que els anys anteriors el recorregut devia ser un pelet curt...

  Diumenge que vé faré els 5Km de la Sansi a Lleida. Aviam com em trobo, espero ja sense molèsties a l'esquena, que, d'altra banda, estan durant una mica massa.

Ja he het 200 curses de 10 Km !!

El pas pel Km 5 (Foto: Mireia Massot)

Avui era un dia especial perquè no pas cada dia es completen 200 curses de 10 quilòmetres. La fita es mereixia córrer una cursa ben triada. I què millor que fer-ho a Les Franqueses del Vallès on el Jaume Aragonès i el club  A 4 el Km tenen una cursa magnífica. Realment et sents com a casa ! Tot està allà mateix, el pàrquing, la recollida de pitralls, el guardarroba, els serveis, les butifarres... Tot plegat fa un ambient corredor d'allò més bó. I per completar la diada ha fet un solet boníssim. Com sempre la idea era fer-ho millor que l'any anterior. 46m 38s era el temps a batre. En arribar m'he trobat en Jaume i ja m'ha dit que el recorregut era diferent. Bé, de fet ja ho sabia perquè l'any passat era una sola volta i enguany n'eren dues. L'any passat fins ben bé la meitat de la cursa es pujava i es trepitjava terra, que va ser fangueig perquè el dia anterior havia plogut copiosament. Això la va endurir notablement. Enguany el recorregut complet era per asfalt. Per tant comptava en millorar sense excessius problemes. He passat la primera volta en 22m i 6s, cosa que m'ha fet pensar que podria baixar dels 45m sense dificultats, millorant considerablement el registre del 2013, tot i no ser comparable, a l'haver canviat el recorregut. La cursa té un parell de pujadetes notables, però no són excessivament llargues. Es poden passar bé. La resta de pujades estan molt compensades amb baixades on pots recuperar força. I els 2 últims quilòmetres són pràcticament en baixada. O sigui que és una cursa on es pot arribar a fer un bon registre, entenc. En la segona volta m'he anat marcant petits objectius, com sempre, mirant d'atrapar els atletes que tenia per davant. Al final he entrat en 44m 11s o sigui que he fet la segona volta 1 segon més ràpida que la primera. Perfecte ! Fins i tot he tingut força per esprintar a un noi que m'havia passat en els últims 200 metres. No m'ha seguit i he entrat abans que ell. Per tot plegat estic molt satisfet. I agraït. Una cursa la de Les Franqueses que, per poc que pugui, serà una fixa en el meu calendari.

Esprintant a la meta (Foto: Mireia Massot)

I ja que avui he complert la meva cursa de 10Km número 200, és un bon moment per repassar-ne algunes. Per exemple la primera, la 50, la 100 i la 150.

1:     Cross de Sants,                  5 octubre 1997    49m 19s
50:   Cursa de Sant Antoni        25 gener 2004     40m 25s
100: Cursa de Sant Antoni     25 gener 2009     42m 08s
150: Premià de Mar                30 juny 2012       42m 55s

Observo que cada vegada trigo menys en fer 50 curses de 10Km. Els terminis han passat de 7 anys, a 5; a 3 anys i ara a 2 anys. Corro menys, però faig més curses. No deixa de ser curiós que la 50 i la 100 hagin estat a Sant Antoni --el 10 mil que he fet més cops: 13-- i, sobretot, que hagin estat el mateix dia exacte amb 5 anys de diferència. La primera, el Cross de Sants, era la segona cursa que feia a la meva vida. Un parell de setmanes abans havia debutat a la Mercè, que aquell any tenia 9 quilòmetres.

La setmana que ve arriba la clàssica de les clàssiques: la Jean Bouin. L'he fet 8 cops, els últims 7 anys de manera consecutiva. Objectiu, batre el registre del 2013: 44m 23s. Veurem...

Sant Joan Despí, 10 Km: cursa estrenada

Corrent per Sant Joan Despí

Ben a prop de TV3. Avui, abans d'anar a votar, he anat a córrer els 10 Km de Sant Joan Despí. Estava clar que serien molt plans i efectivament així han estat, excepte una rampa inesperada cap el Km 9. Sortosament era curta. Es tractava de pujar per accedir a un pont. La cursa es diu "Entreponts" perquè passa diverses vegades per sota de l'autopista. Els primer quilòmetre m'ha fet molta gràcia perquè passa just per on feia sèries quan treballava en horari de matí a la tele. Sovint m'hi acostava a l'acabar de treballar per a fer els entrenaments de qualitat de sèries llargues, especialment. Un tipus d'entrenament que, tot sigui dit, he abandonat completament des de fa temps i les meves marques, evidentment, s'han ressentit més del què tocaria pel simple pas dels anys. Però ara el què toca és gaudir de les curses i no "morir-se" en els entrenaments. Ja ho vaig fer molts anys i ara ja no tinc la capacitat de sacrifici que tenia, ho haig de reconèixer. Trigo més ? Doncs trigo més...

