Acabar l'any com mana la tradició

En l'inici del 5K de la cursa del Capó, amb en Biel treient la llengua (Foto JJVico)

 

El 31 de desembre és un dia especial pels corredors: molts de nosaltres acomiadem l'any corrent. Ja sabeu, les curses de Sant Silvestre. Aquest 2022, gràcies a un descobriment de l'Arcadi, hem pogut acomiadar l'any fent més d'una cursa. En el meu cas he pogut combinar fins a tres curses en un dia, cosa que no està gens malament. A la Universitat Politècnica de Catalunya, a tocar del canal olímpic, és on estudia el meu fill Biel. Doncs resulta que enguany allà mateix s'hi feia la Cursa del Capó, amb la particularitat que hi havia versió de 5 quilòmetres i versió de 10 quilòmetres. I eren compatibles, perquè la segona cursa, el 10K, començava 40 minuts més tard que la de 5 quilòmetres. L'Arcadi i jo no ens ho vam pensar dos cops i ens vam apuntar a les dues curses. Ell, pensant en la Marató de Luxor, que farem plegats el 13 de gener, va fer un escalfament llarg --tiradeta prèvia-- de 5Km més, per a completar-ne un total de 20.

Amb l'Arcadi, durant el 5K (Foto JJ Vico)

El 5K el vaig fer amb en Biel. Va aguantar molt bé fins el Km 3. No està acostumat a córrer i em va demanar arribats, a aquest punt, d'afluixar el ritme. Així ho vam fer. Vaig acabar en 25 minuts i 29 segons, i ell en uns quants segons menys, perquè em va esprintar. Per a mi va ser un escalfament ideal pel 10K que venia, com deia, immediatament, gairebé. Per cert, vaig quedar segon de la categoria de més de 60 anys, però només hi havia premi pel primer. Per molt que hagués corregut, no l'hauria atrapat perquè va fer 20 minuts i escaig. Inabastable per mí.

Dues voltes més al circuit de 5Km --2,5 dels quals es fan voltant el canal Olímpic-- era el 10K. Em vaig trobar força bé i vaig acabar en 49m 9s. Tot el què sigui baixar de 50 minuts en un 10K està molt bé per a mí. Havent fet un 5.000 abans i quedar-me aprop de baixar dels 49 minuts em va deixar prou satisfet.

La sortida del 10K (Foto JJ Vico)

A la tarda del 31, l'Arcadi treballava, però jo tenia festa I m'en vaig anar cap a Sabadell a córrer la Cursa de Cap d'Any, que arribava a l'onzena edició. També hi havia un 5K i un 10K, però en aquest cas, no eren compatibles, ja que totes dues curses sortien alhora. Vaig apuntar-me al 10, evidentment. Primera volta, a veure-les venir. El meu germà Manuel, que feia el 5K, em va anar deixant endarrera fins que el vaig perdre de vista. Ell va acabar en 25 minuts i pocs segons i jo vaig passar l'equador del 10Km en 27 minuts i 15 segons. L'isquio de la cama dreta fa temps que el tinc tocat i entre l'esforç del matí i la por a trencar-me a tants pocs dies de la Marató de Luxor, a Egipte, del 13 de gener, vaig mirar de no arriscar. La segona volta va ser molt diferent. Em vaig sentir com una mena de diesel que es va escalfant. L'isquio va deixar de molestar i vaig anar sensiblement més ràdid: 24m 51s la segona volta per acabar en 52m i 6s, molt aprop del minut 51, doncs, cosa que em va semblar raonablement bé, per les circumstàncies. O sigui, completades 3 curses en un sol dia amb un total de 25 quilòmetres, 15 al matí i 10 a la tarda.

El 2022 ja és història. Felicitats a tothom, especialment als que seguiu aquest blog, ni que sigui de tant en tant....  Com diu en Quim Masferrer, "Sou molt bona geeeent!!!"