Sant Joan Despí, 10 Km: cursa estrenada

Corrent per Sant Joan Despí

Ben a prop de TV3. Avui, abans d'anar a votar, he anat a córrer els 10 Km de Sant Joan Despí. Estava clar que serien molt plans i efectivament així han estat, excepte una rampa inesperada cap el Km 9. Sortosament era curta. Es tractava de pujar per accedir a un pont. La cursa es diu "Entreponts" perquè passa diverses vegades per sota de l'autopista. Els primer quilòmetre m'ha fet molta gràcia perquè passa just per on feia sèries quan treballava en horari de matí a la tele. Sovint m'hi acostava a l'acabar de treballar per a fer els entrenaments de qualitat de sèries llargues, especialment. Un tipus d'entrenament que, tot sigui dit, he abandonat completament des de fa temps i les meves marques, evidentment, s'han ressentit més del què tocaria pel simple pas dels anys. Però ara el què toca és gaudir de les curses i no "morir-se" en els entrenaments. Ja ho vaig fer molts anys i ara ja no tinc la capacitat de sacrifici que tenia, ho haig de reconèixer. Trigo més ? Doncs trigo més...

Cotxes aturats, que passem els corredors !

   La cursa és, com deia, molt plana. Per atletes amb bon nivell, crec que pot ser una cursa ideal per a veure com estan de forma. És pot mantenir un ritme molt constant.

A poc d'entrar a meta

   Avui he sortit bastant endavant. El resultat el Km2 en 8m 11s, cosa que vol dir un ritme de 4,05. Evidentment, massa ràpid per a mi. Ja sabia que després perdria temps. He visualitzat que uns quants metres per davant meu hi havia una atleta veterana a la qual, aquest estiu vaig superar en els 5Km de Barberà del Vallès. He calculat que em portava uns 20 segons d'avantatge. He pensat que seria una bona motivació intentar atrapar-la. Però els meus esforços han estat vans. Al cap d'un parell de quilòmetres la tenia gairebé a 25 segons. Pensava que afluixaria, però res de res. El que afluixava era jo...!  Ja cap el Km 6 em costava baixar de 4,30 el Km. Cap el km 8 m'ha passat el Vicenç Soler, que està a punt de fer 61 anys. Quina màquina! quan està en forma, com ara, el veig passar impotent i no hi ha manera que el pugui seguir. Bravo, Vicenç !!

Amb en Manolo Runnersantboi, el fotògraf

   Al final he acabat en 44 minuts i 43s. Esperava fer una mica menys, la veritat... Potser he pagat el fet de sortir massa ràpid. En els 2 últims quilòmetres m'han passat diversos corredors. Normalment jo n'avanço en els últims quilòmetres. Avui ha estat a l'inrevés.
   La cursa m'ha semblat perfectament organitzada i poder disposar d'un pavelló al costat mateix de la sortida-meta és un autèntic luxe ! La meva felicitació al Toni Coscujuela i tot el seu equip. Si puc, segur que repetiré.

Amb la Mercè i el Vicenç

   La setmana vinent, un altre 10.000. Serà a Les Franqueses. I serà una cursa especial perquè serà el meu 10,000 número 200. Estic molt content que coincideixi amb aquest cursa que organitza un gran amant de les curses i de l'atletisme en general, com és en Jaume Aragonès i el seu club  "A 4 el Km". Espero estar a l'alçada. Com sempre, l'objectiu, fer-ho millor que l'any anterior ja que al 2013 la vaig fer. Vaig trigar 46,38. Havia plogut i hi havia fangueig, cosa que la va endurir. Aviam si no cau aigua el dia abans i puc millorar el registre. Hi havia tobogans, recordo. Veurem !

Us recomano córrer a Lavern Subirats

Per segon any consecutiu he anat a córrer a Lavern Subirats. L'any passat em vaig sentir tant ben tractat --de fet sempre m'hi sento a la majoria de curses a les que vaig-- que no vaig dubtar a repetir. Amb tot, enguany, per feina ho tenia una mica complicat, però no m'hi vaig poder resistir per combinar-m'ho. És una cursa petita, amb 320 participants, però on tots ens sentim, estic segur, cuidats i diria més, mimats ! Dues voltes de 5 Km amb possibilitat de fer una cursa de 5.000 metres o bé una de 10.000. Recorregut molt variat amb baixades, pujades, asfalt, terra, passant entre vinyes --com no, a l'estar al Penedès-- aconseguint un punt d'equilibri molt interessant. La cursa és dura, però. L'any passat vaig acabar-la en 45m i 10s. La idea, enguany, era intentar baixar dels 45 minuts. Vaig sortir potser una mica endarrerit i vaig perdre uns quants segons, però res de l'altre món, tot sigui dit. Conscient que hi havia diverses pujades, vaig intentar anar el més ràpid possible a les baixades i mirar de perdre el mínim de velocitat a les pujades. En altres paraules, vaig anar "a tope". Quan vaig veure que el pas pels primers 5 Km era de 22m i 32s ja vaig veure que baixar dels 45m era una quimera. De tota manera no em vaig rendir. Vaig intentar-ho amb totes les meves forces. El dia, segurament, no acompanyava tant com l'any passat. Hi havia una humitat notable. Al final vaig acabar la cursa en 45m i 57s, o sigui, 47s més lent que l'any passat. Com sempre, però, vaig quedar satisfet. Altres companys també van veure com les seves previsions de marca no es cumplien, segurament per la humitat.

Amb la Jackeline Gómez, la quarta fèmina.

   Un cop acabada la cursa, el millor. Els organitzadors m'havien enviat un correu, preguntant-me de què volia que em fessin l'entrepà. Recordaven que al ser jo vegetarià, no menjo butifarra. I allà estava el meu bocata tal com els havia demanat !! Moltíssimes gràcies ! Només a Lavern Subirats i a la cursa de La Floresta m'han fet un bocata especialment per a mí. Quin detall !! Només tinc paraules d'agraïment.

El bocata estava boníssim !!

   Us recomano molt la cursa de Lavern Subirats. No us penedireu si un dia hi aneu, entre d'altres coses perquè es sortegen un munt de regals i al ser poquets, gairebé a tothom li toca alguna cosa. Enguany es sortejava una televisió !!

