La primera de l'any, a Cornellà

Crec que és la pujada del primer quilòmetre (Foto: David Patán)

    Era la quarta vegada que feia la cursa de Reis de Cornellà, que, com el seu nom indica, es fa pels voltants de la diada de Reis. Una mica abans o una mica després, com ha estat enguany. És una cursa de 5km que té el seu què, donat que hi ha dues pujades, especialment, notables. La primera és just a la sortida i es passa amb comoditat perquè vas fresc. La segona és en l'últim quilòmetre i, evidentment, pica més. A més a més, hi arribes després d'haver fet un tram curt, però també amb desnivell, per llambordes. 

  Tenia clar que després dels excessos dels àpats de Nadal no podia aspirar a gaire més que córrer una mica per sota dels 25 minuts. I així ha estat. he acabat en 24,33 que m'ha semblat just el què puc donar ara mateix. Curiosament aquesta cursa la faig cada 2 anys. 2016, 2018 i 2020 han estat els precedents. Avui, el pitjor registre. Però ja dic que ja hi comptava. Satisfet perquè encara puc baixar dels 25 minuts. És molt probable, per no dir segur, que la pròxima vegada que la corri, ja no seré capaç de fer-ho. 

  Avui he coincidit amb l'Arcadi que feia la primera cursa des que es va trencar dues costelles per una caiguda a la Pujada i Baixada de Guanta. M'ha dit que s'ha trobat força bé. També han corregut la Cris i la Fiona. I l'incombustible Andreu Ballbé (Xip Groc). Ha fet uns espectaculars 22,47, als seus 69 anys. És el que té haver estat atleta d'elit i haver participat als Jocs Olímpics de Montreal, al 1976.

Amb la Cris, la Fiona, l'Arcadi i l'Andreu (Foto: Cristina Fábregas)

La setmana que vé toca la primera de les tres mitges que tinc la intenció de fer per preparar la Marató de Castelló, del 27 de febrer.  Tinc programades Sitges (16 de gener); Terrassa (23 de gener) i Granollers (6 de febrer). A veure si els horaris de feina em permeten fer-les totes 3.