Mitja a Banyoles, gran experiència

           He estat a Banyoles aquest cap de setmana per a córrer la Mitja de l'Estany, que arribava a l'edició número 25. L'organitzador és el Club Natació Banyoles. Organització impecable, de la mà d'en Manel Torres. Un autèntic luxe córrer amb l'Estany al costat, al qual se li donen gairebé 3 voltes...!, l'última, en sentit contrari a la primera. 

A poc d'arribar a la meta (Foto: Mònica Majoral)

Feia temps que volia córrer aquesta mitja, i per fi ha arribat el dia. Tenia clar que havia de superar el registre de 1h 56m de Cambrils del 24 de febrer. 5 setmanes després s'havien de notar els entrenaments per a la Marató d'Empúries del 5 de maig. I la cosa ha anat molt bé. Fins i tot millor de l'esperat. La cursa té alguna pujada, com per exemple, la de l'ermita de Porqueres. Es fa al Km 2, una bona rampa, però curta; i després, en el km 19, en sentit contrari, amb una pujada llarga i sostinguda que acaba amb una rampa, també. A l'estar ja la cursa a les acaballes, la pujada es fa llargueta. He començat tranquil i he anat agafant ritme. Fins el Km 10, més o menys, he tingut un parell de noies al darrera meu. Les sentia parlar i intuïa que si em despistava una mica em passarien. Així ha estat a partir d'aquest punt. Aleshores he estat jo qui les ha fet servir de llebres a elles. I els ho he dit. M'han reconegut que quan jo anava al davant també els havia anat bé. El cas és que les he aguantat el ritme un parell de quilòmetres, només. A partir del 12 se m'han escapat irremeiablement. Anaven per sota de 5m/km i jo no estic per aquests ritmes. La setmana passada, al 10K del Badalona Running, vaig acabar amb 5,04 m/km de promig. Impensable anar més ràpid en una mitja ! A partir d'aquí m'he "barallat" atlèticament amb una altra noia. Portava un ritme que m'exigia, i he intentat aguantar-la. En l'última volta a l'Estany, però, m'ha deixat endarrera. A partir de Km 15 no l'he pogut seguir. Però jo anava a la meva. Veia que tenia l'opció de poder acabar per sota de 1h 50m i m'he posat a treballar-hi. He patit, m'ha costat, però al final he entrat en 1h 49m 52s. De poquet, però fita aconseguida !! Baixar gairebé 7 minuts d'una tacada m'ha deixat molt content. Els entrenaments sembla que funcionen ! A Empúries tinc previst aplicar el sistema Galloway. Aviam com anirà. L'objectiu serà 3h 59m. 

La segona edició del llibre ja està en marxa (Foto: Mònica Majoral)

   Però tornem a Banyoles. Dissabte vaig presentar-hi el meu llibre "100 Històries del Córrer", i vaig tenir l'oportunitat de conèixer un tipus increïble: Tony Molinos, el pare d'en Pol, un noi de 8 anys que té una malaltia degenerativa que fa que el seu cos sigui vegetatiu en un 90%. Doncs bé, el Tony ha creat una cosa magnífica. Es diu "ProyectoPol" i consisteix, bàsicament, en fer que en Pol s'ho passi el millor possible. Una de les coses que fan plegats és córrer curses, triatlons i el que faci falta. La malaltia d'en Pol no només és rara, sinó que deu ser la més minoritària de totes. Es diu hiperglicinèmia no cetòsica.

Molt d'interès pel "Proyecto Pol" i pel meu llibre (Foto: Mònica Majoral)

Amb en Tony Molinos, el pare d'en Pol i del "Proyecto Pol"(Foto: Mònica Majoral)

 Hi ha 7 casos a tot Espanya i 500 a tot el món. Molts dels nadons afectats moren als pocs dies o poques hores de néixer. En Pol, no. El seu exemple de lluita per la vida és indescriptible. I tot el que fa el seu pare, també. Arrossegar la barca on va en Pol, somrient, durant una triatló, per exemple, no té preu per en Tony. Veure en Pol somriure és el millor regal que reben els seus pares. En Tony és tot vitalitat. Sap que en Pol potser ens deixarà d'aquí a un dia, un mes, o tres mesos, o un any... No se sap. Per tant, el seu pare, li dedica tota la seva vida per fer que el temps que estigui aquí el gaudeixi al màxim. Una història d'amor i sacrifici absolutament admirable. Entreu a la seva web i al seu Instagram o Facebook. Busqueu, "ProyectoPol".