Un bon tast

Gran ambient a les pistes de Granollers després del Tast de Mitja

Avui he corregut el Tast de Mitja, cursa de 10 km que serveix per preparar el terreny de cara a la mitja de Granollers, si bé encara falta molt per l'1 de febrer, el dia que es fa la mitja vallesana. El Tast surt de La Garriga i acaba a les pistes d'atletisme de Granollers. Pràcticament tot en baixada. Ideal per a fer grans marques. Està clar que no haurien de ser "homologables", precisament per això. He sortit una mica endarrerit i això m'ha obligat a fer una mica de ziga-zagues en els primers metres, però de seguida he trobat prou espai per a córrer còmodament. La meva idea era intentar baixar dels 41m 50s que havia fet a Vilafranca del Penedès al gener, que tinc com a millor marca del 2014 (si bé m'han comentat que aquesta cursa és una mica curta...)  He intentat anar el més ràpid possible des del primer moment, però de seguida he vist que la velocitat que aconseguia no era res de l'altre món. Els parcials dels primers 5 Km han estat 4,19-09-10-20-18. Mitjana de 4,15, per tant previsió de temps final si doblava, 42,30, lluny de l'objectiu prefixat. He intentat donar-ho tot en els segons 5 Km. Una noia amb la que ens hem passat diversos cops, m'ha esperonat. Quan em posava al darrera d'ella veia que anava a 4,15, un ritme que no em servia pel meu objectiu. Però he vist que anava al límit. He deixat la noia endarrera, però al km 8 m'ha avançat i se m'ha escapat. He cregut que irremeiablement, però aleshores m'he dit que intentaria atrapar-la en l'últim quilòmetre. Poquet a poquet he vist que m'anava acostant. Al final hem entrat a la pista d'atletisme a fer els últims 300 metres anant jo just al darrera seu. He esperat el meu moment. A falta de 150 metres per a l'arribada he canviat de ritme i no m'ha seguit, com havia passat en diverses ocasions al llarg de la cursa. I he pogut entrar abans a meta. El temps final que he fet 42m 24s, o sigui 8 segons més ràpid el segon 5.000. Si no arriba a ser per la motivació extra per atrapar la "meva rival", hauria fet un temps pitjor, sens dubte. Gràcies, "rival"!
;-) Un cop a meta he tingut l'oportunitat de xerrar una estona amb l'Esperança Zuriguel corredora de gran experiència amb la que hem viscut moltíssimes curses. Hem estat comentant que estem tant i tant lluny dels nostres millors registres, però que és llei de vida. I ho tenim assumit. Però no per això deixaríem de córrer. Cada cursa és un món, a cada cursa ens divertim, cada cursa la vivim intensament, i això és el millor. Cada cursa és una escola, com diu la gran Emma Roca. I hi estic d'acord.
   Al respecte de les marques i del pas del temps. La meva millor marca de marató (2h 58m 5s) la vaig fer a un ritme de 4m 13s/km. Avui, 10 Km en baixada, els he fet a 4m 15s/km. O sigui, incapaç d'aconseguir el ritme que havia fet en una cursa ... més de 4 vegades més llarga !!! Increïble, però és el què hi ha. I insisteixo: content !

4 pels 200 10 mils

 Després de córrer ahir el Cross de Santa Margarida i els Monjos, de 10 Km, només em falten 4 curses d'aquesta distància per arribar a les 200. Si tot va com espero, aconseguiré aquesta fita el 30 de novembre a Lleida. Ja en parlarem.

L'Arcadi també va baixar del 50m (foto: Juan Jiménez)

Gran dia, gran cursa

  Mirant el perfil de la cursa d'ahir m'esperava una cursa una mica trencacames. El cert, però, és que de trencacames, res de res. Es tractava d'un recorregut de 5 Km al qual se li feien dues voltes i el cert és que era molt plana. Pràcticament tot per terra. Un cross magnífic, la veritat....! La primera volta l'Arcadi i jo ens la vam prendre amb calma perquè pensàvem que hi havia pujades. Quan vam comprovar que no --després d'haver passat el Km 5 en 24,43-- vam millorar en la segona volta. Vaig apretar una mica i vaig completar els segons 5 Km en 22,45, gairebé 2 minuts més ràpid que la primera volta. En total, 47m 28s. Em vaig quedar amb les ganes de saber quins temps hauria fet d'haver corregut més ràpid els primers 5 Km. Si deu vol ho sabré al 2015, ja que vull repetir. Al marge d'això, la cursa en sí, fantàstica. Molt recomenable. Gran avituallament al final, els corredors molt ben tractats. Sortida i meta al camp de futbol, zona àmplia i fàcil aparcar molt a prop. Tot magnífic ! Si teniu l'oportunitat, apunteu-vos-la al vostre calendari. Ja us dic que a mí, em va encantar.
Pròxima cita, dissabte vinent, 25 d'octubre, el Tast de Mitja, a Granollers. 10 Km també.

He tornat a córrer a Sant Muç, a Rubí

Una zona de meta, sobre les vies del tren, magnífica !

  Sant Muç és la cursa de casa. Amb la d'avui són ja 9 les meves participacions en una cursa que ha variat el seu recorregut almenys 3 cops. Vaig arribar a córrer-la en 39m i 52s al 2002. Ara feia 5 anys que no la feia. Al 2009 es va estrenar el recorregut actual, que està prou bé. Aquella vegada vaig fer 47m 20s, La cursa és dura perquè té una pujada llarga d'una mica més de 2 quilòmetres que pica força. Una pujada que conec perquè per aquella carretera entreno sovint. Però sempre la faig en sentit de baixada. Només un cop la vaig fer pujant, com avui. En sentit de baixada vaig arribar a posar-me una vegada a 2,57 el Km. Per a què us feu una idea de com baixa...

  Vist el temps que vaig fer fa 5 anys (47,20), que fa una setmana vaig fer la marató del Priorat, i que porto un llarg període fent marques força pobres, tenia seriosos dubtes de si seria capaç de baixar dels 50 minuts. M'ha semblat que era un bon objectiu intentar-ho. He sortit amb l'Arcadi i anàvem una mica per sobre de 5m/km. Tenint en compte que el recorregut era força pla fins el km 3, pensava que seria complicat assolir el sub 50. Quan hem arribat al Km 3,5 començava la pujada llarga ja esmentada. M'he trobat força bé i animat perquè anava superant corredors. L'Arcadi no m'ha seguit. He passat el km 5 en 25,55, per tant només tenia 55 segons de retard sobre l'objectiu de 50m. Aleshores venia la baixada notable. Fa 5 anys la vaig patir força. Avui tot el contrari. Km 6 (4,27) Km 7 amb pendent llarg (4,51) i al clau ha estat el Km 8 (4,00) He aprofitat bé la segona baixada, que ja no era tant pronunciada, i això m'ha permès encarar els dos últims km, fets en 4,36 cada un, per tal d'assegurar-me que baixava dels 50m. He acabat en 48m 27s. Un registre millor del què m'esperava, la veritat. En l'entrenament d'ahir dissabte vaig notar-me ràpid. I el crono m'ho va confirmar. Aviam si tot plegat comença a indicar que sóc capaç de fer uns registres ni que sigui no tan dolents com d'un temps cap aquí. Com que aquesta temporada no vull fer tantes maratons, igual les meves marques no se'n ressenten tant. Espero...

Amb la Mayte, la corredora riallera 

   Pel que fa a la cursa d'avui, magnífica. La sortida i arribada a l'avinguda del Ferrocarril és fantàstica. Un aplaudiment per a l'organització, de la mà de la Unió Atlètica de Rubí i l'Ester Peiroten, que té la mà trencada en això d'organitzar curses. L'avituallament final, amb fruita, xocolata, beguda, entrepà de botifarra,... sensacional ! Moltes felicitats a tots i moltes gràcies !