Cotxes aturats, que passem els corredors !

   La cursa és, com deia, molt plana. Per atletes amb bon nivell, crec que pot ser una cursa ideal per a veure com estan de forma. És pot mantenir un ritme molt constant.

A poc d'entrar a meta

   Avui he sortit bastant endavant. El resultat el Km2 en 8m 11s, cosa que vol dir un ritme de 4,05. Evidentment, massa ràpid per a mi. Ja sabia que després perdria temps. He visualitzat que uns quants metres per davant meu hi havia una atleta veterana a la qual, aquest estiu vaig superar en els 5Km de Barberà del Vallès. He calculat que em portava uns 20 segons d'avantatge. He pensat que seria una bona motivació intentar atrapar-la. Però els meus esforços han estat vans. Al cap d'un parell de quilòmetres la tenia gairebé a 25 segons. Pensava que afluixaria, però res de res. El que afluixava era jo...!  Ja cap el Km 6 em costava baixar de 4,30 el Km. Cap el km 8 m'ha passat el Vicenç Soler, que està a punt de fer 61 anys. Quina màquina! quan està en forma, com ara, el veig passar impotent i no hi ha manera que el pugui seguir. Bravo, Vicenç !!

Amb en Manolo Runnersantboi, el fotògraf

   Al final he acabat en 44 minuts i 43s. Esperava fer una mica menys, la veritat... Potser he pagat el fet de sortir massa ràpid. En els 2 últims quilòmetres m'han passat diversos corredors. Normalment jo n'avanço en els últims quilòmetres. Avui ha estat a l'inrevés.
   La cursa m'ha semblat perfectament organitzada i poder disposar d'un pavelló al costat mateix de la sortida-meta és un autèntic luxe ! La meva felicitació al Toni Coscujuela i tot el seu equip. Si puc, segur que repetiré.

Amb la Mercè i el Vicenç

   La setmana vinent, un altre 10.000. Serà a Les Franqueses. I serà una cursa especial perquè serà el meu 10,000 número 200. Estic molt content que coincideixi amb aquest cursa que organitza un gran amant de les curses i de l'atletisme en general, com és en Jaume Aragonès i el seu club  "A 4 el Km". Espero estar a l'alçada. Com sempre, l'objectiu, fer-ho millor que l'any anterior ja que al 2013 la vaig fer. Vaig trigar 46,38. Havia plogut i hi havia fangueig, cosa que la va endurir. Aviam si no cau aigua el dia abans i puc millorar el registre. Hi havia tobogans, recordo. Veurem !

Us recomano córrer a Lavern Subirats

Per segon any consecutiu he anat a córrer a Lavern Subirats. L'any passat em vaig sentir tant ben tractat --de fet sempre m'hi sento a la majoria de curses a les que vaig-- que no vaig dubtar a repetir. Amb tot, enguany, per feina ho tenia una mica complicat, però no m'hi vaig poder resistir per combinar-m'ho. És una cursa petita, amb 320 participants, però on tots ens sentim, estic segur, cuidats i diria més, mimats ! Dues voltes de 5 Km amb possibilitat de fer una cursa de 5.000 metres o bé una de 10.000. Recorregut molt variat amb baixades, pujades, asfalt, terra, passant entre vinyes --com no, a l'estar al Penedès-- aconseguint un punt d'equilibri molt interessant. La cursa és dura, però. L'any passat vaig acabar-la en 45m i 10s. La idea, enguany, era intentar baixar dels 45 minuts. Vaig sortir potser una mica endarrerit i vaig perdre uns quants segons, però res de l'altre món, tot sigui dit. Conscient que hi havia diverses pujades, vaig intentar anar el més ràpid possible a les baixades i mirar de perdre el mínim de velocitat a les pujades. En altres paraules, vaig anar "a tope". Quan vaig veure que el pas pels primers 5 Km era de 22m i 32s ja vaig veure que baixar dels 45m era una quimera. De tota manera no em vaig rendir. Vaig intentar-ho amb totes les meves forces. El dia, segurament, no acompanyava tant com l'any passat. Hi havia una humitat notable. Al final vaig acabar la cursa en 45m i 57s, o sigui, 47s més lent que l'any passat. Com sempre, però, vaig quedar satisfet. Altres companys també van veure com les seves previsions de marca no es cumplien, segurament per la humitat.

