Diumenge vaig fer la Marató de Palma, la 23a del meu palmarès. 3h 36m 32s. Un registre més dolent del que buscava ja que aspirava a 3h 29m. Penso que la primera mitja la vaig fer força bé, al passar en 1h 42m. Potser un pelet ràpid, però res de l'altra món. El cas és que en la segona mitja em vaig enfonsar notablement al completar-la en 1h 54m! Ja vaig veure cap el Km 25 que tindria problemes. No ho vaig passar gaire bé, però vaig saber patir i resistir la temptació d'aturar-me. Possiblement em van faltar alguns kilòmetres més per preparar-la. I les sèries, que tant bé amb van anar a la marató de Barcelona al mes de març. Llàstima perquè la Marató de Palma és molt bonica i el recorregut està molt bé. Sincerament, la recomano. Estic molt content, però perquè el meu germà Manel va fer un "marcón": va baixar la seva marca de 12m i fins i tot em va guanyar, ja que va fer 3h 35m. Era la primera vegada que em superava. Em va atrapar al Km 40 i no el vaig poder seguir ni fart de vi. Enhorabona, Manel !! Tot just fa dos anys que corre i ja ha fet 7 maratons.
3 comentaris:
L'enhorabona als germans Bonastre (bona gent on n'hi hagi; no ho dic perquè estiguin davant). A un per haver fet una altra marató (amb un temps que avui en dia és molt bo), i a l'altre per haver fet marca.
Felicitats!
En Manel progressa a ritme frenètic, ja vaig veure a Sant Muç que era un altre Manel al que havíem conegut. Que bé poder compartir aquestes estones amb la família, tot i que et passin per la pedra ;)
Enhorabona els dos, la marató: poca bro
Enhorabona els dos, la marató: poca broma
Publica un comentari a l'entrada