1a marató de muntanya de la meva vida

Acabada la marató número 42 !!

  Has estat la meva marató número 42. Xifra màgica. La 1a edició de la marató del Priorat, a Falset. Recorregut preciós que vaig gaudir especialment en la primera mitja. Vam passar per pobles preciosos, com Bellmunt, Torroja, Gratallops, Porrera... Erem uns 400 corredors comptant la mitja i la marató. Primer vam sortir els maratonians i més tard els de la mitja. El dia ens va acompanyar, si bé en algunes estones el sol va picar fort. Vist el perfil de la cursa, vaig pensar que posar-me com a objectiu intentar baixar de les 5 hores no era descabellat. Quan faltaven uns 10 minuts per començar em vaig adonar que m'havia oblidat el rellotge ! Al ser una cursa de muntanya vaig pensar que no era greu, ja que no es tracta de mantenir cap ritme. Però sí és cert que vaig trobar a faltar el crono. Més que res per saber quants quilòmetres i quan estona portava de cursa. Ho vaig suplir preguntant a altres corredors. En els primers 15 quilòmetres de cursa vaig tenir la mala sort, igual que un bon grapat de corredors, d'equivocar-nos de recorregut dos cops !! Quan ens vam adonar que no anàvem bé, vam haver de retrocedir. En total vaig calcular que com a mínim, vam fer ben bé un parell de quilòmetres de més. Tenint en compte que la marató sempre és una prova dura, el cert és que em van preocupar aquests quilòmetres "regalats".

Entrant a Torroja. Km 18, aproximadament

   La mitja marató la vaig passar, segons els meus càlculs, en pràcticament 2 hores i 30 minuts. Vaig veure clar, aleshores, que intentar baixar de 5 hores era una quimera. Nou objectiu: 5h 30m. A mesura que passaven els quilòmetres cada cop em costava més encarar les baixades, no només perquè baixo fatal i tinc por de caure, com ja he comentat altres vegades, sinó perquè notava molèsties als dits dels peus. No m'havia retallat les ungles com caldria i ho estava pagant. Sortosament, la cosa no va anar a més. Em vaig aturar una vegada a treure'm pedretes dels peus. A partir del Km 30 i poc, vaig rendir-me a l'evidència que les pujades les havia de caminar i oblidar-me del trot. Amb tot, els últims 3 quilòmetres, en pujada, eren per asfalt. Em vaig trobar còmode en el meu element "natural" i vaig trotar molta estona superant els altres corredors que tenia a prop. A aquestes alçades, per cert, l'objectiu de temps ja feia estona que l'havia fixat en les 6h. A la muntanya, està clar que millor oblidar-se del crono, però l'esperit competitiu que crec que tots portem a dins, --en definitiva és una cursa-- ens fa posar objectius. Almenys és el meu cas.

Avituallament a Porrera. Km 33

Amb l'Arcadi, abans de començar

  Ja entrant novament a Falset, després d'un gir a l'esquerra, una rampa d'escassament 200-300 metres em va superar. No vaig veure'm amb cor de trotar-la. I la vaig caminar. Ja havia comprovat al llarg de la cursa, en les parts més costerudes, que el meu caminar és més lent que el de la majoria de corredors que tenia al meu voltant. Per tant, sabia que al caminar aquella rampa perdria el què havia estat intentant durant els últims 2 quilòmetres: entrar a meta abans que un noi i una noia amb els que ens havíem estat passant diverses vegades al llarg de la cursa. Al caminar-la, --ells també ho van fer--em van superar, tal com preveia. Al final van entrar a meta uns 15 segons abans que jo. El meu temps final 5h 57m 5s, 4art de la meva categoria, 75è de la general. Vaig ser l'últim corredor en baixar de les 6 hores.
  Ha estat la primera marató de muntanya de la meva vida. I crec que serà l'última. No pas perquè no m'agradés, --ben al contrari-- sinó perquè estar 6 hores per completar una cursa, crec que és exagerat per a la meva edat. Com deia, tinc esperit competitiu, i aquest esperit el gaudeixo més en curses d'asfalt. Lluitar contra el crono m'agrada, i en la muntanya això passa a un segon pla. A més no sóc especialista en muntanya i pateixo.
  Pel que fa a la marató del Priorat, vull felicitar els organitzadors, els Dracrunners. Organitzar una marató és complicat, però més encara si és de muntanya. L'ambient que van crear abans i després de la cursa va ser magnífic. Ah...! i l'arròs del tros per recuperar forces estava boníssim !!!! Bé. Cal afegir també que una de les gràcies d'aquesta marató és que en els avituallaments es podia fer una magnífica degustació de vins del Priorat. Jo no en vaig prendre cap perquè sóc abstemi i perquè l'alcohol deshidrata. Sens dubte, però, això fa de la Marató del Priorat una marató ben diferent. Entenc que si es beu un petit tast a cada avituallament, tampoc no ha de passar res. I menys encara amb vins de gran qualitat !
  Pròxima cita, diumenge que vé, 12 d'octubre. Correré a casa. La cursa de 10 Km de Sant Muç, a Rubí. És dura perquè té pendents importants.

Solidaritat hepàtica

Diumenge vaig córrer per segona vegada la cursa Nick Horta de 5 Km que recapta fons per lluitar contra el càncer hepàtic. Sota els auspicis de l'atleta Maria José Moscoso --transplantada de fetge-- aquesta cursa, que ja ha arribat a la 5a edició, es consolida com una de les més interessants del panorama català, pel que fa a curses de 5 Km, que cada cop proliferen més. Amb prop de 1.000 inscrits, la cursa discorre pel barri d'Horta, que no és precisament pla, tot sigui dit... De tota manera, la cursa és molt agradable i es poden aconseguir bons temps perquè les pujades, tret d'una rampa notable, són assequibles. I quan es baixa es pot córrer bastant. Victòries d'Otmane Btaime amb poc més de 15 minuts i de Txell Calduch, amb poc més de 18 minuts. Atletes de renom per donar suport a la cursa i a la causa solidària.

Arribant a la meta; no és cap coreografia

  Pel que fa a mí, vaig completar-la en 22m 15s, exactament 1 minut més que fa 2 anys. Vaig sortir força endarrerit. Igual si m'hagués situat millor hauria guanyat alguns segons. Tan se val. Tenia certs dubtes perquè la tirada llarg de 30 Km que vaig fer dijous per la Marató del Priorat em va deixar un peu una mica tocat. Una vegada més la crema escalfadora Weapon to Win em va anar de fàbula. No vaig tenir cap problema. Després em vaig aplicar la recuperadora i a la nit la regeneradora. Com nou. Com sempre. I els escalfadors de Bussetus van ajudar-me també a córrer sense cap dificultat.
  Pròxima cita --i última abans de la Marató del Priorat-- La cursa del Mosquit, al parc de l'Agulla de Manresa, 10 Km, dissabte 27 a la tarda.
 