Amb la Jackeline Gómez, la quarta fèmina.

   Un cop acabada la cursa, el millor. Els organitzadors m'havien enviat un correu, preguntant-me de què volia que em fessin l'entrepà. Recordaven que al ser jo vegetarià, no menjo butifarra. I allà estava el meu bocata tal com els havia demanat !! Moltíssimes gràcies ! Només a Lavern Subirats i a la cursa de La Floresta m'han fet un bocata especialment per a mí. Quin detall !! Només tinc paraules d'agraïment.

El bocata estava boníssim !!

   Us recomano molt la cursa de Lavern Subirats. No us penedireu si un dia hi aneu, entre d'altres coses perquè es sortegen un munt de regals i al ser poquets, gairebé a tothom li toca alguna cosa. Enguany es sortejava una televisió !!

Un bon tast

Gran ambient a les pistes de Granollers després del Tast de Mitja

Avui he corregut el Tast de Mitja, cursa de 10 km que serveix per preparar el terreny de cara a la mitja de Granollers, si bé encara falta molt per l'1 de febrer, el dia que es fa la mitja vallesana. El Tast surt de La Garriga i acaba a les pistes d'atletisme de Granollers. Pràcticament tot en baixada. Ideal per a fer grans marques. Està clar que no haurien de ser "homologables", precisament per això. He sortit una mica endarrerit i això m'ha obligat a fer una mica de ziga-zagues en els primers metres, però de seguida he trobat prou espai per a córrer còmodament. La meva idea era intentar baixar dels 41m 50s que havia fet a Vilafranca del Penedès al gener, que tinc com a millor marca del 2014 (si bé m'han comentat que aquesta cursa és una mica curta...)  He intentat anar el més ràpid possible des del primer moment, però de seguida he vist que la velocitat que aconseguia no era res de l'altre món. Els parcials dels primers 5 Km han estat 4,19-09-10-20-18. Mitjana de 4,15, per tant previsió de temps final si doblava, 42,30, lluny de l'objectiu prefixat. He intentat donar-ho tot en els segons 5 Km. Una noia amb la que ens hem passat diversos cops, m'ha esperonat. Quan em posava al darrera d'ella veia que anava a 4,15, un ritme que no em servia pel meu objectiu. Però he vist que anava al límit. He deixat la noia endarrera, però al km 8 m'ha avançat i se m'ha escapat. He cregut que irremeiablement, però aleshores m'he dit que intentaria atrapar-la en l'últim quilòmetre. Poquet a poquet he vist que m'anava acostant. Al final hem entrat a la pista d'atletisme a fer els últims 300 metres anant jo just al darrera seu. He esperat el meu moment. A falta de 150 metres per a l'arribada he canviat de ritme i no m'ha seguit, com havia passat en diverses ocasions al llarg de la cursa. I he pogut entrar abans a meta. El temps final que he fet 42m 24s, o sigui 8 segons més ràpid el segon 5.000. Si no arriba a ser per la motivació extra per atrapar la "meva rival", hauria fet un temps pitjor, sens dubte. Gràcies, "rival"!
;-) Un cop a meta he tingut l'oportunitat de xerrar una estona amb l'Esperança Zuriguel corredora de gran experiència amb la que hem viscut moltíssimes curses. Hem estat comentant que estem tant i tant lluny dels nostres millors registres, però que és llei de vida. I ho tenim assumit. Però no per això deixaríem de córrer. Cada cursa és un món, a cada cursa ens divertim, cada cursa la vivim intensament, i això és el millor. Cada cursa és una escola, com diu la gran Emma Roca. I hi estic d'acord.
   Al respecte de les marques i del pas del temps. La meva millor marca de marató (2h 58m 5s) la vaig fer a un ritme de 4m 13s/km. Avui, 10 Km en baixada, els he fet a 4m 15s/km. O sigui, incapaç d'aconseguir el ritme que havia fet en una cursa ... més de 4 vegades més llarga !!! Increïble, però és el què hi ha. I insisteixo: content !

4 pels 200 10 mils

 Després de córrer ahir el Cross de Santa Margarida i els Monjos, de 10 Km, només em falten 4 curses d'aquesta distància per arribar a les 200. Si tot va com espero, aconseguiré aquesta fita el 30 de novembre a Lleida. Ja en parlarem.

