La meva marató

      Enguany no correré el 10 de març la Marató de Barcelona. No és per falta de ganes, tot i que avui a la Maratest, he vist que els 42,195 Km em queden encara una mica lluny. No la correré bàsicament perquè la transmetré. A TV3 recuperem la transmissió de la Marató de Barcelona i com que l'últim cop que ho vam fer jo la vaig córrer i l'Arcadi la va locutar, ara, al 2019, intercanviarem els papers. 

En ple esforç (Foto: Manolo Jiménez)

      Avui es tractava de veure com estava. El cert és que gairebé no he pensat ni amb la bursa del peu dret ni en l'isquio de la mateixa cama. He sortit amb les llebres que marcaven el ritme per acabar una marató en 4h (ritme 5,41m/km) Volia veure si era capaç de seguir-les. Doncs no només això. Les he deixades endarrera, a l'alçada del km 10-11. Em trobava força bé, tret de molèsties al budell perquè tot i haver "buidat" força abans de sortir de casa, just abans de començar la cursa he notat que encara tenia restes que demandaven sortir. No hi ha hagut possibilitat de buidar novament i he sortit amb aquesta sensació de recargolament sempre molesta. Sabia que tard o d'hora haria de prendre una determinació. He passat el km 15, la meitat de la cursa, en 1h 23 min. llargs. Per tant si era capaç de doblar acabaria amb unes interessants 2h 47 minuts, que m'haurien deixat molt satisfet. Cap al km 19  les llebres se m'acostaven molt. El meu ritme, fins aleshores, havia estat clarament superior al seu (5,32 per 5,41) Al quilòmetre 20 he vist un lloc ideal per a convertir-lo en un WC improvisat i no m'ho he pensat 2 cops. Deu n'hi do el que ha sortit... perdoneu l'escatologia. Diria que he perdut 2 o 3 minuts. Quan he tornat a reprendre la marxa, res no ha estat igual. Per molt que ho intentava, era incapaç de tornar al ritme que duia abans de l'aturada. Les llebres ja no les veia. Només les he vist en un tram d'anada i tornada i ja les tenia massa lluny. El cert és que els últims 10 quilòmetres se m'han fet llargs. Estic satisfet de no haver-me aturat a caminar i haver vençut aquests pensaments "negatius". Perdia pistonada i per un moment he pensat que arribaria a perdre tot l'avantatge que tenia acumulat per baixar tranquil·lament de les 3 hores, que era l'objectiu prefixat. En l'últim 5.000 he fet un parell de quilòmetres clarament per sobre de 7m/km. Un petit desastre. O gran desastre. Veia que molta gent em superava, però no m'ha preocupat gens ni mica. Tenia marge de sobres per fer menys de 3 hores i així ha estat: 2h 58min. 13s, curiosament 8 segons més lent que quan vaig fer la meva millor marca... de Marató !! És el què hi ha. Certament tinc dubtes de si seré capaç de tornar a córrer a 5m/km --no demano més-- amb certa comoditat. Veurem si evoluciono o m'hauré d'anar acostumant a aquests ritmes força més lents.... Els temps ho dirà.

Objectiu complert (Foto:selfie)

   Pròxima cita, el 24 de febrer, diumenge que ve, la Mitja de Cambrils, on el dia abans, presentaré el meu llibre "100 històries del córrer". I divendres 22 de febrer faré la primera presentació del llibre a la fira del corredor de la Mitja de Granollers, al Palau Olímpic de la capital vallesana. Tant a Granollers com a Cambrils podreu comprar el llibre i us el dedicaré si així ho desitgeu.