11è cop a L'Ametlla de Merola

Esprint final a l'Ametlla de Merola (Foto: Wai Shan Serradell)

Sens dubte és de les curses que més vegades he fet. L'Ametlla de Merola, la colònia bergadana on el meu company de feina, l'Arcadi Alibés, hi té molts vincles, s'hi feia diumenge l'edició número 26 del Cross. Una cursa que qualsevol corredor de casa nostra que se'n preciï de ser-ho ha d'haver fet almenys un cop. L'any passat, en l'edició número 25, hi vaig celebrar la meva desena participació, cosa que l'organització premia amb un magnífic record que tinc penjat a casa. L'any passat, per celebrar el quart de segle de la cursa, van decidir canviar el circuit i fer que el sentit de la marxa fos exactament a l'inrevés. Em va semblar que aleshores el recorregut s'enduria notablement. El cas és que vaig acabar amb el pitjor registre de sempre: 47m 44s. Els participants van respondre via enquesta que els havia agradat el canvi de sentit i és per això que enguany s'ha decidit repetir-lo. Ja m'imaginava que no m'aniria del tot bé, fins el punt que el registre de l'any passat em semblava complicat de repetir-lo. I així va ser. Però anem a pams. Al treballar la nit anterior, escassament vaig dormir 4 hores i mitja. La primera volta em va sortir en 24m 47s, per tant ja vaig veure que seria complicat baixar dels 50 minuts, si no espavilava. La segona volta, ja amb més espai per córrer, em va sortir una mica millor i la vaig fer en 24m 12s, Per tant vaig acabar en 48m i 59s. O sigui molt pitjor que l'any passat (1m i 15s més lent). És el què hi ha. Causes ? Les que es vulguin: tinc un any més, he estat lesionat a l'estiu i he pogut entrenar molt poc; el cansament acumulat per les maratons de la temporada passada;  m'he engreixat 3,5 kilos.. i bla, bla, bla... Excuses de mal pagador... o de mal corredor, en aquest cas. Tot suma. Haig de pensar, però, en positiu i buscar nous reptes, com per exemple, en aquesta cursa a veure fins quan puc mantenir-me per sota del 50 minuts, per exemple... El més ràpid que l'he feta mai ha estat en 44m i 7s, marca aconseguida fa 10 anys.

Vaig ser batut a l'esprint (Foto: Wai Shan Serradell)

Diumenge vinent correré els 5 Km de la cursa d'Horta per ajudar a lluitar contra el càncer hepàtic. Us hi espero a tots !!      

Amb el Quique, l'Ivan, l'Arcadi i en Blanco

Ara ja en van 11 a l'Ametlla

Vaja atrocitat !!

Amb l'Oriol Busto, de la Burriac Atac, i el meu company de feina, Rafel Bagot

Una cosa és fer un doblet, i una altra ben diferent és fer el què he fet aquest cap de setmana. Anem a pams. Dissabte a la nit vaig prendre part en la Burriac Atac, una cursa de muntanya nocturna que arribava  a la 10a edició i que té com a particularitat que comença i acaba a la platja. No crec que hi hagi moltes curses de muntanya al món que puguin dir el mateix. La cursa començava a Vilassar de Mar i finalitzava a Cabrera de Mar, la població just del costat. Entremig, calia pujar al castell del Burriac, de nit, per tant era imprescindible portar un bon frontal. El meu no és cap meravella, però il·lumina suficientment. Gran ambient a la sortida, a l'ajuntament de Vilassar, amb uns 700 corredors. Anàvem a afrontar 21,6 Km (segons el meu GPS). Ja sabiem que la cursa era dura, però el cert és que la vaig trobar duríssima. Els primer quilòmetres, uns 3 més o menys, ens van portar pels carreres de Vilassar amunt, fins començar els corriols de la muntanya. Molta gent al carrer, moltíssima. Un cop a la muntanya, a l'haver corriols estrets, de seguida es van fer embussos en les parts més costerudes. S'agraïen, però, pensant en el què ens trobaríem després. La sensació que vaig tenir és que vam estar més estona de la cursa pujant caminant --a estones, grimpant-- que no pas corrent. La xafogor va ser molt notable, i suàvem com a cavalls. Al voltant del Km 12 i escaig vaig caure i em vaig rascar un genoll. Res greu, sortosament. És el que més por em fa a les curses de muntanya: la possibilitat de caure i fer-me mal. Vaig caure en una part ben plana, mentre trotava. La cursa té parts de dificultat crec que molt notable, moltes parts "tècniques". Jo en dic parts molt difícils i perilloses. Normalment descensos amb moltes pedres de tot tipus, troncs, branques, etcétera, que posen a prova la resistència dels corredors i la seva capacitat de saltar com a cabres. A mí em fa molta por, com deia, i baixo sempre molt lent. Indefectiblement, molts dels que supero a les pujades, em superen clarament a les baixades.

Amb altres participants. A l'esquerra, el net del Salva Carbonell !

Un cop vam arribar al castell del Burriac després d'haver donat mil voltes per la muntanya, vam enfilar el descens final cap a Cabrera de Mar. Uns 5 Km amb els últims 3 o 4 per asfalt, on encara em vaig defensar força bé. Vaig passar alguns corredors i a mí em va superar una noia, a falta d'1 Km per la meta, aproximadament. La meta, per cert, preciosa, amb la recta final il·luminada  amb espelmes a la platja. Però, és clar, quan veus que has de córrer per la sorra de la platja uns 200 metres abans d'acabar la cursa, dius...ufff...! I a més se'm va ocórrer esprintar perquè el corredor que tenia al darrera em volia superar. Crec que vaig poder evitar-ho, si bé em sembla que ell va marcar abans que jo en el control de meta. Una cursa molt dura, en definitiva. Jo diria que la més dura de les 559 que porto completades fins ara. Voldria destacar l'organització, perquè aconsegueixen el que realment no podia imaginar-me. Mai no et sents sol. Cada dos per tres hi ha voluntaris que t'indiquen el camí, que, a més, està perfectament marcat amb llums grogues i vermelles per les zones de més dificultat. Avituallaments, i sobretot, molta gent, cosa sorprenent, tenint en compte que era de nit i ben tard, ja que la cursa va començar a les 21,30h,. Hi havia 4 hores per completar-la.

A poc de començar la Cursa Barça

A final vaig acabar en 3h 22m i 9s, o sigui que no vaig quedar gaire lluny de quedar fora de control. Em van sobrar 38 minuts, només. Com dic, cursa ben dura, però que als amants de les curses de muntanya segur que els agradarà. Me la vaig prendre com a part de la preparació per a la Marató del Priorat del 4 d'octubre.
  Després de la cursa, cap a casa. Vaig arribar gairebé a les 3. Tenia gana, em vaig fer una mica de pasta i vaig anar a dormir a les 4. I a 3 quarts de 7, diana per anar a Barcelona a la Cursa del Barça,

El gran Ignasi Paredes em va fer aquesta foto

que celebrava la primera edició. La cursa començava a les 9, per tant descans entre una cursa i l'altra, més aviat gens. D'aquí el títol d'aquesta entrada.