L'Arcadi també va baixar del 50m (foto: Juan Jiménez)

Gran dia, gran cursa

  Mirant el perfil de la cursa d'ahir m'esperava una cursa una mica trencacames. El cert, però, és que de trencacames, res de res. Es tractava d'un recorregut de 5 Km al qual se li feien dues voltes i el cert és que era molt plana. Pràcticament tot per terra. Un cross magnífic, la veritat....! La primera volta l'Arcadi i jo ens la vam prendre amb calma perquè pensàvem que hi havia pujades. Quan vam comprovar que no --després d'haver passat el Km 5 en 24,43-- vam millorar en la segona volta. Vaig apretar una mica i vaig completar els segons 5 Km en 22,45, gairebé 2 minuts més ràpid que la primera volta. En total, 47m 28s. Em vaig quedar amb les ganes de saber quins temps hauria fet d'haver corregut més ràpid els primers 5 Km. Si deu vol ho sabré al 2015, ja que vull repetir. Al marge d'això, la cursa en sí, fantàstica. Molt recomenable. Gran avituallament al final, els corredors molt ben tractats. Sortida i meta al camp de futbol, zona àmplia i fàcil aparcar molt a prop. Tot magnífic ! Si teniu l'oportunitat, apunteu-vos-la al vostre calendari. Ja us dic que a mí, em va encantar.
Pròxima cita, dissabte vinent, 25 d'octubre, el Tast de Mitja, a Granollers. 10 Km també.

He tornat a córrer a Sant Muç, a Rubí

Una zona de meta, sobre les vies del tren, magnífica !

  Sant Muç és la cursa de casa. Amb la d'avui són ja 9 les meves participacions en una cursa que ha variat el seu recorregut almenys 3 cops. Vaig arribar a córrer-la en 39m i 52s al 2002. Ara feia 5 anys que no la feia. Al 2009 es va estrenar el recorregut actual, que està prou bé. Aquella vegada vaig fer 47m 20s, La cursa és dura perquè té una pujada llarga d'una mica més de 2 quilòmetres que pica força. Una pujada que conec perquè per aquella carretera entreno sovint. Però sempre la faig en sentit de baixada. Només un cop la vaig fer pujant, com avui. En sentit de baixada vaig arribar a posar-me una vegada a 2,57 el Km. Per a què us feu una idea de com baixa...

  Vist el temps que vaig fer fa 5 anys (47,20), que fa una setmana vaig fer la marató del Priorat, i que porto un llarg període fent marques força pobres, tenia seriosos dubtes de si seria capaç de baixar dels 50 minuts. M'ha semblat que era un bon objectiu intentar-ho. He sortit amb l'Arcadi i anàvem una mica per sobre de 5m/km. Tenint en compte que el recorregut era força pla fins el km 3, pensava que seria complicat assolir el sub 50. Quan hem arribat al Km 3,5 començava la pujada llarga ja esmentada. M'he trobat força bé i animat perquè anava superant corredors. L'Arcadi no m'ha seguit. He passat el km 5 en 25,55, per tant només tenia 55 segons de retard sobre l'objectiu de 50m. Aleshores venia la baixada notable. Fa 5 anys la vaig patir força. Avui tot el contrari. Km 6 (4,27) Km 7 amb pendent llarg (4,51) i al clau ha estat el Km 8 (4,00) He aprofitat bé la segona baixada, que ja no era tant pronunciada, i això m'ha permès encarar els dos últims km, fets en 4,36 cada un, per tal d'assegurar-me que baixava dels 50m. He acabat en 48m 27s. Un registre millor del què m'esperava, la veritat. En l'entrenament d'ahir dissabte vaig notar-me ràpid. I el crono m'ho va confirmar. Aviam si tot plegat comença a indicar que sóc capaç de fer uns registres ni que sigui no tan dolents com d'un temps cap aquí. Com que aquesta temporada no vull fer tantes maratons, igual les meves marques no se'n ressenten tant. Espero...

Amb la Mayte, la corredora riallera 

   Pel que fa a la cursa d'avui, magnífica. La sortida i arribada a l'avinguda del Ferrocarril és fantàstica. Un aplaudiment per a l'organització, de la mà de la Unió Atlètica de Rubí i l'Ester Peiroten, que té la mà trencada en això d'organitzar curses. L'avituallament final, amb fruita, xocolata, beguda, entrepà de botifarra,... sensacional ! Moltes felicitats a tots i moltes gràcies !