A poc de la sortida (Foto Wai Shan Serradell)

A poc de l'arribada, ja al Camp Nou (Foto: W. Sh. Serradell)

 Era una cursa de 10 quilòmetres que es va caracteritzar per la calor insuportable que va fer i perquè era un pèl llarga. Almenys 200 metres de més. Gràcies a les cremes de Weapon to Win, que em van de fàbula, vaig poder "recomposar-me" una miqueta i fer la cursa. Ja de bon començament vaig veure
que la meva aspiració de fer 45-46 minuts era inabastable en les condicions en les que em trobava. Si baixava de 50 minuts ja podria estar més que content. Vaig anar tirant com vaig poder. Els carrers que pujaven una mica, com ara Entença. eren com una mena de Tourmalet per a mí. Perdia molta velocitat. Al final vaig entrar a meta en 51m i 15s, però com que el GPS em va marcar 10,33Km, el promig va ser de 4,57 el Km. Un ritme per baixar de 50m. Per a fer 49m 30s, exactament. Jo, encantat !!
   A la tarda estava ben baldat, amb dificultats per baixar les escales, com si hagués fet una marató ! Una atrocitat, en definitiva, que hauré d'evitar repetir en el futur perquè... ja no tinc edat.
Diumenge que vé toca el Cross de l'Ametlla de Merola. Una altra cursa dura, però almenys són només 10 Km. Serà l'11a vegada que la faré. És la cursa de l'Arcadi. En qualsevol cas, molt recomanable ! Ah!! De la lesió costal, com veieu, gairebé ni me'n recordo, gràcies a Novaelite !

Ja tornem a estar en dança !

Aspecte de la Devesa minuts abans de començar la Cocollona

  Sembla que la lesió costal va minvant notablement. A Novaelite estan fent una feina magnífica. Només ens queda el dubte de sí tinc o no alguna fissura a alguna costella ja que tinc una molèstia en un punt molt localitzat. El cas és que aquest mes d'agost he corregut menys quilòmetres, molt menys dels que voldria haver fet pe preparar com caldria la Marató del Priorat del 4 d'octubre. Queda escassament un mes i avui diumenge, he fet tot just la sessió més llarga des del passat 18 de maig, quan vaig completar la Marató de Tortosa. I avui he corregut 14,68 quilòmetres, només. Ja sóc conscient que arribaré molt justet de quilometratge, però és el què hi ha. La lesió costal m'ha impedit entrenar, com deia, i encara sort que ara ja està gairebé oblidada. Ahir dissabte vaig fer la meva reaparició en una cursa després d'haver corregut a Vacarisses, 5 Km, el passat 1 d'agost. Ja vaig córrer amb molèsties, aquell dia. 4 dies després, el 5 d'agost, vaig aturar el entrenaments ja que el dolor era notable. 5 dies parat; vaig provar i pitjor, encara. 6 dies més aturat. Total, que em planto al 17 d'agost sense haver corregut res en tot el mes. A poc a poc vaig anar augmentant quilometratge. el Weapon to Win fa el seu paper perfectament i poc a poc em vaig trobant millor. Tant és així que finalment, goso fer la cursa de la Cocollona, a Girona. 10 Km. Nocturna. Hores abans de la cursa cau un bon xàfec a la capital gironina i el terreny per on passem queda ben xop. Es nota força al Parc de la Devesa, per on transcorre bona part de la cursa. L'any passat, en la primera edició, vaig fer 43m i 26s. Ahir vaig fer 46m i 45s. Temps sensiblement pitjor, però tinc un bon grapat d'excuses. El recorregut és una mica diferent tot afegin-t'hi una notable pujada per accedir al peu de la Catedral gironina. Està al començament de la cursa. Preciós, però a efectes de crono es nota.. El terreny enfangat també fa que vagis una mica més lent. La falta d'entrenament s'ha de notar, també, com no, en els 3,5 kilos de més que m'he posat a sobre. Com veieu, excuses no me'n falten.

Ben suat just a l'acabar la cursa (Foto: Sònia Diveresport)

   Ara estaré 5 dies més sense córrer,de dilluns a divendres, perquè marxo de petit viatge per celebrar els 25 anys de casat. Quan torni correré dissabte dia 6 la Burriac Atac, de Vilassar de Mar, cursa de muntanya, nocturna, i al dia següent, 7 de setembre, correré la cursa del F.C. Barcelona. Tot sigui a fi de bé.

Lesionat...

La zona lesionada. Externament, no es veu res

És el pitjor estat per a un esportista: estar lesionat. No pots practicar esport i això et frustra. Doncs bé, estic lesionat. Les molèsties que tinc al costat dret han esdevingut una lesió i el més aconsellable és parar. Gràcies a la inestimable col.laboració del Xavi Budó --l'entrenador de la millor tenista espanyola de l'actualitat, la canària Carla Suárez-- m'he posat en mans de l'Ángel, un fisioterapeuta cordovès, molt simpàtic i professional, del centre Novaelite que em va fer un diagnòstic. La molèstia vé provocada per una tensió a tota la zona que té en part el seu orígen en la cicatriu de l'hepatectomia que se'm va fer al 2007. Es veu que les cicatrius profundes provoquen adherències que són l'origen de les molèsties. Haig de fer un seguit d'estiraments per mirar de destensar tota la zona. De moment, res de córrer. Segur que a Novaelite, especialistes en esportistes professionals i també en els amateurs, m'ajudaran a restablir la normalitat. Per cert que un dels cracks que tracten és el Jaume Leiva. Aviam si aviat el tornem a veure cremant sabatilles a l'asfalt.
 Aquest contratemps fa que la preparació per a la Marató del Priorat del 4 d'octubre quedi alterada. No sé quan començaré a córrer de nou. Espero que no siguin massa dies. De moment he hagut de renunciar a la cursa nocturna de Figueres d'aquest dissabte. Em centraré ara en els exercicis de recuperació, els estiraments, per mirar de recuperar-me l'abans possible.
 
 

Setmana de transició

Amb la Maria José Moscoso, en el rodatge de l'spot promocional de la 5a Cursa d'Horta

Setmana tranquileta la que acabem de passar ja que només he fet 40 quilòmetres. Després de tres setmanes d'augment de volum (20-40 i 60Km, respectivament) ara tocava afluixar una miqueta. Divendres vaig córrer la cursa de Festa Major de Vacarisses, d'entre 4,8 i 5 Km. Molta calor, com era previsible, tot i que una hora abans de la cursa va caure un xàfec de ca l'ample. 125 corredors per a fer un recorregut amb baixada al començament i després una gran pujada per rematar amb un descens més curt fins a la meta. Tot i les meves molèsties al costat dret --ja fa força que duren i la cosa m'està mosquejant-- vaig poder córrer amb certa facilitat. 22m 27s va ser el meu temps, tot entrant el 58 a la meta. Vaig superar la 5a noia en els últims metres. Les molèsties que tinc al costat, a vegades penso que poden ser una petita fissura a una costella, m'alenteixen força. Ho noto especialment als entrenaments, on ara mateixc rodar a menys de 6m/km  em sembla llunyíssim, quan normalment rodo sense problemes a 5,45.

 Espero no haver d'anar a què m'ho mirin i acabi passant.

Amb l'Arcadi, en el rodatge

Divendres vaig provar l'Herbalife

  Dissabte va ser un dia especial. Amb l'Arcadi vam col.laborar en la gravació de l'spot promocioanl de la 5a Cursa d'Horta (5 Km) que es farà el 21 de setembre, per recaptar fons per la lluita contra el càncer hepàtic. És una iniciativa de la Maria José Moscoso, atleta transplantada de fetge, que ja fa temps que fa els impossibles per a lluitar contra aquesta malaltia. No hi podiem faltar ! Va ser una experiència interessant. Ja sabeu que el 21 de setembre, doncs, teniu una cita atlètica inel.ludible.

Com un llangardaix

I ahir diumenge, relax. Em vaig posar a prendre el sol, degudament protegit amb crema del 50, i em vaig fer un banyet a la piscina. Pròxima cita, dissabte 9 d'agost, els 8 Km nocturns de Figueres. Espero que per a llavors la molèstia costal com a mínim hagi disminuit força.  Bon estiu a tothom !!

P.S. Des de divendres estic prenent el complement vitamínic Herbalife. Crec que m'anirà força bé. És boníssim de gust. Si algú està interessat en conéixer-lo, que contacti amb mí.

Doblet de muntanya

La pujada inicial per la carretera a Òrrius és un tros dur

No recordo haver fet un doblet de muntanya, i menys encara el mateix dia. Ho vaig fer dissabte. Al matí vaig córrer la 2a edició de la cursa Forat del Vent, a Collserola. Gairebé 11Km.Vaig baixar de poc més d'un minutet dels 60 minuts. 58m 57s, vaig fer. Vaig coincidir amb la meva cosina Cristina Casacuberta, recent finisher a l'Ironman de Frankfurt. Em va agradar el Forat del Vent. De fet, les curses de muntanya de no massa quilòmetres les trobo molt agradables. I si no són massa tècniques, molt millor. I dissabte a la tarda vaig anar a Òrrius. Feia 7 anys que no feia la cursa que els amics del Maimakansu organitzen cada any per a la Festa Major. Al 2006 vaig trigar 47 minuts i al 2007, 50 minuts. Per tant ara aspirava a baixar de 55m. I vaig acabar amb 52m i 13s. Prou satisfet. Són 7 anys més i havent corregut una altra cursa al matí. No em puc queixar. Les dues curses que he fet aquest dissabte eren força similars em distància, en pistes, en pujar primer i baixar després. Em vaig trobar còmode en totes dues. I perdent la por a les baixades. És clar, però, que eren descensos còmodes. Aquesta setmana ja he arribat als 60Km, perquè divendres vaig fer dues sessions, al matí 10 Km i a la tarda, gairebé 6, a Blanes, on vaig anar per veure els focs.

Amb el mític Salva Carbonell, el gran "capi" del Maimakansu

Amb la Cris i els seus amics triatletes

   Divendres que vé, 1 d'agost, primer dia de vacances per a mí, correré a la tarda la cursa de 5Km de Vacarisses. El cap de setmana encara no està clar si en faré alguna altra. Veurem...

Dues en comptes de tres

                Tenia previst fer tres curses aquest cap de setmana, però finalment han estat dues. Dissabte a la tarda no vaig poder fer la de La Floresta per un compromís familiar ineludible.
Divendres vaig anar a Terrassa a córrer els 10 Km nocturns que organitzava en Jaume Leiva amb el suport logístic del Juanan Fernández i tot el seu equip de Runningsolutions, amb la Mònica i en Joan Carles. Dream Team ! Nivell d'atletes d'autèntic luxe, amb Mohamed Bembharka, Omar Oughzif, Otame Btaimi, Marcel Zamora, Andrés Acuña, Marc Roig,  Albert Parreño, Jim Serrano, Txell Calduch, Maria Vasco, entre molts d'altres... Entre els convidats estàvem el meu company a TV3, Rafael Bagot i jo mateix.

Instants abans de la sortida a Terrassa, divendres. Amb els "cracks"...!

                Després de les curses de nens i de cambrers, vam sortir els que fèiem el 5.000 i el 10.000. Recorregut amb alguna pujada que picava no per dura, però sí per llarga, sobretot la de la carretera de Matadepera. Els del 10, fèiem dues voltes al circuit. Vaig sortir davant de tot i indefectiblement allò em va fer anar més ràpid del què em tocava. Poc a poc em vaig anar regularitzant i situant-me en el meu lloc. Vaig passar algun que altre corredor al llarg de la cursa. Vaig acabar en 44m i 5s. No és una gran marca, però tenint en compte els pendents, no em puc queixar. Per a mí un 10.000 pla en 42 minuts és un molt bon registre, per tant, satisfet. A més vaig acabar el tercer de la categoria de més de 50 anys; bé, oficialment el quart, perquè es va comptabilitzar en Marc Roig com a major de 50 anys i vencedor de la categoria. Crec que no els té, els 50, en Marc... Ni de lluny, que jo sàpiga.

Al barri de Can Gonteres, a Terrassa

                Feia xafagor; tanta que al final del meu recorregut es va posar a ploure amb una certa intensitat. En definitiva, bona cursa ! Vaig patir, però, veient en Jaume Leyva molt atrafagat i em va semblar que encara una mica coix. Espero que aviat estigui recuperat del tot i pugui tornar a córrer; a volar, més aviat...!
 I avui diumenge he anat a la cursa de muntanya de Can Gonteres, a Terrassa. 7,5Km. Era la primera edició. M'ha semblat una molt bona cursa. Haig de fer una mica de muntanya, pensant en la Marató del Priorat, i per això m'hi vaig a puntar, a Can Gonteres. Al recorregut només un petit però: l'embús del començament potser s'hauria pogut evitar fent algunes voltes pels carrers del poble, que haurien esponjat la cursa, abans d'arribar al corriolet en baixada. Un corriolet que a la tornada a meta es fa en pujada. Aleshores sí que és dur... Érem poquets, potser una norantena de corredors. M'he trobat molt còmode passant gent en les pujades i per una vegada no recordo que em passés gairebé ningú en les baixades. Val a dir que eren fàcils de negociar, gens tècniques, i he anat molt bé i fluid en els descensos. Menys por de l'habitual. Fins i tot he passat gent en els baixades... ! Finalment he acabat el 7,34 Km, que era el què m'ha marcat el GPS, en 42m i 40s. No sé com he quedat. He hagut de marxar ràpidament.

Provaré l'Herbalife. Crec que m'anirà molt bé.

                   El cap de setmana vinent, en principi només faré, dissabte 26, el 10,8 Km de la cursa d'El Forat del Vent, a Collserola. 

    Per cert. En breu provaré el suplement vitamínic Herbalife. Crec que m'anirà molt bé. Em faran un estudi nutricional. Estic segur que m'anirà molt bé i m'ajudarà a rendir una mica més.

Un cap de setmana ben complet i variat

Això és un esmorzar !

Amb l'Arcadi, la Wai-Shan i el Mingu

Aquest ha estat un cap de setmana ben atípic perquè he fet algunes coses inhabituals. Per suposat, he corregut. Els divendres a la nit m'agrada anar a dormir ben tard. Em quedo a veure al tele i sense adonar-me'n se'm fan fàcilment les 4 o més de la matinada. Aquesta setmana ho he fet la nit de dijous a divendres, quan vaig arribar de treballar, o sigui, a partir de les dues de la matinada. Divendres no ho vaig fer perquè dissabte em llevava d'hora per anar a córrer tres quarts d'hora, a partir de dos quarts de 8, amb en Mingu Catalán, l'Arcadi Alibés, el Joan i el Xavi. Ells ho fan cada dissabte amb altres amics, també, i després es cruspeixen un esmorzar de ca l'ample del qual l'Arcadi sempre m'envia fotos per Whatsapp. I feia temps que em feia dentetes. Finalment m'he tret l'espina. I l'esmorzar és espectacular. De forquilla i ganivet ! Vaig menjar tant que fins l'hora de sopar no vaig ser capaç de menjar res de res...! Esmorzar així, primera cosa inhabitual del cap de setmana.

Entrant a meta a Ca n'Anglada (Foto: maillo)

  A la tarda vaig anar al barri de Ca N'Anglada de Terrassa, a fer-hi la cursa de Festa Major. Anunciats 6,5 Km però finalment eren 5,25. Ja havia fet la cursa al 2006. Aleshores feia 6,1 Km i la vaig completar en 25m 20s a un ritme de 4,09. Aquest dissabte el ritme ha baixat a 4,20 i l'he completada en 22m i 47s. He quedat el 9è de la categoria d'edat sent-ne el vencedor en aquesta categoria en Pep Moliner, vell amic de Terrassa. Anys enrera havíem fet curses en temps similars. Dissabte va fer 19m 59s !! Bestial !! Com està de forma !. Em va dir que el seu secret és competir poc i distàncies més curtes. Ja no fa maratons. Però fa mitges en 1h 28m. Impressionant, Pep !! Moltes felicitats ! La cursa de Ca n'Anglada és dura per la part de pujades que té. Sortosament no va fer la calor que recordo de fa 8 anys...!

A poc de començar la Milla d'Horta, amb en Càndido

   I diumenge vaig decidir-me a córrer la Milla d'Horta. Just a sobre del Túnel de la Rovira, a Barcelona, un recorregut inevitablement amb pujades i baixades ja que es fa en ple barri del Carmel. Em vaig trobar en Josep Niubó, l'exsecretari d'Esports de la Generalitat. Ho era quan Fresno. A la cursa erem uns 200 corredors. He acabat en 6m 47s. Aspirava a baixar de 7 minuts, conscient dels desnivells. He vist el GPS i m'ha sortit 1,58 Km. M'he quedat amb el dubte de si la cursa era curta. Sovint en ciutat i en carrers estrets, és possible que marqui de menys pels edificis, no sé.. Perquè us feu una idea dels desnivells, en una part del circuit he marcat un ritme de 5,57 !!! I en la part final de gran baixada per la Rambla del Carmel m'ha marcat un ritme màxim de 2,29!!!! Un diferència de gairebé 3 minuts i mig per quilòmetre !!!  He acabat crec que el 58 de la general. En l'últim instant he passat a la quarta noia. Córrer una milla, segona cosa inhabitual en mi.
Amb ella porto ja 30 curses al 2014 per un total de 551 des que vaig començar a córrer al 1997.

    I després de la milla, he anat a la platja amb la família. A Vilanova i la Geltrú. He près el sol, hem dinat i ens hem estat fins quarts de 8 de la tarda. 3a cosa inhabitual en mí: anar a la platja. Un cap de setmana completet, completet. El cap de setmana vinent m'espera un triplet: Divendres, Terrassa Night Series organitzada pel Jaume Leiva i Running Solutions (10 Km). Dissabte a la tarda; cursa de la Floresta. (7,2 Km) i diumenge, cursa de Can Gonteres de muntanya (7,5 Km) a Terrassa. Cal fer muntanya per preparar la marató del Priorat del 4 d'octubre, primer gran repte de la temporada.

Sant tornem-hi !!

Aquesta setmana he començat una nova temporada després de 15 dies de descans, del 15 al 30 de juny. Dues sessions de 20 i 30m i dissabte i diumenge, un parell de curses per anar fent boca. En tres mesos, el 4 d'octubre, tinc la primera cita important de la temporada: la Marató del Priorat; primera edició. Suposu que serà una cursa de mitja muntanya, però no me'n fio i vull entrenar per muntanya. I caldrà fer tirades llarguetes, ja que es tracta d'una marató... Ja veurem.

 Dissabte vaig fer els 5 Km de Barberà del Vallès, Fa uns anys hi havia corregut almenys un parell de cops, però aleshores eren 7,5-8 Km, més o menys. Bona part del recorregut em va ser familiar. Vaig sortir rapidet a l'estar situat molt endavant i ser els primers 400 metres en baixada. Això em va permetre mantenir un bon ritme durant tota la cursa que vaig fer entre la 4a, 5a i 6a noia. Crec que que les vaig superar a totes tres, finalment. Tenint en compte que hi havia algunes pujadetes, vaig acabar ben satisfet del meu crono: 21m 24s, a un ritme de 4m 17s el Km. Ja hi haurà temps per baixar dels 21 minuts. Espero...

Amb l'Arcadi, corrent per Pallejà (Foto: Wai-Shan Serradell)

  I avui he corregut els 10 Km de Pallejà amb l'Arcadi. Dues voltes a un circuit de 5 Km. La meva intenció, després d'apretar ahir, era prendre-me-la amb calma. Volia fer 47m. Hem sortit molt tranquils, a ritme una mica per sota dels 5m/Km. Amb tot, hem passat els Km5 en 23,53. La segona volta ha estat més ràpida. M'he escapat una mica de l'Arcadi cap el Km 8. Pensava que arribaria abans que ell, però en els últims 100 metres m'ha atrapat  i  no he pogut reaccionar. M'ha tret 4 segons a la meta. Jo he fet 47m 14s. He tingut bon ull. La segona volta ha sortit en 23,21, clarament més ràpida que la primera. Satisfet.

  Encara no sé si la setmana vinent faré alguna cursa. El què sí sé és que dissabte faré un entrenament al matí amb el Mingu Catalán, l'Arcadi i companyia i després
farem un esmorzar de cal ample...! Diumenge, si no faig cap cursa, tocarà una tiradeta per la muntanya !!
 

Final de temporada al Port de Barcelona

 Ahir vaig acabar la temporada atlètica amb la Cursa Nocturna del Port de Barcelona, que arribava a la 2a edició. Em va semblar una cursa magnífica amb el detall, per exemple, que hi havia llebres des dels 40m fins els 60m. cada 5 minuts. Córrer pel port, l'escullera i pel pont de la Pau és una gran experiència, sobretot si es fa a partir de tres quarts de 12 de la nit, com ahir. Tret del Pont, que és costerut, la resta de la cursa és molt plana i es pot córrer força. Vaig sortir molt ràpid, tant, que vaig fer el primer quilòmetre en 3,58, excessiu per a mi. Després ja em vaig regularitzar, cap el Km 2, entre 4,20 i 4,25 /Km. L'Andreu Ballbé em va atrapar poc abans del Km 2 i escaig i vaig anar amb ell fins el 3. Com que ell córre més ràpid que jo, vaig pensar que per les condicions de córrer de nit i pel fet que aquesta setmana només havia corregut dos dies, podria estar descansat, i igual podria fer un bon registre. Poc abans del Km 3, però, l'Andreu se'm va començar a escapar. Vam arribar al Pont de la Pau que suposa una pujada llarga, i allà se'm va escapar definitivament. Vam arribar a l'escullera i vaig centrar-me en fer la meva cursa. El pas pel 5 em va semblar correcte: 21m 43s. Doblar significava acabar en 43,26. Era un bona fita. Cap al 5,5 m'atrapa una atleta, Linda Arnott, que, per cert, portava el dorsal 119, quan jo portava el 118. Quina casualitat... El cas és que veig que va un pelet més ràpid que jo i decideixo enganxar-m'hi per aprofitar la seva roda. Anem plegats durant un Km, aproximadament. Arriba aleshores una rampa d'uns 100 metres i veig que li costa pujar-la. En arribar a dalt, al veure-la una mica tocada per l'esforç de la rampa, decideixo marxar. Tirem per l'escullera i noto que vaig bé. M'acosto als corredors que fa estona que veia davant meu. Quan ens apropem al Pont de la Pau, descubreixo amb horror que l'hem de tornar a pujar !!. Ja hem superat el Km 8 i no és el mateix que quan l'haviem fet d'anada, tot i que la pujada per aquesta banda és més curta. De cop i volta, però, veig que l'Andreu Ballbé torna a estar més aprop. L'havia perdut de vista de l'avantatge que em portava. Això m'anima. Penso que aviam si a la pujada del Pont podré acostar-m'hi encara més, tot fent bons els entrenaments de pujades que per l'orografia d'on visc, faig sovint. M'animo al veure que m'hi acosto, però encara el tinc a uns 60-80 metres. Quan enfilem la part de baixada del pont, veig que se'm torna a allunyar. Faig un esforç, miro de baixar a tota màquina. Em torno a acostar a l'Andreu. Ja hem superat el Km 9. No tindré temps d'atrapar-lo. Ja en el pla novament, ho veig molt complicat. Aleshores m'atrapa la Maria Romana de Lillo. Va amb un noi que li fa de llebre. Li dic al noi que el meu objectiu és l'Andreu i m'anima a què ho intenti. Apreto el què puc, però està massa lluny i queden pocs metres pel final de la
cursa. El cas és que l'esforç em deixa prou desfondat i veig com en els últims metres la mateixa Maria Romana em supera. Total que entro en 43m i 56s, la Romana en 43,54 i l'Andreu en 43,46. Tots podem estar força contents perquè l'Andreu guanya la seva categoria de majors de 60 anys, la Romana queda segona fèmina absoluta, i jo acabo 5è de la meva categoria de majors de 50 anys, en la que hi havia 104 corredors.
   Bé. Ara toca descansar de córrer. Almenys un parell de setmanetes. Dimarts tinc partit de tenis i faré una mica de bici, potser, però poca cosa. 5 maratons en 4 mesos m'han deixat ben expremut !!

He estat en dues curses, però n'he corregut una

Abans de fer els carrers costeruts de Premià de Dalt

Dissabte a la tarda vaig anar a Premià de Dalt a córrer la primera edició de la Sant Jaumenka. 10 Km. Cursa amb importants descensos en la primera part, però, és clar, després s'ha de remuntar fins a la meta. Era evident, doncs que el segon 5.000 seria molt més lent. Cursa amb pocs participants. En total 128 acabats el 10.000 i 73 el 5.000. Però suficient. Vaig sortir davant de tot, gairebé, i això amb va permetre córrer amb comoditat des dels primers metres, ja que els carrers de Premià de Dalt, són estretets, alguns. Vaig remuntar algunes posicions al llarg de la cursa, per al voltant del Km 5 em va passar Joan Roura. Vaig intentar seguir a la seva roda, però se'm va escapar irremissiblement. En els últims 800 metres vaig intuïr, perquè el veia tota l'estona, que flaquejava una mica. M'hi vaig acostar, però no suficientment. Ell va entrar a la meta 5 segons abans que jo. Perquè ho explico ? Doncs perquè era de la meva categoria i va ser el primer classificat. I només hi havia trofeu pel primer. Llàstima ! Bé, que només hi havia trofeu pel primer no és del tot cert. En el reglament de la cursa especificava clarament que hi havia trofeu pels "tres primers de cada categoria". No ho van complir. Bé, cap problema. Però em va saber greu. Segurament va ser l'única errada organitzativa. És la primera edició. S'ha de ser condescendent. Només faltaria. La resta de coses em van semblar perfectes. Voluntaris a totes les cruïlles, quilòmetres marcats... etcètera. Al final vaig entrar en el lloc 25 en 47m i 28s Tenint en compte la segona part del recorregut i la calor, em va semblar un registre correcte.

Fent de mestre de cerimònies a Martorell

   Avui diumenge he estat a la 2a edició de la Cursa i Marxa Solidàries de Martorell. 10 quilòmetres. No he corregut. He fet d'speaker.  Gran festa solidària amb els malalts mentals de l'Hospital del Sagrat Cor de Martorell, una institució que regenten les Germanes Hospitalàries. Cursa amb uns 600 participants i que, encara que només era la segona edició, té a tothom encantat. Per escassament 8€, els serveis que es donen al corredor són espectaculars. Un esmorzar de forquilla i ganivet per llepar-se els dits; premis als 5 primers homes i 5 primers dones amb un pernil per a cada un d'ells !!; I un macrosorteig en què s'han lliurat sabatilles esportives, camisetes, tovalloles, pilotes de futbol, ... i més pernils... Almenys 10 o 12 més !! Increïble. L'equip liderat per l'Esther Peiroten, és de 10. Chapeau !! Una feina magnífica. Ah ! i tot el que es recapta va directament a destí solidari. Tot !  Un gran exemple !
  Dissabte que ve faré l'última cursa abans de la meva aturada estiuenca. Correré la Cursa Nocturna del Port de Barcelona. 10 Km. L'any passat, per feina, no la vaig poder fer. Sortida a les 23,45h. Deu n'hi do de tard ! Després segurament descansaré dues o tres setmanes. Al juliol m'hi tornaré a posar.